GUILLERMO VALLET: “TENIM L’OPORTUNITAT DE CONVERTIR MONTJUÏC EN UN DELS GRANS POLS DE LA CIUTAT”

El vicepresident executiu del Grup Catalònia passa revista a la situació actual i analitza el futur de Barcelona

WhatsApp Image 2023-01-31 at 16.01.06 (1)

Per Pep Martí

Guillermo Vallet (Barcelona, 1980) és algú força representatiu dels nous lideratges empresarials catalans. Ha estat president de la Comissió de Turisme de Foment del Treball i és llicenciat en Administració d’Empreses a la Universitat Ramon Llull i màster d’Executive MBA a Esade. Vicepresident executiu del Grup Catalònia, és una veu autoritzada d’un sector, l’hoteler, que s’ha vist afectat per la pandèmia i que ara viu en pròpia carn l’impacte de la crisi inflacionària i la guerra d’Ucraïna. En aquesta entrevista, passa revista al moment que vivim i explica com veu la situació de Barcelona.

– Ajudi’ns a fer una radiografia de la situació del sector hoteler a Barcelona en aquests moments.

– Bé, és cert que l’activitat ha tornat amb força. És veritat que encara manquen alguns mercats importants, com és, sobretot, el xinès. També el rus, que en moltes parts de Catalunya era un client estival important. Però, en resum, estem tenint una mica menys d’ocupació de la que teníem el 2019, però en canvi, el preu mitjà és més elevat. Per tant, pel què fa als ingressos, estem més que contents. Sobretot si mirem un any enrere, quan estàvem en ple efecte de l’òmicron i teníem una perspectiva molt complicada. Podem dir que hem tancat l’any de manera fantàstica. Ara bé, pel que fa als costos, el context que tenim és complex, amb l’impacte de la guerra d’Ucraïna i tot el que significa, amb la forta pressió inflacionària i l’impacte que estem tenint en alguns productes que nosaltres consumim, com begudes i alimentació. Hi ha un impacte sobre molts proveïdors. Com en les bugaderies, per exemple, que els ha afectat molt els problemes d’energia. I hem de traslladar als salaris una part d’aquesta inflació, per tal que la gent no perdi poder adquisitiu. De manera que, a nivell de despesa i costos, ens hem anat trobant amb una pressió creixent cap amunt. Això ha fet que els ingressos del sector hagin estat més elevats que el 2019, però les despeses també ho han estat.

– La pandèmia ja és una ferida tancada?

– En principi sembla que sí. Però vivim en un moment molt complicat, on tot té un impacte. Semblava que, al final de la pandèmia, tornàvem a una etapa en què es volia gaudir, treballar i moure’s, i de sobte va venir la guerra d’Ucraïna. També sentim com es va dient que poden venir noves pandèmies, amb la qual cosa ja no sabem què respondre. Amb la poca visibilitat que tenim, podem dir que la perspectiva és bona. Ara mateix, no hi ha res al davant que ens faci preveure que el 2023 no serà un bon any. Però si hi ha algun esdeveniment geopolític, això pot canviar de manera dràstica.

– Abans es referia al mercat xinès. Hi ha hagut molts canvis en els països de procedència dels turistes?

– Hem tingut un turisme més europeu. Els anglesos han funcionat molt bé, com també els francesos, els alemanys i els italians. La gent tenia ganes de moure’s després de molt de temps amb una mobilitat molt reduïda, però dins d’un mercat molt conegut, sense risc de quedar immobilitzat enlloc. El que és el mercat europeu ha funcionat molt bé. Els americans també han funcionat molt bé, també pel canvi euro-dòlar. És un mercat que ha pres força. Els mercats que, en canvi, hem trobat a faltar han estat bàsicament els asiàtics i el rus.

– Han detectat canvis en el comportament del turista? Prenen més decisions a darrera hora?

– Sí, la decisió de viatjar s’està veient endarrerida. Observem com hi ha molta gent que planeja un viatge en pocs dies, i ens arriben cada vegada més reserves d’última hora. Fins i tot en un sector com el d’empreses que agafen un hotel per fer una convenció, amb tot el que significa traslladar molta gent d’una empresa, que eren contractacions que es feien a quatre o sis mesos vista. Ara es poden fer en dos mesos.

– En la mesura en què són un termòmetre del funcionament de l’economia, s’atreviria a fer un pronòstic de futur de l’evolució de l’economia més enllà del seu sector?

