EL SECTOR TEATRAL I LES INDÚSTRIES CULTURALS

RethinkBCN continua aquesta setmana publicant la sèrie del periodista Rafael Pradas al voltant del posicionament de les administracions locals respecte de la cultura. El tercer lliurament recull les converses amb Isabel Vidal, CEO del Grup Focus i presidenta de l’ADETCA, i Ferran Cera, president de l’entitat professional Proa

per Rafael Pradas, periodista

No es podria fer una mirada prospectiva sobre la cultura a la metròpolis Barcelona sense comptar amb l’opinió determinant d’àmbits empresarials que hi juguen un paper clau. En aquest sentit, i limitant-nos a dos sectors precisos com són el teatral i el de les indústries audiovisuals, recollim punts de vista molt valuosos que aborden sobretot una qüestió cabdal per a les polítiques culturals: la col·laboració entre les administracions i la iniciativa privada.

Isabel Vidal: La col·laboració publica privada és clau en un moment de gran vitalitat cultural

La presidenta d’ADETCA creu que, més enllà del nucli central de Barcelona, la contractació pública és fonamental.

Isabel Vidal, llicenciada en dret, és directora general de Focus, l’empresa més important de teatre de Catalunya i d’Espanya, i presidenta d’ADETCA, associació d’empreses de teatre de Catalunya.

La seva visió sobre la vida cultural en general i teatral en particular parteix del ple convenciment de la importància que té afavorir la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa privada.

-Des d’una visió de Barcelona com a Regió Metropolitana, quins creu que seran els grans reptes del sector cultural en els propers anys?

-Barcelona i les ciutats de la regió metropolitana creixen. Les vies de comunicació són molt importants per escurçar distàncies entre elles, però per sí soles no creen en la ciutadania un imaginari de pertànyer a la mateixa col·lectivitat. Hi ha una sèrie d’elements que acceleren aquest sentiment de pertinença metropolitana. Sense cap mena de dubte, un d’essencial és la cultura, tant pel que fa als equipaments com a la creació de circuits o xarxes que pertanyin a un disseny coordinat, sense perdre la seva personalitat artística. També a partir de la creació de continguts (festivals, fires, celebracions, gires,…) la ciutadania es desplaça, i les distàncies mentals s’escurcen. En aquest sentit, la col·laboració pública-privada serà imprescindible. I la mancomunitat cultural també. És important la coordinació i la mirada llarga i Montjuic i les Tres Xemeneies, a banda i banda de la ciutat, són una realitat propera d’aquesta importància de la cultura per assegurar una metròpoli sentida com a tal pels seus ciutadans, fruit d’aquesta col·laboració pública-privada.

-Quin impacte poden tenir iniciatives com les dels teatres Principal, Capitol, Arnau, Molino en la vida teatral i cultural de la ciutat amb el seu entorn? Barcelona podrà ser ciutat de musicals?

-Que els espais que estaven sense activitat tornin a obrir i a ser centrals és molt important per a la vitalitat cultural d’una ciutat. De qualsevol ciutat. I que els que continuen oberts ofereixin una producció de tant alt nivell com l’actual és el resultat de molt esforç. La temporada passada Barcelona va fer un rècord superant els 3 milions d’espectadors de teatre als escenaris. En una urbs en la que ara hi ha molta vitalitat en el consum és important ampliar l’oferta cultural, ja que ajudarà segur a incrementar els espectadors. A més, tots aquests espais tenen línies artístiques diferents, la qual cosa enriqueix la ciutat amb uns empresaris culturals enfocats en millorar i escoltar els seus públics. Tot aquest increment d’activitat l’hem aconseguit sense una excessiva dependència del musical. La qual cosa vol dir que si es creen nous espais grans ben dotats per acollir aquesta especialitat del teatre tindrem capacitat per continuar creixent, ja que, per al sector, el musical és una gran entrada de públic. El que sempre hem estat i serem és la ciutat de musicals d’autoria pròpia, i que ara amb la mirada de l’administració de la Generalitat per recolzar el musical en català, segurament accentuarà aquesta creativitat que no sempre ha trobat sortida i que avui, amb més del 50% dels autors i autores catalans representats, i amb èxits a la cartellera, segurament serà un bon moment per al musical d’autoria catalana. En aquest sentit, som un referent dins del musical de creació, i una ciutat important en l’exhibició.

Isabel Vidal: “Les empreses privades unides, els sindicats, ben coordinats amb l’administració, hem multiplicat les bondats del sistema i l’hem fet més sòlid.”

-Podem detectar les grans necessitats de les indústries culturals de Barcelona, la regió metropolitana i Catalunya? Que reclamen amb una certa perspectiva temporal?

-Les grans necessitats de les empreses culturals passen com a mínim per dos grans vectors: en primer lloc l’increment de la capacitat de risc i sens dubte l’acompanyament de l’administració.
Poder arriscar més passa per incrementar els públics i per la contractació pública en gira. El públic cal generar-lo educant-lo des de la infantesa en l’hàbit de la cultura. També calen polítiques per incorporar noves franges de la societat catalana al circuit de consum cultural. Tenim ciutadans que no es senten interpel·lats per la cultura que estem fent actualment. I és una gran franja de públic potencial que cal que absorbim en els propers anys.

-Com ha de ser l’acompanyament de l’administració?

