L’OPORTUNITAT DELS FONS EUROPEUS NEW GENERATION

Per Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia

La Comissió Europea va aprovar els Plans de Recuperació i Resiliència dotats en 750.000 M€ pels propers sis anys. Els Estats membres disposaran d’un 90% d’aquests fons a través dels mecanismes de recuperació i resiliència (MRR) mitjançant subvencions directes i préstecs, un 6% a través dels fons REACT-EU, i un 4% dels fons europeus de l’Horizon 2030.
Aquesta dotació econòmica és pràcticament l’equivalent de tres vegades la dotació de l’anomenat Pla Marshall després de la 2º Guerra Mundial.
D’aquests fons l’Estat Espanyol rebrà uns 140.000 M€ fins el 2027, Espanya és el país que rebrà més dotació juntament amb Itàlia, son fons vinculats a quatre eixos: transició digital, transició verda, cohesió socials i territorial i igualtat; dels que 126.000 M€ seran a traves dels MRR.
Aquests fons seran gestionats, mitjançant co-governança, entre el Ministerio de Economia, les CCAA’s i Regions i Ajuntaments.
El sectors empresarials vinculats aquests eixos més rellevats que tenen altes expectatives son el digital, connectivitat i tecnologia sostenible, energies renovables, salut, educació i formació professional, i finalment la recerca, innovació i ciència.
Catalunya rebrà quasi 1.500 milions d’euros del fons React-UE, això és un 48% que el govern estatal distribuirà entre nou CCAA. Catalunya ha presentat una trentena de projectes, entre ells, en l’àmbit de desplegament de infraestructures digitals i connectivitat d’alta capacitat al territori. Son fons dirigits a inversions que permetran la transició cap a una economia digital.
L’objectiu és doble: d’una banda, millorar la connectivitat digital amb infraestructures de telecomunicacions de nova generació i d’alta capacitat, i millorar els serveis als ciutadans i la competitivitat de les empreses de Catalunya, i l’altre vertebrar digitalment tot el territori. La finalitat és garantir un punt de presència de xarxa de fibra òptica en els municipis i a les zones d’activitat econòmica, així com impulsar actuacions que permetin desplegar projectes de transformació digital dels propis serveis públics.

El repte de l’Administració és definir un marc de provisió de capital viable i realista, la fortalesa de la governança pot evitar l’actual fragilitat de la col·laboració públic-privada dels models concessionats actuals.”

Addicionalment l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), com a Administració regional amb competències impulsarà i desenvoluparà projectes de transformació a la “Gran Barcelona”. L’AMB treballa per convertir-se en una ciutat de ciutats smart, que permetrà a les administracions municipals de la metròpoli millorar la gestió d’espais públics com els parcs, les platges i la gestió de les Rondes, millorar la mobilitat urbana i optimitzar el tractament dels residus.
L’AMB ha presentat dos programes amb la participació de 36 ajuntaments metropolitans, actors públics i empreses, programes que incorporen fons NG EU, i que combinant la participació pública i privada assoliran una xifra total d’uns 2.700 M€.
Es evident que els fons europeus son una oportunitat per executar aquestes inversions, però cal la participació directa de les Empreses.
És clau la participació publico-privada per abordar amb solidesa aquesta transformació per assolir la recuperació i consolidació. La col·laboració publico-privada ens permet accelerar inversions que son estratègiques.
La Col·laboració Públic-Privat permet a les Administracions, sempre preservant els interessos públics, controlar el dèficit, el finançament i les capacitats de inversió. Aquests mecanismes permeten, mitjançant l’explotació de infraestructures per part del sector privat, multiplicar les inversions i finançament pel seu desplegament i/o construcció.
La CPP en èpoques de certa limitació de inversions, és especialment útil en aquest moment, que aporta rapidesa i eficiència en l’execució, i ens asseguren el cost de innovació i manteniment. La CPP en la majoria dels casos no afecten al dèficit públic ja que espongen les inversions en el temps, i permeten millorar l’eficiència i anticipar la disponibilitat de infraestructures.
La resposta d’aquesta modalitat tècnica requereix d’una governança coherent i integral en la seva contractació, encara que comporti ampliar els terminis del perímetre temporal, però exigeix una implicació de tots els actors, amb els deguts controls públics.
La selecció de projectes ha de respondre a les prioritats en la seva planificació amb criteris institucionals, ja que els recursos disponibles, públics i privats ho requereix, sempre aplicant el concepte de neutralitat tècnica. La preparació, licitació i gestió ha de respondre a una lògica econòmica sempre sota els controls i la legalitat adaptats.
El repte de l’Administració és definir un marc de provisió de capital viable i realista, la fortalesa de la governança pot evitar l’actual fragilitat de la col·laboració públic-privada dels models concessionats actuals.
L’adaptació de les experiències de la col·laboració publico-privada i dels instruments pel finançament de infraestructures, facilitarà el desplegament d’infraestructures, sota un marc de governança i capacitats efectives.
En definitiva, els fons NG EU son una oportunitat però cal adaptar els processos de contractació pública que permetin millorar i actualitzar el marc legal dels mecanismes de col·laboració, i aprofitar per executar, de forma àgil, els plans de recuperació i desenvolupament definits.

