COM VEU VOSTÈ EL FUTUR DE L’ÀMBIT METROPOLITÀ (ÀREA I REGIÓ) DE BARCELONA?
L’advocat Miquel Roca, President de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País; l’economista Andreu Morillas, ex secretari d’Economia de la Generalitat i la sociòloga Consol Prados, exdiputada al Parlament de Catalunya responen la pregunta per l’avenir de la Metròpoli en la tercera entrega de l’enquesta del cicle BCN Diàlegs.
Miquel Roca: Falta donar forma a la institucionalització de l’àrea metropolitana.
Advocat. President de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Va presidir la comissió redactora de l’informe de revisió de l’organització territorial de Catalunya. Ponent de la Constitució i l’Estatut.
El futur de Barcelona està indissolublement lligat al de la seva metròpoli. Econòmicament, culturalment, socialment, Barcelona ja és la seva realitat metropolitana i la manca de reconeixement institucional d’aquesta realitat l’està perjudicant de manera evident. Els nostres serveis són o han d’ésser metropolitans; el futur de les nostres grans infraestructures està lligat a la seva implementació metropolitana; i això és així en tots els camps de la seva acció política i social.
Ens falta donar forma institucional a aquesta realitat. És urgent. Potser, també, complicat; però això no és excusa per no treballar en aquesta direcció. La divisió competencial i administrativa perjudica la força de la metròpoli. Perjudica els seus ciutadans; perjudica Catalunya i, també, tota Espanya.
Si hi estem d’acord, ¿per què no avançar en la solució? Res justifica, en aquest moment, no fer-ho.
Andreu Morillas: Cal donar forma a la realitat de la regió metropolitana
Economista. Ha estat secretari d‘Economia de la Generalitat i Síndic de Comptes, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i secretari general del Cercle d‘Economia.
Hi ha errors polítics que costen molt de corregir i que tenen conseqüències més enllà de la intenció inicial. Un d’ells és l’eliminació de la Corporació Metropolitana (CMB) el 1987. Els problemes que s’amaguen no desapareixen i avui ens trobem amb la necessitat de donar forma a la realitat d’una àrea metropolitana que va més enllà de l’actual dels 36 municipis, que va restaurar parcialment aquell error el 2010 vint i tres anys després.
La gran àrea de 160 municipis i 5,2 milions d’habitants se situa com una de les principals àrees metropolitanes d’Europa i amb un lloc preeminent al Mediterrani. En el món actual, la competència econòmica se situa al nivell d’aquestes metròpolis i quan la tens, no pots prescindir-ne. Cal donar forma a aquesta realitat i dotar-la d’una governança adequada per poder encarar els problemes infraestructurals, socials, tecnològics, industrials, mediambientals etc., que permeti un creixement equilibrat i desenvolupi les seves potencialitats.
Consol Prados: La segona corona metropolitana reclama participar en les decisions del conjunt del territori
Sociòloga, consultora en polítiques socials i urbanes. Ha estat regidora a l’Ajuntament de Mataró i diputada al Parlament de Catalunya
L’àrea metropolitana de Barcelona, amb 3,2 milions de persones, compta amb un marc jurídic propi, la llei del 2010, així com diversos instruments de coordinació i gestió.
Les grans transformacions actuals impacten sobre el territori superant la delimitació administrativa. La mirada i la gestió dels impactes han de ser supramunicipals. Caldria continuar aprofundint en la governança, en les respostes als reptes comuns, en espais de deliberació i presa de decisions compartides… caldria reflexionar també sobre el nivell competencial de les diferents administracions que hi ha al territori.
Per altra banda, fa temps que dura el debat de la Regió Metropolitana. Un territori amb 5,2 milions d’habitants i una xarxa de ciutats mitjanes importants. Aquestes ciutats de la segona corona reclamen poder participar en les decisions del conjunt del territori i en els mecanismes per enfortir-lo.
Tenim reptes comuns que requereixen respostes col·lectives, com l’habitatge, les desigualtats (social i territorial), la regeneració urbana, el dret a la ciutat, o el desenvolupament sostenible.
Miquel Roca: Falta donar forma a la institucionalització de l’àrea metropolitana.
