PILAR DÍAZ: “ÉS IMPORTANT QUE L’ALCALDE DE BARCELONA PENSI EN CLAU METROPOLITANA”

Per Xavier Casinos

Pilar Díaz és des de 2006 alcaldessa socialista d’Esplugues de Llobregat, una ciutat que, sota el seu lideratge, s’està consolidant com a nou motor de l’àrea metropolitana gràcies a la seva centralitat, que li permet atraure inversions. En aquest sentit, la ciutat està treballant en diversos eixos estratègics, entre els quals destaca la medicina avançada, un sector atret per la presència al municipi de l’Hospital Sant Joan de Déu i, properament, de l’ampliació de l’Hospital Clínic, que, tot i que es produirà al terme de Barcelona, el separaran molt pocs metres del centre pediàtric.

Com a alcaldessa d’Esplugues, què espera del desenvolupament de l’àrea metropolitana en els propers anys?
Bàsicament que es consolidi encara més el marc legal que ens va donar l’aprovació de la llei de l’àrea metropolitana, i, com a conseqüència, que s’implementin les polítiques que tenim comunes entre els diferents municipis. Pel que fa a Esplugues, poder reforçar la nova centralitat del municipi dins l’àrea, aprofitant la superconcentració d’activitats econòmiques, hospitals i empreses relacionades amb la medicina avançada i l’aplicació de la tecnologia i la intel·ligència artificial. I a tot això, cal sumar el baix índex de criminalitat i la molt bona ubicació de la ciutat. Per tant, esperem que Esplugues contribueixi en aquesta suma de voluntats que és l’àrea metropolitana de Barcelona.

Fa 50 anys, el Cercle d’Economia va publicar l’històric informe Gestión o caos, on per primer cop s’analitzava l’àrea metropolitana des d’un punt de vista econòmic i social, i es feien aflorar tots els dèficits i carències. Així mateix, s’apostava per una autoritat supramunicipal com a model de governança. Creu que cinc dècades després encara es produeix un cert caos?
No sé si dir-li caos, però, quan viatges, te’n adones que a qualsevol gran metròpoli hi ha, per dir-ho d’una altra manera, dificultats en la seva gestió. La nostra no és una de les àrees metropolitanes més grans i, comparada amb altres, està prou ordenada. De vegades el caos és vida, i en aquest sentit, el desordre o caos que podríem percebre a casa nostra és el que produeix la pròpia vida metropolitana, que, com l’energia, ni es crea ni es destrueix, sinó que ens hem d’anar adaptant als continus canvis urbans. Els darrers 15 anys hem fet —i els ajuntaments en especial—, un gran esforç per ordenar el territori i les coses que hi passen. I vull posar en valor que els responsables de cada municipi fa molts anys que treballem perquè l’àrea tingui un important pes específic en el sud d’Europa. I això passa per no competir entre nosaltres, perquè tot el bo que passa en una de les nostres ciutats té impacte positiu en la resta. En conclusió, i per tot el que he mencionat anteriorment, diria que la governança de la nostra àrea metropolitana és de les menys caòtiques, malgrat que encara ens queden aspectes per millorar i competències que desplegar. Però no sortim malament a la foto.

El 1974 es va crear la Corporació Metropolitana, i el 1987 es va abolir per part del Govern de Jordi Pujol. Creu que s’ha de seguir avançant en una nova institucionalització de l’àrea com sempre va defensar Pasqual Maragall?
Crec que en els darrers anys hem avançat en el que pensàvem que era l’instrument que necessitàvem. Pujol va carregar-se la Corporació perquè la veia com un govern de contrapoder al de la Generalitat. Però les coses no es desfan només a través del butlletí oficial, sinó que de facto i amb el lideratge de Maragall vam entendre que hi havia qüestions que havíem de coordinar. Va desaparèixer la Corporació, però es van crear les entitats metropolitanes del transport i el medi ambient. A partir de la llei de 2010, hem avançat en més competències, fins i tot en urbanisme. Avui, l’àrea metropolitana gaudeix de més rellevància i competències reconegudes per la llei. El fet de tenir més institucionalització en aquests moments no em preocupa tant, sinó que és més prioritari seguir desplegant competències i millorar en l’ordenament del territori. Per això, és important que el president de l’àrea, que és l’alcalde de Barcelona, pensi en clau metropolitana, i això ens ha mancat durant un temps.

