COM VEU VOSTÈ EL FUTUR DE L’ÀMBIT METROPOLITÀ (AREA I REGIÓ) DE BARCELONA?

En aquesta nova entrega de la sèrie de BCN Diàlegs al voltant de la pregunta per l’avenir de la metròpoli recollim les opinions de Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3; Joan Torres, ex president de TMB i de Ferrocarrils de Barcelona, actual conseller de RENFE Mercaderies, i Dani Mòdol, professor de l’ETSAB.

Per Rafael Pradas

Carme Trilla: “La regió metropolitana és la ciutat real”
Economista. Presideix la Fundació Hàbitat3 i l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. Ha estat secretària d‘Habitatge de la Generalitat.

Al segle XIX Barcelona va enderrocar les muralles físiques i es va estendre pels terrenys del seu voltant per créixer en població i millorar les condicions de vida dels ciutadans. El creixement de la ciutat durant el segle XX ha pràcticament exhaurit les capacitats edificables d’aquell territori. La concepció metropolitana és la que avui fa viable l’accés a l’habitatge al conjunt de la població, de la ciutat central i de la major part de la resta de municipis; la mobilitat residencial intermunicipal n’és una prova evident. I ofereix efectivitat a les polítiques d’habitatge per a la població amb menys recursos. Avui l’àmbit metropolità ampli és la ciutat real i només la seva consideració integral podrà evitar colls d’ampolla en la cohesió urbana. Transport públic fluid, distribució geogràfica harmònica dels habitatges, coordinació de les polítiques públiques de sòl, d’urbanisme i d’habitatge, són tot d’ingredients imprescindibles.

Joan Torres: “Catalunya ha de saber articular i simplificar la teranyina institucional”
Ha estat regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Barcelona, president de TMB i de Ferrocarrils de la Generalitat. És conseller de RENFE Mercaderies 

Es pot afirmar que l’AMB, gràcies a la gestió eficaç de les seves competències, ha aconseguit certa “identitat funcional”, principalment en urbanisme (una encertada diagnosi de la revisió del PGM), en oferta i millora del transport públic malgrat les deficiències en el finançament (Estat/Generalitat) i amb l’aplicació de noves mesures mediambientals (zones de baixes emissions) El creixement dels últims temps ha superat les fronteres de l’actual AMB en qüestions com urbanisme, logística, desenvolupament econòmic i medi ambient. S’ha perfilat progressivament la demanda de reconeixement de la regió metropolitana, en la que juguen un paper actiu les grans ciutats de la segona corona. Tot esperant que Catalunya sàpiga articular i simplificar la “teranyina” institucional (govern, diputacions, vegueries, consells comarcals, ajuntaments…), l’Àrea Metropolitana ha de continuar basant el seu prestigi en l’eficàcia dels seus serveis, en continuar sent un model de gestió a potenciar en el futur.

Dani Mòdol: “Apostar per la metròpolis més enllà de l’urbanisme”
Arquitecte i Urbanista, professor de l’ETSAB. Ha estat regidor d’Arquitectura de Barcelona i president de la Comissió d’Urbanisme de la ciutat.

Pensar en el futur del fet metropolità de Barcelona és un exercici de projecció d’un cúmul d’incerteses que arrosseguem des de fa 30 anys. La primera és la de qüestionar-se l’existència d’un ens polític. El debat sobre com s’ha de construir aquesta identitat es superposa amb la certesa sobre el continu urbà de l’àmbit en qüestió. Vivim en una mena de bipolaritat entre identitat política i realitat física. Mentre una està en permanent construcció, l’altra avança impassible. Caldrà fer una aposta per una cultura metropolitana que vagi més enllà de la urbanística, que està plenament consolidada.

Per Rafael Pradas

Carme Trilla: “La regió metropolitana és la ciutat real”
Economista. Presideix la Fundació Hàbitat3 i l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. Ha estat secretària d‘Habitatge de la Generalitat.

Al segle XIX Barcelona va enderrocar les muralles físiques i es va estendre pels terrenys del seu voltant per créixer en població i millorar les condicions de vida dels ciutadans. El creixement de la ciutat durant el segle XX ha pràcticament exhaurit les capacitats edificables d’aquell territori. La concepció metropolitana és la que avui fa viable l’accés a l’habitatge al conjunt de la població, de la ciutat central i de la major part de la resta de municipis; la mobilitat residencial intermunicipal n’és una prova evident. I ofereix efectivitat a les polítiques d’habitatge per a la població amb menys recursos. Avui l’àmbit metropolità ampli és la ciutat real i només la seva consideració integral podrà evitar colls d’ampolla en la cohesió urbana. Transport públic fluid, distribució geogràfica harmònica dels habitatges, coordinació de les polítiques públiques de sòl, d’urbanisme i d’habitatge, són tot d’ingredients imprescindibles.

Joan Torres: “Catalunya ha de saber articular i simplificar la teranyina institucional”
Ha estat regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Barcelona, president de TMB i de Ferrocarrils de la Generalitat. És conseller de RENFE Mercaderies 

Es pot afirmar que l’AMB, gràcies a la gestió eficaç de les seves competències, ha aconseguit certa “identitat funcional”, principalment en urbanisme (una encertada diagnosi de la revisió del PGM), en oferta i millora del transport públic malgrat les deficiències en el finançament (Estat/Generalitat) i amb l’aplicació de noves mesures mediambientals (zones de baixes emissions) El creixement dels últims temps ha superat les fronteres de l’actual AMB en qüestions com urbanisme, logística, desenvolupament econòmic i medi ambient. S’ha perfilat progressivament la demanda de reconeixement de la regió metropolitana, en la que juguen un paper actiu les grans ciutats de la segona corona. Tot esperant que Catalunya sàpiga articular i simplificar la “teranyina” institucional (govern, diputacions, vegueries, consells comarcals, ajuntaments…), l’Àrea Metropolitana ha de continuar basant el seu prestigi en l’eficàcia dels seus serveis, en continuar sent un model de gestió a potenciar en el futur.

Dani Mòdol: “Apostar per la metròpolis més enllà de l’urbanisme”
Arquitecte i Urbanista, professor de l’ETSAB. Ha estat regidor d’Arquitectura de Barcelona i president de la Comissió d’Urbanisme de la ciutat.

Pensar en el futur del fet metropolità de Barcelona és un exercici de projecció d’un cúmul d’incerteses que arrosseguem des de fa 30 anys. La primera és la de qüestionar-se l’existència d’un ens polític. El debat sobre com s’ha de construir aquesta identitat es superposa amb la certesa sobre el continu urbà de l’àmbit en qüestió. Vivim en una mena de bipolaritat entre identitat política i realitat física. Mentre una està en permanent construcció, l’altra avança impassible. Caldrà fer una aposta per una cultura metropolitana que vagi més enllà de la urbanística, que està plenament consolidada.

ALTRES ARTICLES