L’HABITATGE: UN DELS MAJORS REPTES ACTUALS

Per Pep Soler, coordinador del grup territorial del COAC, arquitectes del Baix Llobregat.

RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, va impulsar el debat entre el comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera Alemany, i el president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) i conseller delegat del Grup Euroconstruc, Xavier Vilajoana Eduardo, el 20 de febrer de 2025. Aquest diàleg va posar sobre la taula diferents solucions que, abordades conjuntament, poden contribuir a trobar solució a la problemàtica actual d’accés a l’habitatge. Felipe Campos Rubio, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social d’AGBAR, va ser l’encarregat d’introduir la sessió. En la seva intervenció, Felipe Campos, va destacar que “la col·laboració público-privada és un dels factors clau per garantir el dret a l’habitatge sense comprometre la viabilitat econòmica del sector”, i va afegir: “volem impulsar models de ciutats metropolitanes que posin a les persones al centre i que siguin capaces de generar progrés i reduir desigualtats, cal una mirada compartida i fer-ho conjuntament administracions, empreses i la societat”.

Joan Ramon Riera, de la seva banda, va assenyalar la necessitat d’abordar el problema de l’accés de la ciutadania a l’habitatge actuant sobre tres aspectes concrets: l’alliberament i la dinamització de sòl per destinar a nous habitatges, l’accés a finançament i la col·laboració púbico-privada. Així mateix, va afirmar que “el dret a l’habitatge implica construir un sistema públic de l’habitatge universalista i no només per a la població vulnerable. La nostra prioritat és proveir sòl a tothom que vulgui fer habitatges a la ciutat”.

Xavier Vilajoana, al seu torn, va apuntar que “si només es regula el mercat per part de la demanda i no es fomenta l’oferta, la situació continuarà igual”. També va assenyalar la fiscalitat com un altre element clau en la problemàtica de l’habitatge: “Si afegim el tema impositiu, vull recordar que el 25% del cost d’un habitatge són impostos, i interpel·lo a les tres administracions implicades. Si volen, demà poden reduir el cost de l’habitatge un 25%”, va concloure.

 

CONSIDERACIONS A LA JORNADA

La Jornada va estar centrada únicament a l’habitatge d’obra nova deixant de banda la regeneració urbana i la regeneració d’edificis d’habitatges, un camp d’actuació molt més ample i amb una necessitat urgent donada l’antiguitat del parc immobiliari i la precarietat dels barris i habitatges més vulnerables.

• La regeneració urbana, engloba el conjunt d’actuacions sobre el medi urbà que afecten tant a edificis com a teixits urbans, i es posen en marxa quan es detecten situacions d’insuficiència o degradació dels requisits bàsics de funcionalitat, seguretat i habitabilitat de les edificacions. És una estratègia global, unitària i multidisciplinària que té com a objectiu aconseguir un desenvolupament urbà que vagui més enllà de les consideracions habituals de la rehabilitació (millores en habitabilitat, accessibilitat i eficiència energètica) i aporti solucions específiques per promoure la inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació i adaptació del canvi climàtic i la resiliència.

És sabut que el futur de les nostres societats passa en bona mesura per l’evolució de les seves concentracions urbanes (metròpolis, ciutats, barris), els enclavaments on es concentra la població i on desplega la seva activitat de manera més significativa i organitzada. En aquest context de problemàtiques, la regeneració urbana es converteix en instrument ineludible per abordar-les, per orientar les polítiques urbanes en clau transformadora i regenerativa, i superar definitivament les estratègies de desenvolupament del territori a la segona meitat del segle vint, que compten amb una trajectòria significativa en els darrers temps, adaptant-se a la realitat singular de cada realitat.

En aquest context de necessitat i oportunitat, hem de donar visibilitat a noves formes per desenvoluparen un futur proper:

Serveis viaris, una xarxa de mobilitat jerarquitzada, en funció de la necessitat ciutadana del carrer, amb una accessibilitat universal, i dotada de jardins i arborat.

Serveis urbans eficients i suficients per garantir el benestar diari de la ciutadania.

Àrees Climàtiques, concepte de refugi climàtic, on protegir-vos del calor durant l’estiu i del fred durant l’hivern, afegint un espai de relació i convivència.

