EL PLA CLIMA ESCOLA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA, “UN REPTE QUE HA FUNCIONAT”

Per Pep Martí

Lluís Rabell ha tingut feina aquest estiu. Històric del moviment veïnal, expresident de la FAVB 2011-15), és actualment el regidor d’Horta-Guinardó i responsable d’Educació, Persones Grans i Pla de Barris a l’Ajuntament de Barcelona. Ell ha pilotat el Pla Clima Escola amb què la ciutat ha entomat els reptes de l’escalf climàtic als centres educatius de Barcelona. Com s’ha gestat? Com ha funcionat el pla? El regidor ens rep al seu despatx de l’Ajuntament i ens ho explica amb detall.

“Aquest problema ha vingut per quedar-se. Tots els models ens indiquen que tindrem estius calorosos, amb episodis molt intensos i prolongats. Per tant, hem d’adequar les instal·lacions educatives per adaptar-nos a aquesta situació”, explica. L’any passat, hi va haver escoles on va ser pràcticament impossible pel educadors i els infants treballar amb normalitat. Això va decidir a l’Ajuntament de Barcelona engegar un pla de xoc de cinc anys que es desenvoluparà en dues fases. En una primera, fins al 2026 i l’altra fins al 2029. Aquest any s’ha començat amb la instal·lació de plaques solars. És un sistema aerotèrmic que pretén mantenir una temperatura adequada amb un circuit basat en aigua.

Aquest estiu s’ha començat a 24 escoles amb l’objectiu d’arribar a 80 el 2026. El criteri que s’ha seguit -explica Rabell- és la factibilitat de la instal·lació, iniciant la intervenció en aquells centres que requereixen menys actuació, sense necessitat d’obres prèvies a l’escola, que permetin la instal·lació de les plaques solars als sostres sense complicacions. S’ha fet un conveni marc per facilitar les licitacions, però cada escola necessita un projecte diferent adaptat a les seves dimensions i característiques, amb complexitat diferent. Però el que s’ha volgut és engegar la maquinària el més aviat possible i no aturar-se fins assolir l’objectiu: que el pla arribi a les 170 escoles que formen part de la xarxa de centres de titularitat municipal.

El regidor considera que el pla ha de ser “inspirador” per al Departament d’Educació i es finança “a pulmó”, exclusivament de les arques municipals, a compte d’una part del recàrrec turístic. “Això representarà una despesa d’uns 100 milions d’euros”, detalla Lluís Rabell, que qualifica el pla de “projecte ambiciós, però que no és un luxe donada la situació”. Un pla que s’inscriu dins d’altres mesures d’adequació dels espais urbans fruit del canvi climàtic, com l’arranjament dels patis escolars i instal·lació de sistemes de climatització en equipaments públics des de centres cívics a casals de gent gran, teixint tot una xarxa del que s’ha anomenat refugis climàtics.

“Estem avançant cap a l’objectiu que tots els patis escolars disposin d’espais adequats, amb zones d’ombra, en zona verda o sota tendal”, assenyala el regidor, que qualifica el pla de “pioner”. Rabell explica que les escoles fan una proposta de transformació dels patis des d’una perspectiva integral i cada any es fan 3 o 4 intervencions.

Els projectes vinculats al pla s’elaboren durant el curs amb participació de tota la comunitat educativa i respon, per tant, a una tasca coral, sense la qual no tindria sentit. Des de la regidoria subratllen que el conjunt de projectes entorn el pla Clima Escola s’ha presentat a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, on ha tingut bona acollida.

Aprofitar el potencial turístic

Rabell explica que el Departament d’Educació ha rebut amb bons ulls el pla i “no tenim la voluntat de quedar-nos sols, al contrari, voldríem que totes les administracions ens acompanyessin”. El regidor, que no té notícia que s’estigui fent un projecte similar en altres indrets, subratlla que “el potencial turístic de Barcelona ens ha permès disposar de prou musculatura financera per engegar el pla”. “El turisme té les seves externalitats negatives, però si sabem governar-lo bé, és una font d’ingressos que ens permet fer polítiques socials. De fet, el sentit de la taxa turística és revertir en la ciutat els impactes que té el turisme, donar-li una derivada social”.

