ANTONIO BALMÓN: “A l’AMB FEM LA NOSTRA FEINA SENSE SOROLL, PERÒ SOM LA TERCERA ADMINISTRACIÓ DE CATALUNYA I FEM POLÍTICA ÚTIL”

L’alcalde de Cornellà de Llobregat i vice president de l’AMB creu que si Barcelona tingués la mateixa estructura que Madrid, tot el que han aconseguit els alcaldes de l’àrea metropolitana no s’hauria fet.

per Pep Martí

Amb disset anys al davant de l’alcaldia de Cornellà de Llobregat, a Antonio Balmón li ha tocat gestionar crisis d’embalum des de la institució més propera als ciutadans. Com a vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), contempla la realitat política i social amb la mirada que dona una trajectòria llarga i acostumada a negociacions difícils, com la que va donar lloc a l’aprovació, l’any 2010, de la llei de creació de l’AMB. En aquesta entrevista ens parla de Cornellà, de la seva visió metropolitana i de la necessitat de preservar el valor de la institució per damunt de les sigles de partit.

Aquest 25 d’abril complirà disset anys com a alcalde de Cornellà. Li ha tocat entomar dues grans crisis, la del 2008 i, ara, la crisi pandèmica. Com ho ha viscut la ciutat?
La crisi econòmica del 2008 ens va agafar preparats. Era la primera vegada que ens trobàvem amb un poder públic proper, com és l’Ajuntament, amb recursos i amb possibilitats de poder afrontar l’embat. Vam ser el primer ajuntament de Catalunya, no sé si també d’Espanya però de Catalunya segur, que vam posar en marxa un gran acord contra la crisi, sempre de la mà de la xarxa d’entitats de la ciutat. I també el primer que va engegar un fons de contingència. Del que no érem conscients era que això duraria gairebé una dècada. I vam començar molts mecanismes que es van consolidar sense perjudicar el creixement de la ciutat. Era una crisi immobiliària, monetària, financera. No ens hi havíem enfrontat mai. També vam saber aprofitar les oportunitats que ens donava el Pla Zapatero per entomar la crisi social.

Ara ha estat diferent?
La crisi pandèmica ens ha enganxat en una situació totalment diferent. Aquest havia de ser un mandat expansiu, de sortida de la crisi. Teníem unes bases consolidades. Però la pandèmia ho ha alterat tot i vam haver de donar-hi resposta. El 14 de març es declarava l’estat d’alarma i al cap de dos dies estàvem atenent totes les persones de Cornellà que teníem contactades i necessitaven satisfer les necessitats bàsiques. Al cap de cinc dies ja teníem un servei engegat per donar resposta a la gent que requeria un ingrés o un recurs alimentari.

I això es va poder assumir?
Es va poder assumir clarament. Vam crear un instrument paral·lel a l’administració per evitar el procediment més lent i fiscalitzador propi de l’administració, i va funcionar. Fins i tot vam detectar 300 persones que viuen soles que no teníem en les nostres bases, i algunes altres coses que no ens agradaven de la ciutat. Vam demostrar la capacitat de donar cada dia 10.000 dinars a persones sense recursos si era necessari.
Afrontar una crisi com aquesta des d’una alcaldia és molt diferent que fer-ho des d’un govern. Vostès no disposen dels estris d’un executiu amb poder legislatiu.
No tenim aquests estris, però la política local té això, la capacitat de donar una resposta ràpida a situacions excepcionals. Però fa un any, vam decidir deixar de gastar 12 milions d’euros, gairebé un 10% del pressupost, i amb aquest estalvi poder assumir una despesa que no teníem prevista i que era incerta perquè no sabíem què significaria quant a plans d’ocupació, o reforç alimentari. Però gràcies a aquesta decisió hem pogut liquidar el pressupost amb un dèficit de 4 milions d’euros, que ens permet estalviar per poder actuar en els anys 2021-22. Si no, ens haguéssim trobat amb un dèficit superior que ens podria haver escanyat.