Àrees Ecològiques, punt de recollida habitual dels residus. Amb un valor transversal de participació ciutadana i comunicació amb l’objectiu de reduir i reutilitzar; fomentar la circularitat dels productes, i millorar i incrementar la recollida selectiva de residus.

• La regeneració d’edificis d’habitatge amb sistemes innovadors sostenibles. El programa de regeneració urbana de l’Ajuntament de Barcelona desplega una estratègia global, unitària i multidisciplinària d’actuacions sobre edificis i teixits urbans vulnerables, amb solucions d’insuficiència o degradació. A més, dona un pas endavant per trobar noves solucions integrals d’impuls a la rehabilitació amb sistemes constructius sostenibles i innovadors. Cal trobar noves solucions que no només abordin una rehabilitació integral dels edificis sinó que promoguin la seva inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, així com la resiliència. Solucions integrals que millorin l’habitabilitat i el rendiment energètic dels habitatges, tot aportant nous materials i usos dels existents, noves tecnologies i nous dissenys.

La possibilitat d’implementar cossos nous edificats adossats als existents, en aquelles actuacions en què es persegueixi la reducció de la demanda energètica i la millora de l’habitabilitat. Les propostes han d’aportar un alt component innovador; estar preparats per implementar-les en un entorn real; ser sostenibles i circulars; amb predominança de la fusta, el ferro i l’acer, incorporant solucions mixtes; amb una incidència positiva en la sostenibilitat urbana (biodiversitat, descarbonització, efecte illa de calor, etc.); han ser replicables i escalables; creades amb un enfocament multidisciplinari (recerca, producció i monitoratge); atractives i integrables a diferents situacions urbanes consolidades.

Sistemes modulars i flexibles amb els següents kits:

Mòdul ampliació de volum, muntats en sec, desmuntables i reutilitzables que permetin augmentar el volum de l’edifici en planta, total o parcialment.

Mòdul desenvolupament bioclimàtic, envolupament bioclimàtic de cobertes i façanes, per augmentar el confort dels espais interiors.

Mòdul aljub, acabats de coberta vegetal tipus aljub que permeti recollir l’aigua de la pluja i l’aprofiti, tot reduint l’impacte de pluges torrencials a la ciutat.

Mòdul fotovoltaic, elements de coberta i façana amb potencial de radiació solar.

“Ara ja no valorem un habitatge pel número d’habitacions que té, sinó pels serveis, el confort i la qualitat de vida que ofereix.”

Mòdul “smart building”, grups de sensors i sistema de gestió integrada per fer operatiu l’envoltant biomètric i els panels  fotovoltaics de manera coordinada, indicant als habitants de l’edifici dades rellevants sobre el funcionament del sistema i controlar els elements dinàmics per garantir el confort i la millora ambiental dels edificis.

• La verificació de l’àmbit territorial, és de suposar que el programa de regeneració urbana de l’ajuntament de Barcelona, que dona la possibilitat d’aplicar unes noves normatives que permeten implantar cossos de nova construcció adossats als edificis existents, en aquelles actuacions en les que es persegueixi reduir la demanda energètica i millorar l’habitabilitat del habitatges, que inicien un repte de regeneració d’edificis amb sistemes innovadors sostenibles, i a la vegada, complir les directrius dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, no són unes normatives vàlides únicament per la ciutat de Barcelona, sinó que corresponen a una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Metropolità de Barcelona, i millor seria unes normatives vàlides per tota Catalunya.
• L’impuls a la construcció 5.0, el programa de regeneració urbana de l’Ajuntament de Barcelona, al demanar a les propostes un alt component innovador; ser sostenible i circular; desmuntables i reutilitzables; replicables i escalables; amb un enfocament multidisciplinari, recerca, producció i monitoratge. Està definint una construcció modulada, estandarditzada i industrialitzada: la Construcció 5.0: Innovadora, amb un salt significatiu en l’adopció de tecnologies avançades, prometedora i amb el seu impacte al mercat. La digitalització s’ha ampliat a totes les àrees del procés constructiu, des del disseny i la planificació, fins a la construcció i operacions, creant un ecosistema més intel·ligent i connectat.

