{"id":8189,"date":"2021-05-22T20:05:57","date_gmt":"2021-05-22T18:05:57","guid":{"rendered":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/?p=8189"},"modified":"2021-05-22T22:33:26","modified_gmt":"2021-05-22T20:33:26","slug":"josep-acebillo-la-gran-incongruencia-que-supone-la-aplicacion-de-las-superislas-en-el-eixample-proviene-de-la-especificidad-de-su-conceptualitzacion","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/josep-acebillo-la-gran-incongruencia-que-supone-la-aplicacion-de-las-superislas-en-el-eixample-proviene-de-la-especificidad-de-su-conceptualitzacion\/","title":{"rendered":"JOSEP ACEBILLO: \u00abLA GRAN INCONGRUENCIA QUE SUPONE LA APLICACI\u00d3N DE LAS SUPERISLAS PROVIENE DE LA ESPECIFICIDAD DE SU CONCEPTUALITZACI\u00d3N\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>[et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; disabled_on=\u00bboff|off|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||||false|false\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.1&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.1&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbTitular entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb16px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<h1 style=\"text-align: center\">JOSEP ACEBILLO: \u00abLA GRAN INCONGRUENCIA QUE SUPONE LA APLICACI\u00d3N DE LAS SUPERISLAS PROVIENE DE LA ESPECIFICIDAD DE SU CONCEPTUALITZACI\u00d3N\u00bb<\/h1>\n<h6 style=\"text-align: center\">SERIE SUPERISLAS: Despu\u00e9s del inter\u00e9s generado por la entrevista con Josep Acebillo queremos destacar la parte en la que el arquitecto profundiza concretamente sobre el tema de las superislas, sobre el cual proyecta una mirada cr\u00edtica.\u00a0<\/h6>\n<h6 style=\"text-align: center\">\u00a0<\/h6>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7007-scaled.jpg\u00bb title_text=\u00bbIMG_7007&#8243; admin_label=\u00bbImatge entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\u00bbon|on|off\u00bb admin_label=\u00bbText entrada escriptori\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.5em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb14px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Por Pep Mart\u00ed. Entrevista realizada en el Hotel Alma de Barcelona.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Josep Antoni Acebillo (Huesca, 1946) tiene en mente Barcelona. Arquitecto, desde principios de la d\u00e9cada de 1980, ocup\u00f3 importantes responsabilidades desde el coraz\u00f3n del Ayuntamiento. Ha sido director del Servicio de Proyectos Urbanos de Barcelona. Director T\u00e9cnico del Olympic Holding, CEO de Barcelona Regional y Arquitecto Jefe de Barcelona. M\u00e1s recientemente, ha sido profesor en la Academia de Arquitectura de la Universidad de Lugano (Suiza) y ahora es profesor invitado de la UPF.<br \/>Lo entrevistamos para hablar de Barcelona y del espacio urbano. Acebillo analiza aspectos desgarradores de la realidad actual, habla del car\u00e1cter estrat\u00e9gico del Eixample en el nuevo contexto global del neometropolitanismo, la relaci\u00f3n \u00f3ptima entre ecolog\u00eda y econom\u00eda y el debate en torno al tr\u00e1fico. Y lo hace con una perspectiva humanista, desde una visi\u00f3n que re\u00fane la experiencia de un arquitecto y urbanista con un profundo conocimiento de la historia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00bfSon las superislas promovidas por el Ayuntamiento de Barcelona una oportunidad o es un problema para definir el futuro de la ciudad?<\/strong><br \/>Para mejorar la calidad de su urbanidad, a medida que las ciudades crecen en extensi\u00f3n, como estrategia de revitalizaci\u00f3n se establecen fracciones o compartimentaciones del tejido urbano, como si fueran islas o oasis urbanos, que promuevan la aparici\u00f3n de porciones de tejido mejor preparadas para asumir ciertas funciones. Esta estrategia, de origen medieval, ha dado lugar, por ejemplo, a la formaci\u00f3n dentro de una ciudad de diferentes barrios que puede tener identidades funcionales, socioculturales y distintas. Es como si el espacio urbano estuviera compuesto por una estructura estratificada en rodajas que asumen diferentes funciones (movilidad, espacio residencial, productivo o para equipamiento, etc.). Pero cuando despu\u00e9s de la industrializaci\u00f3n, la ciudad se extendi\u00f3 tanto, esta estrategia urbana se utiliz\u00f3 m\u00e1s con argumentos tales como: complejos m\u00e9dicos, como el Hospital Sant Pau, estudiantes universitarios, como la Universidad de Yale, clusters para la nueva econom\u00eda, como Silicon Alley en Chelsea-Manhattan, y en general el CBD Americano (Central Business). En principio, hasta ahora, es una estrategia urbana que en ciertas circunstancias puede ser positiva.<br \/>En las ciudades europeas, los centros hist\u00f3ricos han sido tratados de esta manera con consecuencias muy dudosas. Por ejemplo, en Italia hablamos de la muerte por asfixia de sus centros hist\u00f3ricos como resultado de la desertificaci\u00f3n econ\u00f3mica causada por los d\u00e9ficits de movilidad. Incluso en muchos casos, este tratamiento selectivo puede causar consecuencias contraproducentes, y por supuesto, como estrategia de revitalizaci\u00f3n urbana, en general, no es adecuado porque con frecuencia causa la estrangulaci\u00f3n de la econom\u00eda.<br \/>Esta t\u00e1ctica de revitalizaci\u00f3n a trav\u00e9s del tratamiento selectivo de algunos recintos urbanos, hoy en d\u00eda, s\u00f3lo se promueve desde la perspectiva supuestamente ecol\u00f3gica de gobiernos e instituciones con un marcado signo \u00abpopulista-demag\u00f3gico\u00bb. Es el caso del actual gobierno de Barcelona, que con el nombre de superislas lo ha utilizado para crear y mejorar, presumiblemente, la urbanidad de determinadas zonas, utilizando la convergencia de la mutilaci\u00f3n del tr\u00e1fico, combinada con un tratamiento epid\u00e9rmico (no estructural, ni infraestructura) del Espacio P\u00fablico Urbano mediante el uso de colores, un mobiliario urbano raro y una vegetaci\u00f3n de menor escala que simboliza \u00abla intoxicaci\u00f3n\u00bb. \u00a1Un recital completo de simulaci\u00f3n transformadora!<br \/>Pero el ingenioso envenenamiento de la ciudad en recintos aut\u00f3nomos ya hab\u00eda sido juzgado y fracasado. Por ejemplo, en Nueva York se dise\u00f1aron y construyeron grandes espacios residenciales como el Queensborough, con bloques lineales que se desdibujaron a trav\u00e9s del bosque, lo que aparentemente respondi\u00f3 a una matriz ecol\u00f3gica solvente, pero en su lugar se convirtieron en espacios urbanos con el m\u00e1s alto nivel de segregaci\u00f3n y crimen.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>En base a lo que menciona, \u00bfc\u00f3mo puede afectar la actual estrategia del Ayuntamiento de promover las superislas y los ejes verdes al Eixample?<\/strong><br \/>Un caso paradigm\u00e1tico del uso inadecuado de estas t\u00e1cticas, no de estrategias urbanas, es aplicarlas en el Eixample de Barcelona, aunque hay que recordar que en Barcelona, la estrategia, no t\u00e1ctica, de las superislas ya se puso sobre la mesa en 1932 con el Pla Maci\u00e0 dise\u00f1ado por Le Corbusier y Sert. En dicho Plan, se propuso reorganizar el tejido urbano a partir de la implantaci\u00f3n de bloques residenciales y equipamientos ubicados en las superislas de 400&#215;400 metros, formados por la acumulaci\u00f3n de nueve islas de Cerd\u00e0. El Pla, que naci\u00f3 en medio de la expansi\u00f3n racionalista (el manifiesto urbano de la Carta de Atenas es 1933), no se ejecut\u00f3 debido a las discrepancias que caus\u00f3 entre profesionales y pol\u00edticos. Era incompatible con la enorme construcci\u00f3n que los arquitectos y maestros constructores hab\u00edan hecho para construir el Eixample durante las d\u00e9cadas anteriores. Aqu\u00ed cabe se\u00f1alar que Le Corbusier vino del dise\u00f1o del Plan Voysin para Par\u00eds, que implic\u00f3 la demolici\u00f3n de casi toda la arquitectura de la capital. Y tambi\u00e9n porque estall\u00f3 la Guerra Civil. Sin embargo, el Plan Maci\u00e0 sigue siendo un ejemplo acad\u00e9mico de urbanismo racionalista, y cuando hubo una oportunidad, su libertad compositiva, inspir\u00f3 el tejido urbano de la Villa Ol\u00edmpica, pero afortunadamente con algunas caracter\u00edsticas esenciales. Era un espacio vac\u00edo, obtenido tras la demolici\u00f3n del obsoleto pol\u00edgono industrial que exist\u00eda, y aunque las tipolog\u00edas y morfolog\u00edas de la parcela eran diferentes, su trazado de carreteras respetaba y trabajaba unitariamente en continuidad con la carretera de Cerd\u00e0.<br \/>La gran incongruencia de la aplicaci\u00f3n de superislas en el Eixample proviene de la especificidad de su conceptualizaci\u00f3n, ya que el Eixample de Cerd\u00e0, por ser una malla ortogonal e isotr\u00f3pica hipod\u00e9rmica, es un portador de valores sociales, como la igualdad y la accesibilidad, que consolidan el mejor ejemplo de urbanidad. Y si la cuesti\u00f3n es mejorar ecol\u00f3gicamente el Eixample, \u00bfcree que la mejor soluci\u00f3n es colocar plantas esparcidas por las calles? \u00bfTe imaginas el Eixample si los patios de las islas estuvieran ajardinados y equipados para ni\u00f1os? \u00bfNo ser\u00eda un modelo ecol\u00f3gico m\u00e1s razonable?<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter wp-image-7666 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7003-1024x768.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" srcset=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7003-980x735.jpg 980w, https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7003-480x360.jpg 480w\" sizes=\"(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) and (max-width: 980px) 980px, (min-width: 981px) 1024px, 100vw\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Pero, \u00bfpor qu\u00e9 la malla ortogonal del Eixample produce condiciones sociopol\u00edticas tan progresistas?<\/strong><br \/>Muy simple, debido a la naturaleza isotr\u00f3pica de su sistema de carreteras. Es decir, porque cualquier cosa se puede hacer en cualquier lugar en igualdad de condiciones. De hecho, esta condici\u00f3n progresiva y democr\u00e1tica de mallas hipod\u00e9rmicas reticulares ya se hab\u00eda hecho evidente en el momento de la fundaci\u00f3n de los Estados Unidos, cuando Jefferson orden\u00f3 ortogonalmente todo el territorio del pa\u00eds, desde infraestructura, ciudades, hasta la parcela del campo, en lotes que permit\u00edan a los futuros colonos acceder y trabajar en igualdad de condiciones.<br \/>Todos estamos de acuerdo en reducir el tr\u00e1fico en la medida de lo posible, pero la reducci\u00f3n debe hacerse racionalmente, buscando el equilibrio ecol\u00f3gico\/econ\u00f3mico, al tiempo que combinamos su capacidad de producci\u00f3n con la m\u00e1xima reducci\u00f3n de la contaminaci\u00f3n. Esto depende no s\u00f3lo del n\u00famero de veh\u00edculos, sino tambi\u00e9n del sistema energ\u00e9tico que los impulsa, porque en realidad no hay una matriz ecol\u00f3gica \u00f3ptima sin que est\u00e9 perfectamente equilibrada con la econ\u00f3mica.<br \/>Al final, la pregunta es: \u00bfpodemos ignorar el hecho de que la coherencia y la calidad hist\u00f3rico-art\u00edstica del Eixample ejercen un fuerte efecto llamada sobre la actividad terciaria? \u00bfSomos conscientes de que, si el tr\u00e1fico del Eixample se reduce irracionalmente por encima de ciertos l\u00edmites, su actividad terciaria disminuir\u00e1 significativamente? \u00bfQueremos proletizar a la poblaci\u00f3n exhibiendo las posibles subvenciones y subsidios que a cambio actuar\u00e1n como una zanahoria para la recuperaci\u00f3n, en lugar de generar riqueza y empleo? \u00bfPodemos ser indiferentes a la reacci\u00f3n social que podr\u00eda producirse si la crisis econ\u00f3mica empeora a\u00fan m\u00e1s? \u00bfPodemos despreciar un renacimiento urbano pac\u00edfico necesario a cambio de una revoluci\u00f3n emocional?<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00bfPor qu\u00e9 el proyecto de ejes verdes, que el del Consell de Cent, que va a Rocafort, es un proyecto a revisar?<\/strong><br \/>Es un proyecto fallido. La decoraci\u00f3n matizada basada en colores, obst\u00e1culos y verdes desmoronados rechaza la sensibilidad de los barceloneses, y aunque el Eixample se puede explicar de muchas maneras, todos los especialistas coinciden en las virtudes que acabo de mencionar. Por un lado, porque proviene de una estructura reticular, promueve la igualdad, la accesibilidad y la igualdad democr\u00e1tica, como se mencion\u00f3 anteriormente en el caso de la ordenaci\u00f3n del territorio estadounidense por Thomas Jefferson. Por otro lado, no es cierto que un territorio isotr\u00f3pico, como el Eixample, sea necesariamente repetitivo y mon\u00f3tono. Por ejemplo, \u00bfalguien piensa que el paisaje urbano, a la izquierda y a la derecha del Eixample, es el mismo? A la derecha del Eixample, tradicionalmente, estaban los propietarios ricos y a la izquierda los trabajadores. La estructura es la misma. Hay una diferencia: las tipolog\u00edas, siendo las mismas, no se manifestaron igual. Aqu\u00ed hi ha tribunas y all\u00ed hay pocas, y menos elementos ornamentales.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Se refer\u00eda anteriormente a la otra virtud estructural del Eixample, que tiene una red isotr\u00f3pica.<\/strong><br \/>S\u00ed. En una estructura como esta, cuando se corta un fragmento, la rotaci\u00f3n de red no puede ser absorbida por toda la red, oblig\u00e1ndola a reforzar otros elementos, especialmente los contiguos. Si sacas el tr\u00e1fico de diez calles del Eixample, lo que haces es trasladarlo a otros lugares. Perder isotrop\u00eda es terrible. La estructura isotr\u00f3pica ha sido criticada a menudo porque produce aburrimiento y monoton\u00eda, pero los especialistas siempre destacan el caso de Barcelona. Las esquinas que hace Cerd\u00e0 son de una sinuosidad curvil\u00ednea. En estos momentos hay una exposici\u00f3n en el Colegio de Arquitectos, a cargo de la fot\u00f3grafa Rosa Feliu, que explica la maravilla de estos rincones, que son 2.800. Es de una cualidad que no podemos imaginar lo que significa desde todos los puntos de vista para la cultura universal.<br \/>En un plan del Eixample que tenga en cuenta su condici\u00f3n isotr\u00f3pica, ni los \u00e1rboles ni los bordillos deben ser movidos. Es la imaginaci\u00f3n del Eixample. Los barceloneses son los \u00fanicos del mundo que saben lo que significan veinte o cinco metros, por lo que la posici\u00f3n de \u00e1rboles y bordillos es tan importante.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Ha hablado del Eixample como un Distrito Glocal Neoterciario en la escala de Catalu\u00f1a. H\u00e1blanos de este concepto.<\/strong><br \/>Si, en medio del fordismo, el Eixample adquiri\u00f3 el estatus de CBD hasta convertirse durante el siglo XX en el Distrito Central Terciario de la Barcelona real, incluyendo las periferias industriales, ahora, debido a su car\u00e1cter universal germinado de la situaci\u00f3n local y ampliado con la implementaci\u00f3n del 22@, permite hoy ser identificado como un ejemplo del Distrito Glocal Neoterciario. Es un territorio nacido de la reescalada territorial a la que est\u00e1 sometido el territorio global y situado espacialmente en la parte inferior del nido compuesto por escalas locales, regionales, nacionales y supranacionales, pero garantizando la m\u00e1xima influencia en todas las escalas principales. Por eso es tan irresponsable poner en riesgo la integridad y el potencial del Eixample, y por eso nos vemos obligados a preguntarnos sobre las nefastas consecuencias culturales y socioecon\u00f3micas que pueden suponer el progresivo deterioro de su estructura hist\u00f3rico-art\u00edstica y la p\u00e9rdida de is\u00f3trop\u00eda de la red viaria.<br \/>As\u00ed, a la hora de resolver la crisis sist\u00e9mica postpand\u00e9mica, debemos reconocer que el Eixample, geomorfol\u00f3gicamente entendido en su totalidad (el Eixample Cl\u00e1sico y el 22@), ser\u00e1 un elemento clave para la recuperaci\u00f3n socioecon\u00f3mica postpand\u00e9mica. Pero para la recuperaci\u00f3n de la crisis, el \u00e1rea de influencia del Eixample, supera la escala de la Barcelona local e incluso la metropolitana y en la pr\u00e1ctica, su potencial la convierte en la aut\u00e9ntica Glocal Neoterciaria de Catalu\u00f1a.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Usted ha sido cr\u00edtico con una restricci\u00f3n excesiva de la movilidad en \u00e1reas estrat\u00e9gicas. \u00bfQu\u00e9 efectos podr\u00eda tener?<\/strong><br \/>En primer lugar, significar\u00eda que la cultura territorial, siempre desde el final del Neol\u00edtico, ha tenido la obsesi\u00f3n por la movilidad. Desde una perspectiva antropol\u00f3gica e hist\u00f3rica, la domesticaci\u00f3n del caballo y la manipulaci\u00f3n del fuego son las dos cosas que hacen que el hombre salga de la cueva, se dedique a la agricultura y construya la ciudad. La segunda fase de la evoluci\u00f3n civilizacional coincide con la invenci\u00f3n del pilar. Los romanos perdieron muchas batallas porque no pod\u00edan usarla. Los mogoles, por otro lado, ten\u00edan muchas ventajas porque ten\u00edan una gran capacidad para usar el caballo con el pilar. A Henry Ford se le pregunt\u00f3 una vez c\u00f3mo se le ocurri\u00f3 la idea de inventar el auto. Y dijo que siempre hab\u00eda querido crear cosas y un d\u00eda, hablando con sus empleados, les pregunt\u00f3 qu\u00e9 invenci\u00f3n ver\u00edan como m\u00e1s \u00fatil. Lo que le dijeron es que les gustar\u00eda tener un caballo que come muy poco y era mucho m\u00e1s r\u00e1pido y m\u00e1s fuerte. Y respondo a la pregunta. Para m\u00ed, la movilidad es inherente al progreso humano y el coche es el gran instrumento que los seres humanos tienen en un contexto democr\u00e1tico.