UN PACTE NECESSARI PER A LA SEGURETAT JURÍDICA TRIBUTÀRIA
La Societat d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES) de Barcelona ha demanat l’aplicació d’un pacte per a la seguretat jurídica fiscal i la reducció de la complexitat, amb la participació d’empreses, professionals, govern i parlament, per avançar cap a un sistema fiscal més clar, estable i previsible i contribuir a reforçar la competitivitat de l’economia espanyola.
La proposta és una de les principals conclusions de l’informe “Complexitat fiscal i competitivitat a Espanya”, presentat el 5 de novembre a Madrid pel president de SBEES i Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, acompanyat del director de SBEES, Félix Riera, i de Juan Costa Climent, membre del Círculo de Innovación i coordinador de l’estudi.
Josep Sánchez Llibre ha explicat que “a Espanya hi ha un excés de complexitat i conflictivitat fiscal molt per sobre de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea” Espanya ocupa el lloc 24 de 27 països europeus en termes de complexitat i agitació fiscal i, per tant, com mostra aquest estudi, estem al darrere d’Europa en aquest àmbit” Per tant, Sánchez Llibre ha expressat la “necessitat de promoure un gran pacte de certesa fiscal i reducció de la complexitat fiscal”.
“L’objectiu que perseguim amb aquest estudi és garantir que les administracions públiques, l’administració tributària, el govern, les formacions polítiques i les organitzacions empresarials puguin treballar conjuntament per corregir aquest excés de complexitat i conflictivitat fiscal que afecta la competitivitat de la nostra economia”, ha argumentat. També ha dit que un cop presentat l’informe “la voluntat de SBEES és fer-lo arribar a les diferents formacions polítiques i també a organitzacions empresarials, i que la CEOE ja té l’estudi i participarà un dia després i “podrem analitzar-ne les conclusions en més profunditat”, ha conclòs.
L’estudi parteix d’una qüestió central: fins a quin punt la complexitat de l’impost espanyol és més gran que la d’altres països europeus i quines conseqüències econòmiques pot tenir aquesta diferència per a les empreses. Per a això, analitza tant la complexitat estructural de les normes com la seva aplicació, així com els temps dedicats al compliment, la durada dels procediments tributaris i els seus possibles efectes sobre la inversió.
Espanya, entre els països de la UE amb més complexitat fiscal
Segons l’Índex de complexitat fiscal 2024, Espanya ocupa el lloc 24 de 27 països de la Unió Europea amb un índex de 0,426 en comparació amb la mitjana de la UE de 0,374. Reduir la complexitat a la mitjana europea suposaria una millora del 14%, mentre que apropar-se als set països amb sistemes menys complexos suposaria una reducció del 37%.
Juan Costa estima que convergir amb les referències europees alliberaria 11.450 milions d’euros anuals |
Entre les deu economies més grans de la UE, només Polònia és més complexa. L’índex espanyol és un 5,7% superior al d’Alemanya, un 9% superior al de França i un 3,1% superior al d’Itàlia. Aquesta situació també té un impacte operatiu. Les empreses espanyoles dediquen unes 150 hores a l’any al compliment fiscal, enfront de les 114,3 hores del referent europeu. Una revisió representativa dura 12 setmanes, enfront de les 4,71, i la revisió inicial d’una disputa arriba als 365 dies, enfront de les 107,9.
Més d’11.000 milions anuals de recursos potencialment alliberables
L’estudi estima que convergir amb els punts de referència europeus estalviaria 4.970 milions d’euros anuals en costos de compliment i 6.480 milions en costos de fricció. En conjunt, es podrien alliberar uns 11.450 milions anuals, equivalent al 0,68% del PIB. En un escenari més ambiciós, la xifra arribaria als 18.970 milions, o l’1,12% del PIB. Aquestes magnituds representen recursos empresarials que es podrien desviar dels costos fiscals, no un augment directe del PIB o del benefici corporatiu.
La seguretat jurídica, clau per impulsar la inversió
L’informe assenyala que el principal dèficit d’inversió d’Espanya no és en volum agregat, sinó en la seva composició, especialment en I+D i actius intangibles. En I+D empresarial, la bretxa és d’uns 10.400 milions des del punt de referència europeu i supera els 21.000 milions en comparació amb els països líders. En actius intangibles, supera els 40.000 milions de dòlars i s’acosta als 90.000 milions de dòlars, respectivament.
Una major seguretat jurídica, criteris fiscals més clars i un accés més previsible als incentius podrien conduir a 10.440 milions 15.660 milions en inversió empresarial addicional per any.
Certesa prèvia, defensa i reparació
L’estudi proposa reforçar els drets i les garanties dels contribuents per reduir la incertesa empresarial. A Espanya, les consultes vinculants van durar una mitjana de 185 dies el 2024, en comparació amb models com el francès, on el termini global és de tres mesos. També demana una millora dels mecanismes de defensa i una compensació pels costos dels procediments llargs, inclosos els recursos legals, financers i domèstics.
Quatre línies d’actuació per reduir la complexitat
El pacte proposat per SBEES s’articula en quatre eixos: revisar les fonts de complexitat, donar una major predictibilitat a la política fiscal, reforçar els drets dels contribuents i millorar la informació i l’avaluació del sistema.
Entre les mesures proposades es troben revisar àrees com l’IVA, reorganitzacions, preus de transferència o I+D; reduir els terminis de consulta; estudiar el silenci positiu en determinats escenaris; facilitar mecanismes de suspensió sense costos ni garanties; i compensar les despeses raonables quan el contribuent tingui motius.
L’objectiu és avançar cap a un sistema fiscal més clar, estable i previsible que mantingui la seva capacitat de recollida i control, però permeti a les empreses dedicar més recursos a invertir, innovar i ser més competitives.
