LLUÍS DEULOFEU: “LA PANDÈMIA HAURIA ESTAT INIMAGINABLE D’AFRONTAR SENSE LES TELECOMUNICACIONS”

El president de la Cellnex Foundation, principal operador neutre d’infraestructures de telecomunicacions d’Europa, repassa les diferents activitats socials que duu a terme l’entitat, com ara la promoció de les vocacions cientifiques entre les joves .

Per Josep Grau-Soldevila

Parlem primer de Cellnex, principal operador neutre d’infraestructures de telecomunicacions d’Europa, que compta amb prop de 130.000 emplaçaments de telecomunicacions, amb presència a Àustria, Dinamarca, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit, Suècia i Suïssa, fruit del seu important esforç inversor i internacionalització. Lluís Deulofeu va ser un protagonista principal. Va liderar i participar activament en la seva gènesis, en l’important creixement i en la seva expansió internacional, i avui Cellnex és líder a Europa. Quina és la clau de l’èxit de Cellnex?

En primer lloc és un plaer, Josep, poder tenir aquest diàleg amb Rethink perquè ens permet parlar de Cellnex i de la seva Fundació. L’origen de Cellnex es remunta a principis dels 2000, dins del que aleshores era ACESA. Neix amb l’adquisició de Tradia i evoluciona amb la posterior integració de Retevisión. L’origen del negoci són les infraestructures per a la transmissió del senyal de radio i televisió, que es manté en l’actualitat com una de les línies de negoci del Grup. Posteriorment, i ja dins del Grup Abertis com a Abertis Telecom, comença a diversificar la seva activitat adquirint les primeres torres de telecomunicacions per a la telefonia mòbil a Espanya. Amb la mirada posada en el que passava al mercat nord-americà, en el que els operadors mòbils externalitzaven les seves torres en operadors especialitzats d’infraestructures, la companyia fa el salt independitzant-se d’Abertis, i el 2015 sortint a borsa amb l’objectiu de poder créixer i exportar aquest model d’operador neutre d’infraestructures a Europa, mercat en el que estava tot per fer en aquest àmbit. Des d’aleshores -i durant aquests 7 anys- la companyia ha passat d’operar a Espanya a fer-ho en 12 països, i a consolidar-se com l’operador líder a Europa d’infraestructures de telecomunicacions. En aquest procés de creixement Cellnex ha invertit més de 36.000 milions d’eurosmultiplicant per 5 el volum de la companyia i els seus principals indicadors financers, i per 17 el nombred’infraestructures que gestiona. Gràcies a l’estratègia de Cellnex el sector no només ha crescut a Europa sinó que s’hi ha consolidat definitivament el model de separació del que són els serveis oferts pels operadors mòbils de la gestió de les infraestructures per part d’operadors especialitzats. Aquesta evolució també ha tingut la seva translació en borsa en la que la companyia s’ha revaloritzat més d’un 300% des de la sortida als mercats el 2015.

Cellnex Foundation, fa mig any es va constituir la Fundació on n’ets el seu President. Què va portar a la companyia a crear la Fundació, i quins son els objectius i programes…?
En l’ADN de Cellnex i la nostra cultura empresarial, la responsabilitat social sempre hi ha estat molt present. La Fundació Cellnex s’ha concebut com una eina dinàmica al servei de les persones per transformar les realitats particulars i col·lectives en situacions de vulnerabilitat i contribuir a la millora del medi ambient. La Fundació respon al fet de donar un pas més en aquest àmbit, especialment en un moment en el que la connectivitat s’ha convertit en un factor clau i inclusiu per al desenvolupament de la societat i la vida de les persones. Des de la Fundació volem contribuir a convertir la connectivitat en un dret universal, especialment per col·lectius més vulnerables i reduir així la bretxa digital. Sempre havíem tingut molt clar crear-la un cop consolidat el projecte de la companyia, en forma part i és un complement de l’estratègia ESG “Environment, Social & Governance” del Grup.

