COM VEU VOSTÈ EL FUTUR DE L’ÀMBIT METROPOLITÀ (ÀREA I REGIÓ) DE BARCELONA?

L’economista Carme Poveda, el director de l’Idescat Xavier Cuadras Morató, i l’exconseller de Cultura, el catedràtic Joan Manuel Tresserras, responen la pregunta per l’avenir de la Metròpoli en la darrera entrega de l’enquesta del cicle BCN Diàlegs.

Per Pep Martí

Carme Poveda: “Moltes oportunitats que actualment no tenen cabuda en la ciutat de Barcelona poden ser revulsius per a l’entorn metropolità”

Economista i Cap d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona

La cohesió és un dels principals objectius per reduir les desigualtats i la segregació en el territori. En l’actual context d’emergència climàtica i de transformació digital, això passa per prioritzar tres polítiques amb visió metropolitana: l’accés a l’habitatge; les infraestructures de mobilitat, i l’aposta per la formació i la innovació.

La governança actual d’aquests reptes és complexa, atomitzada i poc coordinada entre municipis. Caldria augmentar la identitat territorial i la consciència metropolitana entre la població, i alhora crear una organització administrativa que permeti afrontar els reptes assenyalats.

A més, és imprescindible la visió global de l’àmbit metropolità. En el segle XXI resulta evident que només l’escala metropolitana ofereix la dimensió necessària per ser rellevant en l’entorn de competitivitat mundial que vivim. A Europa només podrem competir amb Berlín, París o Amsterdam si som una metròpoli compacta. Barcelona té 1,6 milions habitants, mentre que Berlín en té 3,5 M. L’AMB té 3,2 M (36 municipis) i la Regió Metropolitana (164 municipis) gairebé 5 M. El dilema que es planteja a la ciutat de Barcelona és si serem capaços d’avançar en la cursa de la globalització de les metròpolis tecnològiques (atraient talent, empreses i tecnologia), o si ens quedarem encasellats com a lloc turístic, però sense influència real. Moltes oportunitats que actualment no tenen cabuda en la ciutat de Barcelona, sovint congestionada, poden ser revulsius per a l’entorn metropolità. Un exemple podria ser el parc audiovisual Tres Xemeneies a Badalona o la ciutat del motor al voltant del Circuit de Catalunya al Vallès. Una agenda d’oportunitats d’inversió compartida a nivell metropolità podria fer de catalitzadora d’aquesta nova metròpoli global.

Xavier Cuadras Morató: “Cal que la Barcelona metropolitana sigui un espai molt acollidor per a universitaris, investigadors i emprenedors de tot el món”

Professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF. Director de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya)

Tres idees: El futur de la regió i l’àrea metropolitana de Barcelona passa necessàriament per una millora radical del seu transport públic, que permeti millorar la integració dels diferents espais de manera sostenible a nivell social i ambiental. Així mateix, és imprescindible que l’economia de la Barcelona metropolitana es mantingui ben diversificada mentre que, alhora, augmenta la seva especialització en un o dos sectors d’elevat valor afegit que li permetin ser líder a nivell europeu o, millor encara, mundial.

Finalment, cal que la Barcelona metropolitana sigui un espai molt acollidor per a universitaris, investigadors i emprenedors de tot el món i sàpiga contenir la temptació, a curt termini quasi irresistible, de l’excessiva dependència d’un sector turístic que, massa sovint, no genera beneficis per cobrir els costos socials que genera.

Joan Manuel Tresserras: “La gran Barcelona, la dels 5 milions d’habitants, tot i greus mancances, compta amb actius que li asseguren un gran reconeixement i atractiu”

Exconseller de Cultura. Catedràtic al Departament de Periodisme i Ciències de la Informació de la UAB

Cada ciutat global es projecta com un conglomerat d’oportunitats i propostes d’estils de vida, configurats històricament a partir d’una ubicació geogràfica, una posició en la divisió internacional de l’activitat econòmica i el treball, un patrimoni cultural, unes determinades polítiques públiques, de vegades un caràcter distintiu, una tradició o unes qualitats. De tot plegat, al llarg del temps, en resulta una determinada reputació, una fesomia urbana, unes característiques, una atmosfera, una marca reconeguda. Una manera de ser en el món, de ser identificable i de ser posada en valor.

La gran Barcelona -la dels 5 milions d’habitants-, tot i greus mancances, compta amb actius que li asseguren un gran reconeixement i atractiu. Però ha d’afrontar en el futur immediat reptes com aquests: reduir immediatament la dependència energètica en les condicions que imposa la descarbonització; completar urgentment la xarxa pública interior de transport i comunicacions per fer-la eficient; integrar els diversos nivells d’administració i presa de decisions; accelerar l’actualització de les infraestructures bàsiques i la reindustrialització vinculada al triangle: digitalització, robotització, intel·ligència artificial; redimensionar el model turístic i qualificar l’oferta cultural; subratllar la funció de capitalitat –econòmica, política cultural– de la Mediterrània occidental; assumir definitivament que la relació amb Madrid és més de competència que de complementarietat, i que l’Estat mai ha dubtat de quina és la seva aposta estratègica principal; contribuir, en conseqüència i sense ambigüitats, a la redefinició i potenciació de l’espai nacional català, connectant-lo als paràmetres de l’entorn global.

No pots apostar per institucions de poder que et veuen com una amenaça i que, com a molt, et permetran quedar segon, un paper subordinat. Si vols desempallegar-te d’entrebancs sobrers i de tractes discriminatoris, ajuda a articular un poder efectiu al teu voltant, que tingui els teus interessos i els de la teva gent com a prioritat.