L’ HOSPITALET, GRANOLLERS I SANT ADRIÀ AMB LA CULTURA

RethinkBCN continua aquesta setmana publicant la sèrie del periodista Rafael Pradas al voltant del posicionament de les administracions locals respecte de la cultura. El segon lliurament recull les converses amb amb David Quirós, alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers, i Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià.

per Rafael Pradas

En aquest segon lliurament sobre la realitat cultural de Barcelona i el seu ampli entorn metropolità i les perspectives que s’obren en el futur immediat, oferim la posició d’alcaldes de l’àmbit metropolità de Barcelona en el sentit més estricte (L’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs) i també de la regió metropolitana com és el cas de Granollers.

La seva opinió és de gran interès per poder copsar la dimensió metropolitana que progressivament adquireix la producció i el consum cultural sense oblidar l’existència de polítiques locals que tenen l’encert de basar-se en la proximitat i en el paper cívic que adquireix el fet cultural al costat de l’escola i del teixit associatiu. Cal no oblidar que, malgrat tots els problemes existents, l’àrea metropolitana de Barcelona es caracteritza per l’existència de múltiples centres urbans amb capacitat de generar espais de convivència, serveis, activitat econòmica i social.

David Quirós, alcalde de l’Hospitalet de Llobregat: Cal una estratègia cultural conjunta

David Quirós, alcalde de l’Hospitalet de Llobregat des de juny de 2024 ha estat regidor de cultura durant més de vuit anys. És un dels impulsors del Districte Cultural L’Hospitalet i de la iniciativa L’Hospitalet 6.0, aquesta en col·laboració amb la Fundació Barcelona Mobile World Capital que subratllen el pes que la ciutat va assolint en el camp de les industries culturals.

Al Districte Cultural L’Hospitalet hi ha unes 500 empreses de sectors creatius instal·lades en un entorn urbà no massa definit dels barris de Centre, Bellvitge, Sant Josep i Santa Eulalia, però que ha creat un àmbit que s’ha vingut a considerar com una mena de Brooklyn de Barcelona i que es complementa amb l’altre gran pol de creació i talent del Poblenou a Barcelona. Es justament a l’Hospitalet on la cantant Rosalia ha instal·lat el seu estudi d’enregistrament i empresa d’esdeveniments, prop del recinte de Fira de Barcelona i, per altra banda, l’antiga fabrica Godó i Trias es convertirà en un centre d’arts visuals de la mà dels antics promotors de l’Hermitage a Barcelona i actuals impulsors del Museu Thyssen de Barcelona a l’antic cinema Comèdia.

Aquest 2025 l’Hospitalet de Llobregat celebrarà el seu primer centenari com a ciutat, títol que li va atorgar Alfons XII el 1925. La segona ciutat de Catalunya arriba a la commemoració amb 280.000 habitants i una alta densitat: en concret, els barris de la Florida i Montmartre-Glignancourt (Paris) són els més atapeïts d’Europa. L’any del centenari, l’Hospitalet encara projectes diversos com la futura intervenció a la zona nord o Samontà, el soterrament de les vies del tren, les polítiques d’habitatge i espais verds i, sobretot, la posta en marxa del pla director urbanístic Biopol Gran Via, aprovat ja per la Generalitat, vinculat al soterrament del tram final de la C-31 que permetrà crear un bioclúster de salut i la innovació a partir de l’existència de l’Hospital de Bellvitge, l’ICO, el futur Clínic i Sant Joan de Deu, entre altres centres, i que ha de tenir un gran impacte econòmic.

Hem demanat a l’alcalde Quirós la seva opinió sobre diverses qüestions relacionades amb la dimensió metropolitana de la cultura i els seus desafiaments de futur com vam fer anteriorment amb l’alcalde de Cornellà i vicepresident de l’AMB Antonio Balmon.

Els grans reptes culturals en els pròxims anys

Fomentar una cultura participativa amb lideratge compartit que potenciï la cooperació entre les administracions públiques —responsables de garantir l’acompliment dels drets culturals— i les entitats, associacions, institucions privades i del tercer sector.

Ha de ser una cultura inclusiva, equitativa i descentralitzada, que arribi a tots els territoris i segments socials, garanteixi que no es perdi la memòria del passat, valori la diversitat del present i ens projecti cap al futur amb una identitat compartida que reforci la cohesió social.

Una cultura innovadora i creativa que aposti decididament per les noves generacions com a agents clau per al futur de les comunitats.

El paper de les ciutats metropolitanes com a generadores i difusores de cultura

Les ciutats metropolitanes afronten avui el repte de projectar la seva acció cultural més enllà dels límits municipals, integrant els territoris de l’entorn en una estratègia conjunta. Tot i que les administracions locals mantenen una atenció centrada en la seva pròpia circumscripció, és necessari obrir la mirada i promoure polítiques culturals que traspassin les fronteres geogràfiques.

