PERE NAVARRO: “LA MARCA BARCELONA CONTINUA SENT MOLT POTENT A NIVELL INTERNACIONAL”

El delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca i ex-alcalde de Terrassa creu que la regió metropolitana de Barcelona, amb 4,5 milions d’habitants, té capacitat per superar els reptes i generar projectes i iniciatives competitius, però li cal un espai de consens.

per Rafael Pradas

Pere Navarro (Terrassa 1959) és biòleg de professió però porta bona part de la seva vida dedicat a l’activitat pública amb una llarga experiència en el municipalisme. Va ser alcalde de la seva ciutat, Terrassa, entre 2002 i 2012, primer secretari del PSC entre 2011 i 2014, diputat al Parlament de Catalunya i un dels impulsors de la coneguda com a “Declaració de Granada” que propugna una reforma federal de la Constitució espanyola. El 2012 va ser reconegut per la fundació britànica City Majors com un dels 98 millors alcaldes del món, juntament amb l’alcalde de Bilbao Iñaki Azkuna. Des del juliol de 2018 és delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona. En l’àmbit de l’empresa privada, la seva experiència professional s’ha centrat en la direcció estratègica de projectes de planificació territorial i desenvolupament urbà.

Des de l’experiència que dona l’alcaldia de Terrassa com veu això que convenim en dir-ne metròpolis Barcelona?
L’Àrea Metropolitana de Barcelona actual és hereva de la Corporació Metropolitana de Barcelona, la CMB, que va desaparèixer amb les lleis d’ordenació territorial de 1988: semblava que en aquell moment la Corporació i Barcelona era un contrapoder per a la Generalitat. Malgrat això, el 2010 s’institucionalitza l’AMB, un espai de relació dels municipis més propers a Barcelona, però la Barcelona real és la dels 167 municipis de la regió metropolitana, la que arriba a Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca i Vilanova. Tot el que hi ha dins d’aquest perímetre és el que podem considerar la regió metropolitana, la Gran Barcelona.

Però la Gran Barcelona no sempre ha tingut consens…
Des de la segona corona metropolitana sovint es veia Barcelona com una mena de competidora i de fet hi va haver ciutats que van intentar fer una mena de contrapès a la capital, Barcelona. A Terrassa sempre vam pensar que ens ajudava molt estar a prop de Barcelona perquè si bé és cert que és un gran forat negre que moltes vegades s’ho empassa tot, també es veritat que Barcelona és un sol que escalfa tant que ens ajuda a estar presents en el món. La primera cosa positiva que ens va permetre visualitzar molt clarament la bona influència de Barcelona van ser els Jocs Olímpics. Com a subseu olímpica, la nostra ciutat va acollir el torneig de hoquei i si per a Barcelona els jocs van significar un salt endavant també ho van significar per a Terrassa amb la construcció d’un estadi olímpic absolutament nou i els desenvolupaments urbanístics. I sobretot després dels jocs vam guanyar molt sentiment d’orgull de ciutat. El que va passar a Barcelona també es va viure a ciutats com Terrassa.

Ara les ciutats de la segona corona metropolitana, integrades en l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità han signat el mes d’abril de 2021 la Declaració de Martorell en la que reivindiquen que s’actuï a nivell de Regió Metropolitana i que puguin dir-hi la seva…
Aquesta declaració de Martorell és molt benvinguda però em fa l’efecte que s’han perdut massa anys perquè la primera declaració de Martorell es va signar el 2005. Des de Terrassa vam potenciar aquest club de ciutats de l’Arc Metropolità ja a principis del 2000 i vam fer reunions no solament a Martorell i a Terrassa, sino també a Andorra i a Tolosa de Llenguadoc amb la voluntat de relligar la reivindicació metropolitana amb la ruta europea de l’E9. Per tant, hi havia una reflexió i un desenvolupament de propostes territorials més enllà de Barcelona molt potent per part d’aquestes ciutats. Fins i tot vam signar, jo ho vaig fer en nom de les ciutats de l’arc metropolità, un acord amb el president de la Diputació i amb l’alcalde de Barcelona en el que ens comprometíem a pensar i a planificar junts el territori de la regió metropolitana. No sé on deu estar aquest document ara mateix, però estic content de que es pugui recuperar l’esperit de col·laboració entre aquestes ciutats i també de relació amb el que és l’àrea metropolitana de Barcelona i la mateixa Barcelona ciutat.