– El món n’ha après, del què ha passat. S’havia apostat per una globalització amb molts dels productes que es feien en països amb una mà d’obra molt econòmica i amb un transport marítim que jugava un paper rellevant. Però amb la pandèmia, de sobte, hem vist que, quan tanca un mercat com el xinès, és com si tanqués el món. I es veu clar que s’ha d’intentar que determinades indústries estiguin a prop, de manera que esdeveniments imprevistos no afectin la resta del món. Quan un vaixell va taponar el canal de Suez, això va tenir un impacte espectacular. Europa està intentant que les coses que són bàsiques no depenguin de tercers. Per exemple, tota la crisi de semiconductors, que està afectant el sector de l’automòbil.

– És un canvi en la globalització?

– No vol dir que anem enrere en la globalització, sinó que a nivell econòmic el factor preu no serà el determinant. I davant l’emergència de grans reptes, com pot ser el canvi climàtic, ens podem trobar que la comunitat internacional digui al Brasil que la situació a l’Amazònia ja no és només un tema del Brasil. Pot ser l’inici del fi d’allò que entenem com a estats nació.

– Per ser un bon hoteler caldrà també saber geopolítica.

– Moltes indústries hauran d’entendre-hi de geopolítica per prendre les seves decisions. Podem saber quins potencials conflictes hi ha al món i disposar de més informació abans de decidir unes inversions o unes altres. Però els responsables que vénen ara ja tenen aquesta visió més global.

– Ens interessa molt la mirada sobre la realitat metropolitana. Com incidirà el fenomen metropolità en les urgències de la realitat econòmica?

– El que està afectant a la metròpoli de Barcelona i totes les seves necessitats s’estan veient també en altres parts del món, i és interessant veure què estan fent en altres llocs. Crec que és important que els responsables polítics observin bé què està passant al món. Hi ha grans reptes que incideixen de ple en la realitat metropolitana, com la contaminació o la mobilitat, o la seguretat. És important que els governants tinguin ben clars els indicadors. Un tema com el de l’habitatge impacta de ple en tota la regió metropolitana. Hi ha estudis que assenyalen que les ciutats que han limitat els preus dels lloguers han aconseguit l’efecte contrari del que es volia obtenir. Jo crec que són temes que s’han d’estudiar molt bé. No són receptes de dretes o d’esquerres. Si volem que a la ciutat de Barcelona hi hagi un lloguer més assequible, hem de buscar solucions que ens portin fins aquí. El que ha fet l’efecte del 30% d’obra nova per desenvolupar habitatge social és que, finalment, hagi estat molt poc el que s’ha construït i s’ha aturat una activitat important a la ciutat.

– Ha esmentat abans la seguretat. Com veu la ciutat en aquest àmbit?

– És obvi que tenim un problema. He llegit que sobre la multireincidència, per acreditar el furt s’han de superar els 400 euros. Si en l’informe sobre algú a qui enxampen no s’especifica aquesta quantitat, no es pot aplicar la normativa sobre reincidència. Hagués estat més fàcil parlar de multireincidència sense concretar una quantitat. Hi ha hagut un efecte crida degut al bonisme i a la impunitat. Això, i l’afluència de turisme, ha fet de Barcelona el Disneyland dels pispes.

– I la neteja, la veu millor?

– La brutícia crida a la brutícia. Si les coses estan netes, la gent té més consciència. La brutícia no és que hi hagi un paper al terra, és més la deixadesa, com veure moltes portalades amb grafits.

– Quina ha estat la interlocució del sector amb l’alcaldessa Ada Colau? Funcionen els mecanismes de comunicació?

– No. Malauradament, els polítics parlen un idioma diferent al de la resta dels mortals. En aquest sentit, al govern municipal li ha faltat molt, no sé si parlar, però sí escoltar. Si ells no parlen amb la gent que els pot donar una altra visió, tot és molt difícil. Es va veure molt clar fa uns dies, quan la regidora Janet Sanz, parlant sobre els eixos verds, va dir que la seva era l’única opció. Aquest equip està molt en la ideologia i els costa molt entendre i parlar. Al capdavall, tots estem d’acord en què volem una ciutat menys contaminada, amb més accessibilitat a l’habitatge. Ara bé, com ho fem? Si les seves receptes són molt ideològiques i estan fent coses que en altres llocs no han funcionat, tenim un problema.

– Diu d’altres llocs. Hi ha alguna ciutat que vegi com a referencial? Un model obert a nous projectes i alhora exigent en cohesió social?