<br \/>Segunda cosa anterior: los que estudiamos la movilidad del futuro, especialmente los de la rama m\u00e1s humanista, hemos descubierto -estoy de acuerdo-, contrariamente a lo que mucha gente piensa, la movilidad del futuro ser\u00e1 menos colectiva y m\u00e1s individual.<\/p>\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 123px;width: 24.515503875968992%;border-collapse: collapse;border-top-width: 2px;border-top-style: solid;border-color: #000000;margin-left: 20px\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 23px\">\n<td style=\"width: 100%;height: 23px;border: 2px solid #000\">\n<h4>\u201cLa gran incongruencia que supone la aplicaci\u00f3n de las superislas en el Eixample proviene de la especificidad de su conceptualizaci\u00f3n, porque el Eixample de Cerd\u00e0, para tratarse de una malla hipod\u00e0mica ortogonal e isotr\u00f3pica, es portadora de valores sociales, como la igualdad y la accesibilidad, que consolidan el mejor ejemplo de urbanidad.\u201d<\/h4>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00bfEn qu\u00e9 se basa afirmar esto?<\/strong><br \/>En algo muy simple. Al comienzo de la industrializaci\u00f3n, el tranv\u00eda estaba bien porque todos se mov\u00edan de los mismos lugares de vivienda a los mismos lugares industriales. Recuerdo que cuando llegu\u00e9 a Barcelona, en 1964, viv\u00eda en la calle de la Espa\u00f1a Industrial, y junto a la plaza de toros, hab\u00eda autobuses que se llenaban de gente a las 8 de la ma\u00f1ana para ir a trabajar a la Seat. La movilidad colectiva, entendida como un bien social, era evidente en la relaci\u00f3n vivienda-trabajo. Ahora ese tipo de relaci\u00f3n ha cambiado profundamente. Hoy vivimos en una promiscuidad funcional y Barcelona es el m\u00e1ximo ejemplo de los rendimientos positivos que puede dar. \u00bfQu\u00e9 est\u00e1 pasando? En el teatro no se va en grupo, ni al cine, ni al museo, de hecho, o a la oficina. Hoy estamos promoviendo la movilidad discrecional, puerta a puerta. Los taxis podr\u00edan ser el medio \u00f3ptimo del transporte p\u00fablico, aunque el metro siempre ser\u00e1, obviamente, el medio p\u00fablico urbano por excelencia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Esto puede ser algo controvertido&#8230;<\/strong><br \/>Lo que quiero decir es que la movilidad personal es absolutamente deseable. Para 2030, alrededor del 65% de la poblaci\u00f3n tendr\u00e1 m\u00e1s de 65 a\u00f1os de edad. As\u00ed como la bicicleta y la moto se han puesto de moda, el asiento del motor ya no ser\u00e1 s\u00f3lo para alguien con un h\u00e1ndicap, sino para un caballero o una se\u00f1ora mayor de 60 a\u00f1os que no ser\u00e1 capaz de montar en bicicleta, pero que estar\u00e1 sano y querr\u00e1 salir y caminar por la calle. En la pr\u00e1ctica es tan evidente que no es necesario ser economista o urbanista para entender que el funcionamiento \u00f3ptimo del binomio de movilidad\/productividad es esencial para garantizar la eficiencia socioecon\u00f3mica de cualquier territorio, y que, por lo tanto, una pol\u00edtica irracional e insuficiente de tr\u00e1fico urbano produce efectos perjudiciales para la econom\u00eda y para el buen funcionamiento de la ciudad. S\u00e9 que, ante este problema, muchos quieren poner de relieve la contradicci\u00f3n entre la econom\u00eda y la ecolog\u00eda, pero esto es s\u00f3lo un espejismo malicioso sin ninguna base cient\u00edfica. Porque, siendo cierto que el exceso de tr\u00e1fico tiene efectos ecol\u00f3gicos negativos, tambi\u00e9n es cierto que una pol\u00edtica urbana razonable tiene muchas opciones para el control racional de la movilidad. La prueba de esta mala intenci\u00f3n es que, por ejemplo, desde el punto de vista de la contaminaci\u00f3n debida al tr\u00e1fico, no se compromete a racionalizar el sistema y, al mismo tiempo, a sustituir la combusti\u00f3n convencional en los coches por nuevos motores el\u00e9ctricos e hidr\u00f3geno. Esto no se hace, pero se compromete exclusivamente a reducir la intensidad del tr\u00e1fico, sin tener en cuenta la eficiencia no contaminante de los nuevos motores.<br \/>Est\u00e1 claro que el modelo de ciudad m\u00e1s aceptable es aquel que no permite la contradicci\u00f3n entre la econom\u00eda y la ecolog\u00eda, y por lo tanto debe defender la urbanidad m\u00e1s exigente mediante el uso de tesis urbanas y las pr\u00e1cticas tecnol\u00f3gicas m\u00e1s disruptivas e innovadoras. Si la movilidad disminuye m\u00e1s all\u00e1 de ciertos l\u00edmites, el terciario ser\u00e1 expulsado. Si el Eixample pierde su estructuraci\u00f3n y capacidad isotr\u00f3pica, y un nivel de tr\u00e1fico por encima de una cierta proporci\u00f3n, se perder\u00e1 el Eixample. Y es la \u00fanica pieza territorial a escala de Barcelona, a nivel metropolitano y en Catalu\u00f1a para recuperarse de una crisis sist\u00e9mica como la que estamos sufriendo ahora.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter wp-image-7664\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7002-rotated.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" srcset=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7002-rotated.jpg 1024w, https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7002-480x360.jpg 480w\" sizes=\"(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) 1024px, 100vw\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Explique un poco m\u00e1s esto.<\/strong><br \/>Cuando la industria se desarrolla definitivamente, siguiendo el modelo fordista -un ejemplo es Detroit-, \u00bfc\u00f3mo responde la ciudad central a las periferias industriales? En los Estados Unidos, est\u00e1 muy claro. La ciudad es horizontal, tiene dos\/cuatro plantas, y en el medio hay un conjunto de rascacielos donde se concentra el terciario que da vida a la industria a su alrededor. En Barcelona, \u00bfqu\u00e9 est\u00e1 pasando? Hemos fallado a la industria, vamos a recuperar una cuota industrial, pero ser\u00e1 de un tipo diferente, no de fabricaci\u00f3n. \u00bfQu\u00e9 es 22@? Ampliar el Eixample de una econom\u00eda industrial sin pasar por la econom\u00eda terciaria, que ya se encuentra en el Eixample central, a una econom\u00eda neoterciaria o tecnol\u00f3gica. Esto se ha hecho al mismo tiempo en otras ciudades del mundo, como Silicon Alley en Nueva York, Chelsea, Canary Wharf en Londres, Pudong en Shanghai y 22@. Todos estos ejemplos se desarrollan al mismo tiempo.<br \/>Cuando estaba en Shanghai, observ\u00e9 la obsesi\u00f3n por preservar la promiscuidad entre residencia y oficinas para garantizar la actividad neoterapeuta, y una vez le pregunt\u00e9 al alcalde de Nueva York: \u00bfc\u00f3mo es posible que la parcela de tierra m\u00e1s cara de la ciudad y probablemente en el mundo est\u00e9 ocupada por el zool\u00f3gico en esas pocas hect\u00e1reas que est\u00e1n en la confluencia entre la Quinta Avenida y la Calle 57. Como si no tuvieran suficiente de los zool\u00f3gicos en el Bronx y Coney Island. \u00c9l respondi\u00f3 que, si no ten\u00edan el zool\u00f3gico, no tendr\u00edan hijos y perder\u00edan su residencia. Y si las residencias se perdieran, perder\u00edan sus oficinas. Bueno, esta hibridaci\u00f3n entre residencia y terciaria es especialmente fruct\u00edfera en Manhattan y el Eixample de Barcelona. Dicho esto, por supuesto que quiero restringir el tr\u00e1fico al m\u00e1ximo, pero sin perder de vista la relaci\u00f3n entre la densidad y la ecolog\u00eda. Las ciudades con baja densidad son ecol\u00f3gicamente un desastre. Desde el punto de vista del costo de la energ\u00eda, en la parte m\u00e1s desfavorable es Houston y en el Hong Kong m\u00e1s favorable. Barcelona est\u00e1 en una posici\u00f3n intermedia, pero favorecida por su densidad.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00bfHa habido mucha frivolidad en el debate sobre la reducci\u00f3n del tr\u00e1fico?<\/strong><br \/>Si el argumento es ecol\u00f3gico, \u00bfpor qu\u00e9 no defendemos el veh\u00edculo el\u00e9ctrico? En Shangh\u00e1i, en cuatro meses lograron que todas las motocicletas fueran el\u00e9ctricas. En el Eixample de Barcelona, la frivolidad sobre este tema es exasperante. Veamos un ejemplo. Imagine que los estudios t\u00e9cnicos interdisciplinarios y no s\u00f3lo las historias emocionales indican la conveniencia de reducir el tr\u00e1fico cuantitativamente en alrededor de un 50-75%. Imag\u00ednese que, en principio, asumir las tesis iniciales del Plan Cerd\u00e0, el sentido com\u00fan y nuestro posicionamiento a favor del patrimonio hist\u00f3rico-art\u00edstico-paisaj\u00edstico del Eixample indica la necesidad de no modificar la posici\u00f3n de \u00e1rboles y bordillos, y que por lo tanto tenemos un 50% de superficie para la movilidad, y una superficie del 50% para actividades humanas que no necesitan ning\u00fan tipo de veh\u00edculo (caminar), espacios para descansar, para ni\u00f1os, para ubicar las terrazas&#8230;). Bueno, un primer esquema para la distribuci\u00f3n espacial de la movilidad en los cuatro carriles existentes permitir\u00eda la adjudicaci\u00f3n: un carril para el transporte p\u00fablico; un carril para los coches; un carril bici y un cuarto carril o para organizar la transici\u00f3n del viejo al nuevo modelo o, cuando se concluya la transici\u00f3n, para ponerlo a disposici\u00f3n de los nuevos veh\u00edculos unipersonales que asumir\u00e1n un creciente protagonismo en el futuro tr\u00e1fico urbano: patines, sillas mecanizadas&#8230; Quiero destacar que una sociedad urbana como Barcelona, con una mayor\u00eda de personas mayores, que tambi\u00e9n aumenta incesantemente su esperanza de vida, utilizar\u00e1 cada vez m\u00e1s estos miniveh\u00edculos cuyo tama\u00f1o reducido les permite almacenarse en el piso utilizando el ascensor. Es decir, sin tocar los bordillos, podr\u00edamos suponer hasta una deducci\u00f3n del 75% del espacio destinado a los coches, dejando claro que con la estructura actual de aceras, ramblas y bulevares no hay ning\u00fan problema para dar cabida a todas las terrazas que sean necesarias. Despu\u00e9s de todo, no hay ciudad en el mundo, del tama\u00f1o de Barcelona, que tenga una mayor relaci\u00f3n tr\u00e1fico\/peatones que nuestro Eixample.<br \/>Pero este esquema de tr\u00e1fico, que muchos considerar\u00e1n excesivamente radical contra el coche, obliga a una sola condici\u00f3n: en virtud de la isotrop\u00eda de la red viaria del Eixample, a la que me he referido, la soluci\u00f3n debe aplicarse en todas las calles, conscientes de que cada excepci\u00f3n implica la p\u00e9rdida de eficiencia del sistema.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00bfCree que desde las administraciones p\u00fablicas habr\u00e1 disponibilidad para escuchar reflexiones como la suya?<\/strong><br \/>Si no podemos ser indiferentes a la reacci\u00f3n social que podr\u00eda producirse si la crisis econ\u00f3mica empeora a\u00fan m\u00e1s, y en todo caso no podemos subestimar un renacimiento urbano pac\u00edfico a cambio de una revoluci\u00f3n emocional, la cuesti\u00f3n es que, conocida la precaria capacidad de reacci\u00f3n de la clase pol\u00edtica actual, para actuar eficientemente, s\u00f3lo tenemos el recurso recurrente a lo largo de la historia: la reacci\u00f3n que se puede articular desde la sociedad civil.<\/p>\n<p>Art\u00edculos de Josep Antoni Acebillo en \u00a0<strong>La Vangu\u00e0rdia<\/strong>:<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/local\/barcelona\/20210224\/6258908\/exarquitecto-jefe-ayuntamiento-ve-cutre-turismo-tactico-barcelona.html\">https:\/\/www.lavanguardia.com\/local\/barcelona\/20210224\/6258908\/exarquitecto-jefe-ayuntamiento-ve-cutre-turismo-tactico-barcelona.html<\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20210222\/6258024\/barcelona-merece-paraurbanismo-cutre.html\">https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20210222\/6258024\/barcelona-merece-paraurbanismo-cutre.html<\/a><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\u00bboff|off|on\u00bb admin_label=\u00bbText entrada tablet i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Por Pep Mart\u00ed. Entrevista realizada en el Hotel Alma de Barcelona.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Josep Antoni Acebillo (Huesca, 1946) tiene en mente Barcelona. Arquitecto, desde principios de la d\u00e9cada de 1980, ocup\u00f3 importantes responsabilidades desde el coraz\u00f3n del Ayuntamiento. Ha sido director del Servicio de Proyectos Urbanos de Barcelona. Director T\u00e9cnico del Olympic Holding, CEO de Barcelona Regional y Arquitecto Jefe de Barcelona. M\u00e1s recientemente, ha sido profesor en la Academia de Arquitectura de la Universidad de Lugano (Suiza) y ahora es profesor invitado de la UPF.<br \/>Lo entrevistamos para hablar de Barcelona y del espacio urbano. Acebillo analiza aspectos desgarradores de la realidad actual, habla del car\u00e1cter estrat\u00e9gico del Eixample en el nuevo contexto global del neometropolitanismo, la relaci\u00f3n \u00f3ptima entre ecolog\u00eda y econom\u00eda y el debate en torno al tr\u00e1fico. Y lo hace con una perspectiva humanista, desde una visi\u00f3n que re\u00fane la experiencia de un arquitecto y urbanista con un profundo conocimiento de la historia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00bfSon las superislas promovidas por el Ayuntamiento de Barcelona una oportunidad o es un problema para definir el futuro de la ciudad?<\/strong><br \/>Para mejorar la calidad de su urbanidad, a medida que las ciudades crecen en extensi\u00f3n, como estrategia de revitalizaci\u00f3n se establecen fracciones o compartimentaciones del tejido urbano, como si fueran islas o oasis urbanos, que promuevan la aparici\u00f3n de porciones de tejido mejor preparadas para asumir ciertas funciones. Esta estrategia, de origen medieval, ha dado lugar, por ejemplo, a la formaci\u00f3n dentro de una ciudad de diferentes barrios que puede tener identidades funcionales, socioculturales y distintas. Es como si el espacio urbano estuviera compuesto por una estructura estratificada en rodajas que asumen diferentes funciones (movilidad, espacio residencial, productivo o para equipamiento, etc.). Pero cuando despu\u00e9s de la industrializaci\u00f3n, la ciudad se extendi\u00f3 tanto, esta estrategia urbana se utiliz\u00f3 m\u00e1s con argumentos tales como: complejos m\u00e9dicos, como el Hospital Sant Pau, estudiantes universitarios, como la Universidad de Yale, clusters para la nueva econom\u00eda, como Silicon Alley en Chelsea-Manhattan, y en general el CBD Americano (Central Business). En principio, hasta ahora, es una estrategia urbana que en ciertas circunstancias puede ser positiva.<br \/>En las ciudades europeas, los centros hist\u00f3ricos han sido tratados de esta manera con consecuencias muy dudosas. Por ejemplo, en Italia hablamos de la muerte por asfixia de sus centros hist\u00f3ricos como resultado de la desertificaci\u00f3n econ\u00f3mica causada por los d\u00e9ficits de movilidad. Incluso en muchos casos, este tratamiento selectivo puede causar consecuencias contraproducentes, y por supuesto, como estrategia de revitalizaci\u00f3n urbana, en general, no es adecuado porque con frecuencia causa la estrangulaci\u00f3n de la econom\u00eda.<br \/>Esta t\u00e1ctica de revitalizaci\u00f3n a trav\u00e9s del tratamiento selectivo de algunos recintos urbanos, hoy en d\u00eda, s\u00f3lo se promueve desde la perspectiva supuestamente ecol\u00f3gica de gobiernos e instituciones con un marcado signo \u00abpopulista-demag\u00f3gico\u00bb. Es el caso del actual gobierno de Barcelona, que con el nombre de superislas lo ha utilizado para crear y mejorar, presumiblemente, la urbanidad de determinadas zonas, utilizando la convergencia de la mutilaci\u00f3n del tr\u00e1fico, combinada con un tratamiento epid\u00e9rmico (no estructural, ni infraestructura) del Espacio P\u00fablico Urbano mediante el uso de colores, un mobiliario urbano raro y una vegetaci\u00f3n de menor escala que simboliza \u00abla intoxicaci\u00f3n\u00bb. \u00a1Un recital completo de simulaci\u00f3n transformadora!<br \/>Pero el ingenioso envenenamiento de la ciudad en recintos aut\u00f3nomos ya hab\u00eda sido juzgado y fracasado. Por ejemplo, en Nueva York se dise\u00f1aron y construyeron grandes espacios residenciales como el Queensborough, con bloques lineales que se desdibujaron a trav\u00e9s del bosque, lo que aparentemente respondi\u00f3 a una matriz ecol\u00f3gica solvente, pero en su lugar se convirtieron en espacios urbanos con el m\u00e1s alto nivel de segregaci\u00f3n y crimen.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>En base a lo que menciona, \u00bfc\u00f3mo puede afectar la actual estrategia del Ayuntamiento de promover las superislas y los ejes verdes al Eixample?