Mobilitat, accessibilitat, seguretat, habitatge… Quines creu que han de ser les prioritats d’un govern supramunicipal?
Las prioritats han de ser les de la ciutadania. Per exemple, encara no tenim solucionada la recollida selectiva de residus, que una gestió molt complicada. Però ara on som és en l’habitatge, que en aquests moments preocupa molt. Som, a més, en una zona del món on la gent vol venir a treballar i a viure, almenys durant una etapa de la seva vida. I aquesta atracció acaba sent un dels factors que influeixen en la pujada dels preus i provoca que els fills d’Esplugues no es puguin comprar un habitatge a preu assequible a la seva ciutat. Un altre tema que em preocupa i m’ocupa és el desenvolupament econòmic. Tenim una gran potencialitat. A Esplugues i a tota l’àrea es donen les condicions per poder créixer, però hem de saber aprofitar les oportunitats. Tenim capacitat, talent, creativitat i innovació, però les oportunitats no es consoliden soles, hem de treballar, coordinar-nos i preparar-nos per acollir un pols important al sud d’Europa. No només ens val tenir oportunitats, sinó que hem de rematar a gol.

En matèria d’habitatge, hi ha qui defensa que n’hi ha prou en generar més oferta i que el mercat reguli el preu. Ho comparteix o creu que hi ha d’haver més intervenció de l’administració?
Les administracions, en general, han de corregir els preus, perquè si deixem el mercat lliure, passa el que passa. Però quan es prenen decisions, no sempre succeeix el que desitges. I això fa que aquest tema no sigui fàcil de gestionar. A mi el que m’agradaria és que es limitessin els preus del lloguer i les pujades del preu de l’habitatge. En l’àrea metropolita trobem ara per ara uns preus desorbitats. I ens hem de plantejar, a més, si hem de treballar tota la vida per comprar-nos un habitatge. Per tant, d’entrada soc partidària de controlar el mercat, però estudiant bé que els efectes no siguin els contraris que volem. Necessitem decisions valentes, però no només des del món local, sinó de forma coordinada amb les administracions autonòmiques, estatals i fins i tot europees.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat l’ampliació de l’àrea metropolitana cap als municipis de la regió i que Generalitat i municipis cedissin competències. Els ajuntaments estaríeu disposats a cedir aquestes competències a una autoritat supramunicipal?
Si és per fer les coses millor que com les fem ara, per suposat. Ja ho hem fet, per exemple a Collserola. Els municipis ja hem cedit competències al consorci en matèria de disciplina urbanística. I és bo que sumem altres ciutats grans i potents de la regió metropolitana.

Per Xavier Casinos

Pilar Díaz és des de 2006 alcaldessa socialista d’Esplugues de Llobregat, una ciutat que, sota el seu lideratge, s’està consolidant com a nou motor de l’àrea metropolitana gràcies a la seva centralitat, que li permet atraure inversions. En aquest sentit, la ciutat està treballant en diversos eixos estratègics, entre els quals destaca la medicina avançada, un sector atret per la presència al municipi de l’Hospital Sant Joan de Déu i, properament, de l’ampliació de l’Hospital Clínic, que, tot i que es produirà al terme de Barcelona, el separaran molt pocs metres del centre pediàtric.

Com a alcaldessa d’Esplugues, què espera del desenvolupament de l’àrea metropolitana en els propers anys?
Bàsicament que es consolidi encara més el marc legal que ens va donar l’aprovació de la llei de l’àrea metropolitana, i, com a conseqüència, que s’implementin les polítiques que tenim comunes entre els diferents municipis. Pel que fa a Esplugues, poder reforçar la nova centralitat del municipi dins l’àrea, aprofitant la superconcentració d’activitats econòmiques, hospitals i empreses relacionades amb la medicina avançada i l’aplicació de la tecnologia i la intel·ligència artificial. I a tot això, cal sumar el baix índex de criminalitat i la molt bona ubicació de la ciutat. Per tant, esperem que Esplugues contribueixi en aquesta suma de voluntats que és l’àrea metropolitana de Barcelona.

Fa 50 anys, el Cercle d’Economia va publicar l’històric informe Gestión o caos, on per primer cop s’analitzava l’àrea metropolitana des d’un punt de vista econòmic i social, i es feien aflorar tots els dèficits i carències. Així mateix, s’apostava per una autoritat supramunicipal com a model de governança. Creu que cinc dècades després encara es produeix un cert caos?
No sé si dir-li caos, però, quan viatges, te’n adones que a qualsevol gran metròpoli hi ha, per dir-ho d’una altra manera, dificultats en la seva gestió. La nostra no és una de les àrees metropolitanes més grans i, comparada amb altres, està prou ordenada. De vegades el caos és vida, i en aquest sentit, el desordre o caos que podríem percebre a casa nostra és el que produeix la pròpia vida metropolitana, que, com l’energia, ni es crea ni es destrueix, sinó que ens hem d’anar adaptant als continus canvis urbans. Els darrers 15 anys hem fet —i els ajuntaments en especial—, un gran esforç per ordenar el territori i les coses que hi passen. I vull posar en valor que els responsables de cada municipi fa molts anys que treballem perquè l’àrea tingui un important pes específic en el sud d’Europa. I això passa per no competir entre nosaltres, perquè tot el bo que passa en una de les nostres ciutats té impacte positiu en la resta. En conclusió, i per tot el que he mencionat anteriorment, diria que la governança de la nostra àrea metropolitana és de les menys caòtiques, malgrat que encara ens queden aspectes per millorar i competències que desplegar. Però no sortim malament a la foto.