Serveix el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona per ajudar a pensar el que caldrà fer?
Crec que el Pla Estratègic Metropolità és útil i el que estic veient és que, per sort, cada vegada més el que es pensa des de Barcelona es fa en referencia no només a l’àrea metropolitana sinó també a la regió metropolitana, i això és positiu. És bo que ens adonem que la nostra és una regió metropolitana que, comparada amb altres de tot el món, té característiques molt especials. Té taques de molta activitat econòmica, industrial, de serveis i de molt tipus, cosa que és molt positiva, però si mirem bé el mapa hi veiem una cosa que no es comuna amb altres llocs: moltes taques verdes, molts espais naturals protegits dins d’un àmbit amb una densitat de població molt elevada. I encara hi ha un altre element molt important a tenir en compte: unes infraestructures de primer nivell internacional com el port, l’aeroport o grans polígons industrials com el mateix polígon de la Zona Franca on ara parlem.

No obstant, sembla haver-se instal·lat un cert pessimisme ambiental sobre el futur de Barcelona, vinculat probablement a la situació catalana…
En primer lloc cal dir que la marca Barcelona continua sent molt potent a nivell internacional però també que la situació política a Catalunya ens ha portat a que, en general, ens mirem massa el melic i a produir una mena de discurs victimista, mentre que altres ciutats i territoris no solament no han tingut aquest discurs victimista sinó que han mirat enfora i s’han llençat a desenvolupar l’economia… Barcelona encara té l’oportunitat de tirar endavant, té unes bases que són molt sòlides.

Quines són les cartes que Barcelona per jugar en un escenari internacional de gran complexitat i molt competitiu?
Barcelona encara és una de les ciutats més importants en quant a presència de startup, és una capital de recerca biomèdica de primer nivell mundial, té unes universitats que malgrat totes les dificultats, de manera sectorial estan presents en els rankings de les millors universitats. En general, té unes condicions que fan que pugui ser el que nosaltres mateixos vulguem que sigui. El primer que necessitem és un espai de consens, però desafortunadament veiem com políticament no anem en aquesta direcció… Quant de temps portem sense govern a Catalunya? Massa, sens dubte. No sabem quan hi haurà govern ni com serà. Si continuem tenint un govern com fins ara que s’alimenta de la confrontació i del victimisme, Barcelona ho tindrà més difícil per poder jugar el paper que li correspondria. Caldria tenir clar que tot el que pugui perjudicar la imatge de Barcelona –com que hagi estat escenari d’aldarulls, per exemple- no facilita la seva participació en una competició que és global. Perquè, al capdavall, no estem competint amb Madrid, València o Bilbao sinó amb el món. Crec que podrem sortir d’aquest trencaclosques gràcies a que hi ha molt dinamisme, i en aquest sentit crec que a l’ajuntament de Barcelona l’àrea de promoció econòmica esta fent les coses bé, de la mateixa manera que hi ha moltes entitats i organitzacions a la ciutat que estan tirant endavant iniciatives no només de reflexió sinó també projectes econòmics interessants, com també ho fan l’AMB i el Consorci de la Zona Franca, que és un motor de desenvolupament econòmic i d’innovació. Per tant, malgrat els problemes, estic segur que hi ha força per superar-los i per mantenir Barcelona present en el món.

Catalunya no és massa petita per tenir un ajuntament tan potent com el de Barcelona, una regió amb un hipotètic govern regional metropolità i un govern de la Generalitat? El govern català pot assumir l’existència d’una regió que concentra el 70% de la població?
-Estem parlant de la Barcelona dels 4 milions i mig d’habitants aproximadament, que és una dimensió apropiada per començar a ser una capital mundial. El govern de Catalunya, llevat de rares i honroses excepcions, durant les etapes de la presidència de Pasqual Maragall i de José Montilla, sempre s’ha mirat de reüll a la ciutat de Barcelona, l’ha considerada un contrapoder. Jo crec que és un error, que s’ha d’aprofitar justament que la potència de la marca Barcelona alimenti el conjunt de Catalunya. Avui la realitat és que quan vas pel món i dius Catalunya hi ha persones que la coneixen sobretot arran del conflicte del procés, però tothom sap que és Barcelona, aquesta és la marca global, real. Potser també hauríem de recuperar un àmbit territorial que justament Pasqual Maragall havia començat a treballar, l’Euroregió i l’arc mediterrani.

