L’HORA DE LES POLÍTIQUES CULTURALS METROPOLITANES

Primer lliurament d’una sèrie sobre el posicionament de les administracions locals respecte de la cultura amb el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Xavier Marcé i de l’alcalde de Cornellà Antonio Balmón i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Per Rafael Pradas, periodista

En la perspectiva de fixar-nos en les transformacions que viu Barcelona, a pocs anys de commemorar el centenari d’un fet tan transcendental en la vida de la ciutat com va ser l’Exposició Internacional de 1929, centrem la mirada en aquest número de RethinkBCN en l’àmbit de la cultura que traspassa, no sense dificultats, els límits territorials de Barcelona per esdevenir progressivament una realitat metropolitana.

La celebració del festival Manifesta 15 amb escenaris a diversos àmbits metropolitans (Barcelona, El Prat de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Granollers, L’Hospitalet, Cornellà, Mataró, Terrassa, Sabadell, Sant Adrià de Besòs) amb les Tres Xemeneies com a imatge icònica ha servit per subratllar la dimensió metropolitana de la cultura, posant en valor la importància d’iniciatives pioneres, tot i que encara limitades, com ara la Nit dels Museus o el festival Dansa Metropolitana i que obren la porta a col·laboracions més amplies, a la creació efectiva d’una comunitat cultural metropolitana.

Creació i consum defineixen la dualitat de la cultura de Barcelona

Més de 175.000 persones treballen, només a l’estricte terme municipal, en el sector de les indústries creatives que inclou un ampli ventall d’activitats tradicionals (de l’arquitectura a l’edició, les arts escèniques o la música) i altres de més noves com les relacionades amb el software, els videojocs, la realitat augmentada, l’IA o l’edició electrònica. Caldria afegir-hi el pes que aquestes activitats tenen a diferents ciutats metropolitanes (L’Hospitalet, Terrassa, Sabadell, el Prat de Llobregat, Granollers, etcètera).

Barcelona, amb una constel·lació de més de 325 centres culturals, ofereix dades espectaculars: museus i centres d’exposicions reben anualment més de 13 milions de visites, es venen 3 M d’entrades de teatre i 3,5 de cinema, es calcula que més de 3 milions de persones participen en activitats populars i les biblioteques reben 5,6 milions de visites.

Totes aquestes dades no s’explicarien prou bé sense tenir en compte el pes del turisme i del públic procedent de l’àrea, la regió metropolitana i del conjunt de Catalunya

Tot i això, encara hi ha importants sectors de població que queden fora, habitualment, del consum cultural. El nou full de ruta del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) de 2022 (“Compromís Metropolita 2030”) vol superar els límits de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Entre els reptes de “la ciutat dels 5 milions”, figura l’objectiu d’augmentar un 10 % la participació de la població en la vida cultural. Com? Reforçant el rol social de la cultura a través de l’impuls dels drets culturals i de polítiques que promoguin l’augment de la participació cultural: teixit associatiu i cultural de proximitat per poder actuar des de barris i municipis. En la mateixa línia, l’Enquesta de Drets Culturals de l’Institut de Cultura de Barcelona de 2022 assenyalava factors determinants a l’hora d’accedir a la cultura: el barri amb el seu conjunt d’institucions (teixit associatiu, centres cívics o ateneus, biblioteca, escola, institut…) i l’entorn familiar.

Una qüestió més: els principals partits polítics presents a Barcelona en el debat sobre polítiques culturals celebrat en vigílies de les eleccions municipals de 2023 van apostar per un consell metropolità de la cultura.

Ens interessa conèixer el posicionament de les administracions locals sobre la cultura amb perspectiva metropolitana a través de veus que representen la complexa realitat. Oferim en aquest primer lliurament el parer del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Xavier Marcé i de l’alcalde de Cornellà Antonio Balmón que és, a la vegada, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de Barcelona: La cultura traspassa les fronteres administratives

El regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé té una experiència de més de 30 anys en el sector tant en l’àmbit públic com en el privat.

En l’entrevista a Rethink BCN realitzada per Pep Marti i publicada el 7 de novembre de 2024 passava revista als reptes culturals de Barcelona tenint en compte l’escenari de 2029, centenari de l’Exposició Internacional de Barcelona. Aquests són els elements substancials relacionats amb els grans projectes municipals en matèria de cultura que tenen una clara dimensió metropolitana:

CENTENARI DE 1929, MONTJUÏC. Montjuïc és un lloc especial per a la ciutat: és una muntanya que és clarament un parc metropolità. I, per tant, és un espai que aglutina una mirada cap al Baix Llobregat, tal com la llera del Bessos ho fa cap el Maresme. A Montjuïc hi ha uns espais de la Fira que cal remodelar i cal afrontar l’ampliació del MNAC. Hi ha la idea, amb el Pavelló Alfons XII, d’un nou Palau de Congressos. Cal connectar millor Montjuïc i el Paral·lel, i obrir un espai que permeti pel carrer Lleida entrar d’una altra manera a Montjuïc. Hem de repensar tot el sistema de mobilitat de la muntanya per reforçar el seu paper com a gran espai de cultura, d’esports i d’oci.

