LLUM URBANA: SEGURETAT, GÈNERE I CIUTAT AMABLE
Héctor Santcovsky analitza la qüestió de l’enllumenat públic, considerat com una eina fonamental per a la seguretat, la convivència, la cohesió social i la igualtat
per Héctor Santkovsky, sociòleg i politòleg
L’enllumenat públic és molt més que una qüestió d’eficiència energètica o estètica urbana. És una eina fonamental per a la seguretat, la convivència, la cohesió social i la igualtat a l’espai públic
Inspirant-nos en les idees de l’activista i urbanista estatunitenca Jane Jacobs, podem entendre l’enllumenat a l’espai públic com un element clau per a la vigilància natural i la vitalitat urbana. I en els entorns metropolitans encara els seus dèficits es pot fer més palès si a sobre es donen en les zones més propicies a l’exclusió residencial en barris amb majors deficiències d’aquests serveis.
Jane Jacobs, en el seu llibre The Death and Life of Great American Cities, destaca la importància dels “ulls al carrer” per mantenir la seguretat urbana. Aquesta vigilància natural es veu afavorida per un bon enllumenat, que permet als veïns observar i participar en la vida del carrer. Un espai ben il·luminat dissuadeix comportaments delictius i fomenta la presència de persones, creant un entorn més segur per a tothom, sense menysprear que, si el bon temps acompanya, és un aspecte que afavoreix la interacció ciutadana al carrer, places i espais oberts.
”Un espai ben il·luminat dissuadeix comportaments delictius i fomenta la presència de persones, creant un entorn més segur per a tothom.” |
Aquest concepte, també, és clau en la tesi de la prevenció situacional, entesa com una estratègia de seguretat que busca reduir les oportunitats de delicte mitjançant el disseny de l’entorn, augmentant els riscos percebuts per als victimaris i disminuint els beneficis del crim.
També hem de tenir en compte que la percepció de seguretat varia segons el gènere. Les dones sovint se senten més vulnerables en espais mal il·luminats, especialment durant la nit i en les zones Industrials, normalment no molt ben il·luminades, i que també necessiten millores substancials. Ciutats com Viena han implementat polítiques d’urbanisme amb perspectiva de gènere, millorant l’enllumenat en zones públiques per augmentar la seguretat de les dones.
A Barcelona, iniciatives com els “camins escolars segurs” també han tingut en compte la il·luminació per garantir la seguretat dels infants i les seves famílies. I per a la gent gran també pot complir un paper important facilitant la seva mobilitat fent un espai accessible necessari per una bona mobilitat urbana.
En aquest marc, les noves tecnologies permeten un enllumenat més eficient i adaptat a les necessitats dels usuaris. A Oslo, per exemple, s’ha implementat un sistema d’enllumenat intel·ligent que ajusta la intensitat de la llum segons les condicions meteorològiques i el trànsit, reduint el consum energètic i millorant la seguretat, permetent una gestió més sostenible i efectiva de l’enllumenat públic.
Diverses metròpolis han desenvolupat projectes innovadors en enllumenat urbà com ara a Seül, que ha creat zones de control de llum per reduir la contaminació lumínica i millorar la qualitat de vida dels residents, o bé Mont-real, que ha utilitzat la il·luminació per transformar espais públics en llocs més atractius i segurs durant la nit. Des d’una altra perspectiva, París ha treballat en la millora de l’enllumenat en zones considerades insegures, tenint en compte les necessitats específiques de les dones.
Com a elements que conformarien estratègies d’il·luminació millorada, i sobre tot en perspectiva preventiva respecte a les oportunitats a Barcelona i l’àrea metropolitana es podrien considerar les següents accions:
• Auditories participatives que involucrin la ciutadania en la identificació de zones mal il·luminades i proposta de millores.
• Tecnologia intel·ligent per implementar sistemes d’enllumenat adaptatius que ajustin la intensitat segons l’ús.
• Perspectiva de gènere per tal d’assegurar que les polítiques d’enllumenat tinguin en compte les diferents necessitats de seguretat, especialment de les dones.
• Disseny urbà integrat combinant l’enllumenat amb altres aspectes per crear espais més acollidors i segurs.
Les metròpolis afronten el repte d’adaptar-se a criteris de sostenibilitat i eficiència. Això ha comportat una renovació de sistemes d’enllumenat, i s’han substituït bombetes tradicionals per tecnologia LED, que consumeix menys energia i permet una regulació intel·ligent de la intensitat lumínica. No obstant això, aquest canvi ha obert debats sobre el tipus de llum (blanca o càlida), la contaminació lumínica i els efectes sobre la salut i la biodiversitat urbana.
