METRÒPOLIS I SALUT

Per Rafael Pradas, periodista

Barcelona i Catalunya tenen una llarga tradició en medicina que es remunta a molts segles enrere. L’Escola de medicina clínica es va crear el 1801 i la Facultat el 1843. Avui l’àrea metropolitana de Barcelona és el centre d’un important sistema de salut que aplega més de 90 institucions científiques i 1400 empreses relacionades amb la salut i la biomedicina en les quals hi treballen més de 260.000 persones, segons un estudi de Barcelona Global publicat a principis del 2025 i que assenyala també la manca de finançament per a les empreses emergents. A Catalunya s’hi concentra el 46% de la indústria farmacèutica de tot Espanya, molta de la qual és d’origen familiar. Moltes empreses i investigadors s’instal·len a l’àrea de Barcelona per la clara aposta que s’està fent en el sector de les ciències de la salut, que compta amb 12 facultats universitàries, 2 centres tecnològics, 14 parcs tecnològics, 20 hospitals universitaris i 3 grans infraestructures com són el sincrotró Alba, el Barcelona Supercomputing Center i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica. Una dada complementària: Barcelona lidera l’organització de congressos mèdics segons dades de la ICCA (Associació Internacional de Congressos i Convencions) amb 56 grans reunions el 2024.

L’impacte creixent de l’activitat econòmica vinculada a la salut no pot fer oblidar, però, el repte que significa, especialment per a la sanitat pública, atendre una població amb una creixent esperança de vida i abordar la realitat dels nous fluxos migratoris i noves necessitats en el terreny de les cures.

Dediquem aquest primer capítol a fer una radiografia del sector, incidint especialment en el paper que juga l’Ajuntament de Barcelona a través de l’entrevista a la regidora de Salut, Marta Villanueva. També ens fixem en els reptes concrets que ha de plantejar-se l’assistència mèdica i hospitalària amb l’opinió d’una autoritat en la matèria com és el doctor Miquel Vilardell.

Marta Villanueva: “Barcelona i la seva àrea metropolitana són un gran pol de desenvolupament del sector de la salut”

Marta Villanueva (Barcelona 1986) és regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2023. A la seva condició de professional de la salut (diplomada en infermeria, treballadora de l’Hospital Clínic fins a les darreres eleccions municipals) uneix la condició de llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona (UB).

Quina posició creu que ocupa Barcelona en l’àmbit de la salut?

Barcelona i la seva àrea metropolitana són un gran pol de desenvolupament del sector de la salut. Avui és una de les capitals científiques i tecnològiques d’Europa i epicentre innovador i emprenedor del sud del continent que aposta per la transferència de coneixement i la innovació com a eixos vertebradors del creixement sostenible, un objectiu que té una mirada clarament metropolitana.

Entre els principals actius de Barcelona hi ha més de 70 centres d’investigació i infraestructures científiques i tècniques singulars. És la segona ciutat mundial en assajos clínics per milió d’habitants i la quarta de la Unió Europea en volum de producció científica. Els sectors de biomedicina i biofarmàcia són un dels motors del teixit social i econòmic i de la innovació tecnològica de la ciutat.

Barcelona, que compta amb una Agència de Salut Pública que és pionera en àrees de treball de la promoció i protecció de la salut, té un important ecosistema en el camp de les ciències de la vida i la salut, integrat per una xarxa d’equipaments comunitaris de gran qualitat. També per centres de recerca i d’hospitals públics de primer nivell internacional, com els hospitals del Mar, Sant Pau, Clínic i Vall d’Hebron. Des de l’Ajuntament continuarem treballant per contribuir a consolidar el posicionament d’avantguarda d’aquests grans centres hospitalaris tal com reflecteixen els projectes d’ampliació i millora dels hospitals del Mar, del Clínic i de la Vall d’Hebron.

Una de les fortaleses de Barcelona és la pluralitat d’institucions acadèmiques en l’àmbit dels estudis superiors i d’universitats amb un posicionament rellevant en els rànquings internacionals, una sòlida infraestructura acadèmica i tecnològica, com laboratoris, biblioteques i centres de computació, que nodreixen la ciutat de coneixement i talent i converteixen Barcelona i l’àrea metropolitana en un territori atractiu per a estudiants, professors, i personal investigador d’arreu del món.

L’Ajuntament juga un paper actiu i específic en el camp de la salut…

”Cal esmentar com a reptes del sector el foment de la inversió privada en recerca i innovació, la diversificació sectorial i el foment de l’ocupació de qualitat.”

L’Ajuntament de Barcelona actua en diferents línies. D’una banda, treballa en el disseny de polítiques orientades a protegir i promoure la salut de la població i a reduir les desigualtats en salut entre barris i grups socials. Compta amb la col·laboració de l’Agencia de Salut Pública de Barcelona per millorar la salut i la qualitat de vida de la ciutadania sobre la base de l’equitat i la reducció de les desigualtats. Aquesta missió té una clara perspectiva metropolitana i vincula la ciutat de Barcelona amb els territoris veïns. L’Ajuntament també participa en la governança del Consorci Sanitari de Barcelona i, a través d’aquest, en l’organització de l’atenció sanitària de cobertura pública.

Igualment, a través dels Serveis de Salut i Cures atén necessitats bàsiques no cobertes o addicionals, com el servei d’odontologia social, podologia, oftalmologia i accés a la medicació, la promoció d’estratègies en salut sexual i reproductiva, el seguiment i execució del Pla de salut de mental de Barcelona i el desenvolupament del Programa de Cures, que treballa per a dignificar la tasca de les persones encarregades de les cures i per fer de Barcelona una Ciutat Cuidadora.

Es poden assenyalar reptes i oportunitats de la Barcelona metropolitana en matèria de salut els propers anys?

Barcelona destaca com a ciutat referent en la recerca i el desenvolupament, però té marge de millora en l’articulació de nexes d’unió que ajudin a impulsar la transferència de coneixement a la societat i al teixit empresarial. És evident que un ecosistema tant ric en actors vinculats a la recerca també implica una gran complexitat (administracions públiques diverses, universitats, centres de recerca i empreses), i exigeix una millora en la comunicació i coordinació per tal d’assegurar economies d’escala, retroalimentació, eficàcia i eficiència en la utilització dels recursos. I també cal esmentar com a reptes del sector el foment de la inversió privada en recerca i innovació, la diversificació sectorial i el foment de l’ocupació de qualitat.

Avui Barcelona ja és un referent clar en matèria de recerca com vostè assenyala…

Pel que fa al sector biomèdic i la promoció de la recerca i el desenvolupament, l’Ajuntament vol actuar com a facilitador i promotor de sinergies entre els diferents agents, i contribuir a impulsar la recerca i la transferència de coneixement. Mantenim un fort compromís amb les polítiques de promoció de ciència i amb l’ecosistema que el representa, així com la missió de coordinar i compartir l’estratègia i les polítiques públiques que permetin el seu impuls. Ho fem mitjançant xarxes, comitès i consultes amb associacions representatives del sector, com el BIST, que agrupa set centres de recerca referents de Barcelona, la Barcelona Knowledge Alliance, que agrupa les quatre universitats públiques de la ciutat, o el Barcelona Deep Tech Node de Barcelona Activa i les universitats que dona suport a startup i spin off. La Barcelona Innovation Coast, és espai de trobada de tota la comunitat científica i innovadora de la ciutat sobretot en quatre sectors estratègics: salut, mobilitat, energia i tecnologia, i digitalització. Alhora, es fomenta la cooperació entre institucions municipals, regionals i nacionals per impulsar projectes d’investigació pioners.

