<\/b>TRES ARTICLES DE ‘FER CIUTAT’<\/h1>\n
Us proposem una selecci\u00f3 de tres articles destacats d’enguany de Xavier Casinos sobre el model angl\u00e8s, de Manel Manch\u00f3n sobre el lideratge metropolit\u00e0 i sobre la vegueria del Pened\u00e8s de Jordi S\u00e1nchez<\/p>\n<\/div>\n
[\/et_pb_text][et_pb_image title_text=\u00bbbarcelona-metropolis\u00bb align=\u00bbcenter\u00bb admin_label=\u00bbImatge entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\u00bbon|on|off\u00bb admin_label=\u00bbText entrada escriptori\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.5em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb14px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n
L\u2019ANGLATERRA METROPOLITANA COM A GRAN MODEL<\/h1>\nXavier Casinos analitza un article recent del diari brit\u00e0nic \u2018Financial Times\u2019 sobre les \u00e0rees metropolitanes angleses per extreure\u2019n conclusions que afecten altres \u00e0rees similars.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\u00a0<\/div>\n\n\nPer Xavier Casinos<\/strong>, periodista i escriptor<\/p>\nEl Financial Times<\/em> va publicar el passat 16 d\u2019abril un important i estrat\u00e8gic editorial sobre les \u00e0rees metropolitanes angleses. El diari de la City reivindicava, a pocs dies de les eleccions locals del 2 de maig, l\u2019\u00e8xit econ\u00f2mic i de governabilitat de les 10 \u00e0rees metropolitanes desplegades els darrers anys, i reclamava ampliar les compet\u00e8ncies i recursos econ\u00f2mics d\u2019aquests ens supramunicipals i crear-ne de nous. L\u2019editorial, titulat El prometedor experiment d\u2019Anglaterra amb els alcaldes metropolitans, comen\u00e7a aix\u00ed:<\/p>\nEn poc m\u00e9s de tres setmanes, els habitants de deu regions metropolitanes d\u2019Anglaterra votaran el seu alcalde local. Escollits per primera vegada fora de Londres el 2017, els alcaldes metropolitans s\u2019han convertit en una rara hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit pel que fa a l\u2019enfocament que t\u00e9 la Gran Bretanya del creixement regional, per altra banda for\u00e7a err\u00e0tic i inconsistent. La majoria d\u2019aquests alcaldes actualment s\u00f3n m\u00e9s reconeixibles que els l\u00edders de les autoritats locals i els parlamentaris, segons una enquesta de Centre for Cities, un think tank independent de pol\u00edtiques urbanes. I els que viuen en aquestes zones tamb\u00e9 donen suport a concedir m\u00e9s poder per als seus alcaldes en la presa de decisions. Alguns l\u00edders ja han comen\u00e7at a supervisar accions de millora econ\u00f2mica, com ara el desenvolupament de xarxes de tramvies i sistemes d\u2019autobusos a la implantaci\u00f3 de pol\u00edtiques per combatre l\u2019escassetat de treballadors per a determinats llocs de feina.<\/em><\/p>\nL\u2019editorial significa un important reconeixement a la pol\u00edtica local i a les realitats metropolitanes, sovint mancades de fortalesa institucional, malgrat el seu important pes als seus respectius estats com a motors econ\u00f2mics. De les darreres eleccions locals angleses han sortit els 10 metro mayors, tots laboristes, tret del de la regi\u00f3 Tees Valley, que ha quedat en mans conservadores. Aquests alcaldes d\u2019alcaldes s\u2019estan consolidant com a potents figures pol\u00edtiques i alguns han aconseguit en els darrers anys ser molt populars.<\/p>\n
Llegeix la resta de l’article aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n
EL NECESSARI LIDERATGE METROPOLIT\u00c0. QUI SE SENT AL\u00b7LUDIT?<\/span><\/strong><\/h1>\nEl director adjunt de Metr\u00f3poli Abierta, Manel Manch\u00f3n, analitza com hauran de ser les estructures econ\u00f2miques del futur per assumir els nous reptes metropolitans.<\/p>\n<\/div>\n
