“AMB L’EDIFICI DEL MUSEU THYSSEN JUGAREM EN LES GRANS LLIGUES INTERNACIONALS”
Per Manel Manchón, periodista
Una gran passió i convenciment en una feina que donarà als barcelonins i barcelonines una major autoestima, l’orgull per una època “prodigiosa”, seguint el títol de la novel·la d’Eduardo Mendoza, La ciudad de los prodigios. És el que transmet Joan Manuel Sevillano, Managing Director de Stoneweg Places and Experiences, la plataforma d’inversió fundada per Jaume Sabater i Joaquim Castellví que va adquirir l’edifici del Cinema Comèdia, al Palau Marcet, en la confluència de Gran Via i Passeig de Gràcia.
La previsió és que en el segon semestre de 2028 el Palau sigui l’edifici del Museu Carmen Thyssen, amb obra, fonamentalment, d’artistes catalans, els protagonistes dels grans moviments artístics del país, el Modernisme i el Noucentisme, entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.
Sevillano parla amb contundència. No vol deixar de banda els objectius de cadascú. “La raó de ser d’aquest projecte és estrictament cultural”, assegura, sense oblidar que una inversió gran s’ha de recuperar, i que la gestió de l’edifici haurà de ser diligent.
El que està en joc és que la ciutat sigui capaç de conjugar els interessos privats i els públics. “Aquesta ciutat s’ha construït amb una complicitat publicoprivada. Els darrers anys, el sector privat ha perdut pes. Si en guanya i el complementa amb el sector públic, Barcelona serà més robusta i guanyarà al llarg dels anys”, afirma Sevillano.
”Els darrers anys, el sector privat ha perdut pes. Si en guanya i el complementa amb el sector públic, Barcelona serà més robusta i guanyarà al llarg dels anys” |
El gestor acumula anys d’experiència. Durant 25 anys va treballar en la Fundació Gala Dalí i ara vol aconseguir una fita que considera d’enorme importància per la capital catalana. “Amb l’edifici del Museu Thyssen jugarem en les grans lligues internacionals, estarem en condicions de portar grans exposicions de la mà de les institucions importants al món”, assegura, amb la idea d’aprofitar al màxim un espai que es calcula que tindrà uns 10.000 metres quadrats. El propòsit és connectar el museu amb els nexes internacionals, com Londres, París o Nova York.
Però, com serà rendible un projecte d’aquestes dimensions? Sevillano és conscient del que pot suposar. L’edifici, entre Gran Via i Passeig de Gràcia, amb diferències d’alçada, s’hauria de concentrar, segons ell, “en un 70% en la part cultural”.
Aquí hi haurà obra d’artistes catalans i del fons de Carmen Thyssen. La col·lecció permanent tindrà obres de Ramon Casas, Eliseu Meifrèn o Santiago Rusiñol, a més d’una selecció encara inèdita de la mateixa col·lecció de la Thyssen. Sevillano assegura que ja es compta amb “600 quadres”. Hi haurà sales, també, que combinaran art visual i música, i immersió artística.
I el 30% es destinarà a diferents usos: “Hi haurà una botiga, com tots els museus, que nosaltres volem que sigui important, i també una cafeteria i un restaurant, també seguint allò que han fet els grans museus internacionals”, assenyala Sevillano.
Un projecte cultural, però, que vol rendibilitzar l’enorme inversió que suposa habilitar un nou edifici, i sempre amb les coordenades d’edificació que marqui l’Ajuntament de Barcelona. Sevillano insisteix: “Volem gestionar amb una prioritat cultural, educativa i divulgativa, però sent econòmicament sostenible per compensar el capital invertit. I crec que s’ha de dir clarament. Altres inversions, però, es fan per especular. Nosaltres no estem en aquesta línia. Estem en la primera: una inversió amb un objectiu cultural que ha de ser rendible”.
El Palau Marcet és un patrimoni de la ciutat. Els canvis necessaris per transformar-lo en un museu, amb una volumetria determinada i un disseny que encara no estan decidits, i que Stoneweg Places and Experiences ha de pactar amb l’Ajuntament, passen també per reconstruir alguns elements originaris.
El cas és que l’edifici que va albergar el Cinema Comèdia ja s’havia modificat als anys cinquanta i vuitanta. “A dintre de l’edifici no va quedar res, després de diferents canvis, i quan es va transformar en multicines. El que volem és recuperar al màxim que es pugui les característiques originals, amb els colors i els elements de tombant de segle. Volem reconstruir el gran atri triangular, que tornaria a ser el cor de l’edifici i actuaria com una gran entrada oberta”, afegeix Sevillano.