Per tant és en aquest context de suport municipal a la investigació que cal situar la Ciutadella del Coneixement?

La Ciutadella del Coneixement és un exemple de l’aposta pel desenvolupament tecnològic i científic de Barcelona. És un projecte científic i urbanístic per convertir el parc de la Ciutadella i els seus entorns en un node de coneixement, divulgació, recerca i innovació punter a Europa. La iniciativa contempla renovar el parc de la Ciutadella més enllà de la millora física, ja que es dotarà de caràcter i sentit d’ús i es millorarà la forma i el contingut, tenint en compte els seus orígens en l’Exposició Universal de 1888 i els actius que avui hi ha al voltant del parc: universitats, museus, centres de recerca, fundacions i empreses.

Així, inclou dotar el campus de la UPF de tres edificis nous ubicats al complex de recerca de l’antic Mercat del Peix, crear un nou pol de biociència del Consell Superior d’Investigacions Científiques a l’antic edifici del Parc Mòbil, realitzar la Biblioteca Central de Barcelona, consolidar un eix d’equipaments d’alt valor patrimonial i científic format pel Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons (Museu de Ciències Naturals de Barcelona), l’Hivernacle i l’Umbracle, i impulsar i reforçar l’activitat científica del Zoo.

Barcelona sempre ha estat una ciutat capdavantera en la recerca de solucions als grans problemes, transformacions i reptes socials, com el progressiu envelliment de la població. Per tant, vol aportar solucions en immunologia, neurociència, oncologia o malalties neurodegeneratives. En aquest punt, s’emmarca el recentment constituït HUB Alzheimer Barcelona, un projecte pioner en la recerca sobre l’Alzheimer, impulsat per la Fundació Pasqual Maragall i promogut per l’Ajuntament de Barcelona, amb la participació d’hospitals públics i institucions especialitzades que té per objectiu consolidar Barcelona com un referent internacional pel que fa a aquesta malaltia.

Com cal valorar el projecte del nou Clínic, l’ampliació de Vall d’Hebron, el futur Biocluster de Bellvitge, el Centre de Recerca de la Caixa, les millores de l’Hospital del Mar, Sant Joan de Déu…?
El projecte del nou Campus de Salut de l’Hospital Clínic és una iniciativa de gran rellevància que va més enllà de la pròpia ciutat per demostrar el potencial humà, econòmic i tecnològic de l’àrea metropolitana. El nou campus es convertirà en un nou pol de ciència i salut amb equipaments capdavanters. Impulsarà una transformació urbana de gran magnitud d’una àrea d’uns 290.000 m2, es guanyaran nous espais i equipaments i es millorarà els serveis i la qualitat de l’atenció hospitalària per als barris de les Corts, l’Eixample, Gràcia, Sants-Montjuïc i el conjunt de la ciutat. A més, estarà connectat amb el Barcelona Supercomputing Center, els grups d’investigació de CaixaResearch Institute, el hub de AstraZeneca i el BioCluster d’Innovació i Salut de L’Hospitalet i Esplugues.

Totes les iniciatives esmentades contribuiran de forma inequívoca a fer cada cop més de Barcelona una ciutat de ciència al servei de les persones i, sens dubte, milloraran la capacitat assistencial i ens permetran avançar en la construcció d’una ciutat més saludable, més justa i més inclusiva.

Vostè ha esmentat AstraZeneca… Com valora els nivells de col·laboració entre els sectors públic i privat en aquest àmbit?

Barcelona aposta per un model basat en l’humanisme tecnològic, que s’articula en torn a l’objectiu de posar la innovació i el desenvolupament científic i tecnològic al servei de les persones i de les necessitats socials. Volem aconseguir que el coneixement d’excel·lència es democratitzi i es tradueixi en millores tangibles pel benestar social i la transició ecològica.

Aquest model funciona amb la col·laboració pública-privada i la participació de tots els agents i es reflecteix en projectes com l’AstraZeneca Global Hub, centre pioner d’innovació científica en el que la companyia està impulsant el desenvolupament d’estratègies disruptives como la medicina de precisió, la genòmica, la teràpia cel·lular, la immuno-oncologia o la ciència de dades.

També en projectes com el CaixaResearch Institute, espai de recerca biomèdica impulsat per la Fundació La Caixa, el BCN Health Booster, programa d’acceleració per a empreses del sector salut, o el Barcelona Health Hub.

Defensem la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa privada, pensada, en tot moment per a donar resposta a les necessitats de la ciutat i millorar la qualitat de vida de les persones.

Doctor Miquel Vilardell: Barcelona i l’àrea metropolitana tenen un bon posicionament en atenció a la salut però falta coordinació

El doctor Miquel Vilardell és un referent de salut a Catalunya. Actual president de la Reial Acadèmia de Medicina ha estat president del Col·legi de Metges, director de serveis de Medicina interna a l’Hospital de la Vall d’Hebron, catedràtic de l’especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i ha presidit les societats catalana i espanyola de medicina interna. L’any 2005 va coordinar l’estudi sobre la sostenibilitat del sistema sanitari català conegut precisament com a “informe Vilardell”.

Aquesta es la seva visió sobre la realitat de l’atenció sanitària a Barcelona i la regió metropolitana:

Per Miquel Vilardell, doctor

A Catalunya, on està més ben posicionada l’atenció a la salut és precisament a Barcelona i la seva àrea metropolitana perquè compta amb els màxims dispositius tant de malalts aguts (persones que requereixen atenció immediata), com d’atenció intermèdia i de llarga estada. És en aquest entorn metropolità on s’acumulen més professionals sanitaris mentre que a la resta de Catalunya manquen recursos, professionals i algunes estructures. Una altra cosa és el sistema de coordinació entre els elements dels quals es disposa.

A l’àrea metropolitana de Barcelona s’hi concentren els grans hospitals altament especialitzats, però cal preguntar-nos què fa falta: crec que s’hauria d’avançar en la coordinació d’aquests centres hospitalaris d’aguts d’alta tecnologia, determinar clarament quina és la prestació de serveis que poden fer aquelles especialitats que tenen un alt cost o que requereixen una expertesa molt elevada i centralitzar-les més en un hospital d’aquest entorn metropolità per tal què realment l’expertesa sigui cada vegada millor.

Dit d’una altra manera: probablement s’ha de fer una reconversió d’experteses en centres específics: per realitzar els transplantaments de pulmó, cor, fetge o ronyó potser seria suficient comptar amb un o dos hospitals altament especialitzats. Això podria implicar la concentració d’aquestes activitats en un centre determinat i potser obligaria a vincular-hi alguns professionals, tot i que puguin treballar en un altre. Aquesta és una solució que, de fet, ja s’està aplicant en algunes àrees, com el tractament de l’ictus i l’infart, que va rotant com un treball en xarxa. Potser s’ha d’aprofundir en aquesta reconversió en centres més específics d’alta tecnologia, que permet reduir els costos i el nombre de professionals necessaris i permet augmentar també l’expertesa dels professionals especialitzats. És veritat que presenta dificultats, per les reticències dels hospitals a perdre un valor que és molt mediàtic i la resistència dels professionals a traslladar-se rotatòriament a altres centres.

