{"id":7797,"date":"2021-05-01T20:11:51","date_gmt":"2021-05-01T18:11:51","guid":{"rendered":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/?p=7797"},"modified":"2021-05-01T21:06:18","modified_gmt":"2021-05-01T19:06:18","slug":"mariona-tomas-fornes-la-metropolis-en-la-union-europea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/mariona-tomas-fornes-la-metropolis-en-la-union-europea\/","title":{"rendered":"MARIONA TOM\u00c0S FORN\u00c9S:  LA METR\u00d3POLIS EN LA UNI\u00d3N EUROPEA"},"content":{"rendered":"<p>[et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; disabled_on=\u00bboff|off|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||||false|false\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.1&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.1&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbTitular entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb16px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<h1 style=\"text-align: center;\">LA METR\u00d3POLIS EN LA UNI\u00d3N EUROPEA<\/h1>\n<div style=\"text-align: center;\"><span lang=\"CA\">Existen m\u00faltiples modelos de gobernanza metropolitana y ninguna f\u00f3rmula \u00fanica que funcione para todos, pero a grandes rasgos se pueden distinguir cuatro modelos seg\u00fan su grado de institucionalizaci\u00f3n.<\/span><\/div>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Gonzalo-Goytisolo-Gil_-La-font-magica-scaled.jpg\u00bb title_text=\u00bbGonzalo-Goytisolo-Gil_&#8211;La-font-magica\u00bb admin_label=\u00bbImatge entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\u00bbon|on|off\u00bb admin_label=\u00bbText entrada escriptori\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.5em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb14px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><span lang=\"CA\">Per Mariona Tom\u00e0s Forn\u00e9s,\u00a0<\/span><\/strong><b><span lang=\"CA\">Profesora agregada Serra H\u00fanter, Departamento de Ciencia Pol\u00edtica, Universidad de Barcelona<\/span><\/b><strong><span lang=\"CA\">.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Actualmente, el 55% de la poblaci\u00f3n mundial vive en \u00e1reas urbanas, y se prev\u00e9 que este porcentaje llegue al 68% en 2050. En Europa, la poblaci\u00f3n urbana representa el 75% de la poblaci\u00f3n total (Naciones Unidas, 2018). El gobierno de las \u00e1reas y regiones metropolitanas es un tema recurrente en la agenda pol\u00edtica y objeto de numerosas investigaciones y trabajos acad\u00e9micos. C\u00f3mo se\u00f1ala la literatura (Heinelt y K\u00fcbler, 2005; OCDE, 2015; CLGU, 2016), hay m\u00faltiples modelos de gobernanza metropolitana y no hay una f\u00f3rmula \u00fanica que funcione para todos: cada metr\u00f3poli tiene sus particularidades y forma de gobernanza.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aun as\u00ed, podemos diferenciar <strong>cuatro modelos principales de gobernanza metropolitana<\/strong> en funci\u00f3n de su grado de institucionalizaci\u00f3n, es decir, seg\u00fan el tipo de arreglos institucionales realizados (Tom\u00e0s, 2017.\u00aa). En un extremo, hay gobiernos metropolitanos o estructuras creadas expresamente para afrontar los retos metropolitanos: a un nivel (despu\u00e9s de la fusi\u00f3n de municipios o con una designaci\u00f3n de \u00abciudad metropolitana\u00bb, como por ejemplo los casos de Toronto y Tokio), o a dos niveles (manteniendo los municipios pero con un nivel de coordinaci\u00f3n metropolitana), como ser\u00edan los casos de Lyon, Montreal y Portland. En el otro extremo, modelos poco institucionalizados basados en la cooperaci\u00f3n voluntaria de municipios: ya sea a trav\u00e9s de una mancomunidad o asociaci\u00f3n de municipios o mediante la planificaci\u00f3n estrat\u00e9gica, como es el caso de Poznan y \u00c1msterdam. Con un grado mediano de institucionalizaci\u00f3n, hay agencias metropolitanas sectoriales (para gestionar o planificar un solo servicio como el transporte p\u00fablico, medio ambiente, polic\u00eda, etc.), como por ejemplo Val\u00e8ncia, Bilbao y Nueva York, y finalmente el modelo de coordinaci\u00f3n vertical, en el cual las pol\u00edticas metropolitanas no se realizan para un ente espec\u00edficamente metropolitano sino de facto por otros \u00e1mbitos de gobierno que ya existen (una regi\u00f3n, una provincia, un condado, etc.). Aqu\u00ed tendr\u00edamos los casos de Madrid, Copenhague y Berl\u00edn.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A la pr\u00e1ctica, los modelos de gobernanza metropolitana var\u00edan seg\u00fan la tradici\u00f3n de cooperaci\u00f3n, las alianzas pol\u00edticas, las relaciones entre \u00e1mbitos de gobierno y la configuraci\u00f3n local de los actores p\u00fablicos y privados. Estos equilibrios modulan el tipo de gobernanza, que evoluciona con el tiempo. Hay muchos ejemplos de metr\u00f3polis que tienen un modelo de gobernanza metropolitana m\u00e1s o menos institucionalizado seg\u00fan las etapas: de gobierno metropolitano se pasa a agencias sectoriales, de un plan estrat\u00e9gico a la cooperaci\u00f3n entre municipios, etc. Un buen ejemplo de esta evoluci\u00f3n es Barcelona: la abolici\u00f3n de la Corporaci\u00f3n Metropolitana de Barcelona en 1987 dio lugar a la creaci\u00f3n de varias agencias sectoriales, conviviendo al tramo final con un ejercicio de planificaci\u00f3n estrat\u00e9gica a escala metropolitana y culminando en 2010 con la creaci\u00f3n del \u00e1rea Metropolitana de Barcelona (para m\u00e1s detalles, ver Tom\u00e0s, 2017b).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A partir del caso europeo, Tom\u00e0s (2015) constata que en la mayor\u00eda de \u00e1reas metropolitanas hay fragmentaci\u00f3n institucional y \u00a0prevalecen los modelos con un grado mediano de institucionalizaci\u00f3n: los gobiernos metropolitanos fuertes y la asociaci\u00f3n voluntaria de municipios son minoritarios. En los \u00faltimos diez a\u00f1os, en Europa se han creado nuevos gobiernos metropolitanos con poderes limitados, por ejemplo en Francia, Italia, Inglaterra y Polonia, por iniciativa estatal. \u00bfQu\u00e9 elementos tienen en com\u00fan las instituciones creadas durante esta nueva \u201coleada metropolitana\u201d? Los agrupamos en tres temas: tipo de reforma, competencias y financiaci\u00f3n, representaci\u00f3n democr\u00e1tica y legitimidad.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Tipos de reforma<\/strong><br \/>El reconocimiento pol\u00edtico de las regiones metropolitanas se puede producir en diferentes escenarios, principalmente en tres: a) una reforma territorial; b) un refuerzo de las instituciones existentes, y c) la creaci\u00f3n de un nuevo nivel de gobierno.<br \/>Como ejemplo del primer escenario hay el caso de Italia. Mediante la aprobaci\u00f3n de la ley 56\/2014, se eliminaron las provincias (gobierno local de segundo nivel) y se sustituyeron por nuevas instituciones (<em>citt\u00e0 metropolitana<\/em>) EN todo el pa\u00eds. Uno de los temas que facilit\u00f3 la reforma fue la comodidad de mantener los mismos l\u00edmites territoriales que las provincias, a pesar de que esto ha comportado algunas disfuncionalitats (territorios demasiado grandes o peque\u00f1os). En el caso del Reino Unido, la reforma se ha centrado en Inglaterra, con la excepci\u00f3n de Londres, que ya tiene un gobierno metropolitano desde 2000 (<em>Greater London Authority<\/em>). La legislaci\u00f3n aprobada en 2009 y 2015 condujo a la creaci\u00f3n de nuevas autoridades metropolitanas (<em>Combined Authorities<\/em>) y supuso la reorganizaci\u00f3n de las estructuras existentes (abolici\u00f3n de las agencias sectoriales y de desarrollo regional).<\/p>\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 23px;\">\n<td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\">\n<h4>\u201cLas regiones metropolitanas reclaman un espacio pol\u00edtico en el complejo escenario de gobernanza multinivel existente en Europa.\u201d<\/h4>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p style=\"text-align: justify;\">El segundo escenario de la creaci\u00f3n de gobiernos metropolitanos no implica la reestructuraci\u00f3n territorial, sino el refuerzo de las instituciones existentes. Es el caso de Francia (excepto Par\u00eds), pa\u00eds que ha implementado varias reformas metropolitanas desde los a\u00f1os sesenta. La ley del 2015 delimita las condiciones de las nuevas metr\u00f3polis pero no reduce los otros niveles de gobierno. Lyon es el \u00fanico caso hasta ahora donde la creaci\u00f3n de una <em>m\u00e9tropole<\/em> ha supuesto una reestructuraci\u00f3n territorial, puesto que se han fusionado las competencias del gobierno metropolitano con las del segundo nivel de gobierno local (<em>d\u00e9partement<\/em>).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Finalmente, subrayamos dos casos en los que la creaci\u00f3n de instituciones metropolitanas llena un vac\u00edo existente: Par\u00eds y Katowice. La capital de Francia siempre hab\u00eda estado exenta de aplicaci\u00f3n de las varias reformas intermunicipales en Francia hasta el 2014, cuando se reconoci\u00f3 por ley, por primera vez, la dimensi\u00f3n metropolitana de Par\u00eds. Aun as\u00ed, este reconocimiento se produjo despu\u00e9s de un proceso previo de cooperaci\u00f3n voluntaria (la Conferencia Metropolitana). La aprobaci\u00f3n de la ley en 2014 representa la institucionalizaci\u00f3n de esta cooperaci\u00f3n y conduce a la creaci\u00f3n de un nuevo \u00f3rgano de cooperaci\u00f3n intermunicipal, la M\u00e9tropole<em> lleva Grand Paris<\/em>, el 1 de enero de 2016. Tambi\u00e9n la creaci\u00f3n del gobierno metropolitano en Katowice en 2017 representa una excepci\u00f3n en Polonia. Como Par\u00eds, la creaci\u00f3n de la nueva instituci\u00f3n se produjo despu\u00e9s de un periodo de gobernanza metropolitana \u201csuave\u201d, es decir, de la cooperaci\u00f3n intermunicipal voluntaria organizada a trav\u00e9s de Silesian <em>Metropolis<\/em>, creada el 2007. Barcelona tambi\u00e9n es el \u00fanico ejemplo de gobierno metropolitano en Espa\u00f1a, donde la competencia sobre creaci\u00f3n de \u00e1reas metropolitanas es auton\u00f3mica.