“L’Àrea Metropolitana és una administració facilitadora de temes imprescindibles per al funcionament d’una ciutat”

Per Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i Professora de Ciència Política UPF

Què significa per a vostè el concepte del fet metropolità?
Penso que el concepte metropolità és constatar una realitat. És a dir, l’Hospitalet, com altres ciutats, és la realitat del fet metropolità. Una ciutat petita, però gran alhora. És una ciutat amb molts habitants, però amb un territori petit. Dins de tot un conjunt de ciutats al seu voltant, al costat de la capital, Barcelona, i al costat d’altres ciutats i d’altres pobles que entre tots podem donar el servei que aquesta realitat necessita.
Si l’Hospitalet, en el seu terme municipal, hagués hagut de tenir tot un seguit d’equipaments i d’infraestructures que no té, per exemple abocadors, infraestructures de mobilitat, etc., segurament hauria tingut moltes més dificultats. Per tant, què és l’Àrea Metropolitana per a l’Hospitalet? Un facilitador, una administració que facilita alguns dels temes imprescindibles de funcionament d’una ciutat.
Per a l’Hospitalet, l’Àrea Metropolitana és un instrument de gestió que permet que determinades qüestions funcionin adequadament. El futur s’ha d’escriure i probablement l’Àrea, com a tal, hauria de tenir, des del meu punt de vista i la meva experiència, competències en determinades matèries com per exemple l’habitatge. És a dir, igual que en l’àmbit del transport o la mobilitat no tenia sentit que l’Hospitalet hagués fet un metro propi i que no estigués relacionat amb Cornellà, Esplugues, Barcelona, etc. Així que amb el tema de l’habitatge s’ha de tenir una òptica una mica més elevada, on no només el municipi ha d’estar present.

Hi ha un cert consens en què l’Àrea Metropolitana ha funcionat. Sempre hi ha pors per part dels municipis més petits, temen que Barcelona, l’Hospitalet, ho centrifuguin tot, però, en general, el balanç és positiu?
Jo crec que Barcelona ha estat molt generosa per intentar tenir un territori igual. És a dir, que passant d’Hospitalet a Barcelona o passant d’Hospitalet a Esplugues, no es visualitzés un canvi radical. En el sentit, que es digués “aquí soc a l’Hospitalet, ja es nota.” De fet, quan entraves per la Gran Via a Barcelona, passaves per l’Hospitalet i tothom deia això és Hospitalet, això no és Barcelona, oi? I ara no. La gent, quan passes pel Prat, ja és a Barcelona. Allò d’“això és Hospitalet” ningú no ho diu. Per què? Perquè visualment, amb les transformacions que s’han fet, s’ha aconseguit que al territori no hi hagi aquestes diferències. Passeges per Barcelona, passeges per l’Hospitalet o passeges per Viladecans i tu ja no veus un canvi. Podríem estar en un municipi, si estiguéssim parlant del món, d’altres realitats metropolitanes.

Pensant en les dues grans famílies polítiques que es posen d’acord per pactar la llei l’any 2010 hem identificat dues grans opinions: quan parles amb el món convergent, ells ho vivien com una espècie de contrapoder de la Generalitat i que creat contra la Generalitat. I en canvi, quan parles amb el món socialista, ells ho consideraven un espai de gestió. Vostè ho recorda això?

Jo recordo una mica els comentaris. Realment, la meva experiència no ha estat mai que l’Àrea Metropolitana fos un contrapoder de la Generalitat. Primer, perquè és veritat que possiblement el Partit Socialista governava en més municipis, però és que el que era l’Àrea Metropolitana era un instrument de gestió per facilitar la vida dels municipis i dels ciutadans. Aquest és el concepte que jo sempre he tingut de l’àrea metropolitana i el que jo he viscut en el meu dia a dia, tant quan tenia alguna responsabilitat com a vicepresidenta de l’àrea metropolitana que com a alcaldessa. Sempre ha estat un instrument facilitador tant abans com després d’en Xavier Trias alcalde. Sincerament, aquest tema del contrapoder el situo més en els inicis de la democràcia quan tot estava per fer i ens havíem de posar tots d’acord i no sempre era fàcil, però ho fèiem.

