ESPANYA I EL LIDERATGE DE LES TERRES RARES
María Jesús González, secretària general de l’ATE i del Grup Espanyol de Matèries Primeres Estratègiques i Crítiques, i Manel Pérez, periodista, escriptor i expert en informació econòmica analitzen l’impacte econòmic a Espanya de les terres rares i apunten la necessitat de prendre el seu lideratge en el marc europeu
Les terres rares i el seu impacte en l’economia espanyola ha estat el tema central de l’últim diàleg organitzat per la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball i Fundació “la Caixa” la setmana passada. En efecte, s’ha tractat sobre les anomenades “terres rares” en el desenvolupament econòmic i estratègic d’Espanya, en presència de l’experta María Jesús González, secretària general de l’Agència per a la Transició Energètica, ATE, i del Grup Espanyol de Matèries Primeres Estratègiques. María Jesús González ha explicat que les terres rares són elements químics que tenen unes propietats especials que els fan molt valuosos, “són imprescindibles per a la majoria de les innovacions tecnològiques”, però ha alertat del problema que comporta el seu aprovisionament ja que a Europa escassegen. “Actualment, el 98% d’aprovisionaments de terres rares depèn de la Xina”, ha dit.
Davant d’aquesta situació, la Unió Europea va descobrir fa 5 anys la seva fragilitat en matèries primeres, però per avançar en aquesta línia, el maig del 2024 va aprovar un reglament de terres rares crítiques. Aquesta normativa recull que el 2030 Europa s’ha d’haver dotat de les eines i finançament per extreure el 10% dels recursos minerals estratègics, per processar el 30% de les seves terres rares critiques (i el 20% reciclar). Aquest reglament també exigeix que els països investiguin. En aquest punt, María Jesús González ha sigut molt crítica amb el paper d’Espanya “ja que encara no hem avançat mentre que Europa, a través del seu programa marc de finançament, ja està aportant fons per a investigació i desenvolupament”. “En concret ja s’han sol·licitat més de 1.000 milions per al suport a la cadena de valor de les terres rares”, ha explicat.
“Actualment, el 98% d’aprovisionaments de terres rares depèn de la Xina.” |
L’experta ha dit també que “Espanya pot perdre l’oportunitat per liderar aquest sector tan estratègic”, i ha posat exemples d’altres països que ja estan buscant solucions a aquest tema.
Actualment a Espanya hi ha nou projectes teòrics de possibles explotacions de diferents materials d’ extracció. “No tinc resposta de per què no s’han posat els mitjans per fer recerca, especialment on sabem que podem explotar aquestes matèries”.
Segons la secretària general de l’ATE, Espanya té un potencial significatiu de jaciments, i va destacar especialment el de Campo de Montiel, a Castella la Manxa, “des d’on es podria liderar un gran projecte que podria convertir Espanya en més que líder europeu en aquest àmbit i promoure la indústria d’imants permanents”.
La sessió, celebrada el 16 d’octubre a Caixaforum Madrid ha estat presentada per Félix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg ha estat conduït pel periodistes, escriptor i expert en informació econòmica, Manel Pérez.
Sobre el cicle “El dividend de la col·laboració”
La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i Fundació “la Caixa” proposen una sèrie de diàlegs conduïts per Manel Pérez, escriptor i periodista econòmic de La Vanguardia, amb diverses personalitats de l’àmbit econòmic, social, científic, tecnològic i cultural que, amb els seus treballs i accions, estan proposant solucions per afrontar la complexitat del món actual.
Amb aquest ja són quatre els diàlegs organitzats dins del cicle del Dividend del a Col·laboració. El primer va ser sobre les fites del del sector aeroespacial espanyol i el seu impacte en la societat, i va comptar amb la presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Eloísa del Pino, i amb el professor d’investigació del CSIC i exdirector de Ciència de l’Agència Espacial Europea (ESA), Álvaro Giménez. El segon va tenir com a protagonista la directora del CNIO, María Blasco, qui va parlar de les iniciatives publicoprivades per impulsar les investigacions oncològiques, i el tercer va comptar amb la presidenta i CEO de la Societat d’Estudis de l’Avorriment, la doctora Josefa Ros, per parlar sobre l’economia i l’atenció del temps.