No podem dir, doncs, que l’àrea metropolitana no estigui ben dotada, però falta coordinació entre serveis: si hi ha serveis de medicina interna a cadascun d’aquests hospitals la coordinació seria molt bona si es tractés d’una mateixa empresa, que és el sistema públic de salut, però això és encara una utopia, la coordinació costa molt perquè els propis professionals són gelosos de la feina que estan fent. Assegurar la coordinació entre serveis ha de ser un objectiu central.

Actualment, amb el nombre d’hospitals d’aguts i de metges que tenim en aquest país, si abordéssim aquesta reconversió sense por en tindríem prou perquè comptem, específicament a la regió metropolitana, i sense esmentar ara els grans centres de referència, amb institucions com l’Hospital universitari Mutua Terrassa, el Parc Tauli a Sabadell, Hospital general de Granollers, Hospital universitari de Mataró, hospitals de Badalona, Esperit Sant de Santa Coloma, Viladecans, Broggi de Sant Joan Despí, Sant Boi, Manresa, igualada, Sitges, Vilanova o Vilafranca.

El greu problema que tenen els hospitals d’aguts són les urgències, ja que molts pacients de l’àrea metropolitana per evitar les llistes d’espera hi acudeixen directament produint una gran pressió assistencial. Cal dir que, en termes generals, els serveis d’urgències han millorat molt, i avui el sistema de coordinació existent hauria de permetre la seva permeabilitat, de manera que a través dels serveis del 061 o el 112 es pugui orientar a l’usuari, dins de l’àrea metropolitana, per tal que acudeixi a un o altre hospital en funció de la llista d’espera i de la possibilitat de ser atès abans. El servei d’urgències encara és deficitari per les reticències dels hospitals davant la complexitat dels casos, i perquè cada centre disposa del seu propi pressupost. El problema no es resol fent grans centres d’urgències, sinó en variar el flux d’entrades.

Hem de fer atenció a la situació relacionada amb l’atenció intermèdia, els hospitals de patologies cròniques descompensades que no requereixen d’una alta tecnologia ni una expertesa extraordinària i per això no té sentit ocupar un llit d’hospital d’aguts que costa molts més diners públics. Per posar un exemple: no cal ingressar un pacient que requereix atenció intermèdia a l’Hospital de la Vall d’Hebron perquè se’l pot internar a l’antic hospital militar l’actual Parc Sanitari Pere Virgili, que és un clar cas d’hospital d’atenció intermèdia. Insisteixo doncs que necessitem més centres a tot arreu que siguin autènticament hospitals d’atenció intermèdia.

En el segon capítol sobre els reptes de futur de Barcelona i el seu entorn metropolità en l’àmbit de les ciències de la salut oferim l’opinió del doctor Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital Clínic sobre el projecte de construcció del nou centre que ha de començar el 2030 amb la previsió de finalitzar el 2035 i dedicar-hi una inversió de 1.700 milions d’euros. Es tracta, sens dubte, d’una decisió estratègica de gran volada tant en el camp assistencial públic com en les sinergies que es poden generar amb altres centres i iniciatives com són el futur Biocluster de Bellvitge, Sant Joan de Déu i des del punt de vista de la transformació urbana. Oferim també l’opinió d’Eva Rosell, CEO de Barcelona Health Hub, associació sense ànim de lucre que té com a objectiu avançar en la innovació en salut digital i la seva transferència al sector de la salut.

Josep Maria Campistol : el nou Clínic és un dels projectes més engrescadors, transformadors i emblemàtics de la ciutat i el país

L’Hospital Clínic de Barcelona, amb més de cent anys d’història, és un centre públic de salut referent a Barcelona, a Catalunya i al món. És un consorci públic format per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona. Hospital terciari i d’alta complexitat, es troba en la posició 52 del ranking mundial dels World’s Best Smart Hospitals 2025 i té nou especialitats posicionades entre les 100 millors del món.
Des de l’any 2016 el seu director general és el doctor Josep Maria Campistol (Girona 1960), que compagina aquesta responsabilitat amb la pràctica clínica i la docència, com a catedràtic de Nefrologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
-Com cal valorar el paper que històricament ha jugat l’Hospital Clínic com a centre sanitari i universitari per a Barcelona?
L’Hospital Clínic és un hospital centenari, inaugurat el 1906, que procedia de l’antic Hospital de la Santa Creu del carrer de l’Hospital. La instal·lació de l’hospital i la facultat de medicina als carrers Casanova i Villarroel va ser una fita molt important. Des d’aleshores l’Hospital Clínic de la mà de la Universitat de Barcelona ha tingut un paper molt important en la sanitat publica de Barcelona i també de Catalunya. En molts aspectes des del punt de vista docent aquest binomi universitat de Barcelona Hospital Clínic ha estat molt positiu i també òbviament com a hospital de barri de l’esquerra de la ciutat amb prop de mig milió d’usuaris, i també és important com a hospital terciari de molta patologia de Catalunya. Crec que val la pena recordar el paper que va tenir l’hospital clínic durant la guerra civil quan va ser un punt de referència per als ferits. En definitiva, el Clínic és un hospital important, històric, de referència de la mà de la universitat de Barcelona i amb voluntat de continuar en aquesta línia, amb aquest posicionament.
-Què ha de significar la construcció del nou Hospital Clínic? Quin impacte territorial, assistencial, docent i investigador creu que tindrà?
Aquesta és una fita molt important, portem molts anys somiant aquest moment, demanant i desitjant l’ampliació del clínic. L’hospital des del seu naixement ha triplicat la superfície de la seu del carrer Villarroel i ha anat incorporant altres seus com Maternitat, Hospital Plató, i les consultes externes. Avui ens trobem en una situació de compressió absoluta, necessitem realment el nou espai, que hi hagi una ampliació significativa i que puguem realment treballar en condicions francament millors per als professionals, però especialment per als pacients. La construcció del nou Clínic crec que és una fita molt important i l’alineament que hi ha amb les administracions municipals de Barcelona, Esplugues, l’Hospitalet, amb la Generalitat de Catalunya amb totes les seves conselleries implicades i l’AMB i la Diputació juntament amb el propi Clínic i la Universitat de Barcelona crec que ha estat clau per fer possible aquest projecte que estic segur serà un revulsiu fonamental en molts aspectes.
-Quins són els elements a destacar?
En primer lloc i el més important des de la perspectiva sanitària per convertir-nos en un centre de referencia a nivell internacional d’Europa i del món, alhora des de l’òptica docent, educativa, a nivell dels diferents graus de medicina, infermeria, fisioteràpia, enginyeria biomèdica, i altres relacionats amb les ciències de la salut, i finalment amb un element crucial que és la recerca i la innovació. Crec sincerament que aquest projecte pot ser un estímul important en la perspectiva professional sanitària, docent, en recerca i innovació, però també des del punt de vista de transformar la ciutat i el territori amb la sortida sud de Barcelona cap a la Diagonal. En definitiva crec que és un projecte absolutament cabdal per al futur de Barcelona i un dels projectes més engrescadors, transformadors i emblemàtics que té la ciutat i el país.
-Quines sinergies es poden generar entre el nou Clínic i altres realitats o projectes com el Biocluster de Bellvitge i Sant Joan de Déu? Em refereixo a millora assistencial, investigació, oportunitats de creixement econòmic, ocupació de qualitat…
Hem de recordar que el nou emplaçament del clínic estarà aproximadament a 125 metres en línia recta amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, que és un referent en atenció pediàtrica i matern infantil i de ben segur que buscarem sinergies entre les dues institucions. Tenim un element molt important que és la Universitat de Barcelona que ens agermana, ens serveix d’aixopluc i per tant estic convençut que les sinergies seran absolutes i que treballarem plegats molts aspectes. En realitat ja ho estem fent perquè al final Sant Joana de Déu és el nostre hospital pediàtric i hi tenim moltíssima relació des de fa anys. Estic convençut també que treballarem amb el biocluster de Bellvitge, un punt important de ciències de la salut, de recerca i d’innovació. Amb l’Hospital de Bellvitge també ens uneix la Universitat de Barcelona i per tant crec que aquets elements han de ser cabdals per un treball sinèrgic, per buscar aliances i al final també per crear estructura, primer amb la perspectiva sanitària, però alhora també amb la perspectiva econòmica, en recerca i innovació. Crec que el futur és molt positiu si som capaços de desenvolupar els dos projectes en un temps raonable crec que la nostra ciutat i el nostre país es posarà en primera línia a nivell europeu en recerca en salut, en la innovació, en la creació d’empreses i, el que és més important, en l’atenció sanitària.

