LA GRAN APOSTA METROPOLITANA PEL SECTOR DE LA SALUT

Rafael Pradas presenta el primer lliurament d’una sèrie dedicada a la salut amb l’entrevista a dues personalitats del sector, Marta Villanueva, regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona i el doctor Miquel Vilardell, tot un referent de salut a Catalunya

Per Rafael Pradas, periodista

Barcelona i Catalunya tenen una llarga tradició en medicina que es remunta a molts segles enrere. L’Escola de medicina clínica es va crear el 1801 i la Facultat el 1843.

Avui l’àrea metropolitana de Barcelona és el centre d’un important sistema de salut que aplega més de 90 institucions científiques i 1400 empreses relacionades amb la salut i la biomedicina en les quals hi treballen més de 260.000 persones, segons un estudi de Barcelona Global publicat a principis del 2025 i que assenyala també la manca de finançament per a les empreses emergents. A Catalunya s’hi concentra el 46% de la indústria farmacèutica de tot Espanya, molta de la qual és d’origen familiar. Moltes empreses i investigadors s’instal·len a l’àrea de Barcelona per la clara aposta que s’està fent en el sector de les ciències de la salut, que compta amb 12 facultats universitàries, 2 centres tecnològics, 14 parcs tecnològics, 20 hospitals universitaris i 3 grans infraestructures com són el sincrotró Alba, el Barcelona Supercomputing Center i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica. Una dada complementària: Barcelona lidera l’organització de congressos mèdics segons dades de la ICCA (Associació Internacional de Congressos i Convencions) amb 56 grans reunions el 2024.

L’impacte creixent de l’activitat econòmica vinculada a la salut no pot fer oblidar, però, el repte que significa, especialment per a la sanitat pública, atendre una població amb una creixent esperança de vida i abordar la realitat dels nous fluxos migratoris i noves necessitats en el terreny de les cures.

Dediquem aquest capítol a fer una radiografia del sector, incidint especialment en el paper que juga l’Ajuntament de Barcelona a través de l’entrevista a la regidora de Salut, Marta Villanueva. També ens fixem en els reptes concrets que ha de plantejar-se l’assistència mèdica i hospitalària amb l’opinió d’una autoritat en la matèria com és el doctor Miquel Vilardell.

Marta Villanueva: “Barcelona i la seva àrea metropolitana són un gran pol de desenvolupament del sector de la salut”

Marta Villanueva (Barcelona 1986) és regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2023. A la seva condició de professional de la salut (diplomada en infermeria, treballadora de l’Hospital Clínic fins a les darreres eleccions municipals) uneix la condició de llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona (UB).

Quina posició creu que ocupa Barcelona en l’àmbit de la salut?

Barcelona i la seva àrea metropolitana són un gran pol de desenvolupament del sector de la salut. Avui és una de les capitals científiques i tecnològiques d’Europa i epicentre innovador i emprenedor del sud del continent que aposta per la transferència de coneixement i la innovació com a eixos vertebradors del creixement sostenible, un objectiu que té una mirada clarament metropolitana.

Entre els principals actius de Barcelona hi ha més de 70 centres d’investigació i infraestructures científiques i tècniques singulars. És la segona ciutat mundial en assajos clínics per milió d’habitants i la quarta de la Unió Europea en volum de producció científica. Els sectors de biomedicina i biofarmàcia són un dels motors del teixit social i econòmic i de la innovació tecnològica de la ciutat.

Barcelona, que compta amb una Agència de Salut Pública que és pionera en àrees de treball de la promoció i protecció de la salut, té un important ecosistema en el camp de les ciències de la vida i la salut, integrat per una xarxa d’equipaments comunitaris de gran qualitat. També per centres de recerca i d’hospitals públics de primer nivell internacional, com els hospitals del Mar, Sant Pau, Clínic i Vall d’Hebron. Des de l’Ajuntament continuarem treballant per contribuir a consolidar el posicionament d’avantguarda d’aquests grans centres hospitalaris tal com reflecteixen els projectes d’ampliació i millora dels hospitals del Mar, del Clínic i de la Vall d’Hebron.

Una de les fortaleses de Barcelona és la pluralitat d’institucions acadèmiques en l’àmbit dels estudis superiors i d’universitats amb un posicionament rellevant en els rànquings internacionals, una sòlida infraestructura acadèmica i tecnològica, com laboratoris, biblioteques i centres de computació, que nodreixen la ciutat de coneixement i talent i converteixen Barcelona i l’àrea metropolitana en un territori atractiu per a estudiants, professors, i personal investigador d’arreu del món.

