{"id":9452,"date":"2021-10-23T20:15:29","date_gmt":"2021-10-23T18:15:29","guid":{"rendered":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/?p=9452"},"modified":"2021-10-21T16:32:22","modified_gmt":"2021-10-21T14:32:22","slug":"tendencias-aeroportuarias-la-question-de-la-ampliacion-del-prat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/tendencias-aeroportuarias-la-question-de-la-ampliacion-del-prat\/","title":{"rendered":"JOSEP ACEBILLO: TENDENCIAS AEROPORTUARIAS"},"content":{"rendered":"<p>[et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; disabled_on=\u00bboff|off|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||||false|false\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.1&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.1&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbTitular entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb16px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<h1 style=\"text-align: center;\">TENDENCIAS AEROPORTUARIAS<\/h1>\n<div style=\"text-align: center;\"><span lang=\"CA\">El arquitecto Josep Acebillo analiza la pol\u00e9mica alrededor del proyecto de ampliaci\u00f3n del aeropuerto de Barcelona y defiende que se puede modernizar sin afectar la reserva de La Ricarda<\/span><\/div>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Gonzalo-Goytisolo-Gil_-La-font-magica-scaled.jpg\u00bb title_text=\u00bbGonzalo-Goytisolo-Gil_&#8211;La-font-magica\u00bb admin_label=\u00bbImatge entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\u00bbon|on|off\u00bb admin_label=\u00bbText entrada escriptori\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.5em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb14px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A la luz de la reciente pol\u00e9mica generada en motivo del proyecto de ampliaci\u00f3n del aeropuerto de Barcelona, resulta oportuno analizar algunas tendencias que se han detectado:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-Socioecon\u00f3micamente, los grandes aeropuertos son cl\u00fasters neoterciarios de gran eficiencia territorial porque, si est\u00e1n bien gestionados, cada mill\u00f3n de pasajeros genera, como m\u00ednimo, 1000 empleos. En este sentido, el Aeropuerto de Barcelona es la primera empresa de Catalunya en cuanto a generaci\u00f3n de empleo.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-La carga es un vector log\u00edstico que cada d\u00eda adquiere mas relevancia. Ahora bien, constatamos que la cuota de carga del aeropuerto de Barcelona es insignificante: 177.000 Tm en 2019.<br \/>Es mucho menor que la de sus hom\u00f3logos europeos (Frankfurt, 2M Tm; \u00c1msterdam, 1,6M Tm; Madrid, 560.000 Tm; Mil\u00e1n-Malpensa, 550.000 Tm; Bruselas, 490.000 Tm; Munich, 332.000 Tm\u2026) e incluso menor que la carga del Aeropuerto de Zaragoza (183.000 Tm).<br \/>Teniendo en cuenta el peso industrial y terciario de la regi\u00f3n de Barcelona, la ubicaci\u00f3n del aeropuerto \u2014junto al Puerto\u2014, la ZAL y las zonas industriales metropolitanas, y la actual tendencia a priorizar el transporte a\u00e9reo en las exportaciones (al menos un 25% en valor), la cuota de carga de nuestro aeropuerto, en comparaci\u00f3n con otros casos similares, deber\u00eda inicialmente crecer m\u00e1s del doble.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-Un gran aeropuerto global, por definici\u00f3n es un gran hub de transporte, en el sentido m\u00e1s amplio. Por sus caracter\u00edsticas, adem\u00e1s de cumplir las exigencias del sistema aeroportuario a escala global, tambi\u00e9n dinamiza la movilidad regional, de forma que las regiones con un eficiente hub aeroportuario disponen tambi\u00e9n de una red log\u00edstica y de transporte muy completa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; La tendencia a la hibridez funcional de los actuales aeropuertos provoca que sus ingresos debidos al transporte sean inferiores al 50%, siendo mayor\u00eda los ingresos producidos por los negocios terciarios, no transport\u00edsticos, implicados en el cluster.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El car\u00e1cter, econ\u00f3micamente complejo de los grandes aeropuertos globales ha propiciado la inserci\u00f3n de espacios contiguos, com\u00fanmente denominados \u201cciudades aeroportuarias\u201d que son aut\u00e9nticos clusters neoterciarios que se benefician de las ventajas de su contig\u00fcidad con el aeropuerto, que como hub de transportes asegura la m\u00e1xima accesibilidad, a escala regional.<br \/>La complejidad de estos cl\u00fasters aeroportuarios es tal, que ahora tambi\u00e9n se incluyen determinadas funciones residenciales, convirti\u00e9ndose as\u00ed en verdaderas \u201cnuevas \u00e1reas de centralidad regional\u201d. Un ejemplo emblem\u00e1tico lo constituye el nuevo aeropuerto de Se\u00fal, construido en una zona de <em>wetlands<\/em> junto al mar y que ha generado una ciudad anexa, Songdo City, para 300.000 habitantes (hoy cuenta con 180.000), concebida como un nuevo eco-distrito de Se\u00fal.<br \/>En el caso del Aeropuerto de Barcelona, esta opci\u00f3n ya se estudi\u00f3 hace mas de 30 a\u00f1os, a partir de una situaci\u00f3n favorable: las enormes extensiones para aparcamiento existentes en el lado tierra permiten la ubicaci\u00f3n sin inconvenientes de un nuevo \u201cdistrito productivo\u201d de \u00e1mbito interregional, pues el aparcamiento debe reubicarse concentrado en <em>car towers<\/em>, silos de aparcamiento automatizados, como los existentes en la factor\u00edas Volkswagen en Wolfsburgo, Alemania.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-Un hub aerona\u00fatico intercontinental no es una infraestructura f\u00edsica, sino una tipolog\u00eda empresarial, normalmente privada, como lo hab\u00edan sido algunas \u201ccompa\u00f1\u00edas de bandera\u201d, p\u00fablicas. La infraestructura aeroportuaria solo es una condici\u00f3n necesaria, pero parcial, para tener un hub intercontinental. La condici\u00f3n estricta, suficiente, para conseguirlo implica que exista alguna empresa que, de acuerdo con sus propios criterios, decida utilizar un aeropuerto concreto como hub, y en este sentido, la voluntad del entorno econ\u00f3mico del pa\u00eds, y sobre todo el climax pol\u00edtico, suele ser un factor determinante para su implantaci\u00f3n.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-Los grandes aeropuertos, tanto si son hubs como si no lo son, act\u00faan como estructuras socioecon\u00f3micas aut\u00f3nomas, incluso aunque est\u00e9n pr\u00f3ximos y est\u00e9n situados en una misma ciudad o regi\u00f3n (en Los \u00c1ngeles existen mas de una docena de aeropuertos, de diversos tama\u00f1os y configuraciones; en Nueva York, tres principales; en Londres cuatro principales, etc).<br \/>Los aeropuertos globales se gestionan aut\u00f3nomamente, y utilizan todos los medios legales a su alcance para mejorar su competitividad e imponerse a sus competidores, aunque puedan pertenecer a la misma empresa. No se conocen, ni en Occidente ni en China, sistemas aeroportuarios compartidos.<br \/>Los aeropuertos de Reus y Gerona no pueden en modo alguno trabajar en red para completar el hub de Barcelona. Ese modelo no existe. Sin embargo, algunas funciones que hoy se ofrecen en Barcelona, especialmente los vuelos <em>charters<\/em> tur\u00edsticos y la aviaci\u00f3n general, podr\u00edan ser total o parcialmente transferidas a Reus y Gerona, permitiendo as\u00ed racionalizar y optimizar funcionalmente el espacio y la infraestructura de Barcelona.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-El dise\u00f1o y construcci\u00f3n de aviones est\u00e1 variando considerablemente, especialmente en cuanto a materiales y tama\u00f1o, emisiones, velocidad e impulsi\u00f3n.<br \/>Hoy, las grandes compa\u00f1\u00edas aeron\u00e1uticas, contrariamente a lo que ven\u00edan haciendo en los \u00faltimos a\u00f1os, est\u00e1n desistiendo de construir aviones de gran tama\u00f1o (m\u00e1s de 400\/500 pasajeros) e incluso est\u00e1n jubilado anticipadamente modelos como el Boeing 777 y el Airbus 380.<br \/>En su lugar, algunas compa\u00f1\u00edas <em>startups<\/em>, (como Boom Supersonic de Denver y Aeri\u00f3n de Florida), se han implicado, tomando como horizonte la d\u00e9cada de 2030, en la fabricaci\u00f3n de aviones supers\u00f3nicos, una tendencia que por razones econ\u00f3micas y medioambientales fue abandonada el 2003, con la desaparici\u00f3n del Concorde.<br \/>El inicio de transferencias tecnol\u00f3gicas, para la industria aerona\u00fatica privada, por parte de la industria militar y espacial americana, especialmente la NASA, permite asumir argumentos de dise\u00f1o y tecnol\u00f3gicos absolutamente nuevos:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La velocidad de los nuevos aviones ser\u00e1 mas del doble que la de los aviones subs\u00f3nicos actuales (1,7-2 Match). La previsi\u00f3n es realizar el vuelo Londres-NY en tres horas y Londres-Sidney en cuatro.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Los aviones ser\u00e1n mucho mas peque\u00f1os (75-100 pasajeros). En este sentido la evoluci\u00f3n de la industria aeron\u00e1utica no difiere mucho de la evoluci\u00f3n biol\u00f3gica, \u201cmas r\u00e1pido que antes, pero no mayor que antes\u201d.<\/p>\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 123px; width: 24.515503875968992%; border-collapse: collapse; border-top-width: 2px; border-top-style: solid; border-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 23px;\">\n<td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\">\n<h4>\u201cConvertir la dial\u00e9ctica Aeropuerto\/ La Ricarda en alternativa disyuntiva es una aut\u00e9ntica obscenidad ideol\u00f3gica, cient\u00edfica, urban\u00edstica y tecnol\u00f3gica\u201d<\/h4>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p style=\"text-align: justify;\">Los materiales de construcci\u00f3n tambi\u00e9n cambiar\u00e1n. Los pl\u00e1sticos, acero y aluminio se sustituir\u00e1n por fibra de carbono y grafeno, por lo que pesar\u00e1n mucho menos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Pero la novedad mas importante est\u00e1 en su impulsi\u00f3n: se est\u00e1 trabajando en tecnolog\u00edas \u201ccero-carb\u00f3n\u201d, con impulsi\u00f3n consistente en succionar el carbono de la atm\u00f3sfera y licuarlo para utilizarlo como combustible, es decir mover circularmente el carbono para conseguir el efecto simult\u00e1neo de descarbonizaci\u00f3n de la atm\u00f3sfera e impulsi\u00f3n del avi\u00f3n.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tambi\u00e9n se est\u00e1 trabajando intensamente en la impulsi\u00f3n el\u00e9ctrica, (especialmente en el desarrollo de bater\u00edas mas ligeras), para evitar las emisiones de CO2, es m\u00e1s barata y sobre todo m\u00e1s silenciosa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Un centenar de empresas est\u00e1n trabajando en esta l\u00ednea (Rolls Royce-Electroflight; Eviation Airgraf; MagniX-Siemens; Zanum Aero; Pipistrel; Avinor; Wright Eletric, Alice\u2026)<br \/>En principio, trabajan inicialmente en aviones peque\u00f1os (50-100 plazas) para cubrir distancias de menos de 1000 millas, aunque ya han comenzado a trabajar en aeronaves mayores. La ruta Londres \/ \u00c1msterdam, podr\u00eda ser la primera ruta a\u00e9rea electrificada, pero esta modalidad tambi\u00e9n ser\u00e1 muy utilizada en pa\u00edses muy grandes o en aquellos, como los escandinavos, que por razones de topograf\u00eda o clima, resulta complicado desarrollar el ferrocarril.<br \/>Todo esto no es ciencia ficci\u00f3n, ni se trata de elucubraciones sin plazo. Se cree que en la d\u00e9cada de 2030 estas tecnolog\u00edas ya se implementaran. United ya ha encargado 15 aviones supers\u00f3nicos tipo Overture a Boom Supersonic con la idea de comenzar a volar en 2029 y est\u00e1 en contacto con Heart Aerospace para adquirir 100 aviones impulsados el\u00e9ctricamente; EasyJet asegura que volar\u00e1 con motores el\u00e9ctricos a partir de 2028, y Noruega ha previsto que para 2040 todos los vuelos de distancias cortas que salen de sus aeropuertos funcionen con tecnolog\u00eda el\u00e9ctrica o h\u00edbrida. En realidad, se est\u00e1 difundiendo la idea, de que en pocas d\u00e9cadas cualquier trayecto del planeta, se realizar\u00e1 en no m\u00e1s de cuatro horas por menos de $100.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Adem\u00e1s, varias empresas (Aero TEC; Plug Power; MagniX; Universal Hidrogen; SABRE\u2026) tambi\u00e9n est\u00e1n trabajando intensamente en la impulsi\u00f3n con motor de hidr\u00f3geno, de momento en turboh\u00e9lices para distancias medias.<br \/>SABRE trabaja en un revolucionario motor h\u00edbrido, hidr\u00f3geno-ox\u00edgeno. Airbus baraja la posibilidad de volar con motores de hidr\u00f3geno a partir de 2031, y Air Nostrum est\u00e1 firmando acuerdos con Universal Higerogen para impulsar su aviaci\u00f3n regional a partir de 2026, mediante turboh\u00e9lices impulsadas tambi\u00e9n por hidr\u00f3geno.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Es f\u00e1cil concluir que, con las nuevas tecnolog\u00edas para aeronaves, a medio plazo, la descarbonizaci\u00f3n va por buen camino y las pistas no precisar\u00e1n ampliaciones porque los aparatos ser\u00e1n mas ligeros y peque\u00f1os, es decir, el problema se centrar\u00e1 en incrementar el n\u00famero de operaciones.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-Hay muchas razones que avalan el hecho de que una gran cantidad de aeropuertos, tanto en Occidente como en Oriente, est\u00e9n ubicados junto al mar. La horizontalidad de la topograf\u00eda litoral, especialmente cuando se trata de \u00e1reas de wetlands, y la proximidad de las grandes ciudades, muchas de ellas junto al mar o lagos, son razones usuales, e incluso una raz\u00f3n estrictamente cient\u00edfica: los aviones consumen menos combustible en sus operaciones de taxi, despegue y aterrizaje, al nivel del mar, que en ubicaciones elevadas.