El juliol han començat les obres als 24 centres previstos d’aquest any, durant el període no lectiu, en la idea de no interferir el cicle escolar. A l’Ajuntament de Barcelona es desitja que el pla sigui “l’inici d’una gran amistat, que generi una dinàmica per part de totes les administracions per adequar tots els espais educatius a una època de canvi que ja la tenim a sobre”. Rabell adverteix de “no deixar-se enganyar pels breus períodes de treva climàtica, com el que hi va haver a la primavera, o les pluges sobrevingudes que han salvat la situació de sequera momentàniament. Afrontem un problema crònic”.

“El que volem, més enllà del pla Clima Escola -detalla el regidor-, és que tot allò que fem tingui un horitzó estratègic. Per això som tan insistents parlant de Pla Endreça o del Pla Viure, perquè pensem les mesures en una certa perspectiva. El Pla Viure genera tot tipus de mesures que facin accessible l’habitatge. El Pla de Barris intenta fer un seguit d’inversions en les zones més desfavorides de la ciutat. Que la gent visualitzi una transformació de la ciutat, que es vol arribar en un lloc”.

Rabell: “Era un repte i ha funcionat”

Passat l’estiu i ja a l’inici del nou curs escolar, Rabell fa un balanç positiu d’aquest primer esforç, una veritable prova pilot. “Aquest agost s’han acabat les obres a l’interior dels centres, per evitar tota interferència amb les hores lectives, unes instal·lacions complexes, no pas estàndards, ja que cada escola requeria una actuació diferent, que implica canonades i perforacions. No parlem d’una refrigeració només, sinó d’una completa climatització”, assenyala el regidor.

Una quinzena dels centres escolars ja poden gaudir d’unes instal·lacions completament climatitzades. La resta veuran culminades a començaments d’octubre les obres a l’exterior, amb la instal·lació de les plaques solars. “Era un repte i ha funcionat”, explica aquest setembre Lluís Rabell. En breu s’anunciaran els 30 nous centres on es continuarà el pla.

Per Pep Martí

Lluís Rabell ha tingut feina aquest estiu. Històric del moviment veïnal, expresident de la FAVB 2011-15), és actualment el regidor d’Horta-Guinardó i responsable d’Educació, Persones Grans i Pla de Barris a l’Ajuntament de Barcelona. Ell ha pilotat el Pla Clima Escola amb què la ciutat ha entomat els reptes de l’escalf climàtic als centres educatius de Barcelona. Com s’ha gestat? Com ha funcionat el pla? El regidor ens rep al seu despatx de l’Ajuntament i ens ho explica amb detall.

“Aquest problema ha vingut per quedar-se. Tots els models ens indiquen que tindrem estius calorosos, amb episodis molt intensos i prolongats. Per tant, hem d’adequar les instal·lacions educatives per adaptar-nos a aquesta situació”, explica. L’any passat, hi va haver escoles on va ser pràcticament impossible pel educadors i els infants treballar amb normalitat. Això va decidir a l’Ajuntament de Barcelona engegar un pla de xoc de cinc anys que es desenvoluparà en dues fases. En una primera, fins al 2026 i l’altra fins al 2029. Aquest any s’ha començat amb la instal·lació de plaques solars. És un sistema aerotèrmic que pretén mantenir una temperatura adequada amb un circuit basat en aigua.

Aquest estiu s’ha començat a 24 escoles amb l’objectiu d’arribar a 80 el 2026. El criteri que s’ha seguit -explica Rabell- és la factibilitat de la instal·lació, iniciant la intervenció en aquells centres que requereixen menys actuació, sense necessitat d’obres prèvies a l’escola, que permetin la instal·lació de les plaques solars als sostres sense complicacions. S’ha fet un conveni marc per facilitar les licitacions, però cada escola necessita un projecte diferent adaptat a les seves dimensions i característiques, amb complexitat diferent. Però el que s’ha volgut és engegar la maquinària el més aviat possible i no aturar-se fins assolir l’objectiu: que el pla arribi a les 170 escoles que formen part de la xarxa de centres de titularitat municipal.