La Fundació es centra en projectes socials, culturals i participant en start-up’s d’impacte social.
Des de la Fundació abordem el nostres objectius des de diferents aproximacions: mitjançant programes propis, en programes conjunts amb d’altres entitats i mitjançant programes de voluntariat. El primer projecte que hem llançat és el que hem anomenat “Cellnex Bridge”, destinat a accelerar start-ups d’impacte social que treballin a través de la tecnologia en reduir la bretxa digital, social i/o territorial. L’objectiu és posar la tecnologia al servei de les persones per tal de tendir “ponts” que uneixin i acostin a les persones. Això ho fem amb el suport de partners com Aticco i Innuba, que estan especialitzats en aquests àmbits. La primera edició ha estat un èxit. S’hi van presentar més de 50 candidatures, que després d’un procés de valoració, vàrem seleccionar les 3 que finalment estant participant en aquesta primera edició del programa.

S’ha publicat que la Fundació Cellnex amb altres fundacions i Creu Roja han establert una aliança per a intervenir en situacions d’aïllament social i en risc d’exclusió. Quin paper hi té la Fundació en aquesta aliança?
La “Soledat no Desitjada” s’ha convertit en la epidèmia silenciosa del segle XXI i causa efectes negatius sobre la salut física i mental de les persones. Les mesures de confinament i restricció de l’activitat social imposades arran de la pandèmia no han fet sinó agreujar aquest problema que afecta no només a la gent gran que viu sola sinó molts altres col·lectius com ara les famílies monoparentals, les víctimes de la violència de gènere o persones immigrades sense arrelament social. La nostra aportació es centra en l’experiència que tenim a Cellnex en dotar de connectivitat d’habitatges socials per tal de millorar-ne el confort i l’habitabilitat per a les persones en risc d’exclusió social que hi viuen i facilitar-ne un seguiment a distància i en temps real per part de les entitats socials que en tenen cura. Des de la Fundació hem treballat en aquest sentit en projectes similars amb la Taula del Tercer Sector Social, el més recent amb la Fundació Habitat 3, dotant de connectivitat el projecte social de la Casa Bloc.

Parlem de l’àmbit cultural. El passat octubre la Fundació Cellnex i la Fundació Castell de Peralada varen signar un acord de col·laboració que permetrà la digitalització del fons documental del Festival Internacional Castell de Peralada.
Sí, estem col·laborant amb la Fundació Castell de Peralada per a la transformació digital de les 50.000 imatges del fons documental recollides al llarg dels 35 anys del Festival. Estem molt contents de poder col·laborar amb la Fundació Castell de Peralada en la digitalització de l’arxiu i contribuir a preservar els documents perquè puguin ser consultats de manera online pels músics professionals, investigadors i aficionats al certamen arreu del món i a qualsevol hora. Gràcies a la tecnologia i la connectivitat, fem més accessible la cultura i aquesta gran riquesa documental, assegurant que puguin ser estudiades en el futur. Per el certamen han passat les principals figures de la música, la dansa i de la creació de gran rellevància nacional i internacional, entre moltes altres, Montserrat Caballé, Plàcido Domingo o Josep Carreras, Rudolf Nureyev, Maya Plisetskaya, Mstislav Rostropovich,etc..

Parlem ara del sector tecnològic i en un àmbit més proper, un sector estratègic, de creixement i de creació d’ocupació i en concret en la gran metròpoli Barcelona. Recentment s’ha publicat el darrer Observatori del sector tecnològic que indica que representa el quasi un 10% del PIB català amb uns 132.000 llocs de treball. Barcelona es posiciona com a capital de inversions tecnològiques i de talent digital amb atracció internacional. El Mobile, Smart City Congres, IES i la implantació de Innovation Centers de corporacions internacionals com: Alimentació Química/Pharma i Automoció. Existeix però una clara manca de recursos que la demanda necessita. Com creus que es pot respondre a la manca de talent, quines iniciatives i contribucions al respecte fa la Fundació?
Un dels grans reptes és treballar en les vocacions STEM “Science, Technology, Engineering and Mathematics” dels nostres infants i adolescents. Especialment les femenines, en el marc de les nostres polítiques d’equitat, diversitat i inclusió. Com a Fundació estem treballant conjuntament amb la Fundació CODE precisament per a fomentar les vocacions en aquest àmbit concretament en el de la programació. En aquest sentit tenim previst aquest estiu organitzar, en una antiga colònia industrial del Berguedà, unes colònies centrades en aquest àmbit, que ja preveiem que serà un èxit. També estem participant en iniciatives com la “Technovation Girls Catalonia”, que treballa per tal de promoure aquestes vocacions entre les noies i joves estudiants. En l’àmbit del voluntariat tenim un projecte de gran cilindrada i ja consolidat en diversos països, és el “Youth Challenge”, l’objectiu del qual és reduir l’abandonament escolar i promoure l’empleabilitat dels joves, especialment dels qui estan en risc d’exclusió. A Cellnex també tenim programes molt potents per a estudiants en pràctiques, el programa IGNICION, i també un Graduate Program per a graduats a nivell internacional que, posteriorment s’incorporen a la companyia.

