COM VEU VOSTÈ EL FUTUR DE L’ÀMBIT METROPOLITÀ (ÀREA I REGIÓ) DE BARCELONA?

El regidor de l’Ajuntament de Barcelona Miquel Puig, la professora d’Economia de la UB Judit Vall i l’exconseller de Governació Joan Puigcercós responen a la pregunta sobre el futur de la metròpolis en l’enquesta del cicle BCN Diàlegs

.

Per Pep Martí

Miquel Puig: “L’extensió anirà incorporant poblacions, la qual cosa significa que el pes de la Regió augmentarà dins del total català
Economista i regidor de l’Ajuntament de Barcelona

Entenc la Regió Metropolitana com la ciutat funcional, que significa, fonamentalment, l’espai on els ciutadans viuen i treballen. A la pràctica s’identifica amb la xarxa de ferrocarril metropolità. Veig aquesta Regió com un espai en què el ferrocarril s’intensificarà i s’estendrà. La intensificació farà més eficient la connectivitat i permetrà reduir progressivament l’espai ocupat pel vehicle privat, que es recuperarà com a espai públic, i reduir la contaminació química i acústica. L’extensió anirà incorporant poblacions, la qual cosa significa que el pes de la Regió augmentarà dins del total català. En un horitzó d’unes poques dècades, Vilanova, Vilafranca, Manresa i Vic, entre d’altres, estaran incorporades a la ciutat funcional.

De què viurà aquesta metròpoli? El turisme seguirà essent important al centre de Barcelona i al litoral, però si fem les coses bé l’economia de la metròpoli es basarà en la innovació. Una innovació fonamentalment -però no sols- tecnològica, i dirigida al món.

Judit Vall: “Comencem amb les bones notícies: el nombre de treballadors donats d’alta a la seguretat social dins de l’AMB ha anat augmentant progressivament a partir de l’any 2013“
Professora a la Facultat d’Economia de la UB i investigadora a @FundacioIEB & CRES-UPF

Enfocaré la mirada sobre el fet metropolità des d’una de les realitats que millor conec, com és el de les seves implicacions en el món laboral. Si posem la mirada en l’evolució del mercat laboral a l’àrea metropolitana de Barcelona, veiem “llums i ombres”, ja que alguns indicadors es mouen clarament en la bona direcció, mentre que d’altres s’han quedat estancats en valors clarament dolents. En aquest últim cas, el problema no és tant la xifra en qüestió sinó el poc progrés de la mateixa durant els últims 10 anys, cosa que fa pensar que, sense un gir en certes polítiques públiques, el progrés continuarà sent nul en els pròxims anys, amb clares conseqüències negatives per alguns subgrups de la població.

Comencem amb les bones notícies: el nombre de treballadors donats d’alta a la seguretat social dins de l’AMB ha anat augmentant progressivament a partir de l’any 2013, un cop superada la pitjor part de la crisis de 2008. Però si ens fixem una mica més en detall en quins son els sectors en aquesta regió que generen més ocupació durant els últims anys, veurem que els principals impulsors en la creació de llocs de treball són activitats sanitàries, l’administració pública, alguns serveis i el comerç. Tot i així, l’activitat econòmica que generava més ocupació de totes (fins al 2020) eren els serveis de tecnologies de la informació que, juntament amb altres activitats amb un alt valor afegit com els serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria o les consultories empresarials, ens indiquen que el rumb que està agafant el mercat laboral de l’àrea metropolitana aniria en la direcció de la creació d’ocupació de qualitat i en sectors amb un alt valor afegit i amb una àmplia capacitat de generar externalitats positives en l’economia.

Ara ens centrem breument a destacar alguns elements del mercat de treball de l’àrea metropolitana on el progrés ha sigut molt limitat o fins i tot inexistent. Un d’ells és la bretxa salarial, és a dir, la diferència entre els salaris mitjans anuals dels homes i de les dones expressat en % dels salaris mitjans dels homes. Aquesta continua sent molt alta: del 11.5% per als menors de 34 anys, del 20% per edats entre 35 i 54 anys i del 29% per persones de 55 anys i més. El més greu, però, és el pràcticament nul progrés en aquest indicador de desigualtat salarial de gènere en els últims 12 anys. Per tant, el que s’ha estat fent fins ara, no ha tingut un impacte suficient que fomenti l’equiparació real de la remuneració entre homes i dones.

