MOBILITAT SOSTENIBLE PER UNA REGIÓ METROPOLITANA INTEL·LIGENT
Héctor Santcovsky planteja els canvis necessaris per reduir les emissions de CO2 i lluitar contra el canvi climàtic i els diferents camins per dur-los a terme en el context metropolità
per Héctor Santcovsky, director de l’àrea de desenvolupament social i econòmic de l’AMB
A les àrees metropolitanes com la de Barcelona la mobilitat juga un paper central en la vida quotidiana. Els béns, projectes i articles essencials s’han de traslladar per donar suport a l’organització social. A més, la transició cap a vehicles energèticament eficients i de baixes emissions és essencial, tant en el vehicle particular com en el transport de mercaderies i busos urbans, interurbans i de llarg recorregut, i posa l’accent en l’ús eficient dels vehicles i l’adopció de modes energèticament sostenibles.
A l’àmbit metropolità, segons l’IDESCAT, hi ha de l’ordre de 3.028.000 vehicles (2022) i segons diverses fonts, el seu impacte en la generació de GEH (gasos d’efecte hivernacle) és de l’ordre del 25% de les emissions.
El tema és que descarbonitzar la mobilitat d’un territori com el metropolità és en evidència prioritari, sobretot pels efectes en la salut i el medi ambient. I això requereix l’electrificació del transport i els sistemes de propulsió lliures d’emissions de GEH, decisió que planteja reptes en molts aspectes: des de les infraestructures de producció de l’energia que ens interroga sobre el fet d’on vindria l’electricitat per alimentar vehicles particulars i de passatgers, així com de transport de mercaderies.
Però també significa una reflexió sobre la descarbonització dels ports i l’aeroport, així com el subministrament elèctric del transport ferroviari, clau en la descarbonització de la mobilitat, passant per la generació, distribució i emmagatzematge d’electricitat, i comptant amb actuacions de suport a biocombustibles (especialment el biometà) i e-fuels, realitats que requereixen polítiques innovadores i inversions substancials en els propers anys que afecten la mobilitat, però incideixen directament en la logística i en la indústria i els serveis.
“No hi ha lloc a subterfugis ni dilacions. El canvi climàtic és una realitat palpable que ens ve a sobre i requereix mesures valentes i de futur per fer-li front davant del repte més important que té el planeta avui dia.” |
La descarbonització del transport és un repte. Però també és una oportunitat perquè les indústries i les empreses desenvolupin i produeixin nous productes i serveis, que aprofitin els nous models de negoci facilitats per les tecnologies digitals i creïn nous llocs de treball d’alta qualitat. Hem de recordar que a Catalunya hi ha molt poca indústria vinculada a la mobilitat sostenible, i aquesta ha de ser també una fita d’una nova política industrial.
En conclusió, és imprescindible un enfocament integral per abordar les polítiques de mobilitat derivades dels imperatius de descarbonització, exigint intervencions immediates i assertives. Les mesures més importants que poden ajudar a la reducció del GEH derivats de la mobilitat són:
• Implantació de les Zones de Baixes Emissions establint restriccions de circulació per a vehicles més contaminants amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire i la salut pública. Mesura clau, que ha d’anar acompanyada del suport a la reconversió de la flota de distribució de mercaderies per no perjudicar a les persones treballadores autònomes.
• Fomentar el transport públic millorant la freqüència, la puntualitat i la comoditat, així com ampliar la xarxa.
• Apostar per la política ferroviària, pensant fins i tot en un tren intra urbà de velocitat alta tipus el RER de París.
• Promoure la mobilitat activa afavorint la caminada i el ciclisme mitjançant la creació de carrils bici segurs, zones de vianants i aparcabicicletes.
• Impulsar la mobilitat compartida fomentant l’ús del cotxe compartit, el carsharing i el bikesharing.
• Reduir l’ús del vehicle privat implementant mesures dissuasives com ara peatges urbans, restriccions de circulació, aparcaments dissuasius, i mesures de park and ride en la conurbació de la Ciudad i els centres dels municipis.
