EL DESAFIAMENT EDUCATIU DE LA BARCELONA METROPOLITANA 3

per Rafael Pradas, periodista

En el darrer lliurament sobre els reptes i oportunitats de la metròpolis abordem qüestions relacionades amb la Formació Professional i amb els ensenyaments post obligatoris, qüestions que tenen a veure també amb la necessitat de donar resposta a les necessitats del teixit productiu i a la vegada amb la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa privada.

Comptem amb dues opinions rellevants. Per una banda Sara Berbel Sánchez presidenta executiva de la Fundació BCN Formació Professional, creada per l’ajuntament el 2006 amb la missió de participar en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat i l’àrea metropolitana. Doctora en Psicologia Social i postgraduada en Anàlisi i Conducció de Grups per la UB, entre moltes altres responsabilitats ha estat gerent de l’Ajuntament de Barcelona, directora general de Barcelona Activa i directora general d’Igualtat d’Oportunitats al Departament de Treball de la Generalitat.

Per altra banda, té especial interès l’aportació de Joan Puigcercós, que després d’una dilatada carrera política, va iniciar una intensa activitat empresarial a diversos sectors que és rellevant per si mateixa i pel seu interès a generar sinergies a través de la col·laboració público privada. La seva mirada es fixa en l’experiència de l’escola ENTI-UB de la qual n’és un referent i la seva aportació decidida a l’ecosistema dels videojocs.

Rellevància de l’FP a la Metròpolis Barcelona

Per Sara Berbel, presidenta executiva de la Fundació BCN Formació Professional

Existeix un consens creixent que situa la Formació Professional (FP) com una de les principals claus per donar resposta als reptes més evidents de Barcelona en el seu vessant econòmic i social. Sectors com el tecnològic, sostenibilitat, cures, logística, química o la robotització i digitalització de la indústria, cerquen (i no troben) professionals qualificats a diversos nivells capaços d’implementar, gestionar i consolidar tots aquests reptes, que no deixen de ser components d’una transició més àmplia cap a una nova manera de produir béns i serveis, però també de viure el dia a dia, consumir i relacionar-nos.

El teixit empresarial ha identificat la necessitat creixent d’incorporar talent professionalitzat a tota mena de plantilla i sector. La seva productivitat i competitivitat depèn en gran part de la capacitat tècnica i actualització dels seus treballador(e)s en un entorn on la velocitat dels cicles d’innovació i adopció de noves tecnologies s’incrementa exponencialment. És precisament en aquest espai on l’FP assumeix un rol principal, generant professionals capaços d’encaixar en aquest context i aportar valor a l’empresa. I és precisament per això, que els graduats en FP (tant de grau mitjà com superior) gaudeixen d’una situació al mercat laboral molt millor que aquells col·lectius sense estudis o no professionalitzats.

L’FP també és important a causa del seu impacte en el vessant social. No només genera opcions formatives per a tothom i nous itineraris que poden resultar de molta utilitat per diversos col·lectius per inserir-se o millorar les seves condicions al mercat de treball, sinó que també s’ha demostrat útil per combatre la segregació social o fenòmens com l’abandonament escolar.

Aquesta perspectiva s’està potenciant des dels diversos àmbits de governança, focalitzant molts esforços i generant noves oportunitats. D’altra banda, l’FP pot contribuir a combatre la segregació per raó de gènere entre aquelles titulacions tecnològiques on predominen nois, i les vinculades a cures on predominen noies. Es realitzen accions d’orientació i diverses campanyes focalitzades en despertar vocacions i interès entre nois i noies amb l’objectiu de contribuir a mitigar la segregació horitzontal, la qual afecta al conjunt de la societat generant, entre altres problemes, un diferent accés al mercat de treball de nois i noies.

Quins reptes afronta l’FP?

