ESTEM DAVANT EL RISC QUE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA) SIGUI UNA NOVA BOMBOLLA?
Per Josep Grau, consultor en estratègia i tecnologia
L’eufòria borsària de les últimes setmanes, ¿ens està assenyalant la possibilitat d’una bombolla en el sector tecnològic?
Recordem la bombolla de les ‘Puntocom’, els mercats es van disparar; els fons d’inversió van inflar la bombolla que va explotar després. Companyies com Lycos, Terra, entre altres, van ser eliminades del mapa, encara que una, Amazon, van saber reinventar-se.
En l’actualitat, la hipotètica punxada és més complicat que es produeixi. La IA és una tecnologia que, indubtablement, ha vingut per a quedar-se i gaudeix d’una important penetració. Davant els projectes transformadors i les aplicacions reals i rendibles, les empreses han manifestat un clar interès per utilitzar-la.
La competència econòmica i geopolítica entre les grans companyies i els estats, impulsa un frenesí inversor a tot el món. La IA atreu cada vegada més diners, companyies tecnològiques com OpenAI, Microsoft, Nvidia, AWS, AMD, Oracle, mouen prop d’un bilió de dòlars, entre inversions i participacions creuades, prometent futurs beneficis. Les decisions no es basen en la demanda real del mercat, sinó que busquen reforçar les expectatives. Els inversors diuen que “és el moment d’apostar perquè ningú es vol quedar enrere”.
“És evident que el canvi transformador de la IA generativa i l’impacte creixent dels agents de IA prometen una productivitat inigualable”. |
Jeff Bezzos, fundador d’Amazon, ha manifestat que “no estem davant una bombolla financera, sinó davant una bombolla industrial”. Bezzos afirma que “els inversors no distingeixen entre les idees bones i les dolentes, i la IA canviarà totes les indústries”.
Sam Altman, de OpenAI, recentment va sostenir que “quan es produeixen bombolles, les persones intel·ligents s’entusiasmen en excés, però en realitat és tan sols una part de la veritat, els inversors en general estan massa entusiasmats amb la IA”.
Sundar Pichai, director executiu de Alphabet, la matriu de Google, en declaracions a la BBC, ha assenyalat que “el creixement de la inversió en IA ha estat extraordinària, i existeix una certa irracionalitat en l’actual demanda de computació”.
L’Institut de McKinsey preveu que les inversions en IA superaran, enguany, els 3,5 bilions de dòlars. En la seva última enquesta global, conclou que les organitzacions comencen a prendre mesures que impulsen l’impacte final. La supervisió del CEO per a desenvolupar i desplegar sistemes de IA de manera responsable està relacionada amb l’impacte en els resultats declarats de l’ús generacional per part d’una organització, i del seu impacte en el EBIT. L’estudi, indica que les organitzacions estan començant a crear estructures i processos que condueixen a un valor significatiu de la IA generacional.
Des d’una altra perspectiva, l’estudi global “Trust, attitudes and usi of AI”, de KPMG, indica que, a pesar que el 66% de les persones ja usen la IA amb una certa regularitat, la majoria confien més en la capacitat tècnica que en resultats fiables; existeix una diferència entre confiança tècnica i desconfiança ètica.
És evident que el canvi transformador de la IA generativa i l’impacte creixent dels agents de IA prometen una productivitat inigualable, a pesar que algunes empreses estan gaudint d’alguns èxits, moltes pateixen dificultats per a monetitzar les seves inversions.
D’altra banda, la Unió Europea intenta recuperar el terreny perdut, anunciant programes per a situar-se a l’avantguarda de la IA, amb inversions de més de 300.000 milions d’euros. La CE enfoca les oportunitats en el desenvolupament de solucions ètiques i segures, pretenent enfortir el sobiranisme tecnològic sostenible i fer costat a la indústria europea.
Segons els inversors, les companyies europees cotitzades tenen un valor més baix amb perspectives similars, i tenen una composició i dinàmiques molt diferents. Encara que el mercat és global, en el cas d’una possible bombolla, els riscos per a Europa serien menors que per als EUA.
En aquest sentit, la Comissió Europea ha aprovat un paquet de mesures anomenat “Òmnibus Digital” amb l’objectiu de simplificar i flexibilitzar una sèrie de regulacions tecnològiques, així com reforçar la competitivitat de les empreses europees.
Les grans companyies tecnològiques de Silicon Valley i el president Trump han criticat amb força les normatives europees perquè consideren que posen massa obstacles per a fer negocis. L’“Òmnibus digital” podria comportar que les grans companyies tecnològiques mundials es vegin alleugerides els seus requisits en matèria d’Intel·ligència Artificial (IA).
