LA ZONA ZERO DE L’AUDIOVISUAL
Per Xavier Casinos, periodista i escriptor
Inversió: 70,8 M€
Direcció de l’obra: UTE Garcés de Seta Bonet Arquitectes / Marvel Architects
Inici d’obres: Tardor 2026
Superfície: 25.550 m2
L’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, no pot ocultar la seva satisfacció quan guia una visita a l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies. Al mig de la majestuosa sala de turbines, imagina aquest futur motor econòmic de la regió metropolitana de Barcelona ple d’activitat convertit en una de les zones zero de la indústria audiovisual a Catalunya.
Tot està gairebé a punt perquè després de l’estiu de 2026 comencin els treballs de rehabilitació i ampliació de la vella nau. Serà el primer dels projectes que donarà llum al hub Catalunya Media City, un equipament altament estratègic, doncs actuarà de motor no només de la indústria audiovisual, sinó també com a regenerador d’una de les zones històricament més maltractades de la Barcelona metropolitana.
L’alcaldessa Cañete no té encara fet el càlcul de l’impacte econòmic que suposarà el projecte de les Tres Xemeneies, però té clar que serà de molts zeros. Només la recuperació de la sala de les turbines i la construcció de dos grans platós al Parc Audiovisual de Terrassa suposen una inversió de quasi 71 milions d’euros. Ambdós projectes s’executaran de forma simultània i la intenció és que siguin operatius a finals del 2028.
Sant Adrià i Terrassa consolidaran d’aquesta manera l’eix vertebral d’un sector que, segons els darrers estudis d’Acció i el CAC, va moure en el darrer exercici més de 8.600 milions d’euros. Reuneix més de 4.000 empreses i ocupa a quasi 42.000 persones. I això serà només l’aperitiu. Davant de la tèrmica, també en el terme municipal de Sant Adrià, està previst un desenvolupament urbanístic que inclourà nous habitatges i una zona econòmica que pivotarà també al voltant de la indústria audiovisual.
Segons Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya ––entitat impulsora del hub––, preveu que aquesta nova zona econòmica atraurà grans empreses de la producció audiovisual que necessiten no grans platós —aquests seran a Terrassa—, sinó altres de menors dimensions, però molt ben equipats tecnològicament. I és que el futur de la producció audiovisual serà molt tecnològic, on el vídeo per intel·ligència artificial serà al capdavant de la indústria.
Rutllant assegura que Catalunya pot situar-se en el lideratge d’aquesta producció amb tecnologia puntera. És per això que té grans expectatives en el desenvolupament audiovisual de Sant Adrià, sempre que es dissenyi una ambiciosa política d’atracció d’empreses i talent. “Netflix i Disney vindran si hi ha potència tecnològica”, assenyala.
“La que fins avui ha estat una de les zones més marginals de l’àrea metropolitana, es pot convertir aviat en un dels sectors més pròspers de Catalunya.” |
Aquesta part serà la que haurà d’impulsar la iniciativa privada. De moment, però, s’ha posat en marxa la corresponent al sector públic, que es la que té a veure amb la recuperació de la nau de turbines. Per donar-li nova vida, ha guanyat el concurs pel seu desenvolupament la UTE formada per l’estudi barceloní Garcés de Seta Bonet Arquitectes i Marvel Architects de Nova York. Els primers són grans especialistes en la intervenció en el patrimoni. La seva darrera obra a la capital catalana és al cor del barri Gòtic, on han recuperat l’antic hospital per a religiosos de Sant Saver, al carrer de la Palla, que acull la impressionant col·lecció d’art Casacuberta-Marsans.
Daria de Seta, una de les sòcies del despatx barceloní, diu que el projecte que estan treballant té com a objectiu fer dialogar passat i pressent al voltant de la tèrmica. Per això, preveuen que l’equipament sigui molt permeable i que permeti la circulació a través de l’edifici de la ciutat al mar. L’antiga nau de turbines acollirà aules formatives i petits platós per fer pràctiques, entre d’altres instal·lacions. Serà també un lloc de trobada entre les universitats i les empreses.