L’Ajuntament juga un paper actiu i específic en el camp de la salut…

”Cal esmentar com a reptes del sector el foment de la inversió privada en recerca i innovació, la diversificació sectorial i el foment de l’ocupació de qualitat.”

L’Ajuntament de Barcelona actua en diferents línies. D’una banda, treballa en el disseny de polítiques orientades a protegir i promoure la salut de la població i a reduir les desigualtats en salut entre barris i grups socials. Compta amb la col·laboració de l’Agencia de Salut Pública de Barcelona per millorar la salut i la qualitat de vida de la ciutadania sobre la base de l’equitat i la reducció de les desigualtats. Aquesta missió té una clara perspectiva metropolitana i vincula la ciutat de Barcelona amb els territoris veïns. L’Ajuntament també participa en la governança del Consorci Sanitari de Barcelona i, a través d’aquest, en l’organització de l’atenció sanitària de cobertura pública.

Igualment, a través dels Serveis de Salut i Cures atén necessitats bàsiques no cobertes o addicionals, com el servei d’odontologia social, podologia, oftalmologia i accés a la medicació, la promoció d’estratègies en salut sexual i reproductiva, el seguiment i execució del Pla de salut de mental de Barcelona i el desenvolupament del Programa de Cures, que treballa per a dignificar la tasca de les persones encarregades de les cures i per fer de Barcelona una Ciutat Cuidadora.

Es poden assenyalar reptes i oportunitats de la Barcelona metropolitana en matèria de salut els propers anys?

Barcelona destaca com a ciutat referent en la recerca i el desenvolupament, però té marge de millora en l’articulació de nexes d’unió que ajudin a impulsar la transferència de coneixement a la societat i al teixit empresarial. És evident que un ecosistema tant ric en actors vinculats a la recerca també implica una gran complexitat (administracions públiques diverses, universitats, centres de recerca i empreses), i exigeix una millora en la comunicació i coordinació per tal d’assegurar economies d’escala, retroalimentació, eficàcia i eficiència en la utilització dels recursos. I també cal esmentar com a reptes del sector el foment de la inversió privada en recerca i innovació, la diversificació sectorial i el foment de l’ocupació de qualitat.

Avui Barcelona ja és un referent clar en matèria de recerca com vostè assenyala…

Pel que fa al sector biomèdic i la promoció de la recerca i el desenvolupament, l’Ajuntament vol actuar com a facilitador i promotor de sinergies entre els diferents agents, i contribuir a impulsar la recerca i la transferència de coneixement. Mantenim un fort compromís amb les polítiques de promoció de ciència i amb l’ecosistema que el representa, així com la missió de coordinar i compartir l’estratègia i les polítiques públiques que permetin el seu impuls. Ho fem mitjançant xarxes, comitès i consultes amb associacions representatives del sector, com el BIST, que agrupa set centres de recerca referents de Barcelona, la Barcelona Knowledge Alliance, que agrupa les quatre universitats públiques de la ciutat, o el Barcelona Deep Tech Node de Barcelona Activa i les universitats que dona suport a startup i spin off. La Barcelona Innovation Coast, és espai de trobada de tota la comunitat científica i innovadora de la ciutat sobretot en quatre sectors estratègics: salut, mobilitat, energia i tecnologia, i digitalització. Alhora, es fomenta la cooperació entre institucions municipals, regionals i nacionals per impulsar projectes d’investigació pioners.

Per tant és en aquest context de suport municipal a la investigació que cal situar la Ciutadella del Coneixement?

La Ciutadella del Coneixement és un exemple de l’aposta pel desenvolupament tecnològic i científic de Barcelona. És un projecte científic i urbanístic per convertir el parc de la Ciutadella i els seus entorns en un node de coneixement, divulgació, recerca i innovació punter a Europa. La iniciativa contempla renovar el parc de la Ciutadella més enllà de la millora física, ja que es dotarà de caràcter i sentit d’ús i es millorarà la forma i el contingut, tenint en compte els seus orígens en l’Exposició Universal de 1888 i els actius que avui hi ha al voltant del parc: universitats, museus, centres de recerca, fundacions i empreses.