Tot i el seu potencial, l’FP s’enfronta a diversos reptes a curt i mig termini. Un cop rebutjada, en gran part, la percepció de l’FP com una “opció de segona”, percepció en què no podem deixar de treballar, detectem com a reptes principals la capacitat d’actualització del sistema, especialment en aquells entorns més tecnològics, la generació de professorat especialitzat i la millora de l’accés als estudis d’FP. Amb la digitalització i l’arribada d’elements disruptius com la intel·ligència artificial, l’FP ha d’evolucionar ràpidament per no quedar obsoleta. Això implica flexibilitat en els currículums i una actualització contínua de les competències que s’ensenyen. Cal una FP dinàmica, capaç d’introduir amb agilitat nous mòduls en àrees com la programació, el big data o l’energia sostenible. Per tal d’afrontar aquest repte, una de les primeres mesures hauria de ser la inversió en infraestructures educatives i tecnològiques. S’ha de comptar amb equipaments moderns i professorat format en les últimes tendències tecnològiques.

D’altra banda, cal garantir un millor accés a l’FP impulsant mesures que ampliïn l’oferta formativa, especialment del vessant públic, per tal de no generar desigualtats i no reduir les opcions de l’alumnat en situació de més vulnerabilitat. Estem assistint a un increment de la demanda de l’FP per part de joves i no tan joves, i crec que tothom és conscient que al sistema l’està costant adaptar-se al nou context. La generació de nova oferta formativa s’està potenciant a escala de país i es troba en fase de desplegament amb un nou criteri que és el d’especialitzar centres i zones territorials en sectors productius concrets. En aquest sentit, soc coneixedora de primera mà que aquest treball es desenvolupa amb l’objectiu doble de donar resposta tant als criteris d’elecció i preferència de l’alumnat com a les necessitats específiques del teixit productiu.

Berbel: “Cal garantir un millor accés a l’FP impulsant mesures que ampliïn l’oferta formativa, especialment del vessant públic, per tal de no generar desigualtats i no reduir les opcions de l’alumnat en situació de més vulnerabilitat”

L’empresa, actor fonamental

Finalment, cal visualitzar l’empresa com a actor fonamental per fer de l’FP una eina eficaç. La col·laboració entre els centres educatius i el teixit empresarial ha de ser més estreta. Empreses de tots els sectors han de participar en el disseny dels currículums formatius per assegurar que les competències que s’ensenyen siguin realment útils per als treballador(e)s futurs. Aquesta col·laboració és especialment rellevant en sectors altament dinàmics com el desenvolupament de software, la biotecnologia o l’energia verda. Així, les estades de l’alumnat a l’empresa no es limiten a una simple qüestió temporal i de tràmit, sinó que esdevenen un pont directe cap a l’ocupació. Per finalitzar, cal esmentar el paper de l’empresa en la nova FP Dual que està implementant el sistema on les empreses tenen des d’aquest curs un major paper en l’itinerari formatiu empresarial que l’alumnat desenvolupa.

Apostar pels ensenyaments digitals

Per Joan Puigcercós, director d’operacions i estratègia d’Adelfi i conseller d’ENTI-UB

L’Escola de Noves Tecnologies Interactives, escola universitària privada i adscrita la Universitat de Barcelona, (ENTI-UB) va néixer el 2012 per aportar formació, coneixement i recerca a la incipient indústria del videojoc a Catalunya i especialment a la seva capital, Barcelona. La iniciativa de l’emprenedor i empresari Jordi Roche, que ja havia creat amb èxit a Girona l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport, i l’aportació de coneixement del sector de l’Institut Català d’Indústries Culturals en aquell moment dirigida per Fèlix Riera, donen lloc a una escola universitària que pretén dotar de professionals i coneixement una indústria incipient, però amb un creixement ràpid i consistent com la del videojoc.

La proposta va rebre l’acolliment de la Universitat de Barcelona, que va permetre l’adscripció del grau en disseny i programació de videojocs. L’adscripció a la UB és un pas important per al sector perquè dona consistència al projecte a través dels seus estàndards de qualitat i prestigi. I diu molt de l’equip rectoral d’aquell moment comandat per Dídac Ramírez que va tenir la visió estratègica de la importància del sector per a Barcelona i Catalunya.

Avui ENTI-UB ofereix quatre graus universitaris pioners a Catalunya com són disseny en videojocs i jocs aplicats, art digital, producció de música i so per a la indústria de l’audiovisual i darrerament ha començat el grau en Ciberseguretat amb el suport de l’actual direcció de la UB encapçalat pel rector Joan Guàrdia. Així mateix, ENTI-UB també ofereix Formació Professional en l’àmbit del Videojoc i la Ciberseguretat, i diferents màsters.

Aquesta iniciativa d’ENTI-UB ha estat seguida a posteriori per sis universitats catalanes tant públiques com privades, especialment en el sector del videojoc, creant així una base potent per al creixement i consolidació d’una indústria puntera a Catalunya i referent a nivell internacional. Grans grups internacionals del sector com King, UBISOFT o Activision (avui adquirida per Microsoft) entre moltes d’altres, s’han instal·lat a Barcelona i el seu hinterland pel talent dels seus professionals i l’experiència contrastada d’empreses catalanes com Social Point, Digital Legends o Novorama per posar només tres exemples del centenar llarg que podríem citar.

Impuls de la iniciativa privada

ENTI-UB és un exemple clar com la iniciativa privada va impulsar una proposta formativa d’alt nivell que va venir per cobrir la demanda de professionals d’un sector emergent i que ha anat obrint nous camins en l’àmbit digital i informàtic com són la producció musical i la ciberseguretat.

La iniciativa privada ha estat la impulsora d’aquests sectors per la seva flexibilitat i rapidesa en adaptar-se a les necessitats que exigeixen un sector tan dinàmic i canviant com el digital, però sense l’impuls de l’administració catalana i especialment de la Universitat Barcelona hagués estat molt més difícil i lent. I el que encara és més important, haguéssim creat un model sense els filtres de qualitat del model universitari públic català, la qual cosa manté un nivell d’exigència alt en la docència i la recerca que repercuteix molt positivament en el sector.

El camí que ha fet ENTI-UB subministrant talent i recerca a un dels sectors importants de la indústria digital ens guia en alguns dels principals reptes per als anys vinents. Un d’ells és aprofitar el canvi demogràfic. En aquests darrers anys el sistema educatiu, tant a primària com secundària ha experimentat una notable reducció d’alumnes. La lògica és evident, menys natalitat implica menys alumnes. L’arribada d’immigrants que és significativa i constant no compensa aquesta minva. La baixada anirà evolucionant i s’estima que el curs 2027/28 arribarà a l’àmbit de l’educació superior, és a dir, a l’universitari. El que és un problema per alguns centres, especialment els concertats, ja que la reducció d’alumnes implica sovint la pèrdua de concerts i línies, ha d’esdevenir una oportunitat. L’oportunitat s’ha de materialitzar en una reducció de la ràtio alumnes- professor, millorant l’atenció i qualitat educativa, així com les condicions de treball, i el reciclatge d’una part del professorat cap al reforç dels dèficits actuals com són matemàtiques i llengües, així com cap a la millora en l’ensenyament de continguts tecnològics.

Més educació en tecnologies

Per Barcelona i el seu hinterland la indústria digital i la de la salut són essencials en el model productiu. Són els sectors amb més potencial i reconeixement internacional. Fruit d’aquesta realitat es capten inversions, empreses i talent internacional.

Per millorar i posicionar encara més la ciutat cal alimentar aquest ecosistema amb una ciutadania avesada a aquest marc i llenguatge tecnològic. És imprescindible adequar l’educació a les noves necessitats tecnològiques, en aquesta línia fora desitjable introduir des de primària la programació com a assignatura comuna per tots els alumnes. Entendre les bases del codi i saber un mínim de programació serà fonamental perquè el nostre sistema educatiu guanyi en qualitat i ofereixi més oportunitats als alumnes. Amb aquest aposta ben segur que també començaríem a esmenar la descompensació de la relació entre homes i dones en la formació universitària de l’enginyeria i les tecnologies de la informació.

És també imperatiu posar al dia l’oferta formativa en l’àmbit de la Formació Professional, en l’àmbit sanitari, sociosanitari i tecnològic falta una major especialització, més professors i més places. Tot i l’esforç de l’administració catalana cal actualitzar continguts i adequar-los a les necessitats del tren tecnològic i de mercat de treball.

per Rafael Pradas, periodista

En el darrer lliurament sobre els reptes i oportunitats de la metròpolis abordem qüestions relacionades amb la Formació Professional i amb els ensenyaments post obligatoris, qüestions que tenen a veure també amb la necessitat de donar resposta a les necessitats del teixit productiu i a la vegada amb la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa privada.

Comptem amb dues opinions rellevants. Per una banda Sara Berbel Sánchez presidenta executiva de la Fundació BCN Formació Professional, creada per l’ajuntament el 2006 amb la missió de participar en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat i l’àrea metropolitana. Doctora en Psicologia Social i postgraduada en Anàlisi i Conducció de Grups per la UB, entre moltes altres responsabilitats ha estat gerent de l’Ajuntament de Barcelona, directora general de Barcelona Activa i directora general d’Igualtat d’Oportunitats al Departament de Treball de la Generalitat.

Per altra banda, té especial interès l’aportació de Joan Puigcercós, que després d’una dilatada carrera política, va iniciar una intensa activitat empresarial a diversos sectors que és rellevant per si mateixa i pel seu interès a generar sinergies a través de la col·laboració público privada. La seva mirada es fixa en l’experiència de l’escola ENTI-UB de la qual n’és un referent i la seva aportació decidida a l’ecosistema dels videojocs.

Rellevància de l’FP a la Metròpolis Barcelona

Per Sara Berbel, presidenta executiva de la Fundació BCN Formació Professional

Existeix un consens creixent que situa la Formació Professional (FP) com una de les principals claus per donar resposta als reptes més evidents de Barcelona en el seu vessant econòmic i social. Sectors com el tecnològic, sostenibilitat, cures, logística, química o la robotització i digitalització de la indústria, cerquen (i no troben) professionals qualificats a diversos nivells capaços d’implementar, gestionar i consolidar tots aquests reptes, que no deixen de ser components d’una transició més àmplia cap a una nova manera de produir béns i serveis, però també de viure el dia a dia, consumir i relacionar-nos.

El teixit empresarial ha identificat la necessitat creixent d’incorporar talent professionalitzat a tota mena de plantilla i sector. La seva productivitat i competitivitat depèn en gran part de la capacitat tècnica i actualització dels seus treballador(e)s en un entorn on la velocitat dels cicles d’innovació i adopció de noves tecnologies s’incrementa exponencialment. És precisament en aquest espai on l’FP assumeix un rol principal, generant professionals capaços d’encaixar en aquest context i aportar valor a l’empresa. I és precisament per això, que els graduats en FP (tant de grau mitjà com superior) gaudeixen d’una situació al mercat laboral molt millor que aquells col·lectius sense estudis o no professionalitzats.

L’FP també és important a causa del seu impacte en el vessant social. No només genera opcions formatives per a tothom i nous itineraris que poden resultar de molta utilitat per diversos col·lectius per inserir-se o millorar les seves condicions al mercat de treball, sinó que també s’ha demostrat útil per combatre la segregació social o fenòmens com l’abandonament escolar.

Aquesta perspectiva s’està potenciant des dels diversos àmbits de governança, focalitzant molts esforços i generant noves oportunitats. D’altra banda, l’FP pot contribuir a combatre la segregació per raó de gènere entre aquelles titulacions tecnològiques on predominen nois, i les vinculades a cures on predominen noies. Es realitzen accions d’orientació i diverses campanyes focalitzades en despertar vocacions i interès entre nois i noies amb l’objectiu de contribuir a mitigar la segregació horitzontal, la qual afecta al conjunt de la societat generant, entre altres problemes, un diferent accés al mercat de treball de nois i noies.

Quins reptes afronta l’FP?

Tot i el seu potencial, l’FP s’enfronta a diversos reptes a curt i mig termini. Un cop rebutjada, en gran part, la percepció de l’FP com una “opció de segona”, percepció en què no podem deixar de treballar, detectem com a reptes principals la capacitat d’actualització del sistema, especialment en aquells entorns més tecnològics, la generació de professorat especialitzat i la millora de l’accés als estudis d’FP. Amb la digitalització i l’arribada d’elements disruptius com la intel·ligència artificial, l’FP ha d’evolucionar ràpidament per no quedar obsoleta. Això implica flexibilitat en els currículums i una actualització contínua de les competències que s’ensenyen. Cal una FP dinàmica, capaç d’introduir amb agilitat nous mòduls en àrees com la programació, el big data o l’energia sostenible. Per tal d’afrontar aquest repte, una de les primeres mesures hauria de ser la inversió en infraestructures educatives i tecnològiques. S’ha de comptar amb equipaments moderns i professorat format en les últimes tendències tecnològiques.

D’altra banda, cal garantir un millor accés a l’FP impulsant mesures que ampliïn l’oferta formativa, especialment del vessant públic, per tal de no generar desigualtats i no reduir les opcions de l’alumnat en situació de més vulnerabilitat. Estem assistint a un increment de la demanda de l’FP per part de joves i no tan joves, i crec que tothom és conscient que al sistema l’està costant adaptar-se al nou context. La generació de nova oferta formativa s’està potenciant a escala de país i es troba en fase de desplegament amb un nou criteri que és el d’especialitzar centres i zones territorials en sectors productius concrets. En aquest sentit, soc coneixedora de primera mà que aquest treball es desenvolupa amb l’objectiu doble de donar resposta tant als criteris d’elecció i preferència de l’alumnat com a les necessitats específiques del teixit productiu.

Berbel: “Cal garantir un millor accés a l’FP impulsant mesures que ampliïn l’oferta formativa, especialment del vessant públic, per tal de no generar desigualtats i no reduir les opcions de l’alumnat en situació de més vulnerabilitat.”

 

 

 

L’empresa, actor fonamental

Finalment, cal visualitzar l’empresa com a actor fonamental per fer de l’FP una eina eficaç. La col·laboració entre els centres educatius i el teixit empresarial ha de ser més estreta. Empreses de tots els sectors han de participar en el disseny dels currículums formatius per assegurar que les competències que s’ensenyen siguin realment útils per als treballador(e)s futurs. Aquesta col·laboració és especialment rellevant en sectors altament dinàmics com el desenvolupament de software, la biotecnologia o l’energia verda. Així, les estades de l’alumnat a l’empresa no es limiten a una simple qüestió temporal i de tràmit, sinó que esdevenen un pont directe cap a l’ocupació. Per finalitzar, cal esmentar el paper de l’empresa en la nova FP Dual que està implementant el sistema on les empreses tenen des d’aquest curs un major paper en l’itinerari formatiu empresarial que l’alumnat desenvolupa.

Apostar pels ensenyaments digitals

Per Joan Puigcercós, director d’operacions i estratègia d’Adelfi i conseller d’ENTI-UB

L’Escola de Noves Tecnologies Interactives, escola universitària privada i adscrita la Universitat de Barcelona, (ENTI-UB) va néixer el 2012 per aportar formació, coneixement i recerca a la incipient indústria del videojoc a Catalunya i especialment a la seva capital, Barcelona. La iniciativa de l’emprenedor i empresari Jordi Roche, que ja havia creat amb èxit a Girona l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport, i l’aportació de coneixement del sector de l’Institut Català d’Indústries Culturals en aquell moment dirigida per Fèlix Riera, donen lloc a una escola universitària que pretén dotar de professionals i coneixement una indústria incipient, però amb un creixement ràpid i consistent com la del videojoc.

La proposta va rebre l’acolliment de la Universitat de Barcelona, que va permetre l’adscripció del grau en disseny i programació de videojocs. L’adscripció a la UB és un pas important per al sector perquè dona consistència al projecte a través dels seus estàndards de qualitat i prestigi. I diu molt de l’equip rectoral d’aquell moment comandat per Dídac Ramírez que va tenir la visió estratègica de la importància del sector per a Barcelona i Catalunya.

Avui ENTI-UB ofereix quatre graus universitaris pioners a Catalunya com són disseny en videojocs i jocs aplicats, art digital, producció de música i so per a la indústria de l’audiovisual i darrerament ha començat el grau en Ciberseguretat amb el suport de l’actual direcció de la UB encapçalat pel rector Joan Guàrdia. Així mateix, ENTI-UB també ofereix Formació Professional en l’àmbit del Videojoc i la Ciberseguretat, i diferents màsters.

Aquesta iniciativa d’ENTI-UB ha estat seguida a posteriori per sis universitats catalanes tant públiques com privades, especialment en el sector del videojoc, creant així una base potent per al creixement i consolidació d’una indústria puntera a Catalunya i referent a nivell internacional. Grans grups internacionals del sector com King, UBISOFT o Activision (avui adquirida per Microsoft) entre moltes d’altres, s’han instal·lat a Barcelona i el seu hinterland pel talent dels seus professionals i l’experiència contrastada d’empreses catalanes com Social Point, Digital Legends o Novorama per posar només tres exemples del centenar llarg que podríem citar.

Impuls de la iniciativa privada

ENTI-UB és un exemple clar com la iniciativa privada va impulsar una proposta formativa d’alt nivell que va venir per cobrir la demanda de professionals d’un sector emergent i que ha anat obrint nous camins en l’àmbit digital i informàtic com són la producció musical i la ciberseguretat.

La iniciativa privada ha estat la impulsora d’aquests sectors per la seva flexibilitat i rapidesa en adaptar-se a les necessitats que exigeixen un sector tan dinàmic i canviant com el digital, però sense l’impuls de l’administració catalana i especialment de la Universitat Barcelona hagués estat molt més difícil i lent. I el que encara és més important, haguéssim creat un model sense els filtres de qualitat del model universitari públic català, la qual cosa manté un nivell d’exigència alt en la docència i la recerca que repercuteix molt positivament en el sector.

El camí que ha fet ENTI-UB subministrant talent i recerca a un dels sectors importants de la indústria digital ens guia en alguns dels principals reptes per als anys vinents. Un d’ells és aprofitar el canvi demogràfic. En aquests darrers anys el sistema educatiu, tant a primària com secundària ha experimentat una notable reducció d’alumnes. La lògica és evident, menys natalitat implica menys alumnes. L’arribada d’immigrants que és significativa i constant no compensa aquesta minva. La baixada anirà evolucionant i s’estima que el curs 2027/28 arribarà a l’àmbit de l’educació superior, és a dir, a l’universitari. El que és un problema per alguns centres, especialment els concertats, ja que la reducció d’alumnes implica sovint la pèrdua de concerts i línies, ha d’esdevenir una oportunitat. L’oportunitat s’ha de materialitzar en una reducció de la ràtio alumnes- professor, millorant l’atenció i qualitat educativa, així com les condicions de treball, i el reciclatge d’una part del professorat cap al reforç dels dèficits actuals com són matemàtiques i llengües, així com cap a la millora en l’ensenyament de continguts tecnològics.

Més educació en tecnologies

Per Barcelona i el seu hinterland la indústria digital i la de la salut són essencials en el model productiu. Són els sectors amb més potencial i reconeixement internacional. Fruit d’aquesta realitat es capten inversions, empreses i talent internacional.

Per millorar i posicionar encara més la ciutat cal alimentar aquest ecosistema amb una ciutadania avesada a aquest marc i llenguatge tecnològic. És imprescindible adequar l’educació a les noves necessitats tecnològiques, en aquesta línia fora desitjable introduir des de primària la programació com a assignatura comuna per tots els alumnes. Entendre les bases del codi i saber un mínim de programació serà fonamental perquè el nostre sistema educatiu guanyi en qualitat i ofereixi més oportunitats als alumnes. Amb aquest aposta ben segur que també començaríem a esmenar la descompensació de la relació entre homes i dones en la formació universitària de l’enginyeria i les tecnologies de la informació.

És també imperatiu posar al dia l’oferta formativa en l’àmbit de la Formació Professional, en l’àmbit sanitari, sociosanitari i tecnològic falta una major especialització, més professors i més places. Tot i l’esforç de l’administració catalana cal actualitzar continguts i adequar-los a les necessitats del tren tecnològic i de mercat de treball.

ALTRES ARTICLES