L’accés es farà per un nou edifici annex que distribuirà al públic a les diferents plantes per un sistema d’escales mecàniques. El plat fort, però, serà la que denominen sala noble, a la tercera planta, un gran espai per grans manifestacions públiques.
L’antiga tèrmica no deixa de ser un lloc enigmàtic, el que ha de permetre als arquitectes fer treballar la imaginació. Pensat en la futura nau de turbines fa venir al cap l’experiència de Herzog i DeMeuron quan van transformar a Londres una altra tèrmica en la Tate Modern, convertit ara en un espai emblemàtic de la capital britànica.
El que quedarà per decidir és què passarà amb l’espai de les tres xemeneies en si. Hi ha qui pensa que s’han de convertir en espais d’oficines, però també qui defensa que es quedin tal qual, com a símbol d’arqueologia industrial i el que ha de permetre, de fet, aquest diàleg entre passat, present i futur.
El Catalunya Media City va més enllà de la indústria audiovisual, doncs és un centre neuràlgic estratègic que configura una mena de vèrtex en el litoral metropolità que uneix Barcelona amb el Maresme. I a més de ser un motor econòmic per a Sant Adrià i la regió metropolitana, és també un motor urbanístic que actuarà de catalitzador de recuperació de la zona. Juntament amb el desenvolupament del hub, també s’està impulsant la regeneració de la platja de Sant Adrià i un parc entre l’antiga tèrmica i el mar.
En conclusió, la que fins avui ha estat una de les zones més marginals de l’àrea metropolitana, es pot convertir aviat en un dels sectors més pròspers de Catalunya gràcies a un gran projecte que és una d’aquelles col·laboracions entre els sector públic i privat que tant bons resultats ha donat històricament a la regió metropolitana de Barcelona.
Per Xavier Casinos, periodista i escriptor
Inversió: 70,8 M€
Direcció de l’obra: UTE Garcés de Seta Bonet Arquitectes / Marvel Architects
Inici d’obres: Tardor 2026
Superfície: 25.550 m2
L’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, no pot ocultar la seva satisfacció quan guia una visita a l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies. Al mig de la majestuosa sala de turbines, imagina aquest futur motor econòmic de la regió metropolitana de Barcelona ple d’activitat convertit en una de les zones zero de la indústria audiovisual a Catalunya.
Tot està gairebé a punt perquè després de l’estiu de 2026 comencin els treballs de rehabilitació i ampliació de la vella nau. Serà el primer dels projectes que donarà llum al hub Catalunya Media City, un equipament altament estratègic, doncs actuarà de motor no només de la indústria audiovisual, sinó també com a regenerador d’una de les zones històricament més maltractades de la Barcelona metropolitana.
L’alcaldessa Cañete no té encara fet el càlcul de l’impacte econòmic que suposarà el projecte de les Tres Xemeneies, però té clar que serà de molts zeros. Només la recuperació de la sala de les turbines i la construcció de dos grans platós al Parc Audiovisual de Terrassa suposen una inversió de quasi 71 milions d’euros. Ambdós projectes s’executaran de forma simultània i la intenció és que siguin operatius a finals del 2028.
Sant Adrià i Terrassa consolidaran d’aquesta manera l’eix vertebral d’un sector que, segons els darrers estudis d’Acció i el CAC, va moure en el darrer exercici més de 8.600 milions d’euros. Reuneix més de 4.000 empreses i ocupa a quasi 42.000 persones. I això serà només l’aperitiu. Davant de la tèrmica, també en el terme municipal de Sant Adrià, està previst un desenvolupament urbanístic que inclourà nous habitatges i una zona econòmica que pivotarà també al voltant de la indústria audiovisual.