• Fomentar la mobilitat elèctrica donant suport a la compra de vehicles elèctrics i híbrids, així com ampliar la xarxa de punts de recàrrega.
• Repensar la planificació urbana amb un model urbà compacte i mixt, amb usos diversos i ben connectats.
• Potenciar les infraestructures verdes per mitigar els efectes del canvi climàtic.
• Implicar la ciutadania en la presa de decisions sobre la mobilitat, amb una forta acció pedagògica i de comunicació.
Un debat important és si correspon als governs municipals, metropolitans o, si algun dia existeix una autoritat regional, liderar aquest procés. Està clar que actualment no es tenen competències, però cal que des del territori i la proximitat es facin propostes perquè les autoritats “competents” prenguin en consideració les seves recomanacions i propostes.
Així doncs, és imprescindible establir mecanismes de coordinació entre l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB i eventualment la instància regional per a la implementació de polítiques de mobilitat sostenible. L’Ajuntament i l’AMB haurien de ser els representants i negociadors dels temes de mobilitat del territori metropolità, en tots els temes, que derivarien de la comissió mencionada anteriorment.
Una altra de les funcions consistiria en compartir bones pràctiques i experiències en matèria de mobilitat sostenible entre diferents nivells de govern i impulsar polítiques de disseminació i sensibilització amb administracions, empreses, organitzacions i directament amb la ciutadania.
La col·laboració entre fabricants de vehicles, empreses, governs, institucions educatives i centres de recerca és fonamental per compartir coneixements, experiències i recursos per facilitar la transició. Aquest esquema de treball haurà de fomentar la col·laboració entre diferents actors, el sector públic, el sector privat i la societat civil, per impulsar la mobilitat sostenible mitjançant concertació amb plataformes i associacions existents, i amb cooperació directa amb els partners socials. No hi ha lloc a subterfugis ni dilatacions. El canvi climàtic és una realitat palpable que ens ve a sobre i requereix mesures valentes i de futur per fer-li front davant del repte més important que té el planeta avui dia.
No hi ha lloc a subterfugis ni dilacions. El canvi climàtic és una realitat palpable que ens ve a sobre i requereix mesures valentes i de futur per fer-li front davant del repte més important que té el planeta avui dia.
per Héctor Santcovsky, director de l’àrea de desenvolupament social i econòmic de l’AMB
A les àrees metropolitanes com la de Barcelona la mobilitat juga un paper central en la vida quotidiana. Els béns, projectes i articles essencials s’han de traslladar per donar suport a l’organització social. A més, la transició cap a vehicles energèticament eficients i de baixes emissions és essencial, tant en el vehicle particular com en el transport de mercaderies i busos urbans, interurbans i de llarg recorregut, i posa l’accent en l’ús eficient dels vehicles i l’adopció de modes energèticament sostenibles.
A l’àmbit metropolità, segons l’IDESCAT, hi ha de l’ordre de 3.028.000 vehicles (2022) i segons diverses fonts, el seu impacte en la generació de GEH (gasos d’efecte hivernacle) és de l’ordre del 25% de les emissions.
El tema és que descarbonitzar la mobilitat d’un territori com el metropolità és en evidència prioritari, sobretot pels efectes en la salut i el medi ambient. I això requereix l’electrificació del transport i els sistemes de propulsió lliures d’emissions de GEH, decisió que planteja reptes en molts aspectes: des de les infraestructures de producció de l’energia que ens interroga sobre el fet d’on vindria l’electricitat per alimentar vehicles particulars i de passatgers, així com de transport de mercaderies.
Però també significa una reflexió sobre la descarbonització dels ports i l’aeroport, així com el subministrament elèctric del transport ferroviari, clau en la descarbonització de la mobilitat, passant per la generació, distribució i emmagatzematge d’electricitat, i comptant amb actuacions de suport a biocombustibles (especialment el biometà) i e-fuels, realitats que requereixen polítiques innovadores i inversions substancials en els propers anys que afecten la mobilitat, però incideixen directament en la logística i en la indústria i els serveis.