La Construcció 5.0 ha abraçat l’automatització, la robòtica, la supervisió de projectes, una major eficàcia en l’execució dels treballs i una reducció dels terminis de lliurament, amb un enfocament en la sostenibilitat i l’eficiència energètica del procés constructiu. Representa la convergència de la construcció tradicional amb tecnologies avançades con la Intel·ligència Artificial (IA), l’Internet de les Coses (IoT), o els Eessons Digitals (DT).

La indústria de la construcció aporta una sèrie de beneficis que impacten directament en l’eficiència de les operacions; la digitalizació del procés de disseny i planificació; la construcció intel·ligent i l’automatització; el Big Date i l’Anàlisi Predictiu, ajuden a reduir el temps de construcció i els costos associats, a més de l’accés en temps real a dades i anàlisis precises millora la presa de decisions estratègiques i redueix els riscos potencials.

La construcció 5.0 accelera la transició verda i digital, establint les bases per a una societat i una economia més resilients i sostenibles, fomenta una cultura de creativitat i innovació, prioritza el disseny centrat en l’ésser humà, millora la col·laboració entre humans i màquines, promou una economia més verda i impulsa la transformació social.

• L’impuls a les comunitats i cooperatives, a l’actuar sobre edificis existents, sortim de la base que els titulars ho són per divisió horitzontal del immoble, formen una comunitat de propietaris, o per divisió vertical, un únic propietari i la seva agrupació formarà una comunitat dispersa.

Una comunitat és un conjunt de persones que s’agrupin de manera voluntària per tenir un objectiu en comú. Les comunitats es poden formar al voltant de diferents objectius, aquests objectius són els que conformen la identitat de cada comunitat. No obstant les comunitats es caracteritzen per tenir una sèrie de característiques que les identifiquen: Identitat: Els membres d’una comunitat tenen interessos, objectius o gustos, això li atorga una sèrie de característiques que construeixen la seva identitat. Objectiu en comú: Els membres d’una comunitat tenen objectius i fites a complir, i tots treballen per complir els objectius proposats. Compromís: El compromís és un dels valors clau dins de la comunitat, crear llaços i la recerca d’un objectiu en conjunt. Cultura: Els membres comparteixen valors comunals, costums, una mateixa visió i educació que transmet els trets propis de la comunitat. Interacció: Els membres d’una comunitat interactuen entre si, formen part d’una societat més gran, i per tant també interactuen amb altres grups socials. Dinàmica: Les comunitats són estructures dinàmiques i en canvi constant.

Les cooperatives són empreses centrades en les persones, que pertanyen als seus membres, els qui les controlen i dirigeixen per donar resposta a les necessitats i ambicions de caràcter econòmic, social i cultural comuns.

Les cooperatives uneixen a les persones de manera democràtica i igualitària, són empreses basades en els valors i el seu objectiu no és només crear riquesa, comparteixen una sèrie de principis i actuen juntes per construir un món millor a través de la cooperació, es basen en l’equitat, la igualtat i la justícia social, gràcies a aquests valors les cooperatives de tot el món permeten a la gent treballar conjuntament per crear empreses sostenibles que generen prosperitat i llocs de treball a llarg termini.

Les cooperatives permeten que les persones prenguin el control de les seves economies futures i, en no ser propietat d’accionistes, els beneficis econòmics i socials de la seva activitat romanen a les comunitats on s’estableixen, els guanys generats es reinverteixen a l’empres o es tornen als membres.

El moviment cooperatiu és lluny de ser un fenomen marginal, el 12% de la població mundial és cooperativista d’alguna de les tres milions d’empreses cooperativistes del planeta. Les cooperatives més importants per nosaltres són:

Cooperatives de consumidors i usuaris, tenen per objectiu primordial el lliurament de béns o la prestació de serveis per al consum directe dels socis i els seus familiars, i el desenvolupament de les activitats necessàries per a l’increment de la informació, la formació i la defensa dels consumidors i usuaris.

Cooperatives d’habitatge, l’associació de persones físiques o jurídiques que té per objectiu procurar a preu de cost habitatges, serveis o edificacions complementàries als seus socis, organitzar-ne l’ús dels elements comuns i regular-ne l’administració, la conservació i la seva millora.

Cooperatives de serveis, l’associació de persones físiques o jurídiques, titulars d’explotacions, serveis i professionals per compte propi, amb la finalitat de comprar subministrament, serveis o emprendre operacions destinades a la millora econòmica i tècnica de les activitats professionals o de les explotacions dels seus socis.