El rostre d’aquest executiu, gestor cultural, invita a la il·lusió, a pensar que Barcelona comptarà amb un gran museu que pot ser un punt internacional d’alt nivell. Però, per començar, pel mateix públic local: “Crec que els mateixos artistes d’aquella època mereixen ser valorats de nou, perquè han caigut en un cert oblit. El que va passar en aquell moment a Barcelona és màgic, entre les dues exposicions internacionals, la de 1888 i 1929, amb un món empresarial d’enorme vigor, amb una vitalitat cultural increïble”.
El projecte, dintre del Cinema Comèdia, l’impulsa Stoneweg Places & Experiences mitjançant la Fundación Arte y Legado Barcelona, que presideix el conseller delegat i cofundador de la plataforma d’inversió Stoneweg, Jaume Sabater i on també participa la mateixa baronessa Carmen Thyssen Cervera, i la seva filla Carmen Thyssen-Bornemisza Cervera. Aquesta divisió cultural de Stoneweg ja ha gestionat altres iniciatives com la recuperació del Palau Martorell o la creació del centre d’interpretació de la Copa Amèrica.
Sevillano destaca que la transformació del Palau Marcet serà obra d’arquitectes locals. Hi participen en el projecte els estudis d’arquitectura Casper Mueller Kneer Architects i OUA Group, amb la voluntat de preservar, entre altres elements, la façana exterior neoclàssica i les cobertes originals.
Això sí, l’edifici creixerà per dalt, més a la part de Gran Via que a la part de Passeig de Gràcia. Les alçades, però, s’hauran d’ajustar al que marqui l’Ajuntament. Les dues parts treballen en l’adequació final.
El corol·lari de Sevillano és clar. Veu una ciutat de Barcelona en un horitzó de vint anys que haurà “trobat un equilibri entre la iniciativa privada i el sector públic, amb més densitat cultural, i que haurà aconseguit fer créixer la curiositat dels barcelonins en projectes culturals, i amb més autoconfiança”.
La cultura, de nou, en primer pla: “Hem de recuperar el llegat d’artistes que van canviar-ho tot, com Picasso, Miró o Dalí”.
Per Manel Manchón, periodista
Una gran passió i convenciment en una feina que donarà als barcelonins i barcelonines una major autoestima, l’orgull per una època “prodigiosa”, seguint el títol de la novel·la d’Eduardo Mendoza, La ciudad de los prodigios. És el que transmet Joan Manuel Sevillano, Managing Director de Stoneweg Places and Experiences, la plataforma d’inversió fundada per Jaume Sabater i Joaquim Castellví que va adquirir l’edifici del Cinema Comèdia, al Palau Marcet, en la confluència de Gran Via i Passeig de Gràcia.
La previsió és que en el segon semestre de 2028 el Palau sigui l’edifici del Museu Carmen Thyssen, amb obra, fonamentalment, d’artistes catalans, els protagonistes dels grans moviments artístics del país, el Modernisme i el Noucentisme, entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.
Sevillano parla amb contundència. No vol deixar de banda els objectius de cadascú. “La raó de ser d’aquest projecte és estrictament cultural”, assegura, sense oblidar que una inversió gran s’ha de recuperar, i que la gestió de l’edifici haurà de ser diligent.
El que està en joc és que la ciutat sigui capaç de conjugar els interessos privats i els públics. “Aquesta ciutat s’ha construït amb una complicitat publicoprivada. Els darrers anys, el sector privat ha perdut pes. Si en guanya i el complementa amb el sector públic, Barcelona serà més robusta i guanyarà al llarg dels anys”, afirma Sevillano.
”Els darrers anys, el sector privat ha perdut pes. Si en guanya i el complementa amb el sector públic, Barcelona serà més robusta i guanyarà al llarg dels anys” |
El gestor acumula anys d’experiència. Durant 25 anys va treballar en la Fundació Gala Dalí i ara vol aconseguir una fita que considera d’enorme importància per la capital catalana. “Amb l’edifici del Museu Thyssen jugarem en les grans lligues internacionals, estarem en condicions de portar grans exposicions de la mà de les institucions importants al món”, assegura, amb la idea d’aprofitar al màxim un espai que es calcula que tindrà uns 10.000 metres quadrats. El propòsit és connectar el museu amb els nexes internacionals, com Londres, París o Nova York.
