{"id":9963,"date":"2022-01-15T20:00:15","date_gmt":"2022-01-15T18:00:15","guid":{"rendered":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/?p=9963"},"modified":"2022-01-15T21:17:14","modified_gmt":"2022-01-15T19:17:14","slug":"mariona-tomas-barcelona-es-la-primera-interesada-en-encontrar-metodos-eficientes-de-governanza","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/mariona-tomas-barcelona-es-la-primera-interesada-en-encontrar-metodos-eficientes-de-governanza\/","title":{"rendered":"MARIONA TOM\u00c0S: \u00abBARCELONA ES LA PRIMERA INTERESADA EN ENCONTRAR M\u00c9TODOS EFICIENTES DE GOBERNANZA\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>[et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; disabled_on=\u00bboff|off|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||||false|false\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.1&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.1&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbTitular entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb16px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<h1 style=\"text-align: center\">MARIONA TOM\u00c0S: \u00abBARCELONA ES LA PRIMERA INTERESADA EN ENCONTRAR M\u00c9TODOS EFICIENTES DE GOBERNANZA\u00bb<\/h1>\n<div style=\"text-align: center\">La clave de la eficiencia metropolitana se encuentra en un principio cl\u00e1sico del urbanismo: la mezcla de usos, ciudades que combinen todo tipo de actividad, de gente, de or\u00edgenes, de condiciones econ\u00f3micas y con unas estructuras de gobierno que faciliten los servicios y cuenten con financiaci\u00f3n adecuada<\/div>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-2-scaled.jpg\u00bb title_text=\u00bbMARIONA TOMAS (2)\u00bb admin_label=\u00bbImatge entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\u00bbon|on|off\u00bb admin_label=\u00bbText entrada escriptori\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.5em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb14px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<p>Por <strong>Rafael Pradas.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Mariona Tom\u00e0s es profesora agregada de Ciencia Pol\u00edtica, miembro de Grupo de Investigaci\u00f3n en Estudios Locales (GREL) de la Universitat de Barcelona. Su investigaci\u00f3n se centra en gobernanza metropolitana, pol\u00edticas urbanas y gobierno local. Experta en las reformas metropolitanas de Montreal, ha sido galardonada por la Gobernadora General de Canad\u00e1 y el Parlamento del Quebec. El 2017 public\u00f3 un libro sobre el pensamiento metropolitano de Pasqual Maragall. Ha estudiado la participaci\u00f3n ciudadana en el \u00e1rea Metropolitana de Barcelona y ahora dirige un proyecto comparativo sobre la gobernanza metropolitana en Espa\u00f1a. Es miembro del Consejo Asesor del Programa de Ciudades Globales del CIDOB y comisaria de la metr\u00f3poli multinivel del Plan Estrat\u00e9gico Metropolitano de Barcelona.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Desde la perspectiva acad\u00e9mica, \u00bfqu\u00e9 momento cree que vive Barcelona, ciudad, \u00e1rea, regi\u00f3n&#8230;?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Estamos en un momento interesante. En Barcelona tenemos mucha tradici\u00f3n de debatir sobre qu\u00e9 es la ciudad y qu\u00e9 es la metr\u00f3polis. Ya hace muchos a\u00f1os, de hecho desde el siglo pasado, que hablamos y digo que el momento es interesante porque cost\u00f3 mucho asumir la realidad metropolitana por las dificultades pol\u00edticas suficientes conocidas, pero lleg\u00f3 un momento que todo el mundo reconoci\u00f3 la existencia del hecho metropolitano, ya nadie cuestiona que hay una \u00e1rea metropolitana que necesita herramientas para funcionar. Ahora es interesante ver c\u00f3mo el debate tambi\u00e9n salta en la escala de la regi\u00f3n metropolitana. Es decir, hemos conseguido tener el \u00e1rea metropolitana pero ya se ha hecho peque\u00f1a en el d\u00eda a d\u00eda de sus habitantes&#8230; Y, por tanto, estamos haciendo el proceso de pensar m\u00e1s all\u00e1, de salir de Barcelona, intentando abordar el debate a escala de la regi\u00f3n metropolitana. Me parece muy interesante el salto que ha hecho el Plan Estrat\u00e9gico: de la ciudad al \u00e1rea metropolitana y ahora a escala de regi\u00f3n metropolitana para intentar debatir qu\u00e9 hay que hacer con estos cinco millones de habitantes que tienen unas interrelaciones y unas deficiencias muy claras, sin olvidar que forma parte de un todo, de un territorio de siete millones y medio de habitantes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Salir de Barcelona s\u00ed, pero al final es la existencia de Barcelona la que sustenta el hecho metropolitano&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-El papel de Barcelona es obvio: si ha ido creciendo y se han ido creando las ciudades a su alrededor es por la capacidad de atracci\u00f3n que genera, pero tambi\u00e9n es cierto que necesita del resto del territorio porque las grandes infraestructuras, los elementos que la hacen funcionar, se encuentren fuera de la ciudad. Barcelona es el inicio, pero ahora es un todo interrelacionado y esto es lo que costa mucho de ver. Hay gente que vive en determinados municipios del \u00e1rea con mucha calidad de vida, un nivel de renta elevado, que puede pensar que no tiene que pagar por los servicios del conjunto. Est\u00e1 claro que si aquella poblaci\u00f3n ha tenido capacidad de atraer empresas o poblaci\u00f3n de cierto nivel econ\u00f3mico es porque forma parte del conjunto metropolitano. La capital tiene que entender que la poblaci\u00f3n que va a trabajar vive en otros municipios a causa de los precios de la vivienda en Barcelona. Por lo tanto, hay este sentimiento de doble direcci\u00f3n. Y esto es lo que siempre ha sido m\u00e1s complicado de comprender. Barcelona no es un donut con el centro y la periferia solo.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Quiz\u00e1s no hay conciencia metropolitana&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Este es uno de los temas clave. En la UB hicimos una investigaci\u00f3n centrada en los municipios del AMB, tanto sobre la instituci\u00f3n como sobre el hecho metropolitano, el hecho de ser metropolitano y es verdad que el sentimiento de pertenencia es muy local, de barrio o de ciudad dependiendo de la medida del municipio. Se ven las cuestiones metropolitanas como meramente funcionales. No hay conciencia, pero es cierto que los hechos lo ir\u00e1n creando: por ejemplo, para responder a una cuesti\u00f3n como la vivienda se han creado los sindicatos de locatarias en diferentes municipios del \u00e1rea metropolitana. La din\u00e1mica de lo que afecta en Barcelona afecta Hospitalet y Cornell\u00e0, y es inevitable que al final todo esto adquiera una dimensi\u00f3n metropolitana. Lo mismo podr\u00edamos decir de la cuesti\u00f3n clim\u00e1tica. Quiz\u00e1s ahora no hay conciencia pero la habr\u00e1. No hablo en t\u00e9rminos de identidad, que ser\u00eda otra cuesti\u00f3n. No creo que la gente se acabe sintiendo metropolitana pero habr\u00e1 conciencia del espacio, del \u00e1mbito donde se producen ciertas luchas, movilizaciones, fen\u00f3menos o recursos que nos afectan.<\/p>\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 123px;width: 24.515503875968992%;border-collapse: collapse;border-top-width: 2px;border-top-style: solid;border-color: #000000;margin-left: 20px\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 23px\">\n<td style=\"width: 100%;height: 23px;border: 2px solid #000\">\n<h4>\u201cSe deben encontrar aquellos incentivos que hagan que los alcaldes vean que cooperar en ciertos temas es beneficioso para ellos.\u201d<\/h4>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfSe puede uno sentir barcelon\u00e9s de Cornell\u00e0&#8230;?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Creo que hay una l\u00ednea cultural interesante c\u00f3mo es la Quincena de la danza metropolitana. Igual que un habitante del Hospitalet o de Sant Cugat va a Barcelona al teatro una de Barcelona puede ir a la Tecla Sala y adem\u00e1s esta muy bien conectado en transporte p\u00fablico.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfHay un exceso de localismo?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-S\u00ed, aqu\u00ed y por todas partes, siempre es el escollo principal. Se procura demasiado por los intereses inmediatos, locales, pol\u00edticos. Pasa aqu\u00ed, en Italia y en Francia, en todas partes. Se deben encontrar aquellos incentivos que hagan que los alcaldes vean que cooperar en ciertos temas les resulta beneficioso, y creo que al AMB, diez a\u00f1os despu\u00e9s de su creaci\u00f3n, en algunos temas est\u00e1 pasando, los alcaldes ven que algunas cuestiones se gestionan mejor si est\u00e1n en manos de la AMB. Est\u00e1 claro con el urbanismo, los residuos, los carriles bicis, la movilidad sostenible&#8230; Son temas lentos en el tiempo. Conozco muy bien el caso de Montreal: desde el 2000, cuando se cre\u00f3 la comunidad metropolitana, un espacio equivalente en nuestra regi\u00f3n, hasta ahora ha habido una evoluci\u00f3n, han visto que en ciertos temas es mejor que act\u00fae la comunidad metropolitana, que haga la planificaci\u00f3n a pesar de que en el principio estaban muy enrocados, porque adem\u00e1s, all\u00ed, hubo un tema de fusiones de municipios. A lo largo de los a\u00f1os se ha ido renovando la clase pol\u00edtica, aqu\u00ed tambi\u00e9n se han renovado los alcaldes y la gente ve que esta cooperaci\u00f3n es positiva, hay un tema de actitud que es fundamental. Que es lo que dec\u00edamos de la conciencia metropolitana, entender que es mejor en muchos temas cooperar y poco a poco ir aceptando el liderazgo metropolitano sin perder la identidad y la especificidad local.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter wp-image-9950 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-3-1024x768.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" srcset=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-3-980x735.jpg 980w, https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-3-480x360.jpg 480w\" sizes=\"(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) and (max-width: 980px) 980px, (min-width: 981px) 1024px, 100vw\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Quiz\u00e1s hay personas que creen que esto de la metr\u00f3polis no va con ellas&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Probablemente hay personas que viven y trabajan a 10 minutos de casa suya y quiz\u00e1s no salen nunca de su municipio, pero creo que la mayor\u00eda de ciudadanos del \u00e1rea metropolitana y de toda la regi\u00f3n se desplazan entre municipios para trabajar, para comprar, ir al cine, al teatro, para visitar a los amigos, por diez mil razones la gente se desplaza. Hay localismo cuando se toca el bolsillo.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Abordemos el tema de siempre: saber si tenemos una regi\u00f3n metropolitana demasiado grande o un pa\u00eds demasiado peque\u00f1o&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Esta es una de las cuestiones que m\u00e1s debates pol\u00edticos ha suscitado. El \u00faltimo fue en 2000 con el informe Roca y han pasado m\u00e1s de veinte a\u00f1os. Creo que el gobierno de la Generalitat lo tiene que entomar pero ahora mismo no parece muy interesado. \u00c9s una cuesti\u00f3n que se tiene que abordar desde el gobierno, no puede obviar esta realidad, se tiene que dar alg\u00fan tipo de respuesta, intentar repensar o al menos iniciar un di\u00e1logo, pero sea como fuere se tienen que implicar. La organizaci\u00f3n local en su territorio y las \u00e1reas metropolitanas son una competencia de las comunidades aut\u00f3nomas.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-La metr\u00f3polis Barcelona, de la medida que le queramos dar, \u00bfc\u00f3mo la tendr\u00edamos que situar en el entorno Espa\u00f1a?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-En t\u00e9rminos de institucionalizaci\u00f3n o de gobernanza Barcelona est\u00e1 muy avanzada, a a\u00f1os luz del resto. Si se mira al resto de Europa, Italia, Francia, Reino Unido, se ver\u00e1 que el tema de las metr\u00f3polis nunca ha estado en la agenda pol\u00edtica espa\u00f1ola. Es un tema que ni est\u00e1 ni se lo espera, a pesar de que el Ministerio de Transportes y Movilidad ha incorporado la agenda urbana.