Finalment, les polítiques d’il·luminació no poden ser només tècniques sinó que cal comptar amb una visió més àmplia i participativa. Repensar la llum és repensar la ciutat: quins espais volem habitar, quins recorreguts considerem segurs, quins usos volem fomentar en l’espai públic nocturn. En aquest sentit, ens remetem a l’esperit de Jane Jacobs que assenyalava la necessitat d’“ulls al carrer”, on la llum no només il·lumina sinó que convida a viure, transitar i compartir la ciutat.
per Héctor Santkovsky, sociòleg i politòleg
L’enllumenat públic és molt més que una qüestió d’eficiència energètica o estètica urbana. És una eina fonamental per a la seguretat, la convivència, la cohesió social i la igualtat a l’espai públic
Inspirant-nos en les idees de l’activista i urbanista estatunitenca Jane Jacobs, podem entendre l’enllumenat a l’espai públic com un element clau per a la vigilància natural i la vitalitat urbana. I en els entorns metropolitans encara els seus dèficits es pot fer més palès si a sobre es donen en les zones més propicies a l’exclusió residencial en barris amb majors deficiències d’aquests serveis.
Jane Jacobs, en el seu llibre The Death and Life of Great American Cities, destaca la importància dels “ulls al carrer” per mantenir la seguretat urbana. Aquesta vigilància natural es veu afavorida per un bon enllumenat, que permet als veïns observar i participar en la vida del carrer. Un espai ben il·luminat dissuadeix comportaments delictius i fomenta la presència de persones, creant un entorn més segur per a tothom, sense menysprear que, si el bon temps acompanya, és un aspecte que afavoreix la interacció ciutadana al carrer, places i espais oberts.
Aquest concepte, també, és clau en la tesi de la prevenció situacional, entesa com una estratègia de seguretat que busca reduir les oportunitats de delicte mitjançant el disseny de l’entorn, augmentant els riscos percebuts per als victimaris i disminuint els beneficis del crim.
També hem de tenir en compte que la percepció de seguretat varia segons el gènere. Les dones sovint se senten més vulnerables en espais mal il·luminats, especialment durant la nit i en les zones Industrials, normalment no molt ben il·luminades, i que també necessiten millores substancials. Ciutats com Viena han implementat polítiques d’urbanisme amb perspectiva de gènere, millorant l’enllumenat en zones públiques per augmentar la seguretat de les dones.
“Un espai ben il·luminat dissuadeix comportaments delictius i fomenta la presència de persones, creant un entorn més segur per a tothom” |
A Barcelona, iniciatives com els “camins escolars segurs” també han tingut en compte la il·luminació per garantir la seguretat dels infants i les seves famílies. I per a la gent gran també pot complir un paper important facilitant la seva mobilitat fent un espai accessible necessari per una bona mobilitat urbana.
En aquest marc, les noves tecnologies permeten un enllumenat més eficient i adaptat a les necessitats dels usuaris. A Oslo, per exemple, s’ha implementat un sistema d’enllumenat intel·ligent que ajusta la intensitat de la llum segons les condicions meteorològiques i el trànsit, reduint el consum energètic i millorant la seguretat, permetent una gestió més sostenible i efectiva de l’enllumenat públic.
Diverses metròpolis han desenvolupat projectes innovadors en enllumenat urbà com ara a Seül, que ha creat zones de control de llum per reduir la contaminació lumínica i millorar la qualitat de vida dels residents, o bé Mont-real, que ha utilitzat la il·luminació per transformar espais públics en llocs més atractius i segurs durant la nit. Des d’una altra perspectiva, París ha treballat en la millora de l’enllumenat en zones considerades insegures, tenint en compte les necessitats específiques de les dones.
Com a elements que conformarien estratègies d’il·luminació millorada, i sobre tot en perspectiva preventiva respecte a les oportunitats a Barcelona i l’àrea metropolitana es podrien considerar les següents accions:
• Auditories participatives que involucrin la ciutadania en la identificació de zones mal il·luminades i proposta de millores.
• Tecnologia intel·ligent per implementar sistemes d’enllumenat adaptatius que ajustin la intensitat segons l’ús.
• Perspectiva de gènere per tal d’assegurar que les polítiques d’enllumenat tinguin en compte les diferents necessitats de seguretat, especialment de les dones.
• Disseny urbà integrat combinant l’enllumenat amb altres aspectes per crear espais més acollidors i segurs.
Les metròpolis afronten el repte d’adaptar-se a criteris de sostenibilitat i eficiència. Això ha comportat una renovació de sistemes d’enllumenat, i s’han substituït bombetes tradicionals per tecnologia LED, que consumeix menys energia i permet una regulació intel·ligent de la intensitat lumínica. No obstant això, aquest canvi ha obert debats sobre el tipus de llum (blanca o càlida), la contaminació lumínica i els efectes sobre la salut i la biodiversitat urbana.
Finalment, les polítiques d’il·luminació no poden ser només tècniques sinó que cal comptar amb una visió més àmplia i participativa. Repensar la llum és repensar la ciutat: quins espais volem habitar, quins recorreguts considerem segurs, quins usos volem fomentar en l’espai públic nocturn. En aquest sentit, ens remetem a l’esperit de Jane Jacobs que assenyalava la necessitat d’“ulls al carrer”, on la llum no només il·lumina sinó que convida a viure, transitar i compartir la ciutat.
| share: |       |
