JOAN CABEZAS:“PODEM AJUDAR A REEQUILIBRAR EL TERRITORI MÉS ENLLÀ DE LES ÀREES METROPOLITANES DE BARCELONA O TARRAGONA”

El CEO i cofundador de Nactiva defensa que el món natural té un valor i que cal adaptar-se a una nova cultura, lluny dels grans impactes industrials de les dècades anteriors

Per Manel Manchon

Joan Cabezas és el CEO i cofundador de Nactiva, una empresa social, sense ànim de lucre, centrada en el Capital Natural. Amb experiència en la direcció de projectes en diferents països i continents, Cabezas treballa pel desenvolupament econòmic regional convençut que els inversors saben avui que el món natural té un valor i que cal adaptar-se a una nova cultura, lluny dels grans impactes de les dècades anteriors. En aquesta entrevista amb RethinkBCN, Cabezas considera que l’ecologisme també ha errat en la seva forma d’actuar. “L’ecologisme ha pecat de pessimista: no ha pensat que som orgànics i que tenim capacitat d’adaptació”, afirma.

Com es defineix Nactiva? En què consisteix el seu projecte?

D’entrada Nactiva és una empresa que definim com a social. Sense ànim de lucre, ha estat impulsada per Palladium i Roman amb l’objectiu de protegir i regenerar el capital natural de la Mediterrània. I per fer-ho comptem amb fundadors, els partners, que tenen un contracte a llarg termini amb finançament. Nactiva parla amb les empreses del territori i identifica projectes, veu idees que poden convertir-se en projectes. Els selecciona i els ajuda a buscar finançament. El que es busca és que puguin arribar a ser grans projectes, que creixin perquè aconseguir així una major eficàcia.

En quins àmbits?

El capital natural ha estat tradicionalment desvinculat del cicle econòmic. Qüestions com ara l’energia, l’aigua o els animals a la natura, han quedat fora del debat. Durant molt de temps hem cregut que tot el que teníem a l’abast era infinit. I ens hem de posar límits per poder mantenir el nivell que hem assolit fins ara. Ens centrem en quatre grans àmbits. El primer fa referència als boscos que conservem a la Mediterrània, encara que s’ha perdut en diversitat. Hem de prevenir incendis, però els tenim, creixen i són especialment densos. Molts estan abandonats, i s’han d’ordenar, regenerar i cuidar, amb tot el que comporta i que podem utilitzar: fusta, resines, fertilitzants orgànics, turisme rural, salut, aromes… L’altre eix vertical on treballem és el terra, que l’estem fent malbé a base de monocultius i fertilitzants químics. L’hem abandonat perquè, en molts casos, no és rendible. I això ha de canviar si volem menjar millor, si volem aspirar a una bona salut alimentària. Busquem productes que es podrien produir aquí i que actualment anem a buscar fora. Una tercera qüestió és la que fa referència a l’aigua, a com la utilitzem. Sabem que en tindrem menys per culpa del canvi climàtic. Hem de pensar en l’aigua regenerada, i això implica millorar-ne el consum, gestionar millor rius i conques. I el darrer però no menys important és el litoral, molt atractiu per viure-hi. Cal netejar les aigües dels plàstics, s’ha de presentar un litoral més orgànic, en tots els sentits. I estem pensant en un cinquè àmbit que farà referència a les zones urbanes, amb una gran quantitat d’espais que podrien esdevenir pulmons verds, a partir de les estructures construïdes, com s’ha fet països com el Canadà o Austràlia.

Hem de pensar en zones naturals com les que envolten l’aeroport del Prat?

Sí, es tracta de projectes d’actuació a la natura. Hem de pensar què cal fer en llocs amb residus, i pensar en plantes industrials de biometà, o biogàs, o factories ecològiques per fertilitzants orgànics. També amb actuacions per protegir les platges, amb dics de contenció submarins. I hem de pensar a obrir finestres –ja s’està fent—en les preses dels rius per alliberar sediments que puguin arribar a les desembocadures. Del que es tracta, en tot moment, és de valorar molt més el capital natural.

”Del que es tracta, en tot moment, és de valorar molt més el capital natural”

Com es relaciona l’interès en el capital natural amb l’aposta, des de diferents sectors, pel decreixement econòmic?

La humanitat té la facilitat d’evolucionar. Una economia que comptava amb unes coses, pot deixar-les de banda en un determinat moment. La natura té un valor en si mateixa, i ho veiem quan creix un arbre. Ho podem mesurar en diners o amb una moneda ecològica, si volem. Del que es tracta, en tot cas, és de fer més gran el pastís, perquè tot té més valor del que s’havia calculat fins ara. El PIB, per exemple, no ha comptat amb la feina que es fa a la llar. I és veritat que algunes coses poden decréixer, però altres creixeran. Les concessions per recollir escombraries no existien fa un temps. Ara sí, i se seleccionen i entren en una dinàmica econòmica. De la mateixa manera podem pensar en com regenerar la costa marina, amb concessions a càrrec de diferents empreses.

Hem de pensar, llavors, en concessions de l’administració pública cap al sector privat?

Sí, però no només. Es genera valor per a tothom. Quan es regenera una costa marina hi ha nous microorganismes que creixen, i que serveixen per a la reproducció de peixos. Es crea una nova economia, amb un preu, amb un valor. Les concessions poden ser regulades pels governs, però hi ha inversors, empreses concessionàries, i s’ha de veure com es regula aquest nou sector. La nostra raó d’existir és que tot això comenci a ser una realitat, afavorir el seu desenvolupament. Nosaltres tenim tres fons de projectes, i intentem portar idees amb patrocinadors que s’ho creguin. Som catalitzadors. Hi ha gent que s’interessa, i nosaltres els orientem per donar forma a projectes concrets, i que aquests puguin ser finançats amb fons europeus i capital privat.

Nactiva pretén doncs anticipar-se davant un corrent que es podria qualificar de catastrofista, aquell que defensa que el canvi climàtic serà un desastre?

Crec que la crítica a l’ecologisme és que ha pecat d’un excés de pessimisme. Ho veiem de forma més clara en el món protestant, on sembla que tot s’acaba. L’ecologisme, per tant, ha pecat de pessimista i no ha pensat que som orgànics i que tenim capacitat d’adaptació. No ens quedarem parats i ja estem trobant solucions. Quan hi ha un 15% de la població, per exemple, de joves principalment, que han fet un canvi cultural, vol dir que serem capaços d’aconseguir les eines, amb solucions per perpetuar la vida. Ara bé, les regulacions i els diners encara estan en un model anterior. Amb tot, pensem que les transformacions seran ràpides i es frenaran els efectes adversos del canvi climàtic limitant el seu efecte.

“Quan hi ha un 15% de la població, joves principalment, que han fet un canvi cultural, vol dir que serem capaços d’aconseguir les eines, amb solucions per perpetuar la vida”

Qui ha de canviar més, el capital privat o l’administració?

Jo diria que el poder polític està bastant convençut. El món green ha triomfat. Els verds van introduir l’agenda verda. El que passa és que les administracions són més lentes. No tant al món anglosaxó, que funciona amb regulacions diferents, més trencadores. Però al món continental tot es fa per acumulació, per lleis sobre lleis, que es van acumulant. La del sud d’Europa és més complexa. Però busquem allà on pugui ser més fàcil i per això treballem amb els Ports, que tenen una regulació més àgil. En el cas del capital privat, ja té en compte els criteris ESG (Environmental, Social and Governance). Això en el cas del nou capital privat. El que ja està invertit, en canvi, és molt més conservador. Necessitem fer una transformació gradual, tant respecte a l’administració com en el cas dels inversors.

Es treballarà més amb inversors que no siguin institucionals?

Treballem amb banca d’inversions, amb fons d’inversió, que encara són petits. Els institucionals fan esforços. Però costa una mica.

Pensarem en el Delta de l’Ebre com a possible objecte d’inversions. Què es pot fer?

Treballem amb el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis amb la idea de recuperar els aiguamolls naturals, com a defensa davant del mar. La biodiversitat és enorme i cal protegir-la. Una iniciativa que hem impulsat és la introducció de l’esturió mediterrani, un peix de tres metres que pot ajudar a refer la cadena tròfica i fer transformacions per tot el recorregut del riu. I pensem també en un cultiu de l’arròs amb menys aigua, amb rotació d’altres cultius que podrien ajudar molt els pagesos durant la part de l’any que estan parats. També pensem en una gran planta de biometà per tota l’àrea, per abastir de gas a una important població.

La inversió en capital natural pot incidir en la reordenació del territori?

En l’arc mediterrani hem estat molt distribuïts i disposem de centres que aglutinen poblacions, com són les ciutats mitjanes, com ara Igualada o Manresa. Són nodes que poden ser eixos de desenvolupament local. I sí, crec que podem ajudar a reequilibrar el territori, més enllà de les àrees metropolitanes de Barcelona o Tarragona. Ara tenim un projecte per recuperar les colònies del Llobregat, que pot regenerar tota la zona, i que s’havien deixat de banda. Estem pensant en zones d’oficines, en welness, o en turisme rural que pot ser interessant també per les indústries tradicionals. Tenim projectes que són difícils, però els abordem amb molta ambició. I el que cal, en tot cas, és lideratge, per part de la societat civil, per afrontar aquests grans canvis.