DEL REPTE DE LA IA A LA BARCELONA SOCIAL: CINC MESOS D’ANÀLISI METROPOLITÀ
A les portes del mes de maig, fem un exercici de mirar enrere per resumir i revisar les principals línies que hem tractat al llarg d’aquests cinc mesos intensos marcats per la celebració dels 15 anys de la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
A principi d’any vam publicar la sèrie d’entrevistes de Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i Professora de Ciència Política UPF, a personalitats del món polític, començat per l’alcalde Jaume Collboni, i seguit de Núria Marín Martínez, Xavier Trias i Artur Mas. Poden recuperar-les clicant aquí.
D’altra banda, es va presentar el V Informe RethinkBCN amb un acte a Foment de Treball en què van participar Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials Foment del Treball, Felipe Campos, conseller delegat d ’Aigües de Barcelona i director d ’Acció Social de Veolia, Joan Clos, exalcalde de Barcelona i expresident de l’AMB, la periodista Glòria Marín, i Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball. La presentació de l’informe “Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya” va anar a càrrec del Sr. Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials. Aquest cinquè informe té com a objectiu posar en relleu la importància que ha tingut, té i tindrà l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva evolució per al sistema de ciutats que la componen. Una evolució que està determinada pels canvis demogràfics, els nous models i pautes de vida de la ciutadania, l’impacte del canvi climàtic, la crisi de l’habitatge, la seguretat, l’impacte del turisme i les desigualtats socials. Per accedir al IV Informe Rethink BCN poden clicar aquí. També poden recuperar el vídeo de la presentació aqui.
Alguns dels temes que s’han abordat han estat seguint el pols de l’actualitat, com per exemple l’article de Josep Grau, consultor en estratègia i tecnologia, al voltant de la Intel·ligència artifical i el seu impacte a Catalunya. Segons Grau, l’objectiu és que Catalunya lideri aquest canvi des d’una perspectiva industrial, social i democràtica, amb l’objectiu de maximitzar els oportunitats de la IA, reconeixent els riscos i dotant empreses, administracions i societat en general de les eines necessàries per a enfrontar-se a la IA amb responsabilitat. Respecte a la fita “Catalunya IA 2030”, considera que és l’aposta estratègica catalana per una IA inclusiva, sostenible i vertebradora del territori, connectant la recerca amb l’empresa, educació i el sector públic, per a poder construir un futur digital amb valors democràtics i d’equitat. Poden recuperar l’article sencer aquí.
Manel Manchón, de la seva banda, ha publicat una interessant conversa amb Rosa Ribas, l’escriptora que va créixer a El Prat del Llobregat i que ha tornat a viure-hi després d’haver viscut trenta anys a Alemany, una entrevista que poden tornar a llegir aquí. Ribas, que ha rebut molt bones crítiques per la seva saga sobre ‘els detectius Hernández’, subratlla la necessitat que l’oferta cultural “ha de ser de qualitat, el que ofereixin aquestes ciutats metropolitanes ha de ser d’alt nivell, rebutjant, per tant, un cert paternalisme, que es vulgui prestar atenció com si fos una mena de favor”.
Una altra conversa imperdible de Manchón és la que va tenir amb Joan Manuel Sevillano,Managing Director de Stoneweg Places and Experiences, que explica els principals aspectes del projecte de Museu Carmen Thyssen a l’antic cinema Comèdia de Barcelona. Un dels punts que ha destacat és la col·laboració entre la iniciativa privada i el sector públic en l’àmbit cultural. Podeu rellegir el text aquí. La importància del sector privat també ha estat un dels temes centrals de l’entrevista de Manchon amb l’emprenedora Helena Torras, que reivindica la suma d’esforços del sector públic i privat i la necessitat de continuar acollint talent estranger a Barcelona en una fructifera entrevista que poden recuperar aquí.
Finalment, Manel Manchón ha parlat amb Enrique Tomás, un “botiguer” badaloní que s’ha obert camí en el negoci dels pernils, i que repassa en aquesta entrevista els canvis profunds que han transformat Badalona els darrers anys. “Badalona ja no té res a veure a la ciutat que vaig viure de petit i jove”, afirma Tomás. Poden rellegir l’entrevista sencera aquí.
Pel que fa als actes més destacats, sobresurt el diàleg dins el cicle Fer Metròpoli a Foment del Treball amb l’alcalde Jaume Collboni celebrat el 8 d’abril i en el qual ha defensat la seva visió de Barcelona que posa en el centre als ciutadans, alhora que aposta per la projecció de futur gràcies als grans esdeveniments i als projectes transformadors. Poden accedir a la crònica de l’esdeveniment aquí.
Un altre moment àlgid ha estat la presentació que ha fet l’exregidor de Cultura de Barcelona i ex Conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell del seu assaig Barcelona: una immersió ràpida. Mascarell hi tracta, entre d’altres temes, sobre l’encaix entre la capital catalana i Catalunya. Poden revisar l’article aquí.
I finalment, farem menció al darrer acte celebrat a Foment el mes de maig: el diàleg sobre La Barcelona Social, amb el subdirector general d’Afers Socials de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet. Durant el diàleg s’ha aprofundit el paper clau que té “la Barcelona Social” a la ciutat i la seva àrea metropolitana, donat que atén més de dos milions de persones l’any i mobilitza més de mig milió de voluntaris, fet que representa entre l’1% i el 2,3% de l’ocupació total. Poden rellegir la crònica de l’acte aquí.
