EL NECESSARI LIDERATGE METROPOLITÀ. QUI SE SENT AL·LUDIT?
Per Manel Manchón, director adjunt de Metrópoli Abierta
Els alcaldes metropolitans han pres consciència del repte que tenen al davant. Les estructures econòmiques de què disposen ja no seran suficients en uns pocs anys. La competència entre territoris, i els processos de globalització, fan necessari un salt endavant d’ envergadura. I s’hi han posat a partir d’estudis que aconsellen concentrar esforços, buscar sinergies a partir de la densitat d’actors de tota mena. Ho ha fet un municipi com l’Hospitalet, que ha buscat resoldre les seves ferides urbanes amb un projecte ambiciós i il·lusionant: el BioClúster al voltant de l’Hospital de Bellvitge, que pot convertir-se en el més important d’Europa. Altres localitats veïnes han fet el propi, com Esplugues, definida per la seva alcaldessa, Pilar Díaz, com “la nova centralitat de l’àrea metropolitana”. En aquest cas es vol dissenyar fins a quatre hubs d’innovació, que passen per la biomedicina, l’alimentació, la tecnologia de l’urbanisme i la Intel·ligència Artificial. El centre de tot plegat serà el nou Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu, juntament amb universitats públiques i privades i empreses i clíniques privades que operen a la zona alta de la Diagonal.
Hi ha projectes, per tant. Hi ha desitjos de generar llocs de treball de valor afegit, lligats al coneixement. A l’àrea de Barcelona hi ha uns 125.000 treballs lligats al coneixement, quan la xifra que es consideraria òptima és la de 200.000, perquè només aquests percentatges, –sobre un 20% o un 25% del total de treballadors—es consideren una garantia per al progrés econòmic metropolità.
“Els alcaldes metropolitans són conscients que sense lideratge tot el que puguin planificar pot caure en sac foradat” |
Els alcaldes metropolitans, però, tenen un problema. Defensen l’anomenada sobirania local, i veuen amb cautela els plans d’altres dirigents, –com ho va expressar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en un acte de Rethink Barcelona a Foment—que l’organisme supramunicipal de l’AMB assumeixi més competències i un dirigisme contundent. Però també són conscients que sense lideratge tot el que puguin planificar pot caure en sac foradat.
És al Govern de la Generalitat al qual apel·len. No es tracta de discernir el color polític de la Generalit. La solució és que l’executiu català, sigui el que sigui, assumeixi que gran part del futur de Catalunya passa per l’àrea metropolitana, pels clústers que es volen generar, pels districtes d’innovació. I tot això resultarà impossible, per exemple, sense una clara extensió del metro al Baix Llobregat, sense un pla d’habitatge públic ambiciós, sense el disseny d’una nova fiscalitat, sense plans de formació seriosos per als joves.
El pla d’Esplugues pot ser molt interessant, com ho explica l’urbanista Ramon Gras, que l’ha impulsat per encàrrec del municipi. Es pot comptar amb el trasllat de l’Hospital Clínic a la zona –els terrenys d’esports de la UB a la Diagonal—però, què passa amb l’estació de metro de la L3, que segueix paralitzada? L’ampliació del Clínic a la Diagonal obliga, sí, a la modificació de la prolongació de la L3. El que està previst és una a Sant Joan de Déu, però es considera que es podria recol·locar aquesta estació en un punt intermedi, amb la idea de complementar-la amb un nou ramal del Trambaix. Algú hi és?
Els alcaldes metropolitans assisteixen, entre la perplexitat i el desassossec, a la paràlisi del Govern de la Generalitat. Perquè qualsevol pla local que es pugui pensar i posar en marxa depèn de mesures que sobrepassen les competències municipals. Un alcalde com Xavi Paz, de Molins de Rei, assenyala que és més fàcil la comunicació per arribar a Barcelona que a Sant Boi o Sant Cugat. Però no es posa remei, amb un sistema de comunicacions pensat només per unir la capital amb la resta (No es crítica això respecte a Madrid i el conjunt d’Espanya?). Els ciutadans de l’àrea metropolitana treballen i viuen en diferents municipis, i necessiten connexions transversals. Molts no necessiten per a la seva vida diària passar per Barcelona. Només si es faciliten es podrà assolir l’ objectiu d’ esponjar la gran capital, i ordenar de forma racional serveis i necessitats residencials.
Si l’AMB, –perquè les coses han d’anar de forma més lenta, però ben assentades, com propugna el seu vicepresident executiu, Antoni Balmón—no ha d’assumir aquest lideratge fort, llavors ho ha de fer el Govern de la Generalitat, sempre en col·laboració amb els alcaldes metropolitans. Però algú ha d’entendre que el que passi a la gran corona de Barcelona és fonamental no només per als seus propis habitants, sinó per a tot el territori català.