”No hi ha lloc a subterfugis ni dilacions. El canvi climàtic és una realitat palpable que ens ve a sobre i requereix mesures valentes i de futur per fer-li front davant del repte més important que té el planeta avui dia.” |
La descarbonització del transport és un repte. Però també és una oportunitat perquè les indústries i les empreses desenvolupin i produeixin nous productes i serveis, que aprofitin els nous models de negoci facilitats per les tecnologies digitals i creïn nous llocs de treball d’alta qualitat. Hem de recordar que a Catalunya hi ha molt poca indústria vinculada a la mobilitat sostenible, i aquesta ha de ser també una fita d’una nova política industrial.
En conclusió, és imprescindible un enfocament integral per abordar les polítiques de mobilitat derivades dels imperatius de descarbonització, exigint intervencions immediates i assertives. Les mesures més importants que poden ajudar a la reducció del GEH derivats de la mobilitat són:
• Implantació de les Zones de Baixes Emissions establint restriccions de circulació per a vehicles més contaminants amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire i la salut pública. Mesura clau, que ha d’anar acompanyada del suport a la reconversió de la flota de distribució de mercaderies per no perjudicar a les persones treballadores autònomes.
• Fomentar el transport públic millorant la freqüència, la puntualitat i la comoditat, així com ampliar la xarxa.
• Apostar per la política ferroviària, pensant fins i tot en un tren intra urbà de velocitat alta tipus el RER de París.
• Promoure la mobilitat activa afavorint la caminada i el ciclisme mitjançant la creació de carrils bici segurs, zones de vianants i aparcabicicletes.
• Impulsar la mobilitat compartida fomentant l’ús del cotxe compartit, el carsharing i el bikesharing.
• Reduir l’ús del vehicle privat implementant mesures dissuasives com ara peatges urbans, restriccions de circulació, aparcaments dissuasius, i mesures de park and ride en la conurbació de la Ciudad i els centres dels municipis.
• Fomentar la mobilitat elèctrica donant suport a la compra de vehicles elèctrics i híbrids, així com ampliar la xarxa de punts de recàrrega.
• Repensar la planificació urbana amb un model urbà compacte i mixt, amb usos diversos i ben connectats.
• Potenciar les infraestructures verdes per mitigar els efectes del canvi climàtic.
• Implicar la ciutadania en la presa de decisions sobre la mobilitat, amb una forta acció pedagògica i de comunicació.
Un debat important és si correspon als governs municipals, metropolitans o, si algun dia existeix una autoritat regional, liderar aquest procés. Està clar que actualment no es tenen competències, però cal que des del territori i la proximitat es facin propostes perquè les autoritats “competents” prenguin en consideració les seves recomanacions i propostes.
Així doncs, és imprescindible establir mecanismes de coordinació entre l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB i eventualment la instància regional per a la implementació de polítiques de mobilitat sostenible. L’Ajuntament i l’AMB haurien de ser els representants i negociadors dels temes de mobilitat del territori metropolità, en tots els temes, que derivarien de la comissió mencionada anteriorment.
Una altra de les funcions consistiria en compartir bones pràctiques i experiències en matèria de mobilitat sostenible entre diferents nivells de govern i impulsar polítiques de disseminació i sensibilització amb administracions, empreses, organitzacions i directament amb la ciutadania.
La col·laboració entre fabricants de vehicles, empreses, governs, institucions educatives i centres de recerca és fonamental per compartir coneixements, experiències i recursos per facilitar la transició. Aquest esquema de treball haurà de fomentar la col·laboració entre diferents actors, el sector públic, el sector privat i la societat civil, per impulsar la mobilitat sostenible mitjançant concertació amb plataformes i associacions existents, i amb cooperació directa amb els partners socials. No hi ha lloc a subterfugis ni dilatacions. El canvi climàtic és una realitat palpable que ens ve a sobre i requereix mesures valentes i de futur per fer-li front davant del repte més important que té el planeta avui dia.
No hi ha lloc a subterfugis ni dilacions. El canvi climàtic és una realitat palpable que ens ve a sobre i requereix mesures valentes i de futur per fer-li front davant del repte més important que té el planeta avui dia.
share: |