-La contractació pública és imprescindible en un circuit escènic que, fora de la ciutat de Barcelona, és essencialment públic. Hi ha potencials espectadors que no disposen d’equipaments pròxims o bé d’una oferta cultural estable. Aquí també hi ha una gran feina a fer ja que els espais hi són, el públic també, i l’administració pública i el sector privat ens hem de posar a treballar per trobar fórmules per incrementar l’exhibició.

-El suport de les institucions no es pot limitar a la contractació…

-No només estem parlant d’aquesta contractació, també del finançament en aquest afany per incrementar els pressuposts públics, els de la Generalitat, però també de totes les administracions, i sobretot de la normativa que ens afecta com a empreses culturals. Sense un sistema pensat per a la nostra especial activitat, tant en termes fiscals, laborals, o administratius és molt complicat que les empreses culturals puguin invertir més i generar millores A Barcelona, l’actual ajuntament està treballant per fi en l’excepcionalitat cultural, entesa com aquell sistema d’excepcions necessàries en el desenvolupament d’una activitat econòmica fonamentada en la cultura. Això és molt important.

-Vostè aposta en tot moment i de manera clara per la col·laboració pública-privada en el sector cultural…

-La Barcelona teatral, cultural, s’ha construït sobre aquesta base. El paper de les entitats empresarials, que són agents articuladors, ha estat fonamental per construir aquest sistema exitós. Les empreses privades unides, els sindicats, ben coordinats amb l’administració, hem multiplicat les bondats del sistema i l’hem fet més sòlid, i hem pogut ser més solidaris en moments delicats. Per tant, avui la col·laboració pública-privada la qualifico de natural. Tot i que ha passat etapes en les quals l’hem hagut de reclamar com a necessària, imprescindible, i fins i tot l’hem hagut d’exigir, avui en dia està assumida com un fet natural, positiu pel creixement cultural de Barcelona a favor dels seus ciutadans, i els resultats, quan existeix aquesta col·laboració, són sempre més valorats i celebrats. Som en un moment molt bo, de vitalitat cultural de la ciutat en tots els àmbits. I crec que en les dues bandes de l’equació, la pública i la privada, tenim clar que la nostra col·laboració, informació i coordinació són la clau per fer el salt metropolità que tots necessitem. Crec que ara cada part ocupa el seu espai, i amb independència de qui sigui qui prengui la iniciativa, el més positiu és que ens hi sumem les dues parts en benefici de la ciutadania.

Ferran Cera, president de Proa: cal apostar pel hub audiovisual més important del sud d’Europa

Un dels sectors més destacats de les indústries culturals, l’audiovisual, és clau a Barcelona i a Catalunya amb 4000 empreses, 37.000 llocs de treball i una facturació de 7.500 milions d’euros. Barcelona concentra prop del 62% de les empreses i mes del 57% dels llocs de treball.

És un dels sectors més innovadors, potents i en expansió, i es troba en un context de globalització de processos productius i continguts. Té un gran potencial que es beneficia de la capacitat de Barcelona de generar talent i dels esforços per reforçar el seu paper com a pol d’atracció de la producció audiovisual internacional. Per aconseguir-ho i millorar les condicions al sector audiovisual barceloní, fa temps que institucions com l’ajuntament i els sectors professionals treballen per implementar accions en els àmbits de la formació, el foment de programes de retenció de talent, la promoció internacional del talent de la ciutat i la creació d’espais de diàleg entre els agents implicats i la administració.

El sector de l’audiovisual ja no es limita essencialment, com fa uns anys, al món de la televisió, les sèries i el cinema, sinó que en aquests moments abasta tot allò que integra el discurs digital al voltant de la realitat augmentada, el videojoc.

En opinió de Ferran Cera, president de l’entitat professional Proa, que agrupa set associacions de l’àmbit dels videojocs, animació, documental, ficció i televisió, amb més de 200 empreses representades, “el paper de Barcelona és fonamental com a ciutat generadora de cultura en totes les seves diferents expressions”.

Pel que fa específicament al sector de l’audiovisual creu que “quan es parla dels reptes del sector de l’audiovisual cal distingir entre abans i després de la pandèmia”, i ara en què “cal adaptar-se a les noves tecnologies i accelerar la digitalització trobant noves maneres innovadores”.

Assenyala necessitats que el sector de l’audiovisual s’ha de plantejar: aspectes tan rellevants com la seva capacitat de finançament, la formació professional per cobrir les demandes de les empreses i la necessitats també de comptar amb espais de treball adequats i assequibles a l’especificitat del sector.

Quan se li planteja quin paper pot jugar el saló ISE (Integrated Systems Europe), la convocatòria firal de l’audiovisual més important a nivell internacional i que se celebra a Fira de Barcelona des de 2021 (i que probablement es pot comparar al del Mobile World Congress en el seu moment) opina que “no ens podem limitar a la tecnologia, també cal la creació de continguts”.

“Es important jugar la carta de la innovació, anar un pas endavant, jugar no solament la carta tecnològica, industrial, sinó que sigui la indústria audiovisual de Barcelona i Catalunya sigui també una finestra d’innovació de diferents continguts i formats”.

Sobre el futur Catalunya Media City a l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besos que figura en els projectes de la Generalitat Cera és partidari de crear les sinergies i col·laboracions institucionals i de tot tipus amb el Parc Audiovisual de Terrassa de manera que la suma de les dues iniciatives doni com a resultat el hub audiovisual més important del sud d’Europa.