EN AQUEST ENTORN, EL MNAC. Estem treballant en el projecte d’ampliació del MNAC. El MNAC està adscrit a la Generalitat, que és qui lidera el projecte, però ens implica com a Ajuntament en la mesura en què formem part del museu, igual que el Ministeri de Cultura, i en la mesura que esdevé una peça central de la remodelació de Montjuïc.

SOBRE LA “COMUNITAT CULTURAL METROPOLITANA”. Més enllà de les fronteres administratives entre les ciutats, hi ha certs elements que les traspassen. La cultura és un d’ells. La circulació de públics és una evidència. Quin és el problema? Que els públics culturals tendeixen a anar de fora cap endins i poc d’endins cap a fora. És evident que molta gent de l’àrea metropolitana ve a consumir cultura a Barcelona i més difícilment la gent de Barcelona va a aquests altres llocs metropolitans. És una realitat injusta des del punt de vista cultural perquè ens perdem posar en valor propostes que són molt valuoses, malgrat no tinguin una aparent centralitat.

INICIATIVES EN AQUEST SENTIT. Vam començar fa sis anys amb el Festival de Dansa Metropolitana, que organitzen vuit o nou ajuntaments. La Nit dels Museus és una altra acció que s’escampa de manera coordinada per tot l’àrea metropolitana. I Manifesta és una altra proposta que ha tingut clarament aquesta vocació i es plasma en dotze ciutats.

BALANÇ DE MANIFESTA 15, A part de visualitzar exposicions d’artistes importants, a Barcelona han vingut més de 300 crítics internacionals, hem estat presents en totes les revistes d’art del món, Barcelona és observada en aquests moments per la crítica internacional en termes artístics. Tot això és el curt termini. Ara, hem de pensar en el llarg termini. Quin és el llarg termini del Manifesta? El més important és que ha permès posar en valor un conjunt d’espais que probablement no s’haguessin obert amb tanta rapidesa a la ciutadania. El cas de les Tres Xemeneies, per exemple. O la Casa Gomis del Prat, o trencar les mirades estrictament locals sobre altres espais que tenen una lògica metropolitana, com Can Trinxet de l’Hospitalet, com la Presó de Mataró, posar en valor Ca n’Estruch a Sabadell, etcètera.

EL MACBA EN LA PERSPECTIVA 2029. El seu futur creixement està ben enfocat (…) El MACBA és una peça determinant per mantenir la vitalitat del Raval. El Raval, a diferència del que passa a altres ciutats, no és un espai que s’hagi desertitzat sinó que és un àmbit viscut pels ciutadans, amb ofertes culturals de primera magnitud: tenim la Universitat, el MACBA, el CCCB, molts teatres, la Filmoteca, el Taller de Musics i multitud d’associacions de tota mena.

LES TRES XEMENEIES. Les Tres Xemeneies és un lloc extraordinari. Quan parlem de les Tres Xemeneies no ho fem només d’un edifici, sinó d’un espai molt més gran, amb la possibilitat de fer un parc empresarial davant, i també una zona residencial. Per tant, és un nom que defineix un polígon molt extens. Hi ha una idea que ha agafat força, amb una dotació important de la Generalitat, que és la creació al seu entorn del hub audiovisual de Catalunya. Pensem que, avui dia, quan parlem d’un hubaudiovisual no ho fem tan sols en el camp del cinema o de les sèries de televisió; parlem de videojocs, d’art virtual, de tots els nous escenaris de l’audiovisual.

SITUACIÓ DEL TEATRE A BARCELONA I MADRID. A Barcelona hi ha quasi bé 50 espais teatrals, però només n’hi ha dos de públics. A Madrid n’hi ha onze o dotze. A Madrid hi ha deu teatres de mil places amb escenaris grans. Això fa que sigui molt difícil un cert tipus d’espectacles per a tothom o que portin a grans èxits. Té una virtut i és que el teatre alternatiu o de recerca aquí ha estat més reeixit que a Madrid. Però al no ser una capital d’estat, aquest pòsit patrimonial que el temps ha deixat en grans teatres a Barcelona no el tenim o s’ha anat perdent. Al Paral·lel n’hi havia alguns i també alguns cines havien estat teatres. Algun s’ha recuperat, com el Coliseum. Manquen espais on la caixa escènica i el nombre de butaques permeti un tipus d’activitat teatral que probablement crearia molt més públic. L’interès pel teatre existeix. És l’any que s’han venut més entrades en tota la història: tres milions.