La mobilitat de les persones a través dels entorns metropolitans converteix aquestes àrees en espais de convivència contínua, i la cultura ha de reflectir aquesta realitat, ha d’esdevenir un motor de connexió i cohesió entre municipis.

En aquest context, cada ciutat ha de posar en valor la seva cultura per compartir-la amb les localitats veïnes, sense intentar reproduir models externs. Cadascuna té la seva pròpia identitat, singularitat i riquesa cultural, elements que la fan única dins l’entramat metropolità.

Objectius culturals compartits entre Barcelona i la seva àrea

La cultura ha de ser metropolitana per poder arribar a tothom. És necessari superar els límits administratius i assumir que moltes de les activitats culturals tenen un interès que va més enllà del municipi. Cal activar mecanismes que facilitin la col·laboració entre territoris i ciutats per consolidar aquesta realitat. Projectes com Dansa Metropolitana, la biennal europea Manifesta 15 o el Festival Cruïlla demostren que la cooperació i la descentralització són estratègies clau per garantir l’accés a la cultura i fomentar una programació rica i diversa per a tota la ciutadania.

L’experiència del Districte Cultural com a model de desenvolupament de les indústries culturals

El Districte Cultural L’H s’ha consolidat com un projecte estratègic que va més enllà del suport a les indústries culturals i se centra també en la dinamització dels agents creatius i artístics. Un dels seus principals èxits ha estat exercir de facilitador i catalitzador de les iniciatives privades que s’estableixen al territori, fomentant alhora l’arrelament dels nous talents a L’Hospitalet a través de projectes col·laboratius i comunitaris.

Aquest enfocament ha permès atreure talent i capacitats creatives, revitalitzar diverses zones de la ciutat i diversificar l’oferta cultural i artística, i ha consolidat el Districte Cultural com un espai construït de manera horitzontal, amb una estratègia clara de creixement de baix a dalt.

Alba Barnusell alcaldessa de Granollers: a favor d’un Consell de Ciutats per la Cultura

Amb experiència de més de 20 anys com a regidora de Granollers, on ha ocupat les responsabilitats de cultura en diversos mandats, és alcaldessa des de 2022. És membre activa de l’associació de municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona que treballa per tenir una major representació com a interlocutor en els temes que afecten la Regió Metropolitana.

Hem traslladat a l’alcaldessa Barnusell els següents temes:

Els grans reptes culturals en els propers anys

Ens trobem en un moment transcendental per situar la cultura en el lloc que li pertoca. Si després de la Segona Guerra Mundial es va parlar de la democratització de la cultura, ara toca situar-la com a dret fonamental. La cultura té un paper clau en la definició de qui som. És una eina transformadora que permet desenvolupar el sentit crític. Si volem millorar com a éssers humans, la cultura és imprescindible. Per això, li hem de donar el valor de servei públic que li correspon. Cal fer-la més accessible i potenciar-ne la diversitat. I anem cap aquí.

Un dels projectes culturals més interessants que tenim sobre la taula és la Llei de Drets Culturals que es debatrà al Parlament. El consens en aquest marc em sembla fonamental. De fet, la cooperació entre administracions és el camí per a potenciar un ecosistema cultural plural, sostenible, eficaç i competitiu. Alhora, entendre la cultura com a element també de cohesió i creació d’identitat compartida i sentiment de pertinença és clau en unes ciutats i societats cada cop més complexes, diverses i plurals.

El paper de les ciutats metropolitanes com a generadores i difusores de cultura

Les ciutats metropolitanes són les més ben posicionades per crear les millors condicions per a la generació de projectes culturals, ja que disposen d’una gran diversitat de creadors, entitats, petites empreses culturals. Cal que els ajuntaments detectem i cuidem el talent. Cal fer una feina molt acurada, quirúrgica, per identificar quins agents tenim a les nostres ciutats i oferir-los un entorn favorable on arrelar. Si som capaços de ser forts territorialment la suma serà imbatible. Incentivar i acompanyar el talent per una banda i, per a l’altra, impulsar la participació de la ciutadania en les activitats culturals, com a espectadors, generadors i creadors de cultura. Han de passar coses als equipaments, i també a les places i als carrers i hem de ser capaços d’engrescar la gent a formar-ne part.

Des de les ciutats podem fer créixer, i molt, l’èxit de l’oferta cultural. Bones biblioteques, bons teatres, programacions originals i atractives, espais audiovisuals potents com Roca Umbert Fàbrica de les Arts a Granollers, Ca l’Estruch a Sabadell, Neàpolis a Vilanova, Tecla Sala a l’Hospitalet, on hi trobin espai les noves tendències, les propostes més innovadores i també les de més tradicionals, que hi convisquin. Cadascú ha de treballar des de la seva ciutat, tenint en compte les seves singularitats i identitats, però en permanent diàleg amb tot l’entorn metropolità. Una bona eina podria ser crear un Consell de les Ciutats per la Cultura, un òrgan format per ciutats grans i mitjanes que podria erigir-se com l’interlocutor de referència per al Govern i generador d’oportunitats i projectes conjunts a tot el territori.

