COOPERACIÓ, SENSIBILITAT SOCIAL, SOSTENIBILITAT I COGOVERNANÇA, LES CLAUS DE LA GESTIÓ METROPOLITANA
En el marc de la secció “Repensar la Metròpolis”, personalitats procedents d’horitzons diversos, han establert quines són les prioritats que cal establir a l’hora de desenvolupar una política metropolitana eficaç i capaç de donar resposta als reptes que es plantegen en l’actualitat. Felipe Campos, director General de l’Associació Educativa Itaca IH, subratlla la necessitat de fer pivotar Metròpoli Barcelona al voltant del fet social i la importància d’assolir un consens entre les diferents sensibilitats socials per a la construcció de la ciutat i superar una visió individualista. Tampoc es poden desvincular del debat metropolità els factors associats al canvi climàtic i els límits ambientals del planeta, en termes de mobilitat sostenible, emissions i tractament de l’aigua. La pandèmia ha agreujat la situació, i Campos reprèn unes dades del Banc Mundial, segons el qual el 2021 se superaran els 150 milions de persones que subsisteixen amb menys de 1,90 dòlars al dia. Instant a la cooperació internacional per fer front a la recessió mundial, el director d’Itaca perfila un pla d’acció que consisteix en transitar cap a una esfera de democràcia metropolitana amb capacitat política per construir i promoure el fet social a la vida de la metròpoli. “Semblaria coherent definir una agenda àmplia de polítiques de resposta de tots els municipis membres, amb el conjunt dels actors que operen al territori, amb visió empresarial però també comptant amb el Tercer Sector”, sosté.
Aquest nou marc més cooperatiu permetria desenvolupar polítiques urbanes de redistribució social, construcció social i compromís contra el canvi climàtic. Tanmateix, requereix “un nou marc de governança, nous lideratges compartits, una nova matriu relacional entre municipis articulada amb components supramunicipals d’àmplies competències metropolitanes”.
La necessitat de fer pivotar la Metròpoli Barcelona al voltant del fet social i la importància d’assolir un consens entre les diferents sensibilitats socials i superar una visió individualista són algunes de les idees apuntades pels experts |
Roser Fernández, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals i Presidenta de la Comissió d’Atenció a les Persones, de Salut i Social de Foment del Treball, posa l’accent en la necessitat de trobar una millor organització administrativa dels serveis públics entre territoris i ciutats, i això passa per a aconseguir un millor consens entre les parts implicades. Fernández considera que la descentralització dels serveis públics és “clau” i per això és important no fragmentar les competències entre nivells d’administració i “apostar per espais de cogovernança i participació.” Com a model es poden seguir el serveis sanitaris i socials en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona, “perquè recull la diversitat poblacional, dels dispositius de proximitat i també de referència.” L’objectiu final no és només l’equitat en l’accés territorial, sinó l’equitat en l’accés en els resultats independentment d’on es visqui. Per això, insisteix, és fonamental aconseguir una visió supraterritorial de la gestió.
Amb una visió global de cap a on s’ha d’encarrilar la Barcelona Metropolitana, Mar Alarcón, fundadora de Social Car i vicepresidenta de Foment del Treball, estableix que els reptes d’avui dia —la inclusió, l’accessibilitat, la mobilitat, l’habitatge, el escassedat de recursos i el canvi climàtic— s’han d’abordar a partir d’un front comú entre administracions del territori metropolità “a llarg termini, buit d’ideologies, electoralismes i amb consens polític, empresarial i social”. Perquè la ciutat pugui assumir amb garanties els reptes del futur, cal potenciar l’activitat econòmica per a crear llocs de treball i reduir les desigualtats. La regió metropolitana, opina Mar Alarcón, s’ha d’entendre com una realitat amb identitat de ciutat, molt vertebrada i unida a la resta del territori, i amb connectivitat internacional. L’actor principal, així i tot, és el conjunt de la ciutadania, “en altres paraules, el sector públic i el privat en plena col·laboració”. D’aquest enteniment depenen mesures innovadores com per exemple la mobilitat compartida sota demanda, la telemetria, els hubs logístics urbans i l’electrificació de les flotes. La innovació, doncs, és un dels eixos fonamentals de la ciutat metropolitana, perquè li permet evolucionar en clau de sostenibilitat.
L’arquitecte Vicente Guallart, director de Guallart Architects, segueix en aquesta mateixa línia apuntant la necessitat de definir Barcelona Metròpolis com una bio ciutat: “L’ecologia és una nova economia perquè ofereix oportunitats per a desenvolupar noves formes de producció, d’intercanvi i de foment de la vida. No posen en perill la nostra pròpia existència en el planeta i permeten atreure talent i definir nous lideratges en el món”. recordant que la Unió Europea s’ha fixat el repte d’aconseguir que Europa sigui un continent d’Emissions Zero de cara en 2050 i la reducció de les emissions del 55% d’aquí al 2030, Guallart exigeix que els pressupostos de les administracions estiguin en sintonia per a parar el canvi climàtic. Des d’aquest punt de vista, opina Guallart, Barcelona té una magnífica oportunitat per a redefinir-se i impulsar-se com biociutat. Això passa per a fomentar la vida en comunitat seguint els principis dels sistemes naturals utilitzant els recursos i les tecnologies que han sorgit amb la revolució digital. Fomentar la producció local i utilitzar energies renovables ens atansen a aquest objectiu que s’emmarca en un de més ample d’ecosistemes regionals. A nivell arquitectònic, un dels elements que millor representa aquest canvi és l’ús de la fusta industrialitzada com a material de construcció dels nous edificis ecològics, que s’han de concebre com a organismes autosuficients. En paral·lel, caldria desenvolupar la naturalesa urbana, amb projectes com per exemple el de la transformació del riu Besós i el Llobregat.