Campistol: ”Barcelona i Catalunya s’han convertit en un referent en el món de la salut, de la industria farmacèutica i de la creació d’empreses.”

-Com valora els nivells de col·laboració entre els sectors públic i privat en aquest àmbit d’impuls de la salut i la ciència?
Crec que és essencial. Sempre he estat un defensor d’aquesta col·laboració, òbviament de manera absolutament transparent i lògicament amb un win-win que crec que és important en aquests moments. Crec de nou que Barcelona i Catalunya s’han convertit en un pol d’atracció de la indústria farmacèutica. Només ens faltaria tenir la seu de l’Agència Europa del Medicament (EMA) a Barcelona. Va ser una llàstima no haver-la aconseguit en el seu moment, però malgrat tot, crec que Barcelona i Catalunya s’han convertit en un referent en el món de la salut, de la industria farmacèutica i de la creació d’empreses.
Cal valorar molt positivament totes les iniciatives en aquest aspecte perquè poden ser un impuls molt important per nosaltres i, a més de la indústria farmacèutica, també podem parlar dels instituts de recerca que s’estan desenvolupant sobretot per iniciativa publica, però també hi ha altres iniciatives privades que estic segur que ajudaran a la ciència, a la ciutat i al nostre país. En definitiva, crec que ens espera un futur molt interessant, molt positiu, amb una transformació de l’economia de Catalunya molt centrada en les ciències de la salut en recerca biomèdica i tot el que es deriva d’aquí: una bona i millor atenció, però també la creació de riquesa i d’empreses.
-Tot això en un entorn metropolità molt dinàmic. Quin diagnòstic fa de la situació global del sector de la salut i els seus reptes en aquest gran àmbit?
El sector salut a Barcelona, àrea metropolitana i Catalunya en general està realment molt ben posicionat: crec que hi ha un sistema de salut públic de primer nivell amb hospitals terciaris i hospitals de més baixa complexitat especialment comarcals que complementen aquest sistema sanitari. Crec sincerament que tenim un gran sistema públic i que el gran repte és la seva sostenibilitat: tenim un problema greu de professionals, de manca de metges, però sobretot d’infermeria, i un sistema molt atomitzat amb molts hospitals i molts actors i, òbviament, problemes de finançament. Recordem que la salut representa aproximadament el 40% del pressupost de la Generalitat, una partida molt important, però és probable que no arribin gaires més diners i, per tant, cal afrontar el problema crònic del finançament i el tsunami —diguem-ho d’aquesta manera— de l’envelliment de la població, de la cronificació de la patologia, especialment del càncer, cosa que és fantàstica, però que, òbviament, condiciona i provoca més necessitat de recursos i d’atenció. Crec que societat, professionals i polítics hem d’anar de la mà perquè el sistema pugui ser sostenible i pugui oferir la millor resposta.

Barcelona Health Hub: incorporar la IA de manera ètica, segura i efectiva

Barcelona Health Hub és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu avançar en la innovació en salut digital i la seva transferència al sector. Aplega més de mig miler de membres entre startup, institucions sanitàries públiques i privades, universitats, grans corporacions i inversors per accelerar la transformació digital de la indústria de la salut. El Hub és reconegut com un centre de referència internacional en salut digital, atraient innovació i talent ocupa quatre pavellons del recinte modernista de Sant Pau.

Els principals reptes de Barcelona i la seva àrea metropolitana en matèria de salut inclouen l’adopció efectiva i la transferència de la tecnologia en els sistemes de salut. Un repte especialment rellevant és la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) i altres tecnologies avançades de manera ètica, segura i efectiva. Cal garantir la validació científica de les solucions i la seva interoperabilitat amb sistemes existents. Les oportunitats passen per aprofitar l’ecosistema existent en salut digital que té Barcelona i la seva àrea metropolitana, que combina hospitals de referència, centres de recerca, universitats, startups, corporacions i administracions.
Barcelona ja és un dels ecosistemes de salut més potents d’Europa, i els grans projectes en marxa com l’ampliació del Clínic, el Biocluster de Bellvitge, Sant Joan de Déu, el Centre de Recerca de la Caixa, Ciutadella del Coneixement, etcètera, actuaran com a acceleradors clau per reforçar-lo. Aquests projectes multiplicaran l’impacte en recerca, innovació i ocupació de qualitat, atrauran inversió i talent internacional, i permetran una millor transferència de coneixement cap a les entitats hospitalàries.
Des de Barcelona Health Hub creiem fermament que la col·laboració publico privada és essencial per fer créixer i consolidar l’ecosistema de salut. Ja estem impulsant iniciatives en aquesta línia, com la col·laboració amb l’Hospital de Sant Pau, on hem creat el primer centre de validació de solucions digitals en salut. És un exemple concret de com la unió entre sector públic i privat pot generar valor real per al sistema. Tot i això, encara queda molt camí per recórrer, i cal que les institucions públiques apostin de manera més decidida per aquest model col·laboratiu per tal d’accelerar la innovació i el seu impacte en la societat.
Barcelona Health Hub actua com a catalitzador de la innovació en salut digital, connectant startup, hospitals, centres de recerca, universitats i empreses en un entorn col·laboratiu únic. Treballem per promoure la transferència de coneixement i tecnologia, donar visibilitat internacional a l’ecosistema català de salut digital i impulsar iniciatives que facilitin la prova i adopció de solucions digitals en entorns clínics reals. A més, contribuïm a afavorir la captació d’inversió i talent a la ciutat.
Com afirma Cristian Pascual, president de Barcelona Health Hub: “Creiem fermament en una Barcelona líder en salut digital, i treballem cada dia per fer-ho possible. Aquesta visió compartida ens guia en cada pas cap a un futur més innovador, connectat i saludable.”