Barcelona i la regió metropolitana es poden plantejar objectius compartits en matèria de cultura ?

Sí, de fet ja ho estem veient en projectes com el Manifesta, o el Dansa Metropolitana, per posar dos exemples. I arribarà un moment en què una part significativa dels projectes culturals seran compartits entre administracions i entitats de forma més orgànica. La preservació de la identitat i cultural local ha de ser compatible amb els projectes compartits, ja sigui en el vessant de l’exhibició, on ja està passant, com en el de la gestació dels projectes.

Les ciutats mitjanes hem d’aprofitar la capitalitat de Barcelona, amb els recursos i la capacitat de difusió que això comporta, i Barcelona ha de saber aprofitar la diversitat i la riquesa que podem aportar des del territori.

Com a alcaldessa de Granollers, per exemple, puc posar en valor que a la nostra ciutat la cultura és un eix fonamental: hi destinem gairebé el 8% del pressupost. Destinar-hi recursos és important, però també la permanent revisió de les actuacions i la recerca de noves mirades a l’hora d’impulsar projectes. La cultura és cohesió i és coneixement, però també és motor econòmic. Per tant, aliança amb Barcelona, sí. I amb els diferents nivells d’administració. I amb les ciutats metropolitanes. I amb el sector privat. Si col·laborem, sumem i creixem i avancem plegats.

Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià: Catalunya Media City, una gran oportunitat

Passar de les qüestions generals als temes concrets ajuda a valorar la importància de la cultura per a la vida de les ciutats, grans i petites.

Hem demanat a l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, la seva opinió sobre l’impacte que pot tenir sobre la població el projecte Catalunya Media City, que s’ubicarà a l’espai de les emblemàtiques Tres Xemeneies. Filo Cañete regidora des de 2007 és, des de des del 2021 alcaldessa d’una ciutat amb una alta complexitat social:

“A la ciutat de Sant Adrià, com a generadora i difusora de cultura, treballem i impulsem activitats de difusió de la cultura, la història i la tradició catalanes i del municipi. La preservació i la recuperació de la memòria històrica i la cultura local són fonamentals per definir la identitat d’una ciutat, desenvolupar el sentiment de pertinença a la comunitat, enfortir i cohesionar el teixit social.

És una realitat que ciutats com Sant Adrià de Besòs, amb 40.000 habitants, no tenen els recursos per competir amb l’oferta cultural de més impacte de les grans ciutats de l’àrea metropolitana, com Barcelona i d’altres, però ara tenim una oportunitat històrica en l’àmbit de la producció cultural, amb el Hub Audiovisual, Digital i del Videojoc Catalunya Media City. La producció cultural serà un dels eixos centrals d’un projecte que lidera precisament la conselleria de Cultura de la Generalitat, de la mà dels ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Badalona, i altres administracions, a través del Consorci del Besòs. El Catalunya Media City convertirà Sant Adrià de Besòs en un referent de la creació cultural tant a l’àrea metropolitana de Barcelona com a Catalunya. És una ocasió única i un repte, que ha de tenir un impacte positiu a la ciutat i en tot el territori del Besòs a tots els nivells (econòmic, social i cultural) i donar un tomb a la seva història.

En els darrers temps es parla molt del Besòs i crec que ara sí que ha arribat l’hora de desenvolupar totes les potencialitats de l’anomenat eix Besòs. Per a Sant Adrià, serà la producció cultural amb el projecte Catalunya Media City, en el qual ja s’està treballant.

La biennal nòmada europea Manifesta 15 ha estat una palanca per impulsar aquest desenvolupament. Per primer cop a la història s’han obert al públic les Tres Xemeneies com a seu central de la biennal acollint obres d’artistes internacionals. Tant la ciutadania adrianenca com de tot l’entorn metropolità han pogut visitar-les, veure-les de prop i testar les possibilitats de la sala de turbines, on s’ubicarà el hub audiovisual. Cal posar en valor el treball que s’ha fet amb les entitats de les ciutats participants, ja que un dels factors clau del seu èxit és aquest doble vessant de la biennal, el caire internacional i els lligams amb les comunitats locals. Manifesta 15 ha situat les Tres Xemeneies, que ha estat la seu més visitada, en el panorama mediàtic i en el debat públic. S’ha generat una gran expectativa, i els ciutadans i ciutadanes veuen ara un futur prometedor de desenvolupament de tot l’àmbit de les Tres Xemeneies.