Si l’habitatge ha de satisfer les necessitats de les persones que l’habiten, hem de crear comunitats i cooperatives que generin il·lusió, socials, ecològiques, eficients i autosuficients, i no construir habitatges impersonals,

• La col·laboració público-privada, es presenta com una oportunitat estratègica i una palanca cap la creació d’habitatge assequible, una solució que permet a cada sector aportar el millor de les seves qualitats, la seva experiència i els seus recursos per afrontar projectes residencials que satisfacin les necessitat de la societat. Una aliança que ofereix beneficis significatius per abordar el problema d’accedir a un habitatge assequible i digne, per una banda subministrar terreny públic i agilitzar els tràmits econòmics i socials, i per un altre costat, el coneixement i l’agilitat en el desenvolupament de projectes complexos. Una mostra dels beneficis potencials són:

1. L’habitatge públic de gestió privada, el reconegut model vienès, perfectament aplicable al nostre país.
2. L’accés a l’habitatge dotacional, si acceptem l’expressió, habitatge dotacional per un habitat dotat d’un disseny adequat per la persona i amb una dotació de salut, els elements mèdics necessaris per la seva malaltia o discapacitat, hem creat una nova denominació, l’habitatge dotacional de salut, hem obert l’accés a persones, comunitats i entitats a l’habitatge especialitzat, hem escomès una transició social a la regeneració i renovació d’habitatges i edificis, hem reduït el problema de l’accés a l’habitatge als sectors socials més vulnerables i hem cobert les seves necessitats i augmentat la seva qualitat de vida.

• La necessitat pot ser un vector d’èxit, un habitatge que satisfaci les necessitat dels seus usuaris i optimitzi l’eficiència dels seus serveis, posa en valor les qualitats i beneficis de conviure, una comunitat de convivència ecològica i col·laborativa, que a més de buscar una sostenibilitat financera tingui un impacte positiu en les persones, amb espais en comú, energèticament eficient, i amb uns estalvis compartits, reducció de subministraments, aigua, etc.

Ja no valorem un habitatge pel número d’habitacions que té, sinó pels serveis, el confort i la qualitat de vida que ofereix.

Per Pep Soler, coordinador del grup territorial del COAC, arquitectes del Baix Llobregat.

RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, va impulsar el debat entre el comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera Alemany, i el president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) i conseller delegat del Grup Euroconstruc, Xavier Vilajoana Eduardo, el 20 de febrer de 2025. Aquest diàleg va posar sobre la taula diferents solucions que, abordades conjuntament, poden contribuir a trobar solució a la problemàtica actual d’accés a l’habitatge. Felipe Campos Rubio, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social d’AGBAR, va ser l’encarregat d’introduir la sessió. En la seva intervenció, Felipe Campos, va destacar que “la col·laboració público-privada és un dels factors clau per garantir el dret a l’habitatge sense comprometre la viabilitat econòmica del sector”, i va afegir: “volem impulsar models de ciutats metropolitanes que posin a les persones al centre i que siguin capaces de generar progrés i reduir desigualtats, cal una mirada compartida i fer-ho conjuntament administracions, empreses i la societat”.

Joan Ramon Riera, de la seva banda, va assenyalar la necessitat d’abordar el problema de l’accés de la ciutadania a l’habitatge actuant sobre tres aspectes concrets: l’alliberament i la dinamització de sòl per destinar a nous habitatges, l’accés a finançament i la col·laboració púbico-privada. Així mateix, va afirmar que “el dret a l’habitatge implica construir un sistema públic de l’habitatge universalista i no només per a la població vulnerable. La nostra prioritat és proveir sòl a tothom que vulgui fer habitatges a la ciutat”.

Xavier Vilajoana, al seu torn, va apuntar que “si només es regula el mercat per part de la demanda i no es fomenta l’oferta, la situació continuarà igual”. També va assenyalar la fiscalitat com un altre element clau en la problemàtica de l’habitatge: “Si afegim el tema impositiu, vull recordar que el 25% del cost d’un habitatge són impostos, i interpel·lo a les tres administracions implicades. Si volen, demà poden reduir el cost de l’habitatge un 25%”, va concloure.