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Pero los municipios espa\u00f1oles se mueven&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Estoy dirigiendo un proyecto y se ve claramente que Barcelona es el caso m\u00e1s avanzado. Madrid es una ciudad regi\u00f3n y no hay pr\u00e1cticamente debate metropolitano. Ahora en Andaluc\u00eda ha empezado, especialmente en el caso de Sevilla donde se ha creado un foro metropolitano liderado por el alcalde. En la agenda urbana de Andaluc\u00eda tambi\u00e9n se ha incluido la dimensi\u00f3n metropolitana porque adem\u00e1s de Sevilla hay M\u00e1laga y Granada, es un territorio con var\u00edas aglomeraciones. En Val\u00e8ncia tambi\u00e9n se ha retomado la discusi\u00f3n a pesar de que condicionada por el hecho, como le pasaba en Barcelona en los ochenta, que tiene una entidad de transporte y otra de medio ambiente, es un espacio muy fragmentado. El presidente de la comunidad Ximo Puig anunci\u00f3 que se har\u00eda un debate parlamentario sobre el tema metropolitano, se han elaborado varios informes y se puede decir que se empieza a hablar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Pero en el \u00e1mbito europeo las \u00e1reas metropolitanas institucionalizadas tampoco son masas&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">&#8211; En Francia las metropole desde los a\u00f1os sesenta en Marsella, Lyon, Lille&#8230; Paris nunca hab\u00eda tenido un \u00e1rea institucionalizada, y tiene una desde 2016, m\u00e1s d\u00e9bil del que quer\u00edan sus impulsores pero existe. Francia tiene una ley con recursos y financiaci\u00f3n para las \u00e1reas metropolitanas. En Alemania el alcalde metropolitano de Hannover y tambi\u00e9n de Stuttgart se escoge directamente. En Polonia Katowice es la primera ciudad que ha tenido. En los \u00faltimos 10 a\u00f1os se ha avanzado mucho en Europa y, de hecho, desde la Uni\u00f3n Europea se empieza a introducir un poco la dimensi\u00f3n metropolitana.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfEs positivo escoger los alcaldes metropolitanos por elecci\u00f3n directa?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Tiene ventajas e inconvenientes. Una ventaja es que queda m\u00e1s claro el rendimiento de cuentas, de resultados. Si el alcalde que hemos escogido en las elecciones locales es el que va al consejo metropolitano, probablemente nunca hable de temas metropolitanos; esto es lo que suele pasar aqu\u00ed. A nivel de campa\u00f1a, de programa, de rendimiento de cuentas es obvio que con la elecci\u00f3n directa se mejora mucho, pero se tiene que ver su viabilidad en cada uno de los territorios. En nuestro caso tenemos un alcalde para los 1.600.000 habitantes de Barcelona, pero un alcalde para 3,2 millones de su \u00e1rea metropolitana no tendr\u00eda sentido y tampoco tener para los 5 millones de personas de la regi\u00f3n, porque la ensambladura en nuestro sistema concreto se har\u00eda muy dif\u00edcil. En otros lugares s\u00ed funciona: en Manchester tienen alcalde metropolitano porque se trata de diez municipios de medidas parecidas y este alcalde, como Liverpool, tiene el liderazgo.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter wp-image-9952 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-6-1024x684.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"684\" srcset=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-6-980x654.jpg 980w, https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-6-480x320.jpg 480w\" sizes=\"(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) and (max-width: 980px) 980px, (min-width: 981px) 1024px, 100vw\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfQu\u00e9 papel juega Barcelona en este entorno europeo?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Barcelona contin\u00faa teniendo buena reputaci\u00f3n, se ha sabido vender muy bien y hace cosas interesantes en terrenos como las nuevas tecnolog\u00edas, la ciudad digital. Ser\u00e1 interesante ver si sabe reorientarse despu\u00e9s de la pandemia, todav\u00eda no sabemos si vuelve el turismo como siempre y seguir\u00e1 siendo ciudad tur\u00edstica o conseguir\u00e1 equilibrar su actividad. Creo que se encuentra en el cruce de saber hacia d\u00f3nde va, que quiere ser&#8230;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfY las metr\u00f3polis americanas c\u00f3mo funcionan ?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-ES mucho cada uno por su cuenta, por la competencia entre municipios de la misma \u00e1rea. Hay un solo gobierno metropolitano establecido como tal, el de Portland, y tambi\u00e9n hay otras ciudades que cooperan, pero en general lo que encontramos es el modelo de Atlanta, de Boston, de Nueva York o Los \u00c1ngeles que su ciudades hiperfragmentades, en las que cada ayuntamiento tiene sus pol\u00edticas, y adem\u00e1s hay una gran competici\u00f3n para atraer poblaci\u00f3n y empresas, y todo esto favorece los guetos y las desigualdades.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfQue tendr\u00eda que hacer una metr\u00f3polis para ser eficiente, para funcionar y ser medianamente justa?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Quiz\u00e1s la clave est\u00e1 en un principio cl\u00e1sico del urbanismo que es la mezcla de usos, intentar tener ciudades que combinen todo tipo de actividad, de gente, de or\u00edgenes, de condiciones econ\u00f3micas y con unas estructuras de gobierno que faciliten los servicios y contar con una financiaci\u00f3n adecuada.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Pero los ayuntamientos est\u00e1n muy mal financiados&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Cuando miramos el reparto del gasto p\u00fablico que se ha hecho desde la transici\u00f3n vemos que los ayuntamientos se han quedado pr\u00e1cticamente igual. Desde la Federaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Municipios y Provincias llevan a\u00f1os reclamando una segunda descentralizaci\u00f3n y m\u00e1s recursos, sobre todo porque los ayuntamientos tienen que abordar temas que no son obligatorios pero que prestan. En primer lugar donde va el ciudadano es el ayuntamiento, es dif\u00edcil decirle que es competencia deuno o de otro. Quiere saber que pasa con la guarder\u00eda de su hijo o con la salud. Ahora en muchos ayuntamientos se hacen presupuestos participativos, mediante los cuales la poblaci\u00f3n hace propuestas de proyectos de mejora. \u00bfQu\u00e9 quiere la gente? Educaci\u00f3n, salud, y un buen uso de los espacios p\u00fablicos. El problema es que los ayuntamientos no pueden construir las escuelas o financiar los hospitales o hacer frente al tema de la inmigraci\u00f3n, la nueva poblaci\u00f3n que llega. Necesitan una mejor financiaci\u00f3n.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfHacia d\u00f3nde va o tiene que ir el Plan Estrat\u00e9gico Metropolitano? Usted est\u00e1 directamente implicada&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Si, soy comisaria de la metr\u00f3polis multinivel junto con Joan Campreci\u00f3s. Hay cuatro apartados \u201cmetr\u00f3polis\u201d tem\u00e1ticos y dos transversales porque tocan todos los temas y uno de ellos es el multinivel que aborda los temas de gobernanza. En octubre se han iniciado debates abiertos a la ciudadan\u00eda sobre instituciones y financiaci\u00f3n. Creo que hay que incluir el m\u00e1ximo de voces posibles a la hora de hablar de la metr\u00f3polis, no solo los alcaldes sino tambi\u00e9n asociaciones, entidades, empresas, etc\u00e9tera para poder hacer un balance de qu\u00e9 tenemos ahora, qu\u00e9 consorcios, mancomunidades, redes existen en la regi\u00f3n metropolitana y al final del proceso cuando acabe la idea ser\u00e1 hacer propuestas de c\u00f3mo ordenarla mejor. Para m\u00ed la base es hablar con todo el mundo y ponerse de acuerdo con el m\u00ednimo com\u00fan denominador para cooperar. Los municipios cooperan, est\u00e1n cooperando, en cuestiones sectoriales como agua o transportes. Tenemos que ver lo que tenemos y ordenarlo, pero no crear instrumentos nuevos si los que tenemos ya funcionan.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Ahora mismo \u00bfcu\u00e1l ser\u00eda el principal hueso a roer de la metr\u00f3polis?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Para m\u00ed, el transporte p\u00fablico es clave. Si queremos dar respuesta a la emergencia clim\u00e1tica y reducir la contaminaci\u00f3n el transporte p\u00fablico es prioritario, pero todav\u00eda la mayor\u00eda de ciudades no est\u00e1n conectadas. Para ir en transporte p\u00fablico del Vall\u00e8s al Baix Llobregat se tiene que pasar por Barcelona Este y la cuesti\u00f3n de la vivienda, la vivienda es clave, es uno de los grandes problemas que tenemos planteados y que no puede ser resuelto solo por las administraciones locales y metropolitanas, y va muy ligado a la planificaci\u00f3n urban\u00edstica.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfQu\u00e9 ciudad europea tiene m\u00e1s conciencia metropolitana, es m\u00e1s avanzada, tiene buena gobernanza?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Es muy dif\u00edcil de dedir. Lyon es un ejemplo de que se ha hecho elecciones directas a consejeros metropolitanos y es una metr\u00f3polis que dedica un porcentaje muy elevado de su presupuesto a temas sociales, de cohesi\u00f3n. Me gustan las metr\u00f3polis francesas porque tienen que integrar por ley un consejo econ\u00f3mico y social. Londres funciona bien en el sentido que hay un liderazgo muy claro del alcalde a pesar de que tambi\u00e9n hay una asamblea metropolitana que ha asumido una experiencia que viene de los a\u00f1os sesenta a pesar de los intentos de Margareth Thatcher de eliminar el Greater London Council.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Creo que Barcelona es la primera interesada al encontrar m\u00e9todos eficientes de gobernanza. Si se quiere resolver la contaminaci\u00f3n o la situaci\u00f3n de la vivienda hace falta una soluci\u00f3n conjunta. Pasqual Maragall lo ve\u00eda clar\u00edsimo en los ochenta, y no est\u00e1bamos como estamos ahora, al decir que, sola, Barcelona no es. Creo que se ha ido avanzando en esta visi\u00f3n.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Quiz\u00e1s conviene que el gobierno de la Generalitat se lo tome seriamente&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Se tendr\u00eda que avanzar. No tendr\u00edamos que entrar en un debate de competencias sino hablar de eficiencia, de c\u00f3mo encontramos maneras de resolver los problemas del territorio, de equilibrarlo, de abordar los problemas de cinco millones de personas, esto no lo podemos obviar.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\u00bboff|off|on\u00bb admin_label=\u00bbText entrada tablet i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]Por <strong>Rafael Pradas.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Mariona Tom\u00e0s es profesora agregada de Ciencia Pol\u00edtica, miembro de Grupo de Investigaci\u00f3n en Estudios Locales (GREL) de la Universitat de Barcelona. Su investigaci\u00f3n se centra en gobernanza metropolitana, pol\u00edticas urbanas y gobierno local. Experta en las reformas metropolitanas de Montreal, ha sido galardonada por la Gobernadora General de Canad\u00e1 y el Parlamento del Quebec. El 2017 public\u00f3 un libro sobre el pensamiento metropolitano de Pasqual Maragall. Ha estudiado la participaci\u00f3n ciudadana en el \u00e1rea Metropolitana de Barcelona y ahora dirige un proyecto comparativo sobre la gobernanza metropolitana en Espa\u00f1a. Es miembro del Consejo Asesor del Programa de Ciudades Globales del CIDOB y comisaria de la metr\u00f3poli multinivel del Plan Estrat\u00e9gico Metropolitano de Barcelona.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Desde la perspectiva acad\u00e9mica, \u00bfqu\u00e9 momento cree que vive Barcelona, ciudad, \u00e1rea, regi\u00f3n&#8230;?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Estamos en un momento interesante. En Barcelona tenemos mucha tradici\u00f3n de debatir sobre qu\u00e9 es la ciudad y qu\u00e9 es la metr\u00f3polis. Ya hace muchos a\u00f1os, de hecho desde el siglo pasado, que hablamos y digo que el momento es interesante porque cost\u00f3 mucho asumir la realidad metropolitana por las dificultades pol\u00edticas suficientes conocidas, pero lleg\u00f3 un momento que todo el mundo reconoci\u00f3 la existencia del hecho metropolitano, ya nadie cuestiona que hay una \u00e1rea metropolitana que necesita herramientas para funcionar. Ahora es interesante ver c\u00f3mo el debate tambi\u00e9n salta en la escala de la regi\u00f3n metropolitana. Es decir, hemos conseguido tener el \u00e1rea metropolitana pero ya se ha hecho peque\u00f1a en el d\u00eda a d\u00eda de sus habitantes&#8230; Y, por tanto, estamos haciendo el proceso de pensar m\u00e1s all\u00e1, de salir de Barcelona, intentando abordar el debate a escala de la regi\u00f3n metropolitana. Me parece muy interesante el salto que ha hecho el Plan Estrat\u00e9gico: de la ciudad al \u00e1rea metropolitana y ahora a escala de regi\u00f3n metropolitana para intentar debatir qu\u00e9 hay que hacer con estos cinco millones de habitantes que tienen unas interrelaciones y unas deficiencias muy claras, sin olvidar que forma parte de un todo, de un territorio de siete millones y medio de habitantes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Salir de Barcelona s\u00ed, pero al final es la existencia de Barcelona la que sustenta el hecho metropolitano&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-El papel de Barcelona es obvio: si ha ido creciendo y se han ido creando las ciudades a su alrededor es por la capacidad de atracci\u00f3n que genera, pero tambi\u00e9n es cierto que necesita del resto del territorio porque las grandes infraestructuras, los elementos que la hacen funcionar, se encuentren fuera de la ciudad. Barcelona es el inicio, pero ahora es un todo interrelacionado y esto es lo que costa mucho de ver. Hay gente que vive en determinados municipios del \u00e1rea con mucha calidad de vida, un nivel de renta elevado, que puede pensar que no tiene que pagar por los servicios del conjunto. Est\u00e1 claro que si aquella poblaci\u00f3n ha tenido capacidad de atraer empresas o poblaci\u00f3n de cierto nivel econ\u00f3mico es porque forma parte del conjunto metropolitano. La capital tiene que entender que la poblaci\u00f3n que va a trabajar vive en otros municipios a causa de los precios de la vivienda en Barcelona. Por lo tanto, hay este sentimiento de doble direcci\u00f3n. Y esto es lo que siempre ha sido m\u00e1s complicado de comprender. Barcelona no es un donut con el centro y la periferia solo.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Quiz\u00e1s no hay conciencia metropolitana&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Este es uno de los temas clave. En la UB hicimos una investigaci\u00f3n centrada en los municipios del AMB, tanto sobre la instituci\u00f3n como sobre el hecho metropolitano, el hecho de ser metropolitano y es verdad que el sentimiento de pertenencia es muy local, de barrio o de ciudad dependiendo de la medida del municipio. Se ven las cuestiones metropolitanas como meramente funcionales. No hay conciencia, pero es cierto que los hechos lo ir\u00e1n creando: por ejemplo, para responder a una cuesti\u00f3n como la vivienda se han creado los sindicatos de locatarias en diferentes municipios del \u00e1rea metropolitana. La din\u00e1mica de lo que afecta en Barcelona afecta Hospitalet y Cornell\u00e0, y es inevitable que al final todo esto adquiera una dimensi\u00f3n metropolitana. Lo mismo podr\u00edamos decir de la cuesti\u00f3n clim\u00e1tica. Quiz\u00e1s ahora no hay conciencia pero la habr\u00e1. No hablo en t\u00e9rminos de identidad, que ser\u00eda otra cuesti\u00f3n. No creo que la gente se acabe sintiendo metropolitana pero habr\u00e1 conciencia del espacio, del \u00e1mbito donde se producen ciertas luchas, movilizaciones, fen\u00f3menos o recursos que nos afectan.<\/p>\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 104px;width: 99.9054%;border-collapse: collapse;border-top: 2px solid #000000;border-right-color: #000000;border-bottom-color: #000000;border-left-color: #000000;margin-left: 20px\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 23px\">\n<td style=\"width: 100%;height: 23px;border: 2px solid #000\">\n<h4 style=\"text-align: center\">\u201cSe deben encontrar aquellos incentivos que hagan que los alcaldes vean que cooperar en ciertos temas es beneficioso para ellos.\u201d<\/h4>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfSe puede uno sentir barcelon\u00e9s de Cornell\u00e0&#8230;?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Creo que hay una l\u00ednea cultural interesante c\u00f3mo es la Quincena de la danza metropolitana. Igual que un habitante del Hospitalet o de Sant Cugat va a Barcelona al teatro una de Barcelona puede ir a la Tecla Sala y adem\u00e1s esta muy bien conectado en transporte p\u00fablico.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfHay un exceso de localismo?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-S\u00ed, aqu\u00ed y por todas partes, siempre es el escollo principal. Se procura demasiado por los intereses inmediatos, locales, pol\u00edticos. Pasa aqu\u00ed, en Italia y en Francia, en todas partes. Se deben encontrar aquellos incentivos que hagan que los alcaldes vean que cooperar en ciertos temas les resulta beneficioso, y creo que al AMB, diez a\u00f1os despu\u00e9s de su creaci\u00f3n, en algunos temas est\u00e1 pasando, los alcaldes ven que algunas cuestiones se gestionan mejor si est\u00e1n en manos de la AMB. Est\u00e1 claro con el urbanismo, los residuos, los carriles bicis, la movilidad sostenible&#8230; Son temas lentos en el tiempo. Conozco muy bien el caso de Montreal: desde el 2000, cuando se cre\u00f3 la comunidad metropolitana, un espacio equivalente en nuestra regi\u00f3n, hasta ahora ha habido una evoluci\u00f3n, han visto que en ciertos temas es mejor que act\u00fae la comunidad metropolitana, que haga la planificaci\u00f3n a pesar de que en el principio estaban muy enrocados, porque adem\u00e1s, all\u00ed, hubo un tema de fusiones de municipios. A lo largo de los a\u00f1os se ha ido renovando la clase pol\u00edtica, aqu\u00ed tambi\u00e9n se han renovado los alcaldes y la gente ve que esta cooperaci\u00f3n es positiva, hay un tema de actitud que es fundamental. Que es lo que dec\u00edamos de la conciencia metropolitana, entender que es mejor en muchos temas cooperar y poco a poco ir aceptando el liderazgo metropolitano sin perder la identidad y la especificidad local.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter wp-image-9950 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-3-1024x768.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" srcset=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-3-980x735.jpg 980w, https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-3-480x360.jpg 480w\" sizes=\"(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) and (max-width: 980px) 980px, (min-width: 981px) 1024px, 100vw\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Quiz\u00e1s hay personas que creen que esto de la metr\u00f3polis no va con ellas&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Probablemente hay personas que viven y trabajan a 10 minutos de casa suya y quiz\u00e1s no salen nunca de su municipio, pero creo que la mayor\u00eda de ciudadanos del \u00e1rea metropolitana y de toda la regi\u00f3n se desplazan entre municipios para trabajar, para comprar, ir al cine, al teatro, para visitar a los amigos, por diez mil razones la gente se desplaza. Hay localismo cuando se toca el bolsillo.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Abordemos el tema de siempre: saber si tenemos una regi\u00f3n metropolitana demasiado grande o un pa\u00eds demasiado peque\u00f1o&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Esta es una de las cuestiones que m\u00e1s debates pol\u00edticos ha suscitado. El \u00faltimo fue en 2000 con el informe Roca y han pasado m\u00e1s de veinte a\u00f1os. Creo que el gobierno de la Generalitat lo tiene que entomar pero ahora mismo no parece muy interesado. \u00c9s una cuesti\u00f3n que se tiene que abordar desde el gobierno, no puede obviar esta realidad, se tiene que dar alg\u00fan tipo de respuesta, intentar repensar o al menos iniciar un di\u00e1logo, pero sea como fuere se tienen que implicar. La organizaci\u00f3n local en su territorio y las \u00e1reas metropolitanas son una competencia de las comunidades aut\u00f3nomas.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-La metr\u00f3polis Barcelona, de la medida que le queramos dar, \u00bfc\u00f3mo la tendr\u00edamos que situar en el entorno Espa\u00f1a?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-En t\u00e9rminos de institucionalizaci\u00f3n o de gobernanza Barcelona est\u00e1 muy avanzada, a a\u00f1os luz del resto. Si se mira al resto de Europa, Italia, Francia, Reino Unido, se ver\u00e1 que el tema de las metr\u00f3polis nunca ha estado en la agenda pol\u00edtica espa\u00f1ola. Es un tema que ni est\u00e1 ni se lo espera, a pesar de que el Ministerio de Transportes y Movilidad ha incorporado la agenda urbana.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Pero los municipios espa\u00f1oles se mueven&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Estoy dirigiendo un proyecto y se ve claramente que Barcelona es el caso m\u00e1s avanzado. Madrid es una ciudad regi\u00f3n y no hay pr\u00e1cticamente debate metropolitano. Ahora en Andaluc\u00eda ha empezado, especialmente en el caso de Sevilla donde se ha creado un foro metropolitano liderado por el alcalde. En la agenda urbana de Andaluc\u00eda tambi\u00e9n se ha incluido la dimensi\u00f3n metropolitana porque adem\u00e1s de Sevilla hay M\u00e1laga y Granada, es un territorio con var\u00edas aglomeraciones. En Val\u00e8ncia tambi\u00e9n se ha retomado la discusi\u00f3n a pesar de que condicionada por el hecho, como le pasaba en Barcelona en los ochenta, que tiene una entidad de transporte y otra de medio ambiente, es un espacio muy fragmentado. El presidente de la comunidad Ximo Puig anunci\u00f3 que se har\u00eda un debate parlamentario sobre el tema metropolitano, se han elaborado varios informes y se puede decir que se empieza a hablar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Pero en el \u00e1mbito europeo las \u00e1reas metropolitanas institucionalizadas tampoco son masas&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">&#8211; En Francia las metropole desde los a\u00f1os sesenta en Marsella, Lyon, Lille&#8230; Paris nunca hab\u00eda tenido un \u00e1rea institucionalizada, y tiene una desde 2016, m\u00e1s d\u00e9bil del que quer\u00edan sus impulsores pero existe. Francia tiene una ley con recursos y financiaci\u00f3n para las \u00e1reas metropolitanas. En Alemania el alcalde metropolitano de Hannover y tambi\u00e9n de Stuttgart se escoge directamente. En Polonia Katowice es la primera ciudad que ha tenido. En los \u00faltimos 10 a\u00f1os se ha avanzado mucho en Europa y, de hecho, desde la Uni\u00f3n Europea se empieza a introducir un poco la dimensi\u00f3n metropolitana.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfEs positivo escoger los alcaldes metropolitanos por elecci\u00f3n directa?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Tiene ventajas e inconvenientes. Una ventaja es que queda m\u00e1s claro el rendimiento de cuentas, de resultados. Si el alcalde que hemos escogido en las elecciones locales es el que va al consejo metropolitano, probablemente nunca hable de temas metropolitanos; esto es lo que suele pasar aqu\u00ed. A nivel de campa\u00f1a, de programa, de rendimiento de cuentas es obvio que con la elecci\u00f3n directa se mejora mucho, pero se tiene que ver su viabilidad en cada uno de los territorios. En nuestro caso tenemos un alcalde para los 1.600.000 habitantes de Barcelona, pero un alcalde para 3,2 millones de su \u00e1rea metropolitana no tendr\u00eda sentido y tampoco tener para los 5 millones de personas de la regi\u00f3n, porque la ensambladura en nuestro sistema concreto se har\u00eda muy dif\u00edcil. En otros lugares s\u00ed funciona: en Manchester tienen alcalde metropolitano porque se trata de diez municipios de medidas parecidas y este alcalde, como Liverpool, tiene el liderazgo.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter wp-image-9952 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-6-1024x684.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"684\" srcset=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-6-980x654.jpg 980w, https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-6-480x320.jpg 480w\" sizes=\"(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) and (max-width: 980px) 980px, (min-width: 981px) 1024px, 100vw\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfQu\u00e9 papel juega Barcelona en este entorno europeo?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Barcelona contin\u00faa teniendo buena reputaci\u00f3n, se ha sabido vender muy bien y hace cosas interesantes en terrenos como las nuevas tecnolog\u00edas, la ciudad digital. Ser\u00e1 interesante ver si sabe reorientarse despu\u00e9s de la pandemia, todav\u00eda no sabemos si vuelve el turismo como siempre y seguir\u00e1 siendo ciudad tur\u00edstica o conseguir\u00e1 equilibrar su actividad. Creo que se encuentra en el cruce de saber hacia d\u00f3nde va, que quiere ser&#8230;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfY las metr\u00f3polis americanas c\u00f3mo funcionan ?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-ES mucho cada uno por su cuenta, por la competencia entre municipios de la misma \u00e1rea. Hay un solo gobierno metropolitano establecido como tal, el de Portland, y tambi\u00e9n hay otras ciudades que cooperan, pero en general lo que encontramos es el modelo de Atlanta, de Boston, de Nueva York o Los \u00c1ngeles que su ciudades hiperfragmentades, en las que cada ayuntamiento tiene sus pol\u00edticas, y adem\u00e1s hay una gran competici\u00f3n para atraer poblaci\u00f3n y empresas, y todo esto favorece los guetos y las desigualdades.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfQue tendr\u00eda que hacer una metr\u00f3polis para ser eficiente, para funcionar y ser medianamente justa?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Quiz\u00e1s la clave est\u00e1 en un principio cl\u00e1sico del urbanismo que es la mezcla de usos, intentar tener ciudades que combinen todo tipo de actividad, de gente, de or\u00edgenes, de condiciones econ\u00f3micas y con unas estructuras de gobierno que faciliten los servicios y contar con una financiaci\u00f3n adecuada.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Pero los ayuntamientos est\u00e1n muy mal financiados&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Cuando miramos el reparto del gasto p\u00fablico que se ha hecho desde la transici\u00f3n vemos que los ayuntamientos se han quedado pr\u00e1cticamente igual. Desde la Federaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Municipios y Provincias llevan a\u00f1os reclamando una segunda descentralizaci\u00f3n y m\u00e1s recursos, sobre todo porque los ayuntamientos tienen que abordar temas que no son obligatorios pero que prestan. En primer lugar donde va el ciudadano es el ayuntamiento, es dif\u00edcil decirle que es competencia deuno o de otro. Quiere saber que pasa con la guarder\u00eda de su hijo o con la salud. Ahora en muchos ayuntamientos se hacen presupuestos participativos, mediante los cuales la poblaci\u00f3n hace propuestas de proyectos de mejora. \u00bfQu\u00e9 quiere la gente? Educaci\u00f3n, salud, y un buen uso de los espacios p\u00fablicos. El problema es que los ayuntamientos no pueden construir las escuelas o financiar los hospitales o hacer frente al tema de la inmigraci\u00f3n, la nueva poblaci\u00f3n que llega. Necesitan una mejor financiaci\u00f3n.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfHacia d\u00f3nde va o tiene que ir el Plan Estrat\u00e9gico Metropolitano? Usted est\u00e1 directamente implicada&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Si, soy comisaria de la metr\u00f3polis multinivel junto con Joan Campreci\u00f3s. Hay cuatro apartados \u201cmetr\u00f3polis\u201d tem\u00e1ticos y dos transversales porque tocan todos los temas y uno de ellos es el multinivel que aborda los temas de gobernanza. En octubre se han iniciado debates abiertos a la ciudadan\u00eda sobre instituciones y financiaci\u00f3n. Creo que hay que incluir el m\u00e1ximo de voces posibles a la hora de hablar de la metr\u00f3polis, no solo los alcaldes sino tambi\u00e9n asociaciones, entidades, empresas, etc\u00e9tera para poder hacer un balance de qu\u00e9 tenemos ahora, qu\u00e9 consorcios, mancomunidades, redes existen en la regi\u00f3n metropolitana y al final del proceso cuando acabe la idea ser\u00e1 hacer propuestas de c\u00f3mo ordenarla mejor. Para m\u00ed la base es hablar con todo el mundo y ponerse de acuerdo con el m\u00ednimo com\u00fan denominador para cooperar. Los municipios cooperan, est\u00e1n cooperando, en cuestiones sectoriales como agua o transportes. Tenemos que ver lo que tenemos y ordenarlo, pero no crear instrumentos nuevos si los que tenemos ya funcionan.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Ahora mismo \u00bfcu\u00e1l ser\u00eda el principal hueso a roer de la metr\u00f3polis?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Para m\u00ed, el transporte p\u00fablico es clave. Si queremos dar respuesta a la emergencia clim\u00e1tica y reducir la contaminaci\u00f3n el transporte p\u00fablico es prioritario, pero todav\u00eda la mayor\u00eda de ciudades no est\u00e1n conectadas. Para ir en transporte p\u00fablico del Vall\u00e8s al Baix Llobregat se tiene que pasar por Barcelona Este y la cuesti\u00f3n de la vivienda, la vivienda es clave, es uno de los grandes problemas que tenemos planteados y que no puede ser resuelto solo por las administraciones locales y metropolitanas, y va muy ligado a la planificaci\u00f3n urban\u00edstica.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-\u00bfQu\u00e9 ciudad europea tiene m\u00e1s conciencia metropolitana, es m\u00e1s avanzada, tiene buena gobernanza?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Es muy dif\u00edcil de dedir. Lyon es un ejemplo de que se ha hecho elecciones directas a consejeros metropolitanos y es una metr\u00f3polis que dedica un porcentaje muy elevado de su presupuesto a temas sociales, de cohesi\u00f3n. Me gustan las metr\u00f3polis francesas porque tienen que integrar por ley un consejo econ\u00f3mico y social. Londres funciona bien en el sentido que hay un liderazgo muy claro del alcalde a pesar de que tambi\u00e9n hay una asamblea metropolitana que ha asumido una experiencia que viene de los a\u00f1os sesenta a pesar de los intentos de Margareth Thatcher de eliminar el Greater London Council.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Creo que Barcelona es la primera interesada al encontrar m\u00e9todos eficientes de gobernanza. Si se quiere resolver la contaminaci\u00f3n o la situaci\u00f3n de la vivienda hace falta una soluci\u00f3n conjunta. Pasqual Maragall lo ve\u00eda clar\u00edsimo en los ochenta, y no est\u00e1bamos como estamos ahora, al decir que, sola, Barcelona no es. Creo que se ha ido avanzando en esta visi\u00f3n.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>-Quiz\u00e1s conviene que el gobierno de la Generalitat se lo tome seriamente&#8230;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">-Se tendr\u00eda que avanzar. No tendr\u00edamos que entrar en un debate de competencias sino hablar de eficiencia, de c\u00f3mo encontramos maneras de resolver los problemas del territorio, de equilibrarlo, de abordar los problemas de cinco millones de personas, esto no lo podemos obviar.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\u00bbShare \u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb26%\u00bb module_alignment=\u00bbleft\u00bb module_alignment_tablet=\u00bbleft\u00bb module_alignment_phone=\u00bbleft\u00bb module_alignment_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb border_width_all=\u00bb0px\u00bb]<\/p>\n<table style=\"border-collapse: collapse;width: 0%;height: 22px;border-color: #000000;border: 2px solid\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 22px\">\n<td style=\"width: 11.5332%;height: 22px\">share:<\/td>\n<td style=\"width: 88.4667%;text-align: justify;vertical-align: middle;height: 22px\"><div class=\"sfsi_widget sfsi_shortcode_container\"><div class=\"norm_row sfsi_wDiv \"  style=\"width:200px;text-align:left;\"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><div class=\"sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft\" style=\"opacity:0;z-index:-1;\" id=\"sfsiid_twitter\"><span class=\"bot_arow bot_twt_arow\"><\/span><div class=\"sfsi_inside\"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>\r\n\t\t\t\t\t\t<a target='_blank' href='https:\/\/twitter.com\/intent\/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9963\/' style='display:inline-block' >\r\n\t\t\t\t\t\t\t<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Twitter_Tweet\/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >\r\n\t\t\t\t\t\t<\/a>\r\n\t\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><div class=\"sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft\" style=\"opacity:0;z-index:-1;\" id=\"sfsiid_linkedin\"><span class=\"bot_arow bot_linkedin_arow\"><\/span><div class=\"sfsi_inside\"><div  class='icon2'><a target='_blank' href=\"https:\/\/www.linkedin.com\/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Fes%2Fwp-json%2Fwp%2Fv2%2Fposts%2F9963%2F\"><img class=\"sfsi_wicon\" data-pin-nopin= true alt=\"Share\" title=\"Share\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Linkedin_Share\/en_US_share.svg\" \/><\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https:\/\/api.whatsapp.com\/send?text=https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/mariona-tomas-barcelona-es-la-primera-interesada-en-encontrar-metodos-eficientes-de-governanza\/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https:\/\/api.follow.it\/widgets\/icon\/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=\/OA==\/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><\/div><\/div><\/div ><div id=\"sfsi_holder\" class=\"sfsi_holders\" style=\"position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;\"><\/div ><script>window.addEventListener(\"sfsi_functions_loaded\", function() \r\n\t\t\t{\r\n\t\t\t\tif (typeof sfsi_widget_set == \"function\") {\r\n\t\t\t\t\tsfsi_widget_set();\r\n\t\t\t\t}\r\n\t\t\t}); <\/script><div style=\"clear: both;\"><\/div><\/div><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; fullwidth=\u00bbon\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb border_width_bottom=\u00bb2px\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_fullwidth_code admin_label=\u00bbRatlla horitzontal\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||-30px||false|false\u00bb custom_margin_tablet=\u00bb||-90px||false|false\u00bb custom_margin_phone=\u00bb||-80px||false|false\u00bb custom_margin_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbAltres articles\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb]<\/p>\n<h3>ALTRES ARTICLES<\/h3>\n<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-related-none yarpp-template-thumbnails'>\n<!-- YARPP Thumbnails -->\n<h3><\/h3>\n<p>No hi ha m\u00e9s articles a aquest cicle<\/p>\n<\/div>\n<br \/>\n[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; fullwidth=\u00bbon\u00bb disabled_on=\u00bbon|on|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin_tablet=\u00bb-70px||||false|false\u00bb custom_margin_phone=\u00bb\u00bb custom_margin_last_edited=\u00bbon|tablet\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb border_width_bottom=\u00bb2px\u00bb disabled=\u00bbon\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_fullwidth_code admin_label=\u00bbRatlla horitzontal\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; disabled_on=\u00bbon|on|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb disabled=\u00bbon\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbText %22Veure tots els cicles%22&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb]<\/p>\n<h3>VEURE TOTS ELS CICLES<\/h3>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_3,1_3,1_3&#8243; disabled_on=\u00bboff|on|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width_tablet=\u00bb50%\u00bb width_phone=\u00bb70%\u00bb width_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-1b\u00bb url=\u00bb\/category\/cicle-1\/\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb admin_label=\u00bbCicles per escriptori i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-2b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-3b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_3,1_3,1_3&#8243; disabled_on=\u00bbon|off|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb100%\u00bb width_tablet=\u00bb90%\u00bb width_phone=\u00bb70%\u00bb width_last_edited=\u00bbon|tablet\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb custom_margin=\u00bb||-20px||false|false\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-1b\u00bb url=\u00bb\/category\/cicle-1\/\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb admin_label=\u00bbCicles per a tablet\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-2b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-3b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La clave de la eficiencia metropolitana se encuentra en un principio cl\u00e1sico del urbanismo: la mezcla de usos, ciudades que combinen todo tipo de actividad, de gente, de or\u00edgenes, de condiciones econ\u00f3micas y con unas estructuras de gobierno que faciliten los servicios y cuenten con financiaci\u00f3n adecuada<br \/>\n&#8211;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4842,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"<p>[et_pb_section fb_built=\"1\" disabled_on=\"off|off|off\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin=\"||||false|false\" da_disable_devices=\"off|off|off\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.1\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.1\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Titular entrada\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_font_size=\"20px\" header_4_line_height=\"1.6em\" header_5_line_height=\"1.6em\" header_6_font=\"Averta regular||||||||\" header_6_font_size=\"16px\" header_6_line_height=\"1.2em\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" header_6_font_size_tablet=\"\" header_6_font_size_phone=\"16px\" header_6_font_size_last_edited=\"on|phone\"]<\/p><h1 style=\"text-align: center;\">MARIONA TOM\u00c0S: \"BARCELONA \u00c9S LA PRIMERA INTERESSADA EN TROBAR M\u00c8TODES EFICIENTS DE GOVERNAN\u00c7A \"<\/h1><div style=\"text-align: center;\">La clau de l\u2019efici\u00e8ncia metropolitana es troba en un principi cl\u00e0ssic de l\u2019urbanisme: la barreja d\u2019usos, ciutats que combinin tot tipus d\u2019activitat, de gent, d\u2019or\u00edgens, de condicions econ\u00f2miques i amb unes estructures de govern que facilitin els serveis i comptin amb finan\u00e7ament adequat<\/div><p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-2-scaled.jpg\" title_text=\"MARIONA TOMAS (2)\" admin_label=\"Imatge entrada\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\"on|on|off\" admin_label=\"Text entrada escriptori\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_font_size=\"20px\" header_4_line_height=\"1.6em\" header_5_line_height=\"1.6em\" header_6_font=\"Averta regular||||||||\" header_6_font_size=\"16px\" header_6_line_height=\"1.5em\" hover_enabled=\"0\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" header_6_font_size_tablet=\"\" header_6_font_size_phone=\"14px\" header_6_font_size_last_edited=\"on|phone\" sticky_enabled=\"0\"]<\/p><p>Per <strong>Rafael Pradas.<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">Mariona Tom\u00e0s \u00e9s professora agregada de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica, membre de Grup de Recerca en Estudis Locals (GREL) de la Universitat de Barcelona. La seva investigaci\u00f3 se centra en governan\u00e7a metropolitana, pol\u00edtiques urbanes i govern local. Experta en les reformes metropolitanes de Mont-real, ha estat guardonada per la Governadora General de Canad\u00e0 i el Parlament del Quebec. El 2017 va publicar un llibre sobre el pensament metropolit\u00e0 de Pasqual Maragall. Ha estudiat la participaci\u00f3 ciutadana a l'\u00c0rea Metropolitana de Barcelona i ara dirigeix un projecte comparatiu sobre la governan\u00e7a metropolitana a Espanya. \u00c9s membre del Consell Assessor del Programa de Ciutats Globals del CIDOB i comiss\u00e0ria de la metr\u00f2poli multinivell del Pla Estrat\u00e8gic Metropolit\u00e0 de Barcelona.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Des de la perspectiva acad\u00e8mica, quin moment creu que viu Barcelona, ciutat, \u00e0rea, regi\u00f3...?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Estem en un moment interessant. A Barcelona tenim molta tradici\u00f3 de debatre sobre que \u00e9s la ciutat i que \u00e9s la metr\u00f2polis. Ja fa molts anys, de fet des del segle passat, que en parlem i dic que el moment \u00e9s interessant perqu\u00e8 va costar molt assumir la realitat metropolitana per les dificultats pol\u00edtiques prou conegudes, per\u00f2 va arribar un moment que tothom va recon\u00e8ixer l\u2019exist\u00e8ncia del fet metropolit\u00e0, ja ning\u00fa q\u00fcestiona que hi ha una \u00e0rea metropolitana que necessita eines per funcionar. Ara \u00e9s interessant veure com el debat tamb\u00e9 salta a l\u2019escala de la regi\u00f3 metropolitana. \u00c9s a dir, hem aconseguit tenir l\u2019\u00e0rea metropolitana per\u00f2 ja s\u2019ha fet petita pel que \u00e9s el dia a dia dels seus habitants... I per tant estem fent el proc\u00e9s de pensar m\u00e9s enll\u00e0, de sortir de Barcelona, intentant abordar el debat a escala de la regi\u00f3 metropolitana. Trobo molt interessant el salt que ha fet el Pla Estrat\u00e8gic: de la ciutat a l\u2019\u00e0rea metropolitana i ara a escala de regi\u00f3 metropolitana per intentar debatre que cal fer amb aquests cinc milions d\u2019habitants que tenen unes interrelacions i unes defici\u00e8ncies molt clares, sense oblidar que forma part d\u2019un tot, d\u2019un territori de set milions i mig d\u2019habitants.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Sortir de Barcelona s\u00ed, per\u00f2 al capdavall \u00e9s l\u2019exist\u00e8ncia de Barcelona la que sustenta el fet metropolit\u00e0...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-El paper de Barcelona \u00e9s obvi: si ha anat creixent i s\u2019han anat creant les ciutats del seu voltant \u00e9s per la capacitat d\u2019atracci\u00f3 que genera per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que necessita de la resta del territori perqu\u00e8 les grans infraestructures, els elements que la fan funcionar, es troben fora de la ciutat. Barcelona \u00e9s l\u2019inici, per\u00f2 ara \u00e9s un tot interrelacionat i aix\u00f2 \u00e9s el que costa molt de veure. Hi ha gent que viu a determinats municipis de l\u2019\u00e0rea amb molta qualitat de vida, un nivell de renda elevat, que pot pensar que no ha de pagar pels serveis del conjunt. Est\u00e0 clar que si aquella poblaci\u00f3 ha tingut capacitat d\u2019atraure empreses o poblaci\u00f3 d\u2019un cert nivell econ\u00f2mic \u00e9s perqu\u00e8 forma part del conjunt metropolit\u00e0. La capital ha d\u2019entendre que la poblaci\u00f3 que hi va a treballar viu en altres municipis a causa dels preus de l\u2019habitatge a Barcelona. Per tant hi ha aquest sentiment de doble direcci\u00f3. I aix\u00f2 \u00e9s el que sempre ha estat m\u00e9s complicat de comprendre. Barcelona no \u00e9s un d\u00f2nut amb el centre i la perif\u00e8ria nom\u00e9s.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Potser no hi ha consci\u00e8ncia metropolitana...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Aquest \u00e9s un dels temes clau. A la UB vam fer una recerca centrada en els municipis de l\u2019AMB, tant sobre la instituci\u00f3 com sobre el fet metropolit\u00e0, el fet de ser metropolit\u00e0 i la veritat \u00e9s que el sentiment de pertinen\u00e7a \u00e9s molt local, de barri o de ciutat dependent de la mida del municipi. Es veuen les q\u00fcestions metropolitanes com merament funcionals. No hi ha consci\u00e8ncia per\u00f2 \u00e9s cert que els fets l\u2019aniran creant: per exemple, per respondre a una q\u00fcesti\u00f3 com l\u2019habitatge s\u2019han creat els sindicats de llogateres en diferents municipis de l\u2019\u00e0rea metropolitana. La din\u00e0mica del que afecta a Barcelona afecta l\u2019Hospitalet i Cornell\u00e0 i \u00e9s inevitable que al final tot aix\u00f2 adquireixi una dimensi\u00f3 metropolitana. El mateix podr\u00edem dir de la q\u00fcesti\u00f3 clim\u00e0tica. Potser ara no hi ha consciencia per\u00f2 n\u2019hi haur\u00e0. No parlo en termes d\u2019identitat, que seria una altra q\u00fcesti\u00f3. No crec que la gent s\u2019acabi sentint metropolitana per\u00f2 hi haur\u00e0 consciencia de l\u2019espai, de l\u2019\u00e0mbit on es produeixen certes lluites, mobilitzacions, fen\u00f2mens o recursos que ens afecten.<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 123px; width: 24.515503875968992%; border-collapse: collapse; border-top-width: 2px; border-top-style: solid; border-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\"><h4>\u201cS\u2019han de trobar aquells incentius que facin que els alcaldes vegin que cooperar en certs temes surt a compte.\u201d<\/h4><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-\u00c9s possible que un se senti barcelon\u00ed de Cornell\u00e0...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Crec que hi ha una l\u00ednia cultural interessant com \u00e9s la Quinzena de la dansa metropolitana. Igual com un habitant de l\u2019Hospitalet o de Sant Cugat va a Barcelona al teatre una de Barcelona pot anar a la Tecla Sala i a m\u00e9s esta ben connectat en transport p\u00fablic.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Hi ha un exc\u00e9s de localisme?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-S\u00ed, aqu\u00ed i tot arreu, sempre \u00e9s l\u2019escull principal. Es mira massa pels interessos immediats, locals, pol\u00edtics. Passa aqu\u00ed, a It\u00e0lia i a Fran\u00e7a, a tot arreu. S\u2019han de trobar aquells incentius que facin que els alcaldes vegin que cooperar en certs temes surt a compte i crec que a l\u2019AMB, deu anys despr\u00e9s de la seva creaci\u00f3, en alguns temes est\u00e0 passant, els alcaldes veuen que algunes q\u00fcestions gestionen millor en mans de l\u2019AMB. Esta clar amb l\u2019urbanisme, els residus, els carrils bicis, la mobilitat sostenible... Son temes lents en el temps. Conec molt be el cas de Montreal: des del 2000, quan es va crear la comunitat metropolitana, un espai equivalent a la nostra regi\u00f3, fins ara hi ha hagut una evoluci\u00f3, han vist que en certs temes \u00e9s millor que actu\u00ef la comunitat metropolitana, que faci la planificaci\u00f3 tot i que al principi estaven molt enrocats, perqu\u00e8 a m\u00e9s, all\u00e0, va haver-hi un tema de fusions de municipis. Al llarg dels anys s\u2019ha anat renovant la classe pol\u00edtica, aqu\u00ed tamb\u00e9 s\u2019han renovat els alcaldes i la gent veu que aquesta cooperaci\u00f3 \u00e9s positiva, hi ha un tema d\u2019actitud que \u00e9s fonamental. Que \u00e9s el que d\u00e8iem de la consciencia metropolitana, entendre que \u00e9s millor en molts temes cooperar i poc a poc anar acceptant el lideratge metropolit\u00e0 sense perdre la identitat i l\u2019especificitat local.<\/p><p><img class=\"aligncenter wp-image-9950 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-3-1024x768.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Potser hi ha persones que creuen que aix\u00f2 de la metr\u00f2polis no va amb elles...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Probablement hi ha persones que viuen i treballen a 10 minuts de casa seva i potser no surten mai del seu municipi per\u00f2 crec que la majoria de ciutadans de l\u2019\u00e0rea metropolitana i de tota la regi\u00f3 es desplacen entre municipis per treballar, per comprar, anar al cine, al teatre, per visitar als amics, per deu mil raons la gent es despla\u00e7a. Hi ha localisme quan es toca la butxaca.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Abordem el tema de sempre: saber si tenim una regi\u00f3 metropolitana massa gran o un pa\u00eds massa petit...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Aquesta \u00e9s una de les q\u00fcestions que m\u00e9s debats pol\u00edtics ha suscitat. L\u2019\u00faltim va ser l\u2019any 2000 amb l\u2019informe Roca i han passat m\u00e9s de vint anys. Crec que el govern de la Generalitat l\u2019ha d\u2019entomar per\u00f2 ara mateix no hi sembla molt interessat. Es una q\u00fcesti\u00f3 que s\u2019ha d\u2019abordar des del govern, no pot obviar aquesta realitat, s\u2019hi ha de donar algun tipus de resposta, intentar repensar-hi o al menys iniciar un di\u00e0leg, per\u00f2 sigui com sigui s\u2019hi ha d\u2019implicar. L\u2019organitzaci\u00f3 local en el seu territori i les \u00e0rees metropolitanes s\u00f3n una compet\u00e8ncia de les comunitats aut\u00f2nomes.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-La metr\u00f2polis Barcelona, de la mida que li vulguem donar, com l\u2019haur\u00edem de situar en l\u2019entorn Espanya?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-En termes d\u2019institucionalitzaci\u00f3 o de governan\u00e7a Barcelona est\u00e0 molt avan\u00e7ada, a anys llum de la resta. Si es mira a la resta d\u2019Europa, It\u00e0lia, Fran\u00e7a, Regne Unit, es veur\u00e0 que el tema de les metr\u00f2polis mai ha estat a l\u2019agenda pol\u00edtica espanyola. \u00c9s un tema que ni hi \u00e9s ni se\u2019l espera, tot i que el Ministeri de Transports i Mobilitat ha incorporat l\u2019agenda urbana.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Per\u00f2 els municipis espanyols es mouen...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Estic dirigint un projecte l es veu clarament que Barcelona \u00e9s el cas m\u00e9s avan\u00e7at. Madrid \u00e9s una ciutat regi\u00f3 i no hi ha pr\u00e0cticament debat metropolit\u00e0. Ara a Andalusia ha comen\u00e7at, especialment en el cas de Sevilla on s\u2019ha creat un f\u00f2rum metropolit\u00e0 liderat per l\u2019alcalde. A l\u2019agenda urbana d\u2019Andalusia tamb\u00e9 s\u2019ha incl\u00f2s la dimensi\u00f3 metropolitana perqu\u00e8 a m\u00e9s de Sevilla hi ha M\u00e0laga i Granada, \u00e9s un territori amb varies aglomeracions. A Val\u00e8ncia tamb\u00e9 s\u2019ha repr\u00e8s la discussi\u00f3 tot i que condicionada pel fet, com li passava a Barcelona els anys vuitanta, que t\u00e9 una entitat de transport i una altra de medi ambient, \u00e9s un espai molt fragmentat. El president de la comunitat Ximo Puig va anunciar que es faria un debat parlamentari sobre el tema metropolit\u00e0, s\u2019han elaborat diversos informes i es pot dir que se\u2019n comen\u00e7a a parlar.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Per\u00f2 en l\u2019\u00e0mbit europeu les \u00e0rees metropolitanes institucionalitzades tampoc s\u00f3n masses...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Deu n\u2019hi do. A Fran\u00e7a hi les metropole des dels anys seixanta a Marsella, Li\u00f3, Lille... Paris mai havia tingut un \u00e0rea institucionalitzada, i en t\u00e9 una des de 2016, m\u00e9s d\u00e8bil del que volien els seus impulsors per\u00f2 existeix. Fran\u00e7a t\u00e9 una llei amb recursos i finan\u00e7ament per a les \u00e0rees metropolitanes. A Alemanya l\u2019alcalde metropolit\u00e0 d\u2019Hannover i tamb\u00e9 de Stuttgart s\u2019escull directament A Pol\u00f2nia Katowice \u00e9s la primera ciutat que n\u2019ha tingut. En els \u00faltims 10 anys s\u2019ha avan\u00e7at molt a Europa i de fet des de la Uni\u00f3 Europea es comen\u00e7a a introduir una mica la dimensi\u00f3 metropolitana.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-\u00c9s bo escollir els alcaldes metropolitans per elecci\u00f3 directa?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-T\u00e9 avantatge i inconvenients. Un avantatge \u00e9s que queda m\u00e9s clar el rendiment de comptes, de resultats. Si l\u2019alcalde que hem escollit a les eleccions locals \u00e9s el que va al consell metropolit\u00e0 probablement mai parli de temes metropolitans; aix\u00f2 \u00e9s el que sol passar aqu\u00ed. S\u00f3n eleccions locals i prou. A nivell de campanya, de programa, de rendiment de comptes \u00e9s obvi que amb l\u2019elecci\u00f3 directa es millora molt, per\u00f2 s\u2019ha de veure la seva viabilitat a cada un dels territoris. En el nostre cas tenim un alcalde per als 1.600.000 habitants de Barcelona, per\u00f2 un alcalde per a 3,2 milions de la seva \u00e0rea metropolitana no tindria sentit i tampoc tenir-ne per als 5 milions de persones de la regi\u00f3, perqu\u00e8 l\u2019encaix en el nostre sistema concret es faria molt dif\u00edcil. En altres llocs s\u00ed funciona: a Manchester tenen alcalde metropolit\u00e0 perqu\u00e8 es tracta de deu municipis de mides semblants i aquest alcalde, com a Liverpool, t\u00e9 el lideratge.<\/p><p><img class=\"aligncenter wp-image-9952 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-6-1024x684.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"684\" \/><\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Quin paper juga Barcelona en aquest entorn europeu?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Barcelona continua tenint bona reputaci\u00f3, s\u2019ha sabut vendre molt b\u00e9 i fa coses interessants en terrenys com les noves tecnologies, la ciutat digital. Ser\u00e0 interessant veure si sap reorientar-se despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, encara no sabem si torna el turisme com sempre i seguir\u00e0 sent ciutat tur\u00edstica o aconseguir\u00e0 equilibrar la seva activitat. Crec que es troba en la cru\u00eflla de saber cap on va, que vol ser...<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-I les metr\u00f2polis americanes com funcionen ?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Es molt el campi qui pugui, per la compet\u00e8ncia entre municipis de la mateixa \u00e0rea. Hi ha un sol govern metropolit\u00e0 establert com a tal, el de Portland i tamb\u00e9 hi ha altres ciutats que cooperen, per\u00f2 en general el que trobem \u00e9s el model d\u2019Atlanta, de Boston, de Nova York o Los \u00c1ngeles que son ciutats hiperfragmentades, en les que cada ajuntament t\u00e9 les seves pol\u00edtiques i a m\u00e9s hi ha una gran competici\u00f3 per atraure poblaci\u00f3 i empreses i tot aix\u00f2 afavoreix els guetos i les desigualtats.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Que hauria de fer una metr\u00f2polis per ser eficient, per funcionar i ser mitjanament justa?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Potser la clau est\u00e0 en un principi cl\u00e0ssic de l\u2019urbanisme que \u00e9s la barreja d\u2019usos, intentar tenir ciutats que combinin tot tipus d\u2019activitat, de gent, d\u2019or\u00edgens, de condicions econ\u00f2miques i amb unes estructures de govern que facilitin els serveis i comptar amb un finan\u00e7ament adequat.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Per\u00f2 els ajuntaments estan molt mal finan\u00e7ats...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Quan mirem el repartiment de la despesa p\u00fablica que s\u2019ha fet des de la transici\u00f3 veiem que els ajuntaments s\u2019han quedat pr\u00e0cticament igual. Des de la Federaci\u00f3 Espanyola de Municipis i Prov\u00edncies porten anys reclamant una segona descentralitzaci\u00f3 i m\u00e9s recursos, sobretot perqu\u00e8 els ajuntaments han d\u2019abordar temes que no son obligatoris per\u00f2 que presten. Al primer lloc on va un ciutad\u00e0 \u00e9s a l\u2019ajuntament, \u00e9s dif\u00edcil dir-li que \u00e9s compet\u00e8ncia de l\u2019un o de l\u2019altre. Vol saber que passa amb l\u2019escola bressol, del seu fill o amb la salut. Ara a molts ajuntaments es fan pressupostos participatius, mitjan\u00e7ant els quals la poblaci\u00f3 fa propostes de projectes de millora. Que vol la gent? Educaci\u00f3, salut, i un bon us dels espais p\u00fablics. El problema \u00e9s que els ajuntaments no poden construir les escoles o finan\u00e7ar els hospitals o fer front al tema de la immigraci\u00f3, la nova poblaci\u00f3 que arriba. Cal que tinguin un millor finan\u00e7ament.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Cap on va o ha d\u2019anar el Pla Estrat\u00e8gic Metropolit\u00e0? Vost\u00e8 hi est\u00e0 directament implicada...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Si, s\u00f3c comiss\u00e0ria de la metr\u00f2polis multinivell juntament amb en Joan Campreci\u00f3s. Hi ha quatre apartats \u201cmetr\u00f2polis\u201d tem\u00e0tics i dos transversals perqu\u00e8 toquen tots els temes i un d\u2019ells \u00e9s el multinivell que aborda els temes de governan\u00e7a. A l\u2019octubre s\u2019han iniciat debats oberts a la ciutadania sobre institucions i finan\u00e7ament. Crec que cal incloure el m\u00e0xim de veus possibles a l\u2019hora de parlar de la metr\u00f2polis, no nomes els alcaldes sin\u00f3 tamb\u00e9 associacions, entitats, empreses, etc\u00e8tera per poder fer un balan\u00e7 de que tenim ara, quins consorcis, mancomunitats, xarxes existeixen a la regi\u00f3 metropolitana i al final del proc\u00e9s quan acabi la idea ser\u00e0 fer propostes de com ordenar-la millor. Per a mi la base \u00e9s parlar amb tothom i posar-se d\u2019acord amb el m\u00ednim com\u00fa denominador per cooperar. Els municipis cooperen, estan cooperant, en q\u00fcestions sectorials com aigua o transports. Hem de veure el que tenim i ordenar-ho, per\u00f2 no crear instruments nous si els que tenim ja funcionen.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Ara mateix quin seria el principal coll d\u2019ampolla de la metr\u00f2polis?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Per a mi, el transport p\u00fablic \u00e9s clau. Si volem donar resposta a l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i reduir la contaminaci\u00f3 el transport p\u00fablic \u00e9s prioritari, per\u00f2 encara la majoria de ciutats no estan connectades. Per anar en transport p\u00fablic del Vall\u00e8s al Baix Llobregat s\u2019ha de passar per Barcelona Aix\u00f2 i habitatge, l\u2019habitatge \u00e9s clau, \u00e9s un dels grans problemes que tenim plantejats i que no pot ser resolt solament per les administracions locals i metropolitanes i va molt lligat a la planificaci\u00f3 urban\u00edstica.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Quina ciutat europea t\u00e9 m\u00e9s consciencia metropolitana, \u00e9s m\u00e9s avan\u00e7ada, t\u00e9 bona governan\u00e7a?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-\u00c9s molt dif\u00edcil de dir. Li\u00f3 \u00e9s un exemple de que s\u2019ha fet eleccions directes a consellers metropolitans i \u00e9s una metr\u00f2polis que dedica un percentatge molt elevat del seu pressupost a temes socials, de cohesi\u00f3. M\u2019agraden les metr\u00f2polis franceses perqu\u00e8 han d\u2019integrar per llei un consell econ\u00f2mic i social. Londres funciona be en el sentit que hi ha un lideratge molt clar de l\u2019alcalde malgrat que tamb\u00e9 hi ha una assemblea metropolitana que ha assumit una experi\u00e8ncia que ve dels anys seixanta malgrat els intents de Margareth Thatcher d\u2019eliminar el Greater London Council.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Crec que Barcelona \u00e9s la primera interessada en trobar m\u00e8todes eficients de governan\u00e7a. Si es vol resoldre la contaminaci\u00f3 o la situaci\u00f3 de l\u2019habitatge cal una soluci\u00f3 conjunta. Pasqual Maragall ho veia clar\u00edssim als anys vuitanta, i no est\u00e0vem com estem ara, al dir que sola Barcelona no \u00e9s. Crec que s\u2019ha anat avan\u00e7ant en aquesta visi\u00f3.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Potser conv\u00e9 que el govern de la Generalitat s\u2019ho prengui seriosament...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-S\u2019hauria d\u2019avan\u00e7ar. No haur\u00edem d\u2019entrar en un debat de compet\u00e8ncies sino parlar d\u2019efici\u00e8ncia, de com trobem maneres de resoldre els problemes del territori, d\u2019equilibrar-lo, d\u2019abordar els problemes de cinc milions de persones, aix\u00f2 no ho podem obviar.<\/p><p>[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\"off|off|on\" admin_label=\"Text entrada tablet i m\u00f2bil\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font=\"Averta regular||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_line_height=\"1.2em\" hover_enabled=\"0\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" sticky_enabled=\"0\"]<\/p><p>Per <strong>Rafael Pradas.