Creu que els municipis mitjans de l’Àrea Metropolitana s’han sentit “amenaçats” per les ciutats grans perquè els xuclaven totes les seves oportunitats?
Normalment era competència o col·laboració, però penso que hi ha una mica de tot. Si només pogués escollir-ne una seria la col·laboració, perquè sense la col·laboració estem tots morts. Encara que alguns es pensin que no. Ara bé, de competència al final n’hi ha a l’escala que vulguis, en una ciutat pot haver-hi competència entre barris per on s’acaba ubicant una inversió, una infraestructura, etc.
Quan era alcaldessa de l’Hospitalet, si podia aconseguir una inversió per a la meva ciutat, intentava fer-ho el més atractiu possible perquè això passés. Per exemple, es va apostar per la Fira que era una infraestructura econòmica de país, però que al final tenia molts beneficis per la ciutat. Era fer aterrar un sector econòmic que no existia, el turisme de negocis. Això no existia a l’Hospitalet, perquè no hi havia hotels, perquè no hi havia un espai al voltant de la Fira. L’important era que estigués en aquesta realitat metropolitana, ben ubicat al costat de l’aeroport, al costat del port al costat de la capital, etc. Per tant, és necessari que hi hagi col·laboració, però també dins de les ciutats ha d’haver-hi una mica de competència, però ben entesa. És com tot a la vida, jugar net i que no es perdin les coses. És a dir, voler que hi hagi inversions a Barcelona, que és la capital, evidentment i és el lideratge que marca, és el motor, però també s’ha de poder pensar en sentit més ampli, i això ho és l’àrea metropolitana.

“És necessari que hi hagi col·laboració, però també dins de les ciutats ha d’haver-hi una mica de competència, però ben entesa”

Si hagués de citar una persona molt rellevant en el món socialista en la institucionalització de l’Àrea Metropolitana, a qui citaria?
Antonio Balmón. El meu record és aquest, va ser Antonio Balmón qui ho va liderar per part nostra. Segurament, conjuntament amb més gent, no dic que no. Però jo crec, que és la persona clau, abans i ara.

S’ha dit que un dels problemes a l’hora de pactar la llei va ser el tema de la governança. Hi coincideix?
Va ser un tema de fricció, sí, perquè ens referíem a un tema de poder. És a dir, qui havia de liderar o qui manava. Bé, podia perfectament ser qualsevol persona. Ara, en aquella transició era raonable des del meu punt de vista que Barcelona volgués mantenir el seu lideratge.

Es va optar per una presidència institucional i una vicepresidència executiva. Pensa que va ser una bona solució?
És una solució pràctica. És a dir, un té la representació més institucional i l’altre fa funcionar la maquinària, i de fet algú l’havia de fer funcionar. També t’he de dir que l’alcalde de Barcelona no pot fer-ho tot, és complicat perquè el dia té 24 hores i Barcelona és una ciutat molt gran que requereix una dedicació total per part de l’alcalde en el seu dia a dia. A més de la representació exterior. És impossible que l’alcalde pugui fer-ho tot. Ara, una cosa és que no es pugui dedicar en el seu dia a dia i que això requereixi que hi hagi una altra persona o equips que ho facin, i una altra és la representació i la teoria. A part de les relacions personals que hi ha, que això és molt important, i que al final, aquestes relacions expliquen moltes coses en positiu i en negatiu.

Des d’un punt de vista de resultats, creu que l’impacte final és bo?
El meu balanç és molt positiu. També haig de dir que ningú a la seva ciutat parla massa de l’Àrea Metropolitana, igual que tampoc es parla massa de la Diputació de Barcelona. Són eines facilitadores, però en la gestió del dia a dia el mèrit del que es fa a través d’aquestes institucions és dels alcaldes, és del govern municipal. Normalment quan les coses funcionen la gent potser no mira el que té més a prop. I, en canvi, quan les coses no funcionen al primer que miren és l’alcalde. Independentment de si la seva competència és en matèria de salut i és del Departament de Salut, o una altra, tu ets l’alcalde i la gent et demana solucions. I això és una realitat.
Per tant, de l’Àrea metropolitana per molta propaganda o difusió que es faci, al final queda el que es fa des de l’Ajuntament. A més, tampoc hi ha un interès extrem per part dels 35 municipis que s’aclareixi exactament qui fa cada tasca i fer propaganda de l’Àrea Metropolitana, perquè tampoc n’hi ha la necessitat.

Pensant en el futur, es decanta per la regió metropolitana o està més en la línia d’afegir alguna competència, però no modificar massa res?
Jo penso que seria bona la Regió, perquè hem anat evolucionant. Aquesta realitat no és inamovible, ha anat variant i els reptes que tenim en aquests moments a nivells de ciutats com és l’habitatge s’han de resoldre amb una visió del conjunt. Penso que no té sentit que Terrassa, Sabadell Mataró, aquestes poblacions que estan en aquest entorn metropolità, no hi estiguin presents.