Així, inclou dotar el campus de la UPF de tres edificis nous ubicats al complex de recerca de l’antic Mercat del Peix, crear un nou pol de biociència del Consell Superior d’Investigacions Científiques a l’antic edifici del Parc Mòbil, realitzar la Biblioteca Central de Barcelona, consolidar un eix d’equipaments d’alt valor patrimonial i científic format pel Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons (Museu de Ciències Naturals de Barcelona), l’Hivernacle i l’Umbracle, i impulsar i reforçar l’activitat científica del Zoo.

Barcelona sempre ha estat una ciutat capdavantera en la recerca de solucions als grans problemes, transformacions i reptes socials, com el progressiu envelliment de la població. Per tant, vol aportar solucions en immunologia, neurociència, oncologia o malalties neurodegeneratives. En aquest punt, s’emmarca el recentment constituït HUB Alzheimer Barcelona, un projecte pioner en la recerca sobre l’Alzheimer, impulsat per la Fundació Pasqual Maragall i promogut per l’Ajuntament de Barcelona, amb la participació d’hospitals públics i institucions especialitzades que té per objectiu consolidar Barcelona com un referent internacional pel que fa a aquesta malaltia.

Com cal valorar el projecte del nou Clínic, l’ampliació de Vall d’Hebron, el futur Biocluster de Bellvitge, el Centre de Recerca de la Caixa, les millores de l’Hospital del Mar, Sant Joan de Déu…?
El projecte del nou Campus de Salut de l’Hospital Clínic és una iniciativa de gran rellevància que va més enllà de la pròpia ciutat per demostrar el potencial humà, econòmic i tecnològic de l’àrea metropolitana. El nou campus es convertirà en un nou pol de ciència i salut amb equipaments capdavanters. Impulsarà una transformació urbana de gran magnitud d’una àrea d’uns 290.000 m2, es guanyaran nous espais i equipaments i es millorarà els serveis i la qualitat de l’atenció hospitalària per als barris de les Corts, l’Eixample, Gràcia, Sants-Montjuïc i el conjunt de la ciutat. A més, estarà connectat amb el Barcelona Supercomputing Center, els grups d’investigació de CaixaResearch Institute, el hub de AstraZeneca i el BioCluster d’Innovació i Salut de L’Hospitalet i Esplugues.

Totes les iniciatives esmentades contribuiran de forma inequívoca a fer cada cop més de Barcelona una ciutat de ciència al servei de les persones i, sens dubte, milloraran la capacitat assistencial i ens permetran avançar en la construcció d’una ciutat més saludable, més justa i més inclusiva.

Vostè ha esmentat AstraZeneca… Com valora els nivells de col·laboració entre els sectors públic i privat en aquest àmbit?

Barcelona aposta per un model basat en l’humanisme tecnològic, que s’articula en torn a l’objectiu de posar la innovació i el desenvolupament científic i tecnològic al servei de les persones i de les necessitats socials. Volem aconseguir que el coneixement d’excel·lència es democratitzi i es tradueixi en millores tangibles pel benestar social i la transició ecològica.

Aquest model funciona amb la col·laboració pública-privada i la participació de tots els agents i es reflecteix en projectes com l’AstraZeneca Global Hub, centre pioner d’innovació científica en el que la companyia està impulsant el desenvolupament d’estratègies disruptives como la medicina de precisió, la genòmica, la teràpia cel·lular, la immuno-oncologia o la ciència de dades.

També en projectes com el CaixaResearch Institute, espai de recerca biomèdica impulsat per la Fundació La Caixa, el BCN Health Booster, programa d’acceleració per a empreses del sector salut, o el Barcelona Health Hub.

Defensem la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa privada, pensada, en tot moment per a donar resposta a les necessitats de la ciutat i millorar la qualitat de vida de les persones.

Doctor Miquel Vilardell: Barcelona i l’àrea metropolitana tenen un bon posicionament en atenció a la salut però falta coordinació

El doctor Miquel Vilardell és un referent de salut a Catalunya. Actual president de la Reial Acadèmia de Medicina ha estat president del Col·legi de Metges, director de serveis de Medicina interna a l’Hospital de la Vall d’Hebron, catedràtic de l’especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i ha presidit les societats catalana i espanyola de medicina interna. L’any 2005 va coordinar l’estudi sobre la sostenibilitat del sistema sanitari català conegut precisament com a “informe Vilardell”.

