{"id":8298,"date":"2021-06-12T20:09:27","date_gmt":"2021-06-12T18:09:27","guid":{"rendered":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/?p=8298"},"modified":"2021-06-13T10:44:28","modified_gmt":"2021-06-13T08:44:28","slug":"rrepensar-la-metropolis-resumen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/rrepensar-la-metropolis-resumen\/","title":{"rendered":"REFLEXIONES ENTORNO A LA METR\u00d3POLI"},"content":{"rendered":"<p>[et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; disabled_on=\u00bboff|off|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||||false|false\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.1&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.1&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbTitular entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb16px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<h1 style=\"text-align: center\">LA METR\u00d3POLI: CINCO MIRADAS<\/h1>\n<div style=\"text-align: center\"><span lang=\"CA\">Resumimos cinco art\u00edculos de varias personalidades que, cada una desde su \u00e1mbito, aporta una mirada complementaria sobre c\u00f3mo se debe articular el ente metropolitano del futuro.<\/span><\/div>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Gonzalo-Goytisolo-Gil_-La-font-magica-scaled.jpg\u00bb title_text=\u00bbGonzalo-Goytisolo-Gil_&#8211;La-font-magica\u00bb admin_label=\u00bbImatge entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\u00bbon|on|off\u00bb admin_label=\u00bbText entrada escriptori\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.5em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb14px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">En el marco de la secci\u00f3n Repensar la Metr\u00f3poli, un grupo de expertos reflexiona sobre temas clave como el buen gobierno de la entidad metropolitana, los retos que enfrenta la entidad en el rompecabezas de la globalizaci\u00f3n, el paso hacia una nueva configuraci\u00f3n que respete el medio ambiente, atenta al factor social y articulada para responder a las necesidades de las personas.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Joaqu\u00edn Tornos Mas<\/strong>, catedr\u00e1tico de Derecho Administrativo de la UB, se\u00f1ala que actualmente m\u00e1s de la mitad de la poblaci\u00f3n mundial vive en zonas urbanas, y esta proporci\u00f3n probablemente aumentar\u00e1 en los pr\u00f3ximos a\u00f1os. Estas \u00e1reas son motores del crecimiento econ\u00f3mico y la innovaci\u00f3n, pero al mismo tiempo tienen que hacer frente a la grave escasez de servicios sociales e infraestructuras, generar problemas de movilidad y plantear problemas ambientales.<br \/>\nEl AMB est\u00e1 formado por municipios de su \u00e1rea territorial, por lo que esta entidad local no es exponencial para una comunidad metropolitana de ciudadanos, a\u00fan por construir, sino que debe actuar al servicio de las necesidades y aspiraciones de los municipios que la componen. Municipios que requieren de una entidad supramunicipal para ayudar a la mejor prestaci\u00f3n de sus servicios.<br \/>\nEsta configuraci\u00f3n jur\u00eddica de la entidad metropolitana explica que su gobierno es elegido indirectamente y se estructura sobre la base de cuatro \u00f3rganos fundamentales: el Consejo Metropolitano, el Presidente, la Junta de Gobierno y la Comisi\u00f3n Especial de Cuentas, m\u00e1s el Consejo de Alcaldes. El Consejo est\u00e1 compuesto por 90 concejales que representan a los 36 municipios de la zona (dependiendo de las poblaciones respectivas, excepto Barcelona a la que se atribuyen directamente 25 concejales), siendo los alcaldes nacidos miembros del Consejo.<br \/>\nAs\u00ed, se mantiene un modelo de dos niveles, que reconoce la primac\u00eda del \u00e1mbito municipal, y que constituye el poder metropolitano desde la cooperaci\u00f3n municipal. \u00bfCu\u00e1les son los retos que se demandan hoy en esta entidad institucional a la que llamamos el \u00c1rea Metropolitana de Barcelona? \u00bfC\u00f3mo debe gobernarse el territorio metropolitano en el mundo actual, un mundo globalizado y altamente competitivo, con una crisis de legitimidad de los \u00f3rganos pol\u00edticos, con una sociedad compleja que accede a la informaci\u00f3n sin codo y mantiene altos niveles de desigualdad y personas en riesgo de exclusi\u00f3n social?<br \/>\nCreemos que a pesar de los esfuerzos del personal y funcionarios de la AMB, todo parece indicar que la instituci\u00f3n no responde a su potencial o a lo que se requiere de dicha entidad. Las necesidades de la poblaci\u00f3n de la zona han ido en aumento, al igual que las desigualdades internas. La competitividad entre \u00e1reas o \u00e1reas territoriales similares a las del AMB ha aumentado en un mundo globalizado. Las formas de gobernar y administrar el territorio se han transformado. La crisis econ\u00f3mica ha afectado a la forma en que hacemos pol\u00edtica.<br \/>\nEl ejercicio del \u00abpoder\u00bb metropolitano, constituido por sus amplias competencias, debe ejercerse desde la convicci\u00f3n de que muchas de sus decisiones deben ser fruto del consenso interno con los municipios que conforman el AMB y la colaboraci\u00f3n con otros territorios superiores, y deben contar ineludiblemente con la colaboraci\u00f3n del sector privado. El necesario crecimiento inclusivo y sostenible requiere consenso con otros actores institucionales y sociales.<br \/>\nEsta nueva realidad requiere, sin demora, reflexionar sobre la gobernanza metropolitana y adoptar nuevas formas de acci\u00f3n. Para ayudar a esta reflexi\u00f3n, formulamos una serie de propuestas generales basadas en el modelo institucional actual. Por lo tanto, no abordamos dos cuestiones de inter\u00e9s indiscutible, pero eso requerir\u00eda un nuevo consenso tal vez inalcanzable hoy en d\u00eda. Me refiero a la ampliaci\u00f3n del \u00e1mbito territorial para ocupar el territorio de la llamada Regi\u00f3n Metropolitana, y por otro lado establecer la elecci\u00f3n directa de los representantes metropolitanos para crear una gran ciudad.<\/p>\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 23px;width: 25%;border-collapse: collapse;border-top: 2px solid #000000;border-right-color: #000000;border-bottom-color: #000000;border-left-color: #000000;margin-left: 20px\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 23px\">\n<td style=\"width: 100%;height: 23px;border: 2px solid #000\">\n<h4>\u00abSin un amplio pacto pol\u00edtico (que incorpore el mayor n\u00famero posible de fuerzas pol\u00edticas desde el arco parlamentario) el proyecto siempre estar\u00e1 limitado por las presiones del Gobierno y de los ayuntamientos\u00bb.<\/h4>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p style=\"text-align: justify\">Aceptando, por lo tanto, el marco institucional actual, proponemos las siguientes l\u00edneas de reflexi\u00f3n:<br \/>\nR. Reconocer, para superarlos, la desconfianza existente que ha condicionado el desarrollo de la realidad metropolitana de Barcelona. Por un lado, la desconfianza de los ayuntamientos, en particular los m\u00e1s peque\u00f1os con respecto a Barcelona, y por otro, la desconfianza de la Generalitat con respecto a un AMB fuerte que act\u00faa como contrapoderoso del gobierno auton\u00f3mico.<br \/>\nB. El AMB es una entidad territorial formada por la agrupaci\u00f3n de municipios, pero como entidad local territorial no hay que olvidar que est\u00e1 al servicio de una comunidad, un grupo de ciudadanos que tienen problemas comunes. Por lo tanto, debe entenderse que el AMB es una instituci\u00f3n al servicio de la comunidad metropolitana. El AMB no debe ser visto como un territorio en el que prestar servicios municipales de manera coordinada.<br \/>\nC. La organizaci\u00f3n interna del AMB debe intentar equilibrar el centro \u2013periferia. Por un lado, llevar \u00f3rganos del AMB por todo el \u00e1rea metropolitana y, por otro, tambi\u00e9n mejorar la ubicaci\u00f3n de centros universitarios, escuelas de negocios, instalaciones culturales en todo el espacio metropolitano.<br \/>\nD. El gobierno metropolitano requiere un liderazgo fuerte y convencido de la importancia y las potencialidades del AMB. Quien preside el AMB, y su equipo de gobierno, debe ejercer este liderazgo. Los municipios, por otro lado, deben ver en el AMB no s\u00f3lo una ayuda para la prestaci\u00f3n de sus servicios a sus respectivos ciudadanos, sino que deben reconocer las ventajas de la metropolitizaci\u00f3n de determinados servicios, ya que esto se traduce en un mejor servicio a sus ciudadanos.<br \/>\nE. Debemos tratar de fortalecer la legitimidad de la entidad metropolitana. Para ello, se suele defender la elecci\u00f3n directa del gobierno del AMB. Sin negar el inter\u00e9s en este debate, como ya hemos dicho, no proponemos esta reforma en este momento. Pero hay otras maneras que pueden fortalecer la legitimidad del AMB. As\u00ed, se pretende crear conciencia metropolitana entre los ciudadanos que viven en la zona a trav\u00e9s de informaci\u00f3n sobre las actuaciones del AMB, facilitando la participaci\u00f3n de los ciudadanos y sus asociaciones en el gobierno de AMB. Es necesario garantizar que la realidad f\u00e1ctica de la vida metropolitana de muchos ciudadanos (se mueven dentro del AMB para trabajar, recibir beneficios de salud o asistir a eventos culturales, ir de compras, etc.) se identifique con la existencia de una entidad gubernamental metropolitana.<br \/>\nF. La realidad metropolitana requiere una agenda propia separada de la cual los respectivos municipios puedan definir. El AMB cuenta con un \u00e1rea encargada de la planificaci\u00f3n estrat\u00e9gica y desde 1986 con el Instituto de Estudios Regionales y Metropolitanos de Barcelona, as\u00ed como con el Plan Estrat\u00e9gico Metropolitano de Barcelona, PEMB.<br \/>\nG. Es necesario trabajar decididamente en pol\u00edticas para promover la actividad econ\u00f3mica y la innovaci\u00f3n. Es necesario atraer industria, clusters, promover el teletrabajo y promover el coliving para lograr talento. El \u00e1rea metropolitana de Barcelona, y no s\u00f3lo Barcelona, debe promocionarse como un lugar ideal para trabajar y desarrollar actividades econ\u00f3micas, ahora basadas principalmente en el talento, y que ya no necesitan una inversi\u00f3n intensiva de capital.<br \/>\nDel mismo modo, las ferias, los eventos deportivos, los congresos cient\u00edficos deben ser atra\u00eddos.<br \/>\nH. Las relaciones exteriores tambi\u00e9n son importantes. El AMB debe ser un interlocutor activo en las relaciones con la Generalitat, con la administraci\u00f3n estatal, con la Uni\u00f3n Europea y con las organizaciones internacionales. El ejercicio de algunas competencias del AMB, como las relativas al transporte, el ciclo del agua, el medio ambiente o la vivienda, no es posible sin los \u00f3rganos pol\u00edticos y administrativos superiores. Es necesario participar en la definici\u00f3n de estas pol\u00edticas, y luego asumir su aplicaci\u00f3n en el \u00e1rea metropolitana Para ello ser\u00eda conveniente institucionalizar formas de participaci\u00f3n, y ganarse el derecho a ser consultados y ver reconocidas las propuestas para el prestigio de las contribuciones. El AMB tambi\u00e9n debe ser un elemento de proyecci\u00f3n externa de los municipios que lo componen, y de la instituci\u00f3n metropolitana como tal, como entidad que juega en la liga de las grandes entidades locales supramunicipales.<br \/>\nI. Las administraciones han perdido el dominio de la ciencia, el conocimiento y la capacidad de inversi\u00f3n necesaria para satisfacer las necesidades p\u00fablicas. As\u00ed lo ha puesto de relieve la reciente lucha contra la pandemia covid19. Un excelente sistema de salud p\u00fablica, aunque es cierto que, abusado en los \u00faltimos a\u00f1os, ha tenido que salir al mercado a proporcionar medios, ha utilizado centros sanitarios privados y la vacuna ha sido del sector privado. La gobernanza metropolitana debe reconocer esta realidad y promover los medios de colaboraci\u00f3n p\u00fablico-privada, ya sea a trav\u00e9s de la creaci\u00f3n de empresas mixtas o el uso de contratos de servicios o la concesi\u00f3n de servicios. La conclusi\u00f3n es que las \u00e1reas metropolitanas son temas p\u00fablicos de especial relevancia en el mundo globalizado de hoy. Como grupos de municipios gobiernan al servicio de grandes comunidades de ciudadanos, teniendo que responder a los retos de las grandes conurbaciones para lograr una sociedad interna inclusiva e igualitaria. Pero a su vez deben ser sujetos activos del desarrollo econ\u00f3mico de todo su territorio en una etapa mundial competitiva, tratando de atraer capital y talento. La dimensi\u00f3n metropolitana es necesaria para poder competir en la consecuci\u00f3n de estos prop\u00f3sitos.<br \/>\nLa nueva gobernanza metropolitana no requiere imperativamente reformas territoriales o cambios de estructuras administrativas, sino pol\u00edticos capaces y comprometidos con el desarrollo del potencial de la entidad existente, que superen las dudas previas y trabajen en solidaridad internamente, y como una unidad en la proyecci\u00f3n externa de la entidad metropolitana, contando para todo esto con la capacidad, medios y talento del sector privado.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Jos\u00e9 Antonio Donaire<\/strong>, ge\u00f3grafo y profesor de la Universidad de Girona, repasa la historia de las ciudades para descubrir que no fue hasta la d\u00e9cada de 1970 cuando se constituyeron muchas de las administraciones metropolitanas contempor\u00e1neas, como Yakarta o R\u00edo de Janeiro. En Espa\u00f1a, las dos ciudades que adoptaron por primera vez una organizaci\u00f3n supramunicipal fueron Valencia y Bilbao. Aunque el Plan General de Ordenaci\u00f3n Regional de Bilbao (&#8216;El Gran Bilbao&#8217;) fue aprobado en 1945, los l\u00edmites de la Gran Valencia se acordaron dos a\u00f1os despu\u00e9s. El Plan General de Ordenaci\u00f3n Urbana de la Comunidad de Madrid fue aprobado en 1963. Es el trasfondo de los planes bilbao y valenciano, as\u00ed como el primer proyecto en Madrid que llev\u00f3 a la propuesta del primer dise\u00f1o metropolitano en Barcelona, el Plan Regional de 1953. Tras un primer intento de salto de escala, que es el Plan Director del \u00c1rea Metropolitana de Barcelona de 1966, en el que los 27 municipios del plan de 1953 se convirtieron en 162, se aprob\u00f3, en 1974, la Entidad Municipal Metropolitana Integrada de Barcelona (como el Plan Regional de 1953) fue aprobado por 27 municipios. La nueva entidad integra las competencias de planificaci\u00f3n y toda una serie de servicios que pueden tener una l\u00f3gica supramunicipal, como el abastecimiento de agua, el saneamiento, los residuos o los cementerios. Con este nuevo marco administrativo, se acuerda el Plan General Metropolitano formado por los 27 municipios que hab\u00edan fijado el plan de 1953. Las Leyes de Ordenaci\u00f3n del Territorio de 1987 desactivan la Corporaci\u00f3n, proponen la creaci\u00f3n de entidades supramunicipales de gesti\u00f3n de determinados servicios y proponen el modelo de la regi\u00f3n como sistema de organizaci\u00f3n descentralizada alternativa. Por lo tanto, la antigua Corporaci\u00f3n est\u00e1 rota en varios condados. Hay dos entidades que asumen funciones metropolitanas: la Entidad Metropolitana de Transporte y la Entidad Ambiental, con diferentes l\u00edmites (una integra 18 municipios y las otras 33) y con sistemas de gobernanza tambi\u00e9n diferentes. Poco despu\u00e9s, se cre\u00f3 una mancomunidad de municipios metropolitanos, una especie de Plan B para mantener la calidez del proyecto metropolitano. Esta mancomunidad estaba compuesta por 31 municipios y ten\u00eda, adem\u00e1s de las funciones cl\u00e1sicas de coordinaci\u00f3n de servicios, la voluntad de pensar en el futuro com\u00fan de los municipios metropolitanos.<br \/>\nEl pulso entre la Generalitat y la entidad metropolitana vivi\u00f3 un nuevo episodio en el momento en que Maragall logr\u00f3 la Presidencia de la Generalitat. El primer paso fue la aprobaci\u00f3n de un nuevo Estatuto de 2006, que propon\u00eda una nueva organizaci\u00f3n territorial, con una menci\u00f3n expl\u00edcita en el \u00e1rea metropolitana. El art\u00edculo 93 del nuevo Estatuto explica las entidades supramunicipales y, m\u00e1s concretamente, las entidades metropolitanas. En 2010, el Parlament aprob\u00f3 por unanimidad la Ley del \u00c1rea Metropolitana de Barcelona, integrada por 36 municipios. Exactamente 23 a\u00f1os despu\u00e9s del LOT, se cre\u00f3 de nuevo una entidad metropolitana, que reflejaba esencialmente la suma de las competencias de las dos entidades supramunicipales (EMT y EMA), as\u00ed como las de la mancomunidad.