15 ANYS DE LA LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 3
per Rafael Pradas, periodista
En aquest nou lliurament d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB aprovada el 2010 i sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolità aportem el parer de Xavier Trias, primer president de la nova institució metropolitana el 2011, i Antonio Balmon, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB des del mateix any 2011.
Xavier Trias. L’àrea metropolitana és capital
Al món de finals del segle XX i principis del XXI les institucions estaven ja molt estructurades: l’Estat, la Generalitat i una administració local amb ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Tanmateix, on el territori es fa més dens i la societat més diversa, és a dir, on apareix la metròpolis, hi teníem una gran mancança. Es prestaven serveis mancomunats de transport públic, gestió dels residus o aigua, però faltava una visió metropolitana de conjunt per generar i compartir més prosperitat, per liderar i per projectar-nos al món. La metròpolis ja hi era; la institució, no. I d’aquí va sorgir la idea de la configuració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: de la realitat física a la teoria, i d’ambdues al pacte polític per fer-ho possible. No va ser fàcil.
El lideratge territorial que s’intuïa que generaria la creació de l’Àrea no podia provocar velocitats diferents en el seu entorn més proper ni en la resta del país. Barcelona és la capital i el món ho reconeix en gran mesura gràcies a la seva dimensió social, econòmica, cultural i esportiva, però aquesta mateixa dimensió podia acabar ofegant l’enorme riquesa i pluralitat del país sencer. En el debat, rigorós i pausat, es va constatar que, de la mateixa manera que la metròpolis no se’n podia sortir sola, el país necessitava tota la capacitat de la qual fos capaç la metròpolis.
Xavier Trias: “L’ÀMB és conscient del seu paper de súper node per la seva concentració social i econòmica, la seva posició central en la xarxa viària, ferroviària, port i aeroport”. |
L’any 2010, per unanimitat del Parlament de Catalunya, es va aprovar la llei que va permetre la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la qual en vaig tenir l’honor de ser-ne el president en el període 2011-2015, sent alcalde de Barcelona. Vaig entendre que, efectivament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona és capital i que està obligada a liderar, acompanyant i projectant el país sencer i la seva gent.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona és conscient del seu paper de súper node, per la seva concentració social i econòmica, la seva posició central en la xarxa viària i ferroviària i per disposar, en el seu territori, de les dues principals infraestructures d’interès general del país, el Port de Barcelona i l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. En paral·lel, l’Àrea ha anat assumint i incrementant les seves capacitats sobre polítiques urbanístiques i d’espais naturals, habitatge, transició ecològica o promoció econòmica.
Els objectius polítics i la agenda de l’Àrea són un exemple arreu del món. Més enllà del debat sobre la seva governança o sobre la seva articulació amb la regió que l’envolta, serà el desenvolupament tranquil però persistent de les competències pròpies el que farà que l’àrea metropolitana de Barcelona sigui una capital al servei del país i de la seva gent.
Xavier Trias i Vidal de Llobatera (CiU, Junts) alcalde de Barcelona de entre 2011 i 2015. Ha estat conseller de Sanitat i Presidència i portaveu de CiU al Congrés dels Diputats.
Antoni Balmon. El futur es decidirà a les metròpolis
L‘ any 2050, segons les previsions de les Nacions Unides, el 75% de la població del planeta viurà en àrees metropolitanes. La concentració en grans continus urbans és imparable, i amb aquesta, s’accentuaran els reptes que, ja avui, constitueixen els desafiaments principals que afrontem com a societat.
El futur es decidirà i concretarà a les grans metròpolis. És per això que és essencial comptar amb governs locals forts, preparats, amb capacitat de decisió i amb recursos adequats. La gestió de les conseqüències dels grans canvis socials i econòmics, forma part de la gènesi de la política local, per això cal conèixer de primera mà els barris, els espais públics, les persones que els habiten i les seves necessitats.