Moltes gràcies

Per Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i Professora de Ciència Política UPF

Què significa per a vostè el concepte del fet metropolità?
Penso que el concepte metropolità és constatar una realitat. És a dir, l’Hospitalet, com altres ciutats, és la realitat del fet metropolità. Una ciutat petita, però gran alhora. És una ciutat amb molts habitants, però amb un territori petit. Dins de tot un conjunt de ciutats al seu voltant, al costat de la capital, Barcelona, i al costat d’altres ciutats i d’altres pobles que entre tots podem donar el servei que aquesta realitat necessita.
Si l’Hospitalet, en el seu terme municipal, hagués hagut de tenir tot un seguit d’equipaments i d’infraestructures que no té, per exemple abocadors, infraestructures de mobilitat, etc., segurament hauria tingut moltes més dificultats. Per tant, què és l’Àrea Metropolitana per a l’Hospitalet? Un facilitador, una administració que facilita alguns dels temes imprescindibles de funcionament d’una ciutat.
Per a l’Hospitalet, l’Àrea Metropolitana és un instrument de gestió que permet que determinades qüestions funcionin adequadament. El futur s’ha d’escriure i probablement l’Àrea, com a tal, hauria de tenir, des del meu punt de vista i la meva experiència, competències en determinades matèries com per exemple l’habitatge. És a dir, igual que en l’àmbit del transport o la mobilitat no tenia sentit que l’Hospitalet hagués fet un metro propi i que no estigués relacionat amb Cornellà, Esplugues, Barcelona, etc. Així que amb el tema de l’habitatge s’ha de tenir una òptica una mica més elevada, on no només el municipi ha d’estar present.

Hi ha un cert consens en què l’Àrea Metropolitana ha funcionat. Sempre hi ha pors per part dels municipis més petits, temen que Barcelona, l’Hospitalet, ho centrifuguin tot, però, en general, el balanç és positiu?
Jo crec que Barcelona ha estat molt generosa per intentar tenir un territori igual. És a dir, que passant d’Hospitalet a Barcelona o passant d’Hospitalet a Esplugues, no es visualitzés un canvi radical. En el sentit, que es digués “aquí soc a l’Hospitalet, ja es nota.” De fet, quan entraves per la Gran Via a Barcelona, passaves per l’Hospitalet i tothom deia això és Hospitalet, això no és Barcelona, oi? I ara no. La gent, quan passes pel Prat, ja és a Barcelona. Allò d’“això és Hospitalet” ningú no ho diu. Per què? Perquè visualment, amb les transformacions que s’han fet, s’ha aconseguit que al territori no hi hagi aquestes diferències. Passeges per Barcelona, passeges per l’Hospitalet o passeges per Viladecans i tu ja no veus un canvi. Podríem estar en un municipi, si estiguéssim parlant del món, d’altres realitats metropolitanes.

Pensant en les dues grans famílies polítiques que es posen d’acord per pactar la llei l’any 2010 hem identificat dues grans opinions: quan parles amb el món convergent, ells ho vivien com una espècie de contrapoder de la Generalitat i que creat contra la Generalitat. I en canvi, quan parles amb el món socialista, ells ho consideraven un espai de gestió. Vostè ho recorda això?

Jo recordo una mica els comentaris. Realment, la meva experiència no ha estat mai que l’Àrea Metropolitana fos un contrapoder de la Generalitat. Primer, perquè és veritat que possiblement el Partit Socialista governava en més municipis, però és que el que era l’Àrea Metropolitana era un instrument de gestió per facilitar la vida dels municipis i dels ciutadans. Aquest és el concepte que jo sempre he tingut de l’àrea metropolitana i el que jo he viscut en el meu dia a dia, tant quan tenia alguna responsabilitat com a vicepresidenta de l’àrea metropolitana que com a alcaldessa. Sempre ha estat un instrument facilitador tant abans com després d’en Xavier Trias alcalde. Sincerament, aquest tema del contrapoder el situo més en els inicis de la democràcia quan tot estava per fer i ens havíem de posar tots d’acord i no sempre era fàcil, però ho fèiem.