<br \/>\nAs\u00ed, comienza la \u00faltima etapa del proyecto metropolitano. La entidad es relativamente eficiente en la coordinaci\u00f3n de las pol\u00edticas urbanas y en la prestaci\u00f3n de servicios supramunicipales, pero todav\u00eda carece de un sistema de gesti\u00f3n relativamente aut\u00f3nomo, una mayor especificaci\u00f3n de las \u00e1reas de competencia y gesti\u00f3n que supera el predominio de la l\u00f3gica urbana.<br \/>\nEstos son los retos pendientes del \u00c1rea Metropolitana:<br \/>\n1. El AMB es esencialmente una entidad con vocaci\u00f3n urbana. La l\u00f3gica metropolitana opera en muchas otras \u00e1reas que tienen mucho menos historial en la entidad. El enfoque de los grandes retos del futuro puede ser un eje para ampliar la funci\u00f3n del AMB: la nueva movilidad, el derecho a la vivienda, los l\u00edmites del turismo, la nueva log\u00edstica, la contrataci\u00f3n de nuevas profesiones&#8230;<br \/>\n2. El AMB necesita un sistema de dos coronas, una primera \u00e1rea de relaciones urbanas y una segunda, polic\u00e9ntrica, con los l\u00edmites de la regi\u00f3n metropolitana. El desarrollo de las vegueries facilitar\u00eda este doble sistema de relaciones.<br \/>\n3. Pol\u00edticamente, la creaci\u00f3n de una entidad metropolitana con m\u00e1s del 40% de la poblaci\u00f3n y aproximadamente la mitad del PIB del pa\u00eds siempre ha sido vista como una amenaza. La compleja situaci\u00f3n de la pol\u00edtica catalana ha diluido la unanimidad de la actual Ley AMB. Pero sin un amplio pacto pol\u00edtico (que incorpore el mayor n\u00famero posible de fuerzas pol\u00edticas desde el arco parlamentario) el proyecto siempre estar\u00e1 limitado por las presiones del Gobierno y de los ayuntamientos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Otro frente que el AMB debe abordar es el imperativo ecol\u00f3gico. <strong>Vicente Guallart<\/strong>, arquitecto, director de Guallart Architects. Instituto de Arquitectura Avanzada de Catalu\u00f1a, se\u00f1ala que el gran reto de los centros urbanos para los pr\u00f3ximos a\u00f1os es convertirse en un territorio que promueva la vida y combata las desigualdades de nuestra sociedad. El a\u00f1o pasado, la Uni\u00f3n Europea se fij\u00f3 el reto de hacer de Europa un continente de cero emisiones para 2050. Y para hacerlo posible, ha definido diferentes objetivos, empezando por una reducci\u00f3n de las emisiones del 55% para 2030. Se trata de un reto porque, a pesar de las reiteradas declaraciones de \u00abemergencia clim\u00e1tica\u00bb, la acci\u00f3n diaria de la mayor\u00eda de nuestras administraciones sigue basada en \u00ablos negocios como siempre\u00bb. Las buenas intenciones sin gesti\u00f3n ni presupuestos no detendr\u00e1n el cambio clim\u00e1tico.<br \/>\nDe hecho, cada cincuenta a\u00f1os hay un cambio radical en el modelo de pensamiento y construcci\u00f3n de nuestras ciudades. Estamos en uno de esos momentos. Como sucedi\u00f3 en la d\u00e9cada de 1970 con la crisis del petr\u00f3leo, la revisi\u00f3n de los postulados modernos y el retorno a modelos compactos vinculados a la ciudad hist\u00f3rica, o en la d\u00e9cada de 1920, con el desarrollo del modelo de ciudad moderna y la fundaci\u00f3n de la Bauhaus. Desde este punto de vista, Barcelona, y especialmente su \u00c1rea Metropolitana, tiene una magn\u00edfica oportunidad de promover este nuevo paradigma que deber\u00eda surgir en los a\u00f1os 2020 para seguir mejorando la vida de sus ciudadanos e inspirar al mundo. Por un lado, tiene tradici\u00f3n haber promovido el primer urbanismo industrial con la Pla d&#8217;Eixample y la Teor\u00eda General de la Urbanizaci\u00f3n del ingeniero Ildefons Cerda. Tambi\u00e9n tiene una credibilidad forjada en las \u00faltimas d\u00e9cadas debido a las reformas urbanas con la reinvenci\u00f3n del espacio p\u00fablico y la promoci\u00f3n de la econom\u00eda de la innovaci\u00f3n urbana.<br \/>\nPor lo tanto, se plantean los siguientes desaf\u00edos:<br \/>\n1. Biociutats: La estrategia principal consiste en definir una visi\u00f3n centrada en superar el modelo de planificaci\u00f3n urbana de la primera y segunda revoluci\u00f3n industrial para abordar una nueva forma de habitar el territorio que promueve la vida comunitaria, de modo que las ciudades sigan los principios de los sistemas naturales utilizando los recursos y tecnolog\u00edas que han surgido con la revoluci\u00f3n digital. Para ello, es necesario sustituir el actual modelo urbano basado en una econom\u00eda que importa productos de todo el mundo y genera residuos al tiempo que produce una gran cantidad de emisiones, mediante un modelo basado en la bioeconom\u00eda circular, que promueve la producci\u00f3n local de recursos utilizando energ\u00edas renovables utilizando el potencial de conectividad global a trav\u00e9s de redes de informaci\u00f3n.<br \/>\n2. Ecosistemas regionales. Desde este punto de vista, es necesario definir una estrategia que aborde el fen\u00f3meno metropolitano m\u00e1s all\u00e1 de las relaciones laborales diarias, incluyendo variables relacionadas con el teletrabajo, la movilidad de alta velocidad, la producci\u00f3n distribuida de recursos y la gesti\u00f3n de sistemas naturales. Si Barcelona es analizada en el contexto de Europa de las regiones, no hay duda de que el proyecto metropolitano requiere una visi\u00f3n ecosist\u00e9mico que cubra un territorio amplio, para que organice los flujos de materia, agua, energ\u00eda, alimentos o materiales entre los n\u00facleos urbanizados y el territorio agr\u00edcola, log\u00edstico y natural, hacia un modelo de autosuficiencia conectada propia de los sistemas naturales.<br \/>\n3. Construcci\u00f3n en madera. Uno de los elementos que mejor representa este cambio de \u00e9poca en la arquitectura y la ciudad es el desarrollo emergente de la construcci\u00f3n con la madera industrializada como material principal para nuevos edificios ecol\u00f3gicos. Si en el siglo XIX el nuevo material de construcci\u00f3n era de acero, y en el siglo XX ha sido concreto, en el siglo XXI la madera puede permitir hacer estructuras que, en lugar de producir emisiones, son sumideros de CO2 porque almacenan el di\u00f3xido de carbono que han absorbido cuando los \u00e1rboles estaban creciendo.<br \/>\n4. Ciudades de baja movilidad. Las ciudades de bajas emisiones ser\u00e1n ciudades de baja movilidad, superando el paradigma industrial que anim\u00f3 a los ciudadanos a moverse constantemente entre sus lugares de vivienda, trabajo o ocio. Para ello, no s\u00f3lo es necesario promover sistemas de transporte p\u00fablico, compartidos o ciclistas, sino que es necesario promover un modelo urbano que supere la idea del centro y de la periferia, desde un modelo urbano distribuido formado por barrios productivos donde se pueda vivir, trabajar y descansar.<br \/>\n5. Reindustrializaci\u00f3n digital. Tambi\u00e9n es posible promover la reindustrializaci\u00f3n digital de Barcelona utilizando procesos de fabricaci\u00f3n rob\u00f3tica que utilizan impresi\u00f3n 3D o tecnolog\u00edas similares, que son m\u00e1s precisas, eficientes y flexibles. Esto demostrar\u00eda un nuevo tipo de liderazgo que va m\u00e1s all\u00e1 de la econom\u00eda digital, basado en los servicios de los 22@. La fabricaci\u00f3n digital y sus procesos asociados son el gran fen\u00f3meno emergente en cualquier tipo de industria, ya que permite ser m\u00e1s flexible y hacer productos personalizados.<br \/>\n6. Edificios autosuficientes. Siguiendo el paradigma de los biociutats, las ciudades deben ser consideradas como bosques y edificios como \u00e1rboles. Si quieres desarrollar ciudades que absorban CO\u0646 y promuevan la vida y la biodiversidad, es necesario construir edificios que generen la energ\u00eda que consumen a trav\u00e9s de sistemas renovables y que reciclen sus aguas para producir naturaleza y alimentos en el propio edificio. Los edificios, en lugar de ser \u00abm\u00e1quinas de h\u00e1bitos\u00bb como lo define el paradigma moderno del siglo XX, deben ser \u00aborganismos para vivir\u00bb conectados a todos los sistemas naturales que los rodean, para que promuevan la vida humana en comunidad. Si la vivienda, y sobre todo la vivienda social en alquiler, es uno de los grandes retos de la Barcelona metropolitana, no es necesario conformarse con hacer muchas, pero hay que hacerlas bien.<br \/>\n7. Naturaleza urbana. La Barcelona del \u00c1rea Metropolitana cuenta con un \u00e1rea de espacios naturales que supera el 50%. Sin embargo, al igual que se abord\u00f3 la apertura del mar en Barcelona en los a\u00f1os 80, no ha habido voluntad de utilizar el Parque Collserola, la Cordillera Costera o el Parque garraf como motores de la renaturalizaci\u00f3n urbana de toda la estructura urbana metropolitana. Asimismo, el r\u00edo Bes\u00f3s (y tambi\u00e9n el r\u00edo Llobregat) requiere un proyecto que transforme estos corredores biol\u00f3gicos en espacios urbanos que se concentren en sus fachadas viviendas, instalaciones y nuevos espacios productivos desarrollados a partir de los nuevos principios previamente indicados.<br \/>\nEstos son, sin duda, grandes retos de la Metr\u00f3polis de Barcelona definidos como un Biociutat.<br \/>\n\u00abEl gran reto de los centros urbanos para los pr\u00f3ximos a\u00f1os es convertirse en un territorio que promueva la vida y combata las desigualdades de nuestra sociedad\u00bb.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Roser Fern\u00e1ndez<\/strong>, directora general de la Uni\u00f3n Catalana de Hospitales y presidenta de la Comisi\u00f3n de Atenci\u00f3n a las Personas, Salud y Sociales de Foment del Treball, cree que las delimitaci\u00f3n territoriales deben responder a la mejor manera de organizar administrativamente los servicios p\u00fablicos a los ciudadanos. Sin embargo, el centro del debate son los conflictos sobre el poder pol\u00edtico y administrativo entre territorios y ciudades.<br \/>\nLa regi\u00f3n metropolitana o vegueria de Barcelona, con casi 5 millones de habitantes, debido a su extensi\u00f3n y diversidad, se convierte en un claro contrapeso a la planificaci\u00f3n y gesti\u00f3n de los servicios p\u00fablicos de responsabilidad regional. Y este es otro conflicto pol\u00edtico que surge sobre el tema.<br \/>\nEn cualquier caso, un principio que debemos compartir es que las estructuras administrativas territoriales deben estar al servicio de las personas y no al rev\u00e9s, y que no podemos causar inflaci\u00f3n de niveles que no agregan valor por razones de distribuci\u00f3n de juegos. Si nos centramos en el concepto de Salud de la OMS que lo define no s\u00f3lo como la ausencia de la enfermedad, sino tambi\u00e9n como un estado completo de bienestar f\u00edsico y emocional, dif\u00edcilmente podemos segmentar la atenci\u00f3n a las personas en salud y servicios sociales.<br \/>\nA partir de ah\u00ed algunas reflexiones sobre el valor de la territorialidad:<br \/>\n\u2013 La bondad de la descentralizaci\u00f3n en la planificaci\u00f3n y gesti\u00f3n de la salud y los servicios sociales para acercarse a las necesidades de la diversidad territorial.<br \/>\n\u2013 La bondad de la acci\u00f3n comunitaria en las nuevas pol\u00edticas sanitarias que no s\u00f3lo deben abordar enfermedades o dependencias, sino que deben avanzarse para actuar de forma preventiva para reducir el riesgo de enfermarse, garantizar la salud y la autonom\u00eda personal, as\u00ed como minimizar las desigualdades territoriales.<br \/>\n\u2013 La necesidad de apostar por la Salud en todas las pol\u00edticas: salud, educaci\u00f3n, vivienda, movilidad, etc., y por lo tanto la plena integraci\u00f3n en las pol\u00edticas locales.<br \/>\n\u2013 La necesaria coordinaci\u00f3n territorial de la gesti\u00f3n de las rutas asistenciales, sanitarias y sociales, para garantizar la continuidad de la atenci\u00f3n a las personas. Y en este caso concreto, cuando las competencias en servicios sanitarios son auton\u00f3micas y las competencias en servicios sociales compartidas con los ayuntamientos, el valor de las comisiones de coordinaci\u00f3n territorial es estrat\u00e9gico.<br \/>\nSin embargo, el modelo organizativo del sistema sanitario en Catalu\u00f1a tiene su propia idiosincrasia en la que el Servicio Catal\u00e1n de la Salud y las regiones sanitarias son la administraci\u00f3n de referencia para la planificaci\u00f3n, contrataci\u00f3n y evaluaci\u00f3n de la cartera de servicios a una red de prestaci\u00f3n de servicios sanitarios y sociosanitarias (SISCAT).<br \/>\nUna red con servicios descentralizados, de proximidad, que trabaja en coordinaci\u00f3n y en la que los criterios que tienen que prevalecer van mucho m\u00e1s all\u00e1 de las delimitaciones territoriales. La descentralizaci\u00f3n en la gesti\u00f3n de los servicios p\u00fablicos es clave, sobre todo, para responder a la diversidad territorial, pero sin caer en el riesgo del localismo o de la pol\u00edtica de timbres.<br \/>\n\u00bfY c\u00f3mo combinarlo todo? Probablemente no fragmentar m\u00e1s poderes entre los niveles de administraci\u00f3n y apostar por espacios de cognici\u00f3n y participaci\u00f3n. La acci\u00f3n comunitaria y preventiva, la salud de la poblaci\u00f3n, debe gestionarse desde la proximidad territorial con la participaci\u00f3n del mundo local. La planificaci\u00f3n del sistema de salud, su cartera de servicios, garantizar la calidad, la excelencia y la equidad es una responsabilidad del pa\u00eds, que requiere conocimiento cl\u00ednico, buen gobierno y gesti\u00f3n.<\/p>\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 23px;width: 25%;border-collapse: collapse;border-top: 2px solid #000000;border-right-color: #000000;border-bottom-color: #000000;border-left-color: #000000;margin-left: 20px\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 23px\">\n<td style=\"width: 100%;height: 23px;border: 2px solid #000\">\n<h4>\u00abLa realidad de la coordinaci\u00f3n territorial de la salud y los servicios sociales en el \u00e1rea metropolitana de Barcelona, puede ser un buen ejemplo de coordinaci\u00f3n interadministracional porque refleja la realidad de la diversidad poblacional, los dispositivos de proximidad y tambi\u00e9n la referencia\u00bb.<\/h4>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>La realidad de la coordinaci\u00f3n territorial de la salud y los servicios sociales en el \u00e1rea metropolitana de Barcelona, puede ser un buen ejemplo de coordinaci\u00f3n interadministracional porque refleja la realidad de la diversidad poblacional, los dispositivos de proximidad y tambi\u00e9n la referencia.<br \/>\nEn el \u00e1mbito de la prestaci\u00f3n de servicios p\u00fablicos, no obligamos a la discusi\u00f3n pol\u00edtica, administrativa y estructural. Obligamos a coordinar la accesibilidad y la calidad de los servicios a las personas.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La pandemia \u00e1vida global, pero que ya se arrastra desde la \u00faltima d\u00e9cada, ha puesto de relieve, seg\u00fan <strong>Felipe Campos Rubio<\/strong>, director general de la Asociaci\u00f3n Educativa Itaca LH, la importancia de llegar a un consenso entre las diferentes sensibilidades sociales para la construcci\u00f3n de la ciudad. Ya no estamos hablando s\u00f3lo del valor de las \u00abpiedras\u00bb que hacen las ciudades, sino tambi\u00e9n del hecho social y de la forma en que orientamos los retos en t\u00e9rminos de vivienda, sostenibilidad, trabajo, educaci\u00f3n&#8230; Todas estas acciones determinar\u00e1n la estabilidad para acometer la transformaci\u00f3n de Barcelona, y son decisivas en la armonizaci\u00f3n del desarrollo econ\u00f3mico y social para convertirlo en un espacio de oportunidad.<br \/>\nNo podemos discutir el hecho social de una metr\u00f3polis para las personas sin se\u00f1alar que cualquier acci\u00f3n y redefinici\u00f3n del territorio, necesita un buen diagn\u00f3stico primero seguido de un plan de acci\u00f3n conjunto.<br \/>\nTomar una fotograf\u00eda de la situaci\u00f3n actual puede ayudarnos a entender nuestras debilidades como sociedad. Sin duda, covid ha sacudido nuestro presente y tambi\u00e9n nuestro futuro. Esta situaci\u00f3n global con un claro impacto en el \u00e1rea local, en los barrios de nuestras ciudades, muestra c\u00f3mo la mayor\u00eda de la poblaci\u00f3n vive en las metr\u00f3polis, un hecho que no puede ser desvinculado del hecho social en el \u00e1rea metropolitana.