Reduir les desigualtats és, i ha de ser, la nostra principal motivació. Amb l’arribada de treballadors i treballadores d’altres cultures, per una banda, i l’envelliment generalitzat de la població per l’altra, cal trobar vies per garantir l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació i els serveis bàsics. Les ciutats treballen per mantenir la cohesió social davant la pressió demogràfica, afrontant alhora la crisi climàtica.
Antoni Balmon: “La llei de l’AMB va néixer de la vocació de servei públic, i del convenciment que, més enllà dels colors polítics, es poden afrontar les necessitats ciutadanes”. |
L’Àrea Metropolitana de Barcelona creu en aquesta responsabilitat. Tots aquells que defensem el seu paper pensem que és un actor clau a l’hora de fer més resilient el territori i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Ha transcorregut una dècada i mitja des de l’aprovació de la llei que va legitimar una administració amb una història intermitent, però sempre necessària, i que ha fet del consens la seva fortalesa. Una llei que va néixer de la vocació de servei públic i del convenciment que, més enllà dels colors polítics, es poden afrontar, des de l’acord ampli, les necessitats de millora del dia a dia dels ciutadans. En la creació d’aquesta eina imprescindible, persones amb visions polítiques notablement diferents vam entendre la seva raó de ser: un instrument que permetia combinar i conciliar l’acció pràctica amb la ideològica; per vies tècniques més que per trajectes teòrics.
Celebrem els 15 anys, però no volem caure en la nostàlgia. Preferim l’estratègia. Entenem que optimitzar uns recursos sempre escassos, posant sempre en primer lloc la qualitat dels serveis públics ens dona impuls per mirar cap un futur on el respecte i la convivència segueixin fent de la Barcelona Metropolitana un lloc on dur a terme un projecte de vida.
Antonio Balmon, (PSC) alcalde de Cornellà des de 2004, és vicepresident executiu de l’AMB des de 2011. Havia estat també vicepresident de la Mancomunitat metropolitana de municipis.
per Rafael Pradas, periodista
En aquest nou lliurament d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB aprovada el 2010 i sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolità aportem el parer de Xavier Trias, primer president de la nova institució metropolitana el 2011, i Antonio Balmon, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB des del mateix any 2011.
Xavier Trias. L’àrea metropolitana és capital
Al món de finals del segle XX i principis del XXI les institucions estaven ja molt estructurades: l’Estat, la Generalitat i una administració local amb ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Tanmateix, on el territori es fa més dens i la societat més diversa, és a dir, on apareix la metròpolis, hi teníem una gran mancança. Es prestaven serveis mancomunats de transport públic, gestió dels residus o aigua, però faltava una visió metropolitana de conjunt per generar i compartir més prosperitat, per liderar i per projectar-nos al món. La metròpolis ja hi era; la institució, no. I d’aquí va sorgir la idea de la configuració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: de la realitat física a la teoria, i d’ambdues al pacte polític per fer-ho possible. No va ser fàcil.
El lideratge territorial que s’intuïa que generaria la creació de l’Àrea no podia provocar velocitats diferents en el seu entorn més proper ni en la resta del país. Barcelona és la capital i el món ho reconeix en gran mesura gràcies a la seva dimensió social, econòmica, cultural i esportiva, però aquesta mateixa dimensió podia acabar ofegant l’enorme riquesa i pluralitat del país sencer. En el debat, rigorós i pausat, es va constatar que, de la mateixa manera que la metròpolis no se’n podia sortir sola, el país necessitava tota la capacitat de la qual fos capaç la metròpolis.