“La situació política a Catalunya ens ha portat a que ens mirem massa el melic i produir una mena de discurs victimista, mentre que altres ciutats i territoris no solament no han tingut aquest discurs, sinó que han mirat enfora i s’han llençat a desenvolupar l’economia.”

Això seria fer el salt al marc europeu, del qual, malgrat les declaracions genèriques, Catalunya sembla haver-se allunyat….
Hem de pensar en àmplies regions metropolitanes que traspassen les fronteres. Està clar que quan ens plantegem com superar les fronteres alguns estan pensant en posar-ne entre Catalunya i la resta d’Espanya. El concepte d’Euroregió era un projecte molt potent perquè ampliava el territori, sobrepassava límits i era molt europeista. Això també es va oblidar pel camí i, com, comentava abans, ens hem mirat massa el melic i no hem sabut veure més enllà. Crec que això també s’hauria de recuperar per poder tenir un àmbit superior, no en diré govern, sinó de planejament i no únicament d’urbanisme sinó també d’activitats, d’economia…

Quin paper juga el Consorci de la Zona Franca de Barcelona en aquest entorn metropolità que vol ser competitiu i específicament respecte a la indústria i la modernització del teixit productiu?
El Consorci de la Zona Franca d’alguna manera ha tornat als seus orígens. El que fa és gestionar un polígon industrial públic de cinc milions de metres quadrats aproximadament, una superfície que se suma a altres polígons i edificis; això vol dir que la nostra institució està gestionant al voltant de deu milions de metres quadrats públics. És molt important perquè els lloguers que ens paguen les empreses ens permeten tenir ingressos, ja que no rebem ni un sol euro dels pressupostos públics. Al contrari, nosaltres aportem diners al sistema en forma de promoció econòmica.

Què vol significar l’expressió de que el Consorci de la Zona Franca torna als orígens?
Els inicis d’aquest polígon industrial es troben vinculats a la creació de Seat i de Motor Ibérica, en definitiva la industria de l’automòbil, que és una activitat molt innovadora. Fabricar el Seat 600 els anys cinquanta o seixanta era el més innovador que hi havia i ocupava molta gent. Ha passat molt de temps però el Consorci continua fent ara justament el mateix que ja va fer aleshores: intentar que s’instal·lin a Barcelona les indústries més punteres, més innovadores i que creïn nous llocs de treball. Molta de la vella ocupació desapareix amb la indústria 4.0 i amb la nova economia, però, n’apareix una altra. El que es fa des del Consorci és explorar el sorgiment de noves oportunitats de feina, en concret amb la creació de la primera incubadora d’impressió 3D d’Europa juntament amb la Fundació Leitat. Avui aplega ja 60 empreses que ocupen un miler de metres quadrats, però probablement a finals de l’estiu inaugurarem ja una nova nau industrial de 17.000 metres quadrats que hem batejat com a DFactory, i que és la primera fase d’un projecte de 100.000 metres en el qual hi haurà robòtica, impressió 3D, sensòrica, Internet de les coses, blockchain, healthtech o noves tecnologies aplicades a la salut… la nova realitat industrial en definitiva.

Llocs de treball és un dels vessants. L’altre, la promoció econòmica, atraure noves oportunitats. Com es fa això de vendre Barcelona?
Al costat d’això, en efecte, també estem generant plataformes de relació i de creació de negoci en el millor sentit de la paraula. L’octubre de 2020 el Consorci va organitzar la primera edició de BNEW, Barcelona New Economy Week, un esdeveniment internacional creat per ajudar a reactivar l’economia, especialment després de la pandèmia. En la segona convocatòria prevista del 5 al 8 d’octubre d’enguany esperem superar amb escreix els 11.000 professionals participants de 111 països de l’any passat. Als temes que es van abordar —real estate, zones econòmiques, comerç electrònic, logística i industries digitals— aquest 2021 s’hi afegiran qüestions tan rellevants com mobilitat, sostenibilitat, talent, ciència, que ha aparegut tan destacadament a les nostres vides a causa de la pandèmia, i BNEW City que promocionarà Barcelona especialment en àmbits com la gastronomia, la cultura i el disseny en els que la ciutat és referent. Tot això a través de canals de televisió que permeten relacionar a totes les persones que estan connectades no solament amb el que estan veient sinó també entre sí.