<br \/>\nEs en este \u00e1mbito donde hay un profundo debate entre las ciudades construidas para ser vividas o para ser consumidas, para ser habitadas o para especular, para garantizar derechos en t\u00e9rminos de justicia social o gentrificaci\u00f3n. Y este debate no se ve afectado s\u00f3lo en t\u00e9rminos locales, hay una clara relaci\u00f3n con la cooperaci\u00f3n entre los diferentes actores (hasta la fecha no hemos superado el discurso de lo bueno y lo malo, puro e interesado), y poner en el centro de las pol\u00edticas p\u00fablicas a la persona en todas sus dimensiones, al ciudadano con los derechos adquiridos por vivir en un territorio. Tampoco los factores asociados con el cambio clim\u00e1tico y los l\u00edmites ambientales del planeta pueden desvincularse del debate metropolitano, en t\u00e9rminos de movilidad sostenible, emisiones, tratamiento del agua y garant\u00eda de acceso en t\u00e9rminos de calidad y excelencia. En tiempos como los que actualmente experimentan humanidad en las ciudades, el hecho social de los individuos es tambi\u00e9n el hecho social en la metr\u00f3polis.<br \/>\nLa vida en las grandes metr\u00f3polis se puede ver desde diferentes puntos de vista, pero la \u00faltima crisis sanitaria, social y econ\u00f3mica deja a los grupos sufriendo en una situaci\u00f3n m\u00e1s vulnerable y dram\u00e1tica, en la llamada UCI social. Los datos hablan por s\u00ed solos: en 2021 habr\u00e1 m\u00e1s de 150 millones de personas que se encontrar\u00e1n en una situaci\u00f3n de pobreza extrema.<br \/>\nLa lucha contra la covid, la recesi\u00f3n y el cambio clim\u00e1tico dejan el futuro de la humanidad en una situaci\u00f3n profundamente grave, y esta situaci\u00f3n tiene su propio nombre: la pobreza. Los ratios volver\u00e1n a subir por primera vez desde 1990 a nivel mundial. El Banco Mundial estima que m\u00e1s de 150 millones de personas sobrevivir\u00e1n con menos de 1,90 d\u00f3lares al d\u00eda para 2021. Las Naciones Unidas prev\u00e9n que entre 240 y 490 millones de personas de 70 pa\u00edses diferentes entrar\u00e1n en la pobreza \u00abmultidimensional\u00bb, se\u00f1alando que esta cat\u00e1strofe humanitaria est\u00e1 empeorando si a\u00f1adimos la variable del cambio clim\u00e1tico.<br \/>\nLa mayor\u00eda de los pa\u00edses que han visto aumentar sus tasas de pobreza extrema ya estaban registrando tasas m\u00e1s que notables antes de la llegada de la pandemia de COVID. Adem\u00e1s, las naciones de ingresos medios tambi\u00e9n han visto sus registros aumentar significativamente, a alrededor del 82%.<br \/>\nLa convergencia de la crisis sanitaria, las presiones de los conflictos armados y el cambio clim\u00e1tico ponen en riesgo el objetivo de poner fin a la pobreza en 2030 si no se activan de inmediato las acciones pol\u00edticas de impacto y sincronizadas internacionalmente. Si no, la tasa de pobreza extrema seguir\u00e1 siendo del 7% al final de la d\u00e9cada que acabamos de comenzar. Sobre todo por el aumento de las grandes ciudades, donde se trasladar\u00e1n los mayores picos de pobreza, hasta ahora m\u00e1s estrechamente vinculados a las zonas rurales.<br \/>\n\u00abTodo apunta a la cooperaci\u00f3n territorial y a la superaci\u00f3n de viejas barreras con el hecho social como bandera\u00bb.<br \/>\nEstos datos y diagn\u00f3stico nos ayudan a alcanzar, como dijimos antes, la necesidad de desarrollar un plan de acci\u00f3n espec\u00edfico. Es hora de la cooperaci\u00f3n, es hora de la metr\u00f3polis. As\u00ed, todo apunta a la cooperaci\u00f3n territorial y a la superaci\u00f3n de viejas barreras con hecho social como bandera, lo que nos invita a corregir las debilidades democr\u00e1ticas, un paso esencial para generar un nuevo escenario metropolitano en Barcelona.<br \/>\nAs\u00ed, se esboza el reto del plan de acci\u00f3n: avanzar hacia una esfera de la democracia metropolitana con capacidad pol\u00edtica para construir y promover hechos sociales en la vida de la metr\u00f3poli. Si una gran parte de los desaf\u00edos para el futuro se expresan hoy a nivel metropolitano, parecer\u00eda coherente definir una amplia agenda de pol\u00edticas de respuesta de todos los municipios miembros, con todos los actores operando en el territorio, con una visi\u00f3n de negocio pero tambi\u00e9n teniendo el Tercer Sector. Una nueva construcci\u00f3n, un nuevo modelo con car\u00e1cter pol\u00edtico y una madurez democr\u00e1tica y participativa en la que el inter\u00e9s superior del ciudadano es la principal prioridad.<br \/>\nSuperar esta visi\u00f3n individualista har\u00eda m\u00e1s din\u00e1mica la red de barrios y ciudades, que las persistentes fracturas urbanas y los nuevos ejes de vulnerabilidad social relacionados con la vivienda, la inseguridad laboral y la acci\u00f3n social, tuvieran una respuesta multiplicador en un territorio que ha superado el esquema de jerarqu\u00eda espacial entre Barcelona y una corona cultivada con l\u00f3gica de periferia. La metr\u00f3polis de Barcelona marcada por hechos sociales romper\u00eda con la idea de un AMB de municipios desconectados, centrado \u00fanicamente en sus propios proyectos de ciudad, en los que el ciudadano s\u00f3lo se enmarca seg\u00fan su c\u00f3digo postal. Red de identidades municipales, sin ning\u00fan sentido de pertenencia, una realidad que debe evolucionar hacia un nuevo modelo metropolitano, de relaciones que deben ser reconocidas y gobernadas con un liderazgo renovado.<br \/>\nPor lo tanto, podemos concluir que el contexto actual nos invita a reflexionar profundamente sobre las relaciones, a incorporar los hechos sociales en la acci\u00f3n gubernamental en el marco de una clara cooperaci\u00f3n p\u00fablico privada en un nuevo acuerdo metropolitano, que implica nuevas pol\u00edticas metropolitanas de redistribuci\u00f3n social, construcci\u00f3n urbana y compromiso con el cambio clim\u00e1tico.<br \/>\nPero este nuevo espacio pol\u00edtico m\u00e1s cooperativo exige, por tanto, un hecho decisivo, un nuevo marco de gobernanza, de nuevos liderazgos compartidos, una nueva matriz relacional entre municipios articulados con componentes supramunicipales de amplias competencias metropolitanas, que permita construir la gran Metr\u00f3poli de Barcelona con su propio hecho social al servicio de las personas.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\u00bboff|off|on\u00bb admin_label=\u00bbText entrada tablet i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<strong>Per Joaqu\u00edn Tornos Mas, Catedr\u00e0tic de Dret Administratiu, UB.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">I. En l&#8217;actualitat m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 mundial viu en \u00e0rees urbanes, i aquesta proporci\u00f3 segurament s&#8217;anir\u00e0 incrementant en els pr\u00f2xims anys. Aquestes \u00e0rees es constitueixen en motors del creixement econ\u00f2mic i d&#8217;innovaci\u00f3, per\u00f2 al mateix temps han de fer front a greus mancances de serveis socials i infraestructures, generen problemes de mobilitat i acreixen els problemes mediambientals.<br \/>\nAquesta realitat metropolitana ha estat present en el cas de Barcelona i el seu entorn des de fa molts anys. El Decret llei 5\/1974 de 26 d&#8217;agost va crear l&#8217;Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, regida com una Corporaci\u00f3 Metropolitana, com a entitat local supramunicipal. El seu impuls i potenciaci\u00f3 per l&#8217;alcalde Pascual Maragall va portar a l&#8217;enfrontament amb el President de la Generalitat Jordi Pujol, que veia en aquesta entitat un contrapoder al d&#8217;una Generalitat encara incipient. La llei 7\/1987 del 4 d&#8217;abril va suprimir la EMM, i va crear dos \u00e0mbits funcionals metropolitans diversos (l&#8217;entitat metropolitana del transport i l&#8217;entitat metropolitana de serveis hidr\u00e0ulics i del tractament de residus). L&#8217;Estatut d&#8217;Autonomia, llei org\u00e0nica 6\/2006 de 19 de juliol, va impulsar en el seu article 93 la creaci\u00f3 d&#8217;un nou ens territorial que institucionalitz\u00e9s de nou, i amb m\u00e9s for\u00e7a, la realitat metropolitana de Barcelona. Anys m\u00e9s tard es va donar resposta a aquesta voluntat metropolitana amb la creaci\u00f3 de l&#8217;\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, AMB, mitjan\u00e7ant la llei 31\/2010.<br \/>\nL&#8217;article 1,2 de la llei defineix el nou ens com a ens local supramunicipal de car\u00e0cter territorial integrat pels municipis de la urbanitzaci\u00f3 de Barcelona. L&#8217;article 14 enumera les compet\u00e8ncies d&#8217;aquest nou ens, mentre que l&#8217;article 13,2 afirma que \u201cla AMB pot prestar els serveis i promoure les activitats que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions dels municipis que la integren\u201d.<br \/>\nCal destacar dues idees b\u00e0siques d&#8217;aquests dos preceptes. L&#8217;AMB \u00e9s un ens local territorial, per tant, es configura com una instituci\u00f3 local amb finalitats generals, per la qual cosa de conformitat amb el principi de subsidiarietat ha de poder disposar d&#8217;amplis poders i compet\u00e8ncies per a poder dur a terme tot el que sigui d&#8217;inter\u00e8s dels municipis que la componen, tot all\u00f2 que pot gestionar de forma m\u00e9s eficient que els nivells territorials inferiors i superiors. Per aix\u00f2, la llei de 2010 duu a terme una atribuci\u00f3 \u201cforta\u201d de compet\u00e8ncies. Per\u00f2, d&#8217;altra banda, l&#8217;AMB est\u00e0 integrada pels municipis del seu \u00e0mbit territorial, per la qual cosa aquest ens local no \u00e9s exponencial d&#8217;una col\u00b7lectivitat metropolitana de ciutadans, encara per construir, sin\u00f3 que ha d&#8217;actuar al servei de les necessitats i aspiracions dels municipis que la componen. Uns municipis que precisen d&#8217;un ens supramunicipal que ajudi a la millor prestaci\u00f3 dels seus serveis.<br \/>\nAquesta configuraci\u00f3 jur\u00eddica de l&#8217;ens metropolit\u00e0 explica que el seu govern es tri\u00ef de manera indirecta i s&#8217;estructuri sobre la base de quatre \u00f2rgans fonamentals: el Consell Metropolit\u00e0, el President\/a, la Junta de Govern i la Comissi\u00f3 Especial de Comptes, m\u00e9s el Consell d&#8217;Alcaldes. El Consell el componen 90 consellers representant als 36 municipis de l&#8217;\u00e0rea (en funci\u00f3 de les respectives poblacions, excepte Barcelona a la qual s&#8217;atribueixen de manera directa 25 consellers), sent els alcaldes\/as membres nats del Consell.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Es mant\u00e9 aix\u00ed un model de dos nivells, que reconeix la primacia del nivell municipal, i que constitueix el poder metropolit\u00e0 a partir de la cooperaci\u00f3 municipal. Aquesta mateixa configuraci\u00f3 determina els problemes de la seva governan\u00e7a als quals al\u00b7ludirem m\u00e9s endavant.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">II.- Tenint en compte la realitat metropolitana de Barcelona i la seva actual institucionalitzaci\u00f3: Quins s\u00f3n els reptes que avui s&#8217;exigeixen a aquest ens institucional que anomenem \u00c0rea Metropolitana de Barcelona? Com ha de governar-se el territori metropolit\u00e0 en el m\u00f3n actual, un m\u00f3n globalitzat i altament competitiu, amb crisi de legitimitat de les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques, amb una societat complexa que accedeix a una informaci\u00f3 desbocada i que mant\u00e9 alts nivells de desigualtat i de persones en risc d&#8217;exclusi\u00f3 social?<br \/>\nCreiem que pot afirmar-se que, malgrat<span style=\"text-decoration: underline\">\u00a0els esfor\u00e7os del personal i funcionaris de l&#8217;AMB, tot sembla indicar que la instituci\u00f3 no respon a les seves potencialitats ni al que es requereix d&#8217;un ens d&#8217;aquesta naturalesa<\/span>. Les necessitats de la poblaci\u00f3 de l&#8217;\u00e0rea s&#8217;han anat incrementant, i tamb\u00e9 les desigualtats internes. La competitivitat entre \u00e0rees o \u00e0mbits territorials similars als de l&#8217;AMB s&#8217;ha incrementat en un m\u00f3n globalitzat. Les maneres de governar i de gestionar el territori s&#8217;han transformat. La crisi econ\u00f2mica ha incidit en la manera de fer pol\u00edtica.<\/p>\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 104px;width: 99.9054%;border-collapse: collapse;border-top: 2px solid #000000;border-right-color: #000000;border-bottom-color: #000000;border-left-color: #000000;margin-left: 20px\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 23px\">\n<td style=\"width: 100%;height: 23px;border: 2px solid #000000;text-align: center\">\n<h3>\u201cActualment,\u00a0tot sembla indicar que l&#8217;AMB no respon a les seves potencialitats ni al que es requereix d&#8217;un ens d&#8217;aquesta naturalesa.\u201d<\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">L&#8217;exercici del \u201cpoder\u201d metropolit\u00e0, constitu\u00eft per les seves \u00e0mplies compet\u00e8ncies, ha de ser exercit des de la convicci\u00f3 que moltes de les seves decisions han de ser fruit del consens intern amb els municipis que integren l&#8217;AMB i de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres territoris superiors, i ha de comptar ineludiblement amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del sector privat. El necessari creixement inclusiu i sostenible requereix el consens amb els altres actors institucionals i socials.<br \/>\nAquesta nova realitat exigeix, ja sense demora, reflexionar sobre la governan\u00e7a metropolitana i adoptar noves formes d&#8217;actuaci\u00f3. Per a ajudar a aquesta reflexi\u00f3 formulem una s\u00e8rie de propostes generals que parteixen del model institucional actual. No abordem, per tant, dues q\u00fcestions d&#8217;indiscutible inter\u00e8s per\u00f2 que exigirien nous consensos tal vegada avui inassolibles. Em refereixo a l&#8217;ampliaci\u00f3 de l&#8217;\u00e0mbit territorial per a ocupar el territori de l&#8217;anomenada Regi\u00f3 Metropolitana, i d&#8217;altra banda establir l&#8217;elecci\u00f3 directa dels representants metropolitans amb la fi \u00faltima de crear una gran ciutat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Acceptant, doncs, el marc institucional actual, proposem les seg\u00fcents l\u00ednies de reflexi\u00f3:<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">A. Recon\u00e8ixer, per a superar-les, les desconfiances existents que han condicionat l&#8217;esdevenir de la realitat metropolitana de Barcelona. D&#8217;una banda, la desconfian\u00e7a dels municipis, en particular els m\u00e9s petits respecte de Barcelona, i per un altre la desconfian\u00e7a de la Generalitat respecte d&#8217;una AMB forta que actu\u00ef com a contrapoder del govern auton\u00f2mic. De fet, van ser aquestes dues desconfiances les que van acabar amb el projecte de l&#8217;alcalde Maragall.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Per a superar aquest estat de coses cal assumir que la perif\u00e8ria no ha d&#8217;estar al servei de Barcelona, i Barcelona ha d&#8217;assumir que necessita la perif\u00e8ria. Els municipis que integren l&#8217;AMB han d&#8217;entendre que l&#8217;AMB \u00e9s necess\u00e0ria per a una millor prestaci\u00f3 dels seus serveis i per al respectiu creixement econ\u00f2mic, al mateix temps que potencia una projecci\u00f3 exterior de la realitat metropolitana que tamb\u00e9 els beneficia. S&#8217;ha d&#8217;actuar de manera solid\u00e0ria internament i competitivament de manera unit\u00e0ria cap a l&#8217;exterior. Cada alcalde ha d&#8217;assumir que treballar a favor de la AMB \u00e9s treballar al servei dels seus ciutadans.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La Generalitat de Catalunya ha de fer del creixement de l&#8217;AMB un objectiu propi i prioritari, perqu\u00e8 aquest territori ha de ser el motor del desenvolupament de la comunitat aut\u00f2noma en el seu conjunt.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">B. L&#8217;AMB \u00e9s un ens territorial format per l&#8217;agrupaci\u00f3 de municipis, per\u00f2 com a ens local territorial no ha d&#8217;oblidar que est\u00e0 al servei d&#8217;una col\u00b7lectivitat, d&#8217;un conjunt de ciutadans i ciutadanes que tenen problemes comuns. Per aix\u00f2, ha d&#8217;entendre&#8217;s que l&#8217;AMB \u00e9s una instituci\u00f3 al servei de la col\u00b7lectivitat metropolitana. L&#8217;AMB no ha de veure&#8217;s com un territori en el qual prestar serveis municipals de manera coordinada. Els \u00f2rgans de govern de la instituci\u00f3 metropolitana han d&#8217;exercir les seves funcions al servei d&#8217;una col\u00b7lectivitat real de ciutadans\/as la qualitat de vida del qual dep\u00e8n de la seva actuaci\u00f3.<br \/>\nCom a ens supramunicipal l&#8217;AMB tamb\u00e9 ha d&#8217;assumir com a funci\u00f3 pr\u00f2pia la necessitat de potenciar la instituci\u00f3 com a entitat que competeix amb altres realitats metropolitanes amb la finalitat d&#8217;atreure capital i talent. El creixement econ\u00f2mic de l&#8217;AMB permetr\u00e0 desenvolupar noves activitats i millorar les prestacions als ciutadans.