<\/strong><br \/>Un caso paradigm\u00e1tico del uso inadecuado de estas t\u00e1cticas, no de estrategias urbanas, es aplicarlas en el Eixample de Barcelona, aunque hay que recordar que en Barcelona, la estrategia, no t\u00e1ctica, de las superislas ya se puso sobre la mesa en 1932 con el Pla Maci\u00e0 dise\u00f1ado por Le Corbusier y Sert. En dicho Plan, se propuso reorganizar el tejido urbano a partir de la implantaci\u00f3n de bloques residenciales y equipamientos ubicados en las superislas de 400&#215;400 metros, formados por la acumulaci\u00f3n de nueve islas de Cerd\u00e0. El Pla, que naci\u00f3 en medio de la expansi\u00f3n racionalista (el manifiesto urbano de la Carta de Atenas es 1933), no se ejecut\u00f3 debido a las discrepancias que caus\u00f3 entre profesionales y pol\u00edticos. Era incompatible con la enorme construcci\u00f3n que los arquitectos y maestros constructores hab\u00edan hecho para construir el Eixample durante las d\u00e9cadas anteriores. Aqu\u00ed cabe se\u00f1alar que Le Corbusier vino del dise\u00f1o del Plan Voysin para Par\u00eds, que implic\u00f3 la demolici\u00f3n de casi toda la arquitectura de la capital. Y tambi\u00e9n porque estall\u00f3 la Guerra Civil. Sin embargo, el Plan Maci\u00e0 sigue siendo un ejemplo acad\u00e9mico de urbanismo racionalista, y cuando hubo una oportunidad, su libertad compositiva, inspir\u00f3 el tejido urbano de la Villa Ol\u00edmpica, pero afortunadamente con algunas caracter\u00edsticas esenciales. Era un espacio vac\u00edo, obtenido tras la demolici\u00f3n del obsoleto pol\u00edgono industrial que exist\u00eda, y aunque las tipolog\u00edas y morfolog\u00edas de la parcela eran diferentes, su trazado de carreteras respetaba y trabajaba unitariamente en continuidad con la carretera de Cerd\u00e0.<br \/>La gran incongruencia de la aplicaci\u00f3n de superislas en el Eixample proviene de la especificidad de su conceptualizaci\u00f3n, ya que el Eixample de Cerd\u00e0, por ser una malla ortogonal e isotr\u00f3pica hipod\u00e9rmica, es un portador de valores sociales, como la igualdad y la accesibilidad, que consolidan el mejor ejemplo de urbanidad. Y si la cuesti\u00f3n es mejorar ecol\u00f3gicamente el Eixample, \u00bfcree que la mejor soluci\u00f3n es colocar plantas esparcidas por las calles? \u00bfTe imaginas el Eixample si los patios de las islas estuvieran ajardinados y equipados para ni\u00f1os? \u00bfNo ser\u00eda un modelo ecol\u00f3gico m\u00e1s razonable?<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter wp-image-7666 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7003-1024x768.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" srcset=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7003-980x735.jpg 980w, https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7003-480x360.jpg 480w\" sizes=\"(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) and (max-width: 980px) 980px, (min-width: 981px) 1024px, 100vw\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Pero, \u00bfpor qu\u00e9 la malla ortogonal del Eixample produce condiciones sociopol\u00edticas tan progresistas?<\/strong><br \/>Muy simple, debido a la naturaleza isotr\u00f3pica de su sistema de carreteras. Es decir, porque cualquier cosa se puede hacer en cualquier lugar en igualdad de condiciones. De hecho, esta condici\u00f3n progresiva y democr\u00e1tica de mallas hipod\u00e9rmicas reticulares ya se hab\u00eda hecho evidente en el momento de la fundaci\u00f3n de los Estados Unidos, cuando Jefferson orden\u00f3 ortogonalmente todo el territorio del pa\u00eds, desde infraestructura, ciudades, hasta la parcela del campo, en lotes que permit\u00edan a los futuros colonos acceder y trabajar en igualdad de condiciones.<br \/>Todos estamos de acuerdo en reducir el tr\u00e1fico en la medida de lo posible, pero la reducci\u00f3n debe hacerse racionalmente, buscando el equilibrio ecol\u00f3gico\/econ\u00f3mico, al tiempo que combinamos su capacidad de producci\u00f3n con la m\u00e1xima reducci\u00f3n de la contaminaci\u00f3n. Esto depende no s\u00f3lo del n\u00famero de veh\u00edculos, sino tambi\u00e9n del sistema energ\u00e9tico que los impulsa, porque en realidad no hay una matriz ecol\u00f3gica \u00f3ptima sin que est\u00e9 perfectamente equilibrada con la econ\u00f3mica.<br \/>Al final, la pregunta es: \u00bfpodemos ignorar el hecho de que la coherencia y la calidad hist\u00f3rico-art\u00edstica del Eixample ejercen un fuerte efecto llamada sobre la actividad terciaria? \u00bfSomos conscientes de que, si el tr\u00e1fico del Eixample se reduce irracionalmente por encima de ciertos l\u00edmites, su actividad terciaria disminuir\u00e1 significativamente? \u00bfQueremos proletizar a la poblaci\u00f3n exhibiendo las posibles subvenciones y subsidios que a cambio actuar\u00e1n como una zanahoria para la recuperaci\u00f3n, en lugar de generar riqueza y empleo? \u00bfPodemos ser indiferentes a la reacci\u00f3n social que podr\u00eda producirse si la crisis econ\u00f3mica empeora a\u00fan m\u00e1s? \u00bfPodemos despreciar un renacimiento urbano pac\u00edfico necesario a cambio de una revoluci\u00f3n emocional?<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00bfPor qu\u00e9 el proyecto de ejes verdes, que el del Consell de Cent, que va a Rocafort, es un proyecto a revisar?<\/strong><br \/>Es un proyecto fallido. La decoraci\u00f3n matizada basada en colores, obst\u00e1culos y verdes desmoronados rechaza la sensibilidad de los barceloneses, y aunque el Eixample se puede explicar de muchas maneras, todos los especialistas coinciden en las virtudes que acabo de mencionar. Por un lado, porque proviene de una estructura reticular, promueve la igualdad, la accesibilidad y la igualdad democr\u00e1tica, como se mencion\u00f3 anteriormente en el caso de la ordenaci\u00f3n del territorio estadounidense por Thomas Jefferson. Por otro lado, no es cierto que un territorio isotr\u00f3pico, como el Eixample, sea necesariamente repetitivo y mon\u00f3tono. Por ejemplo, \u00bfalguien piensa que el paisaje urbano, a la izquierda y a la derecha del Eixample, es el mismo? A la derecha del Eixample, tradicionalmente, estaban los propietarios ricos y a la izquierda los trabajadores. La estructura es la misma. Hay una diferencia: las tipolog\u00edas, siendo las mismas, no se manifestaron igual. Aqu\u00ed hi ha tribunas y all\u00ed hay pocas, y menos elementos ornamentales.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Se refer\u00eda anteriormente a la otra virtud estructural del Eixample, que tiene una red isotr\u00f3pica.<\/strong><br \/>S\u00ed. En una estructura como esta, cuando se corta un fragmento, la rotaci\u00f3n de red no puede ser absorbida por toda la red, oblig\u00e1ndola a reforzar otros elementos, especialmente los contiguos. Si sacas el tr\u00e1fico de diez calles del Eixample, lo que haces es trasladarlo a otros lugares. Perder isotrop\u00eda es terrible. La estructura isotr\u00f3pica ha sido criticada a menudo porque produce aburrimiento y monoton\u00eda, pero los especialistas siempre destacan el caso de Barcelona. Las esquinas que hace Cerd\u00e0 son de una sinuosidad curvil\u00ednea. En estos momentos hay una exposici\u00f3n en el Colegio de Arquitectos, a cargo de la fot\u00f3grafa Rosa Feliu, que explica la maravilla de estos rincones, que son 2.800. Es de una cualidad que no podemos imaginar lo que significa desde todos los puntos de vista para la cultura universal.<br \/>En un plan del Eixample que tenga en cuenta su condici\u00f3n isotr\u00f3pica, ni los \u00e1rboles ni los bordillos deben ser movidos. Es la imaginaci\u00f3n del Eixample. Los barceloneses son los \u00fanicos del mundo que saben lo que significan veinte o cinco metros, por lo que la posici\u00f3n de \u00e1rboles y bordillos es tan importante.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Ha hablado del Eixample como un Distrito Glocal Neoterciario en la escala de Catalu\u00f1a. H\u00e1blanos de este concepto.<\/strong><br \/>Si, en medio del fordismo, el Eixample adquiri\u00f3 el estatus de CBD hasta convertirse durante el siglo XX en el Distrito Central Terciario de la Barcelona real, incluyendo las periferias industriales, ahora, debido a su car\u00e1cter universal germinado de la situaci\u00f3n local y ampliado con la implementaci\u00f3n del 22@, permite hoy ser identificado como un ejemplo del Distrito Glocal Neoterciario. Es un territorio nacido de la reescalada territorial a la que est\u00e1 sometido el territorio global y situado espacialmente en la parte inferior del nido compuesto por escalas locales, regionales, nacionales y supranacionales, pero garantizando la m\u00e1xima influencia en todas las escalas principales. Por eso es tan irresponsable poner en riesgo la integridad y el potencial del Eixample, y por eso nos vemos obligados a preguntarnos sobre las nefastas consecuencias culturales y socioecon\u00f3micas que pueden suponer el progresivo deterioro de su estructura hist\u00f3rico-art\u00edstica y la p\u00e9rdida de is\u00f3trop\u00eda de la red viaria.<br \/>As\u00ed, a la hora de resolver la crisis sist\u00e9mica postpand\u00e9mica, debemos reconocer que el Eixample, geomorfol\u00f3gicamente entendido en su totalidad (el Eixample Cl\u00e1sico y el 22@), ser\u00e1 un elemento clave para la recuperaci\u00f3n socioecon\u00f3mica postpand\u00e9mica. Pero para la recuperaci\u00f3n de la crisis, el \u00e1rea de influencia del Eixample, supera la escala de la Barcelona local e incluso la metropolitana y en la pr\u00e1ctica, su potencial la convierte en la aut\u00e9ntica Glocal Neoterciaria de Catalu\u00f1a.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Usted ha sido cr\u00edtico con una restricci\u00f3n excesiva de la movilidad en \u00e1reas estrat\u00e9gicas. \u00bfQu\u00e9 efectos podr\u00eda tener?<\/strong><br \/>En primer lugar, significar\u00eda que la cultura territorial, siempre desde el final del Neol\u00edtico, ha tenido la obsesi\u00f3n por la movilidad. Desde una perspectiva antropol\u00f3gica e hist\u00f3rica, la domesticaci\u00f3n del caballo y la manipulaci\u00f3n del fuego son las dos cosas que hacen que el hombre salga de la cueva, se dedique a la agricultura y construya la ciudad. La segunda fase de la evoluci\u00f3n civilizacional coincide con la invenci\u00f3n del pilar. Los romanos perdieron muchas batallas porque no pod\u00edan usarla. Los mogoles, por otro lado, ten\u00edan muchas ventajas porque ten\u00edan una gran capacidad para usar el caballo con el pilar. A Henry Ford se le pregunt\u00f3 una vez c\u00f3mo se le ocurri\u00f3 la idea de inventar el auto. Y dijo que siempre hab\u00eda querido crear cosas y un d\u00eda, hablando con sus empleados, les pregunt\u00f3 qu\u00e9 invenci\u00f3n ver\u00edan como m\u00e1s \u00fatil. Lo que le dijeron es que les gustar\u00eda tener un caballo que come muy poco y era mucho m\u00e1s r\u00e1pido y m\u00e1s fuerte. Y respondo a la pregunta. Para m\u00ed, la movilidad es inherente al progreso humano y el coche es el gran instrumento que los seres humanos tienen en un contexto democr\u00e1tico.<br \/>Segunda cosa anterior: los que estudiamos la movilidad del futuro, especialmente los de la rama m\u00e1s humanista, hemos descubierto -estoy de acuerdo-, contrariamente a lo que mucha gente piensa, la movilidad del futuro ser\u00e1 menos colectiva y m\u00e1s individual.<\/p>\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 104px;width: 99.9054%;border-collapse: collapse;border-top: 2px solid #000000;border-right-color: #000000;border-bottom-color: #000000;border-left-color: #000000;margin-left: 20px\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 23px\">\n<td style=\"width: 100%;height: 23px;border: 2px solid #000\">\n<h4 style=\"text-align: center\">La gran incongruencia que supone la aplicaci\u00f3n de las superislas en el Eixample proviene de la especificidad de su conceptualizaci\u00f3n, porque el Eixample de Cerd\u00e0, para tratarse de una malla hipod\u00e0mica ortogonal e isotr\u00f3pica, es portadora de valores sociales, como la igualdad y la accesibilidad, que consolidan el mejor ejemplo de urbanidad.\u201d<\/h4>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00bfEn qu\u00e9 se basa afirmar esto?<\/strong><br \/>En algo muy simple. Al comienzo de la industrializaci\u00f3n, el tranv\u00eda estaba bien porque todos se mov\u00edan de los mismos lugares de vivienda a los mismos lugares industriales. Recuerdo que cuando llegu\u00e9 a Barcelona, en 1964, viv\u00eda en la calle de la Espa\u00f1a Industrial, y junto a la plaza de toros, hab\u00eda autobuses que se llenaban de gente a las 8 de la ma\u00f1ana para ir a trabajar a la Seat. La movilidad colectiva, entendida como un bien social, era evidente en la relaci\u00f3n vivienda-trabajo. Ahora ese tipo de relaci\u00f3n ha cambiado profundamente. Hoy vivimos en una promiscuidad funcional y Barcelona es el m\u00e1ximo ejemplo de los rendimientos positivos que puede dar. \u00bfQu\u00e9 est\u00e1 pasando? En el teatro no se va en grupo, ni al cine, ni al museo, de hecho, o a la oficina. Hoy estamos promoviendo la movilidad discrecional, puerta a puerta. Los taxis podr\u00edan ser el medio \u00f3ptimo del transporte p\u00fablico, aunque el metro siempre ser\u00e1, obviamente, el medio p\u00fablico urbano por excelencia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Esto puede ser algo controvertido&#8230;<\/strong><br \/>Lo que quiero decir es que la movilidad personal es absolutamente deseable. Para 2030, alrededor del 65% de la poblaci\u00f3n tendr\u00e1 m\u00e1s de 65 a\u00f1os de edad. As\u00ed como la bicicleta y la moto se han puesto de moda, el asiento del motor ya no ser\u00e1 s\u00f3lo para alguien con un h\u00e1ndicap, sino para un caballero o una se\u00f1ora mayor de 60 a\u00f1os que no ser\u00e1 capaz de montar en bicicleta, pero que estar\u00e1 sano y querr\u00e1 salir y caminar por la calle. En la pr\u00e1ctica es tan evidente que no es necesario ser economista o urbanista para entender que el funcionamiento \u00f3ptimo del binomio de movilidad\/productividad es esencial para garantizar la eficiencia socioecon\u00f3mica de cualquier territorio, y que, por lo tanto, una pol\u00edtica irracional e insuficiente de tr\u00e1fico urbano produce efectos perjudiciales para la econom\u00eda y para el buen funcionamiento de la ciudad. S\u00e9 que, ante este problema, muchos quieren poner de relieve la contradicci\u00f3n entre la econom\u00eda y la ecolog\u00eda, pero esto es s\u00f3lo un espejismo malicioso sin ninguna base cient\u00edfica. Porque, siendo cierto que el exceso de tr\u00e1fico tiene efectos ecol\u00f3gicos negativos, tambi\u00e9n es cierto que una pol\u00edtica urbana razonable tiene muchas opciones para el control racional de la movilidad. La prueba de esta mala intenci\u00f3n es que, por ejemplo, desde el punto de vista de la contaminaci\u00f3n debida al tr\u00e1fico, no se compromete a racionalizar el sistema y, al mismo tiempo, a sustituir la combusti\u00f3n convencional en los coches por nuevos motores el\u00e9ctricos e hidr\u00f3geno. Esto no se hace, pero se compromete exclusivamente a reducir la intensidad del tr\u00e1fico, sin tener en cuenta la eficiencia no contaminante de los nuevos motores.<br \/>Est\u00e1 claro que el modelo de ciudad m\u00e1s aceptable es aquel que no permite la contradicci\u00f3n entre la econom\u00eda y la ecolog\u00eda, y por lo tanto debe defender la urbanidad m\u00e1s exigente mediante el uso de tesis urbanas y las pr\u00e1cticas tecnol\u00f3gicas m\u00e1s disruptivas e innovadoras. Si la movilidad disminuye m\u00e1s all\u00e1 de ciertos l\u00edmites, el terciario ser\u00e1 expulsado. Si el Eixample pierde su estructuraci\u00f3n y capacidad isotr\u00f3pica, y un nivel de tr\u00e1fico por encima de una cierta proporci\u00f3n, se perder\u00e1 el Eixample. Y es la \u00fanica pieza territorial a escala de Barcelona, a nivel metropolitano y en Catalu\u00f1a para recuperarse de una crisis sist\u00e9mica como la que estamos sufriendo ahora.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" class=\"aligncenter wp-image-7664\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7002-rotated.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" srcset=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7002-rotated.jpg 1024w, https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7002-480x360.jpg 480w\" sizes=\"(min-width: 0px) and (max-width: 480px) 480px, (min-width: 481px) 1024px, 100vw\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Explique un poco m\u00e1s esto.<\/strong><br \/>Cuando la industria se desarrolla definitivamente, siguiendo el modelo fordista -un ejemplo es Detroit-, \u00bfc\u00f3mo responde la ciudad central a las periferias industriales? En los Estados Unidos, est\u00e1 muy claro. La ciudad es horizontal, tiene dos\/cuatro plantas, y en el medio hay un conjunto de rascacielos donde se concentra el terciario que da vida a la industria a su alrededor. En Barcelona, \u00bfqu\u00e9 est\u00e1 pasando? Hemos fallado a la industria, vamos a recuperar una cuota industrial, pero ser\u00e1 de un tipo diferente, no de fabricaci\u00f3n. \u00bfQu\u00e9 es 22@? Ampliar el Eixample de una econom\u00eda industrial sin pasar por la econom\u00eda terciaria, que ya se encuentra en el Eixample central, a una econom\u00eda neoterciaria o tecnol\u00f3gica. Esto se ha hecho al mismo tiempo en otras ciudades del mundo, como Silicon Alley en Nueva York, Chelsea, Canary Wharf en Londres, Pudong en Shanghai y 22@. Todos estos ejemplos se desarrollan al mismo tiempo.<br \/>Cuando estaba en Shanghai, observ\u00e9 la obsesi\u00f3n por preservar la promiscuidad entre residencia y oficinas para garantizar la actividad neoterapeuta, y una vez le pregunt\u00e9 al alcalde de Nueva York: \u00bfc\u00f3mo es posible que la parcela de tierra m\u00e1s cara de la ciudad y probablemente en el mundo est\u00e9 ocupada por el zool\u00f3gico en esas pocas hect\u00e1reas que est\u00e1n en la confluencia entre la Quinta Avenida y la Calle 57. Como si no tuvieran suficiente de los zool\u00f3gicos en el Bronx y Coney Island. \u00c9l respondi\u00f3 que, si no ten\u00edan el zool\u00f3gico, no tendr\u00edan hijos y perder\u00edan su residencia. Y si las residencias se perdieran, perder\u00edan sus oficinas. Bueno, esta hibridaci\u00f3n entre residencia y terciaria es especialmente fruct\u00edfera en Manhattan y el Eixample de Barcelona. Dicho esto, por supuesto que quiero restringir el tr\u00e1fico al m\u00e1ximo, pero sin perder de vista la relaci\u00f3n entre la densidad y la ecolog\u00eda. Las ciudades con baja densidad son ecol\u00f3gicamente un desastre. Desde el punto de vista del costo de la energ\u00eda, en la parte m\u00e1s desfavorable es Houston y en el Hong Kong m\u00e1s favorable. Barcelona est\u00e1 en una posici\u00f3n intermedia, pero favorecida por su densidad.