FILO CAÑETE: “ELS MUNICIPIS METROPOLITANS TENIM NECESSITATS COMUNES PERÒ TAMBÉ LES NOSTRES SINGULARITATS”

L’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs troba positiva la proposta de Jaume Collboni d’ampliar l’àrea metropolitana i convertir-la en una regió al mateix temps que assenyala la necessitat d’entaular un debat a fons

per Xavi Casinos

Filo Cañete (Barcelona, 1970) és alcaldessa de Sant Adrià de Besòs des del 9 d’abril de 2021, quan va substituir a Joan Callau. A les eleccions municipals del maig de 2023 va obtenir la majoria absoluta. Formada com a psicòloga, ha treballat en l’àmbit de la inserció social.

Què espera del desenvolupament de l’àrea metropolitana en els propers anys?
Des de l’experiència dels darrers anys, primer com a regidora i ara com a alcaldessa, en el moment en què, en plena crisi econòmica i social, l’àrea metropolitana es posa al costat dels ajuntaments incorporant una estratègia social que va més enllà de la gestió de residus, del transport i la pedra, es produeix un canvi important de mentalitat, que és el camí per assolir l’equilibri territorial. Ho diu una alcaldessa d’un municipi, Sant Adrià de Besòs, des del que sempre hem reivindicat una mirada cap a la zona més pobre, vulnerable i amb una situació de risc des d’un punt de vista social. Per tant, penso que anem per bon camí i que totes aquestes voluntats, bones intencions i compromisos adquirits s’arribaran a executar. Això és el que ara espero de l’àrea metropolitana. En confiem molt.

Ara fa 50 anys, el Cercle d’Economia va publicar l’històric informe Gestión o caos, on posava sobre la taula els problemes d’una aleshores àrea metropolitana desordenada i amb molts problemes i desigualtats socials, econòmiques i urbanístiques. L’informe reivindicava el 1973 algun tipus d’autoritat que gestionés tot el territori. Creu que encara hi ha caos per gestionar a l’àrea metropolitana?
No crec que ara sigui un tema de caos. Hem evolucionat molt. El que passa és que hi ha sempre una ombra sobre l’àrea metropolitana quan la Generalitat qüestiona les competències des d’un punt de vista de planejament urbanístic i infraestructures. És una línia que encara no està clara que provoca reticències des del Govern autonòmic amb una entitat que no ha de competir, sinó complementar. En lloc de caos, s’ha d’acabar de dibuixar una entesa institucional. Els ens locals volem bàsicament que les administracions supramunicipals ens ajudin.

El 1974 es va crear la Corporació Metropolitana i el 1987 es va abolir. Creu que s’ha de tornar a avançar cap una institucionalització de l’àrea com a Govern en el sentit com la va pensar i defensar Pasqual Maragall?
D’alguna manera, Maragall ja pensava en el model institucional que ara tenim. El que potser ens falta és més autoritat política. Però hem de pensar és important avançar plegats pel mateix camí. Si tots remem en el mateix sentit, tothom guanya, tots guanyem, els ajuntaments de l’àrea metropolitana i Catalunya. I si això ho podem fer donant més competències i autoritat a l’àrea metropolitana, perfecte. La força i la suma sempre dona bons resultats.

Aleshores, vostè estaria d’acord en crear una figura que fos una mena d’alcalde d’alcaldes, com a Londres?
Sempre que permeti mantenir la singularitat de cada municipi. Soc del parer que hi ha realitats i necessitats comunes, però també singularitats i necessitats pròpies de cada ajuntament que s’han de preservar. Al final, la realitat és heterogènia i cal trobar espais de governabilitat de tot allò que ens és comú i no tota l’àrea metropolitana té una realitat comuna. Posant en valor les potencialitats i singularitat de cadascú també s’avança.

Els ajuntaments estarien en aquests moments disposat a cedir competències?
No. No, perquè no tothom hi creu. I passa perquè encara tenim pendent un debat de reflexió serena.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha llançat la proposta d’ampliar l’àrea metropolitana a la regió metropolitana. Va reivindicar un espai on tothom ha d’estar disposat a cedir i va assenyalar que les competències metropolitanes s’han d’alimentar dels ajuntaments, però també dels governs superiors. Sou receptius a aquesta proposta?
D’entrada trobo positiva aquesta ampliació, però quan encara tenim desequilibris a l’àrea metropolitana, potser que primer ho endrecem. Jo, com a alcaldessa de Sant Adrià, encara em veig amb un cert greuge de l’Eix Besòs respecte a la resta del territori. Si ara ampliem, potser el que farem serà desequilibrar encara més territoris que ens sentim agreujats. En resum: prudència.

Mobilitat, accessibilitat, seguretat, habitatge… En quin ordre contemplaria les prioritats de la gestió metropolitana?
Totes són necessitats reals. En qualsevol cas, assenyalaria la generació d’ocupació, que és allò que proporciona autonomia a les persones. Més que dependència, hem de crear autonomia. Per altra banda, podem generar recursos perquè la gent sobrevisqui, però aleshores també els hem de donar un sostre. Sense oblidar que cal connectar els territoris. I la seguretat ha de ser el gran paraigua comú.

Centrem-nos un moment en l’habitatge. Vostè de què és més partidària, de simplement generar més oferta i que el propi mercat es reguli o ser més intervencionista des de l’Administració per controlar els preus?
Hem de ser més intervencionistes, perquè l’habitatge és una necessitat vital. Els socialistes defensem la igualtat d’oportunitats, i això passa per garantir l’ocupació i l’habitatge.