M’agradaria abordar ara el tema del 5G…el seu desplegament permet funcionalitats per a la transformació digital per a sectors industrials, mobilitat, automoció, logística, Salut, seguretat i emergències, turisme, i Media-Oci. En alguns països d’Europa els reguladors adjudiquen espectre radioelèctric a sectors industrials per tal de implantar xarxes privades en zones industrials. A Alemanya, Gran Bretanya i fins i tot a França, els reguladors adjudiquen bandes a companyies del sector industrial com l’automoció, logístic i utilities per poder desplegar xarxes privades 5G.
Precisament el que aporta el 5G és una revolució i no una simple evolució del 4G és l’aplicació a laindústria i tot el conjunt de sectors als que fas referència. El 5G no està pensat únicament per connectar més i millor a les persones, està pensat per connectar més i millor les coses (milions de coses per km2) i fer-ho instantàniament, en temps real (mínima latència). Això habilitarà interessants casos d’ús, alguns dels quals fins i tot encara no ens podem ni imaginar. El 3G ens va portar internet al mòbil, el 4G l’explosió de les aplicacions… el 5G ens portarà els hologrames, la realitat virtual i augmentada en temps real, el cotxe autònom, les operacions quirúrgiques a distància. El 5G facilitarà el desplegament de xarxes privades (no comercials) per a empreses: per tal de transformar els processos i fer-los més eficients i automatitzats, millora de la seguretat, robotització, intel·ligència artificial, internet de les coses…Per desplegar el 5G requereix habilitar l’espectre al que fas referència, que fins ara gestionaven en la seva totalitat els operadors mòbils; com bé dius molts països d’Europa els reguladors ja han reservat part d’aquest espectre per destinar-lo a les empreses perquè puguin crear aquestes xarxes privades a les seves instal·lacions. A Espanya també s’ha previst una part d’aquest espectre per a empreses, i poc a poc tots els països ho aniran implantant, perquè el 5G no va només de connectivitat, va de productivitat i per tant de competitivitat en una economia cada cop més digitalitzada. A Cellnex estem desplegant projectes pilot 5G en molts àmbits. En el cas de les xarxes privades per exemple, ho estem fent amb BASF a la planta química que l’empresa alemanya té a la Petroquímica de Tarragona. O als Països Baixos i els països nòrdics en Ports i Aeroports, fins i tot al Regne Unit en pols industrials públic-privats.

Finalment, a finals de desembre, la Fundació va signar un conveni amb UNICEF per tal de facilitar l’accés a la vacunació de COVID-19 en països de rendes baixes, a través del programa COVAX, que està liderat per l’OMS i GAVI
Des del primer moment hem treballat per fer front a la Covid-19, tant des del punt de vista de l’activitat i serveis de l’empresa, decretats com a serveis essencials pel fet de garantir la connectivitat en un moment en el que les telecomunicacions han estat claus per mantenir mínimament l’activitat mitjançant el teletreball, el teleestudi o fins i tot la telemedicina. Hagués estat inimaginable d’afrontar aquesta pandèmia sense les telecomunicacions. Per altra banda, per tal de minimitzar l’impacte sanitari, econòmic i social de la pandèmia vàrem activar diverses accions en els països on operem, la més destacada de les quals la “Cellnex Covid-19 Relief Initiative”, un fons dotat amb 10 milions d’euros per col·laborar amb institucions sanitàries i socials UNICEF, la OMS i l’Aliança Mundial per a la Vacunació (GAVI).