<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">Mariona Tom\u00e0s \u00e9s professora agregada de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica, membre de Grup de Recerca en Estudis Locals (GREL) de la Universitat de Barcelona. La seva investigaci\u00f3 se centra en governan\u00e7a metropolitana, pol\u00edtiques urbanes i govern local. Experta en les reformes metropolitanes de Mont-real, ha estat guardonada per la Governadora General de Canad\u00e0 i el Parlament del Quebec. El 2017 va publicar un llibre sobre el pensament metropolit\u00e0 de Pasqual Maragall. Ha estudiat la participaci\u00f3 ciutadana a l'\u00c0rea Metropolitana de Barcelona i ara dirigeix un projecte comparatiu sobre la governan\u00e7a metropolitana a Espanya. \u00c9s membre del Consell Assessor del Programa de Ciutats Globals del CIDOB i comiss\u00e0ria de la metr\u00f2poli multinivell del Pla Estrat\u00e8gic Metropolit\u00e0 de Barcelona.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Des de la perspectiva acad\u00e8mica, quin moment creu que viu Barcelona, ciutat, \u00e0rea, regi\u00f3...?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Estem en un moment interessant. A Barcelona tenim molta tradici\u00f3 de debatre sobre que \u00e9s la ciutat i que \u00e9s la metr\u00f2polis. Ja fa molts anys, de fet des del segle passat, que en parlem i dic que el moment \u00e9s interessant perqu\u00e8 va costar molt assumir la realitat metropolitana per les dificultats pol\u00edtiques prou conegudes, per\u00f2 va arribar un moment que tothom va recon\u00e8ixer l\u2019exist\u00e8ncia del fet metropolit\u00e0, ja ning\u00fa q\u00fcestiona que hi ha una \u00e0rea metropolitana que necessita eines per funcionar. Ara \u00e9s interessant veure com el debat tamb\u00e9 salta a l\u2019escala de la regi\u00f3 metropolitana. \u00c9s a dir, hem aconseguit tenir l\u2019\u00e0rea metropolitana per\u00f2 ja s\u2019ha fet petita pel que \u00e9s el dia a dia dels seus habitants... I per tant estem fent el proc\u00e9s de pensar m\u00e9s enll\u00e0, de sortir de Barcelona, intentant abordar el debat a escala de la regi\u00f3 metropolitana. Trobo molt interessant el salt que ha fet el Pla Estrat\u00e8gic: de la ciutat a l\u2019\u00e0rea metropolitana i ara a escala de regi\u00f3 metropolitana per intentar debatre que cal fer amb aquests cinc milions d\u2019habitants que tenen unes interrelacions i unes defici\u00e8ncies molt clares, sense oblidar que forma part d\u2019un tot, d\u2019un territori de set milions i mig d\u2019habitants.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Sortir de Barcelona s\u00ed, per\u00f2 al capdavall \u00e9s l\u2019exist\u00e8ncia de Barcelona la que sustenta el fet metropolit\u00e0...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-El paper de Barcelona \u00e9s obvi: si ha anat creixent i s\u2019han anat creant les ciutats del seu voltant \u00e9s per la capacitat d\u2019atracci\u00f3 que genera per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que necessita de la resta del territori perqu\u00e8 les grans infraestructures, els elements que la fan funcionar, es troben fora de la ciutat. Barcelona \u00e9s l\u2019inici, per\u00f2 ara \u00e9s un tot interrelacionat i aix\u00f2 \u00e9s el que costa molt de veure. Hi ha gent que viu a determinats municipis de l\u2019\u00e0rea amb molta qualitat de vida, un nivell de renda elevat, que pot pensar que no ha de pagar pels serveis del conjunt. Est\u00e0 clar que si aquella poblaci\u00f3 ha tingut capacitat d\u2019atraure empreses o poblaci\u00f3 d\u2019un cert nivell econ\u00f2mic \u00e9s perqu\u00e8 forma part del conjunt metropolit\u00e0. La capital ha d\u2019entendre que la poblaci\u00f3 que hi va a treballar viu en altres municipis a causa dels preus de l\u2019habitatge a Barcelona. Per tant hi ha aquest sentiment de doble direcci\u00f3. I aix\u00f2 \u00e9s el que sempre ha estat m\u00e9s complicat de comprendre. Barcelona no \u00e9s un d\u00f2nut amb el centre i la perif\u00e8ria nom\u00e9s.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Potser no hi ha consci\u00e8ncia metropolitana...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Aquest \u00e9s un dels temes clau. A la UB vam fer una recerca centrada en els municipis de l\u2019AMB, tant sobre la instituci\u00f3 com sobre el fet metropolit\u00e0, el fet de ser metropolit\u00e0 i la veritat \u00e9s que el sentiment de pertinen\u00e7a \u00e9s molt local, de barri o de ciutat dependent de la mida del municipi. Es veuen les q\u00fcestions metropolitanes com merament funcionals. No hi ha consci\u00e8ncia per\u00f2 \u00e9s cert que els fets l\u2019aniran creant: per exemple, per respondre a una q\u00fcesti\u00f3 com l\u2019habitatge s\u2019han creat els sindicats de llogateres en diferents municipis de l\u2019\u00e0rea metropolitana. La din\u00e0mica del que afecta a Barcelona afecta l\u2019Hospitalet i Cornell\u00e0 i \u00e9s inevitable que al final tot aix\u00f2 adquireixi una dimensi\u00f3 metropolitana. El mateix podr\u00edem dir de la q\u00fcesti\u00f3 clim\u00e0tica. Potser ara no hi ha consciencia per\u00f2 n\u2019hi haur\u00e0. No parlo en termes d\u2019identitat, que seria una altra q\u00fcesti\u00f3. No crec que la gent s\u2019acabi sentint metropolitana per\u00f2 hi haur\u00e0 consciencia de l\u2019espai, de l\u2019\u00e0mbit on es produeixen certes lluites, mobilitzacions, fen\u00f2mens o recursos que ens afecten.<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\"><h4 style=\"text-align: center;\">\u201cS\u2019han de trobar aquells incentius que facin que els alcaldes vegin que cooperar en certs temes surt a compte.\u201d<\/h4><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p>\u00a0<\/p><p>\u00a0<\/p><p style=\"text-align: justify;\">\u00a0<\/p><p>-\u00c9s possible que un se senti barcelon\u00ed de Cornell\u00e0...<\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Crec que hi ha una l\u00ednia cultural interessant com \u00e9s la Quinzena de la dansa metropolitana. Igual com un habitant de l\u2019Hospitalet o de Sant Cugat va a Barcelona al teatre una de Barcelona pot anar a la Tecla Sala i a m\u00e9s esta ben connectat en transport p\u00fablic.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Hi ha un exc\u00e9s de localisme?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-S\u00ed, aqu\u00ed i tot arreu, sempre \u00e9s l\u2019escull principal. Es mira massa pels interessos immediats, locals, pol\u00edtics. Passa aqu\u00ed, a It\u00e0lia i a Fran\u00e7a, a tot arreu. S\u2019han de trobar aquells incentius que facin que els alcaldes vegin que cooperar en certs temes surt a compte i crec que a l\u2019AMB, deu anys despr\u00e9s de la seva creaci\u00f3, en alguns temes est\u00e0 passant, els alcaldes veuen que algunes q\u00fcestions gestionen millor en mans de l\u2019AMB. Esta clar amb l\u2019urbanisme, els residus, els carrils bicis, la mobilitat sostenible... Son temes lents en el temps. Conec molt be el cas de Montreal: des del 2000, quan es va crear la comunitat metropolitana, un espai equivalent a la nostra regi\u00f3, fins ara hi ha hagut una evoluci\u00f3, han vist que en certs temes \u00e9s millor que actu\u00ef la comunitat metropolitana, que faci la planificaci\u00f3 tot i que al principi estaven molt enrocats, perqu\u00e8 a m\u00e9s, all\u00e0, va haver-hi un tema de fusions de municipis. Al llarg dels anys s\u2019ha anat renovant la classe pol\u00edtica, aqu\u00ed tamb\u00e9 s\u2019han renovat els alcaldes i la gent veu que aquesta cooperaci\u00f3 \u00e9s positiva, hi ha un tema d\u2019actitud que \u00e9s fonamental. Que \u00e9s el que d\u00e8iem de la consciencia metropolitana, entendre que \u00e9s millor en molts temes cooperar i poc a poc anar acceptant el lideratge metropolit\u00e0 sense perdre la identitat i l\u2019especificitat local.<\/p><p><img class=\"aligncenter wp-image-9950 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-3-1024x768.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Potser hi ha persones que creuen que aix\u00f2 de la metr\u00f2polis no va amb elles...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Probablement hi ha persones que viuen i treballen a 10 minuts de casa seva i potser no surten mai del seu municipi per\u00f2 crec que la majoria de ciutadans de l\u2019\u00e0rea metropolitana i de tota la regi\u00f3 es desplacen entre municipis per treballar, per comprar, anar al cine, al teatre, per visitar als amics, per deu mil raons la gent es despla\u00e7a. Hi ha localisme quan es toca la butxaca.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Abordem el tema de sempre: saber si tenim una regi\u00f3 metropolitana massa gran o un pa\u00eds massa petit...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Aquesta \u00e9s una de les q\u00fcestions que m\u00e9s debats pol\u00edtics ha suscitat. L\u2019\u00faltim va ser l\u2019any 2000 amb l\u2019informe Roca i han passat m\u00e9s de vint anys. Crec que el govern de la Generalitat l\u2019ha d\u2019entomar per\u00f2 ara mateix no hi sembla molt interessat. Es una q\u00fcesti\u00f3 que s\u2019ha d\u2019abordar des del govern, no pot obviar aquesta realitat, s\u2019hi ha de donar algun tipus de resposta, intentar repensar-hi o al menys iniciar un di\u00e0leg, per\u00f2 sigui com sigui s\u2019hi ha d\u2019implicar. L\u2019organitzaci\u00f3 local en el seu territori i les \u00e0rees metropolitanes s\u00f3n una compet\u00e8ncia de les comunitats aut\u00f2nomes.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-La metr\u00f2polis Barcelona, de la mida que li vulguem donar, com l\u2019haur\u00edem de situar en l\u2019entorn Espanya?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-En termes d\u2019institucionalitzaci\u00f3 o de governan\u00e7a Barcelona est\u00e0 molt avan\u00e7ada, a anys llum de la resta. Si es mira a la resta d\u2019Europa, It\u00e0lia, Fran\u00e7a, Regne Unit, es veur\u00e0 que el tema de les metr\u00f2polis mai ha estat a l\u2019agenda pol\u00edtica espanyola. \u00c9s un tema que ni hi \u00e9s ni se\u2019l espera, tot i que el Ministeri de Transports i Mobilitat ha incorporat l\u2019agenda urbana.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Per\u00f2 els municipis espanyols es mouen...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Estic dirigint un projecte l es veu clarament que Barcelona \u00e9s el cas m\u00e9s avan\u00e7at. Madrid \u00e9s una ciutat regi\u00f3 i no hi ha pr\u00e0cticament debat metropolit\u00e0. Ara a Andalusia ha comen\u00e7at, especialment en el cas de Sevilla on s\u2019ha creat un f\u00f2rum metropolit\u00e0 liderat per l\u2019alcalde. A l\u2019agenda urbana d\u2019Andalusia tamb\u00e9 s\u2019ha incl\u00f2s la dimensi\u00f3 metropolitana perqu\u00e8 a m\u00e9s de Sevilla hi ha M\u00e0laga i Granada, \u00e9s un territori amb varies aglomeracions. A Val\u00e8ncia tamb\u00e9 s\u2019ha repr\u00e8s la discussi\u00f3 tot i que condicionada pel fet, com li passava a Barcelona els anys vuitanta, que t\u00e9 una entitat de transport i una altra de medi ambient, \u00e9s un espai molt fragmentat. El president de la comunitat Ximo Puig va anunciar que es faria un debat parlamentari sobre el tema metropolit\u00e0, s\u2019han elaborat diversos informes i es pot dir que se\u2019n comen\u00e7a a parlar.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Per\u00f2 en l\u2019\u00e0mbit europeu les \u00e0rees metropolitanes institucionalitzades tampoc s\u00f3n masses...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Deu n\u2019hi do. A Fran\u00e7a hi les metropole des dels anys seixanta a Marsella, Li\u00f3, Lille... Paris mai havia tingut un \u00e0rea institucionalitzada, i en t\u00e9 una des de 2016, m\u00e9s d\u00e8bil del que volien els seus impulsors per\u00f2 existeix. Fran\u00e7a t\u00e9 una llei amb recursos i finan\u00e7ament per a les \u00e0rees metropolitanes. A Alemanya l\u2019alcalde metropolit\u00e0 d\u2019Hannover i tamb\u00e9 de Stuttgart s\u2019escull directament A Pol\u00f2nia Katowice \u00e9s la primera ciutat que n\u2019ha tingut. En els \u00faltims 10 anys s\u2019ha avan\u00e7at molt a Europa i de fet des de la Uni\u00f3 Europea es comen\u00e7a a introduir una mica la dimensi\u00f3 metropolitana.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-\u00c9s bo escollir els alcaldes metropolitans per elecci\u00f3 directa?