Ara, la Comissió Europea proposa retardar l’entrada d’una sèrie de normes més estrictes sobre l’ús IA en àmbits considerats “d’alt risc” per a garantir que la seva introducció en el mercat no vulneri els drets fonamentals ni posi en risc vides humanes. La nova normativa havia d’entrar en vigor a l’agost del 2026, però finalment està previst que es faci al desembre del 2027.
Segons Bill Gates, cofundador de Microsoft, “el desenvolupament de la intel·ligència artificial està enfocat per ser una eina per a facilitar als éssers humans els seus treballs el màxim possible, i a reduir terminis”.
La qüestió és que el desenvolupament de la IA ens arriba tan ràpid, que no tenim temps d’adaptar-nos, tenim una necessitat de talent, aprenentatge i adaptació constant.
Però enguany, DeepSeek ha marcat una fita en la IA, una primera prova que la Xina havia aconseguit sortejar l’embargament de semiconductors dels EUA amb un sistema igual de potent que la de les tecnològiques americanes, però molt més barat d’entrenar.
Una nova IA anomenada Kimi-K2 Thinking desenvolupada per una companyia propietat del gegant tecnològic Alibaba; Kimi-K2 ja ha aconseguit superar-lo en raonament complex, ús d’eines externes i processament de grans volums de dades. La família Kimi és de “codi obert”, just el contrari que ChatGPT o Gemini, que són models privats i tancats. Ho ha aconseguit, per una fracció del cost dels d’OpenAI i Google. DeepSeek assegura que va invertir uns 300.000 dòlars en el R1, i en Kimi uns 4,6 milions. El llançament de Kimi-K ha comportat la major destrucció de valor borsari de la història, en què la tecnològica Nvidia perdés 600.000 milions de dòlars en una sola jornada borsària.
Jensen Huang, primer magnat de Nvidia ha manifestat: “la Xina guanyarà la carrera de la IA”.
En el nostre àmbit més domèstic, la Generalitat de Catalunya anuncia que mobilitzarà 1.000 M€ fins al 2030 per a situar la IA al servei de les persones, les empreses i els serveis públics. L’objectiu és que Catalunya lideri aquest canvi des d’una perspectiva industrial, social i democràtica, amb l’objectiu de maximitzar els oportunitats de la IA, reconeixent els riscos i, dotar empreses, administracions i societat en general de les eines necessàries per a enfrontar-se a la IA amb responsabilitat.
“Catalunya IA 2030” és l’aposta estratègica catalana per una IA inclusiva, sostenible i vertebradora del territori, connectant la recerca amb l’empresa, educació i el sector públic, per a poder construir un futur digital amb valors democràtics i d’equitat.
Per Josep Grau, consultor en estratègia i tecnologia
L’eufòria borsària de les últimes setmanes, ¿ens està assenyalant la possibilitat d’una bombolla en el sector tecnològic?
Recordem la bombolla de les ‘Puntocom’, els mercats es van disparar; els fons d’inversió van inflar la bombolla que va explotar després. Companyies com Lycos, Terra, entre altres, van ser eliminades del mapa, encara que una, Amazon, van saber reinventar-se.
En l’actualitat, la hipotètica punxada és més complicat que es produeixi. La IA és una tecnologia que, indubtablement, ha vingut per a quedar-se i gaudeix d’una important penetració. Davant els projectes transformadors i les aplicacions reals i rendibles, les empreses han manifestat un clar interès per utilitzar-la.
La competència econòmica i geopolítica entre les grans companyies i els estats, impulsa un frenesí inversor a tot el món. La IA atreu cada vegada més diners, companyies tecnològiques com OpenAI, Microsoft, Nvidia, AWS, AMD, Oracle, mouen prop d’un bilió de dòlars, entre inversions i participacions creuades, prometent futurs beneficis. Les decisions no es basen en la demanda real del mercat, sinó que busquen reforçar les expectatives. Els inversors diuen que “és el moment d’apostar perquè ningú es vol quedar enrere”.
“És evident que el canvi transformador de la IA generativa i l’impacte creixent dels agents de IA prometen una productivitat inigualable” |
Jeff Bezzos, fundador d’Amazon, ha manifestat que “no estem davant una bombolla financera, sinó davant una bombolla industrial”. Bezzos afirma que “els inversors no distingeixen entre les idees bones i les dolentes, i la IA canviarà totes les indústries”.
Sam Altman, de OpenAI, recentment va sostenir que “quan es produeixen bombolles, les persones intel·ligents s’entusiasmen en excés, però en realitat és tan sols una part de la veritat, els inversors en general estan massa entusiasmats amb la IA”.
Sundar Pichai, director executiu de Alphabet, la matriu de Google, en declaracions a la BBC, ha assenyalat que “el creixement de la inversió en IA ha estat extraordinària, i existeix una certa irracionalitat en l’actual demanda de computació”.