Totes aquestes situacions requereixen una mirada més enllà d’una ciutat. És vicepresident executiu de l’AMB, que presideix l’alcaldessa de Barcelona. La política fa estranys companys de llit. En l’entrevista que vam fer a l’ex alcalde Xavier Trias, ens va elogiar molt la feina feta per vostè per fer realitat l’actual AMB. S’hi va entendre bé amb Trias?
Jo crec que la política, i més encara en l’àrea metropolitana, ha de ser també un espai de consens. L’AMB és una institució que intenta sempre fugir del partidisme. Això a vegades no s’entén bé. Allí estem gestionant molts interessos del dia a dia de la ciutadania. Crec que amb Xavier Trias, i també Lluís Tejedor, Jordi Portabella i Alberto Fernández, vam tenir l’oportunitat de demostrar que l’AMB era una institució que no era l’espai d’un partit. D’un reconeixement mutu que volíem tots va sorgir una bona base per preparar la llei de creació de l’Àrea Metropolitana del 2010. Una llei que, cal recordar, es va aprovar l’últim minut i per unanimitat.

Vostè s’hi va esmerçar.
Sempre explico que vaig estar un any i mig voltant i parlant absolutament amb tothom. Volia convèncer que intentàvem construir una cosa que no s’havia assolit mai abans: agafar quatre administracions i fusionar-les en una. Amb això el que fèiem era reduir despeses i crear unes potencialitats de gestió molt més fortes. Crec que això va convèncer tothom. I després, tot el que implicava la política d’aliances.

En quin àmbit van tenir més dificultats?
En la gestió de l’urbanisme. És lògic perquè suposa parlar molt de planificació. Hi va haver molt de debat, amb l’Ajuntament de Barcelona i la conselleria, que en aquell moment dirigia Quim Nadal. Però vam tirar endavant. És molt important en política el respecte i fer complir la teva paraula. Totes les forces polítiques van aportar elements importants a la llei i per això crec que tothom se la va fer seva.

Vostè deu ser un dialèctic dur en la negociació, però quan s’arriba a un acord, és un polític que compleix.

“L’elecció directa del president o presidenta de l’AMB donaria a la institució un ADN més partidista.”

Prefereixo gestionar un no que gestionar un sí híbrid i que, quan surti per la porta, ja me n’hagi oblidat. Això també ho faig en la política municipal. També a l’Àrea, on cada vegada que he agafat un compromís, ho he complert.

Una pregunta sembla obligada: com funciona la cohabitació amb l’alcaldessa Colau?
Crec que funciona amb una acceptació mútua. És important acceptar la posició que representem tots dos. A vegades és difícil fer entendre que a una institució en què al PSC li falten dos consellers per tenir la majoria absoluta, no tingui la presidència el PSC. Però crec que és més important explicar el consens institucional. Nosaltres allí som molt més alcaldes que no pas dirigents de partit. Gestionem interessos molt concrets i comuns.

Com es pot explicar pedagògicament la rellevància del que representa l’AMB?
Sempre dic que si féssim un vídeo explicatiu de l’AMB, posaríem una persona aixecant-se al matí, obrint una aixeta i veient que no hi ha aigua. Després surt al carrer i no passen els autobusos. Ningú ha passat a recollir les escombraries perquè no se sap on portar-les… I això? Doncs això és el que fa l’AMB cada dia de manera invisible i que afecta a la gent en la seva vida quotidiana. Ho fem sense soroll i per això a vegades sembla que no hi siguem, però som la tercera administració de Catalunya després de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Fem política útil. Per a mi, la política ha de donar utilitat i seguretat, el que no està molt de moda.

El fet que per moltes persones la seva vida sigui cada cop més metropolitana però el sentiment d’identitat continuï estant vinculat a una ciutat o a un barri, és un problema afegit per al projecte metropolità?
Crec que no. Sempre faig una comparació. Madrid és una àrea metropolitana integrada només per un municipi. Barcelona està conformada per 36 municipis. Si Barcelona fos com Madrid, Cornellà seria una regidoria de districte, com pot ser Vallecas, i el Prat seria la regidoria de Barajas. El que hem fet tots els alcaldes i alcaldesses en aquests anys no s’hauria fet. Jo seria un regidor de districte sense autonomia ni capacitat de decidir la destinació dels recursos. Aquí hem pogut actuar de tu a tu. Nosaltres necessitem una escala que vagi més enllà de l’àmbit local però alhora actuar de manera propera sobre una societat que en aquests moments està molt fragmentada. S’ha de valorar molt positivament tot el que ha passat en aquest territori de la conurbació de Barcelona. I donar valor al que hem fet entre tots. Tenim una fragmentació que més que política és entre generacions i entre orígens i procedències. I cal que hi hagi algú molt a prop que pugui intervenir sobre la realitat. Jordi Pujol va desmuntar la Corporació Metropolitana perquè la veia com un contrapoder. L’AMB no ha de ser un contrapoder sinó un contrapès en positiu que ha d’exercir el paper que li atorguen les lleis i ha de ser un contrapès com a lobby en dinamització de l’economia, en infraestructures, en polítiques socials. I aquí podem trobar un espai ampli de coincidències interpartidistes.