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Es incre\u00edble c\u00f3mo en el caso de Barcelona se ha generado una crisis, visibilizada en la reserva de La Ricarda, por una cuesti\u00f3n que, estando presente en todo el mundo, se resuelve mediante cuotas de consenso racional entre criterios econ\u00f3micos y ecol\u00f3gicos mucho m\u00e1s amplias. Solo el populismo demag\u00f3gico de la clase pol\u00edtica, tanto catalana como espa\u00f1ola, puede explicarla. Convertir la dial\u00e9ctica Aeropuerto\/ La Ricarda en alternativa disyuntiva es una aut\u00e9ntica obscenidad ideol\u00f3gica, cient\u00edfica, urban\u00edstica y tecnol\u00f3gica.<br \/>En todo el mundo, se considera compartible la existencia de un aeropuerto en zona litoral, d\u00e9ltica o de wetlands, porque normalmente su extensi\u00f3n no condiciona la supervivencia de los ecosistemas que ocupan una superficie mucho mayor. Esto implica varias cosas: La primera, controlar que el aeropuerto ajuste su superficie el m\u00e1ximo posible. Tambi\u00e9n que los ecosistemas naturales y agr\u00edcolas sean protegidos sin ambig\u00fcedades, y constantemente mejorados para absorber aquellas mermas o d\u00e9ficits producidos por la presencia del aeropuerto. Por ejemplo, en el caso de Barcelona, puesto que las aves son incompatibles, por seguridad, es necesario, sin necesidad de hablar de ampliaci\u00f3n, producir nuevas zonas h\u00famedas en el Delta para compensar el impacto medioambiental producido por el aeropuerto.<br \/>Adem\u00e1s, en Barcelona, existe una realidad muy positiva: la presencia del Parc Agrari del Llobregat, sin duda, el proyecto m\u00e1s importante, junto con los JJ OO, realizado en las \u00faltimas d\u00e9cadas, con una \u00f3ptima incidencia en las dial\u00e9cticas ecolog\u00eda\/econom\u00eda y urbano\/rural. Por eso resulta extra\u00f1o que quienes argumentan contra el aeropuerto con el pretexto de defender la ecolog\u00eda, prefieran construir viviendas en terrenos que deber\u00edan permitir la mejora del Parc Agrari. Este es el caso del Eixample Sud en el Prat, y del Pla de Ponent en Gav\u00e1.<br \/>No se trata de impedir la residencia, pero s\u00ed de evitar situarla en lugares inadecuados, como los casos anteriores, o porque podr\u00edan destinarse a espacio agr\u00edcola, o porque su proximidad al aeropuerto generar\u00e1 un conflicto social a corto plazo. En este sentido, resulta curioso comprobar la enorme cantidad de viviendas que se han construido recientemente, pr\u00f3ximas al aeropuerto, sabiendo que provocar\u00edan conflictos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">De estas tendencias deber\u00edamos sacar algunos principios conclusivos:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El Aeropuerto es indispensable para que Barcelona y Catalunya puedan progresar, competir, e incluso subsistir socioecon\u00f3micamente, por lo tanto, es absolutamente preciso modernizarlo constantemente, pero sin populismo y con rigor. Porque una cosa es ser ecol\u00f3gicamente conscientes y razonar sobre los l\u00edmites de su crecimiento y otra muy distinta, soslayando la factibilidad del decrecimiento, ignorar la necesidad irrenunciable que tenemos de conservar el Delta y a la vez de incrementar sensiblemente el Capital Social para erradicar la desigualdad socioecon\u00f3mica general, y para acometer las necesidades generadas por el actual boom demogr\u00e1fico y el incremento de la esperanza de vida (la poblaci\u00f3n mundial ha crecido, envejecida en Occidente, el doble entre finales del s.XX y finales del XXI, estabiliz\u00e1ndose en torno a los 11 mil millones).<br \/>Si nos fiamos en la eficiencia de las pr\u00f3ximas tecnolog\u00edas, con toda seguridad en el futuro inmediato la tecnolog\u00eda aeron\u00e1utica no precisar\u00e1 de pistas m\u00e1s largas paras cubrir sus objetivos, ni en vuelos interregionales ni intercontinentales. Hacer depender la posibilidad de un hub internacional de la longitud de las pistas es una elucubraci\u00f3n falsa y est\u00e9ril, no solo porque aqu\u00ed ya disponemos de una magn\u00edfica primera pista, sino tambi\u00e9n porque los nuevos modelos de aviones no requerir\u00e1n pistas mayores.<br \/>En su lugar, si no queremos perder el tren del progreso socioecon\u00f3mico, es preciso iniciar inmediatamente la modernizaci\u00f3n del sistema: revisar la capacidad de las terminales y si es preciso construir una tercera, entre pistas (ya est\u00e1 prevista, sin incrementar el espacio aeroportuario); construir el <em>people mover<\/em> subterr\u00e1neo para conectar las terminales (la actual conexi\u00f3n es una verdadera chapuza!); incrementar sensiblemente la carga; mejorar las condiciones del ecosistema natural; y, desde luego, promover un distrito productivo, como todos los grandes aeropuertos, para aprovechar las ventajas del hub transport\u00edstico (en Barcelona ya hicimos un predise\u00f1o que Aena present\u00f3 en el Congreso Mundial de Arquitectura, celebrado en Barcelona en 1996, bajo el lema \u201cPresente y Futuro\u201d).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La situaci\u00f3n de nuestro aeropuerto en el Delta del Llobegat no es un error. Por razones aeroportuarias es un acierto que en modo alguno puede poner en riesgo su biodiversidad. El tema de la afectaci\u00f3n de la reserva de La Ricarda, es un falso pretexto pol\u00edtico disfrazado de discurso ecologista, no ecol\u00f3gico, para no actuar, poniendo el \u00e9nfasis en las contradicciones que siempre conlleva un gran proyecto territorial.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Desde luego, la idea de modernizaci\u00f3n del aeropuerto que se deduce de todo lo anterior no exige ni alargar las pistas ni afectar La Ricarda, pero s\u00ed que exige desplazar una parte de la inversi\u00f3n para la conservaci\u00f3n y mejora de los ecosistemas naturales y agr\u00edcolas, un mandato obligado para la Administraci\u00f3n responsable de la infraestructura.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En cualquier caso, es indispensable, desde una acci\u00f3n pol\u00edtica, rigurosa y responsable, rebatir los discursos, econ\u00f3mica, ecol\u00f3gica y tecnol\u00f3gicamente, irresponsables y banales como los que estamos escuchando, aunque a la vista del actual foto-finish del aeropuerto, la pregunta mas pertinente no deber\u00eda ser, discutir y negociar \u00bfc\u00f3mo y cu\u00e1ndo ser\u00e1 la Generalitat de Catalunya la Administraci\u00f3n responsable del Aeropuerto?<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\u00bboff|off|on\u00bb admin_label=\u00bbText entrada tablet i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A la luz de la reciente pol\u00e9mica generada en motivo del proyecto de ampliaci\u00f3n del aeropuerto de Barcelona, resulta oportuno analizar algunas tendencias que se han detectado:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-Socioecon\u00f3micamente, los grandes aeropuertos son cl\u00fasters neoterciarios de gran eficiencia territorial porque, si est\u00e1n bien gestionados, cada mill\u00f3n de pasajeros genera, como m\u00ednimo, 1000 empleos. En este sentido, el Aeropuerto de Barcelona es la primera empresa de Catalunya en cuanto a generaci\u00f3n de empleo.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-La carga es un vector log\u00edstico que cada d\u00eda adquiere mas relevancia. Ahora bien, constatamos que la cuota de carga del aeropuerto de Barcelona es insignificante: 177.000 Tm en 2019.<br \/>Es mucho menor que la de sus hom\u00f3logos europeos (Frankfurt, 2M Tm; \u00c1msterdam, 1,6M Tm; Madrid, 560.000 Tm; Mil\u00e1n-Malpensa, 550.000 Tm; Bruselas, 490.000 Tm; Munich, 332.000 Tm\u2026) e incluso menor que la carga del Aeropuerto de Zaragoza (183.000 Tm).<br \/>Teniendo en cuenta el peso industrial y terciario de la regi\u00f3n de Barcelona, la ubicaci\u00f3n del aeropuerto \u2014junto al Puerto\u2014, la ZAL y las zonas industriales metropolitanas, y la actual tendencia a priorizar el transporte a\u00e9reo en las exportaciones (al menos un 25% en valor), la cuota de carga de nuestro aeropuerto, en comparaci\u00f3n con otros casos similares, deber\u00eda inicialmente crecer m\u00e1s del doble.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-Un gran aeropuerto global, por definici\u00f3n es un gran hub de transporte, en el sentido m\u00e1s amplio. Por sus caracter\u00edsticas, adem\u00e1s de cumplir las exigencias del sistema aeroportuario a escala global, tambi\u00e9n dinamiza la movilidad regional, de forma que las regiones con un eficiente hub aeroportuario disponen tambi\u00e9n de una red log\u00edstica y de transporte muy completa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&#8211; La tendencia a la hibridez funcional de los actuales aeropuertos provoca que sus ingresos debidos al transporte sean inferiores al 50%, siendo mayor\u00eda los ingresos producidos por los negocios terciarios, no transport\u00edsticos, implicados en el cluster.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El car\u00e1cter, econ\u00f3micamente complejo de los grandes aeropuertos globales ha propiciado la inserci\u00f3n de espacios contiguos, com\u00fanmente denominados \u201cciudades aeroportuarias\u201d que son aut\u00e9nticos clusters neoterciarios que se benefician de las ventajas de su contig\u00fcidad con el aeropuerto, que como hub de transportes asegura la m\u00e1xima accesibilidad, a escala regional.<br \/>La complejidad de estos cl\u00fasters aeroportuarios es tal, que ahora tambi\u00e9n se incluyen determinadas funciones residenciales, convirti\u00e9ndose as\u00ed en verdaderas \u201cnuevas \u00e1reas de centralidad regional\u201d. Un ejemplo emblem\u00e1tico lo constituye el nuevo aeropuerto de Se\u00fal, construido en una zona de <em>wetlands<\/em> junto al mar y que ha generado una ciudad anexa, Songdo City, para 300.000 habitantes (hoy cuenta con 180.000), concebida como un nuevo eco-distrito de Se\u00fal.<br \/>En el caso del Aeropuerto de Barcelona, esta opci\u00f3n ya se estudi\u00f3 hace mas de 30 a\u00f1os, a partir de una situaci\u00f3n favorable: las enormes extensiones para aparcamiento existentes en el lado tierra permiten la ubicaci\u00f3n sin inconvenientes de un nuevo \u201cdistrito productivo\u201d de \u00e1mbito interregional, pues el aparcamiento debe reubicarse concentrado en <em>car towers<\/em>, silos de aparcamiento automatizados, como los existentes en la factor\u00edas Volkswagen en Wolfsburgo, Alemania.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-Un hub aerona\u00fatico intercontinental no es una infraestructura f\u00edsica, sino una tipolog\u00eda empresarial, normalmente privada, como lo hab\u00edan sido algunas \u201ccompa\u00f1\u00edas de bandera\u201d, p\u00fablicas. La infraestructura aeroportuaria solo es una condici\u00f3n necesaria, pero parcial, para tener un hub intercontinental. La condici\u00f3n estricta, suficiente, para conseguirlo implica que exista alguna empresa que, de acuerdo con sus propios criterios, decida utilizar un aeropuerto concreto como hub, y en este sentido, la voluntad del entorno econ\u00f3mico del pa\u00eds, y sobre todo el climax pol\u00edtico, suele ser un factor determinante para su implantaci\u00f3n.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-Los grandes aeropuertos, tanto si son hubs como si no lo son, act\u00faan como estructuras socioecon\u00f3micas aut\u00f3nomas, incluso aunque est\u00e9n pr\u00f3ximos y est\u00e9n situados en una misma ciudad o regi\u00f3n (en Los \u00c1ngeles existen mas de una docena de aeropuertos, de diversos tama\u00f1os y configuraciones; en Nueva York, tres principales; en Londres cuatro principales, etc).<br \/>Los aeropuertos globales se gestionan aut\u00f3nomamente, y utilizan todos los medios legales a su alcance para mejorar su competitividad e imponerse a sus competidores, aunque puedan pertenecer a la misma empresa. No se conocen, ni en Occidente ni en China, sistemas aeroportuarios compartidos.<br \/>Los aeropuertos de Reus y Gerona no pueden en modo alguno trabajar en red para completar el hub de Barcelona. Ese modelo no existe. Sin embargo, algunas funciones que hoy se ofrecen en Barcelona, especialmente los vuelos <em>charters<\/em> tur\u00edsticos y la aviaci\u00f3n general, podr\u00edan ser total o parcialmente transferidas a Reus y Gerona, permitiendo as\u00ed racionalizar y optimizar funcionalmente el espacio y la infraestructura de Barcelona.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-El dise\u00f1o y construcci\u00f3n de aviones est\u00e1 variando considerablemente, especialmente en cuanto a materiales y tama\u00f1o, emisiones, velocidad e impulsi\u00f3n.<br \/>Hoy, las grandes compa\u00f1\u00edas aeron\u00e1uticas, contrariamente a lo que ven\u00edan haciendo en los \u00faltimos a\u00f1os, est\u00e1n desistiendo de construir aviones de gran tama\u00f1o (m\u00e1s de 400\/500 pasajeros) e incluso est\u00e1n jubilado anticipadamente modelos como el Boeing 777 y el Airbus 380.<br \/>En su lugar, algunas compa\u00f1\u00edas <em>startups<\/em>, (como Boom Supersonic de Denver y Aeri\u00f3n de Florida), se han implicado, tomando como horizonte la d\u00e9cada de 2030, en la fabricaci\u00f3n de aviones supers\u00f3nicos, una tendencia que por razones econ\u00f3micas y medioambientales fue abandonada el 2003, con la desaparici\u00f3n del Concorde.<br \/>El inicio de transferencias tecnol\u00f3gicas, para la industria aerona\u00fatica privada, por parte de la industria militar y espacial americana, especialmente la NASA, permite asumir argumentos de dise\u00f1o y tecnol\u00f3gicos absolutamente nuevos:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La velocidad de los nuevos aviones ser\u00e1 mas del doble que la de los aviones subs\u00f3nicos actuales (1,7-2 Match). La previsi\u00f3n es realizar el vuelo Londres-NY en tres horas y Londres-Sidney en cuatro.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Los aviones ser\u00e1n mucho mas peque\u00f1os (75-100 pasajeros). En este sentido la evoluci\u00f3n de la industria aeron\u00e1utica no difiere mucho de la evoluci\u00f3n biol\u00f3gica, \u201cmas r\u00e1pido que antes, pero no mayor que antes\u201d.