\n\nPer Manel Manch\u00f3n<\/strong>, director adjunt de Metr\u00f3poli Abierta<\/p>\nEls alcaldes metropolitans han pres consci\u00e8ncia del repte que tenen al davant. Les estructures econ\u00f2miques de qu\u00e8 disposen ja no seran suficients en uns pocs anys. La compet\u00e8ncia entre territoris, i els processos de globalitzaci\u00f3, fan necessari un salt endavant d\u2019 envergadura. I s\u2019hi han posat a partir d\u2019estudis que aconsellen concentrar esfor\u00e7os, buscar sinergies a partir de la densitat d\u2019actors de tota mena. Ho ha fet un municipi com l\u2019Hospitalet, que ha buscat resoldre les seves ferides urbanes amb un projecte ambici\u00f3s i il\u00b7lusionant: el BioCl\u00faster al voltant de l\u2019Hospital de Bellvitge, que pot convertir-se en el m\u00e9s important d\u2019Europa. Altres localitats ve\u00efnes han fet el propi, com Esplugues, definida per la seva alcaldessa, Pilar D\u00edaz, com \u201cla nova centralitat de l\u2019\u00e0rea metropolitana\u201d. En aquest cas es vol dissenyar fins a quatre hubs d\u2019innovaci\u00f3, que passen per la biomedicina, l\u2019alimentaci\u00f3, la tecnologia de l\u2019urbanisme i la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. El centre de tot plegat ser\u00e0 el nou Hospital Cl\u00ednic i l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u, juntament amb universitats p\u00fabliques i privades i empreses i cl\u00edniques privades que operen a la zona alta de la Diagonal.<\/p>\n
Hi ha projectes, per tant. Hi ha desitjos de generar llocs de treball de valor afegit, lligats al coneixement. A l\u2019\u00e0rea de Barcelona hi ha uns 125.000 treballs lligats al coneixement, quan la xifra que es consideraria \u00f2ptima \u00e9s la de 200.000, perqu\u00e8 nom\u00e9s aquests percentatges, \u2013sobre un 20% o un 25% del total de treballadors\u2014es consideren una garantia per al progr\u00e9s econ\u00f2mic metropolit\u00e0.<\/p>\n
Els alcaldes metropolitans, per\u00f2, tenen un problema. Defensen l\u2019anomenada sobirania local, i veuen amb cautela els plans d\u2019altres dirigents, \u2013com ho va expressar l\u2019alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en un acte de Rethink Barcelona a Foment\u2014que l\u2019organisme supramunicipal de l\u2019AMB assumeixi m\u00e9s compet\u00e8ncies i un dirigisme contundent. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n conscients que sense lideratge tot el que puguin planificar pot caure en sac foradat.<\/p>\n
Llegeix la resta de l’article aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n
LA VEGUERIA PENED\u00c8S I LA MEGARREGI\u00d3<\/span><\/strong><\/h1>\nJordi S\u00e1nchez Solsona, exalcalde de Calafell i expresident del Consell Comarcal del Baix Pened\u00e8s, analitza la configuraci\u00f3 del territori i exposa el tra\u00e7at ferroviari proposat per l\u2019Associaci\u00f3 Pro Vegueria Pened\u00e8s.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n\nper Jordi S\u00e1nchez Solsona<\/strong>, exalcalde de Calafell i expresident del Consell Comarcal del Baix Pened\u00e8s<\/p>\nAvui, anar sol pel m\u00f3n ja no pot ser. Ens trobem amb municipis, comarques, vegueries, prov\u00edncies, comunitats aut\u00f2nomes i estats. Encara que es diu que contra global hi ha local, \u00e9s veritat, comparteixo, que el local \u00e9s l\u2019embri\u00f3 de tot: dels assentaments, de la cultura, i dels sentiments. Per\u00f2 la humanitat t\u00e9 una senda que \u00e9s el progr\u00e9s, encara que tamb\u00e9 hi ha una corrent que est\u00e0 en contra, per\u00f2 de moment la ci\u00e8ncia i els interessos d\u2019uns pocs van per davant.
La NASA publica peri\u00f2dicament la contaminaci\u00f3 lum\u00ednica del planeta. S\u2019hi observen unes \u00e0rees d\u2019intensitat lum\u00ednica que recullen territoris en un continu on es pot observar una suma de regions conformen la megarregi\u00f3 corresponent. Aquests territoris ( 40 al mon i uns 12 a Europa) s\u00f3n possibles perqu\u00e8 disposen d\u2019infraestructures comuns de transports, ferrocarril, ports, aeroports, fibra \u00f2ptica, tecnologies i energies avan\u00e7ades, cultura e hist\u00f2ria i vinculacions econ\u00f2miques.<\/p>\n
A Catalunya<\/strong>
A Catalunya observem que la megarregi\u00f3 vincula un territori mediterrani, que va des d\u2019Algeciras fins els Pirineus, per\u00f2 aquesta megarregi\u00f3 no acaba de funcionar per manca d\u2019enteniment de governs centrals amb mentalitat radial des de la Puerta del Sol, km0, Madrid. El retard \u00e9s tan gran que no es pot entendre que Val\u00e8ncia no tingui una comunicaci\u00f3 de transport com cal fins a Barcelona. Dic aix\u00f2 perqu\u00e8 si l\u2019exemple \u00e9s el corredor mediterrani, la connexi\u00f3 des d\u2019Algeciras fins a Li\u00f3 \u00e9s \u201csine die\u201d. Ja s\u00e9 que \u00e9s infantil recordar que si traiem camions de les carreteres i disposem de ferrocarril, tot canvia. Menys contaminaci\u00f3 i reducci\u00f3 de despeses pressupost\u00e0ries (ampliaci\u00f3 de nous carrils i peatges lliures de pagament, tot augmentant en els pressupostos generals les despeses de manteniment que fins fa poc no hi eren), \u00e9s all\u00f2 de quantificar cost de fer-ho i cost de no fer-ho.<\/p>\nLlegeix la resta de l’article aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\u00bboff|off|on\u00bb admin_label=\u00bbText entrada tablet i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n
\n\nL\u2019ANGLATERRA METROPOLITANA COM A GRAN MODEL<\/h1>\nXavier Casinos analitza un article recent del diari brit\u00e0nic \u2018Financial Times\u2019 sobre les \u00e0rees metropolitanes angleses per extreure\u2019n conclusions que afecten altres \u00e0rees similars.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\nPer Xavier Casinos<\/strong>, periodista i escriptor<\/p>\nEl Financial Times<\/em> va publicar el passat 16 d\u2019abril un important i estrat\u00e8gic editorial sobre les \u00e0rees metropolitanes angleses. El diari de la City reivindicava, a pocs dies de les eleccions locals del 2 de maig, l\u2019\u00e8xit econ\u00f2mic i de governabilitat de les 10 \u00e0rees metropolitanes desplegades els darrers anys, i reclamava ampliar les compet\u00e8ncies i recursos econ\u00f2mics d\u2019aquests ens supramunicipals i crear-ne de nous. L\u2019editorial, titulat El prometedor experiment d\u2019Anglaterra amb els alcaldes metropolitans, comen\u00e7a aix\u00ed:<\/p>\nEn poc m\u00e9s de tres setmanes, els habitants de deu regions metropolitanes d\u2019Anglaterra votaran el seu alcalde local. Escollits per primera vegada fora de Londres el 2017, els alcaldes metropolitans s\u2019han convertit en una rara hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit pel que fa a l\u2019enfocament que t\u00e9 la Gran Bretanya del creixement regional, per altra banda for\u00e7a err\u00e0tic i inconsistent. La majoria d\u2019aquests alcaldes actualment s\u00f3n m\u00e9s reconeixibles que els l\u00edders de les autoritats locals i els parlamentaris, segons una enquesta de Centre for Cities, un think tank independent de pol\u00edtiques urbanes. I els que viuen en aquestes zones tamb\u00e9 donen suport a concedir m\u00e9s poder per als seus alcaldes en la presa de decisions. Alguns l\u00edders ja han comen\u00e7at a supervisar accions de millora econ\u00f2mica, com ara el desenvolupament de xarxes de tramvies i sistemes d\u2019autobusos a la implantaci\u00f3 de pol\u00edtiques per combatre l\u2019escassetat de treballadors per a determinats llocs de feina.<\/em><\/p>\nL\u2019editorial significa un important reconeixement a la pol\u00edtica local i a les realitats metropolitanes, sovint mancades de fortalesa institucional, malgrat el seu important pes als seus respectius estats com a motors econ\u00f2mics. De les darreres eleccions locals angleses han sortit els 10 metro mayors, tots laboristes, tret del de la regi\u00f3 Tees Valley, que ha quedat en mans conservadores. Aquests alcaldes d\u2019alcaldes s\u2019estan consolidant com a potents figures pol\u00edtiques i alguns han aconseguit en els darrers anys ser molt populars.<\/p>\n
Llegeix la resta de l’article aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n
EL NECESSARI LIDERATGE METROPOLIT\u00c0. QUI SE SENT AL\u00b7LUDIT?<\/span><\/strong><\/h1>\n<\/div>\n\n\nEl director adjunt de Metr\u00f3poli Abierta, Manel Manch\u00f3n, analitza com hauran de ser les estructures econ\u00f2miques del futur per assumir els nous reptes metropolitans.<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\nPer Manel Manch\u00f3n<\/strong>, director adjunt de Metr\u00f3poli Abierta<\/p>\nEls alcaldes metropolitans han pres consci\u00e8ncia del repte que tenen al davant. Les estructures econ\u00f2miques de qu\u00e8 disposen ja no seran suficients en uns pocs anys. La compet\u00e8ncia entre territoris, i els processos de globalitzaci\u00f3, fan necessari un salt endavant d\u2019 envergadura. I s\u2019hi han posat a partir d\u2019estudis que aconsellen concentrar esfor\u00e7os, buscar sinergies a partir de la densitat d\u2019actors de tota mena. Ho ha fet un municipi com l\u2019Hospitalet, que ha buscat resoldre les seves ferides urbanes amb un projecte ambici\u00f3s i il\u00b7lusionant: el BioCl\u00faster al voltant de l\u2019Hospital de Bellvitge, que pot convertir-se en el m\u00e9s important d\u2019Europa. Altres localitats ve\u00efnes han fet el propi, com Esplugues, definida per la seva alcaldessa, Pilar D\u00edaz, com \u201cla nova centralitat de l\u2019\u00e0rea metropolitana\u201d. En aquest cas es vol dissenyar fins a quatre hubs d\u2019innovaci\u00f3, que passen per la biomedicina, l\u2019alimentaci\u00f3, la tecnologia de l\u2019urbanisme i la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. El centre de tot plegat ser\u00e0 el nou Hospital Cl\u00ednic i l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u, juntament amb universitats p\u00fabliques i privades i empreses i cl\u00edniques privades que operen a la zona alta de la Diagonal.<\/p>\n
Hi ha projectes, per tant. Hi ha desitjos de generar llocs de treball de valor afegit, lligats al coneixement. A l\u2019\u00e0rea de Barcelona hi ha uns 125.000 treballs lligats al coneixement, quan la xifra que es consideraria \u00f2ptima \u00e9s la de 200.000, perqu\u00e8 nom\u00e9s aquests percentatges, \u2013sobre un 20% o un 25% del total de treballadors\u2014es consideren una garantia per al progr\u00e9s econ\u00f2mic metropolit\u00e0.<\/p>\n
Els alcaldes metropolitans, per\u00f2, tenen un problema. Defensen l\u2019anomenada sobirania local, i veuen amb cautela els plans d\u2019altres dirigents, \u2013com ho va expressar l\u2019alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en un acte de Rethink Barcelona a Foment\u2014que l\u2019organisme supramunicipal de l\u2019AMB assumeixi m\u00e9s compet\u00e8ncies i un dirigisme contundent. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n conscients que sense lideratge tot el que puguin planificar pot caure en sac foradat.<\/p>\n
Per Xavier Casinos<\/strong>, periodista i escriptor<\/p>\n El Financial Times<\/em> va publicar el passat 16 d\u2019abril un important i estrat\u00e8gic editorial sobre les \u00e0rees metropolitanes angleses. El diari de la City reivindicava, a pocs dies de les eleccions locals del 2 de maig, l\u2019\u00e8xit econ\u00f2mic i de governabilitat de les 10 \u00e0rees metropolitanes desplegades els darrers anys, i reclamava ampliar les compet\u00e8ncies i recursos econ\u00f2mics d\u2019aquests ens supramunicipals i crear-ne de nous. L\u2019editorial, titulat El prometedor experiment d\u2019Anglaterra amb els alcaldes metropolitans, comen\u00e7a aix\u00ed:<\/p>\n En poc m\u00e9s de tres setmanes, els habitants de deu regions metropolitanes d\u2019Anglaterra votaran el seu alcalde local. Escollits per primera vegada fora de Londres el 2017, els alcaldes metropolitans s\u2019han convertit en una rara hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit pel que fa a l\u2019enfocament que t\u00e9 la Gran Bretanya del creixement regional, per altra banda for\u00e7a err\u00e0tic i inconsistent. La majoria d\u2019aquests alcaldes actualment s\u00f3n m\u00e9s reconeixibles que els l\u00edders de les autoritats locals i els parlamentaris, segons una enquesta de Centre for Cities, un think tank independent de pol\u00edtiques urbanes. I els que viuen en aquestes zones tamb\u00e9 donen suport a concedir m\u00e9s poder per als seus alcaldes en la presa de decisions. Alguns l\u00edders ja han comen\u00e7at a supervisar accions de millora econ\u00f2mica, com ara el desenvolupament de xarxes de tramvies i sistemes d\u2019autobusos a la implantaci\u00f3 de pol\u00edtiques per combatre l\u2019escassetat de treballadors per a determinats llocs de feina.<\/em><\/p>\n L\u2019editorial significa un important reconeixement a la pol\u00edtica local i a les realitats metropolitanes, sovint mancades de fortalesa institucional, malgrat el seu important pes als seus respectius estats com a motors econ\u00f2mics. De les darreres eleccions locals angleses han sortit els 10 metro mayors, tots laboristes, tret del de la regi\u00f3 Tees Valley, que ha quedat en mans conservadores. Aquests alcaldes d\u2019alcaldes s\u2019estan consolidant com a potents figures pol\u00edtiques i alguns han aconseguit en els darrers anys ser molt populars.<\/p>\n Llegeix la resta de l’article aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n El director adjunt de Metr\u00f3poli Abierta, Manel Manch\u00f3n, analitza com hauran de ser les estructures econ\u00f2miques del futur per assumir els nous reptes metropolitans.<\/p>\n<\/div>\n Per Manel Manch\u00f3n<\/strong>, director adjunt de Metr\u00f3poli Abierta<\/p>\n Els alcaldes metropolitans han pres consci\u00e8ncia del repte que tenen al davant. Les estructures econ\u00f2miques de qu\u00e8 disposen ja no seran suficients en uns pocs anys. La compet\u00e8ncia entre territoris, i els processos de globalitzaci\u00f3, fan necessari un salt endavant d\u2019 envergadura. I s\u2019hi han posat a partir d\u2019estudis que aconsellen concentrar esfor\u00e7os, buscar sinergies a partir de la densitat d\u2019actors de tota mena. Ho ha fet un municipi com l\u2019Hospitalet, que ha buscat resoldre les seves ferides urbanes amb un projecte ambici\u00f3s i il\u00b7lusionant: el BioCl\u00faster al voltant de l\u2019Hospital de Bellvitge, que pot convertir-se en el m\u00e9s important d\u2019Europa. Altres localitats ve\u00efnes han fet el propi, com Esplugues, definida per la seva alcaldessa, Pilar D\u00edaz, com \u201cla nova centralitat de l\u2019\u00e0rea metropolitana\u201d. En aquest cas es vol dissenyar fins a quatre hubs d\u2019innovaci\u00f3, que passen per la biomedicina, l\u2019alimentaci\u00f3, la tecnologia de l\u2019urbanisme i la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. El centre de tot plegat ser\u00e0 el nou Hospital Cl\u00ednic i l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u, juntament amb universitats p\u00fabliques i privades i empreses i cl\u00edniques privades que operen a la zona alta de la Diagonal.<\/p>\n Hi ha projectes, per tant. Hi ha desitjos de generar llocs de treball de valor afegit, lligats al coneixement. A l\u2019\u00e0rea de Barcelona hi ha uns 125.000 treballs lligats al coneixement, quan la xifra que es consideraria \u00f2ptima \u00e9s la de 200.000, perqu\u00e8 nom\u00e9s aquests percentatges, \u2013sobre un 20% o un 25% del total de treballadors\u2014es consideren una garantia per al progr\u00e9s econ\u00f2mic metropolit\u00e0.<\/p>\n Els alcaldes metropolitans, per\u00f2, tenen un problema. Defensen l\u2019anomenada sobirania local, i veuen amb cautela els plans d\u2019altres dirigents, \u2013com ho va expressar l\u2019alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en un acte de Rethink Barcelona a Foment\u2014que l\u2019organisme supramunicipal de l\u2019AMB assumeixi m\u00e9s compet\u00e8ncies i un dirigisme contundent. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n conscients que sense lideratge tot el que puguin planificar pot caure en sac foradat.<\/p>\n Llegeix la resta de l’article aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n Jordi S\u00e1nchez Solsona, exalcalde de Calafell i expresident del Consell Comarcal del Baix Pened\u00e8s, analitza la configuraci\u00f3 del territori i exposa el tra\u00e7at ferroviari proposat per l\u2019Associaci\u00f3 Pro Vegueria Pened\u00e8s.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n per Jordi S\u00e1nchez Solsona<\/strong>, exalcalde de Calafell i expresident del Consell Comarcal del Baix Pened\u00e8s<\/p>\n Avui, anar sol pel m\u00f3n ja no pot ser. Ens trobem amb municipis, comarques, vegueries, prov\u00edncies, comunitats aut\u00f2nomes i estats. Encara que es diu que contra global hi ha local, \u00e9s veritat, comparteixo, que el local \u00e9s l\u2019embri\u00f3 de tot: dels assentaments, de la cultura, i dels sentiments. Per\u00f2 la humanitat t\u00e9 una senda que \u00e9s el progr\u00e9s, encara que tamb\u00e9 hi ha una corrent que est\u00e0 en contra, per\u00f2 de moment la ci\u00e8ncia i els interessos d\u2019uns pocs van per davant. A Catalunya<\/strong> Llegeix la resta de l’article aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n [\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\u00bboff|off|on\u00bb admin_label=\u00bbText entrada tablet i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n Per Xavier Casinos<\/strong>, periodista i escriptor<\/p>\n El Financial Times<\/em> va publicar el passat 16 d\u2019abril un important i estrat\u00e8gic editorial sobre les \u00e0rees metropolitanes angleses. El diari de la City reivindicava, a pocs dies de les eleccions locals del 2 de maig, l\u2019\u00e8xit econ\u00f2mic i de governabilitat de les 10 \u00e0rees metropolitanes desplegades els darrers anys, i reclamava ampliar les compet\u00e8ncies i recursos econ\u00f2mics d\u2019aquests ens supramunicipals i crear-ne de nous. L\u2019editorial, titulat El prometedor experiment d\u2019Anglaterra amb els alcaldes metropolitans, comen\u00e7a aix\u00ed:<\/p>\n En poc m\u00e9s de tres setmanes, els habitants de deu regions metropolitanes d\u2019Anglaterra votaran el seu alcalde local. Escollits per primera vegada fora de Londres el 2017, els alcaldes metropolitans s\u2019han convertit en una rara hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit pel que fa a l\u2019enfocament que t\u00e9 la Gran Bretanya del creixement regional, per altra banda for\u00e7a err\u00e0tic i inconsistent. La majoria d\u2019aquests alcaldes actualment s\u00f3n m\u00e9s reconeixibles que els l\u00edders de les autoritats locals i els parlamentaris, segons una enquesta de Centre for Cities, un think tank independent de pol\u00edtiques urbanes. I els que viuen en aquestes zones tamb\u00e9 donen suport a concedir m\u00e9s poder per als seus alcaldes en la presa de decisions. Alguns l\u00edders ja han comen\u00e7at a supervisar accions de millora econ\u00f2mica, com ara el desenvolupament de xarxes de tramvies i sistemes d\u2019autobusos a la implantaci\u00f3 de pol\u00edtiques per combatre l\u2019escassetat de treballadors per a determinats llocs de feina.<\/em><\/p>\n L\u2019editorial significa un important reconeixement a la pol\u00edtica local i a les realitats metropolitanes, sovint mancades de fortalesa institucional, malgrat el seu important pes als seus respectius estats com a motors econ\u00f2mics. De les darreres eleccions locals angleses han sortit els 10 metro mayors, tots laboristes, tret del de la regi\u00f3 Tees Valley, que ha quedat en mans conservadores. Aquests alcaldes d\u2019alcaldes s\u2019estan consolidant com a potents figures pol\u00edtiques i alguns han aconseguit en els darrers anys ser molt populars.<\/p>\n Llegeix la resta de l’article aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n Per Manel Manch\u00f3n<\/strong>, director adjunt de Metr\u00f3poli Abierta<\/p>\n Els alcaldes metropolitans han pres consci\u00e8ncia del repte que tenen al davant. Les estructures econ\u00f2miques de qu\u00e8 disposen ja no seran suficients en uns pocs anys. La compet\u00e8ncia entre territoris, i els processos de globalitzaci\u00f3, fan necessari un salt endavant d\u2019 envergadura. I s\u2019hi han posat a partir d\u2019estudis que aconsellen concentrar esfor\u00e7os, buscar sinergies a partir de la densitat d\u2019actors de tota mena. Ho ha fet un municipi com l\u2019Hospitalet, que ha buscat resoldre les seves ferides urbanes amb un projecte ambici\u00f3s i il\u00b7lusionant: el BioCl\u00faster al voltant de l\u2019Hospital de Bellvitge, que pot convertir-se en el m\u00e9s important d\u2019Europa. Altres localitats ve\u00efnes han fet el propi, com Esplugues, definida per la seva alcaldessa, Pilar D\u00edaz, com \u201cla nova centralitat de l\u2019\u00e0rea metropolitana\u201d. En aquest cas es vol dissenyar fins a quatre hubs d\u2019innovaci\u00f3, que passen per la biomedicina, l\u2019alimentaci\u00f3, la tecnologia de l\u2019urbanisme i la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. El centre de tot plegat ser\u00e0 el nou Hospital Cl\u00ednic i l\u2019Hospital Sant Joan de D\u00e9u, juntament amb universitats p\u00fabliques i privades i empreses i cl\u00edniques privades que operen a la zona alta de la Diagonal.<\/p>\n Hi ha projectes, per tant. Hi ha desitjos de generar llocs de treball de valor afegit, lligats al coneixement. A l\u2019\u00e0rea de Barcelona hi ha uns 125.000 treballs lligats al coneixement, quan la xifra que es consideraria \u00f2ptima \u00e9s la de 200.000, perqu\u00e8 nom\u00e9s aquests percentatges, \u2013sobre un 20% o un 25% del total de treballadors\u2014es consideren una garantia per al progr\u00e9s econ\u00f2mic metropolit\u00e0.<\/p>\n Els alcaldes metropolitans, per\u00f2, tenen un problema. Defensen l\u2019anomenada sobirania local, i veuen amb cautela els plans d\u2019altres dirigents, \u2013com ho va expressar l\u2019alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en un acte de Rethink Barcelona a Foment\u2014que l\u2019organisme supramunicipal de l\u2019AMB assumeixi m\u00e9s compet\u00e8ncies i un dirigisme contundent. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n conscients que sense lideratge tot el que puguin planificar pot caure en sac foradat.<\/p>\nEL NECESSARI LIDERATGE METROPOLIT\u00c0. QUI SE SENT AL\u00b7LUDIT?<\/span><\/strong><\/h1>\n
LA VEGUERIA PENED\u00c8S I LA MEGARREGI\u00d3<\/span><\/strong><\/h1>\n
La NASA publica peri\u00f2dicament la contaminaci\u00f3 lum\u00ednica del planeta. S\u2019hi observen unes \u00e0rees d\u2019intensitat lum\u00ednica que recullen territoris en un continu on es pot observar una suma de regions conformen la megarregi\u00f3 corresponent. Aquests territoris ( 40 al mon i uns 12 a Europa) s\u00f3n possibles perqu\u00e8 disposen d\u2019infraestructures comuns de transports, ferrocarril, ports, aeroports, fibra \u00f2ptica, tecnologies i energies avan\u00e7ades, cultura e hist\u00f2ria i vinculacions econ\u00f2miques.<\/p>\n
A Catalunya observem que la megarregi\u00f3 vincula un territori mediterrani, que va des d\u2019Algeciras fins els Pirineus, per\u00f2 aquesta megarregi\u00f3 no acaba de funcionar per manca d\u2019enteniment de governs centrals amb mentalitat radial des de la Puerta del Sol, km0, Madrid. El retard \u00e9s tan gran que no es pot entendre que Val\u00e8ncia no tingui una comunicaci\u00f3 de transport com cal fins a Barcelona. Dic aix\u00f2 perqu\u00e8 si l\u2019exemple \u00e9s el corredor mediterrani, la connexi\u00f3 des d\u2019Algeciras fins a Li\u00f3 \u00e9s \u201csine die\u201d. Ja s\u00e9 que \u00e9s infantil recordar que si traiem camions de les carreteres i disposem de ferrocarril, tot canvia. Menys contaminaci\u00f3 i reducci\u00f3 de despeses pressupost\u00e0ries (ampliaci\u00f3 de nous carrils i peatges lliures de pagament, tot augmentant en els pressupostos generals les despeses de manteniment que fins fa poc no hi eren), \u00e9s all\u00f2 de quantificar cost de fer-ho i cost de no fer-ho.<\/p>\nL\u2019ANGLATERRA METROPOLITANA COM A GRAN MODEL<\/h1>\n
EL NECESSARI LIDERATGE METROPOLIT\u00c0. QUI SE SENT AL\u00b7LUDIT?<\/span><\/strong><\/h1>\n<\/div>\n
<\/a>
\r\n\t\t\t\t\t\t<\/a>\r\n\t\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/a>![\"Share\"](\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Linkedin_Share\/en_US_share.svg\" "\\"Share\\"")
<\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/a><\/div><\/div>
<\/a><\/div><\/div><\/div >