15 ANYS DE LA LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2
per Rafael Pradas, periodista
Continuem amb la publicació de la sèrie d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB que va es va aprovar el 2010 i va entrar vigor el 2011 així com sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolita. Ho fem amb Artur Mas, escollit president de la Generalitat el mateix any 2010, i amb un paper clar en l’aplicació de la llei el següent any 2011 i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona durant el procés de discussió i aprovació al Parlament de Catalunya.
Artur Mas. Una aposta de país
Fa quinze anys, el Parlament de Catalunya dotava la metròpoli de Barcelona d’un instrument de governança capaç de gestionar serveis essencials que, per la seva complexitat i escala, transcendien les capacitats dels municipis individualment. Aquesta aprovació, amb el suport de totes les forces polítiques i dels ajuntaments metropolitans, va consolidar un projecte amb una força política i institucional sense precedents. Avui, el balanç és inequívocament positiu. Aquella decisió va ser un pas estratègic per modernitzar l’administració i reforçar Catalunya i la metròpoli de Barcelona.
L’AMB ha demostrat que la cooperació institucional no és només possible, sinó imprescindible per garantir benestar col·lectiu. La gestió integral del cicle de l’aigua ha assegurat qualitat i seguretat; el tractament i la valorització dels residus ha avançat cap a criteris de sostenibilitat i economia circular; i el sistema de transport públic metropolità ha estat clau per cohesionar la societat, garantir mobilitat quotidiana i reforçar la competitivitat econòmica. Tot això s’ha desenvolupat sota principis d’eficiència, equitat territorial i una vocació inequívoca de servei públic.
Artur Mas: “Barcelona i àrea han de continuar exercint un paper motor com a node d’un sistema policèntric que connecti territoris, talent i oportunitats arreu de Catalunya”. |
La Llei tenia un objectiu clar: superar la fragmentació administrativa, ordenar competències disperses i establir una autoritat metropolitana sòlida en aquells àmbits on la dimensió local era insuficient. En cap cas es tractava de diluir el paper dels municipis; al contrari, buscava reforçar-lo, creant un espai de decisió, planificació i gestió compartida, capaç d’afrontar reptes comuns amb visió estratègica i de llarg termini.
Mirant cap al futur, el repte és consolidar una metròpoli plena, integrada en una lògica de país en xarxa. Barcelona i la seva àrea metropolitana han de continuar exercint un paper motor, no com a centre únic, sinó com a node d’un sistema policèntric que connecti territoris, talent i oportunitats arreu de Catalunya. La metròpoli del futur no es definirà només per la seva dimensió o densitat, sinó per la seva capacitat de cooperar, connectar i contribuir a un desenvolupament territorial equilibrat per a tots els ciutadans de Catalunya que posi en valor totes les “metropolinitats” del país.
Artur Mas (CDC, PDEC), economista de formació, ha estat President de la Generalitat (2010-2016), conseller de Política Territorial i Obres i d’Economia i Finances a més de diputat i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per CiU
Jordi Hereu. Èxit de 15 anys de gestió mancomunada
Quinze anys després de l’aprovació de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, val la pena fer la mirada enrere i repassar el transcorregut des d’aleshores. El 2010 vam crear l’AMB com una eina capaç d’afrontar amb garanties i amb força els reptes del moment i les oportunitats de futur. Hi va haver un important consens que va donar a llum aquesta llei al Parlament que comportava una governança policèntrica per a 36 municipis interconnectats. I aquest consens és el que més recordo avui i el que més reivindico.
Com sol passar en tot acord, la creació de l’AMB va significar que tots van cedir en alguna cosa. En uns casos, en l’acceptació d’una institució metropolitana; en d’altres, en el grau d’ambició d’un govern metropolità. Feliçment, va pesar la nostra responsabilitat col·lectiva com a representants de la ciutadania de dotar-nos d’un instrument que ens ajudés a abordar els problemes i plantejar solucions per a un col·lectiu de més de tres milions i mig d’habitants. Un instrument imprescindible per vertebrar els serveis públics amb eficiència.
Jordi Hereu: “En la creació de l’AMB tots van cedir. En uns casos, en l’acceptació d’una institució metropolitana; en d’altres, en el grau d’ambició del govern metropolità”. |
Quinze anys després, les àrees metropolitanes continuen sent un debat viu. D’una banda, s’han convertit en epicentres de desenvolupament econòmic. De l’altra, plantegen reptes creixents que des de la classe política hem de gestionar: com fer-les més humanes, més sostenibles i, també, més digitals.
Aquesta tasca ha de marcar el futur de l’AMB, i crec que hi ha tots els ingredients per dur-la a terme amb èxit. El govern metropolità, que té competències en pràcticament tots els aspectes de la gestió urbana, ha de posar-se com a objectiu aquest equilibri entre el desenvolupament econòmic i la cohesió social. En saber trobar en aquest equilibri, i resoldre els reptes de la transició ecològica i digital, les oportunitats de creixement. Estic convençut que serà així. En l’origen consensuat de l’AMB hi ha l’exemple.
Jordi Hereu (PSC), llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, ha estat Alcalde de Barcelona entre 2006 i 2011, president d’Hispasat entre altres càrrecs. Des de novembre de 2023 és ministre d’Indústria del govern espanyol.