Per Josep Grau, consultor d’estratègia i tecnologia

La Comissió Europea va aprovar els Plans de Recuperació i Resiliència dotats en 750.000 M€ pels propers sis anys. Els Estats membres disposaran d’un 90% d’aquests fons a través dels mecanismes de recuperació i resiliència (MRR) mitjançant subvencions directes i préstecs, un 6% a través dels fons REACT-EU, i un 4% dels fons europeus de l’Horizon 2030.
Aquesta dotació econòmica és pràcticament l’equivalent de tres vegades la dotació de l’anomenat Pla Marshall després de la 2º Guerra Mundial.
D’aquests fons l’Estat Espanyol rebrà uns 140.000 M€ fins el 2027, Espanya és el país que rebrà més dotació juntament amb Itàlia, son fons vinculats a quatre eixos: transició digital, transició verda, cohesió socials i territorial i igualtat; dels que 126.000 M€ seran a traves dels MRR.
Aquests fons seran gestionats, mitjançant co-governança, entre el Ministerio de Economia, les CCAA’s i Regions i Ajuntaments.
El sectors empresarials vinculats aquests eixos més rellevats que tenen altes expectatives son el digital, connectivitat i tecnologia sostenible, energies renovables, salut, educació i formació professional, i finalment la recerca, innovació i ciència.
Catalunya rebrà quasi 1.500 milions d’euros del fons React-UE, això és un 48% que el govern estatal distribuirà entre nou CCAA. Catalunya ha presentat una trentena de projectes, entre ells, en l’àmbit de desplegament de infraestructures digitals i connectivitat d’alta capacitat al territori. Son fons dirigits a inversions que permetran la transició cap a una economia digital.
L’objectiu és doble: d’una banda, millorar la connectivitat digital amb infraestructures de telecomunicacions de nova generació i d’alta capacitat, i millorar els serveis als ciutadans i la competitivitat de les empreses de Catalunya, i l’altre vertebrar digitalment tot el territori. La finalitat és garantir un punt de presència de xarxa de fibra òptica en els municipis i a les zones d’activitat econòmica, així com impulsar actuacions que permetin desplegar projectes de transformació digital dels propis serveis públics.

“El repte de l’Administració és definir un marc de provisió de capital viable i realista, la fortalesa de la governança pot evitar l’actual fragilitat de la col·laboració públic-privada dels models concessionats actuals.”

 

 

Addicionalment l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), com a Administració regional amb competències impulsarà i desenvoluparà projectes de transformació a la “Gran Barcelona”. L’AMB treballa per convertir-se en una ciutat de ciutats smart, que permetrà a les administracions municipals de la metròpoli millorar la gestió d’espais públics com els parcs, les platges i la gestió de les Rondes, millorar la mobilitat urbana i optimitzar el tractament dels residus.
L’AMB ha presentat dos programes amb la participació de 36 ajuntaments metropolitans, actors públics i empreses, programes que incorporen fons NG EU, i que combinant la participació pública i privada assoliran una xifra total d’uns 2.700 M€.
Es evident que els fons europeus son una oportunitat per executar aquestes inversions, però cal la participació directa de les Empreses.
És clau la participació publico-privada per abordar amb solidesa aquesta transformació per assolir la recuperació i consolidació. La col·laboració publico-privada ens permet accelerar inversions que son estratègiques.
La Col·laboració Públic-Privat permet a les Administracions, sempre preservant els interessos públics, controlar el dèficit, el finançament i les capacitats de inversió. Aquests mecanismes permeten, mitjançant l’explotació de infraestructures per part del sector privat, multiplicar les inversions i finançament pel seu desplegament i/o construcció.
La CPP en èpoques de certa limitació de inversions, és especialment útil en aquest moment, que aporta rapidesa i eficiència en l’execució, i ens asseguren el cost de innovació i manteniment. La CPP en la majoria dels casos no afecten al dèficit públic ja que espongen les inversions en el temps, i permeten millorar l’eficiència i anticipar la disponibilitat de infraestructures.
La resposta d’aquesta modalitat tècnica requereix d’una governança coherent i integral en la seva contractació, encara que comporti ampliar els terminis del perímetre temporal, però exigeix una implicació de tots els actors, amb els deguts controls públics.
La selecció de projectes ha de respondre a les prioritats en la seva planificació amb criteris institucionals, ja que els recursos disponibles, públics i privats ho requereix, sempre aplicant el concepte de neutralitat tècnica. La preparació, licitació i gestió ha de respondre a una lògica econòmica sempre sota els controls i la legalitat adaptats.
El repte de l’Administració és definir un marc de provisió de capital viable i realista, la fortalesa de la governança pot evitar l’actual fragilitat de la col·laboració públic-privada dels models concessionats actuals.
L’adaptació de les experiències de la col·laboració publico-privada i dels instruments pel finançament de infraestructures, facilitarà el desplegament d’infraestructures, sota un marc de governança i capacitats efectives.
En definitiva, els fons NG EU son una oportunitat però cal adaptar els processos de contractació pública que permetin millorar i actualitzar el marc legal dels mecanismes de col·laboració, i aprofitar per executar, de forma àgil, els plans de recuperació i desenvolupament definits.

ALTRES ARTICLES