En el marc de la secció “Repensar la Metròpolis”, personalitats procedents d’horitzons diversos, han establert quines són les prioritats que cal establir a l’hora de desenvolupar una política metropolitana eficaç i capaç de donar resposta als reptes que es plantegen en l’actualitat. Felipe Campos, director General de l’Associació Educativa Itaca IH, subratlla la necessitat de fer pivotar Metròpoli Barcelona al voltant del fet social i la importància d’assolir un consens entre les diferents sensibilitats socials per a la construcció de la ciutat i superar una visió individualista. Tampoc es poden desvincular del debat metropolità els factors associats al canvi climàtic i els límits ambientals del planeta, en termes de mobilitat sostenible, emissions i tractament de l’aigua. La pandèmia ha agreujat la situació, i Campos reprèn unes dades del Banc Mundial, segons el qual el 2021 se superaran els 150 milions de persones que subsisteixen amb menys de 1,90 dòlars al dia. Instant a la cooperació internacional per fer front a la recessió mundial, el director d’Itaca perfila un pla d’acció que consisteix en transitar cap a una esfera de democràcia metropolitana amb capacitat política per construir i promoure el fet social a la vida de la metròpoli. “Semblaria coherent definir una agenda àmplia de polítiques de resposta de tots els municipis membres, amb el conjunt dels actors que operen al territori, amb visió empresarial però també comptant amb el Tercer Sector”, sosté.
Aquest nou marc més cooperatiu permetria desenvolupar polítiques urbanes de redistribució social, construcció social i compromís contra el canvi climàtic. Tanmateix, requereix “un nou marc de governança, nous lideratges compartits, una nova matriu relacional entre municipis articulada amb components supramunicipals d’àmplies competències metropolitanes”.
“La necessitat de fer pivotar la Metròpoli Barcelona al voltant del fet social i la importància d’assolir un consens entre les diferents sensibilitats socials i superar una visió individualista són algunes de les idees apuntades pels experts”
Roser Fernández, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals i Presidenta de la Comissió d’Atenció a les Persones, de Salut i Social de Foment del Treball, posa l’accent en la necessitat de trobar una millor organització administrativa dels serveis públics entre territoris i ciutats, i això passa per assolir un millor consens entre les parts implicades. Fernández considera que la descentralització dels serveis públics és “clau” i per això és important no fragmentar les competències entre nivells d’administració i “apostar per espais de cogovernança i participació.” Com a model es poden seguir el serveis sanitaris i socials en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona, “perquè recull la diversitat poblacional, dels dispositius de proximitat i també de referència.” L’objectiu final no és només l’equitat en l’accés territorial, sinó l’equitat en l’accés en els resultats independentment d’on es visqui. Per això, insisteix, és fonamental assolir una visió supraterritorial de la gestió.
Amb una visió global de cap a on s’ha d’encarrilar la Barcelona Metropolitana, Mar Alarcón, fundadora de Social Car i vicepresidenta de Foment del Treball, estableix que els reptes d’avui en dia —la inclusió, l’accessibilitat, la mobilitat, l’habitatge, l’escassedat de recursos i el canvi climàtic— s’han d’abordar a partir d’un front comú entre administracions del territori metropolità “a llarg termini, buit d’ideologies, electoralismes i amb consens polític, empresarial i social”. Perquè la ciutat pugui assumir amb garanties els reptes del futur, cal potenciar l’activitat econòmica per tal de crear llocs de treball i reduir les desigualtats. La regió metropolitana, opina Mar Alarcón, s’ha d’entendre com una realitat amb identitat de ciutat, ben vertebrada i unida a la resta del territori, i amb connectivitat internacional. L’actor principal, tanmateix, és el conjunt de la ciutadania, “en altres paraules, el sector públic i el privat en plena col·laboració”. D’aquesta entesa depenen mesures innovadores com ara la mobilitat compartida sota demanda, la telemetria, els hubs logístics urbans i l’electrificació de les flotes. La innovació, doncs, és un dels eixos fonamentals de la ciutat metropolitana, perquè li permet evolucionar en clau de sostenibilitat.
L’arquitecte Vicente Guallart, director de Guallart Architects, segueix en aquesta mateixa línia apuntant la necessitat de definir Barcelona Metròpolis com una bio ciutat: “L’ecologia és una nova economia perquè ofereix oportunitats per a desenvolupar noves formes de producció, d’intercanvi i de foment de la vida. No posen en perill la nostra pròpia existència en el planeta i permeten atreure talent i definir nous lideratges en el món”. Tot recordant que la Unió Europea s’ha fixat el repte d’aconseguir que Europa sigui un continent d’Emissions Zero de cara a l’any 2050 i la reducció de les emissions del 55% d’aquí al 2030, Guallart exigeix que els pressupostos de les administracions estiguin en sintonia per tal d’aturar el canvi climàtic. Des d’aquest punt de vista, opina Guallart, Barcelona té una magnífica oportunitat per redefinir-se i impulsar-se com a biociutat. Això passa per fomentar la vida en comunitat tot seguint els principis dels sistemes naturals utilitzant els recursos i les tecnologies que han sorgit amb la revolució digital. Fomentar la producció local i utilitzar energies renovables ens atansen a aquest objectiu que s’emmarca en un de més ample d’ecosistemes regionals. A nivell arquitectònic, un dels elements que millor representa aquest canvi és l’ús de la fusta industrialitzada com a material de construcció dels nous edificis ecològics, que s’han de concebre com a organismes autosuficients. En paral·lel, caldria desenvolupar la naturalesa urbana, amb projectes com ara el de la transformació del riu Besós i el Llobregat.
| share: |       |