 

CONSIDERACIONS A LA JORNADA

La Jornada va estar centrada únicament a l’habitatge d’obra nova deixant de banda la regeneració urbana i la regeneració d’edificis d’habitatges, un camp d’actuació molt més ample i amb una necessitat urgent donada l’antiguitat del parc immobiliari i la precarietat dels barris i habitatges més vulnerables.

• La regeneració urbana, engloba el conjunt d’actuacions sobre el medi urbà que afecten tant a edificis com a teixits urbans, i es posen en marxa quan es detecten situacions d’insuficiència o degradació dels requisits bàsics de funcionalitat, seguretat i habitabilitat de les edificacions. És una estratègia global, unitària i multidisciplinària que té com a objectiu aconseguir un desenvolupament urbà que vagui més enllà de les consideracions habituals de la rehabilitació (millores en habitabilitat, accessibilitat i eficiència energètica) i aporti solucions específiques per promoure la inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació i adaptació del canvi climàtic i la resiliència.

És sabut que el futur de les nostres societats passa en bona mesura per l’evolució de les seves concentracions urbanes (metròpolis, ciutats, barris), els enclavaments on es concentra la població i on desplega la seva activitat de manera més significativa i organitzada. En aquest context de problemàtiques, la regeneració urbana es converteix en instrument ineludible per abordar-les, per orientar les polítiques urbanes en clau transformadora i regenerativa, i superar definitivament les estratègies de desenvolupament del territori a la segona meitat del segle vint, que compten amb una trajectòria significativa en els darrers temps, adaptant-se a la realitat singular de cada realitat.

En aquest context de necessitat i oportunitat, hem de donar visibilitat a noves formes per desenvoluparen un futur proper:

Serveis viaris, una xarxa de mobilitat jerarquitzada, en funció de la necessitat ciutadana del carrer, amb una accessibilitat universal, i dotada de jardins i arborat.

Serveis urbans eficients i suficients per garantir el benestar diari de la ciutadania.

Àrees Climàtiques, concepte de refugi climàtic, on protegir-vos del calor durant l’estiu i del fred durant l’hivern, afegint un espai de relació i convivència.

Àrees Ecològiques, punt de recollida habitual dels residus. Amb un valor transversal de participació ciutadana i comunicació amb l’objectiu de reduir i reutilitzar; fomentar la circularitat dels productes, i millorar i incrementar la recollida selectiva de residus.

• La regeneració d’edificis d’habitatge amb sistemes innovadors sostenibles. El programa de regeneració urbana de l’Ajuntament de Barcelona desplega una estratègia global, unitària i multidisciplinària d’actuacions sobre edificis i teixits urbans vulnerables, amb solucions d’insuficiència o degradació. A més, dona un pas endavant per trobar noves solucions integrals d’impuls a la rehabilitació amb sistemes constructius sostenibles i innovadors. Cal trobar noves solucions que no només abordin una rehabilitació integral dels edificis sinó que promoguin la seva inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, així com la resiliència. Solucions integrals que millorin l’habitabilitat i el rendiment energètic dels habitatges, tot aportant nous materials i usos dels existents, noves tecnologies i nous dissenys.

La possibilitat d’implementar cossos nous edificats adossats als existents, en aquelles actuacions en què es persegueixi la reducció de la demanda energètica i la millora de l’habitabilitat. Les propostes han d’aportar un alt component innovador; estar preparats per implementar-les en un entorn real; ser sostenibles i circulars; amb predominança de la fusta, el ferro i l’acer, incorporant solucions mixtes; amb una incidència positiva en la sostenibilitat urbana (biodiversitat, descarbonització, efecte illa de calor, etc.); han ser replicables i escalables; creades amb un enfocament multidisciplinari (recerca, producció i monitoratge); atractives i integrables a diferents situacions urbanes consolidades.

Sistemes modulars i flexibles amb els següents kits:

Mòdul ampliació de volum, muntats en sec, desmuntables i reutilitzables que permetin augmentar el volum de l’edifici en planta, total o parcialment.

Mòdul desenvolupament bioclimàtic, envolupament bioclimàtic de cobertes i façanes, per augmentar el confort dels espais interiors.

Mòdul aljub, acabats de coberta vegetal tipus aljub que permeti recollir l’aigua de la pluja i l’aprofiti, tot reduint l’impacte de pluges torrencials a la ciutat.