A les portes del mes de maig, fem un exercici de mirar enrere per resumir i revisar les principals línies que hem tractat al llarg d’aquests cinc mesos intensos marcats per la celebració dels 15 anys de la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
A principi d’any vam publicar la sèrie d’entrevistes de Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i Professora de Ciència Política UPF, a personalitats del món polític, començat per l’alcalde Jaume Collboni, i seguit de Núria Marín Martínez, Xavier Trias i Artur Mas. Poden recuperar-les clicant aquí.
D’altra banda, es va presentar el V Informe RethinkBCN amb un acte a Foment de Treball en què van participar Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials Foment del Treball, Felipe Campos, conseller delegat d ’Aigües de Barcelona i director d ’Acció Social de Veolia, Joan Clos, exalcalde de Barcelona i expresident de l’AMB, la periodista Glòria Marín, i Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball. La presentació de l’informe “Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya” va anar a càrrec del Sr. Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials. Aquest cinquè informe té com a objectiu posar en relleu la importància que ha tingut, té i tindrà l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva evolució per al sistema de ciutats que la componen. Una evolució que està determinada pels canvis demogràfics, els nous models i pautes de vida de la ciutadania, l’impacte del canvi climàtic, la crisi de l’habitatge, la seguretat, l’impacte del turisme i les desigualtats socials. Per accedir al IV Informe Rethink BCN poden clicar aquí. També poden recuperar el vídeo de la presentació aqui.
Alguns dels temes que s’han abordat han estat seguint el pols de l’actualitat, com per exemple l’article de Josep Grau, consultor en estratègia i tecnologia, al voltant de la Intel·ligència artifical i el seu impacte a Catalunya. Segons Grau, l’objectiu és que Catalunya lideri aquest canvi des d’una perspectiva industrial, social i democràtica, amb l’objectiu de maximitzar els oportunitats de la IA, reconeixent els riscos i dotant empreses, administracions i societat en general de les eines necessàries per a enfrontar-se a la IA amb responsabilitat. Respecte a la fita “Catalunya IA 2030”, considera que és l’aposta estratègica catalana per una IA inclusiva, sostenible i vertebradora del territori, connectant la recerca amb l’empresa, educació i el sector públic, per a poder construir un futur digital amb valors democràtics i d’equitat. Poden recuperar l’article sencer aquí.
Manel Manchón, de la seva banda, ha publicat una interessant conversa amb Rosa Ribas, l’escriptora que va créixer a El Prat del Llobregat i que ha tornat a viure-hi després d’haver viscut trenta anys a Alemany, una entrevista que poden tornar a llegir aquí. Ribas, que ha rebut molt bones crítiques per la seva saga sobre ‘els detectius Hernández’, subratlla la necessitat que l’oferta cultural “ha de ser de qualitat, el que ofereixin aquestes ciutats metropolitanes ha de ser d’alt nivell, rebutjant, per tant, un cert paternalisme, que es vulgui prestar atenció com si fos una mena de favor”.
Una altra conversa imperdible de Manchón és la que va tenir amb Joan Manuel Sevillano,Managing Director de Stoneweg Places and Experiences, que explica els principals aspectes del projecte de Museu Carmen Thyssen a l’antic cinema Comèdia de Barcelona. Un dels punts que ha destacat és la col·laboració entre la iniciativa privada i el sector públic en l’àmbit cultural. Podeu rellegir el text aquí. La importància del sector privat també ha estat un dels temes centrals de l’entrevista de Manchon amb l’emprenedora Helena Torras, que reivindica la suma d’esforços del sector públic i privat i la necessitat de continuar acollint talent estranger a Barcelona en una fructifera entrevista que poden recuperar aquí.
Finalment, Manel Manchón ha parlat amb Enrique Tomás, un “botiguer” badaloní que s’ha obert camí en el negoci dels pernils, i que repassa en aquesta entrevista els canvis profunds que han transformat Badalona els darrers anys. “Badalona ja no té res a veure a la ciutat que vaig viure de petit i jove”, afirma Tomás. Poden rellegir l’entrevista sencera aquí.
Pel que fa als actes més destacats, sobresurt el diàleg dins el cicle Fer Metròpoli a Foment del Treball amb l’alcalde Jaume Collboni celebrat el 8 d’abril i en el qual ha defensat la seva visió de Barcelona que posa en el centre als ciutadans, alhora que aposta per la projecció de futur gràcies als grans esdeveniments i als projectes transformadors. Poden accedir a la crònica de l’esdeveniment aquí.
Un altre moment àlgid ha estat la presentació que ha fet l’exregidor de Cultura de Barcelona i ex Conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell del seu assaig Barcelona: una immersió ràpida. Mascarell hi tracta, entre d’altres temes, sobre l’encaix entre la capital catalana i Catalunya. Poden revisar l’article aquí.
I finalment, farem menció al darrer acte celebrat a Foment el mes de maig: el diàleg sobre La Barcelona Social, amb el subdirector general d’Afers Socials de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet. Durant el diàleg s’ha aprofundit el paper clau que té “la Barcelona Social” a la ciutat i la seva àrea metropolitana, donat que atén més de dos milions de persones l’any i mobilitza més de mig milió de voluntaris, fet que representa entre l’1% i el 2,3% de l’ocupació total. Poden rellegir la crònica de l’acte aquí.
| share: |       |
