NÚRIA GÓMEZ MONFORT: “EL SECRET PERQUÈ EL COMERÇ TRADICIONAL ES MANTINGUI ÉS EL TRACTE PERSONAL”
Per Manel Manchón, periodista
Un orgull. I l’assumpció que la feina és excessiva, que tot recau en l’esforç personal. Podria treballar en un altre establiment, com a professional de l’orfebreria i guanyar-se bé la vida? Núria Gómez Monfort no en té cap dubte. Però admet que les compensacions també són enormes.
Dirigeix un negoci familiar que es manté des de fa cent anys al centre de Molins de Rei. La Joieria Monfort segueix la tradició, i tindrà en el fill de la Núria, l’Eloi, un successor, després que ell mateix descobrís que a casa podia llaurar-se un bon futur professional.
Núria Gómez Monfort ha viscut l’evolució de la seva ciutat, que ha crescut molt en els últims anys. Va agafar les regnes de la joieria de la mà de la seva mare, la Teresa, que continua sorpresa de la quantitat de gestions que suposa avui un negoci familiar: “M’ho diu quan em veu atrafegada, intentant arribar a tot. En els seus anys, s’obria i es tancava la persiana, es dedicaven moltes hores, però no calia pensar, per exemple, en com arribar a més clients a través de les xarxes socials”, assenyala la Núria.
Fa cent tres anys des que el besavi de la Núria, Lluís Monfort, va obrir la joieria a Molins de Rei. Les diferents generacions han confiat en un negoci que ha vist com aquella nena que anava amb els seus pares per comprar unes arracades de comunió, porta avui la seva filla per a un anell de bodes. Amb un tracte personal, la Núria explica que aquest és el “secret perquè el comerç tradicional es mantingui”.
La confiança, el zel en el qual es fa dia a dia, i la resiliència per poder complir amb tots els requisits burocràtics. Tot plegat forma part de la motxilla que ha heretat la Núria i que ara transmetrà al seu fill Eloi.
“No vam forçar res, però ell va anar veient que podia tenir-hi un futur, i el que vam fer a casa és convèncer-lo que havia de tenir ofici. Jo en tinc, amb el meu marit. Tots dos ens vam conèixer al Gremi de Joiers. El que reivindico és aquella figura de l’aprenent, de formar-se amb mestres, fins a adquirir l’ofici. I el meu fill ho ha fet, a més de veure’ns gairebé cada dia al negoci”, comenta la Núria.
Conciliació i transformació urbana
Les dificultats han estat grans. Amb una filla amb un problema de salut, a la Núria li ha anat molt bé que el negoci estigués als baixos de la casa familiar dels seus pares, que han estat determinants perquè ella pogués anar i venir. Els seus pares cuidaven els seus tres fills quan ella necessitava realitzar qualsevol gestió, fos professional o personal.
La Núria entén, com molts altres professionals, que Molins forma part d’un continu urbà. Es tracta de la Gran Barcelona. Abans, Molins era el gran centre de la comarca. Comptava amb un mercat ambulant i molts veïns dels voltants s’apropaven fins al centre de la vila. Núria Gómez Monfort admet que la inèrcia ha permès a Molins mantenir aquesta atracció, però que cada vegada és menor.
La responsable de la Joieria Monfort ha vist molts negocis tancats, un canvi progressiu en els usos d’aquests locals. Però també ha experimentat transformacions. El centre de Molins, com el d’altres ciutats metropolitanes, s’ha anat reinventant. I la Joieria Monfort segueix allà.
Pegues? Unes quantes. La Núria no entén la política de l’ajuntament. O sí que l’entén, però creu que podria millorar. El que passa és que es “posa difícil l’accés al centre”, i sembla que “es vulgui evitar i que es convidi a sortir del municipi una vegada s’hi s’aconsegueix entrar”. La lògica dels poders locals, la de buscar qualitat de vida per als centres històrics, per al passeig més que per al cotxe, complica les coses per a negocis com la Joieria Monfort, que necessita que hi accedeixin possibles compradors. “Falten aparcaments”, assegura.
El valor de l’ofici davant el món digital
A la joieria es poden adquirir rellotges de marca i joies de totes classes, però el més principal, el que diferencia el negoci de Monfort, és que està al servei del client: qui vol adaptar una determinada joia, qui la vol reparar després de molts anys sense utilitzar-la, qui busca un regal precís per a un familiar… “És el tracte personal el que ens aporta valor”, insisteix.
I les xarxes socials? El comerç tradicional, castigat per la venda electrònica, es reivindica, però és conscient que ha de fer un esforç. A l’àrea metropolitana dormen milions de persones que poden despertar-se amb un desig: el de regalar una joia original i personalitzada. Però caldrà buscar-les a través de les xarxes socials. “Ho sé, i hi estic concentrada en aquesta feina, encara que a vegades no arribi a tot”, admet la Núria.
La seguretat és una altra qüestió. Els joiers, però, s’ajuden entre ells, amb una comunicació contínua que ajuda a identificar sospitosos que han robat o han intentat robar en algun establiment. “Aquest és un altre gran problema, però estem tots en el sector molt a sobre, i amb la col·laboració de la policia”, conclou Núria Gómez Monfort, que pot exhibir el guardó obtingut als Premis Nacionals de Comerç de la Generalitat com a establiment centenari.