Eva Rosell, CEO de Barcelona Health Hub

Per Rafael Pradas, periodista

Barcelona i Catalunya tenen una llarga tradició en medicina que es remunta a molts segles enrere. L’Escola de medicina clínica es va crear el 1801 i la Facultat el 1843. Avui l’àrea metropolitana de Barcelona és el centre d’un important sistema de salut que aplega més de 90 institucions científiques i 1400 empreses relacionades amb la salut i la biomedicina en les quals hi treballen més de 260.000 persones, segons un estudi de Barcelona Global publicat a principis del 2025 i que assenyala també la manca de finançament per a les empreses emergents. A Catalunya s’hi concentra el 46% de la indústria farmacèutica de tot Espanya, molta de la qual és d’origen familiar. Moltes empreses i investigadors s’instal·len a l’àrea de Barcelona per la clara aposta que s’està fent en el sector de les ciències de la salut, que compta amb 12 facultats universitàries, 2 centres tecnològics, 14 parcs tecnològics, 20 hospitals universitaris i 3 grans infraestructures com són el sincrotró Alba, el Barcelona Supercomputing Center i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica. Una dada complementària: Barcelona lidera l’organització de congressos mèdics segons dades de la ICCA (Associació Internacional de Congressos i Convencions) amb 56 grans reunions el 2024.

L’impacte creixent de l’activitat econòmica vinculada a la salut no pot fer oblidar, però, el repte que significa, especialment per a la sanitat pública, atendre una població amb una creixent esperança de vida i abordar la realitat dels nous fluxos migratoris i noves necessitats en el terreny de les cures.

Dediquem aquest primer capítol a fer una radiografia del sector, incidint especialment en el paper que juga l’Ajuntament de Barcelona a través de l’entrevista a la regidora de Salut, Marta Villanueva. També ens fixem en els reptes concrets que ha de plantejar-se l’assistència mèdica i hospitalària amb l’opinió d’una autoritat en la matèria com és el doctor Miquel Vilardell.

Marta Villanueva: “Barcelona i la seva àrea metropolitana són un gran pol de desenvolupament del sector de la salut”

Marta Villanueva (Barcelona 1986) és regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2023. A la seva condició de professional de la salut (diplomada en infermeria, treballadora de l’Hospital Clínic fins a les darreres eleccions municipals) uneix la condició de llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona (UB).

Quina posició creu que ocupa Barcelona en l’àmbit de la salut?

Barcelona i la seva àrea metropolitana són un gran pol de desenvolupament del sector de la salut. Avui és una de les capitals científiques i tecnològiques d’Europa i epicentre innovador i emprenedor del sud del continent que aposta per la transferència de coneixement i la innovació com a eixos vertebradors del creixement sostenible, un objectiu que té una mirada clarament metropolitana.

Entre els principals actius de Barcelona hi ha més de 70 centres d’investigació i infraestructures científiques i tècniques singulars. És la segona ciutat mundial en assajos clínics per milió d’habitants i la quarta de la Unió Europea en volum de producció científica. Els sectors de biomedicina i biofarmàcia són un dels motors del teixit social i econòmic i de la innovació tecnològica de la ciutat.

Barcelona, que compta amb una Agència de Salut Pública que és pionera en àrees de treball de la promoció i protecció de la salut, té un important ecosistema en el camp de les ciències de la vida i la salut, integrat per una xarxa d’equipaments comunitaris de gran qualitat. També per centres de recerca i d’hospitals públics de primer nivell internacional, com els hospitals del Mar, Sant Pau, Clínic i Vall d’Hebron. Des de l’Ajuntament continuarem treballant per contribuir a consolidar el posicionament d’avantguarda d’aquests grans centres hospitalaris tal com reflecteixen els projectes d’ampliació i millora dels hospitals del Mar, del Clínic i de la Vall d’Hebron.

Una de les fortaleses de Barcelona és la pluralitat d’institucions acadèmiques en l’àmbit dels estudis superiors i d’universitats amb un posicionament rellevant en els rànquings internacionals, una sòlida infraestructura acadèmica i tecnològica, com laboratoris, biblioteques i centres de computació, que nodreixen la ciutat de coneixement i talent i converteixen Barcelona i l’àrea metropolitana en un territori atractiu per a estudiants, professors, i personal investigador d’arreu del món.

L’Ajuntament juga un paper actiu i específic en el camp de la salut…

”Cal esmentar com a reptes del sector el foment de la inversió privada en recerca i innovació, la diversificació sectorial i el foment de l’ocupació de qualitat.”

L’Ajuntament de Barcelona actua en diferents línies. D’una banda, treballa en el disseny de polítiques orientades a protegir i promoure la salut de la població i a reduir les desigualtats en salut entre barris i grups socials. Compta amb la col·laboració de l’Agencia de Salut Pública de Barcelona per millorar la salut i la qualitat de vida de la ciutadania sobre la base de l’equitat i la reducció de les desigualtats. Aquesta missió té una clara perspectiva metropolitana i vincula la ciutat de Barcelona amb els territoris veïns. L’Ajuntament també participa en la governança del Consorci Sanitari de Barcelona i, a través d’aquest, en l’organització de l’atenció sanitària de cobertura pública.

Igualment, a través dels Serveis de Salut i Cures atén necessitats bàsiques no cobertes o addicionals, com el servei d’odontologia social, podologia, oftalmologia i accés a la medicació, la promoció d’estratègies en salut sexual i reproductiva, el seguiment i execució del Pla de salut de mental de Barcelona i el desenvolupament del Programa de Cures, que treballa per a dignificar la tasca de les persones encarregades de les cures i per fer de Barcelona una Ciutat Cuidadora.

Es poden assenyalar reptes i oportunitats de la Barcelona metropolitana en matèria de salut els propers anys?

Barcelona destaca com a ciutat referent en la recerca i el desenvolupament, però té marge de millora en l’articulació de nexes d’unió que ajudin a impulsar la transferència de coneixement a la societat i al teixit empresarial. És evident que un ecosistema tant ric en actors vinculats a la recerca també implica una gran complexitat (administracions públiques diverses, universitats, centres de recerca i empreses), i exigeix una millora en la comunicació i coordinació per tal d’assegurar economies d’escala, retroalimentació, eficàcia i eficiència en la utilització dels recursos. I també cal esmentar com a reptes del sector el foment de la inversió privada en recerca i innovació, la diversificació sectorial i el foment de l’ocupació de qualitat.

Avui Barcelona ja és un referent clar en matèria de recerca com vostè assenyala…

Pel que fa al sector biomèdic i la promoció de la recerca i el desenvolupament, l’Ajuntament vol actuar com a facilitador i promotor de sinergies entre els diferents agents, i contribuir a impulsar la recerca i la transferència de coneixement. Mantenim un fort compromís amb les polítiques de promoció de ciència i amb l’ecosistema que el representa, així com la missió de coordinar i compartir l’estratègia i les polítiques públiques que permetin el seu impuls. Ho fem mitjançant xarxes, comitès i consultes amb associacions representatives del sector, com el BIST, que agrupa set centres de recerca referents de Barcelona, la Barcelona Knowledge Alliance, que agrupa les quatre universitats públiques de la ciutat, o el Barcelona Deep Tech Node de Barcelona Activa i les universitats que dona suport a startup i spin off. La Barcelona Innovation Coast, és espai de trobada de tota la comunitat científica i innovadora de la ciutat sobretot en quatre sectors estratègics: salut, mobilitat, energia i tecnologia, i digitalització. Alhora, es fomenta la cooperació entre institucions municipals, regionals i nacionals per impulsar projectes d’investigació pioners.

