LA LLUM INTENSA DEL BARÇA PER A BARCELONA I EL MÓN
Manel Manchón, periodista especialitzat en economia i política, reflexiona sobre l’impacte de l’equip barceloní per a la ciutat i més enllà, sobretot arran de la futura remodelació de l’estadi
Per Manel Manchón, periodista especialitzat en economia i política
En un món virtual, el físic cobra una especial importància. La presència d’una empresa, d’un mitjà de comunicació, d’una firma determinada, d’un objecte identificable en un espai públic genera un sentiment de pertinença. La comunitat, amb fets tangibles que pot compartir amb d’altres, pot exhibir un orgull amb un enorme efecte multiplicador: ajuda a seguir endavant, a pensar i a posar en marxa noves iniciatives, amb la convicció que tots els esforços han valgut la pena.
És el que Barcelona, a més de moltes altres qüestions, –des de l’empenta que mostra amb el sector turístic fins als salons especialitzats que organitza Fira de Barcelona–, pot aconseguir amb el nou estadi del F.C.Barcelona. És el millor que podia fer el mateix club esportiu, i el més important que pot exhibir al món la ciutat en els propers anys.
La raó és clara. Guarda relació amb les pròpies inversions per a la construcció d’un estadi –en part, perquè es tracta de refer i ampliar el Camp Nou—i la planificació i posada a punt dels barris de les Corts, on s’ubica la infraestructura esportiva. Per al club, al marge dels problemes econòmics que pateix, la instal·lació assegura el seu futur. Ancora l’equip esportiu a la ciutat, el fa més reconeixible al món i l’allunya, per tant, de possibles franquícies. El que succeeixi esportivament, els partits de futbol –i totes les emocions que això comporta—s’identificarà amb una ciutat, Barcelona, que ja té un enorme atractiu a tot el planeta, però que necessita regenerar de forma contínua aquest intangible que es vincula amb la il·lusió.
“Perquè el debat no ha fet més que començar –i no únicament pel cas concret del Barça—entre l’espai privat i l’espai públic”. |
Això és més important –encara que pugui semblar el contrari—que les pròpies inversions i les qüestions pràctiques que s’han de viure a la ciutat. En tot cas, aquestes no són menors. La remodelació de l’estadi i el projecte associat, l’anomenat ”Espai Barça”, tindrà un impacte econòmic notable a la capital catalana. El cost de 1.450 milions d’euros és important. Aquesta inversió ha de permetre un increment en els ingressos que deriven del turisme i dels esdeveniments que es puguin generar en el propi estadi. Tot això inclou patrocinis i el que s’anomena “naming rights”. També provocarà un augment en l’oferta d’oci i d’entreteniment, generant més visitants i més ingressos per a la ciutat.
El mateix estadi, amb una capacitat per a 105.000 espectadors, generarà ingressos per al club. Aquest té previst organitzar diferents esdeveniments, com ara concerts o esdeveniments culturals. I sempre hi haurà l’experiència immersiva del museu del F. C. Barcelona, que ha estat durant anys el museu més visitat a Catalunya.
La qüestió és que tot depèn de com s’afronti una inversió com aquesta. És a dir, un club de futbol, una entitat privada amb una enorme dimensió social, que excedeix els seus encara propietaris –els socis—que s’ha d’entendre i col·laborar amb una administració pública local. Perquè el debat no ha fet més que començar –i no únicament pel cas concret del Barça—entre l’espai privat i l’espai públic. Com es conjuga aquesta disjuntiva?
Per a la ciutat és essencial que es pugui afrontar des de la màxima col·laboració. I així s’ha pensat, amb la participació de les associacions de veïns que estan vinculades al projecte. La idea és reordenar tot l’àmbit territorial, a les Corts, trencant la barrera urbana que suposaven fins ara les instal·lacions del club. L’estadi s’integra en el teixit urbà del barri.
Barcelona comptarà, de fet, amb un espai nou. El 40% de tot l’ àmbit en el qual es treballa serà públic i es millora la connexió entre la Travessera de les Corts i el Campus Sud amb una via cívica que teixeix tota la transformació, amb la qual cosa es modifica el traçat del carrer Arístides Maillol. El sòl públic global s’incrementa en 10.000 metres quadrats i les zones verdes en uns 20.000. I altres 30.000 metres quadrats es destinen a nous espais lliures d’ús públic.
El que es pretén és que hi hagi un equilibri econòmic entre les plusvàlues que generen les noves activitats privades i la inversió pública al barri de les Corts a partir d’equipaments necessaris i demandats pels veïns.
Tot això és important. La ciutat es transforma. L’urbanisme, la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats socials, és essencial. I Barcelona n’ha fet gala al llarg dels últims decennis i, en especial, a partir dels Jocs Olímpics del 1992.
Però hi ha una cosa més transcendent. Les ciutats competeixen entre elles a tot el planeta. Són les que generen activitat, també il·lusió i expectatives de canvi. Atrauen una població jove, amb desitjos de protagonitzar canvis en les seves pròpies vides i per al conjunt de les societats en què viuen. I les ciutats es donen a conèixer pels símbols que puguin exhibir.
Barcelona, avui, sap que continuarà sent la seu d’un club esportiu d’enorme influència al món, reconegut i admirat. Tindrà molts actius, però és conscient que no podia perdre la llum intensa que genera el Barça.
I no és una cosa òbvia. La nova fase del capitalisme, on tot es pot comprar i portar a territoris diferents (la Lliga desitja organitzar un o dos partits de futbol a l’any dels principals equips a Miami) pot fer possible el fins fa poc impensable.