Advocat. President de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Va presidir la comissió redactora de l’informe de revisió de l’organització territorial de Catalunya. Ponent de la Constitució i l’Estatut.
El futur de Barcelona està indissolublement lligat al de la seva metròpoli. Econòmicament, culturalment, socialment, Barcelona ja és la seva realitat metropolitana i la manca de reconeixement institucional d’aquesta realitat l’està perjudicant de manera evident. Els nostres serveis són o han d’ésser metropolitans; el futur de les nostres grans infraestructures està lligat a la seva implementació metropolitana; i això és així en tots els camps de la seva acció política i social.
Ens falta donar forma institucional a aquesta realitat. És urgent. Potser, també, complicat; però això no és excusa per no treballar en aquesta direcció. La divisió competencial i administrativa perjudica la força de la metròpoli. Perjudica els seus ciutadans; perjudica Catalunya i, també, tota Espanya.
Si hi estem d’acord, ¿per què no avançar en la solució? Res justifica, en aquest moment, no fer-ho.
Andreu Morillas: Cal donar forma a la realitat de la regió metropolitana
Economista. Ha estat secretari d‘Economia de la Generalitat i Síndic de Comptes, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i secretari general del Cercle d‘Economia.
Hi ha errors polítics que costen molt de corregir i que tenen conseqüències més enllà de la intenció inicial. Un d’ells és l’eliminació de la Corporació Metropolitana (CMB) el 1987. Els problemes que s’amaguen no desapareixen i avui ens trobem amb la necessitat de donar forma a la realitat d’una àrea metropolitana que va més enllà de l’actual dels 36 municipis, que va restaurar parcialment aquell error el 2010 vint i tres anys després.
La gran àrea de 160 municipis i 5,2 milions d’habitants se situa com una de les principals àrees metropolitanes d’Europa i amb un lloc preeminent al Mediterrani. En el món actual, la competència econòmica se situa al nivell d’aquestes metròpolis i quan la tens, no pots prescindir-ne. Cal donar forma a aquesta realitat i dotar-la d’una governança adequada per poder encarar els problemes infraestructurals, socials, tecnològics, industrials, mediambientals etc., que permeti un creixement equilibrat i desenvolupi les seves potencialitats.
Consol Prados: La segona corona metropolitana reclama participar en les decisions del conjunt del territori
Sociòloga, consultora en polítiques socials i urbanes. Ha estat regidora a l’Ajuntament de Mataró i diputada al Parlament de Catalunya
L’àrea metropolitana de Barcelona, amb 3,2 milions de persones, compta amb un marc jurídic propi, la llei del 2010, així com diversos instruments de coordinació i gestió.
Les grans transformacions actuals impacten sobre el territori superant la delimitació administrativa. La mirada i la gestió dels impactes han de ser supramunicipals. Caldria continuar aprofundint en la governança, en les respostes als reptes comuns, en espais de deliberació i presa de decisions compartides… caldria reflexionar també sobre el nivell competencial de les diferents administracions que hi ha al territori.
Per altra banda, fa temps que dura el debat de la Regió Metropolitana. Un territori amb 5,2 milions d’habitants i una xarxa de ciutats mitjanes importants. Aquestes ciutats de la segona corona reclamen poder participar en les decisions del conjunt del territori i en els mecanismes per enfortir-lo.
Tenim reptes comuns que requereixen respostes col·lectives, com l’habitatge, les desigualtats (social i territorial), la regeneració urbana, el dret a la ciutat, o el desenvolupament sostenible.
| share: |       |
ALTRES ARTICLES
GABRIELA RAMOS: “LES TECNOLOGIES HAN DE SER SOSTENIBLES I DONAR SUPORT A LA TRANSICIÓ MEDIAMBIENTAL” 
LLUÍS DEULOFEU: “LA PANDÈMIA HAURIA ESTAT INIMAGINABLE D’AFRONTAR SENSE LES TELECOMUNICACIONS” QUATRE MIRADES SOBRE LA METRÒPOLI JOSEP ACEBILLO: “LA GRAN INCONGRUÈNCIA QUE SUPOSA L’APLICACIÓ DE LES SUPERILLES PROVÉ DE L’ESPECIFICITAT DE LA SEVA CONCEPTUALITZACIÓ”