Per tant és en aquest context de suport municipal a la investigació que cal situar la Ciutadella del Coneixement?

La Ciutadella del Coneixement és un exemple de l’aposta pel desenvolupament tecnològic i científic de Barcelona. És un projecte científic i urbanístic per convertir el parc de la Ciutadella i els seus entorns en un node de coneixement, divulgació, recerca i innovació punter a Europa. La iniciativa contempla renovar el parc de la Ciutadella més enllà de la millora física, ja que es dotarà de caràcter i sentit d’ús i es millorarà la forma i el contingut, tenint en compte els seus orígens en l’Exposició Universal de 1888 i els actius que avui hi ha al voltant del parc: universitats, museus, centres de recerca, fundacions i empreses.

Així, inclou dotar el campus de la UPF de tres edificis nous ubicats al complex de recerca de l’antic Mercat del Peix, crear un nou pol de biociència del Consell Superior d’Investigacions Científiques a l’antic edifici del Parc Mòbil, realitzar la Biblioteca Central de Barcelona, consolidar un eix d’equipaments d’alt valor patrimonial i científic format pel Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons (Museu de Ciències Naturals de Barcelona), l’Hivernacle i l’Umbracle, i impulsar i reforçar l’activitat científica del Zoo.

Barcelona sempre ha estat una ciutat capdavantera en la recerca de solucions als grans problemes, transformacions i reptes socials, com el progressiu envelliment de la població. Per tant, vol aportar solucions en immunologia, neurociència, oncologia o malalties neurodegeneratives. En aquest punt, s’emmarca el recentment constituït HUB Alzheimer Barcelona, un projecte pioner en la recerca sobre l’Alzheimer, impulsat per la Fundació Pasqual Maragall i promogut per l’Ajuntament de Barcelona, amb la participació d’hospitals públics i institucions especialitzades que té per objectiu consolidar Barcelona com un referent internacional pel que fa a aquesta malaltia.

Com cal valorar el projecte del nou Clínic, l’ampliació de Vall d’Hebron, el futur Biocluster de Bellvitge, el Centre de Recerca de la Caixa, les millores de l’Hospital del Mar, Sant Joan de Déu…?
El projecte del nou Campus de Salut de l’Hospital Clínic és una iniciativa de gran rellevància que va més enllà de la pròpia ciutat per demostrar el potencial humà, econòmic i tecnològic de l’àrea metropolitana. El nou campus es convertirà en un nou pol de ciència i salut amb equipaments capdavanters. Impulsarà una transformació urbana de gran magnitud d’una àrea d’uns 290.000 m2, es guanyaran nous espais i equipaments i es millorarà els serveis i la qualitat de l’atenció hospitalària per als barris de les Corts, l’Eixample, Gràcia, Sants-Montjuïc i el conjunt de la ciutat. A més, estarà connectat amb el Barcelona Supercomputing Center, els grups d’investigació de CaixaResearch Institute, el hub de AstraZeneca i el BioCluster d’Innovació i Salut de L’Hospitalet i Esplugues.

Totes les iniciatives esmentades contribuiran de forma inequívoca a fer cada cop més de Barcelona una ciutat de ciència al servei de les persones i, sens dubte, milloraran la capacitat assistencial i ens permetran avançar en la construcció d’una ciutat més saludable, més justa i més inclusiva.

Vostè ha esmentat AstraZeneca… Com valora els nivells de col·laboració entre els sectors públic i privat en aquest àmbit?

Barcelona aposta per un model basat en l’humanisme tecnològic, que s’articula en torn a l’objectiu de posar la innovació i el desenvolupament científic i tecnològic al servei de les persones i de les necessitats socials. Volem aconseguir que el coneixement d’excel·lència es democratitzi i es tradueixi en millores tangibles pel benestar social i la transició ecològica.

Aquest model funciona amb la col·laboració pública-privada i la participació de tots els agents i es reflecteix en projectes com l’AstraZeneca Global Hub, centre pioner d’innovació científica en el que la companyia està impulsant el desenvolupament d’estratègies disruptives como la medicina de precisió, la genòmica, la teràpia cel·lular, la immuno-oncologia o la ciència de dades.

També en projectes com el CaixaResearch Institute, espai de recerca biomèdica impulsat per la Fundació La Caixa, el BCN Health Booster, programa d’acceleració per a empreses del sector salut, o el Barcelona Health Hub.

Defensem la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa privada, pensada, en tot moment per a donar resposta a les necessitats de la ciutat i millorar la qualitat de vida de les persones.

Doctor Miquel Vilardell: Barcelona i l’àrea metropolitana tenen un bon posicionament en atenció a la salut però falta coordinació

El doctor Miquel Vilardell és un referent de salut a Catalunya. Actual president de la Reial Acadèmia de Medicina ha estat president del Col·legi de Metges, director de serveis de Medicina interna a l’Hospital de la Vall d’Hebron, catedràtic de l’especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i ha presidit les societats catalana i espanyola de medicina interna. L’any 2005 va coordinar l’estudi sobre la sostenibilitat del sistema sanitari català conegut precisament com a “informe Vilardell”.

Aquesta es la seva visió sobre la realitat de l’atenció sanitària a Barcelona i la regió metropolitana:

Per Miquel Vilardell, doctor

A Catalunya, on està més ben posicionada l’atenció a la salut és precisament a Barcelona i la seva àrea metropolitana perquè compta amb els màxims dispositius tant de malalts aguts (persones que requereixen atenció immediata), com d’atenció intermèdia i de llarga estada. És en aquest entorn metropolità on s’acumulen més professionals sanitaris mentre que a la resta de Catalunya manquen recursos, professionals i algunes estructures. Una altra cosa és el sistema de coordinació entre els elements dels quals es disposa.

A l’àrea metropolitana de Barcelona s’hi concentren els grans hospitals altament especialitzats, però cal preguntar-nos què fa falta: crec que s’hauria d’avançar en la coordinació d’aquests centres hospitalaris d’aguts d’alta tecnologia, determinar clarament quina és la prestació de serveis que poden fer aquelles especialitats que tenen un alt cost o que requereixen una expertesa molt elevada i centralitzar-les més en un hospital d’aquest entorn metropolità per tal què realment l’expertesa sigui cada vegada millor.

Dit d’una altra manera: probablement s’ha de fer una reconversió d’experteses en centres específics: per realitzar els transplantaments de pulmó, cor, fetge o ronyó potser seria suficient comptar amb un o dos hospitals altament especialitzats. Això podria implicar la concentració d’aquestes activitats en un centre determinat i potser obligaria a vincular-hi alguns professionals, tot i que puguin treballar en un altre. Aquesta és una solució que, de fet, ja s’està aplicant en algunes àrees, com el tractament de l’ictus i l’infart, que va rotant com un treball en xarxa. Potser s’ha d’aprofundir en aquesta reconversió en centres més específics d’alta tecnologia, que permet reduir els costos i el nombre de professionals necessaris i permet augmentar també l’expertesa dels professionals especialitzats. És veritat que presenta dificultats, per les reticències dels hospitals a perdre un valor que és molt mediàtic i la resistència dels professionals a traslladar-se rotatòriament a altres centres.