Aquesta es la seva visió sobre la realitat de l’atenció sanitària a Barcelona i la regió metropolitana:
Per Miquel Vilardell, doctor

A Catalunya, on està més ben posicionada l’atenció a la salut és precisament a Barcelona i la seva àrea metropolitana perquè compta amb els màxims dispositius tant de malalts aguts (persones que requereixen atenció immediata), com d’atenció intermèdia i de llarga estada. És en aquest entorn metropolità on s’acumulen més professionals sanitaris mentre que a la resta de Catalunya manquen recursos, professionals i algunes estructures. Una altra cosa és el sistema de coordinació entre els elements dels quals es disposa.

A l’àrea metropolitana de Barcelona s’hi concentren els grans hospitals altament especialitzats, però cal preguntar-nos què fa falta: crec que s’hauria d’avançar en la coordinació d’aquests centres hospitalaris d’aguts d’alta tecnologia, determinar clarament quina és la prestació de serveis que poden fer aquelles especialitats que tenen un alt cost o que requereixen una expertesa molt elevada i centralitzar-les més en un hospital d’aquest entorn metropolità per tal què realment l’expertesa sigui cada vegada millor.

Dit d’una altra manera: probablement s’ha de fer una reconversió d’experteses en centres específics: per realitzar els transplantaments de pulmó, cor, fetge o ronyó potser seria suficient comptar amb un o dos hospitals altament especialitzats. Això podria implicar la concentració d’aquestes activitats en un centre determinat i potser obligaria a vincular-hi alguns professionals, tot i que puguin treballar en un altre. Aquesta és una solució que, de fet, ja s’està aplicant en algunes àrees, com el tractament de l’ictus i l’infart, que va rotant com un treball en xarxa. Potser s’ha d’aprofundir en aquesta reconversió en centres més específics d’alta tecnologia, que permet reduir els costos i el nombre de professionals necessaris i permet augmentar també l’expertesa dels professionals especialitzats. És veritat que presenta dificultats, per les reticències dels hospitals a perdre un valor que és molt mediàtic i la resistència dels professionals a traslladar-se rotatòriament a altres centres.

No podem dir, doncs, que l’àrea metropolitana no estigui ben dotada, però falta coordinació entre serveis: si hi ha serveis de medicina interna a cadascun d’aquests hospitals la coordinació seria molt bona si es tractés d’una mateixa empresa, que és el sistema públic de salut, però això és encara una utopia, la coordinació costa molt perquè els propis professionals són gelosos de la feina que estan fent. Assegurar la coordinació entre serveis ha de ser un objectiu central.

Actualment, amb el nombre d’hospitals d’aguts i de metges que tenim en aquest país, si abordéssim aquesta reconversió sense por en tindríem prou perquè comptem, específicament a la regió metropolitana, i sense esmentar ara els grans centres de referència, amb institucions com l’Hospital universitari Mutua Terrassa, el Parc Tauli a Sabadell, Hospital general de Granollers, Hospital universitari de Mataró, hospitals de Badalona, Esperit Sant de Santa Coloma, Viladecans, Broggi de Sant Joan Despí, Sant Boi, Manresa, igualada, Sitges, Vilanova o Vilafranca.

El greu problema que tenen els hospitals d’aguts són les urgències, ja que molts pacients de l’àrea metropolitana per evitar les llistes d’espera hi acudeixen directament produint una gran pressió assistencial. Cal dir que, en termes generals, els serveis d’urgències han millorat molt, i avui el sistema de coordinació existent hauria de permetre la seva permeabilitat, de manera que a través dels serveis del 061 o el 112 es pugui orientar a l’usuari, dins de l’àrea metropolitana, per tal que acudeixi a un o altre hospital en funció de la llista d’espera i de la possibilitat de ser atès abans. El servei d’urgències encara és deficitari per les reticències dels hospitals davant la complexitat dels casos, i perquè cada centre disposa del seu propi pressupost. El problema no es resol fent grans centres d’urgències, sinó en variar el flux d’entrades.

Hem de fer atenció a la situació relacionada amb l’atenció intermèdia, els hospitals de patologies cròniques descompensades que no requereixen d’una alta tecnologia ni una expertesa extraordinària i per això no té sentit ocupar un llit d’hospital d’aguts que costa molts més diners públics. Per posar un exemple: no cal ingressar un pacient que requereix atenció intermèdia a l’Hospital de la Vall d’Hebron perquè se’l pot internar a l’antic hospital militar l’actual Parc Sanitari Pere Virgili, que és un clar cas d’hospital d’atenció intermèdia. Insisteixo doncs que necessitem més centres a tot arreu que siguin autènticament hospitals d’atenció intermèdia.