El 1974 es va crear la Corporació Metropolitana, i el 1987 es va abolir per part del Govern de Jordi Pujol. Creu que s’ha de seguir avançant en una nova institucionalització de l’àrea com sempre va defensar Pasqual Maragall?
Crec que en els darrers anys hem avançat en el que pensàvem que era l’instrument que necessitàvem. Pujol va carregar-se la Corporació perquè la veia com un govern de contrapoder al de la Generalitat. Però les coses no es desfan només a través del butlletí oficial, sinó que de facto i amb el lideratge de Maragall vam entendre que hi havia qüestions que havíem de coordinar. Va desaparèixer la Corporació, però es van crear les entitats metropolitanes del transport i el medi ambient. A partir de la llei de 2010, hem avançat en més competències, fins i tot en urbanisme. Avui, l’àrea metropolitana gaudeix de més rellevància i competències reconegudes per la llei. El fet de tenir més institucionalització en aquests moments no em preocupa tant, sinó que és més prioritari seguir desplegant competències i millorar en l’ordenament del territori. Per això, és important que el president de l’àrea, que és l’alcalde de Barcelona, pensi en clau metropolitana, i això ens ha mancat durant un temps.

Mobilitat, accessibilitat, seguretat, habitatge… Quines creu que han de ser les prioritats d’un govern supramunicipal?
Las prioritats han de ser les de la ciutadania. Per exemple, encara no tenim solucionada la recollida selectiva de residus, que una gestió molt complicada. Però ara on som és en l’habitatge, que en aquests moments preocupa molt. Som, a més, en una zona del món on la gent vol venir a treballar i a viure, almenys durant una etapa de la seva vida. I aquesta atracció acaba sent un dels factors que influeixen en la pujada dels preus i provoca que els fills d’Esplugues no es puguin comprar un habitatge a preu assequible a la seva ciutat. Un altre tema que em preocupa i m’ocupa és el desenvolupament econòmic. Tenim una gran potencialitat. A Esplugues i a tota l’àrea es donen les condicions per poder créixer, però hem de saber aprofitar les oportunitats. Tenim capacitat, talent, creativitat i innovació, però les oportunitats no es consoliden soles, hem de treballar, coordinar-nos i preparar-nos per acollir un pols important al sud d’Europa. No només ens val tenir oportunitats, sinó que hem de rematar a gol.

En matèria d’habitatge, hi ha qui defensa que n’hi ha prou en generar més oferta i que el mercat reguli el preu. Ho comparteix o creu que hi ha d’haver més intervenció de l’administració?
Les administracions, en general, han de corregir els preus, perquè si deixem el mercat lliure, passa el que passa. Però quan es prenen decisions, no sempre succeeix el que desitges. I això fa que aquest tema no sigui fàcil de gestionar. A mi el que m’agradaria és que es limitessin els preus del lloguer i les pujades del preu de l’habitatge. En l’àrea metropolita trobem ara per ara uns preus desorbitats. I ens hem de plantejar, a més, si hem de treballar tota la vida per comprar-nos un habitatge. Per tant, d’entrada soc partidària de controlar el mercat, però estudiant bé que els efectes no siguin els contraris que volem. Necessitem decisions valentes, però no només des del món local, sinó de forma coordinada amb les administracions autonòmiques, estatals i fins i tot europees.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat l’ampliació de l’àrea metropolitana cap als municipis de la regió i que Generalitat i municipis cedissin competències. Els ajuntaments estaríeu disposats a cedir aquestes competències a una autoritat supramunicipal?
Si és per fer les coses millor que com les fem ara, per suposat. Ja ho hem fet, per exemple a Collserola. Els municipis ja hem cedit competències al consorci en matèria de disciplina urbanística. I és bo que sumem altres ciutats grans i potents de la regió metropolitana.

ALTRES ARTICLES

JAUME COLLBONI: “BARCELONA NO POT RENUNCIAR A CAP GRAN PROJECTE DE CIUTAT” LLUÍS DEULOFEU: “LA PANDÈMIA HAURIA ESTAT INIMAGINABLE D’AFRONTAR SENSE LES TELECOMUNICACIONS” QUATRE MIRADES SOBRE LA METRÒPOLI JOSEP ACEBILLO: “LA GRAN INCONGRUÈNCIA QUE SUPOSA L’APLICACIÓ DE LES SUPERILLES PROVÉ DE L’ESPECIFICITAT DE LA SEVA CONCEPTUALITZACIÓ”