Xavier Trias: “L’ÀMB és conscient del seu paper de súper node per la seva concentració social i econòmica, la seva posició central en la xarxa viària, ferroviària, port i aeroport”. |
L’any 2010, per unanimitat del Parlament de Catalunya, es va aprovar la llei que va permetre la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la qual en vaig tenir l’honor de ser-ne el president en el període 2011-2015, sent alcalde de Barcelona. Vaig entendre que, efectivament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona és capital i que està obligada a liderar, acompanyant i projectant el país sencer i la seva gent.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona és conscient del seu paper de súper node, per la seva concentració social i econòmica, la seva posició central en la xarxa viària i ferroviària i per disposar, en el seu territori, de les dues principals infraestructures d’interès general del país, el Port de Barcelona i l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. En paral·lel, l’Àrea ha anat assumint i incrementant les seves capacitats sobre polítiques urbanístiques i d’espais naturals, habitatge, transició ecològica o promoció econòmica.
Els objectius polítics i la agenda de l’Àrea són un exemple arreu del món. Més enllà del debat sobre la seva governança o sobre la seva articulació amb la regió que l’envolta, serà el desenvolupament tranquil però persistent de les competències pròpies el que farà que l’àrea metropolitana de Barcelona sigui una capital al servei del país i de la seva gent.
Xavier Trias i Vidal de Llobatera (CiU, Junts) alcalde de Barcelona de entre 2011 i 2015. Ha estat conseller de Sanitat i Presidència i portaveu de CiU al Congrés dels Diputats.
Antoni Balmon. El futur es decidirà a les metròpolis
L‘ any 2050, segons les previsions de les Nacions Unides, el 75% de la població del planeta viurà en àrees metropolitanes. La concentració en grans continus urbans és imparable, i amb aquesta, s’accentuaran els reptes que, ja avui, constitueixen els desafiaments principals que afrontem com a societat.
El futur es decidirà i concretarà a les grans metròpolis. És per això que és essencial comptar amb governs locals forts, preparats, amb capacitat de decisió i amb recursos adequats. La gestió de les conseqüències dels grans canvis socials i econòmics, forma part de la gènesi de la política local, per això cal conèixer de primera mà els barris, els espais públics, les persones que els habiten i les seves necessitats.
Reduir les desigualtats és, i ha de ser, la nostra principal motivació. Amb l’arribada de treballadors i treballadores d’altres cultures, per una banda, i l’envelliment generalitzat de la població per l’altra, cal trobar vies per garantir l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació i els serveis bàsics. Les ciutats treballen per mantenir la cohesió social davant la pressió demogràfica, afrontant alhora la crisi climàtica.
Antoni Balmon: “La llei de l’AMB va néixer de la vocació de servei públic, i del convenciment que, més enllà dels colors polítics, es poden afrontar les necessitats ciutadanes”. |
L’Àrea Metropolitana de Barcelona creu en aquesta responsabilitat. Tots aquells que defensem el seu paper pensem que és un actor clau a l’hora de fer més resilient el territori i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Ha transcorregut una dècada i mitja des de l’aprovació de la llei que va legitimar una administració amb una història intermitent, però sempre necessària, i que ha fet del consens la seva fortalesa. Una llei que va néixer de la vocació de servei públic i del convenciment que, més enllà dels colors polítics, es poden afrontar, des de l’acord ampli, les necessitats de millora del dia a dia dels ciutadans. En la creació d’aquesta eina imprescindible, persones amb visions polítiques notablement diferents vam entendre la seva raó de ser: un instrument que permetia combinar i conciliar l’acció pràctica amb la ideològica; per vies tècniques més que per trajectes teòrics.
Celebrem els 15 anys, però no volem caure en la nostàlgia. Preferim l’estratègia. Entenem que optimitzar uns recursos sempre escassos, posant sempre en primer lloc la qualitat dels serveis públics ens dona impuls per mirar cap un futur on el respecte i la convivència segueixin fent de la Barcelona Metropolitana un lloc on dur a terme un projecte de vida.
Antonio Balmon, (PSC) alcalde de Cornellà des de 2004, és vicepresident executiu de l’AMB des de 2011. Havia estat també vicepresident de la Mancomunitat metropolitana de municipis.
| share: |       |