Serà com una versió més internacional del Barcelona React que ha impulsat l’ajuntament de Barcelona aquest passat mes d’abril?
No és el mateix, però similar, amb una gran projecció internacional. El BNEW l’any passat va comptar amb 400 speakers i cinc platós, tres situats a la Estació de França, un a la Casa Seat i l’altra a la Telefònica, a la plaça de Catalunya. Enguany en tindrem deu i calculem que hi participaran 700 speakers. Això vol dir, amb el previsible augment dels inscrits, el nostre esdeveniment arribarà pràcticament a tots els països del món. El format híbrid entre digital i presencial facilita molt la internacionalització, creiem que hi haurà molta més presència física en relació a l’any passat i que també augmentaran de manera molt important les persones connectades digitalment.

Aquest format híbrid ha estat adoptat per moltes fires al menys en temps de pandèmia i té sentit en una ciutat com Barcelona, que és referent en fires i congressos
Feia molt temps que estàvem reflexionant sobre les fires i els congressos i no acabàvem de trobar-ne l’entrellat. Una fira, al final, és un lloguer d’espais i saber facilitar que hi passin coses, que s’estableixi relació entre determinats sectors econòmics, el que en diem networking. Les fires normalment són sectorials, però al BNEW reunim tota la gent que es dedica al negoci immobiliari, a la logística, al comerç electrònic, etcètera, en diferents canals que es poden relacionar entre sí. En el moment d’inscriure’s un participant pot triar una sèrie de temes que l’interessen i un algoritme li suggerirà quines persones li poden resultar més útils de contactar. En aquest sentit, un aspecte destacable del BNEW és l’alta capacitat decisòria dels inscrits. Vol dir que té interès estar present en una plataforma que permet connectar amb persones que són crucials a altres empreses a l’hora d’intentar crear espais de negoci, que al final són també espais de promoció econòmica on es creen llocs de treball. En definitiva, estem fent la nostra funció com a agent econòmic públic, com a locomotora de l’economia productiva.

Acabem a l’àmbit ciutat. Creu que el teletreball esta tenint efectes sobre el territori? Es pot parlar de desplaçament de residents de Barcelona cap a l’exterior de la corona metropolitana i de pèrdua de protagonisme dels centres?
Hi ha diferents teories sobre el que passarà un cop estiguem vacunats o immunitzats. Em sembla que ara es pot dir que amb la pandèmia, sens dubte, hi ha hagut desplaçaments des de les grans ciutats cap a espais diguem-ne més naturals, però penso que la tendència de la gent a agregar-se en grans àmbits metropolitans continuarà produint-se perquè en definitiva som animals socials i necessitem el contacte físic. Crec que el teletreball es convertirà en una pràctica que sobretot tindrà a veure amb els horaris flexibles, amb què no cal que tothom entri i surti a la mateixa hora, que tothom estigui tots els dies de la setmana a la feina. Aquest tipus de facilitat es produirà, ja ho estem veient, però poder treballar a distància al cent per cent es difícil per no dir impossible. Ja fa molts anys s’especulava amb que quan la fibra òptica arribés a la Cerdanya o l’Empordà molta gent s’hi traslladaria a viure i en un àmbit bucòlic podria treballar a distància, però això no es va produir. Des d’aleshores el que ha succeït, al menys fins ara, és una major agregació de població en els àmbits metropolitans. Perquè hi ha una realitat evident, i és que no tota la feina es pot fer teletreballant, són molt importants els serveis sanitaris, culturals, comercials, els propis serveis empresarials, hi ha coses que nomes les proporciona una densitat determinada de ciutat i en el cas de Barcelona i la regió metropolitana és evident que tenim aquesta densitat. Podem anar a viure a Matadepera com ha fet alguna gent o a Alella, però sempre a una distància prudencial del centre.