Per Manel Manchón, periodista
Un orgull. I l’assumpció que la feina és excessiva, que tot recau en l’esforç personal. Podria treballar en un altre establiment, com a professional de l’orfebreria i guanyar-se bé la vida? Núria Gómez Monfort no en té cap dubte. Però admet que les compensacions també són enormes.
Dirigeix un negoci familiar que es manté des de fa cent anys al centre de Molins de Rei. La Joieria Monfort segueix la tradició, i tindrà en el fill de la Núria, l’Eloi, un successor, després que ell mateix descobrís que a casa podia llaurar-se un bon futur professional.
Núria Gómez Monfort ha viscut l’evolució de la seva ciutat, que ha crescut molt en els últims anys. Va agafar les regnes de la joieria de la mà de la seva mare, la Teresa, que continua sorpresa de la quantitat de gestions que suposa avui un negoci familiar: “M’ho diu quan em veu atrafegada, intentant arribar a tot. En els seus anys, s’obria i es tancava la persiana, es dedicaven moltes hores, però no calia pensar, per exemple, en com arribar a més clients a través de les xarxes socials”, assenyala la Núria.
Fa cent tres anys des que el besavi de la Núria, Lluís Monfort, va obrir la joieria a Molins de Rei. Les diferents generacions han confiat en un negoci que ha vist com aquella nena que anava amb els seus pares per comprar unes arracades de comunió, porta avui la seva filla per a un anell de bodes. Amb un tracte personal, la Núria explica que aquest és el “secret perquè el comerç tradicional es mantingui”.
La confiança, el zel en el qual es fa dia a dia, i la resiliència per poder complir amb tots els requisits burocràtics. Tot plegat forma part de la motxilla que ha heretat la Núria i que ara transmetrà al seu fill Eloi.
“No vam forçar res, però ell va anar veient que podia tenir-hi un futur, i el que vam fer a casa és convèncer-lo que havia de tenir ofici. Jo en tinc, amb el meu marit. Tots dos ens vam conèixer al Gremi de Joiers. El que reivindico és aquella figura de l’aprenent, de formar-se amb mestres, fins a adquirir l’ofici. I el meu fill ho ha fet, a més de veure’ns gairebé cada dia al negoci”, comenta la Núria.
Conciliació i transformació urbana
Les dificultats han estat grans. Amb una filla amb un problema de salut, a la Núria li ha anat molt bé que el negoci estigués als baixos de la casa familiar dels seus pares, que han estat determinants perquè ella pogués anar i venir. Els seus pares cuidaven els seus tres fills quan ella necessitava realitzar qualsevol gestió, fos professional o personal.
La Núria entén, com molts altres professionals, que Molins forma part d’un continu urbà. Es tracta de la Gran Barcelona. Abans, Molins era el gran centre de la comarca. Comptava amb un mercat ambulant i molts veïns dels voltants s’apropaven fins al centre de la vila. Núria Gómez Monfort admet que la inèrcia ha permès a Molins mantenir aquesta atracció, però que cada vegada és menor.
La responsable de la Joieria Monfort ha vist molts negocis tancats, un canvi progressiu en els usos d’aquests locals. Però també ha experimentat transformacions. El centre de Molins, com el d’altres ciutats metropolitanes, s’ha anat reinventant. I la Joieria Monfort segueix allà.
Pegues? Unes quantes. La Núria no entén la política de l’ajuntament. O sí que l’entén, però creu que podria millorar. El que passa és que es “posa difícil l’accés al centre”, i sembla que “es vulgui evitar i que es convidi a sortir del municipi una vegada s’hi s’aconsegueix entrar”. La lògica dels poders locals, la de buscar qualitat de vida per als centres històrics, per al passeig més que per al cotxe, complica les coses per a negocis com la Joieria Monfort, que necessita que hi accedeixin possibles compradors. “Falten aparcaments”, assegura.
El valor de l’ofici davant el món digital
A la joieria es poden adquirir rellotges de marca i joies de totes classes, però el més principal, el que diferencia el negoci de Monfort, és que està al servei del client: qui vol adaptar una determinada joia, qui la vol reparar després de molts anys sense utilitzar-la, qui busca un regal precís per a un familiar… “És el tracte personal el que ens aporta valor”, insisteix.
I les xarxes socials? El comerç tradicional, castigat per la venda electrònica, es reivindica, però és conscient que ha de fer un esforç. A l’àrea metropolitana dormen milions de persones que poden despertar-se amb un desig: el de regalar una joia original i personalitzada. Però caldrà buscar-les a través de les xarxes socials. “Ho sé, i hi estic concentrada en aquesta feina, encara que a vegades no arribi a tot”, admet la Núria.
La seguretat és una altra qüestió. Els joiers, però, s’ajuden entre ells, amb una comunicació contínua que ajuda a identificar sospitosos que han robat o han intentat robar en algun establiment. “Aquest és un altre gran problema, però estem tots en el sector molt a sobre, i amb la col·laboració de la policia”, conclou Núria Gómez Monfort, que pot exhibir el guardó obtingut als Premis Nacionals de Comerç de la Generalitat com a establiment centenari.
| share: |       |