<\/p>\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 23px;\">\n<td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\">\n<h4 style=\"text-align: center;\">\u00abConvertir la dial\u00e9ctica Aeropuerto\/ La Ricarda en alternativa disyuntiva es una aut\u00e9ntica obscenidad ideol\u00f3gica, cient\u00edfica, urban\u00edstica y tecnol\u00f3gica\u201d<\/h4>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Los materiales de construcci\u00f3n tambi\u00e9n cambiar\u00e1n. Los pl\u00e1sticos, acero y aluminio se sustituir\u00e1n por fibra de carbono y grafeno, por lo que pesar\u00e1n mucho menos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Pero la novedad mas importante est\u00e1 en su impulsi\u00f3n: se est\u00e1 trabajando en tecnolog\u00edas \u201ccero-carb\u00f3n\u201d, con impulsi\u00f3n consistente en succionar el carbono de la atm\u00f3sfera y licuarlo para utilizarlo como combustible, es decir mover circularmente el carbono para conseguir el efecto simult\u00e1neo de descarbonizaci\u00f3n de la atm\u00f3sfera e impulsi\u00f3n del avi\u00f3n.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tambi\u00e9n se est\u00e1 trabajando intensamente en la impulsi\u00f3n el\u00e9ctrica, (especialmente en el desarrollo de bater\u00edas mas ligeras), para evitar las emisiones de CO2, es m\u00e1s barata y sobre todo m\u00e1s silenciosa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Un centenar de empresas est\u00e1n trabajando en esta l\u00ednea (Rolls Royce-Electroflight; Eviation Airgraf; MagniX-Siemens; Zanum Aero; Pipistrel; Avinor; Wright Eletric, Alice\u2026)<br \/>En principio, trabajan inicialmente en aviones peque\u00f1os (50-100 plazas) para cubrir distancias de menos de 1000 millas, aunque ya han comenzado a trabajar en aeronaves mayores. La ruta Londres \/ \u00c1msterdam, podr\u00eda ser la primera ruta a\u00e9rea electrificada, pero esta modalidad tambi\u00e9n ser\u00e1 muy utilizada en pa\u00edses muy grandes o en aquellos, como los escandinavos, que por razones de topograf\u00eda o clima, resulta complicado desarrollar el ferrocarril.<br \/>Todo esto no es ciencia ficci\u00f3n, ni se trata de elucubraciones sin plazo. Se cree que en la d\u00e9cada de 2030 estas tecnolog\u00edas ya se implementaran. United ya ha encargado 15 aviones supers\u00f3nicos tipo Overture a Boom Supersonic con la idea de comenzar a volar en 2029 y est\u00e1 en contacto con Heart Aerospace para adquirir 100 aviones impulsados el\u00e9ctricamente; EasyJet asegura que volar\u00e1 con motores el\u00e9ctricos a partir de 2028, y Noruega ha previsto que para 2040 todos los vuelos de distancias cortas que salen de sus aeropuertos funcionen con tecnolog\u00eda el\u00e9ctrica o h\u00edbrida. En realidad, se est\u00e1 difundiendo la idea, de que en pocas d\u00e9cadas cualquier trayecto del planeta, se realizar\u00e1 en no m\u00e1s de cuatro horas por menos de $100.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Adem\u00e1s, varias empresas (Aero TEC; Plug Power; MagniX; Universal Hidrogen; SABRE\u2026) tambi\u00e9n est\u00e1n trabajando intensamente en la impulsi\u00f3n con motor de hidr\u00f3geno, de momento en turboh\u00e9lices para distancias medias.<br \/>SABRE trabaja en un revolucionario motor h\u00edbrido, hidr\u00f3geno-ox\u00edgeno. Airbus baraja la posibilidad de volar con motores de hidr\u00f3geno a partir de 2031, y Air Nostrum est\u00e1 firmando acuerdos con Universal Higerogen para impulsar su aviaci\u00f3n regional a partir de 2026, mediante turboh\u00e9lices impulsadas tambi\u00e9n por hidr\u00f3geno.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Es f\u00e1cil concluir que, con las nuevas tecnolog\u00edas para aeronaves, a medio plazo, la descarbonizaci\u00f3n va por buen camino y las pistas no precisar\u00e1n ampliaciones porque los aparatos ser\u00e1n mas ligeros y peque\u00f1os, es decir, el problema se centrar\u00e1 en incrementar el n\u00famero de operaciones.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">-Hay muchas razones que avalan el hecho de que una gran cantidad de aeropuertos, tanto en Occidente como en Oriente, est\u00e9n ubicados junto al mar. La horizontalidad de la topograf\u00eda litoral, especialmente cuando se trata de \u00e1reas de wetlands, y la proximidad de las grandes ciudades, muchas de ellas junto al mar o lagos, son razones usuales, e incluso una raz\u00f3n estrictamente cient\u00edfica: los aviones consumen menos combustible en sus operaciones de taxi, despegue y aterrizaje, al nivel del mar, que en ubicaciones elevadas.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Es incre\u00edble c\u00f3mo en el caso de Barcelona se ha generado una crisis, visibilizada en la reserva de La Ricarda, por una cuesti\u00f3n que, estando presente en todo el mundo, se resuelve mediante cuotas de consenso racional entre criterios econ\u00f3micos y ecol\u00f3gicos mucho m\u00e1s amplias. Solo el populismo demag\u00f3gico de la clase pol\u00edtica, tanto catalana como espa\u00f1ola, puede explicarla. Convertir la dial\u00e9ctica Aeropuerto\/ La Ricarda en alternativa disyuntiva es una aut\u00e9ntica obscenidad ideol\u00f3gica, cient\u00edfica, urban\u00edstica y tecnol\u00f3gica.<br \/>En todo el mundo, se considera compartible la existencia de un aeropuerto en zona litoral, d\u00e9ltica o de wetlands, porque normalmente su extensi\u00f3n no condiciona la supervivencia de los ecosistemas que ocupan una superficie mucho mayor. Esto implica varias cosas: La primera, controlar que el aeropuerto ajuste su superficie el m\u00e1ximo posible. Tambi\u00e9n que los ecosistemas naturales y agr\u00edcolas sean protegidos sin ambig\u00fcedades, y constantemente mejorados para absorber aquellas mermas o d\u00e9ficits producidos por la presencia del aeropuerto. Por ejemplo, en el caso de Barcelona, puesto que las aves son incompatibles, por seguridad, es necesario, sin necesidad de hablar de ampliaci\u00f3n, producir nuevas zonas h\u00famedas en el Delta para compensar el impacto medioambiental producido por el aeropuerto.<br \/>Adem\u00e1s, en Barcelona, existe una realidad muy positiva: la presencia del Parc Agrari del Llobregat, sin duda, el proyecto m\u00e1s importante, junto con los JJ OO, realizado en las \u00faltimas d\u00e9cadas, con una \u00f3ptima incidencia en las dial\u00e9cticas ecolog\u00eda\/econom\u00eda y urbano\/rural. Por eso resulta extra\u00f1o que quienes argumentan contra el aeropuerto con el pretexto de defender la ecolog\u00eda, prefieran construir viviendas en terrenos que deber\u00edan permitir la mejora del Parc Agrari. Este es el caso del Eixample Sud en el Prat, y del Pla de Ponent en Gav\u00e1.<br \/>No se trata de impedir la residencia, pero s\u00ed de evitar situarla en lugares inadecuados, como los casos anteriores, o porque podr\u00edan destinarse a espacio agr\u00edcola, o porque su proximidad al aeropuerto generar\u00e1 un conflicto social a corto plazo. En este sentido, resulta curioso comprobar la enorme cantidad de viviendas que se han construido recientemente, pr\u00f3ximas al aeropuerto, sabiendo que provocar\u00edan conflictos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">De estas tendencias deber\u00edamos sacar algunos principios conclusivos:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El Aeropuerto es indispensable para que Barcelona y Catalunya puedan progresar, competir, e incluso subsistir socioecon\u00f3micamente, por lo tanto, es absolutamente preciso modernizarlo constantemente, pero sin populismo y con rigor. Porque una cosa es ser ecol\u00f3gicamente conscientes y razonar sobre los l\u00edmites de su crecimiento y otra muy distinta, soslayando la factibilidad del decrecimiento, ignorar la necesidad irrenunciable que tenemos de conservar el Delta y a la vez de incrementar sensiblemente el Capital Social para erradicar la desigualdad socioecon\u00f3mica general, y para acometer las necesidades generadas por el actual boom demogr\u00e1fico y el incremento de la esperanza de vida (la poblaci\u00f3n mundial ha crecido, envejecida en Occidente, el doble entre finales del s.XX y finales del XXI, estabiliz\u00e1ndose en torno a los 11 mil millones).<br \/>Si nos fiamos en la eficiencia de las pr\u00f3ximas tecnolog\u00edas, con toda seguridad en el futuro inmediato la tecnolog\u00eda aeron\u00e1utica no precisar\u00e1 de pistas m\u00e1s largas paras cubrir sus objetivos, ni en vuelos interregionales ni intercontinentales. Hacer depender la posibilidad de un hub internacional de la longitud de las pistas es una elucubraci\u00f3n falsa y est\u00e9ril, no solo porque aqu\u00ed ya disponemos de una magn\u00edfica primera pista, sino tambi\u00e9n porque los nuevos modelos de aviones no requerir\u00e1n pistas mayores.<br \/>En su lugar, si no queremos perder el tren del progreso socioecon\u00f3mico, es preciso iniciar inmediatamente la modernizaci\u00f3n del sistema: revisar la capacidad de las terminales y si es preciso construir una tercera, entre pistas (ya est\u00e1 prevista, sin incrementar el espacio aeroportuario); construir el <em>people mover<\/em> subterr\u00e1neo para conectar las terminales (la actual conexi\u00f3n es una verdadera chapuza!); incrementar sensiblemente la carga; mejorar las condiciones del ecosistema natural; y, desde luego, promover un distrito productivo, como todos los grandes aeropuertos, para aprovechar las ventajas del hub transport\u00edstico (en Barcelona ya hicimos un predise\u00f1o que Aena present\u00f3 en el Congreso Mundial de Arquitectura, celebrado en Barcelona en 1996, bajo el lema \u201cPresente y Futuro\u201d).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La situaci\u00f3n de nuestro aeropuerto en el Delta del Llobegat no es un error. Por razones aeroportuarias es un acierto que en modo alguno puede poner en riesgo su biodiversidad. El tema de la afectaci\u00f3n de la reserva de La Ricarda, es un falso pretexto pol\u00edtico disfrazado de discurso ecologista, no ecol\u00f3gico, para no actuar, poniendo el \u00e9nfasis en las contradicciones que siempre conlleva un gran proyecto territorial.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Desde luego, la idea de modernizaci\u00f3n del aeropuerto que se deduce de todo lo anterior no exige ni alargar las pistas ni afectar La Ricarda, pero s\u00ed que exige desplazar una parte de la inversi\u00f3n para la conservaci\u00f3n y mejora de los ecosistemas naturales y agr\u00edcolas, un mandato obligado para la Administraci\u00f3n responsable de la infraestructura.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En cualquier caso, es indispensable, desde una acci\u00f3n pol\u00edtica, rigurosa y responsable, rebatir los discursos, econ\u00f3mica, ecol\u00f3gica y tecnol\u00f3gicamente, irresponsables y banales como los que estamos escuchando, aunque a la vista del actual foto-finish del aeropuerto, la pregunta mas pertinente no deber\u00eda ser, discutir y negociar \u00bfc\u00f3mo y cu\u00e1ndo ser\u00e1 la Generalitat de Catalunya la Administraci\u00f3n responsable del Aeropuerto?<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\u00bbShare \u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb26%\u00bb module_alignment=\u00bbleft\u00bb module_alignment_tablet=\u00bbleft\u00bb module_alignment_phone=\u00bbleft\u00bb module_alignment_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb border_width_all=\u00bb0px\u00bb]<\/p>\n<table style=\"border-collapse: collapse;width: 0%;height: 22px;border-color: #000000;border: 2px solid\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 22px\">\n<td style=\"width: 11.5332%;height: 22px\">share:<\/td>\n<td style=\"width: 88.4667%;text-align: justify;vertical-align: middle;height: 22px\"><div class=\"sfsi_widget sfsi_shortcode_container\"><div class=\"norm_row sfsi_wDiv \"  style=\"width:200px;text-align:left;\"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><div class=\"sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft\" style=\"opacity:0;z-index:-1;\" id=\"sfsiid_twitter\"><span class=\"bot_arow bot_twt_arow\"><\/span><div class=\"sfsi_inside\"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>\r\n\t\t\t\t\t\t<a target='_blank' href='https:\/\/twitter.com\/intent\/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9452\/' style='display:inline-block' >\r\n\t\t\t\t\t\t\t<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Twitter_Tweet\/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >\r\n\t\t\t\t\t\t<\/a>\r\n\t\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><div class=\"sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft\" style=\"opacity:0;z-index:-1;\" id=\"sfsiid_linkedin\"><span class=\"bot_arow bot_linkedin_arow\"><\/span><div class=\"sfsi_inside\"><div  class='icon2'><a target='_blank' href=\"https:\/\/www.linkedin.com\/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Fes%2Fwp-json%2Fwp%2Fv2%2Fposts%2F9452%2F\"><img class=\"sfsi_wicon\" data-pin-nopin= true alt=\"Share\" title=\"Share\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Linkedin_Share\/en_US_share.svg\" \/><\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https:\/\/api.whatsapp.com\/send?text=https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/tendencias-aeroportuarias-la-question-de-la-ampliacion-del-prat\/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https:\/\/api.follow.it\/widgets\/icon\/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=\/OA==\/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><\/div><\/div><\/div ><div id=\"sfsi_holder\" class=\"sfsi_holders\" style=\"position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;\"><\/div ><script>window.addEventListener(\"sfsi_functions_loaded\", function() \r\n\t\t\t{\r\n\t\t\t\tif (typeof sfsi_widget_set == \"function\") {\r\n\t\t\t\t\tsfsi_widget_set();\r\n\t\t\t\t}\r\n\t\t\t}); <\/script><div style=\"clear: both;\"><\/div><\/div><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; fullwidth=\u00bbon\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb border_width_bottom=\u00bb2px\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_fullwidth_code admin_label=\u00bbRatlla horitzontal\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||-30px||false|false\u00bb custom_margin_tablet=\u00bb||-90px||false|false\u00bb custom_margin_phone=\u00bb||-80px||false|false\u00bb custom_margin_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbAltres articles\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb]<\/p>\n<h3>ALTRES ARTICLES<\/h3>\n<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>\n<!-- YARPP Thumbnails -->\n<h3><\/h3>\n<div class=\"yarpp-thumbnails-horizontal\">\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/tres-miradas-sobre-la-barcelona-metropolitana\/' title='LA BARCELONA METROPOLITANA A EXAMEN: TRES PERSPECTIVAS'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/progesm.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">LA BARCELONA METROPOLITANA A EXAMEN: TRES PERSPECTIVAS<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/bcn-dialogos-resumen\/' title='CONVERSACIONES SOBRE LA CIUDAD'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/progesm.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">CONVERSACIONES SOBRE LA CIUDAD<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/josep-acebillo-la-gran-incongruencia-que-supone-la-aplicacion-de-las-superislas-en-el-eixample-proviene-de-la-especificidad-de-su-conceptualitzacion\/' title='JOSEP ACEBILLO: \u00abLA GRAN INCONGRUENCIA QUE SUPONE LA APLICACI\u00d3N DE LAS SUPERISLAS PROVIENE DE LA ESPECIFICIDAD DE SU CONCEPTUALITZACI\u00d3N\u00bb'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/progesm.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">JOSEP ACEBILLO: \u00abLA GRAN INCONGRUENCIA QUE SUPONE LA APLICACI\u00d3N DE LAS SUPERISLAS PROVIENE DE LA ESPECIFICIDAD DE SU CONCEPTUALITZACI\u00d3N\u00bb<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/antonio-balmon-en-el-amb-hacemos-nuestro-trabajo-sin-ruido-pero-somos-la-tercera-administracion-de-cataluna-y-hacemos-politica-util\/' title='ANTONIO BALM\u00d3N: \u00abEN EL AMB HACEMOS NUESTRO TRABAJO SIN RUIDO, PERO SOMOS LA TERCERA ADMINISTRACI\u00d3N DE CATALU\u00d1A Y HACEMOS POL\u00cdTICA \u00daTIL\u00bb'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/progesm.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">ANTONIO BALM\u00d3N: \u00abEN EL AMB HACEMOS NUESTRO TRABAJO SIN RUIDO, PERO SOMOS LA TERCERA ADMINISTRACI\u00d3N DE CATALU\u00d1A Y HACEMOS POL\u00cdTICA \u00daTIL\u00bb<\/span><\/a>\n<\/div>\n<\/div>\n<br \/>\n[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; fullwidth=\u00bbon\u00bb disabled_on=\u00bbon|on|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin_tablet=\u00bb-70px||||false|false\u00bb custom_margin_phone=\u00bb\u00bb custom_margin_last_edited=\u00bbon|tablet\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb border_width_bottom=\u00bb2px\u00bb disabled=\u00bbon\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_fullwidth_code admin_label=\u00bbRatlla horitzontal\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; disabled_on=\u00bbon|on|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb disabled=\u00bbon\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbText %22Veure tots els cicles%22&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb]<\/p>\n<h3>VEURE TOTS ELS CICLES<\/h3>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_3,1_3,1_3&#8243; disabled_on=\u00bboff|on|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width_tablet=\u00bb50%\u00bb width_phone=\u00bb70%\u00bb width_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-1b\u00bb url=\u00bb\/category\/cicle-1\/\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb admin_label=\u00bbCicles per escriptori i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-2b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-3b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_3,1_3,1_3&#8243; disabled_on=\u00bbon|off|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb100%\u00bb width_tablet=\u00bb90%\u00bb width_phone=\u00bb70%\u00bb width_last_edited=\u00bbon|tablet\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb custom_margin=\u00bb||-20px||false|false\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-1b\u00bb url=\u00bb\/category\/cicle-1\/\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb admin_label=\u00bbCicles per a tablet\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-2b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-3b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El arquitecto Jos\u00e9 Acebillo analiza la pol\u00e9mica alrededor de este proyecto y defiende que se puede modernizar el aeropuerto sin afectar la reserva de La Ricarda<br \/>\n&#8211;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4842,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"<p>[et_pb_section fb_built=\"1\" disabled_on=\"off|off|off\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin=\"||||false|false\" da_disable_devices=\"off|off|off\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.1\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.1\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Titular entrada\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_font_size=\"20px\" header_4_line_height=\"1.6em\" header_5_line_height=\"1.6em\" header_6_font=\"Averta regular||||||||\" header_6_font_size=\"16px\" header_6_line_height=\"1.2em\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" header_6_font_size_tablet=\"\" header_6_font_size_phone=\"16px\" header_6_font_size_last_edited=\"on|phone\"]<\/p><h1 style=\"text-align: center;\">LA METR\u00d2POLIS: CINC MIRADES<\/h1><div style=\"text-align: center;\"><span lang=\"CA\">Tornos reflexiona sobre la governan\u00e7a a l'\u00c0rea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/div><p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Gonzalo-Goytisolo-Gil_-La-font-magica-scaled.jpg\" title_text=\"Gonzalo-Goytisolo-Gil_--La-font-magica\" admin_label=\"Imatge entrada\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\"on|on|off\" admin_label=\"Text entrada escriptori\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_font_size=\"20px\" header_4_line_height=\"1.6em\" header_5_line_height=\"1.6em\" header_6_font=\"Averta regular||||||||\" header_6_font_size=\"16px\" header_6_line_height=\"1.5em\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" header_6_font_size_tablet=\"\" header_6_font_size_phone=\"14px\" header_6_font_size_last_edited=\"on|phone\"]<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Joaqu\u00edn Tornos Mas<\/strong>, Catedr\u00e0tic de Dret Administratiu de la UB, apunta que en l\u2019actualitat m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 mundial viu en \u00e0rees urbanes, i aquesta proporci\u00f3 segurament s\u2019anir\u00e0 incrementant en els pr\u00f2xims anys. Aquestes \u00e0rees es constitueixen en motors del creixement econ\u00f2mic i d\u2019innovaci\u00f3, per\u00f2 al mateix temps han de fer front a greus mancances de serveis socials i infraestructures, generen problemes de mobilitat i acreixen els problemes mediambientals.<br \/>L\u2019AMB est\u00e0 integrada pels municipis del seu \u00e0mbit territorial, per la qual cosa aquest ens local no \u00e9s exponencial d\u2019una col\u00b7lectivitat metropolitana de ciutadans, encara per construir, sin\u00f3 que ha d\u2019actuar al servei de les necessitats i aspiracions dels municipis que la componen. Uns municipis que precisen d\u2019un ens supramunicipal que ajudi a la millor prestaci\u00f3 dels seus serveis.<br \/>Aquesta configuraci\u00f3 jur\u00eddica de l\u2019ens metropolit\u00e0 explica que el seu govern es tri\u00ef de manera indirecta i s\u2019estructuri sobre la base de quatre \u00f2rgans fonamentals: el Consell Metropolit\u00e0, el President\/a, la Junta de Govern i la Comissi\u00f3 Especial de Comptes, m\u00e9s el Consell d\u2019Alcaldes. El Consell el componen 90 consellers representant als 36 municipis de l\u2019\u00e0rea (en funci\u00f3 de les respectives poblacions, excepte Barcelona a la qual s\u2019atribueixen de manera directa 25 consellers), sent els alcaldes\/as membres nats del Consell.<br \/>Es mant\u00e9 aix\u00ed un model de dos nivells, que reconeix la primacia del nivell municipal, i que constitueix el poder metropolit\u00e0 a partir de la cooperaci\u00f3 municipal. \u00bfQuins s\u00f3n els reptes que avui s\u2019exigeixen a aquest ens institucional que anomenem \u00c0rea Metropolitana de Barcelona? Com ha de governar-se el territori metropolit\u00e0 en el m\u00f3n actual, un m\u00f3n globalitzat i altament competitiu, amb crisi de legitimitat de les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques, amb una societat complexa que accedeix a una informaci\u00f3 desbocada i que mant\u00e9 alts nivells de desigualtat i de persones en risc d\u2019exclusi\u00f3 social?<br \/>Creiem que pot afirmar-se que malgrat els esfor\u00e7os del personal i funcionaris de l\u2019AMB, tot sembla indicar que la instituci\u00f3 no respon a les seves potencialitats ni al que es requereix d\u2019un ens d\u2019aquesta naturalesa. Les necessitats de la poblaci\u00f3 de l\u2019\u00e0rea s\u2019han anat incrementant, i tamb\u00e9 les desigualtats internes. La competitivitat entre \u00e0rees o \u00e0mbits territorials similars als de l\u2019AMB s\u2019ha incrementat en un m\u00f3n globalitzat. Les maneres de governar i de gestionar el territori s\u2019han transformat. La crisi econ\u00f2mica ha incidit en la manera de fer pol\u00edtica.<br \/>L\u2019exercici del \u201cpoder\u201d metropolit\u00e0, constitu\u00eft per les seves \u00e0mplies compet\u00e8ncies, ha de ser exercit des de la convicci\u00f3 que moltes de les seves decisions han de ser fruit del consens intern amb els municipis que integren l\u2019AMB i de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres territoris superiors, i ha de comptar ineludiblement amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del sector privat. El necessari creixement inclusiu i sostenible requereix el consens amb els altres actors institucionals i socials.<br \/>Aquesta nova realitat exigeix, ja sense demora, reflexionar sobre la governan\u00e7a metropolitana i adoptar noves formes d\u2019actuaci\u00f3. Per a ajudar a aquesta reflexi\u00f3 formulem una s\u00e8rie de propostes generals que parteixen del model institucional actual. No abordem, per tant, dues q\u00fcestions d\u2019indiscutible inter\u00e8s per\u00f2 que exigirien nous consensos tal vegada avui inassolibles. Em refereixo a l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit territorial per a ocupar el territori de l\u2019anomenada Regi\u00f3 Metropolitana, i d\u2019altra banda establir l\u2019elecci\u00f3 directa dels representants metropolitans amb la fi \u00faltima de crear una gran ciutat.<br \/>Acceptant, doncs, el marc institucional actual, proposem les seg\u00fcents l\u00ednies de reflexi\u00f3:<br \/>A. Recon\u00e8ixer, per a superar-les, les desconfiances existents que han condicionat l\u2019esdevenir de la realitat metropolitana de Barcelona. D\u2019una banda, la desconfian\u00e7a dels municipis, en particular els m\u00e9s petits respecte de Barcelona, i per un altre la desconfian\u00e7a de la Generalitat respecte d\u2019una AMB forta que actu\u00ef com a contrapoder del govern auton\u00f2mic.<br \/>B. L\u2019AMB \u00e9s un ens territorial format per l\u2019agrupaci\u00f3 de municipis, per\u00f2 com a ens local territorial no ha d\u2019oblidar que est\u00e0 al servei d\u2019una col\u00b7lectivitat, d\u2019un conjunt de ciutadans i ciutadanes que tenen problemes comuns. Per aix\u00f2, ha d\u2019entendre\u2019s que l\u2019AMB \u00e9s una instituci\u00f3 al servei de la col\u00b7lectivitat metropolitana. L\u2019AMB no ha de veure\u2019s com un territori en el qual prestar serveis municipals de manera coordinada.<br \/>C. L\u2019organitzaci\u00f3 interna de la AMB hauria de tractar d\u2019equilibrar el centre \u2013perif\u00e8ria. D\u2019una banda, portant \u00f2rgans propis de la AMB per tot el territori metropolit\u00e0 i, per un altre, potenciant tamb\u00e9 la ubicaci\u00f3 de centres universitaris, escoles de negocis, instal\u00b7lacions culturals en tot l\u2019espai metropolit\u00e0.<br \/>D. El govern metropolit\u00e0 requereix un lideratge fort i conven\u00e7ut de la import\u00e0ncia i potencialitats de l\u2019AMB. Qui presideixi l\u2019AMB, i el seu equip de govern, han d\u2019exercir aquest lideratge. Els municipis per la seva part han de veure en l\u2019AMB no sols una ajuda per a la prestaci\u00f3 dels seus serveis als seus respectius ciutadans, sin\u00f3 que han de recon\u00e8ixer els avantatges de la metropolitanizaci\u00f3n de determinats serveis, perqu\u00e8 aix\u00f2 redunda en un millor servei als seus ciutadans.<br \/>E. S\u2019ha de tractar de refor\u00e7ar la legitimitat de l\u2019ens metropolit\u00e0. A aquest efecte se sol defensar l\u2019elecci\u00f3 directa del govern de l\u2019AMB. Sense negar l\u2019inter\u00e8s per aquest debat, com ja hem dit, no proposem en aquest moment aquesta reforma. Per\u00f2 existeixen altres vies que poden refor\u00e7ar la legitimitat de l\u2019AMB. Aix\u00ed, el tractar de crear una consci\u00e8ncia metropolitana entre els ciutadans\/as que viuen en l\u2019\u00e0rea mitjan\u00e7ant la informaci\u00f3 de les actuacions de l\u2019AMB, facilitant la participaci\u00f3 de ciutadans\/as i les seves associacions en el govern de l\u2019AMB. S\u2019ha d\u2019aconseguir que la realitat f\u00e0ctica de la vida metropolitana de molts ciutadans\/as (es desplacen dins de l\u2019AMB per a treballar, per a rebre prestacions sanit\u00e0ries o per a assistir a esdeveniments culturals, per a anar de compres, etc.) s\u2019identifiqui amb l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un ens de govern metropolit\u00e0.