Seria partidari que el president de l’AMB fos elegit en una elecció directa?
Sempre he defensat que no. L’AMB té aquesta potencialitat de reforç del món local. Si això no som capaços de consensuar-ho els alcaldes, és difícil que vingui algú que serà elegit per algun partit i que pugui manar sobre alguns alcaldes. Això no va enlloc. L’important és assolir grans acords. L’elecció directa del president o presidenta de l’AMB donaria a la institució un ADN més partidista. I com interlocutòria amb el món local? Ara governem quatre partits i no som notícia. Per què? Perquè hem acordat que hi ha coses que no les hem de discutir. Ja les parlarem en altres espais.

Entre els principals reptes que exigeixen una mirada metropolitana hi hauria una política d’habitatge?
És de les que necessita una estratègia més mancomunada, sí. I s’ha d’acompanyar d’una col·laboració pública-privada. La privada ha d’entrar a treballar amb les administracions públiques i alhora ha d’entendre que les seves retribucions potser seran més baixes. El món local no té prou musculatura per assumir tota la política d’habitatge. I menys per poder política de lloguer. Pensi que per fer vuitanta habitatges t’has d’endeutar per uns 14 milions d’euros. Quan has fet deu promocions, ja estàs endeutat per 140 milions d’euros.

Quina estratègia s’hauria de seguir per consolidar una governança a la regió metropolitana?
L’existència institucionalitzada de l’AMB va trigar més de vint anys. Per tant, jo parlaria més de les coses que s’han de fer més que d’una nova institució. Parlem d’infraestructures, per exemple. L’AMB ha de completar les seves infraestructures. Per poder potenciar l’economia del seu territori. Parlem de com reforcem després de la crisi pandèmica la presència de noves indústries i activitats econòmiques. I demanem als governs de l’Estat i de Catalunya totes les mesures que ajudin a estimular el territori. Parlem de les polítiques d’habitatge. Però si comencem a parlar d’una nova institució, no ens en sortirem. Perquè el Govern de la Generalitat es pot preguntar quin paper li queda davant d’una realitat institucional nova que pugui governar més de la meitat de Catalunya. Quan encara no tenim resolt el tema de les vegueries. Dit això, el Govern de Catalunya ha d’entendre que nosaltres, l’AMB, som aliats. Uns aliats a l’hora de concretar el creixement que necessita el nostre territori.

En els darrers anys, s’ha entès més la realitat metropolitana des del Govern de la Generalitat?
Crec que sí. És una realitat respectada. I també des del govern de l’Estat, que entén que per parlar de la realitat del litoral, per exemple, pot parlar amb nosaltres, no cal fer-ho parlant amb un seguit de municipis. El mateix quan s’ha de parlar de l’habitatge o de la mobilitat.

És difícil ser una ciutat veïna a Barcelona? Com ha evolucionat la relació entre totes dues ciutats els darrers anys?
Crec que ha evolucionat de manera positiva. Nosaltres hem aprofitat molt de tot el que representa i genera implica Barcelona. Si mirem el Baix Llobregat, a inicis de la democràcia tenia uns 220.000 habitants. Ara freguem els 900.000. Hi han predominat sempre polítiques progressistes i alhora de creixement. És un territori trinxat per les infraestructures però nosaltres mai hem recorregut al victimisme. El que hem volgut és aprofitar tot el que es passava al territori per retenir-ho i créixer.

