CIUTATS INTEL·LIGENTS, SOSTENIBLES I SOCIALMENT RESPONSABLES: LA RESPOSTA AL DESAFIAMENT DEMOGRÀFIC

Les ciutats s’erigeixen com l’element més influent i crucial en la vida de les persones, essent l’escenari principal on es configuren i cohesionen les societats modernes. En aquest context, els alcaldes de Madrid, Barcelona i València han reflexionat sobre com ha de ser la ciutat del segle XXI per afrontar els desafiaments que enfronten els ciutadans que les habiten a la taula rodona “La ciutat del segle XXI”, que ha inaugurat la seu a Madrid de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball, en un acte al Palau de Miraflores davant de més de 200 assistents el passat 20 de febrer.

A la taula rodona, moderada per Alberto Ruiz-Gallardón, hi han participat l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida Navasqüés; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni Cuadrado; i l’alcaldessa de València, María José Català Verdet. La trobada ha estat presentada per la periodista Susanna Griso Raventós i ha comptat amb les intervencions inicials de Josep Sánchez Llibre, president de la SBEES de Foment del Treball; Antonio Garamendi Lecanda, president de la CEOE; Miguel Garrido de la Cierva, president de la Confederació Empresarial de Madrid; Gerardo Cuerva Valdivia, president de CEPYME; i Àngel Simón Grimaldos, President del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i Conseller Delegat de CriteriaCaixa. El Ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu Boher, ha clausurat l’acte.

Josep Sánchez Llibre, President de la SBEES i de Foment del Treball, ha obert la jornada apostant per “obrir un punt permanent de connexió entre diferents ciutats”. A més, ha remarcat que “a Europa i a Espanya estan emergint nous valors als quals el teixit empresarial ha d’estar atent -no per frenar-lo- sinó per dissenyar nous patrons”.

En l’esdeveniment, també hi ha participat Antonio Garamendi Lecanda, president de la CEOE, que ha destacat que “és un luxe que els empresaris catalans vulguin seguir aportant al bé comú i al progrés conjunt d’Espanya i Europa”. A més, ha remarcat el seu “suport als empresaris de Catalunya” i ha conclòs: “els empresaris treballem per al nostre país amb sentit d’estat i lleialtat”, reclamant “el diàleg que tenen els alcaldes també per als empresaris”.

Gerardo Cuerva Valdivia, president de CEPYME, també ha donat la benvinguda al diàleg i ha destacat que l’empresa és el progrés de la societat: “perquè la societat progressi, s’ha de tenir en compte l’empresa”.

Finalment, Miguel Garrido de la Cierva, president de la Confederació Empresarial de Madrid, ha destacat que “amb la presència de la SBEES a Madrid, hi haurà un major pes de la societat civil” i que “Espanya té un repte, la productivitat, i són els assumptes empresarials els que milloren el país”.

Reptes i oportunitats de les ciutats del segle XXI

Susanna Griso ha donat començament a una taula en la qual els participants han intentat respondre a la pregunta sobre quin ha de ser el model de les ciutats del segle XXI per donar resposta als reptes que tenen davant seu els ciutadans que hi habiten, en un escenari en què les ciutats s’han convertit en l’espai més determinant de la vida de les persones i on es desenvolupen i es vertebren les societats modernes.

S’estima que, cap al 2030, la població a les ciutats assolirà la xifra de 5.000 milions d’habitants, un desafiament demogràfic sense precedents en la història de la humanitat. Enfrontar aquesta realitat requereix una atenció particular al desenvolupament de les ciutats intel·ligents, aquelles que utilitzen la tecnologia per planificar, analitzar i controlar, buscant l’eficiència. En aquest escenari, serà també essencial abordar mesures que minimitzin els impactes adversos del canvi climàtic: accions per a la mitigació i adaptació, reducció del consum, adaptació d’ infraestructures, promoció d’ àrees verdes, disminució de la contaminació o solucions per a la descarbonització. De la mateixa manera, caldrà identificar les noves polítiques socials per combatre les desigualtats, la qual cosa implica donar suport al tercer sector, implementar polítiques per reduir la bretxa tecnològica, oferir segones oportunitats, millorar les condicions laborals, promoure l’educació de qualitat i involucrar col·lectius vulnerables o persones de baixos ingressos en la cadena de valor, ja sigui com a empleats, distribuïdors o proveïdors, contribuint així a l’augment dels seus ingressos. En aquest sentit, enfrontar-se al desafiament demogràfic requereix la implementació d’estratègies sòlides basades en la promoció activa de ciutats intel·ligents, sostenibles i socialment responsables que ens permetin abordar un escenari complex.

En aquest sentit, Àngel Simón, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i Conseller Delegat de CriteriaCaixa, ha posat en valor el treball d’aquesta plataforma i ha destacat: “és important comptar amb think tanks per abordar reflexions en l’econòmic i en el social, que van sempre de la mà, amb les empreses concretant solucions en un marc de col·laboració publicoprivada per actuar davant els desafiaments – com el canvi climàtic o les desigualtats- que afronten les ciutats”.

Alberto Ruiz-Gallardón, moderador de la taula de debat, ha indicat a la nova entitat que “estàs a casa, perquè Madrid ens pertany a tots”, i ha introduït el debat amb l’explicació d’un fenomen irreversible: el canvi del món rural a les ciutats, que s’han convertit en protagonistes de la convivència social i de totes les seves manifestacions”. Els alcaldes han de gestionar aquesta realitat, una realitat que abans anava de dalt a baix i ara té un procés invers: el ciutadà és un subjecte actiu i les administracions públiques han d’adequar-se als canvis”.

L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha agraït la invitació a aquesta inauguració. “En els últims anys, València ha viscut atabalada i avui aqui vinc a dir-los que València ha tornat. La meva presència aquí n’és un testimoni. Volem estar a la pole, competint sanament amb la resta de ciutats per atraure inversions i projectes. I això passa per tindre governs com el que ara tenim a València que ofereix seguretat jurídica que ja aposta per la col·laboració públic-privada”. En aquest sentit, ha subratllat que en els últims mesos s’han desbloquejat iniciatives privades per 300 milions d’euros, i també ha posat en valor que València està liderant projectes europeus de ciutat intel·ligent: “som l’única ciutat espanyola que alberga 2 seus dels consorcis europeus d’infraestructures digitals creats per la Comissió Europea”.

Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha expressat “el seu suport institucional a aquesta iniciativa”, que ha considerat “estratègica i de país”. Collboni ha apostat per tota activitat que “estrenyi vincles i impulsi la col·laboració” i ha reflexionat: “Barcelona ha tornat, Catalunya ha tornat per competir: la nostra vocació sempre ha estat compartir projectes amb la societat civil”. Finalment, l’alcalde de Barcelona ha destacat que les ciutats han de donar solucions als grans reptes que té la societat i ha destacat “la captació i retenció del talent en noves tecnologies” com a desafiament, així com la necessitat de “crear riquesa i redistribuir-la per tenir ciutats i països cohesionats”, per a la qual cosa pretén “articular una gran regió metropolitana dels 5 milions d’habitants de cada al 2030”.

L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida ha insistit en la idea de “donar resposta a les necessitats dels ciutadans des de les ciutats” i en el seu compromís per posar al centre el talent: “la capacitat d’atraure el talent serà el factor diferencial que ens permetrà seguir amb el procés de creixement”. En aquest sentit, ha comentat que a Madrid “els ciutadans no només tenen les millors condicions professionals, sinó que també és el millor lloc per desenvolupar el seu projecte vital”. “Volem créixer a través del diàleg competitiu”, ha indicat.

En la clausura de la taula rodona, el Ministre d’Indústria i Turisme Jordi Hereu ha apel·lat a construir un “esperit de Miraflores” i ha expressat el seu agraïment a la SBEES pel seu esforç de sortir de Barcelona i ha llançat una “expressió d’esperança”. El ministre ha remarcat que el Comitè Assessor de l’entitat generarà conclusions i anàlisis molt útils per al Govern: “seguirem les vostres reflexions i m’agradaria formar-ne part”, ha conclòs.

Presentació de la SBEES a Madrid

La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES) ha presentat aquest matí la seva nova seu a Madrid amb la vocació de participar i influir en el debat públic més enllà de Catalunya, on està ubicada l’entitat, a través de l’organització de jornades econòmiques.

“No és una qüestió de catalans, sinó amb catalans”, ha expressat Josep Sánchez Llibre durant la presentació, en la qual també ha afirmat que “els empresaris catalans volem liderar l’economia espanyola amb modèstia, però també amb fortalesa, ambició i il·lusió, com van fer els nostres predecessors”.

El president de Foment del Treball ha volgut així mateix destacar la seva complicitat amb la CEOE i el seu president Antonio Garamendi: “el nostre objectiu és crear espais de debat permanents entre els diferents territoris; el paper de lobby el vam seguir exercint sota el paraigua de la CEOE, són objectius compatibles i complementaris”.

D’altra banda, Sánchez Llibre també ha volgut destacar que: “els empresaris generem riquesa per a la cohesió social: els empresaris espanyols tenim una gran ànima social, generem riquesa i la distribuïm”.

Durant l’acte, la SBEES ha donat a conèixer el nou delegat de l’entitat a Madrid, Paco Hiraldo, que forma part del Consell Assessor de la SBEES des de i que ha desenvolupat la seva tasca professional en mitjans com grup Televisa, agència EFE, Radio España i La Razón.

En la jornada de presentació també hi ha participat Fèlix Riera, Director de SBEES, que ha afirmat que: “l’objectiu de la SBEES és l’organització d’una sèrie d’actes de caràcter econòmic que ens permetin aprofundir en els reptes que hem d’afrontar com a societat; volem ser un espai de diàleg per fomentar la col·laboració públic – privada”. En la mateixa línia, el director de la SBEES ha volgut destacar “l’aposta de la SBEES per debatre sobre els desafiaments i oportunitats de les ciutats en un escenari tan complex com l’actual, en el qual les metròpolis són un eix vertebrador de les societats modernes”.

D’aquesta manera, l’entitat aterra a Madrid amb la ferma aposta de promoure el diàleg a través de l’organització de debats econòmics. En aquest sentit, estan previstes noves jornades sobre “Els assoliments del sector aeroespacial espanyol i el seu impacte en la Societat” o “El futur del turisme a les ciutats espanyoles”, així com l’inici d’un cicle d’activitats en col·laboració amb Caixa Forum Madrid amb el títol: “El dividend de la col·laboració”.

Les ciutats s’erigeixen com l’ element més influent i crucial en la vida de les persones, essent l’ escenari principal on es configuren i cohesionen les societats modernes. En aquest context, els alcaldes de Madrid, Barcelona i València han reflexionat sobre com ha de ser la ciutat del segle XXI per afrontar els desafiaments que enfronten els ciutadans que les habiten a la taula rodona “La ciutat del segle XXI”, que ha inaugurat la seu a Madrid de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball, en un acte al Palau de Miraflores davant de més de 200 assistents el passat 20 de febrer.

A la taula rodona, moderada per Alberto Ruiz-Gallardón, hi han participat l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida Navasqüés; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni Cuadrado; i l’alcaldessa de València, María José Català Verdet. La trobada ha estat presentada per la periodista Susanna Griso Raventós i ha comptat amb les intervencions inicials de Josep Sánchez Llibre, president de la SBEES de Foment del Treball; Antonio Garamendi Lecanda, president de la CEOE; Miguel Garrido de la Cierva, president de la Confederació Empresarial de Madrid; Gerardo Cuerva Valdivia, president de CEPYME; i Àngel Simón Grimaldos, President del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i Conseller Delegat de CriteriaCaixa. El Ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu Boher, ha clausurat l’acte.

Josep Sánchez Llibre, President de la SBEES i de Foment del Treball, ha obert la jornada apostant per “obrir un punt permanent de connexió entre diferents ciutats”. A més, ha remarcat que “a Europa i a Espanya estan emergint nous valors als quals el teixit empresarial ha d’estar atent -no per frenar-lo- sinó per dissenyar nous patrons”.

En l’esdeveniment, també hi ha participat Antonio Garamendi Lecanda, president de la CEOE, que ha destacat que “és un luxe que els empresaris catalans vulguin seguir aportant al bé comú i al progrés conjunt d’Espanya i Europa”. A més, ha remarcat el seu “suport als empresaris de Catalunya” i ha conclòs: “els empresaris treballem per al nostre país amb sentit d’estat i lleialtat”, reclamant “el diàleg que tenen els alcaldes també per als empresaris”.