Antonio Balmon, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Alcalde de Cornellà de Llobregat des de 2004 és vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona des de 2010. La seva opinió associa sens dubte la doble dimensió local i territorial.

Amb més de 90.000 habitants, Cornellà de Llobregat ha jugat un paper determinant en la configuració de la realitat metropolitana per les seves característiques econòmiques, socials, sindicals i culturals a la vegada que s’ha convertit, de fet, en eix vertebrador d’una comarca tant diversa i amb tanta personalitat com és el Baix Llobregat.

Li hem plantejat aquestes qüestions:

-Quins són els grans reptes del sector cultural en els propers anys?

Sentim que, a Cornellà, com a qualsevol ciutat de les seves característiques, es fa cultura. Contínuament, no només gràcies a l’impuls públic, sinó també, i en especial, gràcies al talent de les persones que hi viuen. Però sí que és possible fer-la més oberta, donar-hi més difusió i capacitat de transmissió.

Per avançar en aquest àmbit de manera integrada i coordinada a la metròpoli s’haurien de partir d’unes polítiques conjuntes de públics i audiències; també serien útils eines de comunicació i difusió cultural metropolitanes; i plantejar polítiques econòmiques d’ajuts i subvencions culturals d’abast metropolità, que permetin una gestió horitzontal de les polítiques culturals seguint un model de cooperació i codisseny efectiu entre les administracions públiques i les entitats ciutadanes.

-Quin és el paper de les ciutats metropolitanes com a generadores i difusores de cultura?

La cultura ja hi és, ja s’està generant… el talent hi és, les persones hi són… Per tant, és obvi que les ciutats tenen un paper, no només com a plataforma de llançament per acompanyar els primers passos del talent creador, sinó també com a escenari de qualsevol proposta de gran abast.

Cal articular propostes que donin rellevància a les ciutats de l’entorn metropolità, no pel fet de sobresortir unes sobre altres, sinó perquè la dimensió de l’AMB permet que hi hagi múltiples centralitats.

Entenem la cultura, a més, com un motor de creativitat i desenvolupament comunitari. En especial, ara i sempre, de cara al futur: la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits -i en la cultura també-, és el que ens permetrà avançar com a societat.

-Barcelona i la seva àrea es poden plantejar objectius compartits en matèria de cultura?

És evident i ja s’ha demostrat. Programes com Dansa Metropolitana, el recent Manifesta 15, o la Nit dels Museus, són exemples de com propostes culturals transversals, amb múltiples centres d’interès i localitzacions, poden atreure un gran nombre de persones i fer-les participar, fins i tot al voltant de temàtiques innovadores.

La riquesa és un paràmetre molt més important que la centralitat a l’hora de definir una cultura metropolitana, és totalment lògic. I que els objectius són compartits, també és una evidència: a més difusió cultural, una societat més rica, formada i participativa.

-Quina pot ser l’aportació específica de Cornellà de Llobregat i del Baix Llobregat?

A Cornellà som molt conscients de la importància de la cultura en la inclusió i la cohesió social. La ciutat es va desenvolupar ràpidament des d’una realitat agrícola a una d’industrial, i el creixement demogràfic de mitjans del segle XX va ser encara més ràpid, integrant noves formes d’expressió cultural d’acord amb els orígens de la població. Ara cal defugir els tòpics, aquestes expressions ja formen part de la realitat metropolitana; i no és necessària la mateixa precipitació a l’hora de plantejar què poden aportar les ciutats al món cultural.

Com a ciutat de persones treballadores, Cornellà s’ha caracteritzat per defensar un model que ens permetés democratitzar la cultura i portar-la a tots els racons de la ciutat. Tothom fa més seva una idea cultural si la té al seu barri, al seu carrer. En el cas de les propostes escèniques, també: hi ha d’haver equilibri amb el que es queda a les sales i el que es fa en espais oberts, com és el cas, per exemple, del Festival Internacional de Pallassos, que ha celebrat el seu 40è aniversari aquest passat 2024.

A Cornellà hem fet una aposta també per la lectura, creant una xarxa de cinc biblioteques que funcionen també com a espais de formació i difusió cultural, i treballem actualment en què Can Bagaria, una antiga fàbrica tèxtil, es converteixi en un pol d’atracció cultural a escala metropolitana, ja que té els espais i les potencialitats perquè sigui així.