<br \/>F. La realitat metropolitana requereix una agenda pr\u00f2pia separada de la qual poden definir els respectius municipis. L\u2019AMB compta amb una \u00e0rea encarregada de la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica i des de 1986 amb el Institut d\u2019estudis regionals i metropolitans de Barcelona, i tamb\u00e9 amb el Pla Estrat\u00e8gic Metropolit\u00e0 de Barcelona, PEMB.<br \/>G. Cal treballar de manera decidida en les pol\u00edtiques de foment de l\u2019activitat econ\u00f2mica i innovaci\u00f3. Cal atreure ind\u00fastria, cl\u00fasters, fomentar el teletreball, i afavorir el coliving amb la finalitat d\u2019aconseguir talent. L\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona, i no sols Barcelona, ha de promocionar-se com un lloc idoni per a treballar i desenvolupar les activitats econ\u00f2miques, avui basades primordialment en el talent, i ja no en necessitats d\u2019inversi\u00f3 intensiva de capital.<br \/>De la mateixa manera s\u2019han d\u2019atreure fires, esdeveniments esportius, congressos cient\u00edfics.<br \/>H. Les relacions exteriors s\u00f3n tamb\u00e9 importants. L\u2019AMB ha de ser un interlocutor actiu en les relacions amb la Generalitat, amb l\u2019administraci\u00f3 de l\u2019Estat, amb la Uni\u00f3 Europea i amb les organitzacions internacionals. L\u2019exercici d\u2019algunes compet\u00e8ncies de l\u2019AMB, com les relatives a transport, cicle de l\u2019aigua, medi ambient o habitatge, no s\u00f3n possibles sense comptar amb les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques i administratives superiors. Cal participar en la definici\u00f3 d\u2019aquestes pol\u00edtiques, i despr\u00e9s assumir la seva aplicaci\u00f3 en el territori metropolit\u00e0 Per a aix\u00f2 seria convenient institucionalitzar formes de participaci\u00f3, i guanyar-se el dret a ser consultada i a veure reconegudes les propostes pel prestigi de les aportacions. L\u2019AMB tamb\u00e9 ha de ser un element de projecci\u00f3 exterior dels municipis que la componen, i de la instituci\u00f3 metropolitana com a tal, com a ens que juga en la lliga dels grans ens locals supramunicipals.<br \/>I. Les administracions han perdut el domini de la ci\u00e8ncia, del saber i de la capacitat d\u2019inversi\u00f3 necess\u00e0ria per a atendre necessitats p\u00fabliques. La recent lluita contra la pand\u00e8mia del Covid19 ho ha posat de manifest. Un excel\u00b7lent sistema de sanitat p\u00fablica, encara que \u00e9s cert que, maltractat en els \u00faltims anys, ha hagut d\u2019acudir al mercat a proveir-se de mitjans, ha utilitzat centres assistencials privats, i la vacuna s\u2019ha produ\u00eft des del sector privat. La governan\u00e7a metropolitana ha de recon\u00e8ixer aquesta realitat i ha de fomentar els mitjans de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privada, CPP, ja sigui a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 d\u2019empreses mixtes o del recurs als contractes de serveis o de concessi\u00f3 de serveis. La conclusi\u00f3 \u00e9s que les \u00e0rees metropolitanes s\u00f3n subjectes p\u00fablics d\u2019especial rellev\u00e0ncia en el m\u00f3n globalitzat actual. Com a agrupacions de municipis governen al servei d\u2019\u00e0mplies col\u00b7lectivitats de ciutadans i ciutadanes, havent de donar resposta als desafiaments propis de les grans conurbacions amb la finalitat d\u2019aconseguir una societat interna inclusiva i igualit\u00e0ria. Per\u00f2 al seu torn han de ser subjectes actius del desenvolupament econ\u00f2mic de tot el seu territori en un escenari mundial competitiu, tractant d\u2019atreure capital i talent. La dimensi\u00f3 metropolitana \u00e9s necess\u00e0ria per a poder competir en l\u2019assoliment d\u2019aquests fins.<br \/>La nova governan\u00e7a metropolitana no requereix imperativament reformes territorials ni canvis d\u2019estructures administratives, sin\u00f3 pol\u00edtics capa\u00e7os i compromesos amb el desenvolupament de la potencialitat de l\u2019ens ja existent, que superin recels anteriors i treballin de manera solid\u00e0ria internament, i com una unitat en la projecci\u00f3 externa de l\u2019ens metropolit\u00e0, comptant per a tot aix\u00f2 amb la capacitat, els mitjans i el talent del sector privat.<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\"><h4>\u201cActualment,\u00a0tot sembla indicar que l'AMB no respon a les seves potencialitats ni al que es requereix d'un ens d'aquesta naturalesa.\u201d<\/h4><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Jos\u00e9 Antonio Donaire<\/strong>, ge\u00f2graf i professor de la Universitat de Girona, repassa la hist\u00f2ria de les ciutats per constatar que no va ser fins als anys 70 que es constitu\u00efren moltes de les administracions metropolitanes contempor\u00e0nies, com la de Jakarta o la de Rio de Janeiro. A Espanya, les dues ciutats que primer van adoptar una organitzaci\u00f3 d\u2019\u00e0mbit supramunicipal van ser Val\u00e8ncia i Bilbao. Mentre que el Pla General d\u2019Ordenaci\u00f3 Comarcal de Bilbao (\u2018el Gran Bilbao\u2019) va ser aprovat el 1945, els l\u00edmits del Gran Val\u00e8ncia foren acordats dos anys despr\u00e9s. El Pla General d\u2019Ordenaci\u00f3 Urbana de la Regi\u00f3 Metropolitana de Madrid s\u2019aprov\u00e0 el 1963. S\u00f3n els antecedents dels plans de Bilbao i Val\u00e8ncia, aix\u00ed com el primer projecte de Madrid els que propiciaren la proposta del primer disseny metropolit\u00e0 de Barcelona, el Pla Comarcal de 1953. Despr\u00e9s d\u2019un primer intent de salt d\u2019escala, que \u00e9s el Pla Director de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona de 1966, en el que els 27 municipis del pla de 1953 passaven a ser 162, es va aprovar, el 1974 s\u2019aprova l\u2019Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, integrada (com el Pla Comarcal de 1953) per 27 municipis. La nova entitat integra les compet\u00e8ncies de planejament i tota una s\u00e8rie de serveis que poden tenir una l\u00f2gica supramunicipal, com l\u2019abastament d\u2019aig\u00fces, el sanejament, els residus o els cementiris. Amb aquest nou marc administratiu, s\u2019acorda el Pla General Metropolit\u00e0 integrat pels 27 municipis que havia fixat el pla de 1953. Les Lleis d\u2019Ordenaci\u00f3 Territorial de 1987 desactiven la Corporaci\u00f3, proposen la creaci\u00f3 d\u2019ens supramunicipal de gesti\u00f3 de determinats serveis i plantegen el model de comarca com a sistema d\u2019organitzaci\u00f3 descentralitzat alternatiu. L\u2019antiga Corporaci\u00f3 queda, per tant, trencada en diverses comarques. Hi ha dues entitats que assumeixen funcions metropolitanes: L\u2019Entitat Metropolitana del Transport i l\u2019Entitat del Medi Ambient, amb l\u00edmits diferents (una integra 18 municipis i l\u2019altra 33) i amb sistemes de governan\u00e7a tamb\u00e9 diferents. Poc despr\u00e9s es va crear una mancomunitat de municipis metropolitans, una mena de Pla B per mantenir el caliu del projecte metropolit\u00e0. Aquesta mancomunitat estava integrada per 31 municipis i tenia, a banda de les funcions cl\u00e0ssiques de coordinaci\u00f3 de serveis, la voluntat de pensar el futur en com\u00fa dels municipis metropolitans.<br \/>El pols entre la Generalitat i l\u2019ens metropolit\u00e0 va viure un nou episodi en el moment en qu\u00e8 Maragall assoleix la Presid\u00e8ncia de la Generalitat. El primer pas va ser l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019un nou Estatut de 2006, que proposava una nova organitzaci\u00f3 territorial, amb una menci\u00f3 expl\u00edcita a l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0. L\u2019article 93 del nou Estatut explicitava les entitats supramunicipals i, m\u00e9s concretament, les metropolitanes. El 2010 el Parlament aprova per unanimitat la Llei de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis. Exactament 23 anys despr\u00e9s de la LOT, es creava de nou un ens d\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0, que recollia en ess\u00e8ncia la suma de les compet\u00e8ncies dels dos ens supramunicipals (EMT i EMA), aix\u00ed com els de la mancomunitat.<br \/>Aix\u00ed, s\u2019inicia la darrera etapa del projecte metropolit\u00e0. L\u2019ens \u00e9s relativament eficient en la coordinaci\u00f3 de les pol\u00edtiques urban\u00edstiques i en la prestaci\u00f3 de serveis de car\u00e0cter supramunicipal, per\u00f2 encara est\u00e0 mancat d\u2019un sistema relativament aut\u00f2nom de gesti\u00f3, d\u2019una major concreci\u00f3 dels \u00e0mbits competencials i d\u2019una gesti\u00f3 que superi el predomini de la l\u00f2gica urban\u00edstica.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Aquests s\u00f3n els reptes pendents de l\u2019\u00c0rea Metropolitana:<br \/>1. L\u2019AMB \u00e9s essencialment un ens amb una vocaci\u00f3 urban\u00edstica. La l\u00f2gica metropolitana opera en molts altres \u00e0mbits que tenen molt menys recorregut en l\u2019ens. El plantejament dels grans reptes de futur pot ser un eix per ampliar la funci\u00f3 de l\u2019AMB: la nova mobilitat, el dret a l\u2019habitatge, els l\u00edmits del turisme, la nova log\u00edstica, la captaci\u00f3 de noves professions\u2026<br \/>2. L\u2019AMB necessita un sistema de dues corones, una primera \u00e0rea de relacions urbanes i una segona, de car\u00e0cter polic\u00e8ntric, amb els l\u00edmits de la regi\u00f3 metropolitana. El desenvolupament de les vegueries facilitaria aquest sistema dual de relacions.<br \/>3. Pol\u00edticament, la creaci\u00f3 d\u2019un ens metropolit\u00e0 amb m\u00e9s del 40% de la poblaci\u00f3 i prop de la meitat del PIB del pa\u00eds ha estat sempre vist com una amena\u00e7a. La complexa situaci\u00f3 de la pol\u00edtica catalana ha dilu\u00eft la unanimitat de la Llei de l\u2019AMB vigent. Per\u00f2 sense un pacte pol\u00edtic ampli (que incorpori el m\u00e0xim possible de forces pol\u00edtiques de l\u2019arc parlamentari) el projecte estar\u00e0 sempre limitat per les pressions bottom up de la Generalitat i els municipis.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Un altre dels fronts que ha d\u2019abordar l\u2019AMB \u00e9s l\u2019imperatiu ecol\u00f2gic. <strong>Vicente Guallart,<\/strong> arquitecte, director de Guallart Architects. Institut d\u2019Arquitectura Avan\u00e7ada de Catalunya, apunta que el gran repte dels centres urbans per als pr\u00f2xims anys \u00e9s convertir-se en un territori que fomenti la vida i combati les desigualtats de la nostra societat. La Uni\u00f3 Europea es va fixar l\u2019any passat el repte d\u2019aconseguir que Europa sigui un continent d\u2019Emissions Zero de cara a l\u2019any 2050. I perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible ha definit diferents objectius, comen\u00e7at per una reducci\u00f3 de les emissions del 55% d\u2019aqu\u00ed al 2030. Tot un repte perqu\u00e8, malgrat les repetides declaracions d\u2019\u201cemerg\u00e8ncia clim\u00e0tica\u201d, l\u2019acci\u00f3 del dia a dia de la majoria de les nostres administracions encara est\u00e0 basada en el \u201cbusiness as usual\u201d. Les bones intencions sense gesti\u00f3 ni pressupostos no detindran el canvi clim\u00e0tic.<br \/>De fet, cada cinquanta anys hi ha un canvi radical en el model de pensar i construir les nostres ciutats. Ara estem en un d\u2019aquests moments. Tal com va oc\u00f3rrer en els anys 1970\u2019s amb la crisi del petroli, la revisi\u00f3 dels postulats moderns i el retorn cap a models compactes vinculats a la ciutat hist\u00f2rica, o en els 1920\u2019s, amb el desenvolupament del model de la ciutat moderna i la fundaci\u00f3 de la Bauhaus. Des d\u2019aquest punt de vista, Barcelona, i especialment la seva \u00c0rea Metropolitana, t\u00e9 una magnifica oportunitat per a impulsar aquest nou paradigma que hauria de sorgir en els 2020\u2019s per a continuar millorant la vida dels seus ciutadans i inspirar al m\u00f3n. D\u2019una banda, t\u00e9 la tradici\u00f3 d\u2019haver impulsat el primer Urbanisme industrial amb el Pla d\u2019Eixample i la Teoria General de la Urbanitzaci\u00f3 de l\u2019enginyer Ildefons Cerda. Tamb\u00e9 t\u00e9 una credibilitat forjada en les \u00faltimes d\u00e8cades a causa de les reformes urbanes amb a la reinvenci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic i l\u2019impuls de l\u2019economia de la innovaci\u00f3 urbana.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Per aix\u00f2, es plantegen els seg\u00fcents reptes:<br \/>1. Biociutats: La principal estrat\u00e8gica passa per definir una visi\u00f3 centrada en superar el model d\u2019urbanisme de la primera i segona revoluci\u00f3 industrial per a abordar una nova manera d\u2019habitar el territori que fomenti la vida en comunitat, de manera que les ciutats segueixin els principis dels sistemes naturals utilitzant els recursos i les tecnologies que han sorgit amb la revoluci\u00f3 digital. Per a aix\u00f2, cal substituir l\u2019actual model urb\u00e0 basat en una economia que importa productes de tot el m\u00f3n i genera residus mentre produeix gran quantitat d\u2019emissions, per un model basat en la bieconomia circular, que fomenta la producci\u00f3 local de recursos utilitzant energies renovables mentre utilitza el potencial de la connectivitat global a trav\u00e9s de les xarxes d\u2019informaci\u00f3.<br \/>2. Ecosistemes regionals. Des d\u2019aquest punt de vista, cal definir una estrat\u00e8gia que abordi el fenomen metropolit\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de les relacions laborals di\u00e0ries, incloent les variables relacionades amb el teletreball, la mobilitat d\u2019alta velocitat, la producci\u00f3 distribu\u00efda de recursos i la gesti\u00f3 dels sistemes naturals. Si s\u2019analitza Barcelona en el context de l\u2019Europa de les regions, no hi ha dubte que el projecte metropolit\u00e0 requereix una visi\u00f3 ecosist\u00e8mica que abasti un territori ampli, de manera que organitzi els fluxos de mat\u00e8ria, aigua, energia, aliments o materials entre els nuclis urbanitzats i el territori agr\u00edcola, log\u00edstic i natural, cap a un model d\u2019autosufici\u00e8ncia connectada pr\u00f2pia dels sistemes naturals.