Segons Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya ––entitat impulsora del hub––, preveu que aquesta nova zona econòmica atraurà grans empreses de la producció audiovisual que necessiten no grans platós —aquests seran a Terrassa—, sinó altres de menors dimensions, però molt ben equipats tecnològicament. I és que el futur de la producció audiovisual serà molt tecnològic, on el vídeo per intel·ligència artificial serà al capdavant de la indústria.
Rutllant assegura que Catalunya pot situar-se en el lideratge d’aquesta producció amb tecnologia puntera. És per això que té grans expectatives en el desenvolupament audiovisual de Sant Adrià, sempre que es dissenyi una ambiciosa política d’atracció d’empreses i talent. “Netflix i Disney vindran si hi ha potència tecnològica”, assenyala.
“La que fins avui ha estat una de les zones més marginals de l’àrea metropolitana, es pot convertir aviat en un dels sectors més pròspers de Catalunya.” |
Aquesta part serà la que haurà d’impulsar la iniciativa privada. De moment, però, s’ha posat en marxa la corresponent al sector públic, que es la que té a veure amb la recuperació de la nau de turbines. Per donar-li nova vida, ha guanyat el concurs pel seu desenvolupament la UTE formada per l’estudi barceloní Garcés de Seta Bonet Arquitectes i Marvel Architects de Nova York. Els primers són grans especialistes en la intervenció en el patrimoni. La seva darrera obra a la capital catalana és al cor del barri Gòtic, on han recuperat l’antic hospital per a religiosos de Sant Saver, al carrer de la Palla, que acull la impressionant col·lecció d’art Casacuberta-Marsans.
Daria de Seta, una de les sòcies del despatx barceloní, diu que el projecte que estan treballant té com a objectiu fer dialogar passat i pressent al voltant de la tèrmica. Per això, preveuen que l’equipament sigui molt permeable i que permeti la circulació a través de l’edifici de la ciutat al mar. L’antiga nau de turbines acollirà aules formatives i petits platós per fer pràctiques, entre d’altres instal·lacions. Serà també un lloc de trobada entre les universitats i les empreses.
L’accés es farà per un nou edifici annex que distribuirà al públic a les diferents plantes per un sistema d’escales mecàniques. El plat fort, però, serà la que denominen sala noble, a la tercera planta, un gran espai per grans manifestacions públiques.
L’antiga tèrmica no deixa de ser un lloc enigmàtic, el que ha de permetre als arquitectes fer treballar la imaginació. Pensat en la futura nau de turbines fa venir al cap l’experiència de Herzog i DeMeuron quan van transformar a Londres una altra tèrmica en la Tate Modern, convertit ara en un espai emblemàtic de la capital britànica.
El que quedarà per decidir és què passarà amb l’espai de les tres xemeneies en si. Hi ha qui pensa que s’han de convertir en espais d’oficines, però també qui defensa que es quedin tal qual, com a símbol d’arqueologia industrial i el que ha de permetre, de fet, aquest diàleg entre passat, present i futur.
El Catalunya Media City va més enllà de la indústria audiovisual, doncs és un centre neuràlgic estratègic que configura una mena de vèrtex en el litoral metropolità que uneix Barcelona amb el Maresme. I a més de ser un motor econòmic per a Sant Adrià i la regió metropolitana, és també un motor urbanístic que actuarà de catalitzador de recuperació de la zona. Juntament amb el desenvolupament del hub, també s’està impulsant la regeneració de la platja de Sant Adrià i un parc entre l’antiga tèrmica i el mar.
En conclusió, la que fins avui ha estat una de les zones més marginals de l’àrea metropolitana, es pot convertir aviat en un dels sectors més pròspers de Catalunya gràcies a un gran projecte que és una d’aquelles col·laboracions entre els sector públic i privat que tant bons resultats ha donat històricament a la regió metropolitana de Barcelona.
| share: |       |
