DIÁLOGO SOBRE BARCELONA Y LA VIVIENDA
En esta entrega os proponemos tres artículos que aborden desde diferentes perspectivas uno de los temas más centrales de la actualidad como es el de la vivienda. Recogemos tres artículos de Héctor Santcovsky, Xavier Casinos y la entrevista a Andreu Mas-Colell realizada por Rafael Pradas
LA VIVIENDA Y EL ÁREA METROPOLITANA
Héctor Santcovsky analiza la crisis de la vivienda y desarrolla cinco consideraciones a tener presentes en la hora de abordar el problema
por Héctor Santcovsky, sociólogo y politólogo
En el caso de la vivienda hay que aplicar la máxima: más ideas y menos ideología. Es necesario pasar del relato de las carencias a la oportunidad de nuevas políticas, un cambio de escala imprescindible para una política proactiva.
Es observable que en todo el mundo la vivienda se ha vuelto el tema central de la agenda pública. En todas partes se habla de este tema, desde China en San Francisco, desde Estocolmo en Ciudad del Cabo. Casi todas las grandes metrópolis manifiestan verdaderas problemáticas para poder resolver el problema que se presenta.
Las causas son diversas, que se comprenden entre varios factores, ya sea el crecimiento de la población, la desertización del medio rural hacia las grandes ciudades, el aumento del precio del suelo (a raíz de la tirantez del mercado por la presión inmobiliaria) y el bajo nivel económico y capacidad inversora de la ciudadanía más necesitada de soluciones en este ámbito (jóvenes, gente vulnerable) en el momento actual. Esta combinación de factores condiciona de manera preponderante la evolución del sector de la vivienda y tiene que ser el referente principal para entender las causas e intentar abordar las actuaciones necesarias.
EL TERCER SECTOR ANTE LA CRISIS DE LA VIVIENDA
Xavi Casinos analiza la crisis de la vivienda y recoge declaraciones de Susanna Roig, vicepresidenta de la Tabla del Tercer sector que reclama un Pacto Nacional por la Vivienda
Por Xavi Casinos, periodista y escritor.
La última encuesta de GESOP sobre Barcelona consolida la vivienda como el principal problema de la ciudad, mucho por encima de la seguridad, la limpieza y el turismo. Así, el 83% de los barceloneses —8 de cada 10— consideran que el problema se ha agraviado. Superar la crisis del precio desorbitado de la vivienda, tanto de compra pero, sobre todo, de alquiler, requiere muchos esfuerzos coordinados desde bastantes frentes. Ni las administraciones, ni el sector privado, ni la sociedad civil son ajenos, cada cual con sus posibilidades. La Tabla de entidades del Tercer Sector Social de Cataluña es uno de estos operadores, pequeño, pero fundamental. Y hay que reconocer que está haciendo los deberes que los corresponde, modestos pero relevantes.
La Tabla del Tercer Sector agrupa 37 federaciones que reúnen más 3.000 entidades sociales en Cataluña. Susanna Roig es su vicepresidenta y coordinadora de las tareas que tienen que ver con vivienda y energía. A través de Cohabitac, la coordinadora de fundaciones por la vivienda social, el sector ha promovido 10.000 pisos en los últimos años. Roig asegura que el tercer sector podría contribuir con 1.000 cada año. Eso sí, siempre y cuando se garantice su financiación pública.
Continua leyendo el artículo aquí.
ANDREU MAS-COLELL: «LAS DEFICIENCIAS DEL AEROPUERTO Y LA VIVIENDA PUEDEN FRENAR EL DINAMISMO DE CATALUÑA»
Por Rafael Pradas
Andreu Mas-Colell (Barcelona 1944) es reconocido en todas partes por su labor como profesor y catedrático de economía y matemáticas (UPF Barcelona, Harvard, UC Berkeley, Herbert… ) pero también por su dimensión política. Consejero en dos ocasiones (Universidades, Investigación y Sociedad de la Información entre 2000 y 2003, y Economía y Conocimiento entre 2010 y 2016) ha jugado y juega un papel relevante en la promoción de la investigación, la innovación y el talento como fundador de la Barcelona School of Economics. También a través de empresas e instituciones como La Caixa, Telefónica, el Cercle d’Economia o Barcelona Global. Es presidente del BIST (Instituto de Ciencia y Tecnología de Barcelona) que agrupa a los siete centros más avanzados de investigación de Cataluña y es uno de los impulsores de una pista sobre el mar como solución para ampliar la capacidad operativa del aeropuerto de Barcelona.
-¿En qué momento se encuentra Cataluña a nivel político, económico y social?
-A nivel económico continuamos teniendo gran potencial, pero es sólo potencial, es decir, en los próximos veinte años veremos si hemos tomado los caminos que construyen sobre este potencial y que nos permitan tener una posición destacada en Europa. No la tenemos consolidada, pero no hemos perdido la oportunidad. En el siglo XV, hacia 1450, el Consell de Cent de Barcelona reclamaba al rey tener una universidad con los argumentos, tal y como se conserva en el Dietario del propio Consell de Cent, que una universidad es muy importante para una ciudad porque educa a sus hijos y hace que tenga «provecho y fama». Hace poco, caminando por el paseo de Lluis Companys, leí la inscripción del monumento a Rius i Taulet, impulsor de la Exposición Universal de 1888 y que dice: «siendo alcalde de Barcelona alcanzó para la Ciudad prosperidad y renombre». Yo vibro con las mismas dos coordenadas: quiero que esta ciudad tenga provecho y fama o prosperidad y renombre, que brille en Europa, y por eso también debe ser próspera. Creo que la oportunidad la tenemos si trabajamos muy fuerte y no nos descuidamos.