No podem dir, doncs, que l’àrea metropolitana no estigui ben dotada, però falta coordinació entre serveis: si hi ha serveis de medicina interna a cadascun d’aquests hospitals la coordinació seria molt bona si es tractés d’una mateixa empresa, que és el sistema públic de salut, però això és encara una utopia, la coordinació costa molt perquè els propis professionals són gelosos de la feina que estan fent. Assegurar la coordinació entre serveis ha de ser un objectiu central.

Actualment, amb el nombre d’hospitals d’aguts i de metges que tenim en aquest país, si abordéssim aquesta reconversió sense por en tindríem prou perquè comptem, específicament a la regió metropolitana, i sense esmentar ara els grans centres de referència, amb institucions com l’Hospital universitari Mutua Terrassa, el Parc Tauli a Sabadell, Hospital general de Granollers, Hospital universitari de Mataró, hospitals de Badalona, Esperit Sant de Santa Coloma, Viladecans, Broggi de Sant Joan Despí, Sant Boi, Manresa, igualada, Sitges, Vilanova o Vilafranca.

El greu problema que tenen els hospitals d’aguts són les urgències, ja que molts pacients de l’àrea metropolitana per evitar les llistes d’espera hi acudeixen directament produint una gran pressió assistencial. Cal dir que, en termes generals, els serveis d’urgències han millorat molt, i avui el sistema de coordinació existent hauria de permetre la seva permeabilitat, de manera que a través dels serveis del 061 o el 112 es pugui orientar a l’usuari, dins de l’àrea metropolitana, per tal que acudeixi a un o altre hospital en funció de la llista d’espera i de la possibilitat de ser atès abans. El servei d’urgències encara és deficitari per les reticències dels hospitals davant la complexitat dels casos, i perquè cada centre disposa del seu propi pressupost. El problema no es resol fent grans centres d’urgències, sinó en variar el flux d’entrades.

Hem de fer atenció a la situació relacionada amb l’atenció intermèdia, els hospitals de patologies cròniques descompensades que no requereixen d’una alta tecnologia ni una expertesa extraordinària i per això no té sentit ocupar un llit d’hospital d’aguts que costa molts més diners públics. Per posar un exemple: no cal ingressar un pacient que requereix atenció intermèdia a l’Hospital de la Vall d’Hebron perquè se’l pot internar a l’antic hospital militar l’actual Parc Sanitari Pere Virgili, que és un clar cas d’hospital d’atenció intermèdia. Insisteixo doncs que necessitem més centres a tot arreu que siguin autènticament hospitals d’atenció intermèdia.

En el segon capítol sobre els reptes de futur de Barcelona i el seu entorn metropolità en l’àmbit de les ciències de la salut oferim l’opinió del doctor Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital Clínic sobre el projecte de construcció del nou centre que ha de començar el 2030 amb la previsió de finalitzar el 2035 i dedicar-hi una inversió de 1.700 milions d’euros. Es tracta, sens dubte, d’una decisió estratègica de gran volada tant en el camp assistencial públic com en les sinergies que es poden generar amb altres centres i iniciatives com són el futur Biocluster de Bellvitge, Sant Joan de Déu i des del punt de vista de la transformació urbana. Oferim també l’opinió d’Eva Rosell, CEO de Barcelona Health Hub, associació sense ànim de lucre que té com a objectiu avançar en la innovació en salut digital i la seva transferència al sector de la salut.

Josep Maria Campistol : el nou Clínic és un dels projectes més engrescadors, transformadors i emblemàtics de la ciutat i el país

L’Hospital Clínic de Barcelona, amb més de cent anys d’història, és un centre públic de salut referent a Barcelona, a Catalunya i al món. És un consorci públic format per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona. Hospital terciari i d’alta complexitat, es troba en la posició 52 del ranking mundial dels World’s Best Smart Hospitals 2025 i té nou especialitats posicionades entre les 100 millors del món.
Des de l’any 2016 el seu director general és el doctor Josep Maria Campistol (Girona 1960), que compagina aquesta responsabilitat amb la pràctica clínica i la docència, com a catedràtic de Nefrologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
-Com cal valorar el paper que històricament ha jugat l’Hospital Clínic com a centre sanitari i universitari per a Barcelona?
L’Hospital Clínic és un hospital centenari, inaugurat el 1906, que procedia de l’antic Hospital de la Santa Creu del carrer de l’Hospital. La instal·lació de l’hospital i la facultat de medicina als carrers Casanova i Villarroel va ser una fita molt important. Des d’aleshores l’Hospital Clínic de la mà de la Universitat de Barcelona ha tingut un paper molt important en la sanitat publica de Barcelona i també de Catalunya. En molts aspectes des del punt de vista docent aquest binomi universitat de Barcelona Hospital Clínic ha estat molt positiu i també òbviament com a hospital de barri de l’esquerra de la ciutat amb prop de mig milió d’usuaris, i també és important com a hospital terciari de molta patologia de Catalunya. Crec que val la pena recordar el paper que va tenir l’hospital clínic durant la guerra civil quan va ser un punt de referència per als ferits. En definitiva, el Clínic és un hospital important, històric, de referència de la mà de la universitat de Barcelona i amb voluntat de continuar en aquesta línia, amb aquest posicionament.
-Què ha de significar la construcció del nou Hospital Clínic? Quin impacte territorial, assistencial, docent i investigador creu que tindrà?
Aquesta és una fita molt important, portem molts anys somiant aquest moment, demanant i desitjant l’ampliació del clínic. L’hospital des del seu naixement ha triplicat la superfície de la seu del carrer Villarroel i ha anat incorporant altres seus com Maternitat, Hospital Plató, i les consultes externes. Avui ens trobem en una situació de compressió absoluta, necessitem realment el nou espai, que hi hagi una ampliació significativa i que puguem realment treballar en condicions francament millors per als professionals, però especialment per als pacients. La construcció del nou Clínic crec que és una fita molt important i l’alineament que hi ha amb les administracions municipals de Barcelona, Esplugues, l’Hospitalet, amb la Generalitat de Catalunya amb totes les seves conselleries implicades i l’AMB i la Diputació juntament amb el propi Clínic i la Universitat de Barcelona crec que ha estat clau per fer possible aquest projecte que estic segur serà un revulsiu fonamental en molts aspectes.
-Quins són els elements a destacar?
En primer lloc i el més important des de la perspectiva sanitària per convertir-nos en un centre de referencia a nivell internacional d’Europa i del món, alhora des de l’òptica docent, educativa, a nivell dels diferents graus de medicina, infermeria, fisioteràpia, enginyeria biomèdica, i altres relacionats amb les ciències de la salut, i finalment amb un element crucial que és la recerca i la innovació. Crec sincerament que aquest projecte pot ser un estímul important en la perspectiva professional sanitària, docent, en recerca i innovació, però també des del punt de vista de transformar la ciutat i el territori amb la sortida sud de Barcelona cap a la Diagonal. En definitiva crec que és un projecte absolutament cabdal per al futur de Barcelona i un dels projectes més engrescadors, transformadors i emblemàtics que té la ciutat i el país.
-Quines sinergies es poden generar entre el nou Clínic i altres realitats o projectes com el Biocluster de Bellvitge i Sant Joan de Déu? Em refereixo a millora assistencial, investigació, oportunitats de creixement econòmic, ocupació de qualitat…
Hem de recordar que el nou emplaçament del clínic estarà aproximadament a 125 metres en línia recta amb l’Hospital de Sant Joan de Déu, que és un referent en atenció pediàtrica i matern infantil i de ben segur que buscarem sinergies entre les dues institucions. Tenim un element molt important que és la Universitat de Barcelona que ens agermana, ens serveix d’aixopluc i per tant estic convençut que les sinergies seran absolutes i que treballarem plegats molts aspectes. En realitat ja ho estem fent perquè al final Sant Joana de Déu és el nostre hospital pediàtric i hi tenim moltíssima relació des de fa anys. Estic convençut també que treballarem amb el biocluster de Bellvitge, un punt important de ciències de la salut, de recerca i d’innovació. Amb l’Hospital de Bellvitge també ens uneix la Universitat de Barcelona i per tant crec que aquets elements han de ser cabdals per un treball sinèrgic, per buscar aliances i al final també per crear estructura, primer amb la perspectiva sanitària, però alhora també amb la perspectiva econòmica, en recerca i innovació. Crec que el futur és molt positiu si som capaços de desenvolupar els dos projectes en un temps raonable crec que la nostra ciutat i el nostre país es posarà en primera línia a nivell europeu en recerca en salut, en la innovació, en la creació d’empreses i, el que és més important, en l’atenció sanitària.

