EL TERCER SECTOR DAVANT LA CRISI DE L’HABITATGE

Per Xavi Casinos, periodista i escriptor.

La darrera enquesta de GESOP sobre Barcelona consolida l’habitatge com el principal problema de la ciutat, molt per sobre de la seguretat, la neteja i el turisme. Així, el 83% dels barcelonins —8 de cada 10— consideren que el problema s’ha agreujat. Superar la crisi del preu desorbitat de l’habitatge, tant de compra però, sobretot, de lloguer, requereix molts esforços coordinats des de bastants fronts. Ni les administracions, ni el sector privat, ni la societat civil en són aliens, cadascú amb les seves possibilitats. La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és un d’aquests operadors, petit, però fonamental. I cal reconèixer que està fent els deures que els pertoca, modestos però rellevants.
La Taula del Tercer Sector agrupa 37 federacions que apleguen més 3.000 entitats socials a Catalunya. Susanna Roig n’és la seva vicepresidenta i coordinadora de les tasques que tenen a veure amb habitatge i energia. A través de Cohabitac, la coordinadora de fundacions per l’habitatge social, el sector ha promogut 10.000 pisos en els darrers anys. Roig assegura que el tercer sector podria contribuir amb 1.000 cada any. Això sí, sempre i quan es garanteixi el seu finançament públic.
“Fa anys que arrosseguem una emergència habitacional molt greu”, assenyala la vicepresidenta de la Taula. A Catalunya, menys del 2% dels habitatges són de lloguer social, quan la mitjana europea és del 9%. Hi ha països com Holanda on aquest percentatge arriba al 30%. Equiparar-nos a la mitjana europea és una tasca que portarà dècades. És per això que Roig demana a les administracions que actuïn amb “més rapidesa i responsabilitat” i que s’arribi a un Pacte Nacional per l’Habitatge.

“L’Observatori Metropolità de l’Habitatge constata que el 40% de les llars de Catalunya han de fer un sobreesforç per poder pagar el lloguer cada mes.”

Les dades són molt preocupants. El preu mitjà del lloguer a Catalunya és de 868 euros al mes, que arriba als 1.193 euros a la ciutat de Barcelona, per sobre fins i tot del salari mínim interprofessional, que es reparteix en 14 pagues de 1.134 euros. L’Observatori Metropolità de l’Habitatge constata que el 40% de les llars de Catalunya han de fer un sobreesforç per poder pagar el lloguer cada mes. Catalunya, a més, concentra 1 de cada 4 desnonaments a tot l’Estat, segons dades del primer trimestre de 2023.
Per a Roig, l’origen del problema és que durant dècades “l’habitatge no ha estat una prioritat política”, i el país ha estat dominat per “un paisatge de lliure mercat. A més, les dades de 2021-2022 indiquen que Catalunya només inverteix el 0,1% del PIB en polítiques d’habitatge social, quan la mitjana europea és del 0,6%. “Cal blindar el parc d’habitatge públic per evitar que es perdi i recuperar els habitatges buits, sobretot els que estan en mans dels grans tenidors, per a lloguer social i prioritzar la rehabilitació perquè siguin eficients energèticament”, diu Roig.
Per tot plegat, per a la Taula del Tercer Sector, s’està vulnerant un dret, el de l’habitatge digne, assequible i accessible. “Això no és ni una mercaderia ni un luxe”, remarca la vicepresidenta de l’entitat. Roig insisteix en que “l’habitatge no és només un sostre, ha de ser una llar, el dret que permet a les persones desenvolupar-se de manera independent i autònoma”.
La Taula del Tercer Sector, a més de dur a terme accions que puguin permetre promoure nous habitatges de lloguer social, gestionar-ne 5.000 i acompanyar a les famílies afectades, procura influir davant les administracions perquè aquestes facin realitat polítiques que siguin una veritable resposta col·lectiva davant aquesta crisi gravíssima, que afecta almenys al 50% de la població. “Necessitem tenir una mirada estratègica i necessitem planificar les polítiques d’habitatge a llarg termini”, afegeix Roig. A més del pacte nacional que ho faci possible, la Taula del Tercer Sector reclama aprovar definitivament del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge i impulsar l’estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme per donar fi a aquesta situació extrema de manca d’habitatge i exclusió residencial.