Per Manel Manchón, director adjunt de Metrópoli Abierta
Els alcaldes metropolitans han pres consciència del repte que tenen al davant. Les estructures econòmiques de què disposen ja no seran suficients en uns pocs anys. La competència entre territoris, i els processos de globalització, fan necessari un salt endavant d’ envergadura. I s’hi han posat a partir d’estudis que aconsellen concentrar esforços, buscar sinergies a partir de la densitat d’actors de tota mena. Ho ha fet un municipi com l’Hospitalet, que ha buscat resoldre les seves ferides urbanes amb un projecte ambiciós i il·lusionant: el BioClúster al voltant de l’Hospital de Bellvitge, que pot convertir-se en el més important d’Europa. Altres localitats veïnes han fet el propi, com Esplugues, definida per la seva alcaldessa, Pilar Díaz, com “la nova centralitat de l’àrea metropolitana”. En aquest cas es vol dissenyar fins a quatre hubs d’innovació, que passen per la biomedicina, l’alimentació, la tecnologia de l’urbanisme i la Intel·ligència Artificial. El centre de tot plegat serà el nou Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu, juntament amb universitats públiques i privades i empreses i clíniques privades que operen a la zona alta de la Diagonal.
Hi ha projectes, per tant. Hi ha desitjos de generar llocs de treball de valor afegit, lligats al coneixement. A l’àrea de Barcelona hi ha uns 125.000 treballs lligats al coneixement, quan la xifra que es consideraria òptima és la de 200.000, perquè només aquests percentatges, –sobre un 20% o un 25% del total de treballadors—es consideren una garantia per al progrés econòmic metropolità.
”Els alcaldes metropolitans són conscients que sense lideratge tot el que puguin planificar pot caure en sac foradat” |
Els alcaldes metropolitans, però, tenen un problema. Defensen l’anomenada sobirania local, i veuen amb cautela els plans d’altres dirigents, –com ho va expressar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en un acte de Rethink Barcelona a Foment—que l’organisme supramunicipal de l’AMB assumeixi més competències i un dirigisme contundent. Però també són conscients que sense lideratge tot el que puguin planificar pot caure en sac foradat.
És al Govern de la Generalitat al qual apel·len. No es tracta de discernir el color polític de la Generalit. La solució és que l’executiu català, sigui el que sigui, assumeixi que gran part del futur de Catalunya passa per l’àrea metropolitana, pels clústers que es volen generar, pels districtes d’innovació. I tot això resultarà impossible, per exemple, sense una clara extensió del metro al Baix Llobregat, sense un pla d’habitatge públic ambiciós, sense el disseny d’una nova fiscalitat, sense plans de formació seriosos per als joves.
El pla d’Esplugues pot ser molt interessant, com ho explica l’urbanista Ramon Gras, que l’ha impulsat per encàrrec del municipi. Es pot comptar amb el trasllat de l’Hospital Clínic a la zona –els terrenys d’esports de la UB a la Diagonal—però, què passa amb l’estació de metro de la L3, que segueix paralitzada? L’ampliació del Clínic a la Diagonal obliga, sí, a la modificació de la prolongació de la L3. El que està previst és una a Sant Joan de Déu, però es considera que es podria recol·locar aquesta estació en un punt intermedi, amb la idea de complementar-la amb un nou ramal del Trambaix. Algú hi és?
Els alcaldes metropolitans assisteixen, entre la perplexitat i el desassossec, a la paràlisi del Govern de la Generalitat. Perquè qualsevol pla local que es pugui pensar i posar en marxa depèn de mesures que sobrepassen les competències municipals. Un alcalde com Xavi Paz, de Molins de Rei, assenyala que és més fàcil la comunicació per arribar a Barcelona que a Sant Boi o Sant Cugat. Però no es posa remei, amb un sistema de comunicacions pensat només per unir la capital amb la resta (No es crítica això respecte a Madrid i el conjunt d’Espanya?). Els ciutadans de l’àrea metropolitana treballen i viuen en diferents municipis, i necessiten connexions transversals. Molts no necessiten per a la seva vida diària passar per Barcelona. Només si es faciliten es podrà assolir l’ objectiu d’ esponjar la gran capital, i ordenar de forma racional serveis i necessitats residencials.
Si l’AMB, –perquè les coses han d’anar de forma més lenta, però ben assentades, com propugna el seu vicepresident executiu, Antoni Balmón—no ha d’assumir aquest lideratge fort, llavors ho ha de fer el Govern de la Generalitat, sempre en col·laboració amb els alcaldes metropolitans. Però algú ha d’entendre que el que passi a la gran corona de Barcelona és fonamental no només per als seus propis habitants, sinó per a tot el territori català.
| share: |       |