Campistol: ”Barcelona i Catalunya s’han convertit en un referent en el món de la salut, de la industria farmacèutica i de la creació d’empreses.”

-Com valora els nivells de col·laboració entre els sectors públic i privat en aquest àmbit d’impuls de la salut i la ciència?
Crec que és essencial. Sempre he estat un defensor d’aquesta col·laboració, òbviament de manera absolutament transparent i lògicament amb un win-win que crec que és important en aquests moments. Crec de nou que Barcelona i Catalunya s’han convertit en un pol d’atracció de la indústria farmacèutica. Només ens faltaria tenir la seu de l’Agència Europa del Medicament (EMA) a Barcelona. Va ser una llàstima no haver-la aconseguit en el seu moment, però malgrat tot, crec que Barcelona i Catalunya s’han convertit en un referent en el món de la salut, de la industria farmacèutica i de la creació d’empreses.
Cal valorar molt positivament totes les iniciatives en aquest aspecte perquè poden ser un impuls molt important per nosaltres i, a més de la indústria farmacèutica, també podem parlar dels instituts de recerca que s’estan desenvolupant sobretot per iniciativa publica, però també hi ha altres iniciatives privades que estic segur que ajudaran a la ciència, a la ciutat i al nostre país. En definitiva, crec que ens espera un futur molt interessant, molt positiu, amb una transformació de l’economia de Catalunya molt centrada en les ciències de la salut en recerca biomèdica i tot el que es deriva d’aquí: una bona i millor atenció, però també la creació de riquesa i d’empreses.
-Tot això en un entorn metropolità molt dinàmic. Quin diagnòstic fa de la situació global del sector de la salut i els seus reptes en aquest gran àmbit?
El sector salut a Barcelona, àrea metropolitana i Catalunya en general està realment molt ben posicionat: crec que hi ha un sistema de salut públic de primer nivell amb hospitals terciaris i hospitals de més baixa complexitat especialment comarcals que complementen aquest sistema sanitari. Crec sincerament que tenim un gran sistema públic i que el gran repte és la seva sostenibilitat: tenim un problema greu de professionals, de manca de metges, però sobretot d’infermeria, i un sistema molt atomitzat amb molts hospitals i molts actors i, òbviament, problemes de finançament. Recordem que la salut representa aproximadament el 40% del pressupost de la Generalitat, una partida molt important, però és probable que no arribin gaires més diners i, per tant, cal afrontar el problema crònic del finançament i el tsunami —diguem-ho d’aquesta manera— de l’envelliment de la població, de la cronificació de la patologia, especialment del càncer, cosa que és fantàstica, però que, òbviament, condiciona i provoca més necessitat de recursos i d’atenció. Crec que societat, professionals i polítics hem d’anar de la mà perquè el sistema pugui ser sostenible i pugui oferir la millor resposta.

Barcelona Health Hub: incorporar la IA de manera ètica, segura i efectiva

Barcelona Health Hub és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu avançar en la innovació en salut digital i la seva transferència al sector. Aplega més de mig miler de membres entre startup, institucions sanitàries públiques i privades, universitats, grans corporacions i inversors per accelerar la transformació digital de la indústria de la salut. El Hub és reconegut com un centre de referència internacional en salut digital, atraient innovació i talent ocupa quatre pavellons del recinte modernista de Sant Pau.

Els principals reptes de Barcelona i la seva àrea metropolitana en matèria de salut inclouen l’adopció efectiva i la transferència de la tecnologia en els sistemes de salut. Un repte especialment rellevant és la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) i altres tecnologies avançades de manera ètica, segura i efectiva. Cal garantir la validació científica de les solucions i la seva interoperabilitat amb sistemes existents. Les oportunitats passen per aprofitar l’ecosistema existent en salut digital que té Barcelona i la seva àrea metropolitana, que combina hospitals de referència, centres de recerca, universitats, startups, corporacions i administracions.
Barcelona ja és un dels ecosistemes de salut més potents d’Europa, i els grans projectes en marxa com l’ampliació del Clínic, el Biocluster de Bellvitge, Sant Joan de Déu, el Centre de Recerca de la Caixa, Ciutadella del Coneixement, etcètera, actuaran com a acceleradors clau per reforçar-lo. Aquests projectes multiplicaran l’impacte en recerca, innovació i ocupació de qualitat, atrauran inversió i talent internacional, i permetran una millor transferència de coneixement cap a les entitats hospitalàries.
Des de Barcelona Health Hub creiem fermament que la col·laboració publico privada és essencial per fer créixer i consolidar l’ecosistema de salut. Ja estem impulsant iniciatives en aquesta línia, com la col·laboració amb l’Hospital de Sant Pau, on hem creat el primer centre de validació de solucions digitals en salut. És un exemple concret de com la unió entre sector públic i privat pot generar valor real per al sistema. Tot i això, encara queda molt camí per recórrer, i cal que les institucions públiques apostin de manera més decidida per aquest model col·laboratiu per tal d’accelerar la innovació i el seu impacte en la societat.
Barcelona Health Hub actua com a catalitzador de la innovació en salut digital, connectant startup, hospitals, centres de recerca, universitats i empreses en un entorn col·laboratiu únic. Treballem per promoure la transferència de coneixement i tecnologia, donar visibilitat internacional a l’ecosistema català de salut digital i impulsar iniciatives que facilitin la prova i adopció de solucions digitals en entorns clínics reals. A més, contribuïm a afavorir la captació d’inversió i talent a la ciutat.
Com afirma Cristian Pascual, president de Barcelona Health Hub: “Creiem fermament en una Barcelona líder en salut digital, i treballem cada dia per fer-ho possible. Aquesta visió compartida ens guia en cada pas cap a un futur més innovador, connectat i saludable.”

Eva Rosell, CEO de Barcelona Health Hub

ALTRES ARTICLES