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">C. L&#8217;organitzaci\u00f3 interna de la AMB hauria de tractar d&#8217;equilibrar el centre \u2013perif\u00e8ria. D&#8217;una banda, portant \u00f2rgans propis de la AMB per tot el territori metropolit\u00e0 i, per un altre, potenciant tamb\u00e9 la ubicaci\u00f3 de centres universitaris, escoles de negocis, instal\u00b7lacions culturals en tot l&#8217;espai metropolit\u00e0.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">D. El govern metropolit\u00e0 requereix un lideratge fort i conven\u00e7ut de la import\u00e0ncia i potencialitats de l&#8217;AMB. Qui presideixi l&#8217;AMB, i el seu equip de govern, han d&#8217;exercir aquest lideratge. Els municipis per la seva part han de veure en l&#8217;AMB no sols una ajuda per a la prestaci\u00f3 dels seus serveis als seus respectius ciutadans, sin\u00f3 que han de recon\u00e8ixer els avantatges de la metropolitanizaci\u00f3n de determinats serveis, perqu\u00e8 aix\u00f2 redunda en un millor servei als seus ciutadans. Aix\u00ed, la pol\u00edtica d&#8217;habitatge o de transports requereix una dimensi\u00f3 metropolitana, de la mateixa manera que el cicle de l&#8217;aigua (subministrament a la poblaci\u00f3, sanejament i reutilitzaci\u00f3) ha de ser prestat a nivell metropolit\u00e0, sense que tingui sentit retornar compet\u00e8ncies en aquest tema als ens municipals.<br \/>\nEl govern metropolit\u00e0 ha de servir per a superar escenaris de complexitat i lluita competencial a nivell municipal. Les compet\u00e8ncies s\u00f3n poders instrumentals per a l&#8217;assoliment de fins d&#8217;inter\u00e8s general, no una forma de repartiment de poder l&#8217;\u00fas exclusiu del qual ha de defensar-se en tot cas. Els municipis han de recon\u00e8ixer els beneficis de la for\u00e7a de l&#8217;ens metropolit\u00e0, del govern del qual formen part, en mat\u00e8ries com a ordenaci\u00f3 del territori, habitatge, mobilitat, cicle de l&#8217;aigua, residus, defensa del medi ambient.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">E. S&#8217;ha de tractar de refor\u00e7ar la legitimitat de l&#8217;ens metropolit\u00e0. A aquest efecte se sol defensar l&#8217;elecci\u00f3 directa del govern de l&#8217;AMB. Sense negar l&#8217;inter\u00e8s per aquest debat, com ja hem dit, no proposem en aquest moment aquesta reforma. Per\u00f2 existeixen altres vies que poden refor\u00e7ar la legitimitat de l&#8217;AMB. Aix\u00ed, el tractar de crear una consci\u00e8ncia metropolitana entre els ciutadans\/as que viuen en l&#8217;\u00e0rea mitjan\u00e7ant la informaci\u00f3 de les actuacions de l&#8217;AMB, facilitant la participaci\u00f3 de ciutadans\/as i les seves associacions en el govern de l&#8217;AMB. S&#8217;ha d&#8217;aconseguir que la realitat f\u00e0ctica de la vida metropolitana de molts ciutadans\/as (es desplacen dins de l&#8217;AMB per a treballar, per a rebre prestacions sanit\u00e0ries o per a assistir a esdeveniments culturals, per a anar de compres, etc.) s&#8217;identifiqui amb l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un ens de govern metropolit\u00e0. L&#8217;AMB ha d&#8217;aconseguir tamb\u00e9 una legitimaci\u00f3 que si no \u00e9s d&#8217;origen sigui d&#8217;exercici, aix\u00f2 \u00e9s, que es legitimi per l&#8217;efic\u00e0cia de la seva actuaci\u00f3, per la qualitat dels serveis que presta, de manera que els ciutadans vegin en aquesta instituci\u00f3 un \u00f2rgan de govern necessari. Per aix\u00f2 ha de refor\u00e7ar-se i potenciar el personal al seu servei, amb la fi principal de dur a terme tasques de planificaci\u00f3, de regulaci\u00f3 i control dels serveis de la seva compet\u00e8ncia i de projecci\u00f3 exterior.<br \/>\nL&#8217;AMB ha de dur a terme una pol\u00edtica activa de comunicaci\u00f3 cap als seus ciutadans\/as, utilitzant un llenguatge d&#8217;explicaci\u00f3 i persuasi\u00f3 sobre les seves activitats en benefici de l&#8217;inter\u00e8s general, destacant la seva preocupaci\u00f3 pel bon govern, la transpar\u00e8ncia i la garantia de valors \u00e8tics en la seva actuaci\u00f3 i en la dels ens i empreses privades que treballen amb ella.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">F. La realitat metropolitana requereix una agenda pr\u00f2pia separada de la qual poden definir els respectius municipis. L&#8217;AMB compta amb una \u00e0rea encarregada de la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica i des de 1986 amb el Institut d\u2019estudis regionals i metropolitans de Barcelona, i tamb\u00e9 amb el Pla Estrat\u00e8gic Metropolit\u00e0 de Barcelona, PEMB. Tots aquests instruments han de potenciar-se amb la finalitat de recaptar informaci\u00f3 sobre la qual definir les actuacions a dur a terme de manera coordinada. Cal definir avui el que es vol ser dins de cinquanta anys per a comen\u00e7ar a actuar de manera coherent. Els ens municipals han de participar en els processos d&#8217;elaboraci\u00f3 d&#8217;aquests documents i fer seves les l\u00ednies d&#8217;actuaci\u00f3 dissenyades en aquests.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">G. Cal treballar de manera decidida en les pol\u00edtiques de foment de l&#8217;activitat econ\u00f2mica i innovaci\u00f3. Cal atreure ind\u00fastria, cl\u00fasters, fomentar el teletreball, i afavorir el coliving amb la finalitat d&#8217;aconseguir talent. L&#8217;\u00e0rea metropolitana de Barcelona, i no sols Barcelona, ha de promocionar-se com un lloc idoni per a treballar i desenvolupar les activitats econ\u00f2miques, avui basades primordialment en el talent, i ja no en necessitats d&#8217;inversi\u00f3 intensiva de capital.<br \/>\nDe la mateixa manera s&#8217;han d&#8217;atreure fires, esdeveniments esportius, congressos cient\u00edfics.<br \/>\nBarcelona posseeix una bona marca, per\u00f2 existeix una dura compet\u00e8ncia amb altres \u00e0rees metropolitanes de dimensi\u00f3 similar. Per aix\u00f2 \u00e9s important millorar la prestaci\u00f3 de serveis, en particular els tecnol\u00f2gics, de mobilitat, de protecci\u00f3 mig ambiental i culturals.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">H. Les relacions exteriors s\u00f3n tamb\u00e9 importants. L&#8217;AMB ha de ser un interlocutor actiu en les relacions amb la Generalitat, amb l&#8217;administraci\u00f3 de l&#8217;Estat, amb la Uni\u00f3 Europea i amb les organitzacions internacionals. L&#8217;exercici d&#8217;algunes compet\u00e8ncies de l&#8217;AMB, com les relatives a transport, cicle de l&#8217;aigua, medi ambient o habitatge, no s\u00f3n possibles sense comptar amb les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques i administratives superiors. Cal participar en la definici\u00f3 d&#8217;aquestes pol\u00edtiques, i despr\u00e9s assumir la seva aplicaci\u00f3 en el territori metropolit\u00e0 Per a aix\u00f2 seria convenient institucionalitzar formes de participaci\u00f3, i guanyar-se el dret a ser consultada i a veure reconegudes les propostes pel prestigi de les aportacions.\u00a0L&#8217;AMB tamb\u00e9 ha de ser un element de projecci\u00f3 exterior dels municipis que la componen, i de la instituci\u00f3 metropolitana com a tal, com a ens que juga en la lliga dels grans ens locals supramunicipals.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">J. Les administracions han perdut el domini de la ci\u00e8ncia, del saber i de la capacitat d&#8217;inversi\u00f3 necess\u00e0ria per a atendre necessitats p\u00fabliques. La recent lluita contra la pand\u00e8mia del Covid19 ho ha posat de manifest. Un excel\u00b7lent sistema de sanitat p\u00fablica, encara que \u00e9s cert que, maltractat en els \u00faltims anys, ha hagut d&#8217;acudir al mercat a proveir-se de mitjans, ha utilitzat centres assistencials privats, i la vacuna s&#8217;ha produ\u00eft des del sector privat. La governan\u00e7a metropolitana ha de recon\u00e8ixer aquesta realitat i ha de fomentar els mitjans de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privada, CPP, ja sigui a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 d&#8217;empreses mixtes o del recurs als contractes de serveis o de concessi\u00f3 de serveis.<br \/>\nAquest recurs a la CPP ha de partir de l&#8217;enteniment de les respectives funcions que en el m\u00f3n actual corresponen al poder p\u00fablic i al sector privat. L&#8217;actual Estat garant, i les seves diverses administracions, han d&#8217;assumir el seu nou rol, la seva actual posici\u00f3 estrat\u00e8gica en passar de ser ens prestadors directes de serveis a ser ens garantidors de la seva prestaci\u00f3. Al poder p\u00fablic corresponen les funcions de regular i controlar la prestaci\u00f3 de serveis d&#8217;inter\u00e8s general, i establir un marc regulador predictible que faci atractiva la inversi\u00f3 privada. El sector privat ha de col\u00b7laborar amb l&#8217;AMB per a dur a terme de manera efica\u00e7 i eficient molts dels serveis propis de la instituci\u00f3, d&#8217;acord amb la normativa p\u00fablica i sota el control de la pr\u00f2pia AMB. La CPP combina coneixements, capacitats i recursos de les parts interessades per a incrementar l&#8217;efici\u00e8ncia i efic\u00e0cia de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Una efica\u00e7 pol\u00edtica d&#8217;habitatge o del servei del cicle integral de l&#8217;aigua, requereixen sens dubte l&#8217;aposta per aquestes formes de CPP.<br \/>\nEl p\u00fablic no \u00e9s un \u00e0mbit reservat en exclusiva als pol\u00edtics i les seves administracions, ja que pertany al conjunt dels ciutadans i ciutadanes, que a m\u00e9s de participar amb els seus vots poden col\u00b7laborar amb els seus propis mitjans, amb les seves empreses, en la satisfacci\u00f3 d&#8217;interessos generals. Cal tractar de superar la dist\u00e0ncia cognitiva ens les parts p\u00fablica i privada per a aconseguir una bona actuaci\u00f3 conjunta al servei dels interessos generals.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">III. Conclusi\u00f3.<br \/>\nLes \u00e0rees metropolitanes s\u00f3n subjectes p\u00fablics d&#8217;especial rellev\u00e0ncia en el m\u00f3n globalitzat actual. Com a agrupacions de municipis governen al servei d&#8217;\u00e0mplies col\u00b7lectivitats de ciutadans i ciutadanes, havent de donar resposta als desafiaments propis de les grans conurbacions amb la finalitat d&#8217;aconseguir una societat interna inclusiva i igualit\u00e0ria. Per\u00f2 al seu torn han de ser subjectes actius del desenvolupament econ\u00f2mic de tot el seu territori en un escenari mundial competitiu, tractant d&#8217;atreure capital i talent. La dimensi\u00f3 metropolitana \u00e9s necess\u00e0ria per a poder competir en l&#8217;assoliment d&#8217;aquests fins.<br \/>\nLa nova governan\u00e7a metropolitana no requereix imperativament reformes territorials ni canvis d&#8217;estructures administratives, sin\u00f3 pol\u00edtics capa\u00e7os i compromesos amb el desenvolupament de la potencialitat de l&#8217;ens ja existent, que superin recels anteriors i treballin de manera solid\u00e0ria internament, i com una unitat en la projecci\u00f3 externa de l&#8217;ens metropolit\u00e0, comptant per a tot aix\u00f2 amb la capacitat, els mitjans i el talent del sector privat.<\/p>\n<\/div>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\u00bbShare \u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb26%\u00bb module_alignment=\u00bbleft\u00bb module_alignment_tablet=\u00bbleft\u00bb module_alignment_phone=\u00bbleft\u00bb module_alignment_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb border_width_all=\u00bb0px\u00bb]<\/p>\n<table style=\"border-collapse: collapse;width: 0%;height: 22px;border-color: #000000;border: 2px solid\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 22px\">\n<td style=\"width: 11.5332%;height: 22px\">share:<\/td>\n<td style=\"width: 88.4667%;text-align: justify;vertical-align: middle;height: 22px\"><div class=\"sfsi_widget sfsi_shortcode_container\"><div class=\"norm_row sfsi_wDiv \"  style=\"width:200px;text-align:left;\"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><div class=\"sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft\" style=\"opacity:0;z-index:-1;\" id=\"sfsiid_twitter\"><span class=\"bot_arow bot_twt_arow\"><\/span><div class=\"sfsi_inside\"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>\r\n\t\t\t\t\t\t<a target='_blank' href='https:\/\/twitter.com\/intent\/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8298\/' style='display:inline-block' >\r\n\t\t\t\t\t\t\t<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Twitter_Tweet\/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >\r\n\t\t\t\t\t\t<\/a>\r\n\t\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><div class=\"sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft\" style=\"opacity:0;z-index:-1;\" id=\"sfsiid_linkedin\"><span class=\"bot_arow bot_linkedin_arow\"><\/span><div class=\"sfsi_inside\"><div  class='icon2'><a target='_blank' href=\"https:\/\/www.linkedin.com\/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Fes%2Fwp-json%2Fwp%2Fv2%2Fposts%2F8298%2F\"><img class=\"sfsi_wicon\" data-pin-nopin= true alt=\"Share\" title=\"Share\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Linkedin_Share\/en_US_share.svg\" \/><\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https:\/\/api.whatsapp.com\/send?text=https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/rrepensar-la-metropolis-resumen\/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https:\/\/api.follow.it\/widgets\/icon\/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=\/OA==\/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><\/div><\/div><\/div ><div id=\"sfsi_holder\" class=\"sfsi_holders\" style=\"position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;\"><\/div ><script>window.addEventListener(\"sfsi_functions_loaded\", function() \r\n\t\t\t{\r\n\t\t\t\tif (typeof sfsi_widget_set == \"function\") {\r\n\t\t\t\t\tsfsi_widget_set();\r\n\t\t\t\t}\r\n\t\t\t}); <\/script><div style=\"clear: both;\"><\/div><\/div><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; fullwidth=\u00bbon\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb border_width_bottom=\u00bb2px\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_fullwidth_code admin_label=\u00bbRatlla horitzontal\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||-30px||false|false\u00bb custom_margin_tablet=\u00bb||-90px||false|false\u00bb custom_margin_phone=\u00bb||-80px||false|false\u00bb custom_margin_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbAltres articles\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb]<\/p>\n<h3>ALTRES ARTICLES<\/h3>\n<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>\n<!-- YARPP Thumbnails -->\n<h3><\/h3>\n<div class=\"yarpp-thumbnails-horizontal\">\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/joaquin-tornos-mas-una-nueva-gobernanza-para-el-amb\/' title='JOAQU\u00cdN TORNOS MAS:  UNA NUEVA GOBERNANZA PARA EL AMB'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/barcelona-metropolism.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">JOAQU\u00cdN TORNOS MAS:  UNA NUEVA GOBERNANZA PARA EL AMB<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/felipe-campos-elhechosocialparaentenderlametropolisbarcelona\/' title='FELIPE CAMPOS:  EL HECHO SOCIAL, PARA ENTENDER LA NECESIDAD DE LA METROPOLIS BARCELONA'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/barcelona-metropolism.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">FELIPE CAMPOS:  EL HECHO SOCIAL, PARA ENTENDER LA NECESIDAD DE LA METROPOLIS BARCELONA<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/roser-fernandez-la-planificacion-de-los-servicios-de-salud-y-el-territorio\/' title='ROSER FERN\u00c1NDEZ:  LA PLANIFICACI\u00d3N DE LOS SERVICIOS DE SALUD Y EL TERRITORIO'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/barcelona-metropolism.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">ROSER FERN\u00c1NDEZ:  LA PLANIFICACI\u00d3N DE LOS SERVICIOS DE SALUD Y EL TERRITORIO<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/donairecronicadeunproyectoinacabado\/' title='JOS\u00c9 A. DONAIRE: EL \u00c1REA METROPOLITANA DE BARCELONA. CR\u00d3NICA DE UN PROYECTO INACABADO'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/barcelona-metropolism.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">JOS\u00c9 A. DONAIRE: EL \u00c1REA METROPOLITANA DE BARCELONA. CR\u00d3NICA DE UN PROYECTO INACABADO<\/span><\/a>\n<\/div>\n<\/div>\n<br \/>\n[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; fullwidth=\u00bbon\u00bb disabled_on=\u00bbon|on|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin_tablet=\u00bb-70px||||false|false\u00bb custom_margin_phone=\u00bb\u00bb custom_margin_last_edited=\u00bbon|tablet\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb border_width_bottom=\u00bb2px\u00bb disabled=\u00bbon\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_fullwidth_code admin_label=\u00bbRatlla horitzontal\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; disabled_on=\u00bbon|on|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb disabled=\u00bbon\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbText %22Veure tots els cicles%22&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb]<\/p>\n<h3>VEURE TOTS ELS CICLES<\/h3>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_3,1_3,1_3&#8243; disabled_on=\u00bboff|on|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width_tablet=\u00bb50%\u00bb width_phone=\u00bb70%\u00bb width_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-1b\u00bb url=\u00bb\/category\/cicle-1\/\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb admin_label=\u00bbCicles per escriptori i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-2b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-3b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_3,1_3,1_3&#8243; disabled_on=\u00bbon|off|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb100%\u00bb width_tablet=\u00bb90%\u00bb width_phone=\u00bb70%\u00bb width_last_edited=\u00bbon|tablet\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb custom_margin=\u00bb||-20px||false|false\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-1b\u00bb url=\u00bb\/category\/cicle-1\/\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb admin_label=\u00bbCicles per a tablet\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-2b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-3b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Resumimos cinco art\u00edculos de varias personalidades que, cada una desde su \u00e1mbito, aporta una mirada complementaria sobre c\u00f3mo se debe articular el ente metropolitano del futuro.<br \/>\n&#8211;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4842,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"<p>[et_pb_section fb_built=\"1\" disabled_on=\"off|off|off\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin=\"||||false|false\" da_disable_devices=\"off|off|off\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.1\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.1\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Titular entrada\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_font_size=\"20px\" header_4_line_height=\"1.6em\" header_5_line_height=\"1.6em\" header_6_font=\"Averta regular||||||||\" header_6_font_size=\"16px\" header_6_line_height=\"1.2em\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" header_6_font_size_tablet=\"\" header_6_font_size_phone=\"16px\" header_6_font_size_last_edited=\"on|phone\"]<\/p><h1 style=\"text-align: center;\">LA METR\u00d2POLIS: CINC MIRADES<\/h1><div style=\"text-align: center;\"><span lang=\"CA\">Tornos reflexiona sobre la governan\u00e7a a l'\u00c0rea Metropolitana de Barcelona.<\/span><\/div><p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Gonzalo-Goytisolo-Gil_-La-font-magica-scaled.jpg\" title_text=\"Gonzalo-Goytisolo-Gil_--La-font-magica\" admin_label=\"Imatge entrada\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\"on|on|off\" admin_label=\"Text entrada escriptori\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_font_size=\"20px\" header_4_line_height=\"1.6em\" header_5_line_height=\"1.6em\" header_6_font=\"Averta regular||||||||\" header_6_font_size=\"16px\" header_6_line_height=\"1.5em\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" header_6_font_size_tablet=\"\" header_6_font_size_phone=\"14px\" header_6_font_size_last_edited=\"on|phone\"]<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Joaqu\u00edn Tornos Mas<\/strong>, Catedr\u00e0tic de Dret Administratiu de la UB, apunta que en l\u2019actualitat m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 mundial viu en \u00e0rees urbanes, i aquesta proporci\u00f3 segurament s\u2019anir\u00e0 incrementant en els pr\u00f2xims anys. Aquestes \u00e0rees es constitueixen en motors del creixement econ\u00f2mic i d\u2019innovaci\u00f3, per\u00f2 al mateix temps han de fer front a greus mancances de serveis socials i infraestructures, generen problemes de mobilitat i acreixen els problemes mediambientals.<br \/>L\u2019AMB est\u00e0 integrada pels municipis del seu \u00e0mbit territorial, per la qual cosa aquest ens local no \u00e9s exponencial d\u2019una col\u00b7lectivitat metropolitana de ciutadans, encara per construir, sin\u00f3 que ha d\u2019actuar al servei de les necessitats i aspiracions dels municipis que la componen. Uns municipis que precisen d\u2019un ens supramunicipal que ajudi a la millor prestaci\u00f3 dels seus serveis.<br \/>Aquesta configuraci\u00f3 jur\u00eddica de l\u2019ens metropolit\u00e0 explica que el seu govern es tri\u00ef de manera indirecta i s\u2019estructuri sobre la base de quatre \u00f2rgans fonamentals: el Consell Metropolit\u00e0, el President\/a, la Junta de Govern i la Comissi\u00f3 Especial de Comptes, m\u00e9s el Consell d\u2019Alcaldes. El Consell el componen 90 consellers representant als 36 municipis de l\u2019\u00e0rea (en funci\u00f3 de les respectives poblacions, excepte Barcelona a la qual s\u2019atribueixen de manera directa 25 consellers), sent els alcaldes\/as membres nats del Consell.<br \/>Es mant\u00e9 aix\u00ed un model de dos nivells, que reconeix la primacia del nivell municipal, i que constitueix el poder metropolit\u00e0 a partir de la cooperaci\u00f3 municipal. \u00bfQuins s\u00f3n els reptes que avui s\u2019exigeixen a aquest ens institucional que anomenem \u00c0rea Metropolitana de Barcelona? Com ha de governar-se el territori metropolit\u00e0 en el m\u00f3n actual, un m\u00f3n globalitzat i altament competitiu, amb crisi de legitimitat de les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques, amb una societat complexa que accedeix a una informaci\u00f3 desbocada i que mant\u00e9 alts nivells de desigualtat i de persones en risc d\u2019exclusi\u00f3 social?<br \/>Creiem que pot afirmar-se que malgrat els esfor\u00e7os del personal i funcionaris de l\u2019AMB, tot sembla indicar que la instituci\u00f3 no respon a les seves potencialitats ni al que es requereix d\u2019un ens d\u2019aquesta naturalesa. Les necessitats de la poblaci\u00f3 de l\u2019\u00e0rea s\u2019han anat incrementant, i tamb\u00e9 les desigualtats internes. La competitivitat entre \u00e0rees o \u00e0mbits territorials similars als de l\u2019AMB s\u2019ha incrementat en un m\u00f3n globalitzat. Les maneres de governar i de gestionar el territori s\u2019han transformat. La crisi econ\u00f2mica ha incidit en la manera de fer pol\u00edtica.<br \/>L\u2019exercici del \u201cpoder\u201d metropolit\u00e0, constitu\u00eft per les seves \u00e0mplies compet\u00e8ncies, ha de ser exercit des de la convicci\u00f3 que moltes de les seves decisions han de ser fruit del consens intern amb els municipis que integren l\u2019AMB i de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres territoris superiors, i ha de comptar ineludiblement amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del sector privat. El necessari creixement inclusiu i sostenible requereix el consens amb els altres actors institucionals i socials.<br \/>Aquesta nova realitat exigeix, ja sense demora, reflexionar sobre la governan\u00e7a metropolitana i adoptar noves formes d\u2019actuaci\u00f3. Per a ajudar a aquesta reflexi\u00f3 formulem una s\u00e8rie de propostes generals que parteixen del model institucional actual. No abordem, per tant, dues q\u00fcestions d\u2019indiscutible inter\u00e8s per\u00f2 que exigirien nous consensos tal vegada avui inassolibles. Em refereixo a l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019\u00e0mbit territorial per a ocupar el territori de l\u2019anomenada Regi\u00f3 Metropolitana, i d\u2019altra banda establir l\u2019elecci\u00f3 directa dels representants metropolitans amb la fi \u00faltima de crear una gran ciutat.<br \/>Acceptant, doncs, el marc institucional actual, proposem les seg\u00fcents l\u00ednies de reflexi\u00f3:<br \/>A. Recon\u00e8ixer, per a superar-les, les desconfiances existents que han condicionat l\u2019esdevenir de la realitat metropolitana de Barcelona. D\u2019una banda, la desconfian\u00e7a dels municipis, en particular els m\u00e9s petits respecte de Barcelona, i per un altre la desconfian\u00e7a de la Generalitat respecte d\u2019una AMB forta que actu\u00ef com a contrapoder del govern auton\u00f2mic.<br \/>B. L\u2019AMB \u00e9s un ens territorial format per l\u2019agrupaci\u00f3 de municipis, per\u00f2 com a ens local territorial no ha d\u2019oblidar que est\u00e0 al servei d\u2019una col\u00b7lectivitat, d\u2019un conjunt de ciutadans i ciutadanes que tenen problemes comuns. Per aix\u00f2, ha d\u2019entendre\u2019s que l\u2019AMB \u00e9s una instituci\u00f3 al servei de la col\u00b7lectivitat metropolitana. L\u2019AMB no ha de veure\u2019s com un territori en el qual prestar serveis municipals de manera coordinada.<br \/>C. L\u2019organitzaci\u00f3 interna de la AMB hauria de tractar d\u2019equilibrar el centre \u2013perif\u00e8ria. D\u2019una banda, portant \u00f2rgans propis de la AMB per tot el territori metropolit\u00e0 i, per un altre, potenciant tamb\u00e9 la ubicaci\u00f3 de centres universitaris, escoles de negocis, instal\u00b7lacions culturals en tot l\u2019espai metropolit\u00e0.<br \/>D. El govern metropolit\u00e0 requereix un lideratge fort i conven\u00e7ut de la import\u00e0ncia i potencialitats de l\u2019AMB. Qui presideixi l\u2019AMB, i el seu equip de govern, han d\u2019exercir aquest lideratge. Els municipis per la seva part han de veure en l\u2019AMB no sols una ajuda per a la prestaci\u00f3 dels seus serveis als seus respectius ciutadans, sin\u00f3 que han de recon\u00e8ixer els avantatges de la metropolitanizaci\u00f3n de determinats serveis, perqu\u00e8 aix\u00f2 redunda en un millor servei als seus ciutadans.<br \/>E. S\u2019ha de tractar de refor\u00e7ar la legitimitat de l\u2019ens metropolit\u00e0. A aquest efecte se sol defensar l\u2019elecci\u00f3 directa del govern de l\u2019AMB. Sense negar l\u2019inter\u00e8s per aquest debat, com ja hem dit, no proposem en aquest moment aquesta reforma. Per\u00f2 existeixen altres vies que poden refor\u00e7ar la legitimitat de l\u2019AMB. Aix\u00ed, el tractar de crear una consci\u00e8ncia metropolitana entre els ciutadans\/as que viuen en l\u2019\u00e0rea mitjan\u00e7ant la informaci\u00f3 de les actuacions de l\u2019AMB, facilitant la participaci\u00f3 de ciutadans\/as i les seves associacions en el govern de l\u2019AMB. S\u2019ha d\u2019aconseguir que la realitat f\u00e0ctica de la vida metropolitana de molts ciutadans\/as (es desplacen dins de l\u2019AMB per a treballar, per a rebre prestacions sanit\u00e0ries o per a assistir a esdeveniments culturals, per a anar de compres, etc.) s\u2019identifiqui amb l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un ens de govern metropolit\u00e0.<br \/>F. La realitat metropolitana requereix una agenda pr\u00f2pia separada de la qual poden definir els respectius municipis. L\u2019AMB compta amb una \u00e0rea encarregada de la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica i des de 1986 amb el Institut d\u2019estudis regionals i metropolitans de Barcelona, i tamb\u00e9 amb el Pla Estrat\u00e8gic Metropolit\u00e0 de Barcelona, PEMB.<br \/>G. Cal treballar de manera decidida en les pol\u00edtiques de foment de l\u2019activitat econ\u00f2mica i innovaci\u00f3. Cal atreure ind\u00fastria, cl\u00fasters, fomentar el teletreball, i afavorir el coliving amb la finalitat d\u2019aconseguir talent. L\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona, i no sols Barcelona, ha de promocionar-se com un lloc idoni per a treballar i desenvolupar les activitats econ\u00f2miques, avui basades primordialment en el talent, i ja no en necessitats d\u2019inversi\u00f3 intensiva de capital.<br \/>De la mateixa manera s\u2019han d\u2019atreure fires, esdeveniments esportius, congressos cient\u00edfics.<br \/>H. Les relacions exteriors s\u00f3n tamb\u00e9 importants. L\u2019AMB ha de ser un interlocutor actiu en les relacions amb la Generalitat, amb l\u2019administraci\u00f3 de l\u2019Estat, amb la Uni\u00f3 Europea i amb les organitzacions internacionals. L\u2019exercici d\u2019algunes compet\u00e8ncies de l\u2019AMB, com les relatives a transport, cicle de l\u2019aigua, medi ambient o habitatge, no s\u00f3n possibles sense comptar amb les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques i administratives superiors. Cal participar en la definici\u00f3 d\u2019aquestes pol\u00edtiques, i despr\u00e9s assumir la seva aplicaci\u00f3 en el territori metropolit\u00e0 Per a aix\u00f2 seria convenient institucionalitzar formes de participaci\u00f3, i guanyar-se el dret a ser consultada i a veure reconegudes les propostes pel prestigi de les aportacions. L\u2019AMB tamb\u00e9 ha de ser un element de projecci\u00f3 exterior dels municipis que la componen, i de la instituci\u00f3 metropolitana com a tal, com a ens que juga en la lliga dels grans ens locals supramunicipals.<br \/>I. Les administracions han perdut el domini de la ci\u00e8ncia, del saber i de la capacitat d\u2019inversi\u00f3 necess\u00e0ria per a atendre necessitats p\u00fabliques. La recent lluita contra la pand\u00e8mia del Covid19 ho ha posat de manifest. Un excel\u00b7lent sistema de sanitat p\u00fablica, encara que \u00e9s cert que, maltractat en els \u00faltims anys, ha hagut d\u2019acudir al mercat a proveir-se de mitjans, ha utilitzat centres assistencials privats, i la vacuna s\u2019ha produ\u00eft des del sector privat. La governan\u00e7a metropolitana ha de recon\u00e8ixer aquesta realitat i ha de fomentar els mitjans de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privada, CPP, ja sigui a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 d\u2019empreses mixtes o del recurs als contractes de serveis o de concessi\u00f3 de serveis. La conclusi\u00f3 \u00e9s que les \u00e0rees metropolitanes s\u00f3n subjectes p\u00fablics d\u2019especial rellev\u00e0ncia en el m\u00f3n globalitzat actual. Com a agrupacions de municipis governen al servei d\u2019\u00e0mplies col\u00b7lectivitats de ciutadans i ciutadanes, havent de donar resposta als desafiaments propis de les grans conurbacions amb la finalitat d\u2019aconseguir una societat interna inclusiva i igualit\u00e0ria. Per\u00f2 al seu torn han de ser subjectes actius del desenvolupament econ\u00f2mic de tot el seu territori en un escenari mundial competitiu, tractant d\u2019atreure capital i talent. La dimensi\u00f3 metropolitana \u00e9s necess\u00e0ria per a poder competir en l\u2019assoliment d\u2019aquests fins.<br \/>La nova governan\u00e7a metropolitana no requereix imperativament reformes territorials ni canvis d\u2019estructures administratives, sin\u00f3 pol\u00edtics capa\u00e7os i compromesos amb el desenvolupament de la potencialitat de l\u2019ens ja existent, que superin recels anteriors i treballin de manera solid\u00e0ria internament, i com una unitat en la projecci\u00f3 externa de l\u2019ens metropolit\u00e0, comptant per a tot aix\u00f2 amb la capacitat, els mitjans i el talent del sector privat.<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\"><h4>\u201cActualment,\u00a0tot sembla indicar que l'AMB no respon a les seves potencialitats ni al que es requereix d'un ens d'aquesta naturalesa.\u201d<\/h4><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Jos\u00e9 Antonio Donaire<\/strong>, ge\u00f2graf i professor de la Universitat de Girona, repassa la hist\u00f2ria de les ciutats per constatar que no va ser fins als anys 70 que es constitu\u00efren moltes de les administracions metropolitanes contempor\u00e0nies, com la de Jakarta o la de Rio de Janeiro. A Espanya, les dues ciutats que primer van adoptar una organitzaci\u00f3 d\u2019\u00e0mbit supramunicipal van ser Val\u00e8ncia i Bilbao. Mentre que el Pla General d\u2019Ordenaci\u00f3 Comarcal de Bilbao (\u2018el Gran Bilbao\u2019) va ser aprovat el 1945, els l\u00edmits del Gran Val\u00e8ncia foren acordats dos anys despr\u00e9s. El Pla General d\u2019Ordenaci\u00f3 Urbana de la Regi\u00f3 Metropolitana de Madrid s\u2019aprov\u00e0 el 1963. S\u00f3n els antecedents dels plans de Bilbao i Val\u00e8ncia, aix\u00ed com el primer projecte de Madrid els que propiciaren la proposta del primer disseny metropolit\u00e0 de Barcelona, el Pla Comarcal de 1953. Despr\u00e9s d\u2019un primer intent de salt d\u2019escala, que \u00e9s el Pla Director de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona de 1966, en el que els 27 municipis del pla de 1953 passaven a ser 162, es va aprovar, el 1974 s\u2019aprova l\u2019Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, integrada (com el Pla Comarcal de 1953) per 27 municipis. La nova entitat integra les compet\u00e8ncies de planejament i tota una s\u00e8rie de serveis que poden tenir una l\u00f2gica supramunicipal, com l\u2019abastament d\u2019aig\u00fces, el sanejament, els residus o els cementiris. Amb aquest nou marc administratiu, s\u2019acorda el Pla General Metropolit\u00e0 integrat pels 27 municipis que havia fixat el pla de 1953. Les Lleis d\u2019Ordenaci\u00f3 Territorial de 1987 desactiven la Corporaci\u00f3, proposen la creaci\u00f3 d\u2019ens supramunicipal de gesti\u00f3 de determinats serveis i plantegen el model de comarca com a sistema d\u2019organitzaci\u00f3 descentralitzat alternatiu. L\u2019antiga Corporaci\u00f3 queda, per tant, trencada en diverses comarques. Hi ha dues entitats que assumeixen funcions metropolitanes: L\u2019Entitat Metropolitana del Transport i l\u2019Entitat del Medi Ambient, amb l\u00edmits diferents (una integra 18 municipis i l\u2019altra 33) i amb sistemes de governan\u00e7a tamb\u00e9 diferents. Poc despr\u00e9s es va crear una mancomunitat de municipis metropolitans, una mena de Pla B per mantenir el caliu del projecte metropolit\u00e0. Aquesta mancomunitat estava integrada per 31 municipis i tenia, a banda de les funcions cl\u00e0ssiques de coordinaci\u00f3 de serveis, la voluntat de pensar el futur en com\u00fa dels municipis metropolitans.<br \/>El pols entre la Generalitat i l\u2019ens metropolit\u00e0 va viure un nou episodi en el moment en qu\u00e8 Maragall assoleix la Presid\u00e8ncia de la Generalitat. El primer pas va ser l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019un nou Estatut de 2006, que proposava una nova organitzaci\u00f3 territorial, amb una menci\u00f3 expl\u00edcita a l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0. L\u2019article 93 del nou Estatut explicitava les entitats supramunicipals i, m\u00e9s concretament, les metropolitanes. El 2010 el Parlament aprova per unanimitat la Llei de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis. Exactament 23 anys despr\u00e9s de la LOT, es creava de nou un ens d\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0, que recollia en ess\u00e8ncia la suma de les compet\u00e8ncies dels dos ens supramunicipals (EMT i EMA), aix\u00ed com els de la mancomunitat.<br \/>Aix\u00ed, s\u2019inicia la darrera etapa del projecte metropolit\u00e0. L\u2019ens \u00e9s relativament eficient en la coordinaci\u00f3 de les pol\u00edtiques urban\u00edstiques i en la prestaci\u00f3 de serveis de car\u00e0cter supramunicipal, per\u00f2 encara est\u00e0 mancat d\u2019un sistema relativament aut\u00f2nom de gesti\u00f3, d\u2019una major concreci\u00f3 dels \u00e0mbits competencials i d\u2019una gesti\u00f3 que superi el predomini de la l\u00f2gica urban\u00edstica.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Aquests s\u00f3n els reptes pendents de l\u2019\u00c0rea Metropolitana:<br \/>1. L\u2019AMB \u00e9s essencialment un ens amb una vocaci\u00f3 urban\u00edstica. La l\u00f2gica metropolitana opera en molts altres \u00e0mbits que tenen molt menys recorregut en l\u2019ens. El plantejament dels grans reptes de futur pot ser un eix per ampliar la funci\u00f3 de l\u2019AMB: la nova mobilitat, el dret a l\u2019habitatge, els l\u00edmits del turisme, la nova log\u00edstica, la captaci\u00f3 de noves professions\u2026<br \/>2. L\u2019AMB necessita un sistema de dues corones, una primera \u00e0rea de relacions urbanes i una segona, de car\u00e0cter polic\u00e8ntric, amb els l\u00edmits de la regi\u00f3 metropolitana. El desenvolupament de les vegueries facilitaria aquest sistema dual de relacions.<br \/>3. Pol\u00edticament, la creaci\u00f3 d\u2019un ens metropolit\u00e0 amb m\u00e9s del 40% de la poblaci\u00f3 i prop de la meitat del PIB del pa\u00eds ha estat sempre vist com una amena\u00e7a. La complexa situaci\u00f3 de la pol\u00edtica catalana ha dilu\u00eft la unanimitat de la Llei de l\u2019AMB vigent. Per\u00f2 sense un pacte pol\u00edtic ampli (que incorpori el m\u00e0xim possible de forces pol\u00edtiques de l\u2019arc parlamentari) el projecte estar\u00e0 sempre limitat per les pressions bottom up de la Generalitat i els municipis.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Un altre dels fronts que ha d\u2019abordar l\u2019AMB \u00e9s l\u2019imperatiu ecol\u00f2gic. <strong>Vicente Guallart,<\/strong> arquitecte, director de Guallart Architects. Institut d\u2019Arquitectura Avan\u00e7ada de Catalunya, apunta que el gran repte dels centres urbans per als pr\u00f2xims anys \u00e9s convertir-se en un territori que fomenti la vida i combati les desigualtats de la nostra societat. La Uni\u00f3 Europea es va fixar l\u2019any passat el repte d\u2019aconseguir que Europa sigui un continent d\u2019Emissions Zero de cara a l\u2019any 2050. I perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible ha definit diferents objectius, comen\u00e7at per una reducci\u00f3 de les emissions del 55% d\u2019aqu\u00ed al 2030. Tot un repte perqu\u00e8, malgrat les repetides declaracions d\u2019\u201cemerg\u00e8ncia clim\u00e0tica\u201d, l\u2019acci\u00f3 del dia a dia de la majoria de les nostres administracions encara est\u00e0 basada en el \u201cbusiness as usual\u201d. Les bones intencions sense gesti\u00f3 ni pressupostos no detindran el canvi clim\u00e0tic.<br \/>De fet, cada cinquanta anys hi ha un canvi radical en el model de pensar i construir les nostres ciutats. Ara estem en un d\u2019aquests moments. Tal com va oc\u00f3rrer en els anys 1970\u2019s amb la crisi del petroli, la revisi\u00f3 dels postulats moderns i el retorn cap a models compactes vinculats a la ciutat hist\u00f2rica, o en els 1920\u2019s, amb el desenvolupament del model de la ciutat moderna i la fundaci\u00f3 de la Bauhaus. Des d\u2019aquest punt de vista, Barcelona, i especialment la seva \u00c0rea Metropolitana, t\u00e9 una magnifica oportunitat per a impulsar aquest nou paradigma que hauria de sorgir en els 2020\u2019s per a continuar millorant la vida dels seus ciutadans i inspirar al m\u00f3n. D\u2019una banda, t\u00e9 la tradici\u00f3 d\u2019haver impulsat el primer Urbanisme industrial amb el Pla d\u2019Eixample i la Teoria General de la Urbanitzaci\u00f3 de l\u2019enginyer Ildefons Cerda. Tamb\u00e9 t\u00e9 una credibilitat forjada en les \u00faltimes d\u00e8cades a causa de les reformes urbanes amb a la reinvenci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic i l\u2019impuls de l\u2019economia de la innovaci\u00f3 urbana.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Per aix\u00f2, es plantegen els seg\u00fcents reptes:<br \/>1. Biociutats: La principal estrat\u00e8gica passa per definir una visi\u00f3 centrada en superar el model d\u2019urbanisme de la primera i segona revoluci\u00f3 industrial per a abordar una nova manera d\u2019habitar el territori que fomenti la vida en comunitat, de manera que les ciutats segueixin els principis dels sistemes naturals utilitzant els recursos i les tecnologies que han sorgit amb la revoluci\u00f3 digital. Per a aix\u00f2, cal substituir l\u2019actual model urb\u00e0 basat en una economia que importa productes de tot el m\u00f3n i genera residus mentre produeix gran quantitat d\u2019emissions, per un model basat en la bieconomia circular, que fomenta la producci\u00f3 local de recursos utilitzant energies renovables mentre utilitza el potencial de la connectivitat global a trav\u00e9s de les xarxes d\u2019informaci\u00f3.<br \/>2. Ecosistemes regionals. Des d\u2019aquest punt de vista, cal definir una estrat\u00e8gia que abordi el fenomen metropolit\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de les relacions laborals di\u00e0ries, incloent les variables relacionades amb el teletreball, la mobilitat d\u2019alta velocitat, la producci\u00f3 distribu\u00efda de recursos i la gesti\u00f3 dels sistemes naturals. Si s\u2019analitza Barcelona en el context de l\u2019Europa de les regions, no hi ha dubte que el projecte metropolit\u00e0 requereix una visi\u00f3 ecosist\u00e8mica que abasti un territori ampli, de manera que organitzi els fluxos de mat\u00e8ria, aigua, energia, aliments o materials entre els nuclis urbanitzats i el territori agr\u00edcola, log\u00edstic i natural, cap a un model d\u2019autosufici\u00e8ncia connectada pr\u00f2pia dels sistemes naturals.<br \/>3. Construcci\u00f3 en fusta. Un dels elements que millor representa aquest canvi d\u2019era en l\u2019arquitectura i a la ciutat \u00e9s l\u2019emergent desenvolupament de la construcci\u00f3 amb fusta industrialitzada com a principal material per als nous edificis ecol\u00f2gics. Si en el segle XIX el nou material de construcci\u00f3 va ser l\u2019acer, i en el segle XX ha estat el formig\u00f3, en el segle XXI la fusta pot permetre realitzar estructures que, m\u00e9s que produir emissions, siguin embornals de CO2 perqu\u00e8 emmagatzemen el di\u00f2xid de carboni que han absorbit quan creixien els arbres.<br \/>4. Ciutats de baixa mobilitat. Les ciutats de baixes emissions seran ciutats de baixa mobilitat, superant el paradigma industrial que fomentava que els ciutadans haguessin de despla\u00e7ar-se constantment entre els seus llocs d\u2019habitatge, treball o oci. Per a aix\u00f2, no sols \u00e9s necessari fomentar els sistemes de transport p\u00fablic, compartit o ciclista, sin\u00f3 que \u00e9s necessari impulsar un model urb\u00e0 que superi la idea de centre i la perif\u00e8ria, a partir d\u2019un model urb\u00e0 distribu\u00eft format per barris productius on s\u2019hi pot viure, treballar i descansar.<br \/>5. Reindustrialitzaci\u00f3 digital. Aix\u00ed mateix, \u00e9s possible impulsar la reindustrialitzaci\u00f3 digital de Barcelona utilitzant processos de fabricaci\u00f3 robotitzats que usen impressi\u00f3 en 3d o tecnologies similars, que s\u00f3n m\u00e9s precisos, eficients i flexibles. Aix\u00f2 demostraria un nou tipus de lideratge que va mes all\u00e0 de l\u2019economia digital, basat en els serveis propis del 22@. La fabricaci\u00f3 digital i els seus processos associats \u00e9s el gran fenomen emergent en qualsevol mena d\u2019ind\u00fastria, perqu\u00e8 permet ser m\u00e9s flexible i realitzar productes personalitzats.<br \/>6. Edificis autosuficients. Seguint el paradigma de les biociutats, caldria pensar les ciutats com a boscos i els edificis com a arbres. Si es volen desenvolupar ciutats que absorbeixin CO\u2082 i fomentin la vida i la biodiversitat, cal construir edificis que generin l\u2019energia que consumeixen a trav\u00e9s de sistemes renovables i que reciclin les seves aig\u00fces per a produir naturalesa i aliments en el propi edifici. Els edificis, m\u00e9s que ser \u201cm\u00e0quines d\u2019habitar\u201d tal com els definia el paradigma modern del segle XX, han de ser \u201corganismes per a viure\u201d connectats amb tots els sistemes naturals que els envolten, de manera que fomentin la vida humana en comunitat. Si l\u2019habitatge, i especialment l\u2019habitatge social en lloguer \u00e9s un dels grans reptes de la Barcelona metropolitana, no cal conformar-se amb fer moltes, sin\u00f3 que cal fer-les b\u00e9.<br \/>7. Naturalesa urbana. La Barcelona de l\u2019\u00c0rea Metropolitana cont\u00e9 una superf\u00edcie d\u2019espais naturals que supera el 50%. No obstant aix\u00f2, de la mateixa manera que es va abordar l\u2019obertura la mar a Barcelona en la d\u00e8cada dels 80\u2019s, no hi ha hagut la voluntat utilitzar el Parc de Collserola, la Serralada del Litoral o el Parc del Garraf com a impulsors de la renaturalitzaci\u00f3 urbana de tota l\u2019estructura urbana metropolitana. Aix\u00ed mateix, el riu Bes\u00f3s (i tamb\u00e9 el Llobregat) requereix d\u2019un projecte que transformi aquests corredors biol\u00f2gics en espais urbans que concentrin en les seves fa\u00e7anes habitatges, equipaments i nous espais productius desenvolupats a partir dels nous principis anteriorment enunciats.<br \/>Aquests s\u00f3n, sens dubte, grans reptes de la Barcelona Metr\u00f2polis definida com una Biociutat.<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\"><h4>\u201cEl gran repte dels centres urbans per als pr\u00f2xims anys \u00e9s convertir-se en un territori que fomenti la vida i combati les desigualtats de la nostra societat.\u201d<\/h4><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Roser Fern\u00e1ndez<\/strong>, directora general de la Uni\u00f3 Catalana d\u2019Hospitals i presidenta de la Comissi\u00f3 d\u2019Atenci\u00f3 a les Persones, de Salut i Social de Foment del Treball considera que les delimitacions territorials haurien de respondre a la millor manera d\u2019organitzar administrativament els serveis p\u00fablics a la ciutadania. Tanmateix el centre del debat s\u00f3n els conflictes pel poder pol\u00edtic i administratiu entre territoris i ciutats.<br \/>La regi\u00f3 metropolitana o vegueria de Barcelona, amb prop de m\u00e9s de 5 milions d\u2019habitants, per la seva extensi\u00f3 i diversitat, esdev\u00e9 un clar contrap\u00e8s per a la planificaci\u00f3 i gesti\u00f3 de serveis p\u00fablics de responsabilitat auton\u00f2mica. I aquest \u00e9s un altre dels conflictes pol\u00edtics que es plantegen sobre la q\u00fcesti\u00f3.<br \/>En tot cas, un principi que haur\u00edem de compartir \u00e9s que les estructures administratives territorials han d\u2019estar al servei de les persones i no a la inversa, i que no podem provocar inflaci\u00f3 de nivells que no aporten valor per motius de repartiment de joc. Si ens centrem en el concepte Salut de l\u2019OMS que la defineix no nom\u00e9s com l\u2019abs\u00e8ncia de la malaltia sin\u00f3 tamb\u00e9 com un complet estat de benestar f\u00edsic i emocional, dif\u00edcilment podem segmentar l\u2019atenci\u00f3 a les persones en serveis sanitaris i socials.<br \/>A partir d\u2019aqu\u00ed algunes reflexions sobre el valor de la territorialitat:<br \/>\u2013 La bondat de la descentralitzaci\u00f3 en la planificaci\u00f3 i la gesti\u00f3 dels serveis sanitaris i socials per apropar-se a la necessitats de la diversitat territorial.<br \/>\u2013 La bondat de l\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria en unes noves pol\u00edtiques de salut que no nom\u00e9s han d\u2019atendre la malaltia o la depend\u00e8ncia, sin\u00f3 que han d\u2018avan\u00e7ar-se a actuar preventivament per disminuir els risc a emmalaltir, procurar la salut i l\u2019autonomia personal, aix\u00ed com minimitzar les desigualtats territorials.<br \/>\u2013 La necessitat d\u2019apostar per la Salut en totes les pol\u00edtiques: salut, educaci\u00f3, habitatge, mobilitat, etc., i per tant la plena integraci\u00f3 en les pol\u00edtiques locals.<br \/>\u2013 La necess\u00e0ria coordinaci\u00f3 territorial de la gesti\u00f3 de les rutes assistencials, sanit\u00e0ries i socials, per garantir la continu\u00eftat assistencial a les persones. I en aquest cas en concret, on les compet\u00e8ncies en els serveis sanitaris s\u00f3n auton\u00f2miques i les compet\u00e8ncies en serveis socials compartides amb els municipis, el valor de les comissions territorials de coordinaci\u00f3 resulta estrat\u00e8gic.<br \/>Tanmateix, el model organitzatiu del sistema de salut a Catalunya t\u00e9 una idiosincr\u00e0sia pr\u00f2pia en la que el Servei Catal\u00e0 de la Salut i les regions sanit\u00e0ries s\u00f3n l\u2019administraci\u00f3 referent per a la planificaci\u00f3 el finan\u00e7ament, la contractaci\u00f3 i l\u2019avaluaci\u00f3 de la cartera de serveis a una xarxa de provisi\u00f3 de serveis sanitaris i sociosanitaris (SISCAT).<br \/>Una xarxa amb serveis descentralitzats, de proximitat, que treballa coordinadament i en la que els criteris que han de prevaldre van molt m\u00e9s enll\u00e0 de les delimitacions territorials. La descentralitzaci\u00f3 en la gesti\u00f3 dels serveis p\u00fablics \u00e9s clau, sobretot per donar resposta a la diversitat territorial, per\u00f2 sense caure en el risc del localisme o la pol\u00edtica de campanar.<br \/>I com compaginar-ho tot plegat? Probablement no fragmentant m\u00e9s compet\u00e8ncies entre nivells d\u2019administraci\u00f3, i apostar per espais de cogovernan\u00e7a i participaci\u00f3. L\u2019acci\u00f3 comunit\u00e0ria i preventiva, la salut poblacional, s\u2019ha de gestionar des de la proximitat territorial amb la participaci\u00f3 del m\u00f3n local. La planificaci\u00f3 del sistema de salut, la seva cartera de serveis, vetllar per la qualitat, l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i l\u2019equitat \u00e9s una responsabilitat de pa\u00eds, que requereix coneixement cl\u00ednic, bon govern i gesti\u00f3.<br \/>La realitat de la coordinaci\u00f3 territorial de serveis sanitaris i socials en l\u2019\u00e0mbit de la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona, pot ser un bon exemple de coordinaci\u00f3 interadministrativa perqu\u00e8 recull la realitat de la diversitat poblacional, dels dispositius de proximitat i tamb\u00e9 de refer\u00e8ncia.<br \/>En l\u2019\u00e0mbit de la prestaci\u00f3 de serveis p\u00fablics no forcem la discussi\u00f3 pol\u00edtica, administrativa i estructural. Forcem la coordinaci\u00f3 per a l\u2019accessibilitat i la qualitat dels serveis a les persones.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">La pand\u00e8mia mundial del covid, per\u00f2 ja s'arrossegava des de la darrera d\u00e8cada, ha posat de manifest, segons <strong>Felipe Campos Rubio<\/strong>, Director General Associaci\u00f3 Educativa Itaca LH, la import\u00e0ncia d\u2019assolir un consens entre les diferents sensibilitats socials per a la construcci\u00f3 de la ciutat. Ja no parlem nom\u00e9s del valor de les \u201cpedres\u201d que fan ciutats, sin\u00f3 tamb\u00e9 del fet social i la forma en qu\u00e8 orientem els reptes en mat\u00e8ria d\u2019habitatge, sostenibilitat, treball, educaci\u00f3\u2026 Totes aquestes accions determinaran l\u2019estabilitat per poder escometre la transformaci\u00f3 de Barcelona, i s\u00f3n determinants per harmonitzar el desenvolupament econ\u00f2mic i social per tal de convertir-la en un espai d\u2019oportunitats.<br \/>No podem debatre sobre el fet social d\u2019una metr\u00f2poli per a les persones sense assenyalar que qualsevol acci\u00f3 i redefinici\u00f3 del territori, necessita primer un bon diagn\u00f2stic exhaustiu seguit d\u2019un pla d\u2019acci\u00f3 conjunt.<br \/>Fer la fotografia de la situaci\u00f3 actual pot ajudar-nos a entendre les nostres debilitats com a societat. Sense cap dubte, el covid ha sacsejat el nostre present i tamb\u00e9 el nostre futur. Aquesta situaci\u00f3 global amb clara incid\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit local, als barris de les nostres ciutats, posa de manifest com la majoria de la poblaci\u00f3 viu a les metr\u00f2polis, un fet que no es pot desvincular del fet social a l\u2019\u00e0rea metropolitana.<br \/>\u00c9s en aquest \u00e0mbit on es produeix un debat profund entre ciutats constru\u00efdes per ser viscudes o per ser consumides, per ser habitades o per especular, per garantir els drets en termes de just\u00edcia social o de gentrificaci\u00f3. I aquest debat no es veu afectat \u00fanicament en termes locals, hi ha una clara relaci\u00f3 amb la cooperaci\u00f3 entre els diferents actors (a data d\u2019avui no hem superat el discurs de bons i dolents, purs i interessats), i posar al centre de les pol\u00edtiques p\u00fabliques la persona en totes les seves dimensions, el ciutad\u00e0 amb els drets adquirits pel fet de viure en un territori. Tampoc es poden desvincular del debat metropolit\u00e0 els factors associats al canvi clim\u00e0tic i els l\u00edmits ambientals del planeta, en termes de mobilitat sostenible, emissions, tractament de l\u2019aigua i garantia a l\u2019acc\u00e9s en termes de qualitat i excel\u00b7l\u00e8ncia. En moments com els que est\u00e0 vivint actualment la humanitat a les ciutats, el fet social dels individus \u00e9s tamb\u00e9 el fet social a la metr\u00f2poli.<br \/>La vida a les grans metr\u00f2polis es pot veure des de diferents punts de vista, per\u00f2 la darrera crisis sanit\u00e0ria, social i econ\u00f2mica deixa els col\u00b7lectius que pateixen en una situaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable i dram\u00e0tica, a la denominada UCI social. Les dades parlen per s\u00ed soles: al 2021 hi haur\u00e0 m\u00e9s de 150 milions de persones que es trobaran en una situaci\u00f3 de pobresa extrema.<br \/>El combat contra el covid, la recessi\u00f3 i el canvi clim\u00e0tic deixen el futur de la humanitat en una situaci\u00f3 profundament greu, i aquesta situaci\u00f3 t\u00e9 un nom propi: pobresa. Les r\u00e0tios tornaran a repuntar per primera vegada des de 1990 a escala global. El Banc Mundial calcula que es superaran els 150 milions de persones que subsisteixen amb menys de 1,90 d\u00f2lars al dia l\u2019any 2021. Nacions Unides anticipa que entre 240 i 490 milions de persones de 70 pa\u00efsos diferents entraran en pobresa \u201cmultidimensional\u201d, i assenyala que aquesta cat\u00e0strofe humanit\u00e0ria s\u2019agreuja si afegim la variable del canvi clim\u00e0tic.<br \/>La majoria dels pa\u00efsos que han vist repuntar els seus \u00edndexs de pobresa extrema ja registraven taxes m\u00e9s que notables abans de l\u2019arribada de la pand\u00e8mia del covid. A m\u00e9s, les nacions de rendes mitjanes tamb\u00e9 han vist elevar-se notablement els seus registres, al voltant del 82%.<br \/>La converg\u00e8ncia de la crisi sanit\u00e0ria del covid, les pressions dels conflictes armats i del canvi clim\u00e0tic posa en risc extrem l\u2019objectiu d\u2019acabar amb la pobresa el 2030 si no s\u2019activen de forma immediata accions pol\u00edtiques d\u2019impacte i sincronitzades internacionalment. Si no \u00e9s aix\u00ed, la taxa de pobresa extrema se situar\u00e0 encara en el 7% al final de la d\u00e8cada que tot just acabem d\u2019iniciar. Especialment per l\u2019increment en les grans ciutats, on es traslladaran els majors repunts de la pobresa, fins ara m\u00e9s vinculades a les \u00e0rees rurals.<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\"><h4>\u201cTot apunta cap a la cooperaci\u00f3 territorial i la superaci\u00f3 d'antigues barreres amb el fet social com a bandera.\u201d<\/h4><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p style=\"text-align: justify;\">Aquestes dades i diagn\u00f2stic ens ajuden a arribar, com d\u00e8iem abans, a la necessitat d\u2019elaborar un pla d\u2019acci\u00f3 concret. \u00c9s el moment de la cooperaci\u00f3, \u00e9s el moment de la metr\u00f2poli. Aix\u00ed, tot apunta cap a la cooperaci\u00f3 territorial i la superaci\u00f3 d\u2019antigues barreres amb el fet social com a bandera, cosa que ens convida a corregir debilitats democr\u00e0tiques, un pas imprescindible per generar un nou escenari metropolit\u00e0 a Barcelona.<br \/>Es perfila aix\u00ed el repte del pla d\u2019acci\u00f3: transitar cap a una esfera de democr\u00e0cia metropolitana amb capacitat pol\u00edtica per construir i promoure el fet social a la vida de la metr\u00f2poli. Si bona part dels reptes de futur s\u2019expressen avui a l\u2019escala metropolitana, semblaria coherent definir una agenda \u00e0mplia de pol\u00edtiques de resposta de tots els municipis membres, amb el conjunt dels actors que operen al territori, amb visi\u00f3 empresarial per\u00f2 tamb\u00e9 comptant amb el Tercer Sector. Una nova construcci\u00f3, un nou model amb una naturalesa pol\u00edtica i una maduresa democr\u00e0tica i participativa en el qual l\u2019inter\u00e8s superior del ciutad\u00e0 sigui la principal prioritat.<br \/>Superar aquesta visi\u00f3 individualista propiciaria que la xarxa de barris i ciutats fossin m\u00e9s din\u00e0miques, que les fractures urbanes persistents i els nous eixos de vulnerabilitat social relacionats amb l\u2019habitatge, la precarietat laboral i l\u2019acci\u00f3 social, tinguessin una resposta multiplicadora en un territori que ha superat l\u2019esquema de jerarquia espacial entre Barcelona i una corona crescuda amb l\u00f2gica de perif\u00e8ria. La metr\u00f2poli de Barcelona marcada pel fet social trencaria amb la idea d\u2019una AMB de municipis desconnectats, centrats \u00fanicament en els seus propis projectes de ciutat, en qu\u00e8 el ciutad\u00e0 \u00e9s emmarcat nom\u00e9s segons el seu codi postal. Entramats d\u2019identitats municipals, sense cap sentiment de pertinen\u00e7a, una realitat que cal fer evolucionar vers un nou model metropolit\u00e0, de relacions que cal recon\u00e8ixer i governar amb lideratges renovats.<br \/>Per tant, podem concloure que el context actual ens convida a reflexionar profundament sobre les relacions, a incorporar el fet social a l\u2019acci\u00f3 governamental en el marc d\u2019una clara cooperaci\u00f3 p\u00fablic privada en un nou acord metropolit\u00e0, que impliqui noves pol\u00edtiques metropolitanes de redistribuci\u00f3 social, construcci\u00f3 urbana i comprom\u00eds contra el canvi clim\u00e0tic.<br \/>Per\u00f2 aquest nou espai pol\u00edtic m\u00e9s cooperatiu reclama, doncs, un fet determinant, un nou marc de governan\u00e7a, de nous lideratges compartits, una nova matriu relacional entre els municipis articulada amb components supramunicipals d\u2019\u00e0mplies compet\u00e8ncies metropolitanes, que faci possible construir la gran Metr\u00f2poli de Barcelona amb un fet social propi al servei de les persones.<\/p><p>[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\"off|off|on\" admin_label=\"Text entrada tablet i m\u00f2bil\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font=\"Averta regular||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_line_height=\"1.2em\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\"]<\/p><p><strong>Per Joaqu\u00edn Tornos Mas, Catedr\u00e0tic de Dret Administratiu, UB.<\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">I. En l'actualitat m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 mundial viu en \u00e0rees urbanes, i aquesta proporci\u00f3 segurament s'anir\u00e0 incrementant en els pr\u00f2xims anys. Aquestes \u00e0rees es constitueixen en motors del creixement econ\u00f2mic i d'innovaci\u00f3, per\u00f2 al mateix temps han de fer front a greus mancances de serveis socials i infraestructures, generen problemes de mobilitat i acreixen els problemes mediambientals.<br \/>Aquesta realitat metropolitana ha estat present en el cas de Barcelona i el seu entorn des de fa molts anys. El Decret llei 5\/1974 de 26 d'agost va crear l'Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, regida com una Corporaci\u00f3 Metropolitana, com a entitat local supramunicipal. El seu impuls i potenciaci\u00f3 per l'alcalde Pascual Maragall va portar a l'enfrontament amb el President de la Generalitat Jordi Pujol, que veia en aquesta entitat un contrapoder al d'una Generalitat encara incipient. La llei 7\/1987 del 4 d'abril va suprimir la EMM, i va crear dos \u00e0mbits funcionals metropolitans diversos (l'entitat metropolitana del transport i l'entitat metropolitana de serveis hidr\u00e0ulics i del tractament de residus). L'Estatut d'Autonomia, llei org\u00e0nica 6\/2006 de 19 de juliol, va impulsar en el seu article 93 la creaci\u00f3 d'un nou ens territorial que institucionalitz\u00e9s de nou, i amb m\u00e9s for\u00e7a, la realitat metropolitana de Barcelona. Anys m\u00e9s tard es va donar resposta a aquesta voluntat metropolitana amb la creaci\u00f3 de l'\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, AMB, mitjan\u00e7ant la llei 31\/2010.<br \/>L'article 1,2 de la llei defineix el nou ens com a ens local supramunicipal de car\u00e0cter territorial integrat pels municipis de la urbanitzaci\u00f3 de Barcelona. L'article 14 enumera les compet\u00e8ncies d'aquest nou ens, mentre que l'article 13,2 afirma que \u201cla AMB pot prestar els serveis i promoure les activitats que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions dels municipis que la integren\u201d.<br \/>Cal destacar dues idees b\u00e0siques d'aquests dos preceptes. L'AMB \u00e9s un ens local territorial, per tant, es configura com una instituci\u00f3 local amb finalitats generals, per la qual cosa de conformitat amb el principi de subsidiarietat ha de poder disposar d'amplis poders i compet\u00e8ncies per a poder dur a terme tot el que sigui d'inter\u00e8s dels municipis que la componen, tot all\u00f2 que pot gestionar de forma m\u00e9s eficient que els nivells territorials inferiors i superiors. Per aix\u00f2, la llei de 2010 duu a terme una atribuci\u00f3 \u201cforta\u201d de compet\u00e8ncies. Per\u00f2, d'altra banda, l'AMB est\u00e0 integrada pels municipis del seu \u00e0mbit territorial, per la qual cosa aquest ens local no \u00e9s exponencial d'una col\u00b7lectivitat metropolitana de ciutadans, encara per construir, sin\u00f3 que ha d'actuar al servei de les necessitats i aspiracions dels municipis que la componen. Uns municipis que precisen d'un ens supramunicipal que ajudi a la millor prestaci\u00f3 dels seus serveis.<br \/>Aquesta configuraci\u00f3 jur\u00eddica de l'ens metropolit\u00e0 explica que el seu govern es tri\u00ef de manera indirecta i s'estructuri sobre la base de quatre \u00f2rgans fonamentals: el Consell Metropolit\u00e0, el President\/a, la Junta de Govern i la Comissi\u00f3 Especial de Comptes, m\u00e9s el Consell d'Alcaldes. El Consell el componen 90 consellers representant als 36 municipis de l'\u00e0rea (en funci\u00f3 de les respectives poblacions, excepte Barcelona a la qual s'atribueixen de manera directa 25 consellers), sent els alcaldes\/as membres nats del Consell.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Es mant\u00e9 aix\u00ed un model de dos nivells, que reconeix la primacia del nivell municipal, i que constitueix el poder metropolit\u00e0 a partir de la cooperaci\u00f3 municipal. Aquesta mateixa configuraci\u00f3 determina els problemes de la seva governan\u00e7a als quals al\u00b7ludirem m\u00e9s endavant.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">II.- Tenint en compte la realitat metropolitana de Barcelona i la seva actual institucionalitzaci\u00f3: Quins s\u00f3n els reptes que avui s'exigeixen a aquest ens institucional que anomenem \u00c0rea Metropolitana de Barcelona? Com ha de governar-se el territori metropolit\u00e0 en el m\u00f3n actual, un m\u00f3n globalitzat i altament competitiu, amb crisi de legitimitat de les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques, amb una societat complexa que accedeix a una informaci\u00f3 desbocada i que mant\u00e9 alts nivells de desigualtat i de persones en risc d'exclusi\u00f3 social?<br \/>Creiem que pot afirmar-se que, malgrat<span style=\"text-decoration: underline;\">\u00a0els esfor\u00e7os del personal i funcionaris de l'AMB, tot sembla indicar que la instituci\u00f3 no respon a les seves potencialitats ni al que es requereix d'un ens d'aquesta naturalesa<\/span>. Les necessitats de la poblaci\u00f3 de l'\u00e0rea s'han anat incrementant, i tamb\u00e9 les desigualtats internes. La competitivitat entre \u00e0rees o \u00e0mbits territorials similars als de l'AMB s'ha incrementat en un m\u00f3n globalitzat. Les maneres de governar i de gestionar el territori s'han transformat. La crisi econ\u00f2mica ha incidit en la manera de fer pol\u00edtica.<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;\"><h3>\u201cActualment,\u00a0tot sembla indicar que l'AMB no respon a les seves potencialitats ni al que es requereix d'un ens d'aquesta naturalesa.\u201d<\/h3><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><div><p>\u00a0<\/p><p>\u00a0<\/p><p>\u00a0<\/p><p style=\"text-align: justify;\">L'exercici del \u201cpoder\u201d metropolit\u00e0, constitu\u00eft per les seves \u00e0mplies compet\u00e8ncies, ha de ser exercit des de la convicci\u00f3 que moltes de les seves decisions han de ser fruit del consens intern amb els municipis que integren l'AMB i de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres territoris superiors, i ha de comptar ineludiblement amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del sector privat. El necessari creixement inclusiu i sostenible requereix el consens amb els altres actors institucionals i socials.<br \/>Aquesta nova realitat exigeix, ja sense demora, reflexionar sobre la governan\u00e7a metropolitana i adoptar noves formes d'actuaci\u00f3. Per a ajudar a aquesta reflexi\u00f3 formulem una s\u00e8rie de propostes generals que parteixen del model institucional actual. No abordem, per tant, dues q\u00fcestions d'indiscutible inter\u00e8s per\u00f2 que exigirien nous consensos tal vegada avui inassolibles. Em refereixo a l'ampliaci\u00f3 de l'\u00e0mbit territorial per a ocupar el territori de l'anomenada Regi\u00f3 Metropolitana, i d'altra banda establir l'elecci\u00f3 directa dels representants metropolitans amb la fi \u00faltima de crear una gran ciutat.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Acceptant, doncs, el marc institucional actual, proposem les seg\u00fcents l\u00ednies de reflexi\u00f3:<\/p><p style=\"text-align: justify;\">A. Recon\u00e8ixer, per a superar-les, les desconfiances existents que han condicionat l'esdevenir de la realitat metropolitana de Barcelona. D'una banda, la desconfian\u00e7a dels municipis, en particular els m\u00e9s petits respecte de Barcelona, i per un altre la desconfian\u00e7a de la Generalitat respecte d'una AMB forta que actu\u00ef com a contrapoder del govern auton\u00f2mic. De fet, van ser aquestes dues desconfiances les que van acabar amb el projecte de l'alcalde Maragall.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Per a superar aquest estat de coses cal assumir que la perif\u00e8ria no ha d'estar al servei de Barcelona, i Barcelona ha d'assumir que necessita la perif\u00e8ria. Els municipis que integren l'AMB han d'entendre que l'AMB \u00e9s necess\u00e0ria per a una millor prestaci\u00f3 dels seus serveis i per al respectiu creixement econ\u00f2mic, al mateix temps que potencia una projecci\u00f3 exterior de la realitat metropolitana que tamb\u00e9 els beneficia. S'ha d'actuar de manera solid\u00e0ria internament i competitivament de manera unit\u00e0ria cap a l'exterior. Cada alcalde ha d'assumir que treballar a favor de la AMB \u00e9s treballar al servei dels seus ciutadans.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">La Generalitat de Catalunya ha de fer del creixement de l'AMB un objectiu propi i prioritari, perqu\u00e8 aquest territori ha de ser el motor del desenvolupament de la comunitat aut\u00f2noma en el seu conjunt.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">B. L'AMB \u00e9s un ens territorial format per l'agrupaci\u00f3 de municipis, per\u00f2 com a ens local territorial no ha d'oblidar que est\u00e0 al servei d'una col\u00b7lectivitat, d'un conjunt de ciutadans i ciutadanes que tenen problemes comuns. Per aix\u00f2, ha d'entendre's que l'AMB \u00e9s una instituci\u00f3 al servei de la col\u00b7lectivitat metropolitana. L'AMB no ha de veure's com un territori en el qual prestar serveis municipals de manera coordinada. Els \u00f2rgans de govern de la instituci\u00f3 metropolitana han d'exercir les seves funcions al servei d'una col\u00b7lectivitat real de ciutadans\/as la qualitat de vida del qual dep\u00e8n de la seva actuaci\u00f3.<br \/>Com a ens supramunicipal l'AMB tamb\u00e9 ha d'assumir com a funci\u00f3 pr\u00f2pia la necessitat de potenciar la instituci\u00f3 com a entitat que competeix amb altres realitats metropolitanes amb la finalitat d'atreure capital i talent. El creixement econ\u00f2mic de l'AMB permetr\u00e0 desenvolupar noves activitats i millorar les prestacions als ciutadans.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">C. L'organitzaci\u00f3 interna de la AMB hauria de tractar d'equilibrar el centre \u2013perif\u00e8ria. D'una banda, portant \u00f2rgans propis de la AMB per tot el territori metropolit\u00e0 i, per un altre, potenciant tamb\u00e9 la ubicaci\u00f3 de centres universitaris, escoles de negocis, instal\u00b7lacions culturals en tot l'espai metropolit\u00e0.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">D. El govern metropolit\u00e0 requereix un lideratge fort i conven\u00e7ut de la import\u00e0ncia i potencialitats de l'AMB. Qui presideixi l'AMB, i el seu equip de govern, han d'exercir aquest lideratge. Els municipis per la seva part han de veure en l'AMB no sols una ajuda per a la prestaci\u00f3 dels seus serveis als seus respectius ciutadans, sin\u00f3 que han de recon\u00e8ixer els avantatges de la metropolitanizaci\u00f3n de determinats serveis, perqu\u00e8 aix\u00f2 redunda en un millor servei als seus ciutadans. Aix\u00ed, la pol\u00edtica d'habitatge o de transports requereix una dimensi\u00f3 metropolitana, de la mateixa manera que el cicle de l'aigua (subministrament a la poblaci\u00f3, sanejament i reutilitzaci\u00f3) ha de ser prestat a nivell metropolit\u00e0, sense que tingui sentit retornar compet\u00e8ncies en aquest tema als ens municipals.<br \/>El govern metropolit\u00e0 ha de servir per a superar escenaris de complexitat i lluita competencial a nivell municipal. Les compet\u00e8ncies s\u00f3n poders instrumentals per a l'assoliment de fins d'inter\u00e8s general, no una forma de repartiment de poder l'\u00fas exclusiu del qual ha de defensar-se en tot cas. Els municipis han de recon\u00e8ixer els beneficis de la for\u00e7a de l'ens metropolit\u00e0, del govern del qual formen part, en mat\u00e8ries com a ordenaci\u00f3 del territori, habitatge, mobilitat, cicle de l'aigua, residus, defensa del medi ambient.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">E. S'ha de tractar de refor\u00e7ar la legitimitat de l'ens metropolit\u00e0. A aquest efecte se sol defensar l'elecci\u00f3 directa del govern de l'AMB. Sense negar l'inter\u00e8s per aquest debat, com ja hem dit, no proposem en aquest moment aquesta reforma. Per\u00f2 existeixen altres vies que poden refor\u00e7ar la legitimitat de l'AMB. Aix\u00ed, el tractar de crear una consci\u00e8ncia metropolitana entre els ciutadans\/as que viuen en l'\u00e0rea mitjan\u00e7ant la informaci\u00f3 de les actuacions de l'AMB, facilitant la participaci\u00f3 de ciutadans\/as i les seves associacions en el govern de l'AMB. S'ha d'aconseguir que la realitat f\u00e0ctica de la vida metropolitana de molts ciutadans\/as (es desplacen dins de l'AMB per a treballar, per a rebre prestacions sanit\u00e0ries o per a assistir a esdeveniments culturals, per a anar de compres, etc.) s'identifiqui amb l'exist\u00e8ncia d'un ens de govern metropolit\u00e0. L'AMB ha d'aconseguir tamb\u00e9 una legitimaci\u00f3 que si no \u00e9s d'origen sigui d'exercici, aix\u00f2 \u00e9s, que es legitimi per l'efic\u00e0cia de la seva actuaci\u00f3, per la qualitat dels serveis que presta, de manera que els ciutadans vegin en aquesta instituci\u00f3 un \u00f2rgan de govern necessari. Per aix\u00f2 ha de refor\u00e7ar-se i potenciar el personal al seu servei, amb la fi principal de dur a terme tasques de planificaci\u00f3, de regulaci\u00f3 i control dels serveis de la seva compet\u00e8ncia i de projecci\u00f3 exterior.<br \/>L'AMB ha de dur a terme una pol\u00edtica activa de comunicaci\u00f3 cap als seus ciutadans\/as, utilitzant un llenguatge d'explicaci\u00f3 i persuasi\u00f3 sobre les seves activitats en benefici de l'inter\u00e8s general, destacant la seva preocupaci\u00f3 pel bon govern, la transpar\u00e8ncia i la garantia de valors \u00e8tics en la seva actuaci\u00f3 i en la dels ens i empreses privades que treballen amb ella.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">F. La realitat metropolitana requereix una agenda pr\u00f2pia separada de la qual poden definir els respectius municipis. L'AMB compta amb una \u00e0rea encarregada de la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica i des de 1986 amb el Institut d\u2019estudis regionals i metropolitans de Barcelona, i tamb\u00e9 amb el Pla Estrat\u00e8gic Metropolit\u00e0 de Barcelona, PEMB. Tots aquests instruments han de potenciar-se amb la finalitat de recaptar informaci\u00f3 sobre la qual definir les actuacions a dur a terme de manera coordinada. Cal definir avui el que es vol ser dins de cinquanta anys per a comen\u00e7ar a actuar de manera coherent. Els ens municipals han de participar en els processos d'elaboraci\u00f3 d'aquests documents i fer seves les l\u00ednies d'actuaci\u00f3 dissenyades en aquests.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">G. Cal treballar de manera decidida en les pol\u00edtiques de foment de l'activitat econ\u00f2mica i innovaci\u00f3. Cal atreure ind\u00fastria, cl\u00fasters, fomentar el teletreball, i afavorir el coliving amb la finalitat d'aconseguir talent. L'\u00e0rea metropolitana de Barcelona, i no sols Barcelona, ha de promocionar-se com un lloc idoni per a treballar i desenvolupar les activitats econ\u00f2miques, avui basades primordialment en el talent, i ja no en necessitats d'inversi\u00f3 intensiva de capital.<br \/>De la mateixa manera s'han d'atreure fires, esdeveniments esportius, congressos cient\u00edfics.<br \/>Barcelona posseeix una bona marca, per\u00f2 existeix una dura compet\u00e8ncia amb altres \u00e0rees metropolitanes de dimensi\u00f3 similar. Per aix\u00f2 \u00e9s important millorar la prestaci\u00f3 de serveis, en particular els tecnol\u00f2gics, de mobilitat, de protecci\u00f3 mig ambiental i culturals.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">H. Les relacions exteriors s\u00f3n tamb\u00e9 importants. L'AMB ha de ser un interlocutor actiu en les relacions amb la Generalitat, amb l'administraci\u00f3 de l'Estat, amb la Uni\u00f3 Europea i amb les organitzacions internacionals. L'exercici d'algunes compet\u00e8ncies de l'AMB, com les relatives a transport, cicle de l'aigua, medi ambient o habitatge, no s\u00f3n possibles sense comptar amb les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques i administratives superiors. Cal participar en la definici\u00f3 d'aquestes pol\u00edtiques, i despr\u00e9s assumir la seva aplicaci\u00f3 en el territori metropolit\u00e0 Per a aix\u00f2 seria convenient institucionalitzar formes de participaci\u00f3, i guanyar-se el dret a ser consultada i a veure reconegudes les propostes pel prestigi de les aportacions.\u00a0L'AMB tamb\u00e9 ha de ser un element de projecci\u00f3 exterior dels municipis que la componen, i de la instituci\u00f3 metropolitana com a tal, com a ens que juga en la lliga dels grans ens locals supramunicipals.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">J. Les administracions han perdut el domini de la ci\u00e8ncia, del saber i de la capacitat d'inversi\u00f3 necess\u00e0ria per a atendre necessitats p\u00fabliques. La recent lluita contra la pand\u00e8mia del Covid19 ho ha posat de manifest. Un excel\u00b7lent sistema de sanitat p\u00fablica, encara que \u00e9s cert que, maltractat en els \u00faltims anys, ha hagut d'acudir al mercat a proveir-se de mitjans, ha utilitzat centres assistencials privats, i la vacuna s'ha produ\u00eft des del sector privat. La governan\u00e7a metropolitana ha de recon\u00e8ixer aquesta realitat i ha de fomentar els mitjans de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privada, CPP, ja sigui a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 d'empreses mixtes o del recurs als contractes de serveis o de concessi\u00f3 de serveis.<br \/>Aquest recurs a la CPP ha de partir de l'enteniment de les respectives funcions que en el m\u00f3n actual corresponen al poder p\u00fablic i al sector privat. L'actual Estat garant, i les seves diverses administracions, han d'assumir el seu nou rol, la seva actual posici\u00f3 estrat\u00e8gica en passar de ser ens prestadors directes de serveis a ser ens garantidors de la seva prestaci\u00f3. Al poder p\u00fablic corresponen les funcions de regular i controlar la prestaci\u00f3 de serveis d'inter\u00e8s general, i establir un marc regulador predictible que faci atractiva la inversi\u00f3 privada. El sector privat ha de col\u00b7laborar amb l'AMB per a dur a terme de manera efica\u00e7 i eficient molts dels serveis propis de la instituci\u00f3, d'acord amb la normativa p\u00fablica i sota el control de la pr\u00f2pia AMB. La CPP combina coneixements, capacitats i recursos de les parts interessades per a incrementar l'efici\u00e8ncia i efic\u00e0cia de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Una efica\u00e7 pol\u00edtica d'habitatge o del servei del cicle integral de l'aigua, requereixen sens dubte l'aposta per aquestes formes de CPP.<br \/>El p\u00fablic no \u00e9s un \u00e0mbit reservat en exclusiva als pol\u00edtics i les seves administracions, ja que pertany al conjunt dels ciutadans i ciutadanes, que a m\u00e9s de participar amb els seus vots poden col\u00b7laborar amb els seus propis mitjans, amb les seves empreses, en la satisfacci\u00f3 d'interessos generals. Cal tractar de superar la dist\u00e0ncia cognitiva ens les parts p\u00fablica i privada per a aconseguir una bona actuaci\u00f3 conjunta al servei dels interessos generals.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">III. Conclusi\u00f3.<br \/>Les \u00e0rees metropolitanes s\u00f3n subjectes p\u00fablics d'especial rellev\u00e0ncia en el m\u00f3n globalitzat actual. Com a agrupacions de municipis governen al servei d'\u00e0mplies col\u00b7lectivitats de ciutadans i ciutadanes, havent de donar resposta als desafiaments propis de les grans conurbacions amb la finalitat d'aconseguir una societat interna inclusiva i igualit\u00e0ria. Per\u00f2 al seu torn han de ser subjectes actius del desenvolupament econ\u00f2mic de tot el seu territori en un escenari mundial competitiu, tractant d'atreure capital i talent. La dimensi\u00f3 metropolitana \u00e9s necess\u00e0ria per a poder competir en l'assoliment d'aquests fins.<br \/>La nova governan\u00e7a metropolitana no requereix imperativament reformes territorials ni canvis d'estructures administratives, sin\u00f3 pol\u00edtics capa\u00e7os i compromesos amb el desenvolupament de la potencialitat de l'ens ja existent, que superin recels anteriors i treballin de manera solid\u00e0ria internament, i com una unitat en la projecci\u00f3 externa de l'ens metropolit\u00e0, comptant per a tot aix\u00f2 amb la capacitat, els mitjans i el talent del sector privat.<\/p><\/div><p>[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\"Share \" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width=\"26%\" module_alignment=\"left\" module_alignment_tablet=\"left\" module_alignment_phone=\"left\" module_alignment_last_edited=\"on|phone\" border_width_all=\"0px\"]<\/p><table style=\"border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;\"><tbody><tr style=\"height: 22px;\"><td style=\"width: 11.5332%; height: 22px;\">share:<\/td><td style=\"width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;\">[DISPLAY_ULTIMATE_SOCIAL_ICONS]<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p>\u00a0<br \/>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" fullwidth=\"on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" da_disable_devices=\"off|off|off\" border_width_bottom=\"2px\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_fullwidth_code admin_label=\"Ratlla horitzontal\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin=\"||-30px||false|false\" custom_margin_tablet=\"||-90px||false|false\" custom_margin_phone=\"||-80px||false|false\" custom_margin_last_edited=\"on|phone\" da_disable_devices=\"off|off|off\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Altres articles\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\"]<\/p><h3>ALTRES ARTICLES<\/h3><p>[yarpp]<br \/>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" fullwidth=\"on\" disabled_on=\"on|on|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin_tablet=\"-70px||||false|false\" custom_margin_phone=\"\" custom_margin_last_edited=\"on|tablet\" da_disable_devices=\"off|off|off\" border_width_bottom=\"2px\" disabled=\"on\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_fullwidth_code admin_label=\"Ratlla horitzontal\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" disabled_on=\"on|on|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" da_disable_devices=\"off|off|off\" disabled=\"on\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Text %22Veure tots els cicles%22\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"]<\/p><h3>VEURE TOTS ELS CICLES<\/h3><p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\"1_3,1_3,1_3\" disabled_on=\"off|on|off\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width_tablet=\"50%\" width_phone=\"70%\" width_last_edited=\"on|phone\" module_alignment=\"center\"][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\" title_text=\"caixa-1b\" url=\"\/category\/cicle-1\/\" align=\"center\" admin_label=\"Cicles per escriptori i m\u00f2bil\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" module_alignment=\"center\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\" title_text=\"caixa-2b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\" title_text=\"caixa-3b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\"1_3,1_3,1_3\" disabled_on=\"on|off|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width=\"100%\" width_tablet=\"90%\" width_phone=\"70%\" width_last_edited=\"on|tablet\" module_alignment=\"center\" custom_margin=\"||-20px||false|false\"][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\" title_text=\"caixa-1b\" url=\"\/category\/cicle-1\/\" align=\"center\" admin_label=\"Cicles per a tablet\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" module_alignment=\"center\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\" title_text=\"caixa-2b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\" title_text=\"caixa-3b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>","_et_gb_content_width":""},"categories":[73],"tags":[74,78],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8298"}],"collection":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8298"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8298\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8572,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8298\/revisions\/8572"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4842"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}