Per llegir el primer lliurament de la sèrie cliqueu aquí.
per Rafael Pradas, periodista
Continuem amb la publicació de la sèrie d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB que va es va aprovar el 2010 i va entrar vigor el 2011 així com sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolita. Ho fem amb Artur Mas, escollit president de la Generalitat el mateix any 2010, i amb un paper clar en l’aplicació de la llei el següent any 2011 i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona durant el procés de discussió i aprovació al Parlament de Catalunya.
Artur Mas. Una aposta de país
Fa quinze anys, el Parlament de Catalunya dotava la metròpoli de Barcelona d’un instrument de governança capaç de gestionar serveis essencials que, per la seva complexitat i escala, transcendien les capacitats dels municipis individualment. Aquesta aprovació, amb el suport de totes les forces polítiques i dels ajuntaments metropolitans, va consolidar un projecte amb una força política i institucional sense precedents. Avui, el balanç és inequívocament positiu. Aquella decisió va ser un pas estratègic per modernitzar l’administració i reforçar Catalunya i la metròpoli de Barcelona.
L’AMB ha demostrat que la cooperació institucional no és només possible, sinó imprescindible per garantir benestar col·lectiu. La gestió integral del cicle de l’aigua ha assegurat qualitat i seguretat; el tractament i la valorització dels residus ha avançat cap a criteris de sostenibilitat i economia circular; i el sistema de transport públic metropolità ha estat clau per cohesionar la societat, garantir mobilitat quotidiana i reforçar la competitivitat econòmica. Tot això s’ha desenvolupat sota principis d’eficiència, equitat territorial i una vocació inequívoca de servei públic.
Artur Mas: “Barcelona i àrea han de continuar exercint un paper motor com a node d’un sistema policèntric que connecti territoris, talent i oportunitats arreu de Catalunya”. |
La Llei tenia un objectiu clar: superar la fragmentació administrativa, ordenar competències disperses i establir una autoritat metropolitana sòlida en aquells àmbits on la dimensió local era insuficient. En cap cas es tractava de diluir el paper dels municipis; al contrari, buscava reforçar-lo, creant un espai de decisió, planificació i gestió compartida, capaç d’afrontar reptes comuns amb visió estratègica i de llarg termini.
Mirant cap al futur, el repte és consolidar una metròpoli plena, integrada en una lògica de país en xarxa. Barcelona i la seva àrea metropolitana han de continuar exercint un paper motor, no com a centre únic, sinó com a node d’un sistema policèntric que connecti territoris, talent i oportunitats arreu de Catalunya. La metròpoli del futur no es definirà només per la seva dimensió o densitat, sinó per la seva capacitat de cooperar, connectar i contribuir a un desenvolupament territorial equilibrat per a tots els ciutadans de Catalunya que posi en valor totes les “metropolinitats” del país.
Artur Mas (CDC, PDEC), economista de formació, ha estat President de la Generalitat (2010-2016), conseller de Política Territorial i Obres i d’Economia i Finances a més de diputat i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per CiU
Jordi Hereu. Èxit de 15 anys de gestió mancomunada
Quinze anys després de l’aprovació de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, val la pena fer la mirada enrere i repassar el transcorregut des d’aleshores. El 2010 vam crear l’AMB com una eina capaç d’afrontar amb garanties i amb força els reptes del moment i les oportunitats de futur. Hi va haver un important consens que va donar a llum aquesta llei al Parlament que comportava una governança policèntrica per a 36 municipis interconnectats. I aquest consens és el que més recordo avui i el que més reivindico.
Com sol passar en tot acord, la creació de l’AMB va significar que tots van cedir en alguna cosa. En uns casos, en l’acceptació d’una institució metropolitana; en d’altres, en el grau d’ambició d’un govern metropolità. Feliçment, va pesar la nostra responsabilitat col·lectiva com a representants de la ciutadania de dotar-nos d’un instrument que ens ajudés a abordar els problemes i plantejar solucions per a un col·lectiu de més de tres milions i mig d’habitants. Un instrument imprescindible per vertebrar els serveis públics amb eficiència.
Jordi Hereu: “En la creació de l’AMB tots van cedir. En uns casos, en l’acceptació d’una institució metropolitana; en d’altres, en el grau d’ambició del govern metropolità”. |
Quinze anys després, les àrees metropolitanes continuen sent un debat viu. D’una banda, s’han convertit en epicentres de desenvolupament econòmic. De l’altra, plantegen reptes creixents que des de la classe política hem de gestionar: com fer-les més humanes, més sostenibles i, també, més digitals.
Aquesta tasca ha de marcar el futur de l’AMB, i crec que hi ha tots els ingredients per dur-la a terme amb èxit. El govern metropolità, que té competències en pràcticament tots els aspectes de la gestió urbana, ha de posar-se com a objectiu aquest equilibri entre el desenvolupament econòmic i la cohesió social. En saber trobar en aquest equilibri, i resoldre els reptes de la transició ecològica i digital, les oportunitats de creixement. Estic convençut que serà així. En l’origen consensuat de l’AMB hi ha l’exemple.
Jordi Hereu (PSC), llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, ha estat Alcalde de Barcelona entre 2006 i 2011, president d’Hispasat entre altres càrrecs. Des de novembre de 2023 és ministre d’Indústria del govern espanyol.
Per llegir el primer lliurament de la sèrie cliqueu aquí.
| share: |       |