L’Institut de McKinsey preveu que les inversions en IA superaran, enguany, els 3,5 bilions de dòlars. En la seva última enquesta global, conclou que les organitzacions comencen a prendre mesures que impulsen l’impacte final. La supervisió del CEO per a desenvolupar i desplegar sistemes de IA de manera responsable està relacionada amb l’impacte en els resultats declarats de l’ús generacional per part d’una organització, i del seu impacte en el EBIT. L’estudi, indica que les organitzacions estan començant a crear estructures i processos que condueixen a un valor significatiu de la IA generacional.
Des d’una altra perspectiva, l’estudi global “Trust, attitudes and usi of AI”, de KPMG, indica que, a pesar que el 66% de les persones ja usen la IA amb una certa regularitat, la majoria confien més en la capacitat tècnica que en resultats fiables; existeix una diferència entre confiança tècnica i desconfiança ètica.
És evident que el canvi transformador de la IA generativa i l’impacte creixent dels agents de IA prometen una productivitat inigualable, a pesar que algunes empreses estan gaudint d’alguns èxits, moltes pateixen dificultats per a monetitzar les seves inversions.
D’altra banda, la Unió Europea intenta recuperar el terreny perdut, anunciant programes per a situar-se a l’avantguarda de la IA, amb inversions de més de 300.000 milions d’euros. La CE enfoca les oportunitats en el desenvolupament de solucions ètiques i segures, pretenent enfortir el sobiranisme tecnològic sostenible i fer costat a la indústria europea.
Segons els inversors, les companyies europees cotitzades tenen un valor més baix amb perspectives similars, i tenen una composició i dinàmiques molt diferents. Encara que el mercat és global, en el cas d’una possible bombolla, els riscos per a Europa serien menors que per als EUA.
En aquest sentit, la Comissió Europea ha aprovat un paquet de mesures anomenat “Òmnibus Digital” amb l’objectiu de simplificar i flexibilitzar una sèrie de regulacions tecnològiques, així com reforçar la competitivitat de les empreses europees.
Les grans companyies tecnològiques de Silicon Valley i el president Trump han criticat amb força les normatives europees perquè consideren que posen massa obstacles per a fer negocis. L’“Òmnibus digital” podria comportar que les grans companyies tecnològiques mundials es vegin alleugerides els seus requisits en matèria d’Intel·ligència Artificial (IA).
Ara, la Comissió Europea proposa retardar l’entrada d’una sèrie de normes més estrictes sobre l’ús IA en àmbits considerats “d’alt risc” per a garantir que la seva introducció en el mercat no vulneri els drets fonamentals ni posi en risc vides humanes. La nova normativa havia d’entrar en vigor a l’agost del 2026, però finalment està previst que es faci al desembre del 2027.
Segons Bill Gates, cofundador de Microsoft, “el desenvolupament de la intel·ligència artificial està enfocat per ser una eina per a facilitar als éssers humans els seus treballs el màxim possible, i a reduir terminis”.
La qüestió és que el desenvolupament de la IA ens arriba tan ràpid, que no tenim temps d’adaptar-nos, tenim una necessitat de talent, aprenentatge i adaptació constant.
Però enguany, DeepSeek ha marcat una fita en la IA, una primera prova que la Xina havia aconseguit sortejar l’embargament de semiconductors dels EUA amb un sistema igual de potent que la de les tecnològiques americanes, però molt més barat d’entrenar.
Una nova IA anomenada Kimi-K2 Thinking desenvolupada per una companyia propietat del gegant tecnològic Alibaba; Kimi-K2 ja ha aconseguit superar-lo en raonament complex, ús d’eines externes i processament de grans volums de dades. La família Kimi és de “codi obert”, just el contrari que ChatGPT o Gemini, que són models privats i tancats. Ho ha aconseguit, per una fracció del cost dels d’OpenAI i Google. DeepSeek assegura que va invertir uns 300.000 dòlars en el R1, i en Kimi uns 4,6 milions. El llançament de Kimi-K ha comportat la major destrucció de valor borsari de la història, en què la tecnològica Nvidia perdés 600.000 milions de dòlars en una sola jornada borsària.
Jensen Huang, primer magnat de Nvidia ha manifestat: “la Xina guanyarà la carrera de la IA”.
En el nostre àmbit més domèstic, la Generalitat de Catalunya anuncia que mobilitzarà 1.000 M€ fins al 2030 per a situar la IA al servei de les persones, les empreses i els serveis públics. L’objectiu és que Catalunya lideri aquest canvi des d’una perspectiva industrial, social i democràtica, amb l’objectiu de maximitzar els oportunitats de la IA, reconeixent els riscos i, dotar empreses, administracions i societat en general de les eines necessàries per a enfrontar-se a la IA amb responsabilitat.
“Catalunya IA 2030” és l’aposta estratègica catalana per una IA inclusiva, sostenible i vertebradora del territori, connectant la recerca amb l’empresa, educació i el sector públic, per a poder construir un futur digital amb valors democràtics i d’equitat.
| share: |       |