Les terres rares i el seu impacte en l’economia espanyola ha estat el tema central de l’últim diàleg organitzat per la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball i Fundació “la Caixa” la setmana passada. En efecte, s’ha tractat sobre les anomenades “terres rares” en el desenvolupament econòmic i estratègic d’Espanya, en presència de l’experta María Jesús González, secretària general de l’Agència per a la Transició Energètica, ATE, i del Grup Espanyol de Matèries Primeres Estratègiques. María Jesús González ha explicat que les terres rares són elements químics que tenen unes propietats especials que els fan molt valuosos, “són imprescindibles per a la majoria de les innovacions tecnològiques”, però ha alertat del problema que comporta el seu aprovisionament ja que a Europa escassegen. “Actualment, el 98% d’aprovisionaments de terres rares depèn de la Xina”, ha dit.
Davant d’aquesta situació, la Unió Europea va descobrir fa 5 anys la seva fragilitat en matèries primeres, però per avançar en aquesta línia, el maig del 2024 va aprovar un reglament de terres rares crítiques. Aquesta normativa recull que el 2030 Europa s’ha d’haver dotat de les eines i finançament per extreure el 10% dels recursos minerals estratègics, per processar el 30% de les seves terres rares critiques (i el 20% reciclar). Aquest reglament també exigeix que els països investiguin. En aquest punt, María Jesús González ha sigut molt crítica amb el paper d’Espanya “ja que encara no hem avançat mentre que Europa, a través del seu programa marc de finançament, ja està aportant fons per a investigació i desenvolupament”. “En concret ja s’han sol·licitat més de 1.000 milions per al suport a la cadena de valor de les terres rares”, ha explicat.
“Actualment, el 98% d’aprovisionaments de terres rares depèn de la Xina.” |
L’experta ha dit també que “Espanya pot perdre l’oportunitat per liderar aquest sector tan estratègic”, i ha posat exemples d’altres països que ja estan buscant solucions a aquest tema.
Actualment a Espanya hi ha nou projectes teòrics de possibles explotacions de diferents materials d’ extracció. “No tinc resposta de per què no s’han posat els mitjans per fer recerca, especialment on sabem que podem explotar aquestes matèries”.
Segons la secretària general de l’ATE, Espanya té un potencial significatiu de jaciments, i va destacar especialment el de Campo de Montiel, a Castella la Manxa, “des d’on es podria liderar un gran projecte que podria convertir Espanya en més que líder europeu en aquest àmbit i promoure la indústria d’imants permanents”.
La sessió, celebrada el 16 d’octubre a Caixaforum Madrid ha estat presentada per Félix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg ha estat conduït pel periodistes, escriptor i expert en informació econòmica, Manel Pérez.
Sobre el cicle “El dividend de la col·laboració”
La Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball i Fundació “la Caixa” proposen una sèrie de diàlegs conduïts per Manel Pérez, escriptor i periodista econòmic de La Vanguardia, amb diverses personalitats de l’àmbit econòmic, social, científic, tecnològic i cultural que, amb els seus treballs i accions, estan proposant solucions per afrontar la complexitat del món actual.
Amb aquest ja són quatre els diàlegs organitzats dins del cicle del Dividend del a Col·laboració. El primer va ser sobre les fites del del sector aeroespacial espanyol i el seu impacte en la societat, i va comptar amb la presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Eloísa del Pino, i amb el professor d’investigació del CSIC i exdirector de Ciència de l’Agència Espacial Europea (ESA), Álvaro Giménez. El segon va tenir com a protagonista la directora del CNIO, María Blasco, qui va parlar de les iniciatives publicoprivades per impulsar les investigacions oncològiques, i el tercer va comptar amb la presidenta i CEO de la Societat d’Estudis de l’Avorriment, la doctora Josefa Ros, per parlar sobre l’economia i l’atenció del temps.
| share: |       |