– Els bons exemples solen ser de països nòrdics, amb gent molt ordenada i cívica que posa per davant els interessos generals. Transformar una ciutat on el cotxe ha estat essencial canvia els paradigmes. Però hi ha aspectes que escapen als municipis, com pot ser la mobilitat. No pots fer canvis sense tenir en compte aquests factors, has d’anar de la mà de la resta d’administracions. Podem voler menys cotxes, però s’han d’oferir alternatives a la gent. Si no, el que tindrem és una ciutat amb els mateixos cotxes però col·lapsada i amb més contaminació, perquè els cotxes estaran més temps aturats. Com en el tema de la sostenibilitat, en què hem de motivar els avenços i donar temps per fer-ho. Com en el tema dels creuers, que ja estan treballant de cara al futur, amb motors menys contaminants. Però no es pot encetar un debat quan l’impacte de contaminació sobre l’àrea metropolitana és baix. Et pots carregar una indústria que no farà que tinguis una contaminació més baixa i et carregues molts llocs de treball. Barcelona té la sort que és l’inici o la fi de molts creuers, que significa que la gent, abans de sortir, fa pernoctacions, compra, va a museus… I els que arriben, a vegades es queden uns dies. Sol ser un públic amb poder adquisitiu i respecte per la ciutat.

– S’acosten les eleccions municipals i s’obrirà un debat sobre la ciutat. Quins grans temes vinculats al turisme li agradarien que fossin centrals en aquest debat?

– Al final, tenim la sort de ser una ciutat turística. Moltes ciutats al món estan invertint temps i diners per assolir el que Barcelona ha aconseguit. El de Barcelona és un model d’èxit. Que l’hem de gestionar? Totalment. Si no fos perquè Barcelona és una ciutat turística, un barceloní no podria gaudir d’un aeroport en bones condicions, ni del nivell gastronòmic que tenim, ni dels equipaments culturals. No gaudiríem d’això si no fos per ser una ciutat turística. Quan la senyora Colau feia la seva primera campanya, el 2015, parlava del Mobile World Congress i veia només que era un esdeveniment on venia molta gent rica a molestar. Doncs la realitat del Mobile és que ha ajudat que Barcelona sigui un dels punts centrals de les start-ups. No podem tenir la mirada tan curta. Com en el debat de l’aeroport, tan centrat en un espai com la Ricarda i les emissions. Ja ho dirà la Unió Europea si estem afectant un espai natural o el que es vol compensar no és suficient. El debat no ha estat ben plantejat i ha acabat afectant una infraestructura molt important per Barcelona i Catalunya.

– Des del seu sector s’ha fet prou pedagogia per fer entendre a la ciutadania el seu valor estratègic?

– S’han barrejat moltes coses. La turismofòbia neix d’un problema que hi va haver a la Barceloneta. El problema ve de barrejar un ús turístic i un ús residencial. Si en una finca de veïns hi posem un pis que ningú controla, un dia vindrà una família tranquil·la però, un altre, hi vindrà un grup de festa i no et deixarà dormir. Però això és un fet molt concret que ha afectat tot el sector. També l’han afectat els col·lapses en algunes zones de la ciutat. És el que dèiem abans, hem de gestionar l’èxit i intentar obrir nous pols dins de la ciutat.

– Com quin?

– Home, si hi ha un lloc on podem fer que això succeeixi és Montjuïc. Perquè hi ha molts equipaments esportius, culturals, és un espai verd… Tenim una muntanya que és un espai sostenible, però la tenim una mica inconnexa, no és fàcil arribar-hi i t’hi pots perdre una mica. Tenim una oportunitat per transformar aquella muntanya inconnexa en un parc urbà, amb equipaments espectaculars que facin que passi de ser perifèrica a central. I no ens fem trampes al solitari. Si no es fan més hotels però se’n fan a l’àrea metropolitana, hi haurà molta gent que no dormirà a Barcelona, però vindrà.

– Vostè és un directiu jove. En què es diferencia la mirada dels nous emprenedors hotelers dels hotelers veterans?

– Jo no parlaria tant d’hotelers, sinó de generacions. Està clar que la meva és diferent de la dels meus pares, i també de la de les meves filles. Nosaltres segurament tenim una sensibilitat envers temes com el medi ambient i les desigualtats molt diferent a la dels meus pares, que van créixer en una Espanya en dictadura, amb més mancances i gent feta a si mateixa. Són mirades diferents.