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Competencias y financiaci\u00f3n<\/strong><br \/>Las nuevas instituciones metropolitanas tienen competencias en las llamadas<em> hard policies<\/em>, es decir, en transporte, la planificaci\u00f3n metropolitana, la gesti\u00f3n de residuos y agua. Progresivamente, tambi\u00e9n incluyen competencias en pol\u00edticas sociales o soft<em> policies<\/em>, como por ejemplo la cohesi\u00f3n social, el desarrollo econ\u00f3mico o la vivienda. Aun as\u00ed, estas competencias se comparten con otros niveles de gobiernos y tienen presupuestos limitados. En el caso ingl\u00e9s, el acuerdo sobre competencias descentralizadas se tom\u00f3 de forma bilateral, entre gobiernos centrales y locales (a trav\u00e9s de <em>City<\/em> <em>Deals<\/em>), y se ha revisado con el paso del tiempo. Al final, ha sido una devoluci\u00f3n asim\u00e9trica, donde las competencias espec\u00edficas var\u00edan para cada autoridad metropolitana y se ha producido a diferentes velocidades. En Italia, la citt\u00e0 <em>metropolitana<\/em> ha absorbido algunas competencias provinciales y ha adquirido nuevas competencias, siendo responsables de la planificaci\u00f3n territorial y el medio ambiente, la planificaci\u00f3n estrat\u00e9gica, el transporte y la movilidad, el desarrollo social y econ\u00f3mico. Aun as\u00ed, se est\u00e1n creando nuevas instituciones a velocidad variable, con algunas aglomeraciones como Mil\u00e1n y Bolonia al frente.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Uno de los problemas capitales de la gobernanza metropolitana es la financiaci\u00f3n deficiente. Los gastos municipales per c\u00e1pita suelen ser m\u00e1s elevadas en las regiones metropolitanas a causa de la naturaleza de los servicios (como el transporte p\u00fablico y la recogida de residuos). Aun as\u00ed, las instituciones metropolitanas no disfrutan de autonom\u00eda fiscal. En la mayor\u00eda de los casos, su financiaci\u00f3n proviene de una mezcla de fuentes, principalmente transferencias de otros niveles de gobierno e impuestos. Mientras que en Francia, las nuevas metr\u00f3polis tienen m\u00e1s incentivos financieros, en Inglaterra hay asignaciones directas del gobierno central. Por ejemplo, en Manchester, los ingresos de origen propio representan aproximadamente el 25% de los ingresos totales. El hecho de tener m\u00e1s ingresos de origen propio (impuestos y tasas) y la libertad sobre la recaudaci\u00f3n de impuestos proporciona m\u00e1s autonom\u00eda fiscal que no depender de las transferencias intergubernamentales (Slack, 2018 ).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Representaci\u00f3n democr\u00e1tica y legitimidad<\/strong><br \/>En general, predominan los modelos de elecci\u00f3n indirecta, donde los alcaldes y regidores forman parte de la estructura metropolitana como representantes del municipio en que han sido elegidos (como Barcelona o en las estructuras metropolitanas italianas, portuguesas y francesas, excepto Lyon recientemente). En Europa los ejemplos de elecci\u00f3n directa a escala metropolitana son escasos y tienen caracter\u00edsticas diferentes: en algunos casos se hace la elecci\u00f3n directa de la alcald\u00eda (Manchester y Liverpool), en otros de la asamblea (Stuttgart, creada en 1994) o de ambas (Londres y Hannover, creadas ya hace 20 a\u00f1os). Como muestra Tom\u00e0s (2018), el \u00e1mbito metropolitano no destaca por una mayor participaci\u00f3n electoral sino que se sit\u00faa en la l\u00ednea de la participaci\u00f3n a escala municipal, que, depende del contexto (en especial en Inglaterra), es baja o moderada.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En cualquier caso, la cuesti\u00f3n de la legitimidad est\u00e1 relacionada con el poder pol\u00edtico de las aglomeraciones urbanas. Si se opta para crear gobiernos metropolitanos fuertes con autonom\u00eda fiscal, competencias exclusivas y vinculantes, la elecci\u00f3n directa de los representantes metropolitanos es inevitable. Contrariamente, si se privilegia la legitimidad por rendimiento o resultados, las instituciones metropolitanas seguir\u00e1n siendo t\u00e9cnicas y opacas para la ciudadan\u00eda. La cuesti\u00f3n es decidir hasta qu\u00e9 punto se quiere otorgar un mayor reconocimiento de las regiones metropolitanas como espacios pol\u00edticos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Como conclusi\u00f3n, encontramos en Europa varios modelos de gobernanza metropolitana, con un incremento de nuevas instituciones metropolitanas creadas en los \u00faltimos diez a\u00f1os. Para hacer sentir su voz, desde el \u00e1rea Metropolitana de Barcelona se impuls\u00f3 en 2015 la red EMA (Autoridades Metropolitanas Europeas), que re\u00fane anualmente representantes de las principales metr\u00f3polis. Junto con otras redes internacionales, como Metropolis (Asociaci\u00f3n Mundial de las Grandes Metr\u00f3polis), CGLU (Ciudades y Gobiernos Locales Unidos) o Medcities (Red de Ciudades del Mediterr\u00e1neo), las regiones metropolitanas reclaman un espacio pol\u00edtico en el complejo escenario de gobernanza multinivel existente a Europa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Referencias citadas:<\/strong><br \/>CGLU (2016). <em>GOLD IV Report: Co-creating the urban future<\/em>. Edition 2016. <a href=\"http:\/\/www.gold.uclg.org\/reports\/other\/gold-report-iv\">http:\/\/www.gold.uclg.org\/reports\/other\/gold-report-iv<\/a> (acc\u00e9s 25-01-2021).<br \/>Heinelt, H.; K\u00fcbler, D. (dir.) (2005). <em>Metropolitan Governance: Capacity, democracy and the dynamics of place<\/em>. Londres: Routledge.<br \/>Nacions Unides (2018). Department of Economic and Social Affairs, Population Division (2018). <em>World Urbanization Prospects 2018<\/em> <a href=\"https:\/\/population.un.org\/wup\/Publications\/\">https:\/\/population.un.org\/wup\/Publications\/<\/a> (acc\u00e9s 25-01-2021).<br \/>OCDE (2015). <em>Governing the City<\/em>. Paris: OECD Publishing.<br \/>Slack, E. (2017). How Much Local Fiscal Autonomy Do Cities Have? A Comparison of Eight Cities around the World. <em>IMFG Perspectives Paper<\/em> 19. Toronto: University of Toronto.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2018). Els governs metropolitans d\u2019elecci\u00f3 directa. Reflexions per a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, <em>Revista Papers<\/em>, 61: 52-59.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2017a). Explaining Metropolitan Governance. The Case of Spain, <em>Raumforschung und Raumordnung<\/em>, 75 (3): 243\u2013252.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2017b). <em>Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana<\/em>. Barcelona: Fundaci\u00f3 Catalunya Europa.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2015). <em>La governan\u00e7a metropolitana a Europa. Models i reptes<\/em>. Barcelona: \u00c0rea Metropolitana de Barcelona.<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\u00bboff|off|on\u00bb admin_label=\u00bbText entrada tablet i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong><span lang=\"CA\">Per Mariona Tom\u00e0s Forn\u00e9s,\u00a0<\/span><\/strong><b><span lang=\"CA\">Profesora agregada Serra H\u00fanter, Departamento de Ciencia Pol\u00edtica, Universidad de Barcelona<\/span><\/b><strong><span lang=\"CA\">.<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Actualmente, el 55% de la poblaci\u00f3n mundial vive en \u00e1reas urbanas, y se prev\u00e9 que este porcentaje llegue al 68% en 2050. En Europa, la poblaci\u00f3n urbana representa el 75% de la poblaci\u00f3n total (Naciones Unidas, 2018). El gobierno de las \u00e1reas y regiones metropolitanas es un tema recurrente en la agenda pol\u00edtica y objeto de numerosas investigaciones y trabajos acad\u00e9micos. C\u00f3mo se\u00f1ala la literatura (Heinelt y K\u00fcbler, 2005; OCDE, 2015; CLGU, 2016), hay m\u00faltiples modelos de gobernanza metropolitana y no hay una f\u00f3rmula \u00fanica que funcione para todos: cada metr\u00f3poli tiene sus particularidades y forma de gobernanza.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aun as\u00ed, podemos diferenciar <strong>cuatro modelos principales de gobernanza metropolitana<\/strong> en funci\u00f3n de su grado de institucionalizaci\u00f3n, es decir, seg\u00fan el tipo de arreglos institucionales realizados (Tom\u00e0s, 2017.\u00aa). En un extremo, hay gobiernos metropolitanos o estructuras creadas expresamente para afrontar los retos metropolitanos: a un nivel (despu\u00e9s de la fusi\u00f3n de municipios o con una designaci\u00f3n de \u00abciudad metropolitana\u00bb, como por ejemplo los casos de Toronto y Tokio), o a dos niveles (manteniendo los municipios pero con un nivel de coordinaci\u00f3n metropolitana), como ser\u00edan los casos de Lyon, Montreal y Portland. En el otro extremo, modelos poco institucionalizados basados en la cooperaci\u00f3n voluntaria de municipios: ya sea a trav\u00e9s de una mancomunidad o asociaci\u00f3n de municipios o mediante la planificaci\u00f3n estrat\u00e9gica, como es el caso de Poznan y \u00c1msterdam. Con un grado mediano de institucionalizaci\u00f3n, hay agencias metropolitanas sectoriales (para gestionar o planificar un solo servicio como el transporte p\u00fablico, medio ambiente, polic\u00eda, etc.), como por ejemplo Val\u00e8ncia, Bilbao y Nueva York, y finalmente el modelo de coordinaci\u00f3n vertical, en el cual las pol\u00edticas metropolitanas no se realizan para un ente espec\u00edficamente metropolitano sino de facto por otros \u00e1mbitos de gobierno que ya existen (una regi\u00f3n, una provincia, un condado, etc.). Aqu\u00ed tendr\u00edamos los casos de Madrid, Copenhague y Berl\u00edn.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A la pr\u00e1ctica, los modelos de gobernanza metropolitana var\u00edan seg\u00fan la tradici\u00f3n de cooperaci\u00f3n, las alianzas pol\u00edticas, las relaciones entre \u00e1mbitos de gobierno y la configuraci\u00f3n local de los actores p\u00fablicos y privados. Estos equilibrios modulan el tipo de gobernanza, que evoluciona con el tiempo. Hay muchos ejemplos de metr\u00f3polis que tienen un modelo de gobernanza metropolitana m\u00e1s o menos institucionalizado seg\u00fan las etapas: de gobierno metropolitano se pasa a agencias sectoriales, de un plan estrat\u00e9gico a la cooperaci\u00f3n entre municipios, etc. Un buen ejemplo de esta evoluci\u00f3n es Barcelona: la abolici\u00f3n de la Corporaci\u00f3n Metropolitana de Barcelona en 1987 dio lugar a la creaci\u00f3n de varias agencias sectoriales, conviviendo al tramo final con un ejercicio de planificaci\u00f3n estrat\u00e9gica a escala metropolitana y culminando en 2010 con la creaci\u00f3n del \u00e1rea Metropolitana de Barcelona (para m\u00e1s detalles, ver Tom\u00e0s, 2017b).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A partir del caso europeo, Tom\u00e0s (2015) constata que en la mayor\u00eda de \u00e1reas metropolitanas hay fragmentaci\u00f3n institucional y \u00a0prevalecen los modelos con un grado mediano de institucionalizaci\u00f3n: los gobiernos metropolitanos fuertes y la asociaci\u00f3n voluntaria de municipios son minoritarios. En los \u00faltimos diez a\u00f1os, en Europa se han creado nuevos gobiernos metropolitanos con poderes limitados, por ejemplo en Francia, Italia, Inglaterra y Polonia, por iniciativa estatal. \u00bfQu\u00e9 elementos tienen en com\u00fan las instituciones creadas durante esta nueva \u201coleada metropolitana\u201d? Los agrupamos en tres temas: tipo de reforma, competencias y financiaci\u00f3n, representaci\u00f3n democr\u00e1tica y legitimidad.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Tipos de reforma<\/strong><br \/>El reconocimiento pol\u00edtico de las regiones metropolitanas se puede producir en diferentes escenarios, principalmente en tres: a) una reforma territorial; b) un refuerzo de las instituciones existentes, y c) la creaci\u00f3n de un nuevo nivel de gobierno.<br \/>Como ejemplo del primer escenario hay el caso de Italia. Mediante la aprobaci\u00f3n de la ley 56\/2014, se eliminaron las provincias (gobierno local de segundo nivel) y se sustituyeron por nuevas instituciones (<em>citt\u00e0 metropolitana<\/em>) EN todo el pa\u00eds. Uno de los temas que facilit\u00f3 la reforma fue la comodidad de mantener los mismos l\u00edmites territoriales que las provincias, a pesar de que esto ha comportado algunas disfuncionalitats (territorios demasiado grandes o peque\u00f1os). En el caso del Reino Unido, la reforma se ha centrado en Inglaterra, con la excepci\u00f3n de Londres, que ya tiene un gobierno metropolitano desde 2000 (<em>Greater London Authority<\/em>). La legislaci\u00f3n aprobada en 2009 y 2015 condujo a la creaci\u00f3n de nuevas autoridades metropolitanas (<em>Combined Authorities<\/em>) y supuso la reorganizaci\u00f3n de las estructuras existentes (abolici\u00f3n de las agencias sectoriales y de desarrollo regional).<\/p>\n<table class=\" alignright\" style=\"height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 23px;\">\n<td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;\">\n<h3>\u201cLas regiones metropolitanas reclaman un espacio pol\u00edtico en el complejo escenario de gobernanza multinivel existente en Europa.\u201d<\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El segundo escenario de la creaci\u00f3n de gobiernos metropolitanos no implica la reestructuraci\u00f3n territorial, sino el refuerzo de las instituciones existentes. Es el caso de Francia (excepto Par\u00eds), pa\u00eds que ha implementado varias reformas metropolitanas desde los a\u00f1os sesenta. La ley del 2015 delimita las condiciones de las nuevas metr\u00f3polis pero no reduce los otros niveles de gobierno. Lyon es el \u00fanico caso hasta ahora donde la creaci\u00f3n de una <em>m\u00e9tropole<\/em> ha supuesto una reestructuraci\u00f3n territorial, puesto que se han fusionado las competencias del gobierno metropolitano con las del segundo nivel de gobierno local (<em>d\u00e9partement<\/em>).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Finalmente, subrayamos dos casos en los que la creaci\u00f3n de instituciones metropolitanas llena un vac\u00edo existente: Par\u00eds y Katowice. La capital de Francia siempre hab\u00eda estado exenta de aplicaci\u00f3n de las varias reformas intermunicipales en Francia hasta el 2014, cuando se reconoci\u00f3 por ley, por primera vez, la dimensi\u00f3n metropolitana de Par\u00eds. Aun as\u00ed, este reconocimiento se produjo despu\u00e9s de un proceso previo de cooperaci\u00f3n voluntaria (la Conferencia Metropolitana). La aprobaci\u00f3n de la ley en 2014 representa la institucionalizaci\u00f3n de esta cooperaci\u00f3n y conduce a la creaci\u00f3n de un nuevo \u00f3rgano de cooperaci\u00f3n intermunicipal, la M\u00e9tropole<em> lleva Grand Paris<\/em>, el 1 de enero de 2016. Tambi\u00e9n la creaci\u00f3n del gobierno metropolitano en Katowice en 2017 representa una excepci\u00f3n en Polonia. Como Par\u00eds, la creaci\u00f3n de la nueva instituci\u00f3n se produjo despu\u00e9s de un periodo de gobernanza metropolitana \u201csuave\u201d, es decir, de la cooperaci\u00f3n intermunicipal voluntaria organizada a trav\u00e9s de Silesian <em>Metropolis<\/em>, creada el 2007. Barcelona tambi\u00e9n es el \u00fanico ejemplo de gobierno metropolitano en Espa\u00f1a, donde la competencia sobre creaci\u00f3n de \u00e1reas metropolitanas es auton\u00f3mica.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Competencias y financiaci\u00f3n<\/strong><br \/>Las nuevas instituciones metropolitanas tienen competencias en las llamadas<em> hard policies<\/em>, es decir, en transporte, la planificaci\u00f3n metropolitana, la gesti\u00f3n de residuos y agua. Progresivamente, tambi\u00e9n incluyen competencias en pol\u00edticas sociales o soft<em> policies<\/em>, como por ejemplo la cohesi\u00f3n social, el desarrollo econ\u00f3mico o la vivienda. Aun as\u00ed, estas competencias se comparten con otros niveles de gobiernos y tienen presupuestos limitados. En el caso ingl\u00e9s, el acuerdo sobre competencias descentralizadas se tom\u00f3 de forma bilateral, entre gobiernos centrales y locales (a trav\u00e9s de <em>City<\/em> <em>Deals<\/em>), y se ha revisado con el paso del tiempo. Al final, ha sido una devoluci\u00f3n asim\u00e9trica, donde las competencias espec\u00edficas var\u00edan para cada autoridad metropolitana y se ha producido a diferentes velocidades. En Italia, la citt\u00e0 <em>metropolitana<\/em> ha absorbido algunas competencias provinciales y ha adquirido nuevas competencias, siendo responsables de la planificaci\u00f3n territorial y el medio ambiente, la planificaci\u00f3n estrat\u00e9gica, el transporte y la movilidad, el desarrollo social y econ\u00f3mico. Aun as\u00ed, se est\u00e1n creando nuevas instituciones a velocidad variable, con algunas aglomeraciones como Mil\u00e1n y Bolonia al frente.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Uno de los problemas capitales de la gobernanza metropolitana es la financiaci\u00f3n deficiente. Los gastos municipales per c\u00e1pita suelen ser m\u00e1s elevadas en las regiones metropolitanas a causa de la naturaleza de los servicios (como el transporte p\u00fablico y la recogida de residuos). Aun as\u00ed, las instituciones metropolitanas no disfrutan de autonom\u00eda fiscal. En la mayor\u00eda de los casos, su financiaci\u00f3n proviene de una mezcla de fuentes, principalmente transferencias de otros niveles de gobierno e impuestos. Mientras que en Francia, las nuevas metr\u00f3polis tienen m\u00e1s incentivos financieros, en Inglaterra hay asignaciones directas del gobierno central. Por ejemplo, en Manchester, los ingresos de origen propio representan aproximadamente el 25% de los ingresos totales. El hecho de tener m\u00e1s ingresos de origen propio (impuestos y tasas) y la libertad sobre la recaudaci\u00f3n de impuestos proporciona m\u00e1s autonom\u00eda fiscal que no depender de las transferencias intergubernamentales (Slack, 2018 ).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Representaci\u00f3n democr\u00e1tica y legitimidad<\/strong><br \/>En general, predominan los modelos de elecci\u00f3n indirecta, donde los alcaldes y regidores forman parte de la estructura metropolitana como representantes del municipio en que han sido elegidos (como Barcelona o en las estructuras metropolitanas italianas, portuguesas y francesas, excepto Lyon recientemente). En Europa los ejemplos de elecci\u00f3n directa a escala metropolitana son escasos y tienen caracter\u00edsticas diferentes: en algunos casos se hace la elecci\u00f3n directa de la alcald\u00eda (Manchester y Liverpool), en otros de la asamblea (Stuttgart, creada en 1994) o de ambas (Londres y Hannover, creadas ya hace 20 a\u00f1os). Como muestra Tom\u00e0s (2018), el \u00e1mbito metropolitano no destaca por una mayor participaci\u00f3n electoral sino que se sit\u00faa en la l\u00ednea de la participaci\u00f3n a escala municipal, que, depende del contexto (en especial en Inglaterra), es baja o moderada.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En cualquier caso, la cuesti\u00f3n de la legitimidad est\u00e1 relacionada con el poder pol\u00edtico de las aglomeraciones urbanas. Si se opta para crear gobiernos metropolitanos fuertes con autonom\u00eda fiscal, competencias exclusivas y vinculantes, la elecci\u00f3n directa de los representantes metropolitanos es inevitable. Contrariamente, si se privilegia la legitimidad por rendimiento o resultados, las instituciones metropolitanas seguir\u00e1n siendo t\u00e9cnicas y opacas para la ciudadan\u00eda. La cuesti\u00f3n es decidir hasta qu\u00e9 punto se quiere otorgar un mayor reconocimiento de las regiones metropolitanas como espacios pol\u00edticos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Como conclusi\u00f3n, encontramos en Europa varios modelos de gobernanza metropolitana, con un incremento de nuevas instituciones metropolitanas creadas en los \u00faltimos diez a\u00f1os. Para hacer sentir su voz, desde el \u00e1rea Metropolitana de Barcelona se impuls\u00f3 en 2015 la red EMA (Autoridades Metropolitanas Europeas), que re\u00fane anualmente representantes de las principales metr\u00f3polis. Junto con otras redes internacionales, como Metropolis (Asociaci\u00f3n Mundial de las Grandes Metr\u00f3polis), CGLU (Ciudades y Gobiernos Locales Unidos) o Medcities (Red de Ciudades del Mediterr\u00e1neo), las regiones metropolitanas reclaman un espacio pol\u00edtico en el complejo escenario de gobernanza multinivel existente a Europa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Referencias citadas:<\/strong><br \/>CGLU (2016). <em>GOLD IV Report: Co-creating the urban future<\/em>. Edition 2016. <a href=\"http:\/\/www.gold.uclg.org\/reports\/other\/gold-report-iv\">http:\/\/www.gold.uclg.org\/reports\/other\/gold-report-iv<\/a> (acc\u00e9s 25-01-2021).<br \/>Heinelt, H.; K\u00fcbler, D. (dir.) (2005). <em>Metropolitan Governance: Capacity, democracy and the dynamics of place<\/em>. Londres: Routledge.<br \/>Nacions Unides (2018). Department of Economic and Social Affairs, Population Division (2018). <em>World Urbanization Prospects 2018<\/em> <a href=\"https:\/\/population.un.org\/wup\/Publications\/\">https:\/\/population.un.org\/wup\/Publications\/<\/a> (acc\u00e9s 25-01-2021).<br \/>OCDE (2015). <em>Governing the City<\/em>. Paris: OECD Publishing.<br \/>Slack, E. (2017). How Much Local Fiscal Autonomy Do Cities Have? A Comparison of Eight Cities around the World. <em>IMFG Perspectives Paper<\/em> 19. Toronto: University of Toronto.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2018). Els governs metropolitans d\u2019elecci\u00f3 directa. Reflexions per a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, <em>Revista Papers<\/em>, 61: 52-59.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2017a). Explaining Metropolitan Governance. The Case of Spain, <em>Raumforschung und Raumordnung<\/em>, 75 (3): 243\u2013252.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2017b). <em>Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana<\/em>. Barcelona: Fundaci\u00f3 Catalunya Europa.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2015). <em>La governan\u00e7a metropolitana a Europa. Models i reptes<\/em>. Barcelona: \u00c0rea Metropolitana de Barcelona.<\/p>\n<\/div>\n<p>[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\u00bbShare \u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb26%\u00bb module_alignment=\u00bbleft\u00bb module_alignment_tablet=\u00bbleft\u00bb module_alignment_phone=\u00bbleft\u00bb module_alignment_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb border_width_all=\u00bb0px\u00bb]<\/p>\n<table style=\"border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 11.5332%; height: 22px;\">share:<\/td>\n<td style=\"width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;\"><div class=\"sfsi_widget sfsi_shortcode_container\"><div class=\"norm_row sfsi_wDiv \"  style=\"width:200px;text-align:left;\"><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_twitter_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Twitter' title='Twitter' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_twitter.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><div class=\"sfsi_tool_tip_2 twt_tool_bdr sfsiTlleft\" style=\"opacity:0;z-index:-1;\" id=\"sfsiid_twitter\"><span class=\"bot_arow bot_twt_arow\"><\/span><div class=\"sfsi_inside\"><div  class='icon2'><div class='sf_twiter' style='display: inline-block;vertical-align: middle;width: auto;'>\r\n\t\t\t\t\t\t<a target='_blank' href='https:\/\/twitter.com\/intent\/tweet?text=Hey%2C+check+out+this+cool+site+I+found%3A+www.rethinkbcn.cat+%23Topic+via%40my_twitter_name+https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7797\/' style='display:inline-block' >\r\n\t\t\t\t\t\t\t<img data-pin-nopin= true class='sfsi_wicon' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Twitter_Tweet\/en_US_Tweet.svg' alt='Tweet' title='Tweet' >\r\n\t\t\t\t\t\t<\/a>\r\n\t\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='' id='sfsiid_linkedin_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_linkedin.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><div class=\"sfsi_tool_tip_2 linkedin_tool_bdr sfsiTlleft\" style=\"opacity:0;z-index:-1;\" id=\"sfsiid_linkedin\"><span class=\"bot_arow bot_linkedin_arow\"><\/span><div class=\"sfsi_inside\"><div  class='icon2'><a target='_blank' href=\"https:\/\/www.linkedin.com\/shareArticle?url=https%3A%2F%2Frethinkbcn.cat%2Fes%2Fwp-json%2Fwp%2Fv2%2Fposts%2F7797%2F\"><img class=\"sfsi_wicon\" data-pin-nopin= true alt=\"Share\" title=\"Share\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Linkedin_Share\/en_US_share.svg\" \/><\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https:\/\/api.whatsapp.com\/send?text=https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/mariona-tomas-fornes-la-metropolis-en-la-union-europea\/' id='sfsiid_whatsapp_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='' title='' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_whatsapp.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><\/div><\/div><div style='width:30px; height:30px;margin-left:10px;margin-bottom:5px; ' class='sfsi_wicons shuffeldiv ' ><div class='inerCnt'><a class=' sficn' data-effect='' target='_blank'  href='https:\/\/api.follow.it\/widgets\/icon\/VUlqbFQ4d1I5d05jbFdNRWdXaThSK0Vza3RBcDZrT3Y4akNldzhxUVBmUFNjQ3dlUnpnQVphRFVNcm40SXZGaFczK01jOFF0SExaMGNIWi9BZy96S2MydkgzaDNWWFBjYU9MbjY5M3lUcjVLYU5TN3NOaEs3VmJ4bytROHI4b1d8eEV6SFU5OTFjQ1B0YkRJNkEzUlJEbEhIWVRkZGM0b0FRTEQyRDlyb2o2UT0=\/OA==\/' id='sfsiid_email_icon' style='width:30px;height:30px;opacity:1;'  ><img data-pin-nopin='true' alt='Follow by Email' title='Follow by Email' src='https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/icons_theme\/transparent\/transparent_email.png' width='30' height='30' style='' class='sfcm sfsi_wicon ' data-effect=''   \/><\/a><\/div><\/div><\/div ><div id=\"sfsi_holder\" class=\"sfsi_holders\" style=\"position: relative; float: left;width:100%;z-index:-1;\"><\/div ><script>window.addEventListener(\"sfsi_functions_loaded\", function() \r\n\t\t\t{\r\n\t\t\t\tif (typeof sfsi_widget_set == \"function\") {\r\n\t\t\t\t\tsfsi_widget_set();\r\n\t\t\t\t}\r\n\t\t\t}); <\/script><div style=\"clear: both;\"><\/div><\/div><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>&nbsp;<br \/>\n[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; fullwidth=\u00bbon\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb border_width_bottom=\u00bb2px\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_fullwidth_code admin_label=\u00bbRatlla horitzontal\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||-30px||false|false\u00bb custom_margin_tablet=\u00bb||-90px||false|false\u00bb custom_margin_phone=\u00bb||-80px||false|false\u00bb custom_margin_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbAltres articles\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb]<\/p>\n<h3>ALTRES ARTICLES<\/h3>\n<p><div class='yarpp yarpp-related yarpp-related-shortcode yarpp-template-thumbnails'>\n<!-- YARPP Thumbnails -->\n<h3><\/h3>\n<div class=\"yarpp-thumbnails-horizontal\">\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/xavier-marce-turismo-a-escala-metropolitana\/' title='XAVIER MARC\u00c9:  TURISMO A ESCALA METROPOLITANA'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/barcelona-metropolism.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">XAVIER MARC\u00c9:  TURISMO A ESCALA METROPOLITANA<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/cooperacion-sensibilidad-social-sostenibilidad-y-cogovernanza-las-claves-de-la-gestion-metropolitana-del-futuro\/' title='COOPERACI\u00d3N, SENSIBILIDAD SOCIAL, SOSTENIBILIDAD Y COGOVERNANZA, LAS CLAVES DE LA GESTI\u00d3N METROPOLITANA DEL FUTURO'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/barcelona-metropolism.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">COOPERACI\u00d3N, SENSIBILIDAD SOCIAL, SOSTENIBILIDAD Y COGOVERNANZA, LAS CLAVES DE LA GESTI\u00d3N METROPOLITANA DEL FUTURO<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/vicenteguallardbarcelona-metropolis-como-biociudad\/' title='VICENTE GUALLART:  EL RETO DE BARCELONA METR\u00d3POLIS COMO UNA BIOCIUDAD'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/barcelona-metropolism.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">VICENTE GUALLART:  EL RETO DE BARCELONA METR\u00d3POLIS COMO UNA BIOCIUDAD<\/span><\/a>\n<a class='yarpp-thumbnail' rel='norewrite' href='https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/mar-alarcon-repensar-la-barcelona-metropolis\/' title='MAR ALARC\u00d3N: REPENSAR LA BARCELONA METR\u00d3POLIS'>\n<img width=\"117\" height=\"120\" src=\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/barcelona-metropolism.jpg\" class=\"attachment-yarpp-thumbnail size-yarpp-thumbnail wp-post-image\" alt=\"\" loading=\"lazy\" data-pin-nopin=\"true\" \/><span class=\"yarpp-thumbnail-title\">MAR ALARC\u00d3N: REPENSAR LA BARCELONA METR\u00d3POLIS<\/span><\/a>\n<\/div>\n<\/div>\n<br \/>\n[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; fullwidth=\u00bbon\u00bb disabled_on=\u00bbon|on|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin_tablet=\u00bb-70px||||false|false\u00bb custom_margin_phone=\u00bb\u00bb custom_margin_last_edited=\u00bbon|tablet\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb border_width_bottom=\u00bb2px\u00bb disabled=\u00bbon\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_fullwidth_code admin_label=\u00bbRatlla horitzontal\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\u00bb1&#8243; disabled_on=\u00bbon|on|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb disabled=\u00bbon\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbText %22Veure tots els cicles%22&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb]<\/p>\n<h3>VEURE TOTS ELS CICLES<\/h3>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_3,1_3,1_3&#8243; disabled_on=\u00bboff|on|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width_tablet=\u00bb50%\u00bb width_phone=\u00bb70%\u00bb width_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-1b\u00bb url=\u00bb\/category\/cicle-1\/\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb admin_label=\u00bbCicles per escriptori i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-2b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-3b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\u00bb1_3,1_3,1_3&#8243; disabled_on=\u00bbon|off|on\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb100%\u00bb width_tablet=\u00bb90%\u00bb width_phone=\u00bb70%\u00bb width_last_edited=\u00bbon|tablet\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb custom_margin=\u00bb||-20px||false|false\u00bb][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-1b\u00bb url=\u00bb\/category\/cicle-1\/\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb admin_label=\u00bbCicles per a tablet\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-2b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\u00bb1_3&#8243; _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_css_main_element=\u00bbwidth: 33%!important;\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\u00bb title_text=\u00bbcaixa-3b\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2&#8243; _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Existen m\u00faltiples modelos de gobernanza metropolitana y ninguna f\u00f3rmula \u00fanica que funcione para todos, pero a grandes rasgos se pueden distinguir cuatro modelos seg\u00fan su grado de institucionalizaci\u00f3n.<br \/>\n&#8211;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4842,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"<p>[et_pb_section fb_built=\"1\" disabled_on=\"off|off|off\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin=\"||||false|false\" da_disable_devices=\"off|off|off\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.1\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.1\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Titular entrada\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_font_size=\"20px\" header_4_line_height=\"1.6em\" header_5_line_height=\"1.6em\" header_6_font=\"Averta regular||||||||\" header_6_font_size=\"16px\" header_6_line_height=\"1.2em\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" header_6_font_size_tablet=\"\" header_6_font_size_phone=\"16px\" header_6_font_size_last_edited=\"on|phone\"]<\/p><h1 style=\"text-align: center;\">MARIONA TOM\u00c0S FORN\u00c9S: LA METROPOLI A LA UNI\u00d3 EUROPEA<\/h1><div style=\"text-align: center;\"><span lang=\"CA\">Existeixen m\u00faltiples models de governan\u00e7a metropolitana i no hi ha una f\u00f3rmula \u00fanica que funcioni per a tots: cada metr\u00f2poli t\u00e9 les seves particularitats i forma de governan\u00e7a.<\/span><\/div><p>[\/et_pb_text][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Gonzalo-Goytisolo-Gil_-La-font-magica-scaled.jpg\" title_text=\"Gonzalo-Goytisolo-Gil_--La-font-magica\" admin_label=\"Imatge entrada\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\"on|on|off\" admin_label=\"Text entrada escriptori\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_font_size=\"20px\" header_4_line_height=\"1.6em\" header_5_line_height=\"1.6em\" header_6_font=\"Averta regular||||||||\" header_6_font_size=\"16px\" header_6_line_height=\"1.5em\" hover_enabled=\"0\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" header_6_font_size_tablet=\"\" header_6_font_size_phone=\"14px\" header_6_font_size_last_edited=\"on|phone\" sticky_enabled=\"0\"]<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong><span lang=\"CA\">Per Mariona Tom\u00e0s Forn\u00e9s,\u00a0<\/span><\/strong><b><span lang=\"CA\">Professora agregada Serra H\u00fanter, Departament de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica, Universitat de Barcelona<\/span><\/b><strong><span lang=\"CA\">.<\/span><\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">Actualment, el 55% de la poblaci\u00f3 mundial viu en \u00e0rees urbanes, i es preveu que aquest percentatge arribi al 68% l\u2019any 2050. A Europa, la poblaci\u00f3 urbana representa el 75% de la poblaci\u00f3 total (Nacions Unides, 2018). El govern de les \u00e0rees i regions metropolitanes \u00e9s un tema recurrent en l\u2019agenda pol\u00edtica i objecte de nombroses recerques i treballs acad\u00e8mics. Com assenyala la literatura (Heinelt i K\u00fcbler, 2005; OCDE, 2015; CLGU, 2016), hi ha m\u00faltiples models de governan\u00e7a metropolitana i no hi ha una f\u00f3rmula \u00fanica que funcioni per a tots: cada metr\u00f2poli t\u00e9 les seves particularitats i forma de governan\u00e7a.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Tanmateix, podem diferenciar <strong>quatre models principals de governan\u00e7a metropolitana<\/strong> en funci\u00f3 del seu grau d'institucionalitzaci\u00f3, \u00e9s a dir, segons el tipus d'arranjaments institucionals realitzats (Tom\u00e0s, 2017a). En un extrem, hi ha governs metropolitans o estructures creades expressament per afrontar els reptes metropolitans: a un nivell (despr\u00e9s de la fusi\u00f3 de municipis o amb una designaci\u00f3 de \"ciutat metropolitana\", com ara els casos de Toronto i Tokio), o a dos nivells (mantenint els municipis per\u00f2 amb un nivell de coordinaci\u00f3 metropolitana, com serien els casos de Li\u00f3, Montreal i Portland. En l'altre extrem, models poc institucionalitzats basats en la cooperaci\u00f3 volunt\u00e0ria de municipis: ja sigui a trav\u00e9s d'una mancomunitat o associaci\u00f3 de municipis o mitjan\u00e7ant la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica, com \u00e9s el cas de Poznan i Amsterdam. Amb un grau mitj\u00e0 d'institucionalitzaci\u00f3, hi ha ag\u00e8ncies metropolitanes sectorials (per gestionar o planificar un sol servei com el transport p\u00fablic, medi ambient, policia, etc.), com ara Val\u00e8ncia, Bilbao i Nova York, i finalment el model de coordinaci\u00f3 vertical, en el qual les pol\u00edtiques metropolitanes no es realitzen per a un ens espec\u00edficament metropolit\u00e0 sin\u00f3 de facto per altres \u00e0mbits de govern que ja existeixen (una regi\u00f3, una prov\u00edncia, un comtat, etc.). Aqu\u00ed tindr\u00edem els casos de Madrid, Copenhaguen i Berl\u00edn.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">A la pr\u00e0ctica, els models de governan\u00e7a metropolitana varien segons la tradici\u00f3 de cooperaci\u00f3, les aliances pol\u00edtiques, les relacions entre \u00e0mbits de govern i la configuraci\u00f3 local dels actors p\u00fablics i privats. Aquests equilibris modulen el tipus de governan\u00e7a, que evoluciona amb el temps. Hi ha molts exemples de metr\u00f2polis que tenen un model de governan\u00e7a metropolitana m\u00e9s o menys institucionalitzat segons les etapes: de govern metropolit\u00e0 es passa a ag\u00e8ncies sectorials, d'un pla estrat\u00e8gic a la cooperaci\u00f3 entre municipis, etc. Un bon exemple d\u2019aquesta evoluci\u00f3 \u00e9s Barcelona: l\u2019abolici\u00f3 de la Corporaci\u00f3 Metropolitana de Barcelona l\u2019any 1987 va donar lloc a la creaci\u00f3 de diverses ag\u00e8ncies sectorials, convivint al tram final amb un exercici de planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica a escala metropolitana i culminant l\u2019any 2010 amb la creaci\u00f3 de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (per a m\u00e9s detalls, vegeu Tom\u00e0s, 2017b).<\/p><p style=\"text-align: justify;\">A partir del cas europeu, Tom\u00e0s (2015) constata que en la majoria d'\u00e0rees metropolitanes hi ha fragmentaci\u00f3 institucional i que prevalen els models amb un grau mitj\u00e0 d'institucionalitzaci\u00f3: els governs metropolitans forts i l'associaci\u00f3 volunt\u00e0ria de municipis s\u00f3n minoritaris. En els darrers deu anys, a Europa s\u2019han creat nous governs metropolitans amb poders limitats, per exemple a Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Anglaterra i Pol\u00f2nia, per iniciativa estatal. Quins elements tenen en com\u00fa les institucions creades durant aquesta nova \u201conada metropolitana\u201d? Els agrupem en tres temes: tipus de reforma, compet\u00e8ncies i finan\u00e7ament, representaci\u00f3 democr\u00e0tica i legitimitat.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Tipus de reforma<\/strong><br \/>El reconeixement pol\u00edtic de les regions metropolitanes es pot produir en diferents escenaris, principalment en tres: a) una reforma territorial; b) un refor\u00e7 de les institucions existents, i c) la creaci\u00f3 d\u2019un nou nivell de govern.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Com a exemple del primer escenari hi ha el cas d\u2019It\u00e0lia. Mitjan\u00e7ant l\u2019aprovaci\u00f3 de la llei 56\/2014, es van eliminar les prov\u00edncies (govern local de segon nivell) i es van substituir per noves institucions (<em>citt\u00e0 metropolitana<\/em>) a tot el pa\u00eds. Un dels temes que va facilitar la reforma fou la comoditat de mantenir els mateixos l\u00edmits territorials que les prov\u00edncies, tot i que aix\u00f2 ha comportat algunes disfuncionalitats (territoris massa grans o petits). En el cas del Regne Unit, la reforma s\u2019ha centrat a Anglaterra, amb l\u2019excepci\u00f3 de Londres, que ja t\u00e9 un govern metropolit\u00e0 des de 2000 (<em>Greater London Authority<\/em>). La legislaci\u00f3 aprovada els anys 2009 i 2015 va conduir a la creaci\u00f3 de noves autoritats metropolitanes (<em>Combined Authorities<\/em>) i va suposar la reorganitzaci\u00f3 de les estructures existents (abolici\u00f3 de les ag\u00e8ncies sectorials i de desenvolupament regional).<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 23px; width: 25%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000;\"><h4>\u201cLes regions metropolitanes reclamen un espai pol\u00edtic en el complex escenari de governan\u00e7a multinivell existent a Europa.\u201d<\/h4><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p>El segon escenari de la creaci\u00f3 de governs metropolitans no implica la reestructuraci\u00f3 territorial, sin\u00f3 el refor\u00e7 de les institucions existents. \u00c9s el cas de Fran\u00e7a (excepte Par\u00eds), pa\u00eds que ha implementat diverses reformes metropolitanes des dels anys seixanta. La llei del 2015 delimita les condicions de les noves metr\u00f2polis per\u00f2 no redueix els altres nivells de govern. Li\u00f3 \u00e9s l'\u00fanic cas fins ara on la creaci\u00f3 d'una <em>m\u00e9tropole<\/em> ha suposat una reestructuraci\u00f3 territorial, ja que s\u2019han fusionat les compet\u00e8ncies del govern metropolit\u00e0 amb les del segon nivell de govern local (<em>d\u00e9partement<\/em>).<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Finalment, subratllem dos casos en qu\u00e8 la creaci\u00f3 d\u2019institucions metropolitanes omple un buit existent: Par\u00eds i Katowice. La capital de Fran\u00e7a sempre havia estat exempta d\u2019aplicaci\u00f3 de les diverses reformes intermunicipals a Fran\u00e7a fins al 2014, quan es va recon\u00e8ixer per llei, per primera vegada, la dimensi\u00f3 metropolitana de Par\u00eds. Tot i aix\u00f2, aquest reconeixement es va produir despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s previ de cooperaci\u00f3 volunt\u00e0ria (la Confer\u00e8ncia Metropolitana). L\u2019aprovaci\u00f3 de la llei l\u2019any 2014 representa la institucionalitzaci\u00f3 d\u2019aquesta cooperaci\u00f3 i condueix a la creaci\u00f3 d\u2019un nou \u00f2rgan de cooperaci\u00f3 intermunicipal, la<em> M\u00e9tropole du Grand Paris<\/em>, l\u20191 de gener de 2016. Tamb\u00e9 la creaci\u00f3 del govern metropolit\u00e0 a Katowice l\u2019any 2017 representa una excepci\u00f3 a Pol\u00f2nia. Com a Par\u00eds, la creaci\u00f3 de la nova instituci\u00f3 es va produir despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode de governan\u00e7a metropolitana \u201csuau\u201d, \u00e9s a dir, de la cooperaci\u00f3 intermunicipal volunt\u00e0ria organitzada a trav\u00e9s de <em>Silesian Metropolis<\/em>, creada el 2007. Barcelona tamb\u00e9 \u00e9s l\u2019\u00fanic exemple de govern metropolit\u00e0 a Espanya, on la compet\u00e8ncia sobre creaci\u00f3 d\u2019\u00e0rees metropolitanes \u00e9s auton\u00f2mica.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Compet\u00e8ncies i finan\u00e7ament<\/strong><br \/>Les noves institucions metropolitanes tenen compet\u00e8ncies en les anomenades<em> hard policies<\/em>, \u00e9s a dir, en transport, la planificaci\u00f3 metropolitana, la gesti\u00f3 de residus i aigua. Progressivament, tamb\u00e9 inclouen compet\u00e8ncies en pol\u00edtiques socials o<em> soft policies<\/em>, com ara la cohesi\u00f3 social, el desenvolupament econ\u00f2mic o l\u2019habitatge. Tot i aix\u00f2, aquestes compet\u00e8ncies es comparteixen amb altres nivells de governs i tenen pressupostos limitats. En el cas angl\u00e8s, l'acord sobre compet\u00e8ncies descentralitzades es va prendre de forma bilateral, entre governs centrals i locals (a trav\u00e9s de <em>City Deals<\/em>), i s'ha revisat amb el pas del temps. Al final, ha estat una devoluci\u00f3 asim\u00e8trica, on les compet\u00e8ncies espec\u00edfiques varien per a cada autoritat metropolitana i s\u2019ha produ\u00eft a diferents velocitats. A It\u00e0lia, la <em>citt\u00e0 metropolitana<\/em> ha absorbit algunes compet\u00e8ncies provincials i ha adquirit noves compet\u00e8ncies, sent responsables de la planificaci\u00f3 territorial i el medi ambient, la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica, el transport i la mobilitat, el desenvolupament social i econ\u00f2mic. Tot i aix\u00f2, s\u2019estan creant noves institucions a velocitat variable, amb algunes aglomeracions com Mil\u00e0 i Bolonya al capdavant.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Un dels problemes cabdals de la governan\u00e7a metropolitana \u00e9s el finan\u00e7ament deficient. Les despeses municipals per c\u00e0pita solen ser m\u00e9s elevades a les regions metropolitanes a causa de la naturalesa dels serveis (com el transport p\u00fablic i la recollida de residus). Tot i aix\u00f2, les institucions metropolitanes no gaudeixen d\u2019autonomia fiscal. En la majoria dels casos, el seu finan\u00e7ament prov\u00e9 d\u2019una barreja de fonts, principalment transfer\u00e8ncies d\u2019altres nivells de governs i impostos. Mentre que a Fran\u00e7a, les noves metr\u00f2polis tenen m\u00e9s incentius financers, a Anglaterra hi ha assignacions directes del govern central. Per exemple, a Manchester, els ingressos d\u2019origen propi representen aproximadament el 25% dels ingressos totals. El fet de tenir m\u00e9s ingressos d\u2019origen propi (impostos i taxes) i la llibertat sobre la recaptaci\u00f3 d\u2019impostos proporciona m\u00e9s autonomia fiscal que no pas dependre de les transfer\u00e8ncies intergovernamentals (Slack, 2018 ).<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Representaci\u00f3 democr\u00e0tica i legitimitat<\/strong><br \/>En general, predominen els models d'elecci\u00f3 indirecta, on els alcaldes i regidors formen part de l'estructura metropolitana com a representants del municipi en qu\u00e8 han estat elegits (com a Barcelona o a les estructures metropolitanes italianes, portugueses i franceses, excepte Li\u00f3 recentment). A Europa els exemples d\u2019elecci\u00f3 directa a escala metropolitana s\u00f3n escassos i tenen caracter\u00edstiques diferents: en alguns casos es fa l\u2019elecci\u00f3 directa de l\u2019alcaldia (Manchester i Liverpool), en altres de l\u2019assemblea (Stuttgart, creada l\u2019any 1994) o d\u2019ambdues (Londres i Hannover, creades ja fa 20 anys). Com mostra Tom\u00e0s (2018), l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0 no destaca per una major participaci\u00f3 electoral sin\u00f3 que se situa en la l\u00ednia de la participaci\u00f3 a escala municipal, que, dep\u00e8n del context (en especial a Anglaterra), \u00e9s baixa o moderada.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">En qualsevol cas, la q\u00fcesti\u00f3 de la legitimitat est\u00e0 relacionada amb el poder pol\u00edtic de les aglomeracions urbanes. Si s\u2019opta per crear governs metropolitans forts amb autonomia fiscal, compet\u00e8ncies exclusives i vinculants, l\u2019elecci\u00f3 directa dels representants metropolitans \u00e9s inevitable. Contr\u00e0riament, si es privilegia la legitimitat per rendiment o resultats, les institucions metropolitanes seguiran sent t\u00e8cniques i opaques per a la ciutadania. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s decidir fins a quin punt es vol atorgar un major reconeixement de les regions metropolitanes com a espais pol\u00edtics.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Com a conclusi\u00f3, trobem a Europa diversos models de governan\u00e7a metropolitana, amb un increment de noves institucions metropolitanes creades en els darrers deu anys. Per tal de fer sentir la seva veu, des de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona es va impulsar l\u2019any 2015 la xarxa EMA (Autoritats Metropolitanes Europees), que reuneix anualment representants de les principals metr\u00f2polis. Juntament amb altres xarxes internacionals, com Metropolis (Associaci\u00f3 Mundial de les Grans Metr\u00f2polis), CGLU (Ciutats i Governs Locals Units) o Medcities (Xarxa de Ciutats de la Mediterr\u00e0nia), les regions metropolitanes reclamen un espai pol\u00edtic en el complex escenari de governan\u00e7a multinivell existent a Europa.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Refer\u00e8ncies citades:<\/strong><br \/>CGLU (2016). <em>GOLD IV Report: Co-creating the urban future<\/em>. Edition 2016. <a href=\"http:\/\/www.gold.uclg.org\/reports\/other\/gold-report-iv\">http:\/\/www.gold.uclg.org\/reports\/other\/gold-report-iv<\/a> (acc\u00e9s 25-01-2021).<br \/>Heinelt, H.; K\u00fcbler, D. (dir.) (2005). <em>Metropolitan Governance: Capacity, democracy and the dynamics of place<\/em>. Londres: Routledge.<br \/>Nacions Unides (2018). Department of Economic and Social Affairs, Population Division (2018). <em>World Urbanization Prospects 2018<\/em> <a href=\"https:\/\/population.un.org\/wup\/Publications\/\">https:\/\/population.un.org\/wup\/Publications\/<\/a> (acc\u00e9s 25-01-2021).<br \/>OCDE (2015). <em>Governing the City<\/em>. Paris: OECD Publishing.<br \/>Slack, E. (2017). How Much Local Fiscal Autonomy Do Cities Have? A Comparison of Eight Cities around the World. <em>IMFG Perspectives Paper<\/em> 19. Toronto: University of Toronto.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2018). Els governs metropolitans d\u2019elecci\u00f3 directa. Reflexions per a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, <em>Revista Papers<\/em>, 61: 52-59.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2017a). Explaining Metropolitan Governance. The Case of Spain, <em>Raumforschung und Raumordnung<\/em>, 75 (3): 243\u2013252.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2017b). <em>Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana<\/em>. Barcelona: Fundaci\u00f3 Catalunya Europa.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2015). <em>La governan\u00e7a metropolitana a Europa. Models i reptes<\/em>. Barcelona: \u00c0rea Metropolitana de Barcelona.<\/p><p>[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\"off|off|on\" admin_label=\"Text entrada tablet i m\u00f2bil\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\" text_font=\"Averta Light||||||||\" header_font=\"Averta regular||||||||\" header_font_size=\"36px\" header_4_font=\"Averta regular||||||||\" header_4_line_height=\"1.2em\" hover_enabled=\"0\" header_font_size_tablet=\"30px\" header_font_size_phone=\"24px\" header_font_size_last_edited=\"on|phone\" sticky_enabled=\"0\"]<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong><span lang=\"CA\">Per Mariona Tom\u00e0s Forn\u00e9s,\u00a0<\/span><\/strong><b><span lang=\"CA\">Professora agregada Serra H\u00fanter, Departament de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica, Universitat de Barcelona<\/span><\/b><strong><span lang=\"CA\">.<\/span><\/strong><\/p><p style=\"text-align: justify;\">Actualment, el 55% de la poblaci\u00f3 mundial viu en \u00e0rees urbanes, i es preveu que aquest percentatge arribi al 68% l\u2019any 2050. A Europa, la poblaci\u00f3 urbana representa el 75% de la poblaci\u00f3 total (Nacions Unides, 2018). El govern de les \u00e0rees i regions metropolitanes \u00e9s un tema recurrent en l\u2019agenda pol\u00edtica i objecte de nombroses recerques i treballs acad\u00e8mics. Com assenyala la literatura (Heinelt i K\u00fcbler, 2005; OCDE, 2015; CLGU, 2016), hi ha m\u00faltiples models de governan\u00e7a metropolitana i no hi ha una f\u00f3rmula \u00fanica que funcioni per a tots: cada metr\u00f2poli t\u00e9 les seves particularitats i forma de governan\u00e7a.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Tanmateix, podem diferenciar <strong>quatre models principals de governan\u00e7a metropolitana<\/strong> en funci\u00f3 del seu grau d'institucionalitzaci\u00f3, \u00e9s a dir, segons el tipus d'arranjaments institucionals realitzats (Tom\u00e0s, 2017a). En un extrem, hi ha governs metropolitans o estructures creades expressament per afrontar els reptes metropolitans: a un nivell (despr\u00e9s de la fusi\u00f3 de municipis o amb una designaci\u00f3 de \"ciutat metropolitana\", com ara els casos de Toronto i Tokio), o a dos nivells (mantenint els municipis per\u00f2 amb un nivell de coordinaci\u00f3 metropolitana, com serien els casos de Li\u00f3, Montreal i Portland. En l'altre extrem, models poc institucionalitzats basats en la cooperaci\u00f3 volunt\u00e0ria de municipis: ja sigui a trav\u00e9s d'una mancomunitat o associaci\u00f3 de municipis o mitjan\u00e7ant la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica, com \u00e9s el cas de Poznan i Amsterdam. Amb un grau mitj\u00e0 d'institucionalitzaci\u00f3, hi ha ag\u00e8ncies metropolitanes sectorials (per gestionar o planificar un sol servei com el transport p\u00fablic, medi ambient, policia, etc.), com ara Val\u00e8ncia, Bilbao i Nova York, i finalment el model de coordinaci\u00f3 vertical, en el qual les pol\u00edtiques metropolitanes no es realitzen per a un ens espec\u00edficament metropolit\u00e0 sin\u00f3 de facto per altres \u00e0mbits de govern que ja existeixen (una regi\u00f3, una prov\u00edncia, un comtat, etc.). Aqu\u00ed tindr\u00edem els casos de Madrid, Copenhaguen i Berl\u00edn.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">A la pr\u00e0ctica, els models de governan\u00e7a metropolitana varien segons la tradici\u00f3 de cooperaci\u00f3, les aliances pol\u00edtiques, les relacions entre \u00e0mbits de govern i la configuraci\u00f3 local dels actors p\u00fablics i privats. Aquests equilibris modulen el tipus de governan\u00e7a, que evoluciona amb el temps. Hi ha molts exemples de metr\u00f2polis que tenen un model de governan\u00e7a metropolitana m\u00e9s o menys institucionalitzat segons les etapes: de govern metropolit\u00e0 es passa a ag\u00e8ncies sectorials, d'un pla estrat\u00e8gic a la cooperaci\u00f3 entre municipis, etc. Un bon exemple d\u2019aquesta evoluci\u00f3 \u00e9s Barcelona: l\u2019abolici\u00f3 de la Corporaci\u00f3 Metropolitana de Barcelona l\u2019any 1987 va donar lloc a la creaci\u00f3 de diverses ag\u00e8ncies sectorials, convivint al tram final amb un exercici de planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica a escala metropolitana i culminant l\u2019any 2010 amb la creaci\u00f3 de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (per a m\u00e9s detalls, vegeu Tom\u00e0s, 2017b).<\/p><p style=\"text-align: justify;\">A partir del cas europeu, Tom\u00e0s (2015) constata que en la majoria d'\u00e0rees metropolitanes hi ha fragmentaci\u00f3 institucional i que prevalen els models amb un grau mitj\u00e0 d'institucionalitzaci\u00f3: els governs metropolitans forts i l'associaci\u00f3 volunt\u00e0ria de municipis s\u00f3n minoritaris. En els darrers deu anys, a Europa s\u2019han creat nous governs metropolitans amb poders limitats, per exemple a Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Anglaterra i Pol\u00f2nia, per iniciativa estatal. Quins elements tenen en com\u00fa les institucions creades durant aquesta nova \u201conada metropolitana\u201d? Els agrupem en tres temes: tipus de reforma, compet\u00e8ncies i finan\u00e7ament, representaci\u00f3 democr\u00e0tica i legitimitat.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Tipus de reforma<\/strong><br \/>El reconeixement pol\u00edtic de les regions metropolitanes es pot produir en diferents escenaris, principalment en tres: a) una reforma territorial; b) un refor\u00e7 de les institucions existents, i c) la creaci\u00f3 d\u2019un nou nivell de govern.\u00a0<br \/>Com a exemple del primer escenari hi ha el cas d\u2019It\u00e0lia. Mitjan\u00e7ant l\u2019aprovaci\u00f3 de la llei 56\/2014, es van eliminar les prov\u00edncies (govern local de segon nivell) i es van substituir per noves institucions (<em>citt\u00e0 metropolitana<\/em>) a tot el pa\u00eds. Un dels temes que va facilitar la reforma fou la comoditat de mantenir els mateixos l\u00edmits territorials que les prov\u00edncies, tot i que aix\u00f2 ha comportat algunes disfuncionalitats (territoris massa grans o petits). En el cas del Regne Unit, la reforma s\u2019ha centrat a Anglaterra, amb l\u2019excepci\u00f3 de Londres, que ja t\u00e9 un govern metropolit\u00e0 des de 2000 (<em>Greater London Authority<\/em>). La legislaci\u00f3 aprovada els anys 2009 i 2015 va conduir a la creaci\u00f3 de noves autoritats metropolitanes (<em>Combined Authorities<\/em>) i va suposar la reorganitzaci\u00f3 de les estructures existents (abolici\u00f3 de les ag\u00e8ncies sectorials i de desenvolupament regional).<\/p><table class=\" alignright\" style=\"height: 104px; width: 99.9054%; border-collapse: collapse; border-top: 2px solid #000000; border-right-color: #000000; border-bottom-color: #000000; border-left-color: #000000; margin-left: 20px;\" cellspacing=\"15\" cellpadding=\"2\"><tbody><tr style=\"height: 23px;\"><td style=\"width: 100%; height: 23px; border: 2px solid #000000; text-align: center;\"><h3>\u201cLes regions metropolitanes reclamen un espai pol\u00edtic en el complex escenari de governan\u00e7a multinivell existent a Europa.\u201d<\/h3><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><div><p>\u00a0<\/p><p>\u00a0<\/p><p>\u00a0<\/p><p>El segon escenari de la creaci\u00f3 de governs metropolitans no implica la reestructuraci\u00f3 territorial, sin\u00f3 el refor\u00e7 de les institucions existents. \u00c9s el cas de Fran\u00e7a (excepte Par\u00eds), pa\u00eds que ha implementat diverses reformes metropolitanes des dels anys seixanta. La llei del 2015 delimita les condicions de les noves metr\u00f2polis per\u00f2 no redueix els altres nivells de govern. Li\u00f3 \u00e9s l'\u00fanic cas fins ara on la creaci\u00f3 d'una <em>m\u00e9tropole<\/em> ha suposat una reestructuraci\u00f3 territorial, ja que s\u2019han fusionat les compet\u00e8ncies del govern metropolit\u00e0 amb les del segon nivell de govern local (<em>d\u00e9partement<\/em>).<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Finalment, subratllem dos casos en qu\u00e8 la creaci\u00f3 d\u2019institucions metropolitanes omple un buit existent: Par\u00eds i Katowice. La capital de Fran\u00e7a sempre havia estat exempta d\u2019aplicaci\u00f3 de les diverses reformes intermunicipals a Fran\u00e7a fins al 2014, quan es va recon\u00e8ixer per llei, per primera vegada, la dimensi\u00f3 metropolitana de Par\u00eds. Tot i aix\u00f2, aquest reconeixement es va produir despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s previ de cooperaci\u00f3 volunt\u00e0ria (la Confer\u00e8ncia Metropolitana). L\u2019aprovaci\u00f3 de la llei l\u2019any 2014 representa la institucionalitzaci\u00f3 d\u2019aquesta cooperaci\u00f3 i condueix a la creaci\u00f3 d\u2019un nou \u00f2rgan de cooperaci\u00f3 intermunicipal, la<em> M\u00e9tropole du Grand Paris<\/em>, l\u20191 de gener de 2016. Tamb\u00e9 la creaci\u00f3 del govern metropolit\u00e0 a Katowice l\u2019any 2017 representa una excepci\u00f3 a Pol\u00f2nia. Com a Par\u00eds, la creaci\u00f3 de la nova instituci\u00f3 es va produir despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode de governan\u00e7a metropolitana \u201csuau\u201d, \u00e9s a dir, de la cooperaci\u00f3 intermunicipal volunt\u00e0ria organitzada a trav\u00e9s de <em>Silesian Metropolis<\/em>, creada el 2007. Barcelona tamb\u00e9 \u00e9s l\u2019\u00fanic exemple de govern metropolit\u00e0 a Espanya, on la compet\u00e8ncia sobre creaci\u00f3 d\u2019\u00e0rees metropolitanes \u00e9s auton\u00f2mica.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Compet\u00e8ncies i finan\u00e7ament<\/strong><br \/>Les noves institucions metropolitanes tenen compet\u00e8ncies en les anomenades<em> hard policies<\/em>, \u00e9s a dir, en transport, la planificaci\u00f3 metropolitana, la gesti\u00f3 de residus i aigua. Progressivament, tamb\u00e9 inclouen compet\u00e8ncies en pol\u00edtiques socials o<em> soft policies<\/em>, com ara la cohesi\u00f3 social, el desenvolupament econ\u00f2mic o l\u2019habitatge. Tot i aix\u00f2, aquestes compet\u00e8ncies es comparteixen amb altres nivells de governs i tenen pressupostos limitats. En el cas angl\u00e8s, l'acord sobre compet\u00e8ncies descentralitzades es va prendre de forma bilateral, entre governs centrals i locals (a trav\u00e9s de <em>City Deals<\/em>), i s'ha revisat amb el pas del temps. Al final, ha estat una devoluci\u00f3 asim\u00e8trica, on les compet\u00e8ncies espec\u00edfiques varien per a cada autoritat metropolitana i s\u2019ha produ\u00eft a diferents velocitats. A It\u00e0lia, la <em>citt\u00e0 metropolitana<\/em> ha absorbit algunes compet\u00e8ncies provincials i ha adquirit noves compet\u00e8ncies, sent responsables de la planificaci\u00f3 territorial i el medi ambient, la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica, el transport i la mobilitat, el desenvolupament social i econ\u00f2mic. Tot i aix\u00f2, s\u2019estan creant noves institucions a velocitat variable, amb algunes aglomeracions com Mil\u00e0 i Bolonya al capdavant.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Un dels problemes cabdals de la governan\u00e7a metropolitana \u00e9s el finan\u00e7ament deficient. Les despeses municipals per c\u00e0pita solen ser m\u00e9s elevades a les regions metropolitanes a causa de la naturalesa dels serveis (com el transport p\u00fablic i la recollida de residus). Tot i aix\u00f2, les institucions metropolitanes no gaudeixen d\u2019autonomia fiscal. En la majoria dels casos, el seu finan\u00e7ament prov\u00e9 d\u2019una barreja de fonts, principalment transfer\u00e8ncies d\u2019altres nivells de governs i impostos. Mentre que a Fran\u00e7a, les noves metr\u00f2polis tenen m\u00e9s incentius financers, a Anglaterra hi ha assignacions directes del govern central. Per exemple, a Manchester, els ingressos d\u2019origen propi representen aproximadament el 25% dels ingressos totals. El fet de tenir m\u00e9s ingressos d\u2019origen propi (impostos i taxes) i la llibertat sobre la recaptaci\u00f3 d\u2019impostos proporciona m\u00e9s autonomia fiscal que no pas dependre de les transfer\u00e8ncies intergovernamentals (Slack, 2018 ).<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Representaci\u00f3 democr\u00e0tica i legitimitat<\/strong><br \/>En general, predominen els models d'elecci\u00f3 indirecta, on els alcaldes i regidors formen part de l'estructura metropolitana com a representants del municipi en qu\u00e8 han estat elegits (com a Barcelona o a les estructures metropolitanes italianes, portugueses i franceses, excepte Li\u00f3 recentment). A Europa els exemples d\u2019elecci\u00f3 directa a escala metropolitana s\u00f3n escassos i tenen caracter\u00edstiques diferents: en alguns casos es fa l\u2019elecci\u00f3 directa de l\u2019alcaldia (Manchester i Liverpool), en altres de l\u2019assemblea (Stuttgart, creada l\u2019any 1994) o d\u2019ambdues (Londres i Hannover, creades ja fa 20 anys). Com mostra Tom\u00e0s (2018), l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0 no destaca per una major participaci\u00f3 electoral sin\u00f3 que se situa en la l\u00ednia de la participaci\u00f3 a escala municipal, que, dep\u00e8n del context (en especial a Anglaterra), \u00e9s baixa o moderada.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">En qualsevol cas, la q\u00fcesti\u00f3 de la legitimitat est\u00e0 relacionada amb el poder pol\u00edtic de les aglomeracions urbanes. Si s\u2019opta per crear governs metropolitans forts amb autonomia fiscal, compet\u00e8ncies exclusives i vinculants, l\u2019elecci\u00f3 directa dels representants metropolitans \u00e9s inevitable. Contr\u00e0riament, si es privilegia la legitimitat per rendiment o resultats, les institucions metropolitanes seguiran sent t\u00e8cniques i opaques per a la ciutadania. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s decidir fins a quin punt es vol atorgar un major reconeixement de les regions metropolitanes com a espais pol\u00edtics.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">Com a conclusi\u00f3, trobem a Europa diversos models de governan\u00e7a metropolitana, amb un increment de noves institucions metropolitanes creades en els darrers deu anys. Per tal de fer sentir la seva veu, des de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona es va impulsar l\u2019any 2015 la xarxa EMA (Autoritats Metropolitanes Europees), que reuneix anualment representants de les principals metr\u00f2polis. Juntament amb altres xarxes internacionals, com Metropolis (Associaci\u00f3 Mundial de les Grans Metr\u00f2polis), CGLU (Ciutats i Governs Locals Units) o Medcities (Xarxa de Ciutats de la Mediterr\u00e0nia), les regions metropolitanes reclamen un espai pol\u00edtic en el complex escenari de governan\u00e7a multinivell existent a Europa.<\/p><p style=\"text-align: justify;\"><strong>Refer\u00e8ncies citades:<\/strong><br \/>CGLU (2016). <em>GOLD IV Report: Co-creating the urban future<\/em>. Edition 2016. <a href=\"http:\/\/www.gold.uclg.org\/reports\/other\/gold-report-iv\">http:\/\/www.gold.uclg.org\/reports\/other\/gold-report-iv<\/a> (acc\u00e9s 25-01-2021).<br \/>Heinelt, H.; K\u00fcbler, D. (dir.) (2005). <em>Metropolitan Governance: Capacity, democracy and the dynamics of place<\/em>. Londres: Routledge.<br \/>Nacions Unides (2018). Department of Economic and Social Affairs, Population Division (2018). <em>World Urbanization Prospects 2018<\/em> <a href=\"https:\/\/population.un.org\/wup\/Publications\/\">https:\/\/population.un.org\/wup\/Publications\/<\/a> (acc\u00e9s 25-01-2021).<br \/>OCDE (2015). <em>Governing the City<\/em>. Paris: OECD Publishing.<br \/>Slack, E. (2017). How Much Local Fiscal Autonomy Do Cities Have? A Comparison of Eight Cities around the World. <em>IMFG Perspectives Paper<\/em> 19. Toronto: University of Toronto.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2018). Els governs metropolitans d\u2019elecci\u00f3 directa. Reflexions per a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, <em>Revista Papers<\/em>, 61: 52-59.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2017a). Explaining Metropolitan Governance. The Case of Spain, <em>Raumforschung und Raumordnung<\/em>, 75 (3): 243\u2013252.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2017b). <em>Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana<\/em>. Barcelona: Fundaci\u00f3 Catalunya Europa.<br \/>Tom\u00e0s, M. (2015). <em>La governan\u00e7a metropolitana a Europa. Models i reptes<\/em>. Barcelona: \u00c0rea Metropolitana de Barcelona.<\/p><\/div><p>[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\"Share \" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width=\"26%\" module_alignment=\"left\" module_alignment_tablet=\"left\" module_alignment_phone=\"left\" module_alignment_last_edited=\"on|phone\" border_width_all=\"0px\"]<\/p><table style=\"border-collapse: collapse; width: 0%; height: 22px; border-color: #000000; border: 2px solid;\"><tbody><tr style=\"height: 22px;\"><td style=\"width: 11.5332%; height: 22px;\">share:<\/td><td style=\"width: 88.4667%; text-align: justify; vertical-align: middle; height: 22px;\">[DISPLAY_ULTIMATE_SOCIAL_ICONS]<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><p>\u00a0<\/p><p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" fullwidth=\"on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" da_disable_devices=\"off|off|off\" border_width_bottom=\"2px\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_fullwidth_code admin_label=\"Ratlla horitzontal\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin=\"||-30px||false|false\" custom_margin_tablet=\"||-90px||false|false\" custom_margin_phone=\"||-80px||false|false\" custom_margin_last_edited=\"on|phone\" da_disable_devices=\"off|off|off\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Altres articles\" _builder_version=\"4.9.0\" _module_preset=\"default\"]<\/p><h3>ALTRES ARTICLES<\/h3><p>[yarpp]<\/p><p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" fullwidth=\"on\" disabled_on=\"on|on|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_margin_tablet=\"-70px||||false|false\" custom_margin_phone=\"\" custom_margin_last_edited=\"on|tablet\" da_disable_devices=\"off|off|off\" border_width_bottom=\"2px\" disabled=\"on\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_fullwidth_code admin_label=\"Ratlla horitzontal\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=\"1\" disabled_on=\"on|on|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" da_disable_devices=\"off|off|off\" disabled=\"on\" da_is_popup=\"off\" da_exit_intent=\"off\" da_has_close=\"on\" da_alt_close=\"off\" da_dark_close=\"off\" da_not_modal=\"on\" da_is_singular=\"off\" da_with_loader=\"off\" da_has_shadow=\"on\"][et_pb_row _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_column type=\"4_4\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_text admin_label=\"Text %22Veure tots els cicles%22\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"]<\/p><h3>VEURE TOTS ELS CICLES<\/h3><p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\"1_3,1_3,1_3\" disabled_on=\"off|on|off\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width_tablet=\"50%\" width_phone=\"70%\" width_last_edited=\"on|phone\" module_alignment=\"center\"][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\" title_text=\"caixa-1b\" url=\"\/category\/cicle-1\/\" align=\"center\" admin_label=\"Cicles per escriptori i m\u00f2bil\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" module_alignment=\"center\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\" title_text=\"caixa-2b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\" title_text=\"caixa-3b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][et_pb_row column_structure=\"1_3,1_3,1_3\" disabled_on=\"on|off|on\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" width=\"100%\" width_tablet=\"90%\" width_phone=\"70%\" width_last_edited=\"on|tablet\" module_alignment=\"center\" custom_margin=\"||-20px||false|false\"][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-1b.jpg\" title_text=\"caixa-1b\" url=\"\/category\/cicle-1\/\" align=\"center\" admin_label=\"Cicles per a tablet\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" module_alignment=\"center\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-2b.jpg\" title_text=\"caixa-2b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][et_pb_column type=\"1_3\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\" custom_css_main_element=\"width: 33%!important;\"][et_pb_image src=\"https:\/\/rethink.mtconsulting.es\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/caixa-3b.jpg\" title_text=\"caixa-3b\" align=\"center\" _builder_version=\"4.8.2\" _module_preset=\"default\"][\/et_pb_image][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>","_et_gb_content_width":""},"categories":[73],"tags":[74,78],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7797"}],"collection":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7797"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7797\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7905,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7797\/revisions\/7905"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4842"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7797"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7797"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7797"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}