CLARA MUÑOZ: “SENSE SÒL I SENSE AGILITAT ADMINISTRATIVA, EL DRET A L’HABITATGE ÉS PAPER MULLAT”

Manel Manchon entrevista la responsable de la Fundació Salas, que té per objectiu proporcionar habitatge assequible

Per Manel Manchon, periodista
Un actor imprescindible a Catalunya, de forma especial a tot el territori metropolità de Barcelona. L’objectiu és proporcionar habitatge assequible, entenent que una llar és el que garanteix la dignitat de la persona. Es tracta de la Fundació Salas, a Sabadell, que dirigeix Clara Muñoz i que transmet un enorme entusiasme per una tasca que avui es considera més necessària que mai.
Muñoz és llicenciada en Ciències Físiques, i disposa d’un Màster en Project Management en Edificació i Urbanisme. Des de la seva predisposició per tot allò que s’emmarca en el servei social, va arribar a la Fundació Salas on ha après tot el que està relacionat amb la promoció d’habitatges. De la Física a la construcció d’habitatges, però uns habitatges que puguin ser assequibles, i amb la idea que hi ha d’haver un acompanyament de les famílies.

Clara Muñoz rebla el clau: “No construïm pisos, creem llars on la gent pugui desenvolupar el seu projecte de vida sense l’asfíxia de no arribar a final de mes”.

Però, com es pot aconseguir aquest objectiu? Clara Muñoz entén que tot ha d’estar relacionat, des del rigor, l’ètica i la funció social.
El que s’ha de proporcionar és un habitatge a aquelles persones i col·lectius que el mercat lliure ha deixat de banda. És a dir, l’habitatge com a dret, i “no com un luxe”.
Hi ha, per tant, tres grans principis que Muñoz defensa al capdavant de la Fundació Salas: El de no entendre l’habitatge com un luxe; la força de la col·laboració publico-privada i la gestió sense ànim de lucre.
En el primer punt, Clara Muñoz considera que l’emergència de l’habitatge actual no es pot resoldre “només construint més, sinó construint amb sentit”. L’objectiu és oferir habitatges de qualitat a preus significativament per sota del preu de mercat.
Muñoz és contundent respecte a la necessària col·laboració entre les administracions i les empreses privades. “El sector públic no pot anar sol, i el privat tampoc”. El que fa la Fundació Salas és actuar com un pont, col·laborant amb administracions públiques per gestionar sòl oficial i convertir-lo en llars assequibles.
Després està la qüestió de la gestió sense ànim de lucre. Muñoz subratlla que ser una fundació permet reinvertir tots els excedents en la mateixa finalitat social. I que això garanteix que el focus estigui sempre en el benefici de l’usuari final i no en la rendibilitat financera d’accionistes.
Però, on s’acaba la feina? Clara Muñoz incideix en una de les tasques més importants: “És important gestionar les comunitats per garantir una convivència sana i un suport continuat a les famílies”. Una altre cosa de vital importància és la mateixa construcció amb materials eficients i energies renovables que redueixen la pobresa energètica dels llogaters o compradors.

Malgrat tot, el problema arriba des d’un altre costat: la manca de sòl disponible i la lentitud burocràtica. “S’han d’agilitzar les gestions administratives per poder donar respostes a la llista d’espera creixent de famílies que necessiten un habitatge protegit”, insisteix.
La Fundació Salas –nascuda l’any 2004 i homologada per la Generalitat com a promotora social– recorda Clara Muñoz, ja ha entregat centenars d’habitatges i en té milers més en fase de promoció, tant en règim de venda com de lloguer assequible.
Muñoz, que ja fa 14 anys que està vinculada a la Fundació Salas, incideix que tot passa per una col·laboració estreta amb els ajuntaments i la Generalitat. Es treballa sota el model de dret de superfície.
Això permet construir habitatges assequibles sense que l’administració perdi la titularitat del sòl, el qual retorna al sector públic al cap d’uns anys, generalment setanta-cinc anys. El sector privat, per la seva banda, aporta l’expertesa tècnica i la celeritat en l’execució, mentre que el sector públic garanteix l’interès general i la cessió dels actius.
L’entusiasme i l’ànim positiu de Clara Muñoz deixa pas, però, a la preocupació i el neguit. Hi ha a tot el territori metropolità de Barcelona una gran demanda d’habitatge, però la celeritat en la construcció no és, precisament, l’adequada.
Les administracions són lentes. Els terminis per obtenir llicències i aprovar planejaments sovint no s’ajusten a la urgència de la demanda. I, després, hi ha falta de sòl finalista. Sense sòl per preparat per construir, els objectius del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH) seran difícils d’assolir. “Sense sòl i sense agilitat administrativa, el dret a l’habitatge és paper mullat”, assegura Clara Muñoz.
Amb un somriure, amb la convicció que l’àrea metropolitana de Barcelona té un gran futur si aborda de forma conjunta els seus reptes, Clara Muñoz entén que no s’han dedicat tots els esforços necessaris en la qüestió de l’habitatge, i, en concret, de l’habitatge social. “L’habitatge és la clau de volta de l’estat del benestar, i ara mateix està en risc”, assenyala.
Després, i la Fundació Salas s’ha trobat alguns casos, està la mateixa dinàmica dels municipis, dels alcaldes que atenen els mateixos interessos dels seus veïns, que, per tant, són també els votants que els mantindran o no en el poder. I no tots volen construir habitatge quan disposen d’un determinat sòl. Hi ha protestes dels mateixos veïns, que voldrien altres equipaments.
Per això, Clara Muñoz entén que caldria una gestió més comuna, més general, d’àmbit metropolità, un dibuix més ampli de les necessitats de tots els habitants metropolitans. I dissenyar polítiques “metropolitanes”.