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00bfHa habido mucha frivolidad en el debate sobre la reducci\u00f3n del tr\u00e1fico?<\/strong><br \/>Si el argumento es ecol\u00f3gico, \u00bfpor qu\u00e9 no defendemos el veh\u00edculo el\u00e9ctrico? En Shangh\u00e1i, en cuatro meses lograron que todas las motocicletas fueran el\u00e9ctricas. En el Eixample de Barcelona, la frivolidad sobre este tema es exasperante. Veamos un ejemplo. Imagine que los estudios t\u00e9cnicos interdisciplinarios y no s\u00f3lo las historias emocionales indican la conveniencia de reducir el tr\u00e1fico cuantitativamente en alrededor de un 50-75%. Imag\u00ednese que, en principio, asumir las tesis iniciales del Plan Cerd\u00e0, el sentido com\u00fan y nuestro posicionamiento a favor del patrimonio hist\u00f3rico-art\u00edstico-paisaj\u00edstico del Eixample indica la necesidad de no modificar la posici\u00f3n de \u00e1rboles y bordillos, y que por lo tanto tenemos un 50% de superficie para la movilidad, y una superficie del 50% para actividades humanas que no necesitan ning\u00fan tipo de veh\u00edculo (caminar), espacios para descansar, para ni\u00f1os, para ubicar las terrazas&#8230;). Bueno, un primer esquema para la distribuci\u00f3n espacial de la movilidad en los cuatro carriles existentes permitir\u00eda la adjudicaci\u00f3n: un carril para el transporte p\u00fablico; un carril para los coches; un carril bici y un cuarto carril o para organizar la transici\u00f3n del viejo al nuevo modelo o, cuando se concluya la transici\u00f3n, para ponerlo a disposici\u00f3n de los nuevos veh\u00edculos unipersonales que asumir\u00e1n un creciente protagonismo en el futuro tr\u00e1fico urbano: patines, sillas mecanizadas&#8230; Quiero destacar que una sociedad urbana como Barcelona, con una mayor\u00eda de personas mayores, que tambi\u00e9n aumenta incesantemente su esperanza de vida, utilizar\u00e1 cada vez m\u00e1s estos miniveh\u00edculos cuyo tama\u00f1o reducido les permite almacenarse en el piso utilizando el ascensor. Es decir, sin tocar los bordillos, podr\u00edamos suponer hasta una deducci\u00f3n del 75% del espacio destinado a los coches, dejando claro que con la estructura actual de aceras, ramblas y bulevares no hay ning\u00fan problema para dar cabida a todas las terrazas que sean necesarias. Despu\u00e9s de todo, no hay ciudad en el mundo, del tama\u00f1o de Barcelona, que tenga una mayor relaci\u00f3n tr\u00e1fico\/peatones que nuestro Eixample.<br \/>Pero este esquema de tr\u00e1fico, que muchos considerar\u00e1n excesivamente radical contra el coche, obliga a una sola condici\u00f3n: en virtud de la isotrop\u00eda de la red viaria del Eixample, a la que me he referido, la soluci\u00f3n debe aplicarse en todas las calles, conscientes de que cada excepci\u00f3n implica la p\u00e9rdida de eficiencia del sistema.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00bfCree que desde las administraciones p\u00fablicas habr\u00e1 disponibilidad para escuchar reflexiones como la suya?<\/strong><br \/>Si no podemos ser indiferentes a la reacci\u00f3n social que podr\u00eda producirse si la crisis econ\u00f3mica empeora a\u00fan m\u00e1s, y en todo caso no podemos subestimar un renacimiento urbano pac\u00edfico a cambio de una revoluci\u00f3n emocional, la cuesti\u00f3n es que, conocida la precaria capacidad de reacci\u00f3n de la clase pol\u00edtica actual, para actuar eficientemente, s\u00f3lo tenemos el recurso recurrente a lo largo de la historia: la reacci\u00f3n que se puede articular desde la sociedad civil.<\/p>\n<p>Art\u00edculos de Josep Antoni Acebillo en \u00a0<strong>La Vangu\u00e0rdia<\/strong>:<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/local\/barcelona\/20210224\/6258908\/exarquitecto-jefe-ayuntamiento-ve-cutre-turismo-tactico-barcelona.html\">https:\/\/www.lavanguardia.com\/local\/barcelona\/20210224\/6258908\/exarquitecto-jefe-ayuntamiento-ve-cutre-turismo-tactico-barcelona.html<\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20210222\/6258024\/barcelona-merece-paraurbanismo-cutre.html\">https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20210222\/6258024\/barcelona-merece-paraurbanismo-cutre.html<\/a><\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\u00bbShare \u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb26%\u00bb module_alignment=\u00bbleft\u00bb module_alignment_tablet=\u00bbleft\u00bb module_alignment_phone=\u00bbleft\u00bb module_alignment_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb border_width_all=\u00bb0px\u00bb]<\/p>\n<table style=\"border-collapse: collapse;width: 0%;height: 22px;border-color: #000000;border: 2px solid\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 22px\">\n<td style=\"width: 11.5332%;height: 22px\">share:<\/td>\n<td style=\"width: 88.4667%;text-align: justify;vertical-align: middle;height: 22px\"><div class=\"sfsi_widget sfsi_shortcode_container\"><div class=\"norm_row sfsi_wDiv \"  style=\"width:200px;text-align:left;\"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><div class=\"sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft\" style=\"opacity:0;z-index:-1;\" id=\"sfsiid_twitter\"><span class=\"bot_arow bot_twt_arow\"><\/span><div class=\"sfsi_inside\"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>\r\n\t\t\t\t\t\t<a target='_blank' href='https:\/\/twitter.com\/intent\/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8189\/' style='display:inline-block' >\r\n\t\t\t\t\t\t\t<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Twitter_Tweet\/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >\r\n\t\t\t\t\t\t<\/a>\r\n\t\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><div class=\"sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft\" style=\"opacity:0;z-index:-1;\" id=\"sfsiid_linkedin\"><span class=\"bot_arow bot_linkedin_arow\"><\/span><div class=\"sfsi_inside\"><div  class='icon2'><a target='_blank' href=\"https:\/\/www.linkedin.com\/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Fes%2Fwp-json%2Fwp%2Fv2%2Fposts%2F8189%2F\"><img class=\"sfsi_wicon\" data-pin-nopin= true alt=\"Share\" title=\"Share\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Linkedin_Share\/en_US_share.svg\" \/><\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https:\/\/api.whatsapp.com\/send?text=https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/josep-acebillo-la-gran-incongruencia-que-supone-la-aplicacion-de-las-superislas-en-el-eixample-proviene-de-la-especificidad-de-su-conceptualitzacion\/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https:\/\/api.follow.it\/widgets\/icon\/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=\/OA==\/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><\/div><\/div><\/div ><div id=\"sfsi_holder\" class=\"sfsi_holders\" style=\"position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;\"><\/div ><script>window.addEventListener(\"sfsi_functions_loaded\", function() \r\n\t\t\t{\r\n\t\t\t\tif (typeof sfsi_widget_set == \"function\") {\r\n\t\t\t\t\tsfsi_widget_set();\r\n\t\t\t\t}\r\n\t\t\t}); <\/script><div style=\"clear: both;\"><\/div><\/div><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; fullwidth=\u00bbon\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb border_width_bottom=\u00bb2px\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_fullwidth_code admin_label=\u00bbRatlla horitzontal\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||-30px||false|false\u00bb custom_margin_tablet=\u00bb||-90px||false|false\u00bb custom_margin_phone=\u00bb||-80px||false|false\u00bb custom_margin_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbAltres articles\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb]<\/p>\n<h3>ALTRES ARTICLES<\/h3>\n<div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>\n<!-- YARPP Thumbnails -->\n<h3><\/h3>\n<div class=\"yarpp-thumbnails-horizontal\">\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/pere-navarro-la-marca-barcelona-sigue-siendo-muy-potente-a-nivel-internacional\/' title='PERE NAVARRO: \u00abLA MARCA BARCELONA SIGUE SIENDO MUY POTENTE A NIVEL INTERNACIONAL\u00bb'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/progesm.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">PERE NAVARRO: \u00abLA MARCA BARCELONA SIGUE SIENDO MUY POTENTE A NIVEL INTERNACIONAL\u00bb<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/xavier-roig-maragall-el-imperativo-metropolitano\/' title='XAVIER ROIG: MARAGALL, EL IMPERATIVO METROPOLITANO'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/progesm.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">XAVIER ROIG: MARAGALL, EL IMPERATIVO METROPOLITANO<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/cuatroentrevistasalcaldes\/' title='LEE LAS CUATRO ENTREVISTAS CON LOS EX ALCALDES DE BARCELONA'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/progesm.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">LEE LAS CUATRO ENTREVISTAS CON LOS EX ALCALDES DE BARCELONA<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/debemossalirlamisticajoanclos\/' title='JOAN CLOS: \u00abDEBEMOS SALIR DE LA M\u00cdSTICA Y MIENTRAS ESTO NO PASE NO HABR\u00c1 NINGUNA SOLUCI\u00d3N\u00bb'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/progesm.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">JOAN CLOS: \u00abDEBEMOS SALIR DE LA M\u00cdSTICA Y MIENTRAS ESTO NO PASE NO HABR\u00c1 NINGUNA SOLUCI\u00d3N\u00bb<\/span><\/a>\n<\/div>\n<\/div>\n\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; fullwidth=\u00bbon\u00bb disabled_on=\u00bbon|on|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin_tablet=\u00bb-70px||||false|false\u00bb custom_margin_phone=\u00bb\u00bb custom_margin_last_edited=\u00bbon|tablet\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb border_width_bottom=\u00bb2px\u00bb disabled=\u00bbon\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_fullwidth_code admin_label=\u00bbRatlla horitzontal\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; disabled_on=\u00bbon|on|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb disabled=\u00bbon\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbText %22Veure tots els cicles%22&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb]<\/p>\n<h3>VEURE TOTS ELS CICLES<\/h3>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_3,1_3,1_3&#8243; disabled_on=\u00bboff|on|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width_tablet=\u00bb50%\u00bb width_phone=\u00bb70%\u00bb width_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-1b\u00bb url=\u00bb\/category\/cicle-1\/\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb admin_label=\u00bbCicles per escriptori i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-2b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-3b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_3,1_3,1_3&#8243; disabled_on=\u00bbon|off|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb100%\u00bb width_tablet=\u00bb90%\u00bb width_phone=\u00bb70%\u00bb width_last_edited=\u00bbon|tablet\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb custom_margin=\u00bb||-20px||false|false\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-1b\u00bb url=\u00bb\/category\/cicle-1\/\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb admin_label=\u00bbCicles per a tablet\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-2b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-3b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>SERIE SUPERISLAS: Acebillo defiende que la soluci\u00f3n \u00f3ptima para mejorar ecol\u00f3gicamente el Eixample no es colocar \u00abplantitas\u00bb diseminadas por las calles, sino recuperar y ajardinar los patios de islas, y equiparlos para los ni\u00f1os y las ni\u00f1as.<br \/>\n&#8211;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4848,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"[et_pb_section fb_built=\"1\" disabled_on=\"off|off|off\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin=\"||||false|false\" da_disable_devices=\"off|off|off\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.1\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.1\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Titular entrada\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_font_size=\"20px\" header_4_line_height=\"1.6em\" header_5_line_height=\"1.6em\" header_6_font=\"Averta regular||||||||\" header_6_font_size=\"16px\" header_6_line_height=\"1.2em\" hover_enabled=\"0\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" header_6_font_size_tablet=\"\" header_6_font_size_phone=\"16px\" header_6_font_size_last_edited=\"on|phone\" sticky_enabled=\"0\"]<h1 style=\"text-align: center;\">JOSEP ACEBILLO: \"LA GRAN INCONGRU\u00c8NCIA QUE SUPOSA L'APLICACI\u00d3 DE LES SUPERILLES A L'EIXAMPLE PROV\u00c9 DE L'ESPECIFICITAT DE LA SEVA CONCEPTUALITZACI\u00d3\"<\/h1>\r\n<h6 style=\"text-align: center;\">S\u00c8RIE SUPERILLES: Acebillo defensa que la millor soluci\u00f3  per millorar ecol\u00f2gicament l'Eixample no \u00e9s col\u00b7locar \"plantetes\" disseminades pels carrers, sin\u00f3 recuperar i enjardinar els patis d'illes, i equipar-los per a la mainada.<\/h6>\r\n<h6 style=\"text-align: center;\"><\/h6>[\/et_pb_text][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7007-scaled.jpg\" title_text=\"IMG_7007\" admin_label=\"Imatge entrada\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\"on|on|off\" admin_label=\"Text entrada escriptori\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_font_size=\"20px\" header_4_line_height=\"1.6em\" header_5_line_height=\"1.6em\" header_6_font=\"Averta regular||||||||\" header_6_font_size=\"16px\" header_6_line_height=\"1.5em\" hover_enabled=\"0\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" header_6_font_size_tablet=\"\" header_6_font_size_phone=\"14px\" header_6_font_size_last_edited=\"on|phone\" sticky_enabled=\"0\"]<p style=\"text-align: justify;\"><strong>per Pep Mart\u00ed. Entrevista realitzada a l'Hotel Alma de Barcelona.<\/strong><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\">Josep Antoni Acebillo (Osca, 1946) t\u00e9 Barcelona al cap. Arquitecte, des d'inicis dels vuitanta va exercir responsabilitats importants des del cor de l'Ajuntament. Ha estat director del Servei de Projectes Urbans de Barcelona. Director t\u00e8cnic del Holding Ol\u00edmpic, conseller delegat de Barcelona Regional i Arquitecte en Cap de Barcelona. M\u00e9s recentment, ha estat catedr\u00e0tic de l'Acad\u00e8mia d'Arquitectura de la Universitat de Lugano (Su\u00efssa) i ara \u00e9s professor convidat de la UPF.<br \/>L'hem entrevistat per parlar de Barcelona i de l'espai urb\u00e0. La conversa \u00e9s una reflexi\u00f3 reposada i cr\u00edtica que transcorre des de la perspectiva general de com la globalitzaci\u00f3 ha impactat l'espai urb\u00e0, a la realitat m\u00e9s immediata de Barcelona. Acebillo analitza aspectes punyents de l'actual realitat, ens parla del car\u00e0cter estrat\u00e8gic de l'Eixample en el nou context global des del neometropolitanisme, de la relaci\u00f3 \u00f2ptima entre ecologia i economia i del debat entorn el tr\u00e0nsit. I ho fa amb mirada humanista, des d'una visi\u00f3 que aplega l'experi\u00e8ncia d'arquitecte i urbanista amb un coneixement profund de la hist\u00f2ria.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Les superilles que est\u00e0 impulsant l'Ajuntament de Barcelona \u00e9s una oportunitat o es un problema a l'hora de definir el futur de la ciutat?<\/strong><br \/>Per millorar la qualitat de la seva urbanitat, a mesura que les ciutats creixen en extensi\u00f3, com a estrat\u00e8gia de revitalitzaci\u00f3 s'estableixen fraccionaments o compartimentacions del teixit urb\u00e0, com si es tract\u00e9s d'illes o oasis urbans, que propici\u00efn l'emerg\u00e8ncia de porcions de teixit que estiguin millor preparades per assumir determinades funcions. Aquesta estrat\u00e8gia, d'origen medieval, ha donat lloc, per exemple, a la formaci\u00f3 dins d'una ciutat de diferents barris que poden tenir caracter\u00edstiques funcionals, socioculturals i identitats diferenciades. \u00c9s com si l\u2019espai urb\u00e0 estigu\u00e9s compost per una estructura estratificada en llesques que assumeixen funcions diferents (mobilitat, espai residencial, productiu o per a equipaments, etc.). Per\u00f2 quan despr\u00e9s de la industrialitzaci\u00f3, la ciutat es va estendre tant, aquesta estrat\u00e8gia urbana es va utilitzar m\u00e9s amb arguments com: complexos m\u00e8dics, com l'Hospital de Sant Pau, universitaris, com la Yale University, cl\u00fasters per a la nova economia, com Silicon Alley a Chelsea-Manhattan, i en general els CBD (Central Business) nord-americans. En principi, fins aqu\u00ed, \u00e9s una estrat\u00e8gia urbana que en determinades circumst\u00e0ncies pot ser positiva.<br \/>En les ciutats europees, els centres hist\u00f2rics han estat tractats d'aquesta manera amb conseq\u00fc\u00e8ncies molt dubtoses. Per exemple, a It\u00e0lia es parla de la mort per asf\u00edxia dels seus centres hist\u00f2rics com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la desertitzaci\u00f3 econ\u00f2mica provocada pels d\u00e8ficits de mobilitat. Fins i tot en molts casos, aquest tractament selectiu pot provocar conseq\u00fc\u00e8ncies contraproduents, i per descomptat, com a estrat\u00e8gia de revitalitzaci\u00f3 urbana, en general, no \u00e9s l'adequada perqu\u00e8 freq\u00fcentment provoca l'estrangulaci\u00f3 de l'economia.