COM VEU VOSTÈ EL FUTUR DE L’ÀMBIT METROPOLITÀ (ÀREA I REGIÓ) DE BARCELONA?

L’arquitecte Josep Acebillo, l’advocada Maria Eugenia Cuenca i l’economista Germà Bel responen a la pregunta sobre l’avenir metropolità de Barcelona en una nova entrega del cicle de BNC Diàlegs.

Per Rafael Pradas

Josep Acebillo: Necessitem una nova estratègia a escala regional

És arquitecte. Ha estat director de les obres de Barcelona 92 i de lagència metropolitana Barcelona Regional. Professor de l’ETSAB.

És innegable que estem a les portes d’una “crisi sistèmica” postpandèmia sense precedents i que per afrontar-la caldrà reconsiderar alguns paradigmes com el metropolità, especialment en l’actual context d’urbanització planetària.

L’actual concepte d’Àrea Metropolitana ha quedat obsolet perquè, bàsicament, actuava en aquelles perifèries urbanes creades quan la industrialització no hi tenia cabuda a la ciutat madura, i necessitaven una atenció especial per corregir-ne els dèficits i poder assumir una plena urbanitat. La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és un bon exemple d’aquesta reurbanització exemplar, encaminada a aconseguir un trànsit qualitatiu entre la perifèria i la ciutat.

A l’Àrea de Barcelona, ​​avui, aquesta necessitat de reurbanització qualificada d’estratègia necessària ja no és suficient perquè en molts casos les antigues perifèries ja generen una urbanitat plena.

Ara, quan el sector terciari i neoterciari supera àmpliament el secundari-industrial, s’evidencia la necessitat d’una nova estratègia territorial que desbordi els límits de les antigues perifèries industrials: un canvi d’escala que cal identificar amb l’escala regional, però que seria estratègicament insuficient si no va acompanyada d’una nova visió geopolítica. Aquesta visió ha d’afectar des de la governança fins a la reconceptualització de la Regió, entesa com una entitat que bascula entre allò global i allò local, capaç de resoldre aquells problemes de la globalització que l’Estat-Nació és incapaç d’afrontar.

Maria Eugenia Cuenca: Explorar reformes, redefinir lAMB

És advocada especialitzada en dret administratiu, urbanisme i medi ambient. Ha estat consellera de Governació.

El repte d’aportar idees que puguin projectar un futur de possibles millores metropolitanes de Barcelona és atrevit alhora que necessari per revisar les entitats i el seu funcionament amb perspectiva.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb 36 municipis, i més de 3,5 milions d’habitants, és la més densa d’Europa i, sens dubte, es produeixen disfuncions en alguns àmbits, no solament per la població sino també per les referides a planificació, urbanisme, medi ambient…

La configuració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) no va ser pacifica ni políticament consensuada, però després de més de deu anys de funcionament, és oportú explorar algunes reformes.

Considero la possibilitat de redefinir l’AMB actual i projectar una segona AMB de nova creació per a un millor encaix d’àmbits, municipis i població

Germà Bel: Cal afinar en la governança i el poder de decisió

És catedràtic dEconomia i Política Pública a la Universitat de Barcelona. Autor de Espanya, capital París (2010), i Anatomia dun Desengany (2013).

La capacitat d’adaptació a condicions canviants és un factor necessari perquè qualsevol espai territorial es situï com cal en el mapa global dels lideratges econòmics i socials. Això requereix emfatitzar la generació d’innovacions, el que requereix flexibilitat institucional i social.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, i per extensió la Regió Metropolitana (AMB-RMB), disposa d’actius importants per poder assolir un lloc rellevant entre el mapa europeu, i global, de territoris líder en innovació i progrés social i econòmic. Tanmateix, es percep un grau elevat de confusió sobre quina ha de ser l’orientació que s’ha de promoure, en les institucions de la ciutat central i metropolitanes, i també en la catalana i la central. A més, hi ha un problema no menor de governança en la pròpia Àrea Metropolitana, que s’afegeix a la manca de capacitat de decisió sobre actius locals crucials, a diferència del que és habitual en altres països.