<br \/>3. Construcci\u00f3 en fusta. Un dels elements que millor representa aquest canvi d\u2019era en l\u2019arquitectura i a la ciutat \u00e9s l\u2019emergent desenvolupament de la construcci\u00f3 amb fusta industrialitzada com a principal material per als nous edificis ecol\u00f2gics. Si en el segle XIX el nou material de construcci\u00f3 va ser l\u2019acer, i en el segle XX ha estat el formig\u00f3, en el segle XXI la fusta pot permetre realitzar estructures que, m\u00e9s que produir emissions, siguin embornals de CO2 perqu\u00e8 emmagatzemen el di\u00f2xid de carboni que han absorbit quan creixien els arbres.<br \/>4. Ciutats de baixa mobilitat. Les ciutats de baixes emissions seran ciutats de baixa mobilitat, superant el paradigma industrial que fomentava que els ciutadans haguessin de despla\u00e7ar-se constantment entre els seus llocs d\u2019habitatge, treball o oci. Per a aix\u00f2, no sols \u00e9s necessari fomentar els sistemes de transport p\u00fablic, compartit o ciclista, sin\u00f3 que \u00e9s necessari impulsar un model urb\u00e0 que superi la idea de centre i la perif\u00e8ria, a partir d\u2019un model urb\u00e0 distribu\u00eft format per barris productius on s\u2019hi pot viure, treballar i descansar.<br \/>5. Reindustrialitzaci\u00f3 digital. Aix\u00ed mateix, \u00e9s possible impulsar la reindustrialitzaci\u00f3 digital de Barcelona utilitzant processos de fabricaci\u00f3 robotitzats que usen impressi\u00f3 en 3d o tecnologies similars, que s\u00f3n m\u00e9s precisos, eficients i flexibles. Aix\u00f2 demostraria un nou tipus de lideratge que va mes all\u00e0 de l\u2019economia digital, basat en els serveis propis del 22@. La fabricaci\u00f3 digital i els seus processos associats \u00e9s el gran fenomen emergent en qualsevol mena d\u2019ind\u00fastria, perqu\u00e8 permet ser m\u00e9s flexible i realitzar productes personalitzats.<br \/>6. Edificis autosuficients. Seguint el paradigma de les biociutats, caldria pensar les ciutats com a boscos i els edificis com a arbres. Si es volen desenvolupar ciutats que absorbeixin CO\u2082 i fomentin la vida i la biodiversitat, cal construir edificis que generin l\u2019energia que consumeixen a trav\u00e9s de sistemes renovables i que reciclin les seves aig\u00fces per a produir naturalesa i aliments en el propi edifici. Els edificis, m\u00e9s que ser \u201cm\u00e0quines d\u2019habitar\u201d tal com els definia el paradigma modern del segle XX, han de ser \u201corganismes per a viure\u201d connectats amb tots els sistemes naturals que els envolten, de manera que fomentin la vida humana en comunitat. Si l\u2019habitatge, i especialment l\u2019habitatge social en lloguer \u00e9s un dels grans reptes de la Barcelona metropolitana, no cal conformar-se amb fer moltes, sin\u00f3 que cal fer-les b\u00e9.<br \/>7. Naturalesa urbana. La Barcelona de l\u2019\u00c0rea Metropolitana cont\u00e9 una superf\u00edcie d\u2019espais naturals que supera el 50%. No obstant aix\u00f2, de la mateixa manera que es va abordar l\u2019obertura la mar a Barcelona en la d\u00e8cada dels 80\u2019s, no hi ha hagut la voluntat utilitzar el Parc de Collserola, la Serralada del Litoral o el Parc del Garraf com a impulsors de la renaturalitzaci\u00f3 urbana de tota l\u2019estructura urbana metropolitana. Aix\u00ed mateix, el riu Bes\u00f3s (i tamb\u00e9 el Llobregat) requereix d\u2019un projecte que transformi aquests corredors biol\u00f2gics en espais urbans que concentrin en les seves fa\u00e7anes habitatges, equipaments i nous espais productius desenvolupats a partir dels nous principis anteriorment enunciats.<br \/>Aquests s\u00f3n, sens dubte, grans reptes de la Barcelona Metr\u00f2polis definida com una Biociutat.<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\"><h4>\u201cEl gran repte dels centres urbans per als pr\u00f2xims anys \u00e9s convertir-se en un territori que fomenti la vida i combati les desigualtats de la nostra societat.\u201d<\/h4><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Roser Fern\u00e1ndez<\/strong>, directora general de la Uni\u00f3 Catalana d\u2019Hospitals i presidenta de la Comissi\u00f3 d\u2019Atenci\u00f3 a les Persones, de Salut i Social de Foment del Treball considera que les delimitacions territorials haurien de respondre a la millor manera d\u2019organitzar administrativament els serveis p\u00fablics a la ciutadania. Tanmateix el centre del debat s\u00f3n els conflictes pel poder pol\u00edtic i administratiu entre territoris i ciutats.<br \/>La regi\u00f3 metropolitana o vegueria de Barcelona, amb prop de m\u00e9s de 5 milions d\u2019habitants, per la seva extensi\u00f3 i diversitat, esdev\u00e9 un clar contrap\u00e8s per a la planificaci\u00f3 i gesti\u00f3 de serveis p\u00fablics de responsabilitat auton\u00f2mica. I aquest \u00e9s un altre dels conflictes pol\u00edtics que es plantegen sobre la q\u00fcesti\u00f3.<br \/>En tot cas, un principi que haur\u00edem de compartir \u00e9s que les estructures administratives territorials han d\u2019estar al servei de les persones i no a la inversa, i que no podem provocar inflaci\u00f3 de nivells que no aporten valor per motius de repartiment de joc. Si ens centrem en el concepte Salut de l\u2019OMS que la defineix no nom\u00e9s com l\u2019abs\u00e8ncia de la malaltia sin\u00f3 tamb\u00e9 com un complet estat de benestar f\u00edsic i emocional, dif\u00edcilment podem segmentar l\u2019atenci\u00f3 a les persones en serveis sanitaris i socials.<br \/>A partir d\u2019aqu\u00ed algunes reflexions sobre el valor de la territorialitat:<br \/>\u2013 La bondat de la descentralitzaci\u00f3 en la planificaci\u00f3 i la gesti\u00f3 dels serveis sanitaris i socials per apropar-se a la necessitats de la diversitat territorial.<br \/>\u2013 La bondat de l\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria en unes noves pol\u00edtiques de salut que no nom\u00e9s han d\u2019atendre la malaltia o la depend\u00e8ncia, sin\u00f3 que han d\u2018avan\u00e7ar-se a actuar preventivament per disminuir els risc a emmalaltir, procurar la salut i l\u2019autonomia personal, aix\u00ed com minimitzar les desigualtats territorials.<br \/>\u2013 La necessitat d\u2019apostar per la Salut en totes les pol\u00edtiques: salut, educaci\u00f3, habitatge, mobilitat, etc., i per tant la plena integraci\u00f3 en les pol\u00edtiques locals.<br \/>\u2013 La necess\u00e0ria coordinaci\u00f3 territorial de la gesti\u00f3 de les rutes assistencials, sanit\u00e0ries i socials, per garantir la continu\u00eftat assistencial a les persones. I en aquest cas en concret, on les compet\u00e8ncies en els serveis sanitaris s\u00f3n auton\u00f2miques i les compet\u00e8ncies en serveis socials compartides amb els municipis, el valor de les comissions territorials de coordinaci\u00f3 resulta estrat\u00e8gic.<br \/>Tanmateix, el model organitzatiu del sistema de salut a Catalunya t\u00e9 una idiosincr\u00e0sia pr\u00f2pia en la que el Servei Catal\u00e0 de la Salut i les regions sanit\u00e0ries s\u00f3n l\u2019administraci\u00f3 referent per a la planificaci\u00f3 el finan\u00e7ament, la contractaci\u00f3 i l\u2019avaluaci\u00f3 de la cartera de serveis a una xarxa de provisi\u00f3 de serveis sanitaris i sociosanitaris (SISCAT).<br \/>Una xarxa amb serveis descentralitzats, de proximitat, que treballa coordinadament i en la que els criteris que han de prevaldre van molt m\u00e9s enll\u00e0 de les delimitacions territorials. La descentralitzaci\u00f3 en la gesti\u00f3 dels serveis p\u00fablics \u00e9s clau, sobretot per donar resposta a la diversitat territorial, per\u00f2 sense caure en el risc del localisme o la pol\u00edtica de campanar.<br \/>I com compaginar-ho tot plegat? Probablement no fragmentant m\u00e9s compet\u00e8ncies entre nivells d\u2019administraci\u00f3, i apostar per espais de cogovernan\u00e7a i participaci\u00f3. L\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria i preventiva, la salut poblacional, s\u2019ha de gestionar des de la proximitat territorial amb la participaci\u00f3 del m\u00f3n local. La planificaci\u00f3 del sistema de salut, la seva cartera de serveis, vetllar per la qualitat, l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i l\u2019equitat \u00e9s una responsabilitat de pa\u00eds, que requereix coneixement cl\u00ednic, bon govern i gesti\u00f3.<br \/>La realitat de la coordinaci\u00f3 territorial de serveis sanitaris i socials en l\u2019\u00e0mbit de la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona, pot ser un bon exemple de coordinaci\u00f3 interadministrativa perqu\u00e8 recull la realitat de la diversitat poblacional, dels dispositius de proximitat i tamb\u00e9 de refer\u00e8ncia.<br \/>En l\u2019\u00e0mbit de la prestaci\u00f3 de serveis p\u00fablics no forcem la discussi\u00f3 pol\u00edtica, administrativa i estructural. Forcem la coordinaci\u00f3 per a l\u2019accessibilitat i la qualitat dels serveis a les persones.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">La pand\u00e8mia mundial del covid, per\u00f2 ja s'arrossegava des de la darrera d\u00e8cada, ha posat de manifest, segons <strong>Felipe Campos Rubio<\/strong>, Director General Associaci\u00f3 Educativa Itaca LH, la import\u00e0ncia d\u2019assolir un consens entre les diferents sensibilitats socials per a la construcci\u00f3 de la ciutat. Ja no parlem nom\u00e9s del valor de les \u201cpedres\u201d que fan ciutats, sin\u00f3 tamb\u00e9 del fet social i la forma en qu\u00e8 orientem els reptes en mat\u00e8ria d\u2019habitatge, sostenibilitat, treball, educaci\u00f3\u2026 Totes aquestes accions determinaran l\u2019estabilitat per poder escometre la transformaci\u00f3 de Barcelona, i s\u00f3n determinants per harmonitzar el desenvolupament econ\u00f2mic i social per tal de convertir-la en un espai d\u2019oportunitats.<br \/>No podem debatre sobre el fet social d\u2019una metr\u00f2poli per a les persones sense assenyalar que qualsevol acci\u00f3 i redefinici\u00f3 del territori, necessita primer un bon diagn\u00f2stic exhaustiu seguit d\u2019un pla d\u2019acci\u00f3 conjunt.<br \/>Fer la fotografia de la situaci\u00f3 actual pot ajudar-nos a entendre les nostres debilitats com a societat. Sense cap dubte, el covid ha sacsejat el nostre present i tamb\u00e9 el nostre futur. Aquesta situaci\u00f3 global amb clara incid\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit local, als barris de les nostres ciutats, posa de manifest com la majoria de la poblaci\u00f3 viu a les metr\u00f2polis, un fet que no es pot desvincular del fet social a l\u2019\u00e0rea metropolitana.<br \/>\u00c9s en aquest \u00e0mbit on es produeix un debat profund entre ciutats constru\u00efdes per ser viscudes o per ser consumides, per ser habitades o per especular, per garantir els drets en termes de just\u00edcia social o de gentrificaci\u00f3. I aquest debat no es veu afectat \u00fanicament en termes locals, hi ha una clara relaci\u00f3 amb la cooperaci\u00f3 entre els diferents actors (a data d\u2019avui no hem superat el discurs de bons i dolents, purs i interessats), i posar al centre de les pol\u00edtiques p\u00fabliques la persona en totes les seves dimensions, el ciutad\u00e0 amb els drets adquirits pel fet de viure en un territori. Tampoc es poden desvincular del debat metropolit\u00e0 els factors associats al canvi clim\u00e0tic i els l\u00edmits ambientals del planeta, en termes de mobilitat sostenible, emissions, tractament de l\u2019aigua i garantia a l\u2019acc\u00e9s en termes de qualitat i excel\u00b7l\u00e8ncia. En moments com els que est\u00e0 vivint actualment la humanitat a les ciutats, el fet social dels individus \u00e9s tamb\u00e9 el fet social a la metr\u00f2poli.<br \/>La vida a les grans metr\u00f2polis es pot veure des de diferents punts de vista, per\u00f2 la darrera crisis sanit\u00e0ria, social i econ\u00f2mica deixa els col\u00b7lectius que pateixen en una situaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable i dram\u00e0tica, a la denominada UCI social. Les dades parlen per s\u00ed soles: al 2021 hi haur\u00e0 m\u00e9s de 150 milions de persones que es trobaran en una situaci\u00f3 de pobresa extrema.<br \/>El combat contra el covid, la recessi\u00f3 i el canvi clim\u00e0tic deixen el futur de la humanitat en una situaci\u00f3 profundament greu, i aquesta situaci\u00f3 t\u00e9 un nom propi: pobresa. Les r\u00e0tios tornaran a repuntar per primera vegada des de 1990 a escala global. El Banc Mundial calcula que es superaran els 150 milions de persones que subsisteixen amb menys de 1,90 d\u00f2lars al dia l\u2019any 2021. Nacions Unides anticipa que entre 240 i 490 milions de persones de 70 pa\u00efsos diferents entraran en pobresa \u201cmultidimensional\u201d, i assenyala que aquesta cat\u00e0strofe humanit\u00e0ria s\u2019agreuja si afegim la variable del canvi clim\u00e0tic.<br \/>La majoria dels pa\u00efsos que han vist repuntar els seus \u00edndexs de pobresa extrema ja registraven taxes m\u00e9s que notables abans de l\u2019arribada de la pand\u00e8mia del covid. A m\u00e9s, les nacions de rendes mitjanes tamb\u00e9 han vist elevar-se notablement els seus registres, al voltant del 82%.<br \/>La converg\u00e8ncia de la crisi sanit\u00e0ria del covid, les pressions dels conflictes armats i del canvi clim\u00e0tic posa en risc extrem l\u2019objectiu d\u2019acabar amb la pobresa el 2030 si no s\u2019activen de forma immediata accions pol\u00edtiques d\u2019impacte i sincronitzades internacionalment. Si no \u00e9s aix\u00ed, la taxa de pobresa extrema se situar\u00e0 encara en el 7% al final de la d\u00e8cada que tot just acabem d\u2019iniciar. Especialment per l\u2019increment en les grans ciutats, on es traslladaran els majors repunts de la pobresa, fins ara m\u00e9s vinculades a les \u00e0rees rurals.<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\"><h4>\u201cTot apunta cap a la cooperaci\u00f3 territorial i la superaci\u00f3 d'antigues barreres amb el fet social com a bandera.\u201d<\/h4><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p style=\"text-align: justify;\">Aquestes dades i diagn\u00f2stic ens ajuden a arribar, com d\u00e8iem abans, a la necessitat d\u2019elaborar un pla d\u2019acci\u00f3 concret. \u00c9s el moment de la cooperaci\u00f3, \u00e9s el moment de la metr\u00f2poli. Aix\u00ed, tot apunta cap a la cooperaci\u00f3 territorial i la superaci\u00f3 d\u2019antigues barreres amb el fet social com a bandera, cosa que ens convida a corregir debilitats democr\u00e0tiques, un pas imprescindible per generar un nou escenari metropolit\u00e0 a Barcelona.<br \/>Es perfila aix\u00ed el repte del pla d\u2019acci\u00f3: transitar cap a una esfera de democr\u00e0cia metropolitana amb capacitat pol\u00edtica per construir i promoure el fet social a la vida de la metr\u00f2poli. Si bona part dels reptes de futur s\u2019expressen avui a l\u2019escala metropolitana, semblaria coherent definir una agenda \u00e0mplia de pol\u00edtiques de resposta de tots els municipis membres, amb el conjunt dels actors que operen al territori, amb visi\u00f3 empresarial per\u00f2 tamb\u00e9 comptant amb el Tercer Sector. Una nova construcci\u00f3, un nou model amb una naturalesa pol\u00edtica i una maduresa democr\u00e0tica i participativa en el qual l\u2019inter\u00e8s superior del ciutad\u00e0 sigui la principal prioritat.<br \/>Superar aquesta visi\u00f3 individualista propiciaria que la xarxa de barris i ciutats fossin m\u00e9s din\u00e0miques, que les fractures urbanes persistents i els nous eixos de vulnerabilitat social relacionats amb l\u2019habitatge, la precarietat laboral i l\u2019acci\u00f3 social, tinguessin una resposta multiplicadora en un territori que ha superat l\u2019esquema de jerarquia espacial entre Barcelona i una corona crescuda amb l\u00f2gica de perif\u00e8ria. La metr\u00f2poli de Barcelona marcada pel fet social trencaria amb la idea d\u2019una AMB de municipis desconnectats, centrats \u00fanicament en els seus propis projectes de ciutat, en qu\u00e8 el ciutad\u00e0 \u00e9s emmarcat nom\u00e9s segons el seu codi postal. Entramats d\u2019identitats municipals, sense cap sentiment de pertinen\u00e7a, una realitat que cal fer evolucionar vers un nou model metropolit\u00e0, de relacions que cal recon\u00e8ixer i governar amb lideratges renovats.<br \/>Per tant, podem concloure que el context actual ens convida a reflexionar profundament sobre les relacions, a incorporar el fet social a l\u2019acci\u00f3 governamental en el marc d\u2019una clara cooperaci\u00f3 p\u00fablic privada en un nou acord metropolit\u00e0, que impliqui noves pol\u00edtiques metropolitanes de redistribuci\u00f3 social, construcci\u00f3 urbana i comprom\u00eds contra el canvi clim\u00e0tic.<br \/>Per\u00f2 aquest nou espai pol\u00edtic m\u00e9s cooperatiu reclama, doncs, un fet determinant, un nou marc de governan\u00e7a, de nous lideratges compartits, una nova matriu relacional entre els municipis articulada amb components supramunicipals d\u2019\u00e0mplies compet\u00e8ncies metropolitanes, que faci possible construir la gran Metr\u00f2poli de Barcelona amb un fet social propi al servei de les persones.<\/p><p>[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\"off|off|on\" admin_label=\"Text entrada tablet i m\u00f2bil\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font=\"Averta regular||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_line_height=\"1.2em\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\"]<\/p><p><strong>Per Joaqu\u00edn Tornos Mas, Catedr\u00e0tic de Dret Administratiu, UB.<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">I. En l'actualitat m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 mundial viu en \u00e0rees urbanes, i aquesta proporci\u00f3 segurament s'anir\u00e0 incrementant en els pr\u00f2xims anys. Aquestes \u00e0rees es constitueixen en motors del creixement econ\u00f2mic i d'innovaci\u00f3, per\u00f2 al mateix temps han de fer front a greus mancances de serveis socials i infraestructures, generen problemes de mobilitat i acreixen els problemes mediambientals.<br \/>Aquesta realitat metropolitana ha estat present en el cas de Barcelona i el seu entorn des de fa molts anys. El Decret llei 5\/1974 de 26 d'agost va crear l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, regida com una Corporaci\u00f3 Metropolitana, com a entitat local supramunicipal. El seu impuls i potenciaci\u00f3 per l'alcalde Pascual Maragall va portar a l'enfrontament amb el President de la Generalitat Jordi Pujol, que veia en aquesta entitat un contrapoder al d'una Generalitat encara incipient. La llei 7\/1987 del 4 d'abril va suprimir la EMM, i va crear dos \u00e0mbits funcionals metropolitans diversos (l'entitat metropolitana del transport i l'entitat metropolitana de serveis hidr\u00e0ulics i del tractament de residus). L'Estatut d'Autonomia, llei org\u00e0nica 6\/2006 de 19 de juliol, va impulsar en el seu article 93 la creaci\u00f3 d'un nou ens territorial que institucionalitz\u00e9s de nou, i amb m\u00e9s for\u00e7a, la realitat metropolitana de Barcelona. Anys m\u00e9s tard es va donar resposta a aquesta voluntat metropolitana amb la creaci\u00f3 de l'\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, AMB, mitjan\u00e7ant la llei 31\/2010.<br \/>L'article 1,2 de la llei defineix el nou ens com a ens local supramunicipal de car\u00e0cter territorial integrat pels municipis de la urbanitzaci\u00f3 de Barcelona. L'article 14 enumera les compet\u00e8ncies d'aquest nou ens, mentre que l'article 13,2 afirma que \u201cla AMB pot prestar els serveis i promoure les activitats que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions dels municipis que la integren\u201d.<br \/>Cal destacar dues idees b\u00e0siques d'aquests dos preceptes. L'AMB \u00e9s un ens local territorial, per tant, es configura com una instituci\u00f3 local amb finalitats generals, per la qual cosa de conformitat amb el principi de subsidiarietat ha de poder disposar d'amplis poders i compet\u00e8ncies per a poder dur a terme tot el que sigui d'inter\u00e8s dels municipis que la componen, tot all\u00f2 que pot gestionar de forma m\u00e9s eficient que els nivells territorials inferiors i superiors. Per aix\u00f2, la llei de 2010 duu a terme una atribuci\u00f3 \u201cforta\u201d de compet\u00e8ncies. Per\u00f2, d'altra banda, l'AMB est\u00e0 integrada pels municipis del seu \u00e0mbit territorial, per la qual cosa aquest ens local no \u00e9s exponencial d'una col\u00b7lectivitat metropolitana de ciutadans, encara per construir, sin\u00f3 que ha d'actuar al servei de les necessitats i aspiracions dels municipis que la componen. Uns municipis que precisen d'un ens supramunicipal que ajudi a la millor prestaci\u00f3 dels seus serveis.<br \/>Aquesta configuraci\u00f3 jur\u00eddica de l'ens metropolit\u00e0 explica que el seu govern es tri\u00ef de manera indirecta i s'estructuri sobre la base de quatre \u00f2rgans fonamentals: el Consell Metropolit\u00e0, el President\/a, la Junta de Govern i la Comissi\u00f3 Especial de Comptes, m\u00e9s el Consell d'Alcaldes. El Consell el componen 90 consellers representant als 36 municipis de l'\u00e0rea (en funci\u00f3 de les respectives poblacions, excepte Barcelona a la qual s'atribueixen de manera directa 25 consellers), sent els alcaldes\/as membres nats del Consell.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Es mant\u00e9 aix\u00ed un model de dos nivells, que reconeix la primacia del nivell municipal, i que constitueix el poder metropolit\u00e0 a partir de la cooperaci\u00f3 municipal. Aquesta mateixa configuraci\u00f3 determina els problemes de la seva governan\u00e7a als quals al\u00b7ludirem m\u00e9s endavant.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">II.- Tenint en compte la realitat metropolitana de Barcelona i la seva actual institucionalitzaci\u00f3: Quins s\u00f3n els reptes que avui s'exigeixen a aquest ens institucional que anomenem \u00c0rea Metropolitana de Barcelona? Com ha de governar-se el territori metropolit\u00e0 en el m\u00f3n actual, un m\u00f3n globalitzat i altament competitiu, amb crisi de legitimitat de les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques, amb una societat complexa que accedeix a una informaci\u00f3 desbocada i que mant\u00e9 alts nivells de desigualtat i de persones en risc d'exclusi\u00f3 social?<br \/>Creiem que pot afirmar-se que, malgrat<span style=\"text-decoration: underline;\">\u00a0els esfor\u00e7os del personal i funcionaris de l'AMB, tot sembla indicar que la instituci\u00f3 no respon a les seves potencialitats ni al que es requereix d'un ens d'aquesta naturalesa<\/span>. Les necessitats de la poblaci\u00f3 de l'\u00e0rea s'han anat incrementant, i tamb\u00e9 les desigualtats internes. La competitivitat entre \u00e0rees o \u00e0mbits territorials similars als de l'AMB s'ha incrementat en un m\u00f3n globalitzat. Les maneres de governar i de gestionar el territori s'han transformat. La crisi econ\u00f2mica ha incidit en la manera de fer pol\u00edtica.<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;\"><h3>\u201cActualment,\u00a0tot sembla indicar que l'AMB no respon a les seves potencialitats ni al que es requereix d'un ens d'aquesta naturalesa.\u201d<\/h3><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><div><p>\u00a0<\/p><p>\u00a0<\/p><p>\u00a0<\/p><p style=\"text-align: justify;\">L'exercici del \u201cpoder\u201d metropolit\u00e0, constitu\u00eft per les seves \u00e0mplies compet\u00e8ncies, ha de ser exercit des de la convicci\u00f3 que moltes de les seves decisions han de ser fruit del consens intern amb els municipis que integren l'AMB i de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres territoris superiors, i ha de comptar ineludiblement amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del sector privat. El necessari creixement inclusiu i sostenible requereix el consens amb els altres actors institucionals i socials.<br \/>Aquesta nova realitat exigeix, ja sense demora, reflexionar sobre la governan\u00e7a metropolitana i adoptar noves formes d'actuaci\u00f3. Per a ajudar a aquesta reflexi\u00f3 formulem una s\u00e8rie de propostes generals que parteixen del model institucional actual. No abordem, per tant, dues q\u00fcestions d'indiscutible inter\u00e8s per\u00f2 que exigirien nous consensos tal vegada avui inassolibles. Em refereixo a l'ampliaci\u00f3 de l'\u00e0mbit territorial per a ocupar el territori de l'anomenada Regi\u00f3 Metropolitana, i d'altra banda establir l'elecci\u00f3 directa dels representants metropolitans amb la fi \u00faltima de crear una gran ciutat.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Acceptant, doncs, el marc institucional actual, proposem les seg\u00fcents l\u00ednies de reflexi\u00f3:<\/p><p style=\"text-align: justify;\">A. Recon\u00e8ixer, per a superar-les, les desconfiances existents que han condicionat l'esdevenir de la realitat metropolitana de Barcelona. D'una banda, la desconfian\u00e7a dels municipis, en particular els m\u00e9s petits respecte de Barcelona, i per un altre la desconfian\u00e7a de la Generalitat respecte d'una AMB forta que actu\u00ef com a contrapoder del govern auton\u00f2mic. De fet, van ser aquestes dues desconfiances les que van acabar amb el projecte de l'alcalde Maragall.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Per a superar aquest estat de coses cal assumir que la perif\u00e8ria no ha d'estar al servei de Barcelona, i Barcelona ha d'assumir que necessita la perif\u00e8ria. Els municipis que integren l'AMB han d'entendre que l'AMB \u00e9s necess\u00e0ria per a una millor prestaci\u00f3 dels seus serveis i per al respectiu creixement econ\u00f2mic, al mateix temps que potencia una projecci\u00f3 exterior de la realitat metropolitana que tamb\u00e9 els beneficia. S'ha d'actuar de manera solid\u00e0ria internament i competitivament de manera unit\u00e0ria cap a l'exterior. Cada alcalde ha d'assumir que treballar a favor de la AMB \u00e9s treballar al servei dels seus ciutadans.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">La Generalitat de Catalunya ha de fer del creixement de l'AMB un objectiu propi i prioritari, perqu\u00e8 aquest territori ha de ser el motor del desenvolupament de la comunitat aut\u00f2noma en el seu conjunt.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">B. L'AMB \u00e9s un ens territorial format per l'agrupaci\u00f3 de municipis, per\u00f2 com a ens local territorial no ha d'oblidar que est\u00e0 al servei d'una col\u00b7lectivitat, d'un conjunt de ciutadans i ciutadanes que tenen problemes comuns. Per aix\u00f2, ha d'entendre's que l'AMB \u00e9s una instituci\u00f3 al servei de la col\u00b7lectivitat metropolitana. L'AMB no ha de veure's com un territori en el qual prestar serveis municipals de manera coordinada. Els \u00f2rgans de govern de la instituci\u00f3 metropolitana han d'exercir les seves funcions al servei d'una col\u00b7lectivitat real de ciutadans\/as la qualitat de vida del qual dep\u00e8n de la seva actuaci\u00f3.<br \/>Com a ens supramunicipal l'AMB tamb\u00e9 ha d'assumir com a funci\u00f3 pr\u00f2pia la necessitat de potenciar la instituci\u00f3 com a entitat que competeix amb altres realitats metropolitanes amb la finalitat d'atreure capital i talent. El creixement econ\u00f2mic de l'AMB permetr\u00e0 desenvolupar noves activitats i millorar les prestacions als ciutadans.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">C. L'organitzaci\u00f3 interna de la AMB hauria de tractar d'equilibrar el centre \u2013perif\u00e8ria. D'una banda, portant \u00f2rgans propis de la AMB per tot el territori metropolit\u00e0 i, per un altre, potenciant tamb\u00e9 la ubicaci\u00f3 de centres universitaris, escoles de negocis, instal\u00b7lacions culturals en tot l'espai metropolit\u00e0.