El regidor considera que el pla ha de ser “inspirador” per al Departament d’Educació i es finança “a pulmó”, exclusivament de les arques municipals, a compte d’una part del recàrrec turístic. “Això representarà una despesa d’uns 100 milions d’euros”, detalla Lluís Rabell, que qualifica el pla de “projecte ambiciós, però que no és un luxe donada la situació”. Un pla que s’inscriu dins d’altres mesures d’adequació dels espais urbans fruit del canvi climàtic, com l’arranjament dels patis escolars i instal·lació de sistemes de climatització en equipaments públics des de centres cívics a casals de gent gran, teixint tot una xarxa del que s’ha anomenat refugis climàtics.

“Estem avançant cap a l’objectiu que tots els patis escolars disposin d’espais adequats, amb zones d’ombra, en zona verda o sota tendal”, assenyala el regidor, que qualifica el pla de “pioner”. Rabell explica que les escoles fan una proposta de transformació dels patis des d’una perspectiva integral i cada any es fan 3 o 4 intervencions.

Els projectes vinculats al pla s’elaboren durant el curs amb participació de tota la comunitat educativa i respon, per tant, a una tasca coral, sense la qual no tindria sentit. Des de la regidoria subratllen que el conjunt de projectes entorn el pla Clima Escola s’ha presentat a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, on ha tingut bona acollida.

Aprofitar el potencial turístic

Rabell explica que el Departament d’Educació ha rebut amb bons ulls el pla i “no tenim la voluntat de quedar-nos sols, al contrari, voldríem que totes les administracions ens acompanyessin”. El regidor, que no té notícia que s’estigui fent un projecte similar en altres indrets, subratlla que “el potencial turístic de Barcelona ens ha permès disposar de prou musculatura financera per engegar el pla”. “El turisme té les seves externalitats negatives, però si sabem governar-lo bé, és una font d’ingressos que ens permet fer polítiques socials. De fet, el sentit de la taxa turística és revertir en la ciutat els impactes que té el turisme, donar-li una derivada social”.

El juliol han començat les obres als 24 centres previstos d’aquest any, durant el període no lectiu, en la idea de no interferir el cicle escolar. A l’Ajuntament de Barcelona es desitja que el pla sigui “l’inici d’una gran amistat, que generi una dinàmica per part de totes les administracions per adequar tots els espais educatius a una època de canvi que ja la tenim a sobre”. Rabell adverteix de “no deixar-se enganyar pels breus períodes de treva climàtica, com el que hi va haver a la primavera, o les pluges sobrevingudes que han salvat la situació de sequera momentàniament. Afrontem un problema crònic”.

“El que volem, més enllà del pla Clima Escola -detalla el regidor-, és que tot allò que fem tingui un horitzó estratègic. Per això som tan insistents parlant de Pla Endreça o del Pla Viure, perquè pensem les mesures en una certa perspectiva. El Pla Viure genera tot tipus de mesures que facin accessible l’habitatge. El Pla de Barris intenta fer un seguit d’inversions en les zones més desfavorides de la ciutat. Que la gent visualitzi una transformació de la ciutat, que es vol arribar en un lloc”.

Rabell: “Era un repte i ha funcionat”

Passat l’estiu i ja a l’inici del nou curs escolar, Rabell fa un balanç positiu d’aquest primer esforç, una veritable prova pilot. “Aquest agost s’han acabat les obres a l’interior dels centres, per evitar tota interferència amb les hores lectives, unes instal·lacions complexes, no pas estàndards, ja que cada escola requeria una actuació diferent, que implica canonades i perforacions. No parlem d’una refrigeració només, sinó d’una completa climatització”, assenyala el regidor.

Una quinzena dels centres escolars ja poden gaudir d’unes instal·lacions completament climatitzades. La resta veuran culminades a començaments d’octubre les obres a l’exterior, amb la instal·lació de les plaques solars. “Era un repte i ha funcionat”, explica aquest setembre Lluís Rabell. En breu s’anunciaran els 30 nous centres on es continuarà el pla.

ALTRES ARTICLES