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-T\u00e9 avantatge i inconvenients. Un avantatge \u00e9s que queda m\u00e9s clar el rendiment de comptes, de resultats. Si l\u2019alcalde que hem escollit a les eleccions locals \u00e9s el que va al consell metropolit\u00e0 probablement mai parli de temes metropolitans; aix\u00f2 \u00e9s el que sol passar aqu\u00ed. S\u00f3n eleccions locals i prou. A nivell de campanya, de programa, de rendiment de comptes \u00e9s obvi que amb l\u2019elecci\u00f3 directa es millora molt, per\u00f2 s\u2019ha de veure la seva viabilitat a cada un dels territoris. En el nostre cas tenim un alcalde per als 1.600.000 habitants de Barcelona, per\u00f2 un alcalde per a 3,2 milions de la seva \u00e0rea metropolitana no tindria sentit i tampoc tenir-ne per als 5 milions de persones de la regi\u00f3, perqu\u00e8 l\u2019encaix en el nostre sistema concret es faria molt dif\u00edcil. En altres llocs s\u00ed funciona: a Manchester tenen alcalde metropolit\u00e0 perqu\u00e8 es tracta de deu municipis de mides semblants i aquest alcalde, com a Liverpool, t\u00e9 el lideratge.<\/p><p><img class=\"aligncenter wp-image-9952 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/MARIONA-TOMAS-6-1024x684.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"684\" \/><\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Quin paper juga Barcelona en aquest entorn europeu?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Barcelona continua tenint bona reputaci\u00f3, s\u2019ha sabut vendre molt b\u00e9 i fa coses interessants en terrenys com les noves tecnologies, la ciutat digital. Ser\u00e0 interessant veure si sap reorientar-se despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, encara no sabem si torna el turisme com sempre i seguir\u00e0 sent ciutat tur\u00edstica o aconseguir\u00e0 equilibrar la seva activitat. Crec que es troba en la cru\u00eflla de saber cap on va, que vol ser...<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-I les metr\u00f2polis americanes com funcionen ?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Es molt el campi qui pugui, per la compet\u00e8ncia entre municipis de la mateixa \u00e0rea. Hi ha un sol govern metropolit\u00e0 establert com a tal, el de Portland i tamb\u00e9 hi ha altres ciutats que cooperen, per\u00f2 en general el que trobem \u00e9s el model d\u2019Atlanta, de Boston, de Nova York o Los \u00c1ngeles que son ciutats hiperfragmentades, en les que cada ajuntament t\u00e9 les seves pol\u00edtiques i a m\u00e9s hi ha una gran competici\u00f3 per atraure poblaci\u00f3 i empreses i tot aix\u00f2 afavoreix els guetos i les desigualtats.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Que hauria de fer una metr\u00f2polis per ser eficient, per funcionar i ser mitjanament justa?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Potser la clau est\u00e0 en un principi cl\u00e0ssic de l\u2019urbanisme que \u00e9s la barreja d\u2019usos, intentar tenir ciutats que combinin tot tipus d\u2019activitat, de gent, d\u2019or\u00edgens, de condicions econ\u00f2miques i amb unes estructures de govern que facilitin els serveis i comptar amb un finan\u00e7ament adequat.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Per\u00f2 els ajuntaments estan molt mal finan\u00e7ats...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Quan mirem el repartiment de la despesa p\u00fablica que s\u2019ha fet des de la transici\u00f3 veiem que els ajuntaments s\u2019han quedat pr\u00e0cticament igual. Des de la Federaci\u00f3 Espanyola de Municipis i Prov\u00edncies porten anys reclamant una segona descentralitzaci\u00f3 i m\u00e9s recursos, sobretot perqu\u00e8 els ajuntaments han d\u2019abordar temes que no son obligatoris per\u00f2 que presten. Al primer lloc on va un ciutad\u00e0 \u00e9s a l\u2019ajuntament, \u00e9s dif\u00edcil dir-li que \u00e9s compet\u00e8ncia de l\u2019un o de l\u2019altre. Vol saber que passa amb l\u2019escola bressol, del seu fill o amb la salut. Ara a molts ajuntaments es fan pressupostos participatius, mitjan\u00e7ant els quals la poblaci\u00f3 fa propostes de projectes de millora. Que vol la gent? Educaci\u00f3, salut, i un bon us dels espais p\u00fablics. El problema \u00e9s que els ajuntaments no poden construir les escoles o finan\u00e7ar els hospitals o fer front al tema de la immigraci\u00f3, la nova poblaci\u00f3 que arriba. Cal que tinguin un millor finan\u00e7ament.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Cap on va o ha d\u2019anar el Pla Estrat\u00e8gic Metropolit\u00e0? Vost\u00e8 hi est\u00e0 directament implicada...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Si, s\u00f3c comiss\u00e0ria de la metr\u00f2polis multinivell juntament amb en Joan Campreci\u00f3s. Hi ha quatre apartats \u201cmetr\u00f2polis\u201d tem\u00e0tics i dos transversals perqu\u00e8 toquen tots els temes i un d\u2019ells \u00e9s el multinivell que aborda els temes de governan\u00e7a. A l\u2019octubre s\u2019han iniciat debats oberts a la ciutadania sobre institucions i finan\u00e7ament. Crec que cal incloure el m\u00e0xim de veus possibles a l\u2019hora de parlar de la metr\u00f2polis, no nomes els alcaldes sin\u00f3 tamb\u00e9 associacions, entitats, empreses, etc\u00e8tera per poder fer un balan\u00e7 de que tenim ara, quins consorcis, mancomunitats, xarxes existeixen a la regi\u00f3 metropolitana i al final del proc\u00e9s quan acabi la idea ser\u00e0 fer propostes de com ordenar-la millor. Per a mi la base \u00e9s parlar amb tothom i posar-se d\u2019acord amb el m\u00ednim com\u00fa denominador per cooperar. Els municipis cooperen, estan cooperant, en q\u00fcestions sectorials com aigua o transports. Hem de veure el que tenim i ordenar-ho, per\u00f2 no crear instruments nous si els que tenim ja funcionen.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Ara mateix quin seria el principal coll d\u2019ampolla de la metr\u00f2polis?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-Per a mi, el transport p\u00fablic \u00e9s clau. Si volem donar resposta a l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i reduir la contaminaci\u00f3 el transport p\u00fablic \u00e9s prioritari, per\u00f2 encara la majoria de ciutats no estan connectades. Per anar en transport p\u00fablic del Vall\u00e8s al Baix Llobregat s\u2019ha de passar per Barcelona Aix\u00f2 i habitatge, l\u2019habitatge \u00e9s clau, \u00e9s un dels grans problemes que tenim plantejats i que no pot ser resolt solament per les administracions locals i metropolitanes i va molt lligat a la planificaci\u00f3 urban\u00edstica.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Quina ciutat europea t\u00e9 m\u00e9s consciencia metropolitana, \u00e9s m\u00e9s avan\u00e7ada, t\u00e9 bona governan\u00e7a?<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-\u00c9s molt dif\u00edcil de dir. Li\u00f3 \u00e9s un exemple de que s\u2019ha fet eleccions directes a consellers metropolitans i \u00e9s una metr\u00f2polis que dedica un percentatge molt elevat del seu pressupost a temes socials, de cohesi\u00f3. M\u2019agraden les metr\u00f2polis franceses perqu\u00e8 han d\u2019integrar per llei un consell econ\u00f2mic i social. Londres funciona be en el sentit que hi ha un lideratge molt clar de l\u2019alcalde malgrat que tamb\u00e9 hi ha una assemblea metropolitana que ha assumit una experi\u00e8ncia que ve dels anys seixanta malgrat els intents de Margareth Thatcher d\u2019eliminar el Greater London Council.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Crec que Barcelona \u00e9s la primera interessada en trobar m\u00e8todes eficients de governan\u00e7a. Si es vol resoldre la contaminaci\u00f3 o la situaci\u00f3 de l\u2019habitatge cal una soluci\u00f3 conjunta. Pasqual Maragall ho veia clar\u00edssim als anys vuitanta, i no est\u00e0vem com estem ara, al dir que sola Barcelona no \u00e9s. Crec que s\u2019ha anat avan\u00e7ant en aquesta visi\u00f3.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>-Potser conv\u00e9 que el govern de la Generalitat s\u2019ho prengui seriosament...<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">-S\u2019hauria d\u2019avan\u00e7ar. No haur\u00edem d\u2019entrar en un debat de compet\u00e8ncies sino parlar d\u2019efici\u00e8ncia, de com trobem maneres de resoldre els problemes del territori, d\u2019equilibrar-lo, d\u2019abordar els problemes de cinc milions de persones, aix\u00f2 no ho podem obviar.<\/p><p>[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\"Share \" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width=\"26%\" module_alignment=\"left\" module_alignment_tablet=\"left\" module_alignment_phone=\"left\" module_alignment_last_edited=\"on|phone\" border_width_all=\"0px\"]<\/p><table style=\"border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;\"><tbody><tr style=\"height: 22px;\"><td style=\"width: 11.5332%; height: 22px;\">share:<\/td><td style=\"width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;\">[DISPLAY_ULTIMATE_SOCIAL_ICONS]<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" fullwidth=\"on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" da_disable_devices=\"off|off|off\" border_width_bottom=\"2px\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_fullwidth_code admin_label=\"Ratlla horitzontal\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin=\"||-30px||false|false\" custom_margin_tablet=\"||-90px||false|false\" custom_margin_phone=\"||-80px||false|false\" custom_margin_last_edited=\"on|phone\" da_disable_devices=\"off|off|off\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Altres articles\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\"]<\/p><h3>ALTRES ARTICLES<\/h3><p>[yarpp]<br \/>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" fullwidth=\"on\" disabled_on=\"on|on|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin_tablet=\"-70px||||false|false\" custom_margin_phone=\"\" custom_margin_last_edited=\"on|tablet\" da_disable_devices=\"off|off|off\" border_width_bottom=\"2px\" disabled=\"on\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_fullwidth_code admin_label=\"Ratlla horitzontal\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" disabled_on=\"on|on|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" da_disable_devices=\"off|off|off\" disabled=\"on\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Text %22Veure tots els cicles%22\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"]<\/p><h3>VEURE TOTS ELS CICLES<\/h3><p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\"1_3,1_3,1_3\" disabled_on=\"off|on|off\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width_tablet=\"50%\" width_phone=\"70%\" width_last_edited=\"on|phone\" module_alignment=\"center\"][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\" title_text=\"caixa-1b\" url=\"\/category\/cicle-1\/\" align=\"center\" admin_label=\"Cicles per escriptori i m\u00f2bil\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" module_alignment=\"center\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\" title_text=\"caixa-2b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\" title_text=\"caixa-3b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\"1_3,1_3,1_3\" disabled_on=\"on|off|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width=\"100%\" width_tablet=\"90%\" width_phone=\"70%\" width_last_edited=\"on|tablet\" module_alignment=\"center\" custom_margin=\"||-20px||false|false\"][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\" title_text=\"caixa-1b\" url=\"\/category\/cicle-1\/\" align=\"center\" admin_label=\"Cicles per a tablet\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" module_alignment=\"center\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\" title_text=\"caixa-2b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\" title_text=\"caixa-3b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>","_et_gb_content_width":""},"categories":[],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9963"}],"collection":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9963"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9963\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9984,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9963\/revisions\/9984"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4842"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9963"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9963"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9963"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}