La Societat d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES) de Barcelona ha demanat l’aplicació d’un pacte per a la seguretat jurídica fiscal i la reducció de la complexitat, amb la participació d’empreses, professionals, govern i parlament, per avançar cap a un sistema fiscal més clar, estable i previsible i contribuir a reforçar la competitivitat de l’economia espanyola.
La proposta és una de les principals conclusions de l’informe “Complexitat fiscal i competitivitat a Espanya”, presentat el 5 de novembre a Madrid pel president de SBEES i Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, acompanyat del director de SBEES, Félix Riera, i de Juan Costa Climent, membre del Círculo de Innovación i coordinador de l’estudi.
Josep Sánchez Llibre ha explicat que “a Espanya hi ha un excés de complexitat i conflictivitat fiscal molt per sobre de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea” Espanya ocupa el lloc 24 de 27 països europeus en termes de complexitat i agitació fiscal i, per tant, com mostra aquest estudi, estem al darrere d’Europa en aquest àmbit” Per tant, Sánchez Llibre ha expressat la “necessitat de promoure un gran pacte de certesa fiscal i reducció de la complexitat fiscal”.
“L’objectiu que perseguim amb aquest estudi és garantir que les administracions públiques, l’administració tributària, el govern, les formacions polítiques i les organitzacions empresarials puguin treballar conjuntament per corregir aquest excés de complexitat i conflictivitat fiscal que afecta la competitivitat de la nostra economia”, ha argumentat. També ha dit que un cop presentat l’informe “la voluntat de SBEES és fer-lo arribar a les diferents formacions polítiques i també a organitzacions empresarials, i que la CEOE ja té l’estudi i participarà un dia després i “podrem analitzar-ne les conclusions en més profunditat”, ha conclòs.
L’estudi parteix d’una qüestió central: fins a quin punt la complexitat de l’impost espanyol és més gran que la d’altres països europeus i quines conseqüències econòmiques pot tenir aquesta diferència per a les empreses. Per a això, analitza tant la complexitat estructural de les normes com la seva aplicació, així com els temps dedicats al compliment, la durada dels procediments tributaris i els seus possibles efectes sobre la inversió.
Espanya, entre els països de la UE amb més complexitat fiscal
Segons l’Índex de complexitat fiscal 2024, Espanya ocupa el lloc 24 de 27 països de la Unió Europea amb un índex de 0,426 en comparació amb la mitjana de la UE de 0,374. Reduir la complexitat a la mitjana europea suposaria una millora del 14%, mentre que apropar-se als set països amb sistemes menys complexos suposaria una reducció del 37%.
Juan Costa, estima que convergir amb les referències europees alliberaria 11.450 milions d’euros anuals |
Entre les deu economies més grans de la UE, només Polònia és més complexa. L’índex espanyol és un 5,7% superior al d’Alemanya, un 9% superior al de França i un 3,1% superior al d’Itàlia. Aquesta situació també té un impacte operatiu. Les empreses espanyoles dediquen unes 150 hores a l’any al compliment fiscal, enfront de les 114,3 hores del referent europeu. Una revisió representativa dura 12 setmanes, enfront de les 4,71, i la revisió inicial d’una disputa arriba als 365 dies, enfront de les 107,9.
Més d’11.000 milions anuals de recursos potencialment alliberables
L’estudi estima que convergir amb els punts de referència europeus estalviaria 4.970 milions d’euros anuals en costos de compliment i 6.480 milions en costos de fricció. En conjunt, es podrien alliberar uns 11.450 milions anuals, equivalent al 0,68% del PIB. En un escenari més ambiciós, la xifra arribaria als 18.970 milions, o l’1,12% del PIB. Aquestes magnituds representen recursos empresarials que es podrien desviar dels costos fiscals, no un augment directe del PIB o del benefici corporatiu.
La seguretat jurídica, clau per impulsar la inversió
L’informe assenyala que el principal dèficit d’inversió d’Espanya no és en volum agregat, sinó en la seva composició, especialment en I+D i actius intangibles. En I+D empresarial, la bretxa és d’uns 10.400 milions des del punt de referència europeu i supera els 21.000 milions en comparació amb els països líders. En actius intangibles, supera els 40.000 milions de dòlars i s’acosta als 90.000 milions de dòlars, respectivament.
Una major seguretat jurídica, criteris fiscals més clars i un accés més previsible als incentius podrien conduir a 10.440 milions 15.660 milions en inversió empresarial addicional per any.
Certesa prèvia, defensa i reparació
L’estudi proposa reforçar els drets i les garanties dels contribuents per reduir la incertesa empresarial. A Espanya, les consultes vinculants van durar una mitjana de 185 dies el 2024, en comparació amb models com el francès, on el termini global és de tres mesos. També demana una millora dels mecanismes de defensa i una compensació pels costos dels procediments llargs, inclosos els recursos legals, financers i domèstics.
Quatre línies d’actuació per reduir la complexitat
El pacte proposat per SBEES s’articula en quatre eixos: revisar les fonts de complexitat, donar una major predictibilitat a la política fiscal, reforçar els drets dels contribuents i millorar la informació i l’avaluació del sistema.
Entre les mesures proposades es troben revisar àrees com l’IVA, reorganitzacions, preus de transferència o I+D; reduir els terminis de consulta; estudiar el silenci positiu en determinats escenaris; facilitar mecanismes de suspensió sense costos ni garanties; i compensar les despeses raonables quan el contribuent tingui motius.
L’objectiu és avançar cap a un sistema fiscal més clar, estable i previsible que mantingui la seva capacitat de recollida i control, però permeti a les empreses dedicar més recursos a invertir, innovar i ser més competitives.
| share: |       |
