15 ANYS DE LA LLEI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA I
per Rafael Pradas, periodista
Iniciem la publicació de la sèrie d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB aprovada el 2010, que va entrar en vigor el 2011, així com sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolità.
Ho fem amb José Montilla, President de la Generalitat en el moment d’aprovació de la llei i Lluís Recoder, conseller de Territori del govern català entre 2010 i 2012, amb el President Artur Mas, i que va contribuir decisivament a la seva implementació.
Un balanç molt positiu
per José Montilla
Per entendre el valor i el significat d’aquesta Llei, cal recordar les fites anteriors: la dissolució de la Corporació Metropolitana l’any 1987 per decisió del govern Pujol en un context de confrontació política i institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i el govern de la Generalitat i la creació subsegüent de les entitats metropolitanes i de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB.
Sobre la taula hi va haver la tensió política derivada de l’hegemonia progressista a la conurbació de Barcelona i de l’hegemonia nacionalista a la resta del territori, dit això de manera molt simplificada.
Més enllà d’aquesta discussió sobre la “concepció hanseàtica de Catalunya”, que els nacionalistes atribuïen normalment als defensors de la corporació metropolitana, i la vocació modernitzadora i funcional, que des del món municipal progressista es relacionava amb les polítiques metropolitanes, el cert era una realitat física, humana i institucional formada per un conjunt de municipis, en molts casos un continu urbà, que requerien serveis, infraestructures i polítiques públiques molt concretes per assegurar el benestar de la ciutadania.
Montilla: “El balanç d’aquests quinze anys ha estat molt positiu, especialment per la cultura política de col·laboració i consens de la institució”. |
L’aprovació de la llei de l’AMB, que es va produir durant la meva presidència de la Generalitat i amb un ampli acord parlamentari, ha significat:
-Crear una institució per atendre un territori més ampli que el de la Corporació Metropolitana preexistent, amb les seves atribucions, competències, recursos fiscals i estructura democràtica de govern.
-Que en la seva governança es garanteix el paper de tots els seus municipis, sense subordinació a la ciutat de Barcelona, però assegurant que l’Ajuntament de Barcelona hi té un paper fonamental, lògic pel seu pes poblacional.
-Que la presidència de l’Àrea recau normalment en l’alcalde o alcaldessa de Barcelona, però no de forma automàtica sinó com expressió del consell d’alcaldes que proposa el candidat que representi com a mínim dues terceres parts de la població metropolitana.
-Que l’exercici de les competències metropolitanes s’inscriu en el marc institucional de l’autogovern del país.
Des del meu punt de vista, el balanç d’aquests quinze anys ha estat molt positiu, especialment per la cultura política de col·laboració i consens amb el qual funciona la institució, la solvència tècnica de la seva administració i, la potència i abast de les funcions que exerceix en matèries com el planejament, la mobilitat, les infraestructures, l’habitatge o el medi ambient.
José Montilla (PSC) ha estat President de la Generalitat 2006-2010, alcalde de Cornellà de Llobregat (1985-2004), president de la Diputació de Barcelona (2003-2004) i també ministre d’Industria, i senador
Més gestió i menys recels
Per Lluís Recoder
Quinze anys després de la seva aprovació, la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha demostrat que la governança metropolitana no era una aspiració retòrica, sinó una necessitat estructural. La creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va permetre ordenar competències, guanyar eficiència i consolidar una cultura de cooperació entre municipis històricament marcada per la desconfiança.
El balanç és raonablement positiu. La integració tarifària impulsada per l’Autoritat del Transport Metropolità amb l’imprescindible concurs de la Generalitat de Catalunya és un exemple tangible de com una mirada supramunicipal millora la vida quotidiana. També ho és la gestió coordinada de residus, aigua o planificació urbana. Tanmateix, l’AMB va néixer amb límits: territorials, competencials i polítics. I aquests límits avui resulten més visibles.
El gran debat pendent continua sent el lideratge. Durant dècades, l’ombra de Barcelona ha condicionat qualsevol intent d’articulació metropolitana. Hi ha el risc que el fet metropolità s’interpreti com una extensió natural de la capital i no com un projecte compartit entre iguals. Sense generositat —especialment de qui més pes té— no hi ha confiança possible.
Recoder: “La governança metropolitana no ha de ser un contrapoder ni una bandera, sinó una eina eficaç al servei de l’interès comú”. |
La revisió del model obre dos camins: reforçar l’AMB ampliant municipis i competències, o explorar fórmules com la vegueria prevista en la llei del 2010. Però qualsevol reforma haurà de respectar principis clars: simplificació administrativa, flexibilitat territorial, transparència en la presa de decisions, solidaritat entre municipis amb recursos desiguals i els principis de la organització territorial de Catalunya.
El repte no és institucionalitzar per institucionalitzar, sinó gestionar millor una realitat que ja existeix. La ciutadania viu, treballa i es mou en clau metropolitana. La política no pot continuar llegint el territori amb ulleres estrictament municipals.
Quinze anys després, el missatge és clar: la governança metropolitana no ha de ser un contrapoder ni una bandera, sinó una eina eficaç al servei de l’interès comú. I això exigeix altura de mires, visió de país i autèntica generositat metropolitana.
Lluis Recoder (CiU). Advocat. Ha estat alcalde de Sant Cugat del Vallès (1999-2010), conseller de Territori i Sostenibilitat (2010-2012) amb el govern d’Artur Mas, a mes de diputat al Parlament i al Congrés.
per Rafael Pradas, periodista
Iniciem la publicació de la sèrie d’opinions sobre la significació de la llei de l’AMB aprovada el 2010, que va entrar en vigor el 2011, així com sobre els reptes actuals i de futur del territori metropolità.
Ho fem amb José Montilla, President de la Generalitat en el moment d’aprovació de la llei i Lluís Recoder, conseller de Territori del govern català entre 2010 i 2012, amb el President Artur Mas, i que va contribuir decisivament a la seva implementació.
Un balanç molt positiu
per José Montilla
Per entendre el valor i el significat d’aquesta Llei, cal recordar les fites anteriors: la dissolució de la Corporació Metropolitana l’any 1987 per decisió del govern Pujol en un context de confrontació política i institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i el govern de la Generalitat i la creació subsegüent de les entitats metropolitanes i de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB.
Sobre la taula hi va haver la tensió política derivada de l’hegemonia progressista a la conurbació de Barcelona i de l’hegemonia nacionalista a la resta del territori, dit això de manera molt simplificada.
Més enllà d’aquesta discussió sobre la “concepció hanseàtica de Catalunya”, que els nacionalistes atribuïen normalment als defensors de la corporació metropolitana, i la vocació modernitzadora i funcional, que des del món municipal progressista es relacionava amb les polítiques metropolitanes, el cert era una realitat física, humana i institucional formada per un conjunt de municipis, en molts casos un continu urbà, que requerien serveis, infraestructures i polítiques públiques molt concretes per assegurar el benestar de la ciutadania.
Montilla: “El balanç d’aquests quinze anys ha estat molt positiu, especialment per la cultura política |
L’aprovació de la llei de l’AMB, que es va produir durant la meva presidència de la Generalitat i amb un ampli acord parlamentari, ha significat:
-Crear una institució per atendre un territori més ampli que el de la Corporació Metropolitana preexistent, amb les seves atribucions, competències, recursos fiscals i estructura democràtica de govern.
-Que en la seva governança es garanteix el paper de tots els seus municipis, sense subordinació a la ciutat de Barcelona, però assegurant que l’Ajuntament de Barcelona hi té un paper fonamental, lògic pel seu pes poblacional.
-Que la presidència de l’Àrea recau normalment en l’alcalde o alcaldessa de Barcelona, però no de forma automàtica sinó com expressió del consell d’alcaldes que proposa el candidat que representi com a mínim dues terceres parts de la població metropolitana.
-Que l’exercici de les competències metropolitanes s’inscriu en el marc institucional de l’autogovern del país.
Des del meu punt de vista, el balanç d’aquests quinze anys ha estat molt positiu, especialment per la cultura política de col·laboració i consens amb el qual funciona la institució, la solvència tècnica de la seva administració i, la potència i abast de les funcions que exerceix en matèries com el planejament, la mobilitat, les infraestructures, l’habitatge o el medi ambient.
José Montilla (PSC) ha estat President de la Generalitat 2006-2010, alcalde de Cornellà de Llobregat (1985-2004), president de la Diputació de Barcelona (2003-2004) i també ministre d’Industria, i senador
Més gestió i menys recels
Per Lluís Recoder
Quinze anys després de la seva aprovació, la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha demostrat que la governança metropolitana no era una aspiració retòrica, sinó una necessitat estructural. La creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va permetre ordenar competències, guanyar eficiència i consolidar una cultura de cooperació entre municipis històricament marcada per la desconfiança.
El balanç és raonablement positiu. La integració tarifària impulsada per l’Autoritat del Transport Metropolità amb l’imprescindible concurs de la Generalitat de Catalunya és un exemple tangible de com una mirada supramunicipal millora la vida quotidiana. També ho és la gestió coordinada de residus, aigua o planificació urbana. Tanmateix, l’AMB va néixer amb límits: territorials, competencials i polítics. I aquests límits avui resulten més visibles.
El gran debat pendent continua sent el lideratge. Durant dècades, l’ombra de Barcelona ha condicionat qualsevol intent d’articulació metropolitana. Hi ha el risc que el fet metropolità s’interpreti com una extensió natural de la capital i no com un projecte compartit entre iguals. Sense generositat —especialment de qui més pes té— no hi ha confiança possible.
Recoder: “La governança metropolitana no ha de ser un contrapoder ni una bandera, |
La revisió del model obre dos camins: reforçar l’AMB ampliant municipis i competències, o explorar fórmules com la vegueria prevista en la llei del 2010. Però qualsevol reforma haurà de respectar principis clars: simplificació administrativa, flexibilitat territorial, transparència en la presa de decisions, solidaritat entre municipis amb recursos desiguals i els principis de la organització territorial de Catalunya.
El repte no és institucionalitzar per institucionalitzar, sinó gestionar millor una realitat que ja existeix. La ciutadania viu, treballa i es mou en clau metropolitana. La política no pot continuar llegint el territori amb ulleres estrictament municipals.
Quinze anys després, el missatge és clar: la governança metropolitana no ha de ser un contrapoder ni una bandera, sinó una eina eficaç al servei de l’interès comú. I això exigeix altura de mires, visió de país i autèntica generositat metropolitana.
Lluis Recoder (CiU). Advocat. Ha estat alcalde de Sant Cugat del Vallès (1999-2010), conseller de Territori i Sostenibilitat (2010-2012) amb el govern d’Artur Mas, a mes de diputat al Parlament i al Congrés.
| share: |       |