El segon element a destacar és la alta taxa de temporalitat en la contractació: el 2019 més del 85% dels nous contractes firmats a l’àrea metropolitana de Barcelona van ser temporals. I aquesta xifra s’ha mantingut pràcticament constant en els últims anys (al 2015 el percentatge era del 86%). Per tant, de nou, progrés nul. La alta temporalitat té efectes negatius en molts aspectes de la vida laboral futura del treballador, tant en termes d’una menor progressió salarial com en reduccions importants en l’accés a posicions de promoció interna en les empreses. Clarament, tots aquests factors també incideixen en aspectes de la vida personal, com la probabilitat d’independitzar-se i deixar la llar familiar o les possibilitats d’obtenir una hipoteca

Entenc l’Àrea Metropolitana com la institució que agrupa 37 municipis. És més petita que la ciutat funcional i podria ser que a la llarga anés absorbint més i més municipis per acostar-s’hi. No veig, en canvi, que pugui guanyar protagonisme ni a l’hora de planificar el territori ni de representar els interessos polítics de la metròpoli, que restaran en mans de l’equilibri entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Joan Puigcercós: “La regió metropolitana hauria de fer també una aposta per l’eix de la salut i la qualitat de vida”
Exconseller de Governació. Director d’Estratègia i operacions d’ADELFI. Director Executiu d’ENTI-UB

Desconcentrar i coordinar

Totes les polítiques públiques i les accions dins de l’espai de la col·laboració pública-privada que afectin la ciutat de Barcelona seran poc efectives si no s’assumeix que la Barcelona real són els 36 municipis que conformen l’àrea metropolitana. Desconcentrar una part important de l’activitat econòmica i cultural que avui es fa a la ciutat de Barcelona és fonamental per garantir l’èxit i la sostenibilitat d’algunes iniciatives.

El cas del Turisme és paradigmàtic, allà on arribi el transport públic de forma eficient hi ha residències turístiques. Fins fa poc semblava que els hotels i el parc d’apartaments turístics havien d’estar necessàriament concentrats a alguns districtes de la capital.

També passa en l’àmbit tecnològic. Barcelona avui està captant i retenint talent en moltes de les indústries digitals i necessita una redistribució per l’àmbit metropolità, ja que l’excés de concentració provoca una certa inflació de sous, afectant així la competència entre elles i la pèrdua d’atractiu de la mateixa marca Barcelona.

La regió metropolitana hauria de fer també una aposta per l’eix de la salut i la qualitat de vida, conjugant punts forts com el sector alimentari, i aquí caldria parlar del Parc Agrari del Baix Llobregat, cada cop més assetjat per l’especulació i la falta de lideratge; el sector salut públic i privat, que ha de ser un motor per la nostra economia, i el turisme de qualitat.

Tot això passa a la regió metropolitana i cal saber aprofitar les interaccions que es generen. Hi ha, però, dos problemes urgents en els quals cal trobar solució perquè, a banda de ser un factor clau de desigualtat, també graven la competitivitat: la falta d’habitatge social i el transport públic, especialment la falta d’inversió en rodalia.

Les solucions han de ser pensades i coordinades des de l’àmbit metropolità. La conclusió de tot plegat és que cal un agent únic de promoció de l’àrea, i especialment en la captació d’empreses i talent, que treballi sobre els 36 municipis. És a dir, coordinació. Fins i ara hi ha hagut bones intencions, però cada municipi i especialment la capital ha fet la guerra pel seu compte. Barcelona ha de comprendre que la inversió a Cornellà, el Papiol o Sant Adrià del Besòs, per posar tres exemples, té un efecte multiplicador que l’acaba beneficiant sempre.