Creu que els municipis mitjans de l’Àrea Metropolitana s’han sentit “amenaçats” per les ciutats grans perquè els xuclaven totes les seves oportunitats?
Normalment era competència o col·laboració, però penso que hi ha una mica de tot. Si només pogués escollir-ne una seria la col·laboració, perquè sense la col·laboració estem tots morts. Encara que alguns es pensin que no. Ara bé, de competència al final n’hi ha a l’escala que vulguis, en una ciutat pot haver-hi competència entre barris per on s’acaba ubicant una inversió, una infraestructura, etc.
Quan era alcaldessa de l’Hospitalet, si podia aconseguir una inversió per a la meva ciutat, intentava fer-ho el més atractiu possible perquè això passés. Per exemple, es va apostar per la Fira que era una infraestructura econòmica de país, però que al final tenia molts beneficis per la ciutat. Era fer aterrar un sector econòmic que no existia, el turisme de negocis. Això no existia a l’Hospitalet, perquè no hi havia hotels, perquè no hi havia un espai al voltant de la Fira. L’important era que estigués en aquesta realitat metropolitana, ben ubicat al costat de l’aeroport, al costat del port al costat de la capital, etc. Per tant, és necessari que hi hagi col·laboració, però també dins de les ciutats ha d’haver-hi una mica de competència, però ben entesa. És com tot a la vida, jugar net i que no es perdin les coses. És a dir, voler que hi hagi inversions a Barcelona, que és la capital, evidentment i és el lideratge que marca, és el motor, però també s’ha de poder pensar en sentit més ampli, i això ho és l’àrea metropolitana.

“És necessari que hi hagi col·laboració, però també dins de les ciutats ha d’haver-hi una mica de competència, però ben entesa.”

 

 

 

Si hagués de citar una persona molt rellevant en el món socialista en la institucionalització de l’Àrea Metropolitana, a qui citaria?
Antonio Balmón. El meu record és aquest, va ser Antonio Balmón qui ho va liderar per part nostra. Segurament, conjuntament amb més gent, no dic que no. Però jo crec, que és la persona clau, abans i ara.

S’ha dit que un dels problemes a l’hora de pactar la llei va ser el tema de la governança. Hi coincideix?
Va ser un tema de fricció, sí, perquè ens referíem a un tema de poder. És a dir, qui havia de liderar o qui manava. Bé, podia perfectament ser qualsevol persona. Ara, en aquella transició era raonable des del meu punt de vista que Barcelona volgués mantenir el seu lideratge.

Es va optar per una presidència institucional i una vicepresidència executiva. Pensa que va ser una bona solució?
És una solució pràctica. És a dir, un té la representació més institucional i l’altre fa funcionar la maquinària, i de fet algú l’havia de fer funcionar. També t’he de dir que l’alcalde de Barcelona no pot fer-ho tot, és complicat perquè el dia té 24 hores i Barcelona és una ciutat molt gran que requereix una dedicació total per part de l’alcalde en el seu dia a dia. A més de la representació exterior. És impossible que l’alcalde pugui fer-ho tot. Ara, una cosa és que no es pugui dedicar en el seu dia a dia i que això requereixi que hi hagi una altra persona o equips que ho facin, i una altra és la representació i la teoria. A part de les relacions personals que hi ha, que això és molt important, i que al final, aquestes relacions expliquen moltes coses en positiu i en negatiu.

Des d’un punt de vista de resultats, creu que l’impacte final és bo?
El meu balanç és molt positiu. També haig de dir que ningú a la seva ciutat parla massa de l’Àrea Metropolitana, igual que tampoc es parla massa de la Diputació de Barcelona. Són eines facilitadores, però en la gestió del dia a dia el mèrit del que es fa a través d’aquestes institucions és dels alcaldes, és del govern municipal. Normalment quan les coses funcionen la gent potser no mira el que té més a prop. I, en canvi, quan les coses no funcionen al primer que miren és l’alcalde. Independentment de si la seva competència és en matèria de salut i és del Departament de Salut, o una altra, tu ets l’alcalde i la gent et demana solucions. I això és una realitat.
Per tant, de l’Àrea metropolitana per molta propaganda o difusió que es faci, al final queda el que es fa des de l’Ajuntament. A més, tampoc hi ha un interès extrem per part dels 35 municipis que s’aclareixi exactament qui fa cada tasca i fer propaganda de l’Àrea Metropolitana, perquè tampoc n’hi ha la necessitat.

Pensant en el futur, es decanta per la regió metropolitana o està més en la línia d’afegir alguna competència, però no modificar massa res?
Jo penso que seria bona la Regió, perquè hem anat evolucionant. Aquesta realitat no és inamovible, ha anat variant i els reptes que tenim en aquests moments a nivells de ciutats com és l’habitatge s’han de resoldre amb una visió del conjunt. Penso que no té sentit que Terrassa, Sabadell Mataró, aquestes poblacions que estan en aquest entorn metropolità, no hi estiguin presents.

Moltes gràcies

ALTRES ARTICLES