El Barça jugarà els seus partits com a local a Barcelona. I la ciutat se’n beneficiarà. Amb un estadi nou, que transforma urbanísticament part d’aquesta capital. La llum de la capital catalana continuarà brillant de manera intensa.
Per Manel Manchón, periodista especialitzat en economia i política
En un món virtual, el físic cobra una especial importància. La presència d’una empresa, d’un mitjà de comunicació, d’una firma determinada, d’un objecte identificable en un espai públic genera un sentiment de pertinença. La comunitat, amb fets tangibles que pot compartir amb d’altres, pot exhibir un orgull amb un enorme efecte multiplicador: ajuda a seguir endavant, a pensar i a posar en marxa noves iniciatives, amb la convicció que tots els esforços han valgut la pena.
És el que Barcelona, a més de moltes altres qüestions, –des de l’empenta que mostra amb el sector turístic fins als salons especialitzats que organitza Fira de Barcelona–, pot aconseguir amb el nou estadi del F.C.Barcelona. És el millor que podia fer el mateix club esportiu, i el més important que pot exhibir al món la ciutat en els propers anys.
La raó és clara. Guarda relació amb les pròpies inversions per a la construcció d’un estadi –en part, perquè es tracta de refer i ampliar el Camp Nou—i la planificació i posada a punt dels barris de les Corts, on s’ubica la infraestructura esportiva. Per al club, al marge dels problemes econòmics que pateix, la instal·lació assegura el seu futur. Ancora l’equip esportiu a la ciutat, el fa més reconeixible al món i l’allunya, per tant, de possibles franquícies. El que succeeixi esportivament, els partits de futbol –i totes les emocions que això comporta—s’identificarà amb una ciutat, Barcelona, que ja té un enorme atractiu a tot el planeta, però que necessita regenerar de forma contínua aquest intangible que es vincula amb la il·lusió.
Això és més important –encara que pugui semblar el contrari—que les pròpies inversions i les qüestions pràctiques que s’han de viure a la ciutat. En tot cas, aquestes no són menors. La remodelació de l’estadi i el projecte associat, l’anomenat ”Espai Barça”, tindrà un impacte econòmic notable a la capital catalana. El cost de 1.450 milions d’euros és important. Aquesta inversió ha de permetre un increment en els ingressos que deriven del turisme i dels esdeveniments que es puguin generar en el propi estadi. Tot això inclou patrocinis i el que s’anomena “naming rights”. També provocarà un augment en l’oferta d’oci i d’entreteniment, generant més visitants i més ingressos per a la ciutat.
El mateix estadi, amb una capacitat per a 105.000 espectadors, generarà ingressos per al club. Aquest té previst organitzar diferents esdeveniments, com ara concerts o esdeveniments culturals. I sempre hi haurà l’experiència immersiva del museu del F. C. Barcelona, que ha estat durant anys el museu més visitat a Catalunya.
”Perquè el debat no ha fet més que començar –i no únicament pel cas concret del Barça—entre l’espai privat i l’espai públic”. |
La qüestió és que tot depèn de com s’afronti una inversió com aquesta. És a dir, un club de futbol, una entitat privada amb una enorme dimensió social, que excedeix els seus encara propietaris –els socis—que s’ha d’entendre i col·laborar amb una administració pública local. Perquè el debat no ha fet més que començar –i no únicament pel cas concret del Barça—entre l’espai privat i l’espai públic. Com es conjuga aquesta disjuntiva?
Per a la ciutat és essencial que es pugui afrontar des de la màxima col·laboració. I així s’ha pensat, amb la participació de les associacions de veïns que estan vinculades al projecte. La idea és reordenar tot l’àmbit territorial, a les Corts, trencant la barrera urbana que suposaven fins ara les instal·lacions del club. L’estadi s’integra en el teixit urbà del barri.
Barcelona comptarà, de fet, amb un espai nou. El 40% de tot l’ àmbit en el qual es treballa serà públic i es millora la connexió entre la Travessera de les Corts i el Campus Sud amb una via cívica que teixeix tota la transformació, amb la qual cosa es modifica el traçat del carrer Arístides Maillol. El sòl públic global s’incrementa en 10.000 metres quadrats i les zones verdes en uns 20.000. I altres 30.000 metres quadrats es destinen a nous espais lliures d’ús públic.
El que es pretén és que hi hagi un equilibri econòmic entre les plusvàlues que generen les noves activitats privades i la inversió pública al barri de les Corts a partir d’equipaments necessaris i demandats pels veïns.
Tot això és important. La ciutat es transforma. L’urbanisme, la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats socials, és essencial. I Barcelona n’ha fet gala al llarg dels últims decennis i, en especial, a partir dels Jocs Olímpics del 1992.
Però hi ha una cosa més transcendent. Les ciutats competeixen entre elles a tot el planeta. Són les que generen activitat, també il·lusió i expectatives de canvi. Atrauen una població jove, amb desitjos de protagonitzar canvis en les seves pròpies vides i per al conjunt de les societats en què viuen. I les ciutats es donen a conèixer pels símbols que puguin exhibir.
Barcelona, avui, sap que continuarà sent la seu d’un club esportiu d’enorme influència al món, reconegut i admirat. Tindrà molts actius, però és conscient que no podia perdre la llum intensa que genera el Barça.
I no és una cosa òbvia. La nova fase del capitalisme, on tot es pot comprar i portar a territoris diferents (la Lliga desitja organitzar un o dos partits de futbol a l’any dels principals equips a Miami) pot fer possible el fins fa poc impensable.
El Barça jugarà els seus partits com a local a Barcelona. I la ciutat se’n beneficiarà. Amb un estadi nou, que transforma urbanísticament part d’aquesta capital. La llum de la capital catalana continuarà brillant de manera intensa.
| share: |       |