Per Xavi Casinos, periodista i escriptor.

La darrera enquesta de GESOP sobre Barcelona consolida l’habitatge com el principal problema de la ciutat, molt per sobre de la seguretat, la neteja i el turisme. Així, el 83% dels barcelonins —8 de cada 10— consideren que el problema s’ha agreujat. Superar la crisi del preu desorbitat de l’habitatge, tant de compra però, sobretot, de lloguer, requereix molts esforços coordinats des de bastants fronts. Ni les administracions, ni el sector privat, ni la societat civil en són aliens, cadascú amb les seves possibilitats. La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és un d’aquests operadors, petit, però fonamental. I cal reconèixer que està fent els deures que els pertoca, modestos però rellevants.
La Taula del Tercer Sector agrupa 37 federacions que apleguen més 3.000 entitats socials a Catalunya. Susanna Roig n’és la seva vicepresidenta i coordinadora de les tasques que tenen a veure amb habitatge i energia. A través de Cohabitac, la coordinadora de fundacions per l’habitatge social, el sector ha promogut 10.000 pisos en els darrers anys. Roig assegura que el tercer sector podria contribuir amb 1.000 cada any. Això sí, sempre i quan es garanteixi el seu finançament públic.
“Fa anys que arrosseguem una emergència habitacional molt greu”, assenyala la vicepresidenta de la Taula. A Catalunya, menys del 2% dels habitatges són de lloguer social, quan la mitjana europea és del 9%. Hi ha països com Holanda on aquest percentatge arriba al 30%. Equiparar-nos a la mitjana europea és una tasca que portarà dècades. És per això que Roig demana a les administracions que actuïn amb “més rapidesa i responsabilitat” i que s’arribi a un Pacte Nacional per l’Habitatge.
Les dades són molt preocupants. El preu mitjà del lloguer a Catalunya és de 868 euros al mes, que arriba als 1.193 euros a la ciutat de Barcelona, per sobre fins i tot del salari mínim interprofessional, que es reparteix en 14 pagues de 1.134 euros. L’Observatori Metropolità de l’Habitatge constata que el 40% de les llars de Catalunya han de fer un sobreesforç per poder pagar el lloguer cada mes. Catalunya, a més, concentra 1 de cada 4 desnonaments a tot l’Estat, segons dades del primer trimestre de 2023.

“L’Observatori Metropolità de l’Habitatge constata que el 40% de les llars de Catalunya han de fer un sobreesforç per poder pagar el lloguer cada mes.”

 

 

Per a Roig, l’origen del problema és que durant dècades “l’habitatge no ha estat una prioritat política”, i el país ha estat dominat per “un paisatge de lliure mercat. A més, les dades de 2021-2022 indiquen que Catalunya només inverteix el 0,1% del PIB en polítiques d’habitatge social, quan la mitjana europea és del 0,6%. “Cal blindar el parc d’habitatge públic per evitar que es perdi i recuperar els habitatges buits, sobretot els que estan en mans dels grans tenidors, per a lloguer social i prioritzar la rehabilitació perquè siguin eficients energèticament”, diu Roig.
Per tot plegat, per a la Taula del Tercer Sector, s’està vulnerant un dret, el de l’habitatge digne, assequible i accessible. “Això no és ni una mercaderia ni un luxe”, remarca la vicepresidenta de l’entitat. Roig insisteix en que “l’habitatge no és només un sostre, ha de ser una llar, el dret que permet a les persones desenvolupar-se de manera independent i autònoma”.
La Taula del Tercer Sector, a més de dur a terme accions que puguin permetre promoure nous habitatges de lloguer social, gestionar-ne 5.000 i acompanyar a les famílies afectades, procura influir davant les administracions perquè aquestes facin realitat polítiques que siguin una veritable resposta col·lectiva davant aquesta crisi gravíssima, que afecta almenys al 50% de la població. “Necessitem tenir una mirada estratègica i necessitem planificar les polítiques d’habitatge a llarg termini”, afegeix Roig. A més del pacte nacional que ho faci possible, la Taula del Tercer Sector reclama aprovar definitivament del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge i impulsar l’estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme per donar fi a aquesta situació extrema de manca d’habitatge i exclusió residencial.

ALTRES ARTICLES