Cal afinar la governança i el poder de decisió en l’àmbit metropolità perquè aquests no siguin impediments  sinó afavoridors del desenvolupament de l’AMB-RMB.

Per Rafael Pradas

Josep Acebillo: Necessitem una nova estratègia a escala regional

És arquitecte. Ha estat director de les obres de Barcelona 92 i de lagència metropolitana Barcelona Regional. Professor de l’ETSAB.

És innegable que estem a les portes d’una “crisi sistèmica” postpandèmia sense precedents i que per afrontar-la caldrà reconsiderar alguns paradigmes com el metropolità, especialment en l’actual context d’urbanització planetària.

L’actual concepte d’Àrea Metropolitana ha quedat obsolet perquè, bàsicament, actuava en aquelles perifèries urbanes creades quan la industrialització no hi tenia cabuda a la ciutat madura, i necessitaven una atenció especial per corregir-ne els dèficits i poder assumir una plena urbanitat. La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és un bon exemple d’aquesta reurbanització exemplar, encaminada a aconseguir un trànsit qualitatiu entre la perifèria i la ciutat.

A l’Àrea de Barcelona, ​​avui, aquesta necessitat de reurbanització qualificada d’estratègia necessària ja no és suficient perquè en molts casos les antigues perifèries ja generen una urbanitat plena.

Ara, quan el sector terciari i neoterciari supera àmpliament el secundari-industrial, s’evidencia la necessitat d’una nova estratègia territorial que desbordi els límits de les antigues perifèries industrials: un canvi d’escala que cal identificar amb l’escala regional, però que seria estratègicament insuficient si no va acompanyada d’una nova visió geopolítica. Aquesta visió ha d’afectar des de la governança fins a la reconceptualització de la Regió, entesa com una entitat que bascula entre allò global i allò local, capaç de resoldre aquells problemes de la globalització que l’Estat-Nació és incapaç d’afrontar.

Maria Eugenia Cuenca: Explorar reformes, redefinir lAMB

És advocada especialitzada en dret administratiu, urbanisme i medi ambient. Ha estat consellera de Governació.

El repte d’aportar idees que puguin projectar un futur de possibles millores metropolitanes de Barcelona és atrevit alhora que necessari per revisar les entitats i el seu funcionament amb perspectiva.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb 36 municipis, i més de 3,5 milions d’habitants, és la més densa d’Europa i, sens dubte, es produeixen disfuncions en alguns àmbits, no solament per la població sino també per les referides a planificació, urbanisme, medi ambient…

La configuració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) no va ser pacifica ni políticament consensuada, però després de més de deu anys de funcionament, és oportú explorar algunes reformes.

Considero la possibilitat de redefinir l’AMB actual i projectar una segona AMB de nova creació per a un millor encaix d’àmbits, municipis i població

Germà Bel: Cal afinar en la governança i el poder de decisió

És catedràtic dEconomia i Política Pública a la Universitat de Barcelona. Autor de Espanya, capital París (2010), i Anatomia dun Desengany (2013).

La capacitat d’adaptació a condicions canviants és un factor necessari perquè qualsevol espai territorial es situï com cal en el mapa global dels lideratges econòmics i socials. Això requereix emfatitzar la generació d’innovacions, el que requereix flexibilitat institucional i social.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, i per extensió la Regió Metropolitana (AMB-RMB), disposa d’actius importants per poder assolir un lloc rellevant entre el mapa europeu, i global, de territoris líder en innovació i progrés social i econòmic. Tanmateix, es percep un grau elevat de confusió sobre quina ha de ser l’orientació que s’ha de promoure, en les institucions de la ciutat central i metropolitanes, i també en la catalana i la central. A més, hi ha un problema no menor de governança en la pròpia Àrea Metropolitana, que s’afegeix a la manca de capacitat de decisió sobre actius locals crucials, a diferència del que és habitual en altres països.

Cal afinar la governança i el poder de decisió en l’àmbit metropolità perquè aquests no siguin impediments  sinó afavoridors del desenvolupament de l’AMB-RMB.

share: