EL TERCER SECTOR COM A DETECTOR DE NECESSITATS

Entrevista a Llum Delàs.

Els proposem, en format entrevista, les notes que Llum Delàs, Presidenta de la Fundació Roure, va preparar per a la conferència/entrevista que es va realitzar el 14 de febrer de 2023 a RethinkBCN. Es va organitzar en el marc del cicle de conferències Fer Metròpolis i duia per títol “El tercer sector com a detector de necessitats”. Delàs va destacar l’enorme “importància de posar de manifest les confluències entre l’empresa i la millora social del nostre món”.

Com i a partir de quina necessitat va néixer Fundació Roure? I per què justament a Ciutat Vella, on hi està tant arrelada?

La Fundació Roure neix arran de la construcció de la nova Barcelona de les Olimpíades. Ens situem a l’any 1992. Les persones de Ciutat Vella vam veure perillar els barris empobrits per un aïllament que deixés amagada la pobresa i la mala salut de les persones que hi vivíem.

En concret, veiem uns habitatges molt precaris, envellits i unes persones grans, fruit de la immigració dels anys anteriors (sobre tot del sud d’Espanya), invisibles i vulnerables a casa seva.

Sota el lema “Aquí hi ha ganes de fer coses”, va començar l’acció social amb la Gent Gran. Es va crear un Centre de Dia, atenció als domicilis i escolta de les persones amb necessitats urgents. El focus era: Gent Gran vulnerable.

No va ser fins als anys 2007 que va començar una etapa nova, marcada per una crisi que va obligar a canviar de nom i les estructures de govern de l’Entitat.

Però aquesta aparent pèrdua es converteix en una oportunitat per obrir el projecte i començar una etapa de treball en xarxa amb altres Fundacions, associacions i món empresarial que veu com concretar la seva Responsabilitat Social Corporativa, i sempre en complicitat amb els Serveis Socials que ens demanen ajut quan ells no poden fer front a tanta demanda, degut a la precarització de tantes persones i famílies.

Avui tenim 14 llocs de treball de proximitat disseminats per tot el barri i escampem els nostres serveis per tot Barcelona. Amb 63 professionals contractats i uns 240 voluntaris implicats veiem com la proximitat, l’escolta directa de cada persona i de cada família ens ajuda a trobar els recursos propis o aliens perquè es puguin aixecar les persones a qui servim i caminar per aconseguir una vida autònoma. Aquest és el secret: la proximitat, la mirada atenta a cadascú, la recerca conjunta de com poden sortir endavant sense centrar nos en uns ajuts econòmics que, en moltes ocasions, cronifiquen pobreses… o els fan dependents dels ajuts públics, sense poder accedir al mercat laboral. La crisi de pobresa que vivim ha accentuat la necessitat d’Entitats que treballin des de la proximitat, per a veure, mirar, sentir, escoltar i ACOMPANYAR les pobreses que ha deixat la crisi, les crisis que patim com a ciutat, com a país.

Quins són els objectius prioritaris de la vostra Fundació?

Ens adrecem a les persones amb pocs recursos i procurem prevenir situacions de marginació i aïllament. Supervisem el benestar de les persones més fràgils per poder millorar la seva qualitat de vida. Proporcionem uns serveis adequats a cadascú o els derivem a altres institucions que s’ajustin a les seves necessitats. Intentem trobar les eines necessàries per aconseguir l’autonomia de la persona atesa. I pretenem sensibilitzar envers el món de la pobresa.

La Fundació Roure també porta a terme diferents projectes?

Tenim diversos projectes que en el seu conjunt cada dia atenen més de 2.300 persones. Alguns d’aquests projectes són “Viure i Conviure” en què facilitem la convivència solidària entre persones grans i estudiants universitaris. Un altre projecte és “Àpats en Família”, que és un menjador social que proporciona aliments a famílies i a persones en situació de fragilitat. Hi ha el projecte de “Dutxes Socials” que estan adaptades per a persones grans, sense llar o amb greus mancances en els seus habitatges, sense oblidar el projecte de “Botigues Solidàries” on hi ha la venda de roba i d’articles de la llar de segona mà, taller i formació en costura, bugaderia solidària, entre altres.

Quina és la pobresa que veu a diari, i com ha afronten el repte de reduir-la?

Intentem pal·liar tant patiment de persones d’aquí com de fora que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques (alimentació, educació, salut, relacions humanes, etc.). També ser creatius a l’hora de buscar els recursos que es necessiten per aixecar persones que estan sumides en el desànim, ja que no saben sortir de l’exclusió social a la qual els ha abocat la crisi econòmica, política i de valors que estem vivint. Treballem en xarxa amb entitats, grups, associacions, fundacions, persones de l’Administració i empreses, sensibles a la causa social de la lluita contra la pobresa, voluntaris que es comprometen amb entitats socials. D’altra banda, intentem minimitzar els costos d’estructura, i fer que tot vagi orientat a l’acció directa. Nosaltres col·laborarem amb l’Administració quan podem aportar la nostra ajuda complementària. En tot cas, sempre prioritzem les trobades persona a persona i en grup. És així com es transmet millor l’esperança que ens anima a apostar per la recuperació de persones i grups familiars. A més, dirigim els casos que anem acompanyant. A partir d’aquí, creem els criteris orientadors de l’acció social que proposem i contagiem.

Quin significat té per a vostè termes com drets, obligacions, devocions?

Fa temps ens hem situat en el paradigma dels drets però no podem perdre de vista les obligacions convertides en devocions. El món de la devoció és revolucionari, tant com ho van ser el món de l’expressió dels drets. Simplement no ha estat de moda encara… Comencem a assaborir què suposa deixar-nos portar pel sentit que té l’obra que fem, que proposem, no només com principi d’acció, sinó com a acció mateixa. No es canvia la visió d’unes obligacions que ens fan més responsables amb l’entorn, més honestos amb l’altre, més encaminats al bon tracte i al diàleg, i no a l’enfrontament. Devoció, segons la Rae, és un sentiment de profund respecte i admiració inspirat per la dignitat, la virtut o els mèrits d’una persona, una institució, una causa i efecte a gent fidels, lleials. Devot és aquell qui aplica el seu caràcter diligentment a alguna obra, veneració fervor, unció, zel, inclinació, afecte, afició, entusiasme, adhesió, amistat, compliment, fidelitat, franquesa, honradesa, lleialtat, noblesa, observança, admiració, adoració, amor, culte, estima, fervor …

I en aquest context, i tenint en compte les dificultats per trobar finançament, quin creu que és el paper de les aliances? Com han assolit els seus objectius durant més de 30 anys?

Per viure honestament en un món injustament desigual, crec que podem apel·lar a dues coses: El compromís polític per revertir aquesta situació d’injustícia i la solidaritat de la societat civil organitzada que, a través de la generositat de tanta gent, de la responsabilitat social de les empreses, del treball en xarxa d’Entitats Socials, no treballen en competència sinó en col·laboració, de la filantropia d’aquells que comparteixen els seus bens amb qui més ho necessita.

Què hem d’aprendre?

Tantes coses que no es poden resumir en un seguit d’idees. Cal anar aprenent a mesura que s’escolta cada necessitat. Cada buit de resposta eficient per part de les Administracions, ens deixa com paralitzats per la impotència d’aquestes. Cal valentia per dir, sense odi però amb llibertat i claredat el que no va bé tant de les persones com de les institucions. Sí que hem constatat que cada dificultat pot esdevenir una oportunitat per a nosaltres, tant personalment com a col·lectivament com a Fundació.