Continua leyendo la entrevista aquí.
L’HABITATGE I L’ÀREA METROPOLITANA
Héctor Santcovsky analitza la crisi de l’habitatge i desenvolupa cinc consideracions a tenir presents a l’hora d’abordar el problema
per Héctor Santcovsky, sociòleg i politòleg
En el cas de l’habitatge cal aplicar la màxima: més idees i menys ideologia. És necessari passar del relat de les carències a l’oportunitat de noves polítiques, un canvi d’escala imprescindible per a una política proactiva.
És observable que arreu del món l’habitatge s’ha tornat el tema central de l’agenda pública. A tot arreu es parla d’aquest tema, des de Xina a San Francisco, des d’Estocolm a Ciutat del Cap. Gairebé totes les grans metròpolis manifesten veritables problemàtiques per poder resoldre el problema que es presenta.
Les causes són diverses, que es comprenen entre diversos factors, ja sigui el creixement de la població, la desertització del medi rural vers les grans ciutats, l’augment del preu del sòl (arran de la tibantor del mercat per la pressió immobiliària) i el baix nivell econòmic i capacitat inversora de la ciutadania més necessitada de solucions en aquest àmbit (joves, gent vulnerable) en el moment actual. Aquesta combinació de factors condiciona de manera preponderant l’evolució del sector de l’habitatge i ha de ser el referent principal per entendre les causes i intentar abordar les actuacions necessàries.
Continua llegint l’article aquí.
EL TERCER SECTOR DAVANT LA CRISI DE L’HABITATGE
Xavi Casinos analitza la crisi de l’habitatge i recull declaracions de Susanna Roig, vicepresidenta de la Taula del Tercer sector que reclama un Pacte Nacional per l’Habitatge
Per Xavi Casinos, periodista i escriptor.
La darrera enquesta de GESOP sobre Barcelona consolida l’habitatge com el principal problema de la ciutat, molt per sobre de la seguretat, la neteja i el turisme. Així, el 83% dels barcelonins —8 de cada 10— consideren que el problema s’ha agreujat. Superar la crisi del preu desorbitat de l’habitatge, tant de compra però, sobretot, de lloguer, requereix molts esforços coordinats des de bastants fronts. Ni les administracions, ni el sector privat, ni la societat civil en són aliens, cadascú amb les seves possibilitats. La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és un d’aquests operadors, petit, però fonamental. I cal reconèixer que està fent els deures que els pertoca, modestos però rellevants.
La Taula del Tercer Sector agrupa 37 federacions que apleguen més 3.000 entitats socials a Catalunya. Susanna Roig n’és la seva vicepresidenta i coordinadora de les tasques que tenen a veure amb habitatge i energia. A través de Cohabitac, la coordinadora de fundacions per l’habitatge social, el sector ha promogut 10.000 pisos en els darrers anys. Roig assegura que el tercer sector podria contribuir amb 1.000 cada any. Això sí, sempre i quan es garanteixi el seu finançament públic.
Continua llegint l’article aquí.
ANDREU MAS-COLELL: “LES DEFICIÈNCIES DE L’AEROPORT I L’HABITATGE PODEN FRENAR EL DINAMISME DE CATALUNYA”
Per Rafael Pradas
Andreu Mas-Colell (Barcelona 1944) és reconegut arreu per la seva tasca com a professor i catedràtic d’economia i matemàtiques (UPF Barcelona, Harvard, UC Berkeley, Herbert… ) però també per la seva dimensió política. Conseller en dues ocasions (Universitats, Recerca i Societat de la Informació entre 2000 i 2003, i Economia i Coneixement entre 2010 i 2016) ha jugat i juga un paper rellevant en la promoció de la recerca, la innovació i el talent com a fundador de la Barcelona School of Economics. També a través d’empreses i institucions com ara La Caixa, Telefònica, el Cercle d’Economia o Barcelona Global. És president del BIST (Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona) que agrupa els set centres més avançats de recerca de Catalunya i és un dels impulsors d’una pista sobre el mar com a solució per ampliar la capacitat operativa de l’aeroport de Barcelona.
-En quin moment es troba Catalunya a nivell polític, econòmic i social?
-A nivell econòmic continuem tenint gran potencial, però és només potencial, és a dir, en els propers vint anys veurem si hem pres els camins que construeixen sobre aquest potencial i que ens permetin tenir una posició destacada a Europa. No la tenim consolidada, però no hem perdut l’oportunitat. Al segle XV, cap el 1450, el Consell de Cent de Barcelona reclamava al rei tenir una universitat amb els arguments, tal com es conserva en el Dietari del mateix Consell de Cent, que una universitat és molt important per a una ciutat perquè educa als seus fills i fa que tingui “profit i fama”. Fa poc, caminant pel passeig de Lluis Companys, vaig llegir la inscripció del monument a Rius i Taulat, impulsor de l’Exposició Universal de 1888 i que diu: “siendo alcalde de Barcelona alcanzó para la Ciudad prosperidad y renombre”. Jo vibro amb les mateixes dues coordenades: vull que aquesta ciutat tingui profit i fama o prosperitat i renom, que brilli a Europa, i per això també ha de ser pròspera. Crec que l’oportunitat la tenim si treballem ben fort i no ens descuidem.
Continua llegint l’entrevista aquí.
share: |