Mòdul fotovoltaic, elements de coberta i façana amb potencial de radiació solar.

“Ja no valorem un habitatge pel número d’habitacions que té, sinó pels serveis, el confort i la qualitat de vida que ofereix.”

 

 

 

Mòdul “smart building”, grups de sensors i sistema de gestió integrada per fer operatiu l’envoltant biomètric i els panels  fotovoltaics de manera coordinada, indicant als habitants de l’edifici dades rellevants sobre el funcionament del sistema i controlar els elements dinàmics per garantir el confort i la millora ambiental dels edificis.

• La verificació de l’àmbit territorial, és de suposar que el programa de regeneració urbana de l’ajuntament de Barcelona, que dona la possibilitat d’aplicar unes noves normatives que permeten implantar cossos de nova construcció adossats als edificis existents, en aquelles actuacions en les que es persegueixi reduir la demanda energètica i millorar l’habitabilitat del habitatges, que inicien un repte de regeneració d’edificis amb sistemes innovadors sostenibles, i a la vegada, complir les directrius dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, no són unes normatives vàlides únicament per la ciutat de Barcelona, sinó que corresponen a una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Metropolità de Barcelona, i millor seria unes normatives vàlides per tota Catalunya.
• L’impuls a la construcció 5.0, el programa de regeneració urbana de l’Ajuntament de Barcelona, al demanar a les propostes un alt component innovador; ser sostenible i circular; desmuntables i reutilitzables; replicables i escalables; amb un enfocament multidisciplinari, recerca, producció i monitoratge. Està definint una construcció modulada, estandarditzada i industrialitzada: la Construcció 5.0: Innovadora, amb un salt significatiu en l’adopció de tecnologies avançades, prometedora i amb el seu impacte al mercat. La digitalització s’ha ampliat a totes les àrees del procés constructiu, des del disseny i la planificació, fins a la construcció i operacions, creant un ecosistema més intel·ligent i connectat.

La Construcció 5.0 ha abraçat l’automatització, la robòtica, la supervisió de projectes, una major eficàcia en l’execució dels treballs i una reducció dels terminis de lliurament, amb un enfocament en la sostenibilitat i l’eficiència energètica del procés constructiu. Representa la convergència de la construcció tradicional amb tecnologies avançades con la Intel·ligència Artificial (IA), l’Internet de les Coses (IoT), o els Eessons Digitals (DT).

La indústria de la construcció aporta una sèrie de beneficis que impacten directament en l’eficiència de les operacions; la digitalizació del procés de disseny i planificació; la construcció intel·ligent i l’automatització; el Big Date i l’Anàlisi Predictiu, ajuden a reduir el temps de construcció i els costos associats, a més de l’accés en temps real a dades i anàlisis precises millora la presa de decisions estratègiques i redueix els riscos potencials.

La construcció 5.0 accelera la transició verda i digital, establint les bases per a una societat i una economia més resilients i sostenibles, fomenta una cultura de creativitat i innovació, prioritza el disseny centrat en l’ésser humà, millora la col·laboració entre humans i màquines, promou una economia més verda i impulsa la transformació social.

• L’impuls a les comunitats i cooperatives, a l’actuar sobre edificis existents, sortim de la base que els titulars ho són per divisió horitzontal del immoble, formen una comunitat de propietaris, o per divisió vertical, un únic propietari i la seva agrupació formarà una comunitat dispersa.

Una comunitat és un conjunt de persones que s’agrupin de manera voluntària per tenir un objectiu en comú. Les comunitats es poden formar al voltant de diferents objectius, aquests objectius són els que conformen la identitat de cada comunitat. No obstant les comunitats es caracteritzen per tenir una sèrie de característiques que les identifiquen: Identitat: Els membres d’una comunitat tenen interessos, objectius o gustos, això li atorga una sèrie de característiques que construeixen la seva identitat. Objectiu en comú: Els membres d’una comunitat tenen objectius i fites a complir, i tots treballen per complir els objectius proposats. Compromís: El compromís és un dels valors clau dins de la comunitat, crear llaços i la recerca d’un objectiu en conjunt. Cultura: Els membres comparteixen valors comunals, costums, una mateixa visió i educació que transmet els trets propis de la comunitat. Interacció: Els membres d’una comunitat interactuen entre si, formen part d’una societat més gran, i per tant també interactuen amb altres grups socials. Dinàmica: Les comunitats són estructures dinàmiques i en canvi constant.