És alcalde des del 2004, gairebé sempre -tret d’un mandat- amb majoria absoluta.
En el mandat que no vam disposar de majoria absoluta, vam tenir més vots que en les anteriors, però es presentaven més partits i ens va costar molt més arribar a la majoria absoluta.

Una majoria absoluta deu fer més còmode la governança. Però com evitar la pèrdua d’il·lusió per transformar la realitat?
Però les majories absolutes també són necessàries. Recordo un cop que vaig anar a A Corunya per parlar de l’àrea metropolitana. Governava la Marea. I quan estàvem reunits, tothom deia que enyorava la majoria absoluta. Però no pot servir per imposar el que tu vols. Nosaltres, tant en l’etapa de José Montilla com amb la meva, sempre hem pactat amb altres forces polítiques. Quan jo vaig entrar d’alcalde, vaig incorporar Convergència al govern. I a Iniciativa. Ara tenim l’absoluta i En Comú Podem és al govern. I participen en totes les reunions estratègiques. Per què? Per evitar en l’autosatisfacció i també per ampliar la nostra política de ciutat. I en cada pressupost hem pactat. Les darreres municipals van coincidir amb les europees. Hi havia dues urnes. A l’europea, el PSC va obtenir 14.000 vots i en la municipal més de 18.000. I hem escoltat sempre moltes veus. Jo he anat a la inauguració d’una nova secció d’Òmnium Cultural a Cornellà i hi he parlat. Perquè hi havia gent de la ciutat que jo respecto.

Si hagués de dir un projecte del que se sent més orgullós com a alcalde, quin seria? I quin és el repte que encara no ha pogut assolir?
D’un projecte del que em sento molt orgullós és de la Ciutat de la Lectura. Quan vaig entrar com a alcalde, teníem una biblioteca de 2.000 metres quadrats, a finals d’any disposarem de cinc biblioteques. Hem tingut regidors dedicats específicament a aquest projecte. He presentat més de 400 llibres d’autors de la ciutat. Hem creat espais per estudiar i conversar. Ho sento com una bona petjada. Ara les biblioteques tenen més funcions que les que tenien abans. Dues de les noves biblioteques obriran 24 hores els 365 dies de l’any. I això donarà lloc a un altre projecte, que és l’Escola d’Humanitats. I fracassat no, però sobre el que encara no hem aconseguit diria que en polítiques d’igualtat. Explico un cas. Si no hi hagués hagut la pandèmia, per la festa major de l’any passat, teníem previst un servei d’autobús nocturn per a les noies de la ciutat. Jo tinc filles i per a uns pares és dur haver d’estar pendent de per quin carrer han o no han de passar. És el fracàs d’una societat.

per Pep Martí

Amb disset anys al davant de l’alcaldia de Cornellà de Llobregat, a Antonio Balmón li ha tocat gestionar crisis d’embalum des de la institució més propera als ciutadans. Com a vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), contempla la realitat política i social amb la mirada que dona una trajectòria llarga i acostumada a negociacions difícils, com la que va donar lloc a l’aprovació, l’any 2010, de la llei de creació de l’AMB. En aquesta entrevista ens parla de Cornellà, de la seva visió metropolitana i de la necessitat de preservar el valor de la institució per damunt de les sigles de partit.

Aquest 25 d’abril complirà disset anys com a alcalde de Cornellà. Li ha tocat entomar dues grans crisis, la del 2008 i, ara, la crisi pandèmica. Com ho ha viscut la ciutat?
La crisi econòmica del 2008 ens va agafar preparats. Era la primera vegada que ens trobàvem amb un poder públic proper, com és l’Ajuntament, amb recursos i amb possibilitats de poder afrontar l’embat. Vam ser el primer ajuntament de Catalunya, no sé si també d’Espanya però de Catalunya segur, que vam posar en marxa un gran acord contra la crisi, sempre de la mà de la xarxa d’entitats de la ciutat. I també el primer que va engegar un fons de contingència. Del que no érem conscients era que això duraria gairebé una dècada. I vam començar molts mecanismes que es van consolidar sense perjudicar el creixement de la ciutat. Era una crisi immobiliària, monetària, financera. No ens hi havíem enfrontat mai. També vam saber aprofitar les oportunitats que ens donava el Pla Zapatero per entomar la crisi social.