\u00a0Aquesta t\u00e0ctica de revitalitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant el tractament selectiu d'alguns recintes urbans, avui, nom\u00e9s est\u00e0 promoguda des de la perspectiva presumptament ecol\u00f2gica de governs i institucions de marcat signe \"populista-demag\u00f2gic\". \u00c9s el cas de l'actual govern de Barcelona, \u200b\u200bque amb el nom de superilles l'ha utilitzat per crear i millorar, presumptament, la urbanitat de determinades \u00e0rees, utilitzant la converg\u00e8ncia de la mutilaci\u00f3 del tr\u00e0nsit, combinat amb un tractament epid\u00e8rmic (no estructural, ni infraestructural) de l'Espai P\u00fablic Urb\u00e0 mitjan\u00e7ant l'\u00fas de colors, un raqu\u00edtic mobiliari urb\u00e0 i una vegetaci\u00f3 d'escala menor que simuli \"l\u2019enverdiment\" de la ciutat. Tot un recital de simulaci\u00f3 transformacional!\u00a0Per\u00f2 l'enverdiment artifici\u00f3s de la ciutat en recintes aut\u00f2noms ja s'havia intentat i havia fracassat. Per exemple, a Nova York es van dissenyar i construir grans espais residencials com el Queensborough, amb blocs lineals difuminats entre el bosc, que aparentment responien a una matriu ecol\u00f2gica solvent, per\u00f2 que en lloc d'aix\u00f2 es van convertir en espais urbans amb el nivell m\u00e9s alt de segregaci\u00f3 i delinq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\r\n<p><img class=\"aligncenter wp-image-7665 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7003-1024x768.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>A partir del que esmenta, com pot afectar l'actual estrat\u00e8gia de l'Ajuntament d'impulsar les superilles i eixos verds a l'Eixample?<br \/><\/strong>Un cas paradigm\u00e0tic de la utilitzaci\u00f3 inapropiada d'aquestes t\u00e0ctiques, que no estrat\u00e8gies urbanes, \u00e9s aplicar-les a l'Eixample de Barcelona, encara que conv\u00e9 recordar que a Barcelona, l'estrat\u00e8gia, no t\u00e0ctica, de les superilles ja es va posar sobre la taula el 1932 amb el Pla Maci\u00e0 dissenyat per Le Corbusier i Sert. En aquell Pla, es proposava reordenar el teixit urb\u00e0 a partir de la implantaci\u00f3 de blocs residencials i d'equipaments situats a les superilles de 400x400 metres, formades per l'acumulaci\u00f3 de nou illes de Cerd\u00e0.<br \/>El Pla, que naixia en plena expansi\u00f3 racionalista (el manifest urban\u00edstic de la Carta d'Atenes \u00e9s de 1933), no es va arribar a executar per les discrep\u00e0ncies que va provocar entre professionals i pol\u00edtics. Era incompatible amb l'enorme construcci\u00f3 que els arquitectes i mestres d'obres havien fet per construir l'Eixample durant les d\u00e8cades anteriors. Aqu\u00ed cal tenir en compte que Le Corbusier venia de dissenyar el Pla Voysin per a Par\u00eds, que implicava l'enderrocament de la pr\u00e0ctica totalitat de l'arquitectura de la capital. I tamb\u00e9 perqu\u00e8 va esclatar la Guerra Civil.<br \/>No obstant aix\u00f2, el Pla Maci\u00e0 segueix sent un exemple acadpemic d'urbanisme racionalista, i quan hi va haver una oportunitat, la seva llibertat compositiva, va inspirar el teixit urb\u00e0 de la Vila Ol\u00edmpica, per\u00f2 afortunadament amb algunes caracter\u00edstiques essencials. Es tractava d'un espai buit, obtingut despr\u00e9s de la demolici\u00f3 de l'obsolet pol\u00edgon industrial que hi havia, i encara que les tipologies i morfologies parcel\u00b7l\u00e0ries eren diferents, el seu tra\u00e7at viari respectava i treballava unit\u00e0riament en continu\u00eftat amb el viari de Cerd\u00e0.<br \/>La gran incongru\u00e8ncia que suposa l'aplicaci\u00f3 de les superilles a l'Eixample prov\u00e9 de l'especificitat de la seva conceptualitzaci\u00f3, perqu\u00e8 l'Eixample de Cerd\u00e0, per tractar-se d'una malla hipod\u00e0mica ortogonal i isotr\u00f2pica, \u00e9s portadora de valors socials, com la igualtat i l'accessibilitat, que consoliden el millor exemple d'urbanitat. I si la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s millorar ecol\u00f2gicament l'Eixample, vost\u00e8s creuen que la millor soluci\u00f3 \u00e9s col\u00b7locar plantetes disseminades pels carrers? Vost\u00e8s s'imaginen l'Eixample si els patis d'illes estiguessin tots enjardinats i equipats per a nens? No seria un model ecol\u00f2gic m\u00e9s raonable?<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Per\u00f2 per qu\u00e8 la malla ortogonal de l'Eixample produeix unes condicions sociopol\u00edtiques tan progressistes?<br \/><\/strong>Molt senzill, pel car\u00e0cter isotr\u00f2pic del seu sistema viari. \u00c9s a dir, perqu\u00e8 qualsevol cosa pot fer-se en qualsevol lloc en igualtat de condicions. En realitat, aquesta condici\u00f3 progressista i democr\u00e0tica de les malles hipod\u00e0miques reticulars ja s'havia posat de manifest en el moment de la fundaci\u00f3 dels Estats Units, quan Jefferson va ordenar ortogonalment tot el territori del pa\u00eds, des de les infraestructures, les ciutats, fins a la parcel\u00b7laci\u00f3 del camp, en lots que permetessin als futurs colons accedir i treballar en igualtat de condicions.<br \/>Tots estem d'acord a reduir el tr\u00e0nsit tant com sigui possible, per\u00f2 la reducci\u00f3 s'ha de fer racionalment, cercant l'equilibri ecol\u00f2gic\/econ\u00f2mic, compatibilitzant alhora la seva capacitat productiva amb la m\u00e0xima reducci\u00f3 de contaminaci\u00f3. Aix\u00f2 no dep\u00e8n nom\u00e9s del n\u00famero de vehicles sin\u00f3 tamb\u00e9 del sistema energ\u00e8tic que els impulsa, perqu\u00e8 en realitat no existeix cap matriu ecol\u00f2gica \u00f2ptima sense que estigui perfectament equilibrada amb l'econ\u00f2mica.<br \/>En el fons, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: podem ignorar que la coher\u00e8ncia i la qualitat hist\u00f2ric-art\u00edstica de l'Eixample exerceix un fort efecte crida sobre l'activitat terci\u00e0ria? Som conscients que si el tr\u00e0nsit de l'Eixample es redueix irracionalment per sobre de determinats l\u00edmits, la seva activitat terci\u00e0ria disminuir\u00e0 sensiblement? Volem proletaritzar la poblaci\u00f3 tot exhibint les possibles subvencions i subsidis que en contrapartida actuaran com una pastanaga per a la recuperaci\u00f3, en lloc de generar riquesa i ocupaci\u00f3? Podem ser indiferents a la reacci\u00f3 social que podria esdevenir si s'agreuja encara m\u00e9s la crisi econ\u00f2mica? Podem menysprear un necessari renaixement urb\u00e0 pac\u00edfic a canvi d'una revoluci\u00f3 emocional?<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Per qu\u00e8 el projecte dels eixos verds, que \u00e9s el del Consell de Cent, que va fins a Rocafort, \u00e9s un projecte a revisar?<br \/><\/strong>\u00c9s un projecte fallit. La decoraci\u00f3 matussera a base de colors, obstacles i verds esmicolats repulsen la sensibilitat dels barcelonins, i encara que l'Eixample es pot explicar de moltes maneres, tots els especialistes estan d'acord en les virtuts que acabo d'esmentar. D'una banda, com que prov\u00e9 d'una estructura reticular, promou la igualtat, l'accessibilitat i la igualtat democr\u00e0tica, tal com hem esmentat abans en el cas de l'ordenaci\u00f3 del territori americ\u00e0 per Thomas Jefferson. D'altra banda, no \u00e9s cert que un territori isotr\u00f2pic, com l'Eixample, sigui necess\u00e0riament repetitiu i mon\u00f2ton. Per exemple, alg\u00fa pensa que el paisatge urb\u00e0, a l'esquerra i a la dreta de l'Eixample, \u00e9s el mateix? A la dreta de l'Eixample, tradicionalment, estaven els propietaris rics i a l'esquerra els obrers. L'estructura \u00e9s la mateixa. Hi ha una difer\u00e8ncia: les tipologies, sent iguals, no es manifestaven iguals. Aqu\u00ed hi ha tribunes i all\u00ed n'hi ha poques, i menys elements ornamentals.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Es referia abans a l'altra virtut estructural de l'Eixample, que t\u00e9 una xarxa isotr\u00f2pica.<\/strong><br \/>S\u00ed. En una estructura aix\u00ed, quan es talla un fragment, la rotura de la xarxa no la pot absorbir la totalitat de la xarxa, cosa que obliga a refor\u00e7ar altres elements, especialment els contigus. Si tu treus el tr\u00e0fic de deu carrers de l'Eixample, el que fas \u00e9s traslladar-lo a uns altres llocs. Perdre la isotropia \u00e9s terrible. S'ha criticat sovint l'estructura isotr\u00f2pica perqu\u00e8 produeix avorriment i monotonia, per\u00f2 els especialistes sempre posen com a excepci\u00f3 el cas de Barcelona. Les cantonades que fa Cerd\u00e0 s\u00f3n d'una sinuositat curvil\u00ednia. Ara mateix hi ha una exposici\u00f3 al Col\u00b7legi d'Arquitectes, de la fot\u00f2grafa Rosa Feliu, que explica la meravella d'aquestes cantonades, que s\u00f3n 2.800. \u00c9s d'una qualitat que no podem imaginar el que significa des de tots els punts de vista per a la cultura universal.<br \/>En un pla de l'Eixample que tingui en compte la seva condici\u00f3 isotr\u00f2pica, no s'ha de moure ni els arbres ni les vorades. \u00c9s l'imaginari de l'Eixample. La gent de Barcelona \u00e9s l'\u00fanica del m\u00f3n que sap el que significa vint metres o cinc metres, per aix\u00f2 \u00e9s tan important la posici\u00f3 dels arbres i les vorades.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Ha parlat de l'Eixample com d'un Districte Glocal Neoterciari a escala de Catalunya. Expliqui'ns aquest concepte.<br \/><\/strong>Si en ple fordisme, l'Eixample va adquirir sui g\u00e9neris la condici\u00f3 de CBD fins a esdevenir durant el segle XX Districte Central Terciari de la Barcelona real, incloses\u00a0 les perif\u00e8ries industrials, ara, pel seu car\u00e0cter universal germinat des de la conjuntura local i ampliat amb la implementaci\u00f3 del 22@, permet que avui es pugui identificar com un exemple de Districte Glocal Neoterciari. \u00c9s un territori nascut del re-escalament territorial a qu\u00e8 est\u00e0 sotm\u00e8s el territori global i situat espacialment en el fons del niu compost per les escales local, regional, nacional i supranacional, per\u00f2 assegurant la m\u00e0xima influ\u00e8ncia sobre totes les escales majors.\u00a0Per aix\u00f2 es tan irresponsable posar en risc la\u00a0 integritat i potencialitat de l'Eixample, i per aix\u00f2 estem obligats a preguntar-nos sobre les nocives conseq\u00fc\u00e8ncies culturals i socioecon\u00f2miques que poden comportar el deteriorament progressiu de la seva estructura hist\u00f2ric-art\u00edstica i la p\u00e8rdua d'isotropia de la xarxa vi\u00e0ria.\u00a0Aix\u00ed, a l'hora de resoldre la crisi sist\u00e8mica postpand\u00e8mica, haurem de recon\u00e8ixer que l'Eixample, ent\u00e8s geomorfol\u00f2gicament en la seva totalitat (l'Eixample Cl\u00e0ssic i el 22@), ser\u00e0 una pe\u00e7a clau per a la recuperaci\u00f3 socioecon\u00f2mica postpand\u00e8mia. Per\u00f2 als efectes de recuperaci\u00f3 de la crisi, l'\u00e0mbit d'influ\u00e8ncia de l'Eixample, supera l'escala de la Barcelona local i fins i tot la metropolitana i en la pr\u00e0ctica, la seva potencialitat el converteix en l'aut\u00e8ntic Districte Glocal Neoterciari de Catalunya.<\/p>\r\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 123px; width: 24.515503875968992%; border-collapse: collapse; border-top-width: 2px; border-top-style: solid; border-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\r\n<tbody>\r\n<tr style=\"height: 23px;\">\r\n<td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\">\r\n<h4>\u201cLa gran incongru\u00e8ncia que suposa l'aplicaci\u00f3 de les superilles a l'Eixample prov\u00e9 de l'especificitat de la seva conceptualitzaci\u00f3, perqu\u00e8 l'Eixample de Cerd\u00e0, per tractar-se d'una malla hipod\u00e0mica ortogonal i isotr\u00f2pica, \u00e9s portadora de valors socials, com la igualtat i l'accessibilitat, que consoliden el millor exemple d'urbanitat.\u201d<\/h4>\r\n<\/td>\r\n<\/tr>\r\n<\/tbody>\r\n<\/table>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Vost\u00e8 s'ha mostrat cr\u00edtic envers una restricci\u00f3 excessiva de la mobilitat en zones estrat\u00e8giques. Quins efectes podria tenir?<br \/><\/strong>Primer voldria dir que la cultura territorial, des de sempre, des del final del neol\u00edtic, ha tingut l'obsessi\u00f3 de la mobilitat. Des d'una \u00f2ptica antropol\u00f2gica i hist\u00f2rica, la domesticaci\u00f3 del cavall i la manipulaci\u00f3 del foc s\u00f3n les dues coses que fan que l'home surti de la caverna, es dediqui a l'agricultura i construeixi la ciutat. La segona fase d'evoluci\u00f3 civilitzat\u00f2ria coincideix amb l'invent de l'estrep. Els romans perdien moltes batalles perqu\u00e8 no sabien utilitzar-lo. Els mogols, en canvi, van tenir molts avantatges perqu\u00e8 tenien una gran capacitat d'emprar el cavall amb l'estrep. Una vegada li van preguntar al Henry Ford com se li va oc\u00f3rrer inventar el cotxe. I va dir que ell sempre havia volgut crear coses i un dia, parlant amb els seus empleats, els va preguntar quin invent veurien com a m\u00e9s \u00fatil. El que li van dir \u00e9s que els agradaria disposar d'un cavall que meng\u00e9s molt poc i fos molt m\u00e9s r\u00e0pid i fort. I contesto a la pregunta. Per mi, la mobilitat \u00e9s consubstancial al progr\u00e9s hum\u00e0 i el cotxe \u00e9s el gran instrument que t\u00e9 l'\u00e9sser hum\u00e0 en un context democr\u00e0tic.\u00a0Segona cosa pr\u00e8via: els que studiem la mobilitat del futur, sobretot els de la branca m\u00e9s humanista, han descobert -jo hi estic d'acord-, contr\u00e0riament al que molta gent pensa, la mobilitat del futur cada vegada ser\u00e0 menys col\u00b7lectiva i m\u00e9s individual.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>En qu\u00e8 es basa per afirmar aix\u00f2?<\/strong><br \/>En una cosa molt simple. Al principi de la industrialitzaci\u00f3, el tramvia estava b\u00e9 perqu\u00e8 tothom es despla\u00e7ava des dels mateixos llocs habitacionals als mateixos llocs industrials. Recordo que quan vaig arribar a Barcelona, el 1964, jo vivia al carrer de l'Espanya Industrial, i al costat de la pla\u00e7a de braus, hi havia uns autobusos que s'omplien de gent a les vuit del mat\u00ed per anar a treballar a la Seat. La mobilitat col\u00b7lectiva, entesa com un b\u00e9 social, es posava de manifest en la relaci\u00f3 habitatge-treball. Ara aquest tipus de relaci\u00f3 ha canviat profundament. Avui vivim una promiscu\u00eftat funcional i Barcelona \u00e9s l'exemple m\u00e0xim dels rendiments positius que pot donar. Ara, qu\u00e8 passa? Al teatre no vas en grup, ni al cine, ni al museu, de fet ni a l'oficina. Avui estem propiciant una mobilitat discrecional, porta a porta. El taxi podria ser el mitj\u00e0 de transport p\u00fablic \u00f2ptim, encara que el metro sempre ser\u00e0, \u00f2bviament, el mitj\u00e0 p\u00fablic urb\u00e0 per excel\u00b7\u00e8ncia.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Aix\u00f2 pot ser una mica controvertit...<\/strong><br \/>El que vull dir \u00e9s que la mobilitat personal \u00e9s absolutament desitjable. En el 2030, entorn el 65% de la poblaci\u00f3 tindr\u00e0 m\u00e9s de 65 anys. Igual que s'ha posat de moda la bicicleta i el patinet, la cadira amb motor ja no ser\u00e0 nom\u00e9s per alg\u00fa amb handicap, sin\u00f3 per un senyor o senyora de m\u00e9s de 60 anys que no podr\u00e0 anar amb bicicleta, per\u00f2 que tindr\u00e0 salut i voldr\u00e0 sortir i passejar pel carrer.\u00a0\u00a0A la pr\u00e0ctica \u00e9s tan evident que no cal ser ni economista ni urbanista per entendre que l'\u00f2ptim funcionament del binomi mobilitat\/productivitat \u00e9s primordial per assegurar l'efici\u00e8ncia socioecon\u00f2mica de qualsevol territori, i que, per tant, una pol\u00edtica irracional i insuficient del tr\u00e0nsit urb\u00e0 produeix efectes nocius per a l'economia i per al bon funcionament de la ciutat. Ja s\u00e9 que, davant d'aquest tema, molts volen remarcar la contradicci\u00f3 entre l'economia i l'ecologia, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s un malintencionat miratge sense cap base cient\u00edfica. Perqu\u00e8, sent cert que un exc\u00e9s de tr\u00e0nsit t\u00e9 efectes ecol\u00f2gics negatius, tamb\u00e9 ho \u00e9s que una pol\u00edtica urbana raonable t\u00e9 moltes opcions de control racional de la mobilitat. La prova d'aquesta mala intenci\u00f3 \u00e9s que, per exemple, des del punt de vista de la contaminaci\u00f3 a causa del tr\u00e0nsit, no s'aposta per racionalitzar el sistema i alhora substituir la combusti\u00f3 convencional en els cotxes pels nous motors el\u00e8ctrics i d'hidrogen. No es fa aix\u00f2 sin\u00f3 que s'aposta exclusivament per la reducci\u00f3 de la intensitat del tr\u00e0nsit, sense tenir en compte l'efic\u00e0cia no-contaminant dels nous motors.\u00a0Est\u00e0 clar que el model de ciutat m\u00e9s acceptable \u00e9s aquell que no permet la contradicci\u00f3 entre l'economia i l'ecologia, i que per tant ha de defensar la urbanitat m\u00e9s exigent mitjan\u00e7ant l'\u00fas de les tesis urban\u00edstiques i les praxis tecnol\u00f2giques m\u00e9s disruptives i innovadores. Si la mobilitat disminueix m\u00e9s enll\u00e0 de determinats l\u00edmits, s'expulsar\u00e0 el terciari. Si l'Eixample perd la seva capacitat estructuradora i isotr\u00f2pica, i un nivell de tr\u00e0fic per damunt d'una determinada proporci\u00f3, l'Eixample es perdr\u00e0. I \u00e9s l'\u00fanica pe\u00e7a territorial a escala de Barcelona, a escala metropolitana i de Catalunya per refer-nos d'una crisi sist\u00e8mica com la que ara patim.<\/p>\r\n<p><img class=\"aligncenter wp-image-7664\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7002-rotated.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Expliqui una mica m\u00e9s aix\u00f2.<\/strong><br \/>Quan la ind\u00fastria es desenvolupa de manera definitiva, seguint el model fordista -un exemple \u00e9s Detroit-, com respon la ciutat central a les perif\u00e8ries industrials? Als Estats Units \u00e9s clar\u00edssim. La ciutat \u00e9s horitzontal, t\u00e9 dues\/quatre plantes, i al mig hi ha un conjunt de gratacels on es concentra el terciari que dona vida a la ind\u00fastria que est\u00e0 al seu voltant. A Barcelona, qu\u00e8 passa? Ens ha fallat la ind\u00fastria, recuperarem una quota industrial, per\u00f2 ser\u00e0 d'un altre tipus, no manufacturera. Qu\u00e8 \u00e9s el 22@? Ampliar l'Eixample des d'una economia industrial sense passar per l'economia terci\u00e0ria, que ja est\u00e0 a l'Eixample central, a una economia neoterci\u00e0ria o tecnol\u00f2gica. Aix\u00f2 s'ha fet a la vegada en altres ciutats del m\u00f3n, com el Silicon Alley de Nova York, a Chelsea, el Canary Wharf de Londres, Pudong a Xangai i el 22@. Tots aquests exemples es desenvolupen a la vegada.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\">Quan vaig ser a Xangai, vaig observar l'obsessi\u00f3 per preservar la promiscu\u00eftat entre resid\u00e8ncia i oficines per tal d'assegurar l'activitat neoterci\u00e0ria, i una vegada vaig preguntar a l'alcalde de Nova York: com \u00e9s possible que el solar m\u00e9s car de la ciutat i probablement del m\u00f3n estigui ocupat pel zoo en aquelles poques hect\u00e0rees que hi ha en la conflu\u00e8ncia entre la cinquena avinguda i el carrer 57. Com si no en tinguessin prou amb els zoos del Bronx i de Coney Island. Em va respondre que si no tenien el zoo, no tindrien nens i perdrien la resid\u00e8ncia. I si es perdien les resid\u00e8ncies, perdrien les oficines. Doncs b\u00e9, aquesta hibridaci\u00f3 entre resid\u00e8ncia i terciari \u00e9s especialment fruct\u00edfera a Manhattan i a l'Eixample de Barcelona. Dit aix\u00f2, naturalment que vull restringir al m\u00e0xim el tr\u00e0fic, per\u00f2 sense perdre de vista la relaci\u00f3 que hi ha entre densitat i ecologia. Les ciutats que tenen una densitat baixa s\u00f3n ecol\u00f2gicament un desastre. Des del punt de vista de cost energ\u00e8tic, en la part m\u00e9s desfavorable hi ha Houston i en la m\u00e9s favorable Hong Kong. Barcelona est\u00e0 en una posici\u00f3 interm\u00e8dia, per\u00f2 afavorida per la seva densitat.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>S'ha frivolitzat molt en el debat sobre la reducci\u00f3 del tr\u00e0nsit?<\/strong><br \/>Si l'argument \u00e9s ecol\u00f2gic, per qu\u00e8 no defensem el vehicle el\u00e8ctric? A Xangai, en quatre mesos van aconseguir que totes les motos fossin el\u00e8ctriques. A l'Eixample de Barcelona, \u200b\u200bla frivolitat sobre aquest tema \u00e9s exasperant. Vegem un exemple. Imaginem que els estudis t\u00e8cnics interdisciplinaris i no nom\u00e9s els relats emocionals ens indiquen la conveni\u00e8ncia de reduir el tr\u00e0nsit quantitativament al voltant d'un 50-75%. Imaginem que, en principi, assumint les tesis inicials del Pla Cerd\u00e0, el sentit com\u00fa i el nostre posicionament a favor del patrimoni hist\u00f2ric-art\u00edstic-paisatg\u00edstic de l'Eixample ens indica la necessitat de no modificar la posici\u00f3 dels arbres i les vorades, i que per tant disposem d'un 50% de superf\u00edcie per a mobilitat, i un 50% de superf\u00edcie per a activitats humanes que no necessiten cap tipus de vehicle (caminar, espais per descansar, per als nens, per ubicar les terrasses...). Doncs b\u00e9, un primer esquema de distribuci\u00f3 espacial de la mobilitat en els quatre carrils existents permetria adjudicar: un carril per a transport p\u00fablic; un carril per a cotxes; un carril per a bicicletes i un quart carril o b\u00e9 per organitzar la transici\u00f3 des del vell al nou model o b\u00e9, quan la transici\u00f3 estigui conclosa, per posar-lo a disposici\u00f3 dels nous vehicles unipersonals que assumiran un creixent protagonisme en el futur tr\u00e0nsit urb\u00e0: patins, cadires mecanitzades... Vull remarcar que una societat urbana com la barcelonina, amb majoria de gent gran, que a m\u00e9s incrementa incessantment la seva esperan\u00e7a de vida, utilitzaran cada vegada m\u00e9s aquests minivehicles la mida redu\u00efda dels quals permet guardar-los a l'apartament utilitzant l'ascensor.\u00a0\u00c9s a dir, sense tocar les vorades, podr\u00edem assumir fins a una deducci\u00f3 d'un 75% de l'espai destinat als cotxes, deixant clar que amb l'actual estructura de voreres, rambles i bulevards no hi ha cap problema per allotjar totes les terrasses que siguin necess\u00e0ries. Al cap i a la fi, no hi ha cap ciutat al m\u00f3n, de la mida de Barcelona, \u200b\u200bque disposi d'una proporci\u00f3 tr\u00e0nsit\/vianant superior al nostre Eixample.\u00a0Per\u00f2 aquest esquema de tr\u00e0nsit, que molts consideraran excessivament radical en contra del cotxe, obliga a una \u00fanica condici\u00f3: en virtut de la isotropia de la xarxa vi\u00e0ria de l'Eixample, a qu\u00e8 m'he referit, la soluci\u00f3 s'ha d'aplicar en tots els carrers, conscients que cada excepci\u00f3 implica la p\u00e8rdua d'efici\u00e8ncia del sistema.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Creu que des de les administracions p\u00fabliques hi haur\u00e0 disponibilitat per escoltar reflexions com la seva?<br \/><\/strong>Si no podem ser indiferents a la reacci\u00f3 social que podria esdevenir si s'agreuja encara m\u00e9s la crisi econ\u00f2mica, i en qualsevol cas no podem menysprear un renaixement urb\u00e0 pac\u00edfic a canvi d'una revoluci\u00f3 emocional, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que, coneguda la prec\u00e0ria capacitat de reacci\u00f3 de l'actual classe pol\u00edtica, per actuar eficientment, nom\u00e9s ens queda el recurs recurrent al llarg de la hist\u00f2ria: la reacci\u00f3 que pugui articular-se des de la societat civil.<\/p>\r\n<p>Articles de Josep Antoni Acebillo a <strong>La Vangu\u00e0rdia<\/strong>:<\/p>\r\n<p><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/local\/barcelona\/20210224\/6258908\/exarquitecto-jefe-ayuntamiento-ve-cutre-turismo-tactico-barcelona.html\">https:\/\/www.lavanguardia.com\/local\/barcelona\/20210224\/6258908\/exarquitecto-jefe-ayuntamiento-ve-cutre-turismo-tactico-barcelona.html<\/a><\/p>\r\n<p><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20210222\/6258024\/barcelona-merece-paraurbanismo-cutre.html\">https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20210222\/6258024\/barcelona-merece-paraurbanismo-cutre.html<\/a><\/p>[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\"off|off|on\" admin_label=\"Text entrada tablet i m\u00f2bil\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font=\"Averta regular||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_line_height=\"1.2em\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\"]<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Per Pep Mart\u00ed. Entrevista realitzada a l'Hotel Alma de Barcelona.<\/strong><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\">Josep Antoni Acebillo (Osca, 1946) t\u00e9 Barcelona al cap. Arquitecte, des d'inicis dels vuitanta va exercir responsabilitats importants des del cor de l'Ajuntament. Ha estat director del Servei de Projectes Urbans de Barcelona. Director t\u00e8cnic del Holding Ol\u00edmpic, conseller delegat de Barcelona Regional i Arquitecte en Cap de Barcelona. M\u00e9s recentment, ha estat catedr\u00e0tic de l'Acad\u00e8mia d'Arquitectura de la Universitat de Lugano (Su\u00efssa) i ara \u00e9s professor convidat de la UPF.<br \/>L'hem entrevistat per parlar de Barcelona i de l'espai urb\u00e0. La conversa \u00e9s una reflexi\u00f3 reposada i cr\u00edtica que transcorre des de la perspectiva general de com la globalitzaci\u00f3 ha impactat l'espai urb\u00e0, a la realitat m\u00e9s immediata de Barcelona. Acebillo analitza aspectes punyents de l'actual realitat, ens parla del car\u00e0cter estrat\u00e8gic de l'Eixample en el nou context global des del neometropolitanisme, de la relaci\u00f3 \u00f2ptima entre ecologia i economia i del debat entorn el tr\u00e0nsit. I ho fa amb mirada humanista, des d'una visi\u00f3 que aplega l'experi\u00e8ncia d'arquitecte i urbanista amb un coneixement profund de la hist\u00f2ria.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>La globalitzaci\u00f3 ha trastocat els vells c\u00e0nons, afectant el poder fins fa poc hegem\u00f2nic de l'Estat-Naci\u00f3. Quin poder quedar\u00e0 a les ciutats en el nou mapa global?<br \/><\/strong>La implementaci\u00f3 espacial de la globalitzaci\u00f3 ha implicat una reinterpretaci\u00f3 escalar del territori, de manera que han anat apareixent noves organitzacions adherides a diverses escales territorials que han incrementat el seu cat\u00e0leg tipol\u00f2gic i dimensional. Per exemple, subsisteixen contempor\u00e0niament escales territorials i program\u00e0tiques molt variades que s'organitzen niuadament, de m\u00e9s a menys, i unes dins les altres com unes matrioixques russes. La Commonwealth, el Regne Unit, Anglaterra, el Greater London Council, la City i el districte Canary Wharf s\u00f3n un exemple d'aquesta nova complexitat escalar territorial propiciada per la globalitzaci\u00f3.<br \/>Per a la globalitzaci\u00f3, aquesta reestructuraci\u00f3 escalar del territori t\u00e9 molts avantatges operatius que possibiliten afermar millor noves vocacions territorials, com l'efici\u00e8ncia innovadora d'un territori petit com Silicon Valley, o en casos de major escala i complexitat, la major potencialitat socioecon\u00f2mica de la Uni\u00f3 Europea, que es despr\u00e8n de la integraci\u00f3 de diferents estats. Per\u00f2 aquesta estructura poliescalar i imbricada t\u00e9 un inter\u00e8s especial per als processos de globalitzaci\u00f3: la dissoluci\u00f3 gradual de les fronteres com a argument essencial per a la seva implantaci\u00f3. Per molts autors, a mesura que s'implementa la globalitzaci\u00f3, augmenta la tend\u00e8ncia a la dissoluci\u00f3 de l'Estat-Naci\u00f3 sorgit de la Pau de Westf\u00e0lia, que geopol\u00edticament, lentament per\u00f2 inexorable, tendeix a ser substitu\u00eft per uns altres tipus d'estructures territorials, m\u00e9s capacitades per perfeccionar la globalitzaci\u00f3 socioecon\u00f2mica.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Tem que aquests processos es puguin produir de manera abrupta?<\/strong><br \/>Aquests processos no han de ser necess\u00e0riament radicals. Crec que es faran per fases i consensuadament. Per exemple, la permanent manca d'unitat pol\u00edtica de la Uni\u00f3 Europea, atiada pels seus estats membres, podria declinar, no necess\u00e0riament per l'absorci\u00f3 dels seus estats sin\u00f3 per un nou tipus de governan\u00e7a que es derivaria de donar un protagonisme molt m\u00e9s gran a la idea de la Uni\u00f3 Europea com un mosaic regional.<br \/>En aquest sentit, la major potencialitat socioecon\u00f2mica que es despr\u00e8n de la nova estructura poliescalar i niuada del territori global ens ensenya que el m\u00e9s petit i interior dels sistemes territorials (metaf\u00f2ricament, la matrioixca menor), \u00e9s a dir, la ciutat, \u00e9s precisament la que t\u00e9 m\u00e9s potencialitat cultural, social i econ\u00f2mica, perqu\u00e8 \u00e9s la que millor sap interpretar la globalitzaci\u00f3 i les demandes que sobre ella t\u00e9 la societat.<\/p>\r\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\r\n<tbody>\r\n<tr style=\"height: 23px;\">\r\n<td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\">\r\n<h4 style=\"text-align: center;\">\"L'urb\u00e0, composat per les ciutats hist\u00f2riques, les madures i les noves, haur\u00e0 de ser part d'un nou proc\u00e9s d'interacci\u00f3 amb el no-urb\u00e0 ent\u00e8s com la suma dels ecosistemes naturals i el territori agr\u00edcola.\".\u201d<\/h4>\r\n<\/td>\r\n<\/tr>\r\n<\/tbody>\r\n<\/table>\r\n<p>\u00a0<\/p>\r\n<p>\u00a0<\/p>\r\n<p>\u00a0<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>En aquest nou context, la perspectiva metropolitana guanya o perd pres\u00e8ncia?<\/strong><br \/>Aqu\u00ed caldria aclarir primer el significat del terme \"metropolit\u00e0\". En rigor, l'escala metropolitana es refereix a un territori, inicialment rural, que a mesura que avan\u00e7ava la industrialitzaci\u00f3 es convertia en una perif\u00e8ria urbana industrial amb una urbanitat prec\u00e0ria, on coexistien, sense una ordenaci\u00f3 qualitativa, i amb un fort d\u00e8ficit d'equipaments, els espais residencials i industrials.<br \/>Paulatinament, sobre aquestes perif\u00e8ries industrials es va anar centrant un major inter\u00e8s pol\u00edtic que clamava per la seva qualificaci\u00f3 urbana, i es van dotar, progressivament, d'equipaments socioculturals, espais p\u00fablics i sistemes de transport m\u00e9s eficients per connectar amb la ciutat central. Va arribar un moment que en molts casos, un cop reequipades, la seva qualitat urbana es va igualar fins i tot amb la de la ciutat central.<br \/>A partir d'aquest punt, no t\u00e9 sentit parlar de metropolitanisme, ent\u00e8s com a \u00e0mbit sociocultural i econ\u00f2mic referit a les perif\u00e8ries industrials, perqu\u00e8 ja no existeixen com a tals. No obstant aix\u00f2, l'escala territorial supramunicipal \u00e9s objecte de molt inter\u00e8s disciplinar i social, perqu\u00e8 normalment aquelles perif\u00e8ries industrials que es van desenvolupar al voltant d'una petita ciutat madura, s'han anat estenent com una taca d'oli, i fins i tot han arribat a establir \"constel\u00b7lacions urbanes\" de gran inter\u00e8s estrat\u00e8gic des del punt de vista d'aquelles noves estructures poliescalars niuades formades en la globalitzaci\u00f3 de les que parl\u00e0vem. \u00c9s a dir, el metropolitanisme industrial, despr\u00e9s del frac\u00e0s del fordisme, ara s'ha d'enfocar com un neometropolitanisme, capa\u00e7 d'assumir major complexitat funcional i capa\u00e7 d'integrar la nova economia neoterci\u00e0ria, en principi, en un nou \u00e0mbit regional.<\/p>\r\n<p><img class=\"aligncenter wp-image-7669 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7006-1024x768.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>I aquest proc\u00e9s, com es produeix a Barcelona?<\/strong><br \/>El cas de Barcelona \u00e9s eloq\u00fcent. Les perif\u00e8ries industrials al voltant de Barcelona, l'Hospitalet, Cornell\u00e0, Badalona, etc., al principi amb una urbanitat escanyolida, han anat millorant progressivament fins a formar una gran constel\u00b7laci\u00f3 urbana, formada per sistemes urbans descendents de les primitives perif\u00e8ries industrials. Algunes de les quals cal dir que no tenen res a envejar a la urbanitat de Barcelona capital.<br \/>En l'actual context, el discurs postmetropolit\u00e0 \u00e9s crucial, per\u00f2 primer de tot cal parlar de quin ha de ser el paper de la nova constel\u00b7laci\u00f3 supramunicipal, i quina \u00e9s l'escala territorial apropiada per afrontar amb m\u00e9s garanties els reptes de la globalitzaci\u00f3.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Entre uns estats retocats en la seva sobirania i unes ciutats que tamb\u00e9 s'hauran de resituar, quin espai queda per a una regi\u00f3 metropolitana?<\/strong><br \/>La discussi\u00f3 avui sobre el valor i la potencialitat de les noves constel\u00b7lacions regionals \u00e9s enorme, i el fet que vost\u00e8 es refereixi a aix\u00f2 parlant de regi\u00f3 metropolitana ja \u00e9s un avan\u00e7, i en aquell joc de matrioixques a qu\u00e8 em referia metaf\u00f2ricament, fa b\u00e9 de situar l'escala metropolitana com a interm\u00e8dia entre l'estat i la ciutat.<br \/>Vost\u00e8 est\u00e0 tocant un punt clau de la cultura territorial perqu\u00e8 la ciutat actua com a emblema de la civilitzaci\u00f3 des del final del neol\u00edtic. Per\u00f2 aquella ciutat primitiva, no adquireix corpus pol\u00edtic fins a l'Axial Age, quan la ciutat-estat de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica es va convertir geopol\u00edticament en l'espai hum\u00e0 per excel\u00b7l\u00e8ncia fins al punt que Shakespeare la defin\u00eds preguntant: What is the city but the people?<br \/>Cal tenir en compte que des de la ciutat-estat grega (petita, limitada per les seves muralles i amb una interacci\u00f3 territorial m\u00ednima), totes les ciutats a tot el m\u00f3n han anat evolucionant augmentant la seva complexitat i la seva dimensi\u00f3, comen\u00e7ant per Roma, que amb m\u00e9s d'un mili\u00f3 d'habitants es va convertir en la capital de tot el m\u00f3n conegut. Les ciutats, sobretot durant l'edat mitjana, van eclipsar els estats i van tenir una relaci\u00f3 complexa i de vegades dif\u00edcil amb els Estats-naci\u00f3 nascuts del Tractat de Westf\u00e0lia (1648). Per\u00f2 la industrialitzaci\u00f3 no nom\u00e9s va tenir efectes econ\u00f2mics, tamb\u00e9 els va tenir territorials al conformar unes perif\u00e8ries industrials que van cr\u00e9ixer enormement a costa d'una urbanitat de baix\u00edssima qualitat amb serveis molt deficitaris.<br \/>Les enormes ampliacions urbanes generades amb la industrialitzaci\u00f3 van comen\u00e7ar a tenir vida pr\u00f2pia, van deixar de ser simples sat\u00e8l\u00b7lits de la ciutat central i es van convertir en teixits urbans tan madurs, tan equipats i tan qualitatius com la ciutat central. En el cas de Barcelona est\u00e0 clar que la requalificaci\u00f3 va venir de la m\u00e0 d'alguns alcaldes que van saber situar el llist\u00f3 de la urbanitat tan alt com el de la capital. Per\u00f2 arribat en aquest punt, que coincideix amb la crisi industrial fordista a tot el m\u00f3n, el metropolitanisme industrial perd el seu valor estrat\u00e8gic. Les noves tecnologies i sistemes de comunicaci\u00f3 i de producci\u00f3 de la Nova Economia neoterci\u00e0ria tamb\u00e9 s'instal\u00b7len en aquelles perif\u00e8ries industrials, normalment obsoletes i mig buides, a causa de la deslocalitzaci\u00f3 industrial que va provocar l'arribada de la Network Society, llevadora de la nova economia i la globalitzaci\u00f3.<\/p>\r\n<p><img class=\"aligncenter wp-image-7665 size-large\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7003-1024x768.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>I quina \u00e9s l'escala territorial apropiada per afrontar amb garanties els reptes de la globalitzaci\u00f3?<\/strong><br \/>Justament a partir d'aquest escenari, \u00e9s molt oport\u00fa repreguntar-nos sobre l'estructura d'aquells espais que havent nascut com a industrials ara havien d'augmentar la seva complexitat i buscar l'escala territorial i els perfils socioecon\u00f2mics m\u00e9s adequats a la nova situaci\u00f3 global. Aquest \u00e9s el debat actual, quina \u00e9s l'escala territorial m\u00e9s adequada per afrontar amb \u00e8xit la nova conjuntura global. Des d'una posici\u00f3 interm\u00e8dia, \"regi\u00f3 metropolitana\" com vost\u00e8 diu, entre estat i ciutat? Alguns pensem que aquest debat no es pot fer al marge del nou concepte geopol\u00edtic denominat \u201cglocalitzaci\u00f3\u201d.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Vost\u00e8 hi ha reflexionat sobre el concepte de \u201cglocalitzaci\u00f3\u201d. Quin canvi suposa respecte al paradigma inicial de la globalitzaci\u00f3?<\/strong><br \/>Des de fa poques d\u00e8cades, la pr\u00f2pia globalitzaci\u00f3 est\u00e0 generant una aut\u00e8ntica revitalitzaci\u00f3 del que \u00e9s local, alhora que promou la formaci\u00f3 de noves escales territorials, (un sistema amb m\u00e9s matrioixques), que abasti des de les escales supranacionals, nacionals, regionals, fins als nivells m\u00e9s locals. Doncs b\u00e9, la reformulaci\u00f3 i la interacci\u00f3 entre els diversos territoris de diverses escales, especialment en els seus nivells inferiors, al voltant de l'escala local\/regional, constitueix i produeix el concepte de \u201cglocalitzaci\u00f3\u201d, com a matriu estructuradora, socioecon\u00f2mica i pol\u00edtica del conjunt d'escales, tant en sentit ascendent (supranacionals) com descendent (urbanes o regionals).<br \/>La reconfiguraci\u00f3 escalar del territori global, a favor d'una visi\u00f3 \"glocal\" del territori, \u00e9s una bona not\u00edcia, perqu\u00e8 ajuda a perfeccionar el paradigma global i limita els excessos de l'Estat-Naci\u00f3 westfali\u00e0. I tamb\u00e9 perqu\u00e8, de la m\u00e0 de la potencialitat local, introdueix elements d'humanisme en processos que fins ara nom\u00e9s es preocupaven del creixement des d'un punt de vista quantitatiu.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>El proc\u00e9s cap a una urbanitzaci\u00f3 d'escala planet\u00e0ria \u00e9s imparable?<\/strong><br \/>S\u00cd, per\u00f2 cal impulsar les condicions necess\u00e0ries perqu\u00e8 aquest proc\u00e9s no es converteixi en una mala not\u00edcia. \u00c9s obvi que, al llarg de la hist\u00f2ria, l'\u00e9sser hum\u00e0 no ha deixat mai de buscar nous horitzons, des del Plat\u00f3 que volia instal\u00b7lar-se a Siracusa, l'Alexandre el Gran que va fundar dues dotzenes de ciutats, les Alexandrines, des de Maced\u00f2nia fins a l'Indo, per\u00f2 sobretot ara, amb els incentius de les noves tecnologies de transport i comunicaci\u00f3, i de la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica. \u00c9s simptom\u00e0tica l'opini\u00f3 de Hanna Arendt sobre aquest tema, ja que fa mig segle argumentava que l'anhel hum\u00e0 per descobrir noves geografies \u00e9s tal que quan ja no tingui nous horitzons que descobrir en aquest planeta, intentar\u00e0 trobar-los en l'espai extraterrestre.<br \/>Per\u00f2 la urbanitzaci\u00f3 global contempor\u00e0nia \u00e9s una base err\u00f2nia per construir la nova matriu d'urbanitzaci\u00f3 planet\u00e0ria, que en qualsevol cas arribar\u00e0. L'extensi\u00f3 de l'actual model global, com a artefacte \u00e9s \"emp\u00edricament insostenible\", i com a concepte \u00e9s \"te\u00f2ricament incoherent\".<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Per qu\u00e8 ho afirma d'una manera tan contundent?<\/strong><br \/>Perqu\u00e8 l'urb\u00e0 ja no pot seguir sent, com ha estat hist\u00f2ricament, un conjunt tancat de relacions que contrasta amb el no-urb\u00e0, sin\u00f3 que ha de ser part d'un nou proc\u00e9s d'interacci\u00f3 amb el no-urb\u00e0 ent\u00e8s com la suma dels ecosistemes naturals i el territori agr\u00edcola. En aquest sentit, el binomi urb\u00e0\/rural, ent\u00e8s a escala planet\u00e0ria, haur\u00e0 de reformular-se per descobrir aquelles noves morfologies i din\u00e0miques s\u00f2cio-espacials, que resultin m\u00e9s \u00fatils per renovar el paradigma global de la primera meitat del segle XXI.<\/p>\r\n<h3>La implantaci\u00f3 de les superilles i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en l'economia<\/h3>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Posem ara el focus sobre la realitat propera. Les superilles que est\u00e0 impulsant l'Ajuntament de Barcelona \u00e9s una oportunitat o es un problema a l'hora de definir el futur de la ciutat.<\/strong><br \/>Per millorar la qualitat de la seva urbanitat, a mesura que les ciutats creixen en extensi\u00f3, com a estrat\u00e8gia de revitalitzaci\u00f3 s'estableixen fraccionaments o compartimentacions del teixit urb\u00e0, com si es tract\u00e9s d'illes o oasis urbans, que propici\u00efn l'emerg\u00e8ncia de porcions de teixit que estiguin millor preparades per assumir determinades funcions. Aquesta estrat\u00e8gia, d'origen medieval, ha donat lloc, per exemple, a la formaci\u00f3 dins d'una ciutat de diferents barris que poden tenir caracter\u00edstiques funcionals, socioculturals i identitats diferenciades. \u00c9s com si l\u2019espai urb\u00e0 estigu\u00e9s compost per una estructura estratificada en llesques que assumeixen funcions diferents (mobilitat, espai residencial, productiu o per a equipaments, etc.). Per\u00f2 quan despr\u00e9s de la industrialitzaci\u00f3, la ciutat es va estendre tant, aquesta estrat\u00e8gia urbana es va utilitzar m\u00e9s amb arguments com: complexos m\u00e8dics, com l'Hospital de Sant Pau, universitaris, com la Yale University, cl\u00fasters per a la nova economia, com Silicon Alley a Chelsea-Manhattan, i en general els CBD (Central Business) nord-americans. En principi, fins aqu\u00ed, \u00e9s una estrat\u00e8gia urbana que en determinades circumst\u00e0ncies pot ser positiva.<br \/>En les ciutats europees, els centres hist\u00f2rics han estat tractats d'aquesta manera amb conseq\u00fc\u00e8ncies molt dubtoses. Per exemple, a It\u00e0lia es parla de la mort per asf\u00edxia dels seus centres hist\u00f2rics com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la desertitzaci\u00f3 econ\u00f2mica provocada pels d\u00e8ficits de mobilitat. Fins i tot en molts casos, aquest tractament selectiu pot provocar conseq\u00fc\u00e8ncies contraproduents, i per descomptat, com a estrat\u00e8gia de revitalitzaci\u00f3 urbana, en general, no \u00e9s l'adequada perqu\u00e8 freq\u00fcentment provoca l'estrangulaci\u00f3 de l'economia.\u00a0Aquesta t\u00e0ctica de revitalitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant el tractament selectiu d'alguns recintes urbans, avui, nom\u00e9s est\u00e0 promoguda des de la perspectiva presumptament ecol\u00f2gica de governs i institucions de marcat signe \"populista-demag\u00f2gic\". \u00c9s el cas de l'actual govern de Barcelona, \u200b\u200bque amb el nom de superilles l'ha utilitzat per crear i millorar, presumptament, la urbanitat de determinades \u00e0rees, utilitzant la converg\u00e8ncia de la mutilaci\u00f3 del tr\u00e0nsit, combinat amb un tractament epid\u00e8rmic (no estructural, ni infraestructural) de l'Espai P\u00fablic Urb\u00e0 mitjan\u00e7ant l'\u00fas de colors, un raqu\u00edtic mobiliari urb\u00e0 i una vegetaci\u00f3 d'escala menor que simuli \"l\u2019enverdiment\" de la ciutat. Tot un recital de simulaci\u00f3 transformacional!\u00a0Per\u00f2 l'enverdiment artifici\u00f3s de la ciutat en recintes aut\u00f2noms ja s'havia intentat i havia fracassat. Per exemple, a Nova York es van dissenyar i construir grans espais residencials com el Queensborough, amb blocs lineals difuminats entre el bosc, que aparentment responien a una matriu ecol\u00f2gica solvent, per\u00f2 que en lloc d'aix\u00f2 es van convertir en espais urbans amb el nivell m\u00e9s alt de segregaci\u00f3 i delinq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>A partir del que esmenta, com pot afectar l'actual estrat\u00e8gia de l'Ajuntament d'impulsar les superilles i eixos verds a l'Eixample?<br \/><\/strong>Un cas paradigm\u00e0tic de la utilitzaci\u00f3 inapropiada d'aquestes t\u00e0ctiques, que no estrat\u00e8gies urbanes, \u00e9s aplicar-les a l'Eixample de Barcelona, encara que conv\u00e9 recordar que a Barcelona, l'estrat\u00e8gia, no t\u00e0ctica, de les superilles ja es va posar sobre la taula el 1932 amb el Pla Maci\u00e0 dissenyat per Le Corbusier i Sert. En aquell Pla, es proposava reordenar el teixit urb\u00e0 a partir de la implantaci\u00f3 de blocs residencials i d'equipaments situats a les superilles de 400x400 metres, formades per l'acumulaci\u00f3 de nou illes de Cerd\u00e0.<br \/>El Pla, que naixia en plena expansi\u00f3 racionalista (el manifest urban\u00edstic de la Carta d'Atenes \u00e9s de 1933), no es va arribar a executar per les discrep\u00e0ncies que va provocar entre professionals i pol\u00edtics. Era incompatible amb l'enorme construcci\u00f3 que els arquitectes i mestres d'obres havien fet per construir l'Eixample durant les d\u00e8cades anteriors. Aqu\u00ed cal tenir en compte que Le Corbusier venia de dissenyar el Pla Voysin per a Par\u00eds, que implicava l'enderrocament de la pr\u00e0ctica totalitat de l'arquitectura de la capital. I tamb\u00e9 perqu\u00e8 va esclatar la Guerra Civil.<br \/>No obstant aix\u00f2, el Pla Maci\u00e0 segueix sent un exemple acadpemic d'urbanisme racionalista, i quan hi va haver una oportunitat, la seva llibertat compositiva, va inspirar el teixit urb\u00e0 de la Vila Ol\u00edmpica, per\u00f2 afortunadament amb algunes caracter\u00edstiques essencials. Es tractava d'un espai buit, obtingut despr\u00e9s de la demolici\u00f3 de l'obsolet pol\u00edgon industrial que hi havia, i encara que les tipologies i morfologies parcel\u00b7l\u00e0ries eren diferents, el seu tra\u00e7at viari respectava i treballava unit\u00e0riament en continu\u00eftat amb el viari de Cerd\u00e0.<br \/>La gran incongru\u00e8ncia que suposa l'aplicaci\u00f3 de les superilles a l'Eixample prov\u00e9 de l'especificitat de la seva conceptualitzaci\u00f3, perqu\u00e8 l'Eixample de Cerd\u00e0, per tractar-se d'una malla hipod\u00e0mica ortogonal i isotr\u00f2pica, \u00e9s portadora de valors socials, com la igualtat i l'accessibilitat, que consoliden el millor exemple d'urbanitat. I si la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s millorar ecol\u00f2gicament l'Eixample, vost\u00e8s creuen que la millor soluci\u00f3 \u00e9s col\u00b7locar plantetes disseminades pels carrers? Vost\u00e8s s'imaginen l'Eixample si els patis d'illes estiguessin tots enjardinats i equipats per a nens? No seria un model ecol\u00f2gic m\u00e9s raonable?<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Per\u00f2 per qu\u00e8 la malla ortogonal de l'Eixample produeix unes condicions sociopol\u00edtiques tan progressistes?<br \/><\/strong>Molt senzill, pel car\u00e0cter isotr\u00f2pic del seu sistema viari. \u00c9s a dir, perqu\u00e8 qualsevol cosa pot fer-se en qualsevol lloc en igualtat de condicions. En realitat, aquesta condici\u00f3 progressista i democr\u00e0tica de les malles hipod\u00e0miques reticulars ja s'havia posat de manifest en el moment de la fundaci\u00f3 dels Estats Units, quan Jefferson va ordenar ortogonalment tot el territori del pa\u00eds, des de les infraestructures, les ciutats, fins a la parcel\u00b7laci\u00f3 del camp, en lots que permetessin als futurs colons accedir i treballar en igualtat de condicions.<br \/>Tots estem d'acord a reduir el tr\u00e0nsit tant com sigui possible, per\u00f2 la reducci\u00f3 s'ha de fer racionalment, cercant l'equilibri ecol\u00f2gic\/econ\u00f2mic, compatibilitzant alhora la seva capacitat productiva amb la m\u00e0xima reducci\u00f3 de contaminaci\u00f3. Aix\u00f2 no dep\u00e8n nom\u00e9s del n\u00famero de vehicles sin\u00f3 tamb\u00e9 del sistema energ\u00e8tic que els impulsa, perqu\u00e8 en realitat no existeix cap matriu ecol\u00f2gica \u00f2ptima sense que estigui perfectament equilibrada amb l'econ\u00f2mica.<br \/>En el fons, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: podem ignorar que la coher\u00e8ncia i la qualitat hist\u00f2ric-art\u00edstica de l'Eixample exerceix un fort efecte crida sobre l'activitat terci\u00e0ria? Som conscients que si el tr\u00e0nsit de l'Eixample es redueix irracionalment per sobre de determinats l\u00edmits, la seva activitat terci\u00e0ria disminuir\u00e0 sensiblement? Volem proletaritzar la poblaci\u00f3 tot exhibint les possibles subvencions i subsidis que en contrapartida actuaran com una pastanaga per a la recuperaci\u00f3, en lloc de generar riquesa i ocupaci\u00f3? Podem ser indiferents a la reacci\u00f3 social que podria esdevenir si s'agreuja encara m\u00e9s la crisi econ\u00f2mica? Podem menysprear un necessari renaixement urb\u00e0 pac\u00edfic a canvi d'una revoluci\u00f3 emocional?<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Per qu\u00e8 el projecte dels eixos verds, que \u00e9s el del Consell de Cent, que va fins a Rocafort, \u00e9s un projecte a revisar?<br \/><\/strong>\u00c9s un projecte fallit. La decoraci\u00f3 matussera a base de colors, obstacles i verds esmicolats repulsen la sensibilitat dels barcelonins, i encara que l'Eixample es pot explicar de moltes maneres, tots els especialistes estan d'acord en les virtuts que acabo d'esmentar. D'una banda, com que prov\u00e9 d'una estructura reticular, promou la igualtat, l'accessibilitat i la igualtat democr\u00e0tica, tal com hem esmentat abans en el cas de l'ordenaci\u00f3 del territori americ\u00e0 per Thomas Jefferson. D'altra banda, no \u00e9s cert que un territori isotr\u00f2pic, com l'Eixample, sigui necess\u00e0riament repetitiu i mon\u00f2ton. Per exemple, alg\u00fa pensa que el paisatge urb\u00e0, a l'esquerra i a la dreta de l'Eixample, \u00e9s el mateix? A la dreta de l'Eixample, tradicionalment, estaven els propietaris rics i a l'esquerra els obrers. L'estructura \u00e9s la mateixa. Hi ha una difer\u00e8ncia: les tipologies, sent iguals, no es manifestaven iguals. Aqu\u00ed hi ha tribunes i all\u00ed n'hi ha poques, i menys elements ornamentals.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Es referia abans a l'altra virtut estructural de l'Eixample, que t\u00e9 una xarxa isotr\u00f2pica.<\/strong><br \/>S\u00ed. En una estructura aix\u00ed, quan es talla un fragment, la rotura de la xarxa no la pot absorbir la totalitat de la xarxa, cosa que obliga a refor\u00e7ar altres elements, especialment els contigus. Si tu treus el tr\u00e0fic de deu carrers de l'Eixample, el que fas \u00e9s traslladar-lo a uns altres llocs. Perdre la isotropia \u00e9s terrible. S'ha criticat sovint l'estructura isotr\u00f2pica perqu\u00e8 produeix avorriment i monotonia, per\u00f2 els especialistes sempre posen com a excepci\u00f3 el cas de Barcelona. Les cantonades que fa Cerd\u00e0 s\u00f3n d'una sinuositat curvil\u00ednia. Ara mateix hi ha una exposici\u00f3 al Col\u00b7legi d'Arquitectes, de la fot\u00f2grafa Rosa Feliu, que explica la meravella d'aquestes cantonades, que s\u00f3n 2.800. \u00c9s d'una qualitat que no podem imaginar el que significa des de tots els punts de vista per a la cultura universal.<br \/>En un pla de l'Eixample que tingui en compte la seva condici\u00f3 isotr\u00f2pica, no s'ha de moure ni els arbres ni les vorades. \u00c9s l'imaginari de l'Eixample. La gent de Barcelona \u00e9s l'\u00fanica del m\u00f3n que sap el que significa vint metres o cinc metres, per aix\u00f2 \u00e9s tan important la posici\u00f3 dels arbres i les vorades.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Ha parlat de l'Eixample com d'un Districte Glocal Neoterciari a escala de Catalunya. Expliqui'ns aquest concepte.<br \/><\/strong>Si en ple fordisme, l'Eixample va adquirir sui g\u00e9neris la condici\u00f3 de CBD fins a esdevenir durant el segle XX Districte Central Terciari de la Barcelona real, incloses\u00a0 les perif\u00e8ries industrials, ara, pel seu car\u00e0cter universal germinat des de la conjuntura local i ampliat amb la implementaci\u00f3 del 22@, permet que avui es pugui identificar com un exemple de Districte Glocal Neoterciari. \u00c9s un territori nascut del re-escalament territorial a qu\u00e8 est\u00e0 sotm\u00e8s el territori global i situat espacialment en el fons del niu compost per les escales local, regional, nacional i supranacional, per\u00f2 assegurant la m\u00e0xima influ\u00e8ncia sobre totes les escales majors.\u00a0Per aix\u00f2 es tan irresponsable posar en risc la\u00a0 integritat i potencialitat de l'Eixample, i per aix\u00f2 estem obligats a preguntar-nos sobre les nocives conseq\u00fc\u00e8ncies culturals i socioecon\u00f2miques que poden comportar el deteriorament progressiu de la seva estructura hist\u00f2ric-art\u00edstica i la p\u00e8rdua d'isotropia de la xarxa vi\u00e0ria.\u00a0Aix\u00ed, a l'hora de resoldre la crisi sist\u00e8mica postpand\u00e8mica, haurem de recon\u00e8ixer que l'Eixample, ent\u00e8s geomorfol\u00f2gicament en la seva totalitat (l'Eixample Cl\u00e0ssic i el 22@), ser\u00e0 una pe\u00e7a clau per a la recuperaci\u00f3 socioecon\u00f2mica postpand\u00e8mia. Per\u00f2 als efectes de recuperaci\u00f3 de la crisi, l'\u00e0mbit d'influ\u00e8ncia de l'Eixample, supera l'escala de la Barcelona local i fins i tot la metropolitana i en la pr\u00e0ctica, la seva potencialitat el converteix en l'aut\u00e8ntic Districte Glocal Neoterciari de Catalunya.<\/p>\r\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\r\n<tbody>\r\n<tr style=\"height: 23px;\">\r\n<td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\">\r\n<h4 style=\"text-align: center;\">La gran incongru\u00e8ncia que suposa l'aplicaci\u00f3 de les superilles a l'Eixample prov\u00e9 de l'especificitat de la seva conceptualitzaci\u00f3, perqu\u00e8 l'Eixample de Cerd\u00e0, per tractar-se d'una malla hipod\u00e0mica ortogonal i isotr\u00f2pica, \u00e9s portadora de valors socials, com la igualtat i l'accessibilitat, que consoliden el millor exemple d'urbanitat.\u201d<\/h4>\r\n<\/td>\r\n<\/tr>\r\n<\/tbody>\r\n<\/table>\r\n<p>\u00a0<\/p>\r\n<p>\u00a0<\/p>\r\n<p>\u00a0<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Vost\u00e8 s'ha mostrat cr\u00edtic envers una restricci\u00f3 excessiva de la mobilitat en zones estrat\u00e8giques. Quins efectes podria tenir?<br \/><\/strong>Primer voldria dir que la cultura territorial, des de sempre, des del final del neol\u00edtic, ha tingut l'obsessi\u00f3 de la mobilitat. Des d'una \u00f2ptica antropol\u00f2gica i hist\u00f2rica, la domesticaci\u00f3 del cavall i la manipulaci\u00f3 del foc s\u00f3n les dues coses que fan que l'home surti de la caverna, es dediqui a l'agricultura i construeixi la ciutat. La segona fase d'evoluci\u00f3 civilitzat\u00f2ria coincideix amb l'invent de l'estrep. Els romans perdien moltes batalles perqu\u00e8 no sabien utilitzar-lo. Els mogols, en canvi, van tenir molts avantatges perqu\u00e8 tenien una gran capacitat d'emprar el cavall amb l'estrep. Una vegada li van preguntar al Henry Ford com se li va oc\u00f3rrer inventar el cotxe. I va dir que ell sempre havia volgut crear coses i un dia, parlant amb els seus empleats, els va preguntar quin invent veurien com a m\u00e9s \u00fatil. El que li van dir \u00e9s que els agradaria disposar d'un cavall que meng\u00e9s molt poc i fos molt m\u00e9s r\u00e0pid i fort. I contesto a la pregunta. Per mi, la mobilitat \u00e9s consubstancial al progr\u00e9s hum\u00e0 i el cotxe \u00e9s el gran instrument que t\u00e9 l'\u00e9sser hum\u00e0 en un context democr\u00e0tic.\u00a0Segona cosa pr\u00e8via: els que studiem la mobilitat del futur, sobretot els de la branca m\u00e9s humanista, han descobert -jo hi estic d'acord-, contr\u00e0riament al que molta gent pensa, la mobilitat del futur cada vegada ser\u00e0 menys col\u00b7lectiva i m\u00e9s individual.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>En qu\u00e8 es basa per afirmar aix\u00f2?<\/strong><br \/>En una cosa molt simple. Al principi de la industrialitzaci\u00f3, el tramvia estava b\u00e9 perqu\u00e8 tothom es despla\u00e7ava des dels mateixos llocs habitacionals als mateixos llocs industrials. Recordo que quan vaig arribar a Barcelona, el 1964, jo vivia al carrer de l'Espanya Industrial, i al costat de la pla\u00e7a de braus, hi havia uns autobusos que s'omplien de gent a les vuit del mat\u00ed per anar a treballar a la Seat. La mobilitat col\u00b7lectiva, entesa com un b\u00e9 social, es posava de manifest en la relaci\u00f3 habitatge-treball. Ara aquest tipus de relaci\u00f3 ha canviat profundament. Avui vivim una promiscu\u00eftat funcional i Barcelona \u00e9s l'exemple m\u00e0xim dels rendiments positius que pot donar. Ara, qu\u00e8 passa? Al teatre no vas en grup, ni al cine, ni al museu, de fet ni a l'oficina. Avui estem propiciant una mobilitat discrecional, porta a porta. El taxi podria ser el mitj\u00e0 de transport p\u00fablic \u00f2ptim, encara que el metro sempre ser\u00e0, \u00f2bviament, el mitj\u00e0 p\u00fablic urb\u00e0 per excel\u00b7\u00e8ncia.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Aix\u00f2 pot ser una mica controvertit...<\/strong><br \/>El que vull dir \u00e9s que la mobilitat personal \u00e9s absolutament desitjable. En el 2030, entorn el 65% de la poblaci\u00f3 tindr\u00e0 m\u00e9s de 65 anys. Igual que s'ha posat de moda la bicicleta i el patinet, la cadira amb motor ja no ser\u00e0 nom\u00e9s per alg\u00fa amb handicap, sin\u00f3 per un senyor o senyora de m\u00e9s de 60 anys que no podr\u00e0 anar amb bicicleta, per\u00f2 que tindr\u00e0 salut i voldr\u00e0 sortir i passejar pel carrer.\u00a0\u00a0A la pr\u00e0ctica \u00e9s tan evident que no cal ser ni economista ni urbanista per entendre que l'\u00f2ptim funcionament del binomi mobilitat\/productivitat \u00e9s primordial per assegurar l'efici\u00e8ncia socioecon\u00f2mica de qualsevol territori, i que, per tant, una pol\u00edtica irracional i insuficient del tr\u00e0nsit urb\u00e0 produeix efectes nocius per a l'economia i per al bon funcionament de la ciutat. Ja s\u00e9 que, davant d'aquest tema, molts volen remarcar la contradicci\u00f3 entre l'economia i l'ecologia, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s un malintencionat miratge sense cap base cient\u00edfica. Perqu\u00e8, sent cert que un exc\u00e9s de tr\u00e0nsit t\u00e9 efectes ecol\u00f2gics negatius, tamb\u00e9 ho \u00e9s que una pol\u00edtica urbana raonable t\u00e9 moltes opcions de control racional de la mobilitat. La prova d'aquesta mala intenci\u00f3 \u00e9s que, per exemple, des del punt de vista de la contaminaci\u00f3 a causa del tr\u00e0nsit, no s'aposta per racionalitzar el sistema i alhora substituir la combusti\u00f3 convencional en els cotxes pels nous motors el\u00e8ctrics i d'hidrogen. No es fa aix\u00f2 sin\u00f3 que s'aposta exclusivament per la reducci\u00f3 de la intensitat del tr\u00e0nsit, sense tenir en compte l'efic\u00e0cia no-contaminant dels nous motors.\u00a0Est\u00e0 clar que el model de ciutat m\u00e9s acceptable \u00e9s aquell que no permet la contradicci\u00f3 entre l'economia i l'ecologia, i que per tant ha de defensar la urbanitat m\u00e9s exigent mitjan\u00e7ant l'\u00fas de les tesis urban\u00edstiques i les praxis tecnol\u00f2giques m\u00e9s disruptives i innovadores. Si la mobilitat disminueix m\u00e9s enll\u00e0 de determinats l\u00edmits, s'expulsar\u00e0 el terciari. Si l'Eixample perd la seva capacitat estructuradora i isotr\u00f2pica, i un nivell de tr\u00e0fic per damunt d'una determinada proporci\u00f3, l'Eixample es perdr\u00e0. I \u00e9s l'\u00fanica pe\u00e7a territorial a escala de Barcelona, a escala metropolitana i de Catalunya per refer-nos d'una crisi sist\u00e8mica com la que ara patim.<\/p>\r\n<p><img class=\"aligncenter wp-image-7664\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/IMG_7002-rotated.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Expliqui una mica m\u00e9s aix\u00f2.<\/strong><br \/>Quan la ind\u00fastria es desenvolupa de manera definitiva, seguint el model fordista -un exemple \u00e9s Detroit-, com respon la ciutat central a les perif\u00e8ries industrials? Als Estats Units \u00e9s clar\u00edssim. La ciutat \u00e9s horitzontal, t\u00e9 dues\/quatre plantes, i al mig hi ha un conjunt de gratacels on es concentra el terciari que dona vida a la ind\u00fastria que est\u00e0 al seu voltant. A Barcelona, qu\u00e8 passa? Ens ha fallat la ind\u00fastria, recuperarem una quota industrial, per\u00f2 ser\u00e0 d'un altre tipus, no manufacturera. Qu\u00e8 \u00e9s el 22@? Ampliar l'Eixample des d'una economia industrial sense passar per l'economia terci\u00e0ria, que ja est\u00e0 a l'Eixample central, a una economia neoterci\u00e0ria o tecnol\u00f2gica. Aix\u00f2 s'ha fet a la vegada en altres ciutats del m\u00f3n, com el Silicon Alley de Nova York, a Chelsea, el Canary Wharf de Londres, Pudong a Xangai i el 22@. Tots aquests exemples es desenvolupen a la vegada.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\">Quan vaig ser a Xangai, vaig observar l'obsessi\u00f3 per preservar la promiscu\u00eftat entre resid\u00e8ncia i oficines per tal d'assegurar l'activitat neoterci\u00e0ria, i una vegada vaig preguntar a l'alcalde de Nova York: com \u00e9s possible que el solar m\u00e9s car de la ciutat i probablement del m\u00f3n estigui ocupat pel zoo en aquelles poques hect\u00e0rees que hi ha en la conflu\u00e8ncia entre la cinquena avinguda i el carrer 57. Com si no en tinguessin prou amb els zoos del Bronx i de Coney Island. Em va respondre que si no tenien el zoo, no tindrien nens i perdrien la resid\u00e8ncia. I si es perdien les resid\u00e8ncies, perdrien les oficines. Doncs b\u00e9, aquesta hibridaci\u00f3 entre resid\u00e8ncia i terciari \u00e9s especialment fruct\u00edfera a Manhattan i a l'Eixample de Barcelona. Dit aix\u00f2, naturalment que vull restringir al m\u00e0xim el tr\u00e0fic, per\u00f2 sense perdre de vista la relaci\u00f3 que hi ha entre densitat i ecologia. Les ciutats que tenen una densitat baixa s\u00f3n ecol\u00f2gicament un desastre. Des del punt de vista de cost energ\u00e8tic, en la part m\u00e9s desfavorable hi ha Houston i en la m\u00e9s favorable Hong Kong. Barcelona est\u00e0 en una posici\u00f3 interm\u00e8dia, per\u00f2 afavorida per la seva densitat.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>S'ha frivolitzat molt en el debat sobre la reducci\u00f3 del tr\u00e0nsit?<\/strong><br \/>Si l'argument \u00e9s ecol\u00f2gic, per qu\u00e8 no defensem el vehicle el\u00e8ctric? A Xangai, en quatre mesos van aconseguir que totes les motos fossin el\u00e8ctriques. A l'Eixample de Barcelona, \u200b\u200bla frivolitat sobre aquest tema \u00e9s exasperant. Vegem un exemple. Imaginem que els estudis t\u00e8cnics interdisciplinaris i no nom\u00e9s els relats emocionals ens indiquen la conveni\u00e8ncia de reduir el tr\u00e0nsit quantitativament al voltant d'un 50-75%. Imaginem que, en principi, assumint les tesis inicials del Pla Cerd\u00e0, el sentit com\u00fa i el nostre posicionament a favor del patrimoni hist\u00f2ric-art\u00edstic-paisatg\u00edstic de l'Eixample ens indica la necessitat de no modificar la posici\u00f3 dels arbres i les vorades, i que per tant disposem d'un 50% de superf\u00edcie per a mobilitat, i un 50% de superf\u00edcie per a activitats humanes que no necessiten cap tipus de vehicle (caminar, espais per descansar, per als nens, per ubicar les terrasses...). Doncs b\u00e9, un primer esquema de distribuci\u00f3 espacial de la mobilitat en els quatre carrils existents permetria adjudicar: un carril per a transport p\u00fablic; un carril per a cotxes; un carril per a bicicletes i un quart carril o b\u00e9 per organitzar la transici\u00f3 des del vell al nou model o b\u00e9, quan la transici\u00f3 estigui conclosa, per posar-lo a disposici\u00f3 dels nous vehicles unipersonals que assumiran un creixent protagonisme en el futur tr\u00e0nsit urb\u00e0: patins, cadires mecanitzades... Vull remarcar que una societat urbana com la barcelonina, amb majoria de gent gran, que a m\u00e9s incrementa incessantment la seva esperan\u00e7a de vida, utilitzaran cada vegada m\u00e9s aquests minivehicles la mida redu\u00efda dels quals permet guardar-los a l'apartament utilitzant l'ascensor.\u00a0\u00c9s a dir, sense tocar les vorades, podr\u00edem assumir fins a una deducci\u00f3 d'un 75% de l'espai destinat als cotxes, deixant clar que amb l'actual estructura de voreres, rambles i bulevards no hi ha cap problema per allotjar totes les terrasses que siguin necess\u00e0ries. Al cap i a la fi, no hi ha cap ciutat al m\u00f3n, de la mida de Barcelona, \u200b\u200bque disposi d'una proporci\u00f3 tr\u00e0nsit\/vianant superior al nostre Eixample.\u00a0Per\u00f2 aquest esquema de tr\u00e0nsit, que molts consideraran excessivament radical en contra del cotxe, obliga a una \u00fanica condici\u00f3: en virtut de la isotropia de la xarxa vi\u00e0ria de l'Eixample, a qu\u00e8 m'he referit, la soluci\u00f3 s'ha d'aplicar en tots els carrers, conscients que cada excepci\u00f3 implica la p\u00e8rdua d'efici\u00e8ncia del sistema.<\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Creu que des de les administracions p\u00fabliques hi haur\u00e0 disponibilitat per escoltar reflexions com la seva?<br \/><\/strong>Si no podem ser indiferents a la reacci\u00f3 social que podria esdevenir si s'agreuja encara m\u00e9s la crisi econ\u00f2mica, i en qualsevol cas no podem menysprear un renaixement urb\u00e0 pac\u00edfic a canvi d'una revoluci\u00f3 emocional, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que, coneguda la prec\u00e0ria capacitat de reacci\u00f3 de l'actual classe pol\u00edtica, per actuar eficientment, nom\u00e9s ens queda el recurs recurrent al llarg de la hist\u00f2ria: la reacci\u00f3 que pugui articular-se des de la societat civil.<\/p>\r\n<p>Articles de Josep Antoni Acebillo a <strong>La Vangu\u00e0rdia<\/strong>:\u00a0<\/p>\r\n<p><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/local\/barcelona\/20210224\/6258908\/exarquitecto-jefe-ayuntamiento-ve-cutre-turismo-tactico-barcelona.html\">https:\/\/www.lavanguardia.com\/local\/barcelona\/20210224\/6258908\/exarquitecto-jefe-ayuntamiento-ve-cutre-turismo-tactico-barcelona.html<\/a><\/p>\r\n<p><a href=\"https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20210222\/6258024\/barcelona-merece-paraurbanismo-cutre.html\">https:\/\/www.lavanguardia.com\/opinion\/20210222\/6258024\/barcelona-merece-paraurbanismo-cutre.html<\/a><\/p>\r\n<p style=\"text-align: justify;\">[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\"Share \" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width=\"26%\" module_alignment=\"left\" module_alignment_tablet=\"left\" module_alignment_phone=\"left\" module_alignment_last_edited=\"on|phone\" border_width_all=\"0px\"]<table style=\"border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;\">\r\n<tbody>\r\n<tr style=\"height: 22px;\">\r\n<td style=\"width: 11.5332%; height: 22px;\">share:<\/td>\r\n<td style=\"width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;\">[DISPLAY_ULTIMATE_SOCIAL_ICONS]<\/td>\r\n<\/tr>\r\n<\/tbody>\r\n<\/table>\r\n<p>\u00a0<\/p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" fullwidth=\"on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" da_disable_devices=\"off|off|off\" border_width_bottom=\"2px\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_fullwidth_code admin_label=\"Ratlla horitzontal\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin=\"||-30px||false|false\" custom_margin_tablet=\"||-90px||false|false\" custom_margin_phone=\"||-80px||false|false\" custom_margin_last_edited=\"on|phone\" da_disable_devices=\"off|off|off\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Altres articles\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\"]<h3>ALTRES ARTICLES<\/h3>\r\n<p>[yarpp]<\/p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" fullwidth=\"on\" disabled_on=\"on|on|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin_tablet=\"-70px||||false|false\" custom_margin_phone=\"\" custom_margin_last_edited=\"on|tablet\" da_disable_devices=\"off|off|off\" border_width_bottom=\"2px\" disabled=\"on\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_fullwidth_code admin_label=\"Ratlla horitzontal\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" disabled_on=\"on|on|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" da_disable_devices=\"off|off|off\" disabled=\"on\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Text %22Veure tots els cicles%22\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"]<h3>VEURE TOTS ELS CICLES<\/h3>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\"1_3,1_3,1_3\" disabled_on=\"off|on|off\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width_tablet=\"50%\" width_phone=\"70%\" width_last_edited=\"on|phone\" module_alignment=\"center\"][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\" title_text=\"caixa-1b\" url=\"\/category\/cicle-1\/\" align=\"center\" admin_label=\"Cicles per escriptori i m\u00f2bil\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" module_alignment=\"center\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\" title_text=\"caixa-2b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\" title_text=\"caixa-3b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\"1_3,1_3,1_3\" disabled_on=\"on|off|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width=\"100%\" width_tablet=\"90%\" width_phone=\"70%\" width_last_edited=\"on|tablet\" module_alignment=\"center\" custom_margin=\"||-20px||false|false\"][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\" title_text=\"caixa-1b\" url=\"\/category\/cicle-1\/\" align=\"center\" admin_label=\"Cicles per a tablet\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" module_alignment=\"center\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\" title_text=\"caixa-2b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\" title_text=\"caixa-3b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]","_et_gb_content_width":""},"categories":[88],"tags":[74,77],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8189"}],"collection":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8189"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8189\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8268,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8189\/revisions\/8268"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4848"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8189"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8189"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8189"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}