Les cooperatives són empreses centrades en les persones, que pertanyen als seus membres, els qui les controlen i dirigeixen per donar resposta a les necessitats i ambicions de caràcter econòmic, social i cultural comuns.

Les cooperatives uneixen a les persones de manera democràtica i igualitària, són empreses basades en els valors i el seu objectiu no és només crear riquesa, comparteixen una sèrie de principis i actuen juntes per construir un món millor a través de la cooperació, es basen en l’equitat, la igualtat i la justícia social, gràcies a aquests valors les cooperatives de tot el món permeten a la gent treballar conjuntament per crear empreses sostenibles que generen prosperitat i llocs de treball a llarg termini.

Les cooperatives permeten que les persones prenguin el control de les seves economies futures i, en no ser propietat d’accionistes, els beneficis econòmics i socials de la seva activitat romanen a les comunitats on s’estableixen, els guanys generats es reinverteixen a l’empres o es tornen als membres.

El moviment cooperatiu és lluny de ser un fenomen marginal, el 12% de la població mundial és cooperativista d’alguna de les tres milions d’empreses cooperativistes del planeta. Les cooperatives més importants per nosaltres són:

Cooperatives de consumidors i usuaris, tenen per objectiu primordial el lliurament de béns o la prestació de serveis per al consum directe dels socis i els seus familiars, i el desenvolupament de les activitats necessàries per a l’increment de la informació, la formació i la defensa dels consumidors i usuaris.

Cooperatives d’habitatge, l’associació de persones físiques o jurídiques que té per objectiu procurar a preu de cost habitatges, serveis o edificacions complementàries als seus socis, organitzar-ne l’ús dels elements comuns i regular-ne l’administració, la conservació i la seva millora.

Cooperatives de serveis, l’associació de persones físiques o jurídiques, titulars d’explotacions, serveis i professionals per compte propi, amb la finalitat de comprar subministrament, serveis o emprendre operacions destinades a la millora econòmica i tècnica de les activitats professionals o de les explotacions dels seus socis.

Si l’habitatge ha de satisfer les necessitats de les persones que l’habiten, hem de crear comunitats i cooperatives que generin il·lusió, socials, ecològiques, eficients i autosuficients, i no construir habitatges impersonals,

• La col·laboració público-privada, es presenta com una oportunitat estratègica i una palanca cap la creació d’habitatge assequible, una solució que permet a cada sector aportar el millor de les seves qualitats, la seva experiència i els seus recursos per afrontar projectes residencials que satisfacin les necessitat de la societat. Una aliança que ofereix beneficis significatius per abordar el problema d’accedir a un habitatge assequible i digne, per una banda subministrar terreny públic i agilitzar els tràmits econòmics i socials, i per un altre costat, el coneixement i l’agilitat en el desenvolupament de projectes complexos. Una mostra dels beneficis potencials són:

1. L’habitatge públic de gestió privada, el reconegut model vienès, perfectament aplicable al nostre país.
2. L’accés a l’habitatge dotacional, si acceptem l’expressió, habitatge dotacional per un habitat dotat d’un disseny adequat per la persona i amb una dotació de salut, els elements mèdics necessaris per la seva malaltia o discapacitat, hem creat una nova denominació, l’habitatge dotacional de salut, hem obert l’accés a persones, comunitats i entitats a l’habitatge especialitzat, hem escomès una transició social a la regeneració i renovació d’habitatges i edificis, hem reduït el problema de l’accés a l’habitatge als sectors socials més vulnerables i hem cobert les seves necessitats i augmentat la seva qualitat de vida.

• La necessitat pot ser un vector d’èxit, un habitatge que satisfaci les necessitat dels seus usuaris i optimitzi l’eficiència dels seus serveis, posa en valor les qualitats i beneficis de conviure, una comunitat de convivència ecològica i col·laborativa, que a més de buscar una sostenibilitat financera tingui un impacte positiu en les persones, amb espais en comú, energèticament eficient, i amb uns estalvis compartits, reducció de subministraments, aigua, etc.

Ja no valorem un habitatge pel número d’habitacions que té, sinó pels serveis, el confort i la qualitat de vida que ofereix.

ALTRES ARTICLES