Ara ha estat diferent?
La crisi pandèmica ens ha enganxat en una situació totalment diferent. Aquest havia de ser un mandat expansiu, de sortida de la crisi. Teníem unes bases consolidades. Però la pandèmia ho ha alterat tot i vam haver de donar-hi resposta. El 14 de març es declarava l’estat d’alarma i al cap de dos dies estàvem atenent totes les persones de Cornellà que teníem contactades i necessitaven satisfer les necessitats bàsiques. Al cap de cinc dies ja teníem un servei engegat per donar resposta a la gent que requeria un ingrés o un recurs alimentari.

I això es va poder assumir?
Es va poder assumir clarament. Vam crear un instrument paral·lel a l’administració per evitar el procediment més lent i fiscalitzador propi de l’administració, i va funcionar. Fins i tot vam detectar 300 persones que viuen soles que no teníem en les nostres bases, i algunes altres coses que no ens agradaven de la ciutat. Vam demostrar la capacitat de donar cada dia 10.000 dinars a persones sense recursos si era necessari.
Afrontar una crisi com aquesta des d’una alcaldia és molt diferent que fer-ho des d’un govern. Vostès no disposen dels estris d’un executiu amb poder legislatiu.
No tenim aquests estris, però la política local té això, la capacitat de donar una resposta ràpida a situacions excepcionals. Però fa un any, vam decidir deixar de gastar 12 milions d’euros, gairebé un 10% del pressupost, i amb aquest estalvi poder assumir una despesa que no teníem prevista i que era incerta perquè no sabíem què significaria quant a plans d’ocupació, o reforç alimentari. Però gràcies a aquesta decisió hem pogut liquidar el pressupost amb un dèficit de 4 milions d’euros, que ens permet estalviar per poder actuar en els anys 2021-22. Si no, ens haguéssim trobat amb un dèficit superior que ens podria haver escanyat.

Totes aquestes situacions requereixen una mirada més enllà d’una ciutat. És vicepresident executiu de l’AMB, que presideix l’alcaldessa de Barcelona. La política fa estranys companys de llit. En l’entrevista que vam fer a l’ex alcalde Xavier Trias, ens va elogiar molt la feina feta per vostè per fer realitat l’actual AMB. S’hi va entendre bé amb Trias?
Jo crec que la política, i més encara en l’àrea metropolitana, ha de ser també un espai de consens. L’AMB és una institució que intenta sempre fugir del partidisme. Això a vegades no s’entén bé. Allí estem gestionant molts interessos del dia a dia de la ciutadania. Crec que amb Xavier Trias, i també Lluís Tejedor, Jordi Portabella i Alberto Fernández, vam tenir l’oportunitat de demostrar que l’AMB era una institució que no era l’espai d’un partit. D’un reconeixement mutu que volíem tots va sorgir una bona base per preparar la llei de creació de l’Àrea Metropolitana del 2010. Una llei que, cal recordar, es va aprovar l’últim minut i per unanimitat.

Vostè s’hi va esmerçar.
Sempre explico que vaig estar un any i mig voltant i parlant absolutament amb tothom. Volia convèncer que intentàvem construir una cosa que no s’havia assolit mai abans: agafar quatre administracions i fusionar-les en una. Amb això el que fèiem era reduir despeses i crear unes potencialitats de gestió molt més fortes. Crec que això va convèncer tothom. I després, tot el que implicava la política d’aliances.

En quin àmbit van tenir més dificultats?
En la gestió de l’urbanisme. És lògic perquè suposa parlar molt de planificació. Hi va haver molt de debat, amb l’Ajuntament de Barcelona i la conselleria, que en aquell moment dirigia Quim Nadal. Però vam tirar endavant. És molt important en política el respecte i fer complir la teva paraula. Totes les forces polítiques van aportar elements importants a la llei i per això crec que tothom se la va fer seva.

Vostè deu ser un dialèctic dur en la negociació, però quan s’arriba a un acord, és un polític que compleix.
Prefereixo gestionar un no que gestionar un sí híbrid i que, quan surti per la porta, ja me n’hagi oblidat. Això també ho faig en la política municipal. També a l’Àrea, on cada vegada que he agafat un compromís, ho he complert.