Però, com serà rendible un projecte d’aquestes dimensions? Sevillano és conscient del que pot suposar. L’edifici, entre Gran Via i Passeig de Gràcia, amb diferències d’alçada, s’hauria de concentrar, segons ell, “en un 70% en la part cultural”.
Aquí hi haurà obra d’artistes catalans i del fons de Carmen Thyssen. La col·lecció permanent tindrà obres de Ramon Casas, Eliseu Meifrèn o Santiago Rusiñol, a més d’una selecció encara inèdita de la mateixa col·lecció de la Thyssen. Sevillano assegura que ja es compta amb “600 quadres”. Hi haurà sales, també, que combinaran art visual i música, i immersió artística.
I el 30% es destinarà a diferents usos: “Hi haurà una botiga, com tots els museus, que nosaltres volem que sigui important, i també una cafeteria i un restaurant, també seguint allò que han fet els grans museus internacionals”, assenyala Sevillano.
Un projecte cultural, però, que vol rendibilitzar l’enorme inversió que suposa habilitar un nou edifici, i sempre amb les coordenades d’edificació que marqui l’Ajuntament de Barcelona. Sevillano insisteix: “Volem gestionar amb una prioritat cultural, educativa i divulgativa, però sent econòmicament sostenible per compensar el capital invertit. I crec que s’ha de dir clarament. Altres inversions, però, es fan per especular. Nosaltres no estem en aquesta línia. Estem en la primera: una inversió amb un objectiu cultural que ha de ser rendible”.
El Palau Marcet és un patrimoni de la ciutat. Els canvis necessaris per transformar-lo en un museu, amb una volumetria determinada i un disseny que encara no estan decidits, i que Stoneweg Places and Experiences ha de pactar amb l’Ajuntament, passen també per reconstruir alguns elements originaris.
El cas és que l’edifici que va albergar el Cinema Comèdia ja s’havia modificat als anys cinquanta i vuitanta. “A dintre de l’edifici no va quedar res, després de diferents canvis, i quan es va transformar en multicines. El que volem és recuperar al màxim que es pugui les característiques originals, amb els colors i els elements de tombant de segle. Volem reconstruir el gran atri triangular, que tornaria a ser el cor de l’edifici i actuaria com una gran entrada oberta”, afegeix Sevillano.
El rostre d’aquest executiu, gestor cultural, invita a la il·lusió, a pensar que Barcelona comptarà amb un gran museu que pot ser un punt internacional d’alt nivell. Però, per començar, pel mateix públic local: “Crec que els mateixos artistes d’aquella època mereixen ser valorats de nou, perquè han caigut en un cert oblit. El que va passar en aquell moment a Barcelona és màgic, entre les dues exposicions internacionals, la de 1888 i 1929, amb un món empresarial d’enorme vigor, amb una vitalitat cultural increïble”.
El projecte, dintre del Cinema Comèdia, l’impulsa Stoneweg Places & Experiences mitjançant la Fundación Arte y Legado Barcelona, que presideix el conseller delegat i cofundador de la plataforma d’inversió Stoneweg, Jaume Sabater i on també participa la mateixa baronessa Carmen Thyssen Cervera, i la seva filla Carmen Thyssen-Bornemisza Cervera. Aquesta divisió cultural de Stoneweg ja ha gestionat altres iniciatives com la recuperació del Palau Martorell o la creació del centre d’interpretació de la Copa Amèrica.
Sevillano destaca que la transformació del Palau Marcet serà obra d’arquitectes locals. Hi participen en el projecte els estudis d’arquitectura Casper Mueller Kneer Architects i OUA Group, amb la voluntat de preservar, entre altres elements, la façana exterior neoclàssica i les cobertes originals.
Això sí, l’edifici creixerà per dalt, més a la part de Gran Via que a la part de Passeig de Gràcia. Les alçades, però, s’hauran d’ajustar al que marqui l’Ajuntament. Les dues parts treballen en l’adequació final.
El corol·lari de Sevillano és clar. Veu una ciutat de Barcelona en un horitzó de vint anys que haurà “trobat un equilibri entre la iniciativa privada i el sector públic, amb més densitat cultural, i que haurà aconseguit fer créixer la curiositat dels barcelonins en projectes culturals, i amb més autoconfiança”.
La cultura, de nou, en primer pla: “Hem de recuperar el llegat d’artistes que van canviar-ho tot, com Picasso, Miró o Dalí”.
| share: |       |