Gerardo Cuerva Valdivia, president de CEPYME, també ha donat la benvinguda al diàleg i ha destacat que l’empresa és el progrés de la societat: “perquè la societat progressi, s’ha de tenir en compte l’empresa”.

Finalment, Miguel Garrido de la Cierva, president de la Confederació Empresarial de Madrid, ha destacat que “amb la presència de la SBEES a Madrid, hi haurà un major pes de la societat civil” i que “Espanya té un repte, la productivitat, i són els assumptes empresarials els que milloren el país”.

Reptes i oportunitats de les ciutats del segle XXI

Susanna Griso ha donat començament a una taula en la qual els participants han intentat respondre a la pregunta sobre quin ha de ser el model de les ciutats del segle XXI per donar resposta als reptes que tenen davant seu els ciutadans que hi habiten, en un escenari en què les ciutats s’han convertit en l’espai més determinant de la vida de les persones i on es desenvolupen i es vertebren les societats modernes.

S’estima que, cap al 2030, la població a les ciutats assolirà la xifra de 5.000 milions d’habitants, un desafiament demogràfic sense precedents en la història de la humanitat. Enfrontar aquesta realitat requereix una atenció particular al desenvolupament de les ciutats intel·ligents, aquelles que utilitzen la tecnologia per planificar, analitzar i controlar, buscant l’eficiència. En aquest escenari, serà també essencial abordar mesures que minimitzin els impactes adversos del canvi climàtic: accions per a la mitigació i adaptació, reducció del consum, adaptació d’ infraestructures, promoció d’ àrees verdes, disminució de la contaminació o solucions per a la descarbonització. De la mateixa manera, caldrà identificar les noves polítiques socials per combatre les desigualtats, la qual cosa implica donar suport al tercer sector, implementar polítiques per reduir la bretxa tecnològica, oferir segones oportunitats, millorar les condicions laborals, promoure l’educació de qualitat i involucrar col·lectius vulnerables o persones de baixos ingressos en la cadena de valor, ja sigui com a empleats, distribuïdors o proveïdors, contribuint així a l’augment dels seus ingressos. En aquest sentit, enfrontar-se al desafiament demogràfic requereix la implementació d’estratègies sòlides basades en la promoció activa de ciutats intel·ligents, sostenibles i socialment responsables que ens permetin abordar un escenari complex.

En aquest sentit, Àngel Simón, president del Consell de Patrocinadors de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i Conseller Delegat de CriteriaCaixa, ha posat en valor el treball d’aquesta plataforma i ha destacat: “és important comptar amb think tanks per abordar reflexions en l’econòmic i en el social, que van sempre de la mà, amb les empreses concretant solucions en un marc de col·laboració publicoprivada per actuar davant els desafiaments – com el canvi climàtic o les desigualtats- que afronten les ciutats”.

Alberto Ruiz-Gallardón, moderador de la taula de debat, ha indicat a la nova entitat que “estàs a casa, perquè Madrid ens pertany a tots”, i ha introduït el debat amb l’explicació d’un fenomen irreversible: el canvi del món rural a les ciutats, que s’han convertit en protagonistes de la convivència social i de totes les seves manifestacions”. Els alcaldes han de gestionar aquesta realitat, una realitat que abans anava de dalt a baix i ara té un procés invers: el ciutadà és un subjecte actiu i les administracions públiques han d’adequar-se als canvis”.

L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha agraït la invitació a aquesta inauguració. “En els últims anys, València ha viscut atabalada i avui aqui vinc a dir-los que València ha tornat. La meva presència aquí n’és un testimoni. Volem estar a la pole, competint sanament amb la resta de ciutats per atraure inversions i projectes. I això passa per tindre governs com el que ara tenim a València que ofereix seguretat jurídica que ja aposta per la col·laboració públic-privada”. En aquest sentit, ha subratllat que en els últims mesos s’han desbloquejat iniciatives privades per 300 milions d’euros, i també ha posat en valor que València està liderant projectes europeus de ciutat intel·ligent: “som l’única ciutat espanyola que alberga 2 seus dels consorcis europeus d’infraestructures digitals creats per la Comissió Europea”.

Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha expressat “el seu suport institucional a aquesta iniciativa”, que ha considerat “estratègica i de país”. Collboni ha apostat per tota activitat que “estrenyi vincles i impulsi la col·laboració” i ha reflexionat: “Barcelona ha tornat, Catalunya ha tornat per competir: la nostra vocació sempre ha estat compartir projectes amb la societat civil”. Finalment, l’alcalde de Barcelona ha destacat que les ciutats han de donar solucions als grans reptes que té la societat i ha destacat “la captació i retenció del talent en noves tecnologies” com a desafiament, així com la necessitat de “crear riquesa i redistribuir-la per tenir ciutats i països cohesionats”, per a la qual cosa pretén “articular una gran regió metropolitana dels 5 milions d’habitants de cada al 2030”.

L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida ha insistit en la idea de “donar resposta a les necessitats dels ciutadans des de les ciutats” i en el seu compromís per posar al centre el talent: “la capacitat d’atraure el talent serà el factor diferencial que ens permetrà seguir amb el procés de creixement”. En aquest sentit, ha comentat que a Madrid “els ciutadans no només tenen les millors condicions professionals, sinó que també és el millor lloc per desenvolupar el seu projecte vital”. “Volem créixer a través del diàleg competitiu”, ha indicat.

En la clausura de la taula rodona, el Ministre d’Indústria i Turisme Jordi Hereu ha apel·lat a construir un “esperit de Miraflores” i ha expressat el seu agraïment a la SBEES pel seu esforç de sortir de Barcelona i ha llançat una “expressió d’esperança”. El ministre ha remarcat que el Comitè Assessor de l’entitat generarà conclusions i anàlisis molt útils per al Govern: “seguirem les vostres reflexions i m’agradaria formar-ne part”, ha conclòs.

Presentació de la SBEES a Madrid

La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES) ha presentat aquest matí la seva nova seu a Madrid amb la vocació de participar i influir en el debat públic més enllà de Catalunya, on està ubicada l’entitat, a través de l’organització de jornades econòmiques.

“No és una qüestió de catalans, sinó amb catalans”, ha expressat Josep Sánchez Llibre durant la presentació, en la qual també ha afirmat que “els empresaris catalans volem liderar l’economia espanyola amb modèstia, però també amb fortalesa, ambició i il·lusió, com van fer els nostres predecessors”.

El president de Foment del Treball ha volgut així mateix destacar la seva complicitat amb la CEOE i el seu president Antonio Garamendi: “el nostre objectiu és crear espais de debat permanents entre els diferents territoris; el paper de lobby el vam seguir exercint sota el paraigua de la CEOE, són objectius compatibles i complementaris”.
D’altra banda, Sánchez Llibre també ha volgut destacar que: “els empresaris generem riquesa per a la cohesió social: els empresaris espanyols tenim una gran ànima social, generem riquesa i la distribuïm”.

Durant l’acte, la SBEES ha donat a conèixer el nou delegat de l’entitat a Madrid, Paco Hiraldo, que forma part del Consell Assessor de la SBEES des de i que ha desenvolupat la seva tasca professional en mitjans com grup Televisa, agència EFE, Radio España i La Razón.

En la jornada de presentació també hi ha participat Fèlix Riera, Director de SBEES, que ha afirmat que: “l’objectiu de la SBEES és l’organització d’una sèrie d’actes de caràcter econòmic que ens permetin aprofundir en els reptes que hem d’afrontar com a societat; volem ser un espai de diàleg per fomentar la col·laboració públic – privada”. En la mateixa línia, el director de la SBEES ha volgut destacar “l’aposta de la SBEES per debatre sobre els desafiaments i oportunitats de les ciutats en un escenari tan complex com l’actual, en el qual les metròpolis són un eix vertebrador de les societats modernes”.

D’aquesta manera, l’entitat aterra a Madrid amb la ferma aposta de promoure el diàleg a través de l’organització de debats econòmics. En aquest sentit, estan previstes noves jornades sobre “Els assoliments del sector aeroespacial espanyol i el seu impacte en la Societat” o “El futur del turisme a les ciutats espanyoles”, així com l’inici d’un cicle d’activitats en col·laboració amb Caixa Forum Madrid amb el títol: “El dividend de la col·laboració”.

ALTRES ARTICLES