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">D. El govern metropolit\u00e0 requereix un lideratge fort i conven\u00e7ut de la import\u00e0ncia i potencialitats de l'AMB. Qui presideixi l'AMB, i el seu equip de govern, han d'exercir aquest lideratge. Els municipis per la seva part han de veure en l'AMB no sols una ajuda per a la prestaci\u00f3 dels seus serveis als seus respectius ciutadans, sin\u00f3 que han de recon\u00e8ixer els avantatges de la metropolitanizaci\u00f3n de determinats serveis, perqu\u00e8 aix\u00f2 redunda en un millor servei als seus ciutadans. Aix\u00ed, la pol\u00edtica d'habitatge o de transports requereix una dimensi\u00f3 metropolitana, de la mateixa manera que el cicle de l'aigua (subministrament a la poblaci\u00f3, sanejament i reutilitzaci\u00f3) ha de ser prestat a nivell metropolit\u00e0, sense que tingui sentit retornar compet\u00e8ncies en aquest tema als ens municipals.<br \/>El govern metropolit\u00e0 ha de servir per a superar escenaris de complexitat i lluita competencial a nivell municipal. Les compet\u00e8ncies s\u00f3n poders instrumentals per a l'assoliment de fins d'inter\u00e8s general, no una forma de repartiment de poder l'\u00fas exclusiu del qual ha de defensar-se en tot cas. Els municipis han de recon\u00e8ixer els beneficis de la for\u00e7a de l'ens metropolit\u00e0, del govern del qual formen part, en mat\u00e8ries com a ordenaci\u00f3 del territori, habitatge, mobilitat, cicle de l'aigua, residus, defensa del medi ambient.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">E. S'ha de tractar de refor\u00e7ar la legitimitat de l'ens metropolit\u00e0. A aquest efecte se sol defensar l'elecci\u00f3 directa del govern de l'AMB. Sense negar l'inter\u00e8s per aquest debat, com ja hem dit, no proposem en aquest moment aquesta reforma. Per\u00f2 existeixen altres vies que poden refor\u00e7ar la legitimitat de l'AMB. Aix\u00ed, el tractar de crear una consci\u00e8ncia metropolitana entre els ciutadans\/as que viuen en l'\u00e0rea mitjan\u00e7ant la informaci\u00f3 de les actuacions de l'AMB, facilitant la participaci\u00f3 de ciutadans\/as i les seves associacions en el govern de l'AMB. S'ha d'aconseguir que la realitat f\u00e0ctica de la vida metropolitana de molts ciutadans\/as (es desplacen dins de l'AMB per a treballar, per a rebre prestacions sanit\u00e0ries o per a assistir a esdeveniments culturals, per a anar de compres, etc.) s'identifiqui amb l'exist\u00e8ncia d'un ens de govern metropolit\u00e0. L'AMB ha d'aconseguir tamb\u00e9 una legitimaci\u00f3 que si no \u00e9s d'origen sigui d'exercici, aix\u00f2 \u00e9s, que es legitimi per l'efic\u00e0cia de la seva actuaci\u00f3, per la qualitat dels serveis que presta, de manera que els ciutadans vegin en aquesta instituci\u00f3 un \u00f2rgan de govern necessari. Per aix\u00f2 ha de refor\u00e7ar-se i potenciar el personal al seu servei, amb la fi principal de dur a terme tasques de planificaci\u00f3, de regulaci\u00f3 i control dels serveis de la seva compet\u00e8ncia i de projecci\u00f3 exterior.<br \/>L'AMB ha de dur a terme una pol\u00edtica activa de comunicaci\u00f3 cap als seus ciutadans\/as, utilitzant un llenguatge d'explicaci\u00f3 i persuasi\u00f3 sobre les seves activitats en benefici de l'inter\u00e8s general, destacant la seva preocupaci\u00f3 pel bon govern, la transpar\u00e8ncia i la garantia de valors \u00e8tics en la seva actuaci\u00f3 i en la dels ens i empreses privades que treballen amb ella.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">F. La realitat metropolitana requereix una agenda pr\u00f2pia separada de la qual poden definir els respectius municipis. L'AMB compta amb una \u00e0rea encarregada de la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica i des de 1986 amb el Institut d\u2019estudis regionals i metropolitans de Barcelona, i tamb\u00e9 amb el Pla Estrat\u00e8gic Metropolit\u00e0 de Barcelona, PEMB. Tots aquests instruments han de potenciar-se amb la finalitat de recaptar informaci\u00f3 sobre la qual definir les actuacions a dur a terme de manera coordinada. Cal definir avui el que es vol ser dins de cinquanta anys per a comen\u00e7ar a actuar de manera coherent. Els ens municipals han de participar en els processos d'elaboraci\u00f3 d'aquests documents i fer seves les l\u00ednies d'actuaci\u00f3 dissenyades en aquests.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">G. Cal treballar de manera decidida en les pol\u00edtiques de foment de l'activitat econ\u00f2mica i innovaci\u00f3. Cal atreure ind\u00fastria, cl\u00fasters, fomentar el teletreball, i afavorir el coliving amb la finalitat d'aconseguir talent. L'\u00e0rea metropolitana de Barcelona, i no sols Barcelona, ha de promocionar-se com un lloc idoni per a treballar i desenvolupar les activitats econ\u00f2miques, avui basades primordialment en el talent, i ja no en necessitats d'inversi\u00f3 intensiva de capital.<br \/>De la mateixa manera s'han d'atreure fires, esdeveniments esportius, congressos cient\u00edfics.<br \/>Barcelona posseeix una bona marca, per\u00f2 existeix una dura compet\u00e8ncia amb altres \u00e0rees metropolitanes de dimensi\u00f3 similar. Per aix\u00f2 \u00e9s important millorar la prestaci\u00f3 de serveis, en particular els tecnol\u00f2gics, de mobilitat, de protecci\u00f3 mig ambiental i culturals.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">H. Les relacions exteriors s\u00f3n tamb\u00e9 importants. L'AMB ha de ser un interlocutor actiu en les relacions amb la Generalitat, amb l'administraci\u00f3 de l'Estat, amb la Uni\u00f3 Europea i amb les organitzacions internacionals. L'exercici d'algunes compet\u00e8ncies de l'AMB, com les relatives a transport, cicle de l'aigua, medi ambient o habitatge, no s\u00f3n possibles sense comptar amb les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques i administratives superiors. Cal participar en la definici\u00f3 d'aquestes pol\u00edtiques, i despr\u00e9s assumir la seva aplicaci\u00f3 en el territori metropolit\u00e0 Per a aix\u00f2 seria convenient institucionalitzar formes de participaci\u00f3, i guanyar-se el dret a ser consultada i a veure reconegudes les propostes pel prestigi de les aportacions.\u00a0L'AMB tamb\u00e9 ha de ser un element de projecci\u00f3 exterior dels municipis que la componen, i de la instituci\u00f3 metropolitana com a tal, com a ens que juga en la lliga dels grans ens locals supramunicipals.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">J. Les administracions han perdut el domini de la ci\u00e8ncia, del saber i de la capacitat d'inversi\u00f3 necess\u00e0ria per a atendre necessitats p\u00fabliques. La recent lluita contra la pand\u00e8mia del Covid19 ho ha posat de manifest. Un excel\u00b7lent sistema de sanitat p\u00fablica, encara que \u00e9s cert que, maltractat en els \u00faltims anys, ha hagut d'acudir al mercat a proveir-se de mitjans, ha utilitzat centres assistencials privats, i la vacuna s'ha produ\u00eft des del sector privat. La governan\u00e7a metropolitana ha de recon\u00e8ixer aquesta realitat i ha de fomentar els mitjans de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privada, CPP, ja sigui a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 d'empreses mixtes o del recurs als contractes de serveis o de concessi\u00f3 de serveis.<br \/>Aquest recurs a la CPP ha de partir de l'enteniment de les respectives funcions que en el m\u00f3n actual corresponen al poder p\u00fablic i al sector privat. L'actual Estat garant, i les seves diverses administracions, han d'assumir el seu nou rol, la seva actual posici\u00f3 estrat\u00e8gica en passar de ser ens prestadors directes de serveis a ser ens garantidors de la seva prestaci\u00f3. Al poder p\u00fablic corresponen les funcions de regular i controlar la prestaci\u00f3 de serveis d'inter\u00e8s general, i establir un marc regulador predictible que faci atractiva la inversi\u00f3 privada. El sector privat ha de col\u00b7laborar amb l'AMB per a dur a terme de manera efica\u00e7 i eficient molts dels serveis propis de la instituci\u00f3, d'acord amb la normativa p\u00fablica i sota el control de la pr\u00f2pia AMB. La CPP combina coneixements, capacitats i recursos de les parts interessades per a incrementar l'efici\u00e8ncia i efic\u00e0cia de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Una efica\u00e7 pol\u00edtica d'habitatge o del servei del cicle integral de l'aigua, requereixen sens dubte l'aposta per aquestes formes de CPP.<br \/>El p\u00fablic no \u00e9s un \u00e0mbit reservat en exclusiva als pol\u00edtics i les seves administracions, ja que pertany al conjunt dels ciutadans i ciutadanes, que a m\u00e9s de participar amb els seus vots poden col\u00b7laborar amb els seus propis mitjans, amb les seves empreses, en la satisfacci\u00f3 d'interessos generals. Cal tractar de superar la dist\u00e0ncia cognitiva ens les parts p\u00fablica i privada per a aconseguir una bona actuaci\u00f3 conjunta al servei dels interessos generals.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">III. Conclusi\u00f3.<br \/>Les \u00e0rees metropolitanes s\u00f3n subjectes p\u00fablics d'especial rellev\u00e0ncia en el m\u00f3n globalitzat actual. Com a agrupacions de municipis governen al servei d'\u00e0mplies col\u00b7lectivitats de ciutadans i ciutadanes, havent de donar resposta als desafiaments propis de les grans conurbacions amb la finalitat d'aconseguir una societat interna inclusiva i igualit\u00e0ria. Per\u00f2 al seu torn han de ser subjectes actius del desenvolupament econ\u00f2mic de tot el seu territori en un escenari mundial competitiu, tractant d'atreure capital i talent. La dimensi\u00f3 metropolitana \u00e9s necess\u00e0ria per a poder competir en l'assoliment d'aquests fins.<br \/>La nova governan\u00e7a metropolitana no requereix imperativament reformes territorials ni canvis d'estructures administratives, sin\u00f3 pol\u00edtics capa\u00e7os i compromesos amb el desenvolupament de la potencialitat de l'ens ja existent, que superin recels anteriors i treballin de manera solid\u00e0ria internament, i com una unitat en la projecci\u00f3 externa de l'ens metropolit\u00e0, comptant per a tot aix\u00f2 amb la capacitat, els mitjans i el talent del sector privat.<\/p><\/div><p>[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\"Share \" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width=\"26%\" module_alignment=\"left\" module_alignment_tablet=\"left\" module_alignment_phone=\"left\" module_alignment_last_edited=\"on|phone\" border_width_all=\"0px\"]<\/p><table style=\"border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;\"><tbody><tr style=\"height: 22px;\"><td style=\"width: 11.5332%; height: 22px;\">share:<\/td><td style=\"width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;\">[DISPLAY_ULTIMATE_SOCIAL_ICONS]<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p>\u00a0<br \/>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" fullwidth=\"on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" da_disable_devices=\"off|off|off\" border_width_bottom=\"2px\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_fullwidth_code admin_label=\"Ratlla horitzontal\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin=\"||-30px||false|false\" custom_margin_tablet=\"||-90px||false|false\" custom_margin_phone=\"||-80px||false|false\" custom_margin_last_edited=\"on|phone\" da_disable_devices=\"off|off|off\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Altres articles\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\"]<\/p><h3>ALTRES ARTICLES<\/h3><p>[yarpp]<br \/>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" fullwidth=\"on\" disabled_on=\"on|on|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin_tablet=\"-70px||||false|false\" custom_margin_phone=\"\" custom_margin_last_edited=\"on|tablet\" da_disable_devices=\"off|off|off\" border_width_bottom=\"2px\" disabled=\"on\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_fullwidth_code admin_label=\"Ratlla horitzontal\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" disabled_on=\"on|on|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" da_disable_devices=\"off|off|off\" disabled=\"on\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Text %22Veure tots els cicles%22\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"]<\/p><h3>VEURE TOTS ELS CICLES<\/h3><p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\"1_3,1_3,1_3\" disabled_on=\"off|on|off\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width_tablet=\"50%\" width_phone=\"70%\" width_last_edited=\"on|phone\" module_alignment=\"center\"][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\" title_text=\"caixa-1b\" url=\"\/category\/cicle-1\/\" align=\"center\" admin_label=\"Cicles per escriptori i m\u00f2bil\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" module_alignment=\"center\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\" title_text=\"caixa-2b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\" title_text=\"caixa-3b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\"1_3,1_3,1_3\" disabled_on=\"on|off|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width=\"100%\" width_tablet=\"90%\" width_phone=\"70%\" width_last_edited=\"on|tablet\" module_alignment=\"center\" custom_margin=\"||-20px||false|false\"][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\" title_text=\"caixa-1b\" url=\"\/category\/cicle-1\/\" align=\"center\" admin_label=\"Cicles per a tablet\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" module_alignment=\"center\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\" title_text=\"caixa-2b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\" title_text=\"caixa-3b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>","_et_gb_content_width":""},"categories":[88],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9452"}],"collection":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9452"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9452\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9486,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9452\/revisions\/9486"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4842"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9452"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9452"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9452"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}