Per Manel Manchon, periodista
Un actor imprescindible a Catalunya, de forma especial a tot el territori metropolità de Barcelona. L’objectiu és proporcionar habitatge assequible, entenent que una llar és el que garanteix la dignitat de la persona. Es tracta de la Fundació Salas, a Sabadell, que dirigeix Clara Muñoz i que transmet un enorme entusiasme per una tasca que avui es considera més necessària que mai.
Muñoz és llicenciada en Ciències Físiques, i disposa d’un Màster en Project Management en Edificació i Urbanisme. Des de la seva predisposició per tot allò que s’emmarca en el servei social, va arribar a la Fundació Salas on ha après tot el que està relacionat amb la promoció d’habitatges. De la Física a la construcció d’habitatges, però uns habitatges que puguin ser assequibles, i amb la idea que hi ha d’haver un acompanyament de les famílies.

Però, com es pot aconseguir aquest objectiu? Clara Muñoz entén que tot ha d’estar relacionat, des del rigor, l’ètica i la funció social.
El que s’ha de proporcionar és un habitatge a aquelles persones i col·lectius que el mercat lliure ha deixat de banda. És a dir, l’habitatge com a dret, i “no com un luxe”.
Hi ha, per tant, tres grans principis que Muñoz defensa al capdavant de la Fundació Salas: El de no entendre l’habitatge com un luxe; la força de la col·laboració publico-privada i la gestió sense ànim de lucre.
En el primer punt, Clara Muñoz considera que l’emergència de l’habitatge actual no es pot resoldre “només construint més, sinó construint amb sentit”. L’objectiu és oferir habitatges de qualitat a preus significativament per sota del preu de mercat.

Clara Muñoz rebla el clau: “No construïm pisos, creem llars on la gent pugui desenvolupar el seu projecte de vida sense l’asfíxia de no arribar a final de mes”.

 

 

 

Muñoz és contundent respecte a la necessària col·laboració entre les administracions i les empreses privades. “El sector públic no pot anar sol, i el privat tampoc”. El que fa la Fundació Salas és actuar com un pont, col·laborant amb administracions públiques per gestionar sòl oficial i convertir-lo en llars assequibles.
Després està la qüestió de la gestió sense ànim de lucre. Muñoz subratlla que ser una fundació permet reinvertir tots els excedents en la mateixa finalitat social. I que això garanteix que el focus estigui sempre en el benefici de l’usuari final i no en la rendibilitat financera d’accionistes.
Però, on s’acaba la feina? Clara Muñoz incideix en una de les tasques més importants: “És important gestionar les comunitats per garantir una convivència sana i un suport continuat a les famílies”. Una altre cosa de vital importància és la mateixa construcció amb materials eficients i energies renovables que redueixen la pobresa energètica dels llogaters o compradors.

Malgrat tot, el problema arriba des d’un altre costat: la manca de sòl disponible i la lentitud burocràtica. “S’han d’agilitzar les gestions administratives per poder donar respostes a la llista d’espera creixent de famílies que necessiten un habitatge protegit”, insisteix.
La Fundació Salas –nascuda l’any 2004 i homologada per la Generalitat com a promotora social– recorda Clara Muñoz, ja ha entregat centenars d’habitatges i en té milers més en fase de promoció, tant en règim de venda com de lloguer assequible.
Muñoz, que ja fa 14 anys que està vinculada a la Fundació Salas, incideix que tot passa per una col·laboració estreta amb els ajuntaments i la Generalitat. Es treballa sota el model de dret de superfície.
Això permet construir habitatges assequibles sense que l’administració perdi la titularitat del sòl, el qual retorna al sector públic al cap d’uns anys, generalment setanta-cinc anys. El sector privat, per la seva banda, aporta l’expertesa tècnica i la celeritat en l’execució, mentre que el sector públic garanteix l’interès general i la cessió dels actius.
L’entusiasme i l’ànim positiu de Clara Muñoz deixa pas, però, a la preocupació i el neguit. Hi ha a tot el territori metropolità de Barcelona una gran demanda d’habitatge, però la celeritat en la construcció no és, precisament, l’adequada.
Les administracions són lentes. Els terminis per obtenir llicències i aprovar planejaments sovint no s’ajusten a la urgència de la demanda. I, després, hi ha falta de sòl finalista. Sense sòl per preparat per construir, els objectius del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (PTSH) seran difícils d’assolir. “Sense sòl i sense agilitat administrativa, el dret a l’habitatge és paper mullat”, assegura Clara Muñoz.
Amb un somriure, amb la convicció que l’àrea metropolitana de Barcelona té un gran futur si aborda de forma conjunta els seus reptes, Clara Muñoz entén que no s’han dedicat tots els esforços necessaris en la qüestió de l’habitatge, i, en concret, de l’habitatge social. “L’habitatge és la clau de volta de l’estat del benestar, i ara mateix està en risc”, assenyala.
Després, i la Fundació Salas s’ha trobat alguns casos, està la mateixa dinàmica dels municipis, dels alcaldes que atenen els mateixos interessos dels seus veïns, que, per tant, són també els votants que els mantindran o no en el poder. I no tots volen construir habitatge quan disposen d’un determinat sòl. Hi ha protestes dels mateixos veïns, que voldrien altres equipaments.
Per això, Clara Muñoz entén que caldria una gestió més comuna, més general, d’àmbit metropolità, un dibuix més ampli de les necessitats de tots els habitants metropolitans. I dissenyar polítiques “metropolitanes”.

share: