{"id":15093,"date":"2023-12-14T09:00:17","date_gmt":"2023-12-14T07:00:17","guid":{"rendered":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/?p=15093"},"modified":"2023-12-14T09:01:17","modified_gmt":"2023-12-14T07:01:17","slug":"lluisa-moret-avanzar-hacia-la-gran-barcelona-metropolitana-necesita-consenso-y-una-profunda-reflexion","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/lluisa-moret-avanzar-hacia-la-gran-barcelona-metropolitana-necesita-consenso-y-una-profunda-reflexion\/","title":{"rendered":"LLU\u00cfSA MORET: \u00abAVANZAR HACIA LA GRAN BARCELONA METROPOLITANA NECESITA CONSENSO Y UNA PROFUNDA REFLEXI\u00d3N\u00bb"},"content":{"rendered":"
\n\t\n\t<\/iframe>\n<\/div>\n

[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ disabled_on=\u00bboff|off|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||||false|false\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.8.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbTitular entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb16px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n

LLU\u00cfSA MORET: \u00abAVAN\u00c7AR CAP A LA GRAN BARCELONA METROPOLITANA REQUEREIX CONSENS I UNA PROFUNDA REFLEXI\u00d3\u00bb<\/h1>\n
La presidenta de la Diputaci\u00f3 de Barcelona aposta per la sostenibilitat integral amb una triple mirada: econ\u00f2mica, ambiental i social. Creu que la Generalitat est\u00e0 absent en l\u2019entorn municipal i que els ajuntaments necessiten un millor finan\u00e7ament<\/div>\n

[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/LLUISA-MORET-FOTO-4-scaled.jpeg\u00bb title_text=\u00bbLLUISA MORET FOTO 4″ admin_label=\u00bbImatge entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\u00bbon|on|off\u00bb admin_label=\u00bbText entrada escriptori\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.5em\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb14px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n

Per Rafael Pradas<\/strong><\/p>\n

Llu\u00efsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat des de 2014, va ser escollida el juliol de 2023 presidenta de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, instituci\u00f3 de la que ha estat tamb\u00e9 vicepresidenta primera i presidenta de l\u2019\u00e0rea d\u2019Igualtat i Sostenibilitat Social. Ha estat tamb\u00e9 consellera de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, AMB. \u00c9s llicenciada en psicologia per la UB, especialitzada en psicologia social, amb experi\u00e8ncia en els sectors p\u00fablic i privat en programes estrat\u00e8gics i serveis d’atenci\u00f3 social i comunit\u00e0ria, coautora de diverses publicacions sobre la transversalitat i igualtat de g\u00e8nere. Des de desembre del 2021 \u00e9s viceprimera secretaria d\u2019Organitzaci\u00f3 i Acci\u00f3 Electoral del PSC.<\/p>\n

-Parlem dels objectius de la Diputaci\u00f3 de Barcelona en aquest mandat…<\/strong>
-L’objectiu principal com a punt de partida del funcionament i de l\u2019acci\u00f3 institucional \u00e9s cohesionar l\u2019equip m\u00e9s ampli que ha tingut mai la Diputaci\u00f3 de Barcelona, format per quatre forces pol\u00edtiques, trenta-un diputats i diputades i catorze \u00e0rees que \u00e9s tot un repte. El mateix pacte tamb\u00e9 ho ha estat, com ho \u00e9s que l\u2019equip funcioni com a tal i no com a suma d\u2019\u00e0rees estanques. Estic segura que en som capa\u00e7os, ja ho estem fent. Vull destacar l\u2019explicita predisposici\u00f3 de cada una de les forces pol\u00edtiques que formen part d\u2019aquest equip ampli, divers i plural per tal que la Diputaci\u00f3 sigui l\u2019administraci\u00f3 que necessiten els pobles i les ciutats de la prov\u00edncia de Barcelona.<\/p>\n

-I a nivell de pol\u00edtiques concretes quines s\u00f3n les prioritats ?<\/strong>
-Com a instituci\u00f3 supramunicipal, la Diputaci\u00f3 est\u00e0 al servei dels municipis des d\u2019una perspectiva no solament distribu\u00efdora o facilitadora de recursos, sin\u00f3 sobretot des de la perspectiva de construir i consensuar, conjuntament amb els 311 municipis de la prov\u00edncia, pol\u00edtiques p\u00fabliques que tinguin veritable impacte, que siguin transformadores, en l\u2019actual context social, de les realitats quotidianes del territori. Aquestes pol\u00edtiques p\u00fabliques evidentment tenen diferents marcs de refer\u00e8ncia, perqu\u00e8 com \u00e9s ben sabut mai havien estat tan relacionats els canvis globals amb els canvis locals i no en podem defugir dos molt importants com s\u00f3n l\u2019Agenda 2030 i les agendes urbanes. La diputaci\u00f3 de Barcelona \u00e9s una de les poques diputacions de l\u2019estat espanyol que t\u00e9 una agenda urbana pr\u00f2pia com a instrument de planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica que marca les prioritats en les pol\u00edtiques de sostenibilitat integral que es despleguen al territori.<\/p>\n

-Qu\u00e8 vol dir sostenibilitat integral des de la perspectiva de la diputaci\u00f3 i dels ajuntaments?<\/strong>
-Vol dir tenir una mirada econ\u00f2mica, una mirada ambiental i una mirada social. Per tant, les nostres prioritats s\u00f3n socials, econ\u00f2miques i ambientals des d\u2019aquesta perspectiva global que significa la sostenibilitat. Volem territoris sostenibles i aix\u00f2 vol dir prosperitat, desenvolupament econ\u00f2mic, activitat econ\u00f2mica que ha de ser compatible amb el medi ambient i amb la transici\u00f3 ecol\u00f2gica, compatible tamb\u00e9 amb la generaci\u00f3 de treball digne i sense discriminacions de cap mena. Amb una sostenibilitat ambiental que significa abordar tots els aspectes de la mobilitat sostenible, la gesti\u00f3 dels residus, la preservaci\u00f3 dels entorns naturals com a patrimoni col\u00b7lectiu i plantejar com abordem les necessitats energ\u00e8tiques i, naturalment, al bell mig de la nostra agenda, figura la sostenibilitat social. El centre de les nostres agendes p\u00fabliques s\u00f3n les persones amb totes les seves diversitats de cicle de vida, de g\u00e8nere, capacitats, or\u00edgens, centrant-nos a defensar drets i a combatre desigualtats i discriminaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

-Quin seria un balan\u00e7 positiu, en quatre anys, respecte als objectius assolits?<\/strong>
-Si parlem de la sostenibilitat ambiental, ens agradaria aconseguir municipis neutres en emissions de carboni, aix\u00f2 significa invertir en energies renovables, amb un fons que va ser extraordinari en l\u2019anterior mandat, per\u00f2 que ara ja es converteix en ordinari, per tal que tots els equipaments municipals, poliesportius, escoles, biblioteques, comptin amb energies renovables, fotovoltaiques o de biomassa. Tamb\u00e9 implementar teleassist\u00e8ncies avan\u00e7ades mitjan\u00e7ant sensors digitals de manera que les persones grans i les persones dependents puguin viure el m\u00e0xim de temps possible en el seu domicili amb seguretat vital. I aix\u00ed mateix ampliar un vint per cent la xarxa p\u00fablica de biblioteques al nostre territori amb una dimensi\u00f3 transformadora, ja que avui no podem parlar nom\u00e9s de biblioteques adre\u00e7ades exclusivament a la promoci\u00f3 de la lectura, sin\u00f3 tamb\u00e9 de crear espais d\u2019estudi, d\u2019acc\u00e9s al coneixement digital.<\/p>\n

-A nivell econ\u00f2mic que proposa?<\/strong>
-Estem treballant per identificar els sectors econ\u00f2mics m\u00e9s importants de la prov\u00edncia de Barcelona -log\u00edstica, ind\u00fastria, salut, comer\u00e7, sector agrari…- i identificar tamb\u00e9 els agents socials i econ\u00f2mics, treballar amb els ajuntaments que han de ser impulsors d\u2019ecosistemes locals que actu\u00efn plegats i que sobretot acompanyin aquests sectors econ\u00f2mics perqu\u00e8 siguin mes competitius i, cosa molt important, relacionar-los amb l\u2019oferta formativa. Cal que l\u2019oferta de formaci\u00f3 ocupacional i professional estigui en sintonia amb el sectors econ\u00f2mics del territori, ja que massa vegades la formaci\u00f3 ocupacional \u00e9s una i el requeriments de les empreses s\u00f3n uns altres. Cal que vagin de la m\u00e0, cal treballar conjuntament amb les empreses, amb el teixit industrial i productiu per identificar les demandes i oferir una resposta adequada.<\/p>\n\n\n\n
\n

\u201dCal treballar conjuntament amb les empreses, amb el teixit industrial i productiu per identificar les demandes i oferir una resposta adequada\u201d<\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

-Parlem de la realitat metropolitana, comen\u00e7ant pel territori de l\u2019AMB. Quin diagn\u00f2stic se\u2019n pot fer?<\/strong>
-En primer lloc cal dir que \u00e9s una realitat pionera i referent arreu perqu\u00e8 no hi ha una \u00e0rea metropolitana com la de Barcelona, al menys a l\u2019Estat espanyol. \u00c9s molt important posar en valor que Barcelona, com a metr\u00f2poli, t\u00e9 una llei pr\u00f2pia, un marc legislatiu de referencia aprovat el 2010, amb un govern de consens integrat per moltes forces pol\u00edtiques, que m\u00e9s enll\u00e0 de les sigles tenen clar quin \u00e9s el model metropolit\u00e0. Considero important subratllar que l\u2019AMB t\u00e9 compet\u00e8ncies pr\u00f2pies i \u00e9s cert que en aquest moment tenim un problema respecte a com conciliem aquestes compet\u00e8ncies, perqu\u00e8 existeix un problema respecte a recursos i finan\u00e7ament, i tamb\u00e9 a la implantaci\u00f3 de mesures com la taxa metropolitana o l\u2019harmonitzaci\u00f3 de l\u2019ordenan\u00e7a de residus. L\u2019AMB ha de gestionar transport p\u00fablic, residus, parcs, platges i litoral, totes les q\u00fcestions relacionades amb l\u2019energia, l\u2019aigua… En definitiva, t\u00e9 moltes compet\u00e8ncies i molt complexes que necessiten recursos i necessiten complicitats reals i interaccions amb altres administracions amb la Generalitat, amb l\u2019Estat. Una q\u00fcesti\u00f3 tan b\u00e0sica com el finan\u00e7ament del transport p\u00fablic \u00e9s especialment complicada.<\/p>\n

-Es podria anar cap a la Regi\u00f3 Metropolitana com propugnen diversos sectors, experts i pol\u00edtics entre ells el propi alcalde de Barcelona Jaume Collboni?<\/strong>
-Respecte de la regi\u00f3 metropolitana sabem que avui hi ha experi\u00e8ncies concretes m\u00e9s enll\u00e0 de la primera corona com la de l\u2019Arc Metropolit\u00e0 que aplega grans municipis de la segona corona com Matar\u00f3, Sabadell, Martorell, Granollers, entre d\u2019altres, i tamb\u00e9 hi ha la dels municipis articulats al voltant de la B30, municipis grans o no tan grans que han anat configurant l\u00f2giques d\u2019aliances perqu\u00e8 est\u00e0 clar que en aquests moments sols no anem enlloc. Els municipis s\u2019han d\u2019aliar encara que sigui per temes concrets perqu\u00e8 finalment aquestes aliances no s\u00f3n te\u00f2riques o abstractes sin\u00f3 que es fan per gestionar q\u00fcestions concretes de la vida quotidiana dels municipis. Crec que \u00e9s una mat\u00e8ria per a la reflexi\u00f3. Se n\u2019ha parlat molt, s\u2019han posat propostes sobre la taula, per\u00f2 \u00e9s un tema que necessita reflexi\u00f3 i consens territorial, pol\u00edtic i institucional. Al pa\u00eds s\u2019ha de generar un espai de debat en aquest sentit.<\/p>\n

-Suposo que la Diputaci\u00f3 hi t\u00e9 molt a dir, aix\u00ed com la Generalitat, perqu\u00e8 el que coneixem com a Regi\u00f3 Metropolitana aplega el 70% de la poblaci\u00f3 de Catalunya…<\/strong>
-La Diputaci\u00f3 i els municipis, est\u00e0 clar. Amb cinc milions i mig d\u2019habitants a la regi\u00f3 metropolitana hi ha molts municipis que actualment no s\u00f3n pr\u00f2piament metropolitans. Cal veure quines s\u00f3n les demandes dels uns i dels altres. La realitat de grans ciutats com Sabadell, Martorell, Granollers, Mollet o Matar\u00f3 \u00e9s una, per\u00f2 en aquest \u00e0mbit tamb\u00e9 hi ha pobles mitjans i petits.<\/p>\n

-De fet significaria passar del concepte de continu urb\u00e0 a la influencia de la gran zona metropolitana…<\/strong>
-Insisteixo en que cal una reflexi\u00f3 molt profunda i que es necessita consens perqu\u00e8 esta clar que si Barcelona aspira a ser una gran metr\u00f2poli mundial, com Londres o Par\u00eds, hem d\u2019anar cap a la gran Barcelona que \u00e9s el que deia en Jaume Collboni, perqu\u00e8 en el m\u00f3n som massa petits, per\u00f2 aix\u00f2 s\u2019ha de reflexionar… La Gran Barcelona que vol dir? Ha de tenir una estructura institucional pr\u00f2pia? Ha de ser una alian\u00e7a i un espai de coordinaci\u00f3 potent entre les administracions que ja existeixen? Pot ser moltes coses i per aix\u00f2, des de la prud\u00e8ncia, cal un espai tranquil, assossegat de discussi\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

-Quin paper espec\u00edfic juga la Diputaci\u00f3 en l\u2019entorn metropolit\u00e0 ja existent?<\/strong>
-D\u2019alguna manera tenim un paper d\u2019interacci\u00f3 i complementari perqu\u00e8, si b\u00e9 \u00e9s cert que una s\u00e8rie de q\u00fcestions s\u2019aborden a trav\u00e9s de l\u2019AMB, n\u2019hi ha d\u2019altres que, m\u00e9s que recursos, necessiten paradigmes i contextos. Poso el cas de l\u2019ajuntament de Sant Boi de Llobregat, que t\u00e9 83.000 habitants. Hi ha una s\u00e8rie de coses que majorit\u00e0riament els ajuntaments no podem fer per falta de recursos, de temps i de persones especialitzades: em refereixo a an\u00e0lisi, estudi, diagn\u00f2stic de problemes i a la generaci\u00f3 de nous models, noves metodologies, des d\u2019una mirada pionera, innovadora, i aix\u00f2 costa fer-ho poble a poble, ciutat a ciutat. \u00c9s important l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un \u00e0mbit aglutinador que tingui una visi\u00f3 integral i que pugui fer una feina de consens amb els municipis per marcar pautes i dissenyar pol\u00edtiques innovadores que es puguin concretar i aplicar en cada realitat local. Abans m\u2019he referit a la teleassist\u00e8ncia: s\u2019ha hagut d\u2019estudiar quin \u00e9s el model m\u00e9s important des de la perspectiva de la digitalitzaci\u00f3, de l\u2019actual situaci\u00f3 demogr\u00e0fica i de l\u2019augment de l\u2019esperan\u00e7a de vida. Tot aix\u00f2 alg\u00fa ho ha d\u2019estudiar i puc assegurar que Sant Boi no pot fer-ho. I a m\u00e9s no tindria sentit que es fes solament nom\u00e9s per Sant Boi. Crec que la Diputaci\u00f3, a m\u00e9s d\u2019aportar recursos, a l\u2019\u00e0rea metropolitana t\u00e9 clar el paper de contribuir a crear pol\u00edtiques p\u00fabliques que s\u2019hauran d\u2019adaptar a la realitat local. En el tema energ\u00e8tic aquest rol tamb\u00e9 \u00e9s molt clar amb les \u00e0rees d\u2019autoconsum compartides que s\u00f3n una eina que pot ajudar a combatre la pobresa energ\u00e8tica. Treballem per fer models que es puguin replicar a tots els municipis de la prov\u00edncia, que constitueixen una massa critica molt important. S\u00f3n una tercera part dels nou-cents municipis de Catalunya, amb una gran diversitat: hi ha poblacions grans, petites, rurals, litorals…<\/p>\n

-Tornem al govern de la Generalitat: tant en l\u2019entorn provincial com en el metropolit\u00e0, quin paper hauria de jugar?<\/strong>
-No distingiria entre el paper metropolit\u00e0 i el provincial. Crec que en aquest moment l\u2019actual govern de la Generalitat, dit amb tot el respecte, est\u00e0 jugant molt poc. Si alguna cosa el caracteritza \u00e9s la inacci\u00f3 i la no gesti\u00f3. Estem fent visites per tot el territori i arreu trobem el mateix, independentment de qui governi a cada municipi: es valora molt positivament l\u2019acci\u00f3 de la Diputaci\u00f3 de Barcelona perqu\u00e8 est\u00e0 pendent de les necessitats dels ajuntaments i, en canvi, en molts temes troben a faltar l\u2019acci\u00f3 decidida de les pol\u00edtiques de la Generalitat. La trobem a faltar tant en l\u2019entorn metropolit\u00e0 com en el no metropolit\u00e0 en reptes estrat\u00e8gics i molts importants com la sequera o la seguretat. Dic aix\u00f2 des del respecte i de la pol\u00edtica de m\u00e0 estesa al Parlament del meu partit, el PSC, d\u2019acompanyar i ajudar al govern de la Generalitat a sumar, prioritzant les necessitats del pa\u00eds.<\/p>\n

-Cal augmentar els recursos econ\u00f2mics dels municipis?<\/strong>
-Si, sense cap mena de dubte. Confio en el nou govern progressista de Pedro S\u00e1nchez i crec que el finan\u00e7ament dels ajuntaments s\u2019haur\u00e0 d\u2019abordar en un moment o altre. Evidentment que ara estem parlant del finan\u00e7ament de les comunitats aut\u00f2nomes, per\u00f2 tamb\u00e9 caldr\u00e0 tractar el dels municipis, perqu\u00e8 \u00e9s veritat que hi ha una realitat obvia i \u00e9s que, m\u00e9s enll\u00e0 de les compet\u00e8ncies, els ajuntaments rebem totes les demandes i que no les podem atendre totes. Hi ha pol\u00edtiques d\u2019estat com l\u2019habitatge que un ajuntament no pot assumir, no es pot posar a construir habitatge p\u00fabic o a rehabilitar. Aquesta, en concret, \u00e9s una compet\u00e8ncia exclusiva de la Generalitat, i per aix\u00f2 les relacions entre institucions s\u00f3n absolutament necess\u00e0ries des del comprom\u00eds i la lleialtat. Per\u00f2, a m\u00e9s de millorar les interrelacions reals, necessitem millorar tamb\u00e9 el finan\u00e7ament dels ajuntaments perqu\u00e8 estan apareixent noves demandes i necessitats, m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres compet\u00e8ncies, exclusives o delegades per la Generalitat a trav\u00e9s dels contractes programa com \u00e9s el cas dels serveis socials. Per cert la dotaci\u00f3 dels contractes programes est\u00e0 congelada des de fa anys i aix\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hauria de revisar.<\/p>\n

-La capacitat econ\u00f2mica dels ajuntaments sembla trobar-se sempre en un bucle…<\/strong>
Els ajuntaments hem de garantir el que ja tenen, que no empitjori i millorar-ho a ser possible. Les xarxes de serveis p\u00fablics en aquest moment ja donen resposta als ve\u00efns i ve\u00efnes, per exemple, amb serveis socials o de cohesi\u00f3 social com s\u00f3n les pol\u00edtiques esportives o culturals. Per\u00f2, si fem un rep\u00e0s de l\u2019entorn metropolit\u00e0, es pot veure que els ajuntaments han de fer un gran esfor\u00e7, perqu\u00e8 la majoria dels seus equipaments esportius tenen una mitjana de trenta anys i s\u2019han de mantenir i millorar. Es pot dir el mateix dels auditoris, museus i centres culturals. Reitero que tot aix\u00f2 forma part de l\u2019estat del benestar, de les pol\u00edtiques p\u00fabliques vinculades a la cohesi\u00f3 social. Per\u00f2, a m\u00e9s, els municipis es troben que han de donar resposta a nous requeriments. \u00c9s el cas dels drets digitals: hi ha el risc que hi hagi una bretxa digital que deixi fora moltes persones per raons d\u2019edat, de g\u00e8nere, de recursos… S\u2019ha de veure com es gestiona una transici\u00f3 digital justa perqu\u00e8 hi ha un grapat de gent que necessita acompanyament per poder demanar per tramitar una visita m\u00e8dica, o un ajut com l\u2019ingr\u00e9s m\u00ednim vital i aix\u00f2 finalment recau en els ajuntaments. Podria referir-me tamb\u00e9 a un nou dret de ciutadania com \u00e9s el dret a les cures o la llei de benestar animal. Apareixen nous drets, noves obligacions per als ajuntaments sense que els recursos es posin al dia.<\/p>\n

[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\u00bboff|off|on\u00bb admin_label=\u00bbText entrada tablet i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n

Per Rafael Pradas<\/strong><\/p>\n

Llu\u00efsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat des de 2014, va ser escollida el juliol de 2023 presidenta de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, instituci\u00f3 de la que ha estat tamb\u00e9 vicepresidenta primera i presidenta de l\u2019\u00e0rea d\u2019Igualtat i Sostenibilitat Social. Ha estat tamb\u00e9 consellera de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, AMB. \u00c9s llicenciada en psicologia per la UB, especialitzada en psicologia social, amb experi\u00e8ncia en els sectors p\u00fablic i privat en programes estrat\u00e8gics i serveis d’atenci\u00f3 social i comunit\u00e0ria, coautora de diverses publicacions sobre la transversalitat i igualtat de g\u00e8nere. Des de desembre del 2021 \u00e9s viceprimera secretaria d\u2019Organitzaci\u00f3 i Acci\u00f3 Electoral del PSC.<\/p>\n

-Parlem dels objectius de la Diputaci\u00f3 de Barcelona en aquest mandat…<\/strong>
-L’objectiu principal com a punt de partida del funcionament i de l\u2019acci\u00f3 institucional \u00e9s cohesionar l\u2019equip m\u00e9s ampli que ha tingut mai la Diputaci\u00f3 de Barcelona, format per quatre forces pol\u00edtiques, trenta-un diputats i diputades i catorze \u00e0rees que \u00e9s tot un repte. El mateix pacte tamb\u00e9 ho ha estat, com ho \u00e9s que l\u2019equip funcioni com a tal i no com a suma d\u2019\u00e0rees estanques. Estic segura que en som capa\u00e7os, ja ho estem fent. Vull destacar l\u2019explicita predisposici\u00f3 de cada una de les forces pol\u00edtiques que formen part d\u2019aquest equip ampli, divers i plural per tal que la Diputaci\u00f3 sigui l\u2019administraci\u00f3 que necessiten els pobles i les ciutats de la prov\u00edncia de Barcelona.<\/p>\n

-I a nivell de pol\u00edtiques concretes quines s\u00f3n les prioritats ?<\/strong>
-Com a instituci\u00f3 supramunicipal, la Diputaci\u00f3 est\u00e0 al servei dels municipis des d\u2019una perspectiva no solament distribu\u00efdora o facilitadora de recursos, sin\u00f3 sobretot des de la perspectiva de construir i consensuar, conjuntament amb els 311 municipis de la prov\u00edncia, pol\u00edtiques p\u00fabliques que tinguin veritable impacte, que siguin transformadores, en l\u2019actual context social, de les realitats quotidianes del territori. Aquestes pol\u00edtiques p\u00fabliques evidentment tenen diferents marcs de refer\u00e8ncia, perqu\u00e8 com \u00e9s ben sabut mai havien estat tan relacionats els canvis globals amb els canvis locals i no en podem defugir dos molt importants com s\u00f3n l\u2019Agenda 2030 i les agendes urbanes. La diputaci\u00f3 de Barcelona \u00e9s una de les poques diputacions de l\u2019estat espanyol que t\u00e9 una agenda urbana pr\u00f2pia com a instrument de planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica que marca les prioritats en les pol\u00edtiques de sostenibilitat integral que es despleguen al territori.<\/p>\n

-Qu\u00e8 vol dir sostenibilitat integral des de la perspectiva de la diputaci\u00f3 i dels ajuntaments?<\/strong>
-Vol dir tenir una mirada econ\u00f2mica, una mirada ambiental i una mirada social. Per tant, les nostres prioritats s\u00f3n socials, econ\u00f2miques i ambientals des d\u2019aquesta perspectiva global que significa la sostenibilitat. Volem territoris sostenibles i aix\u00f2 vol dir prosperitat, desenvolupament econ\u00f2mic, activitat econ\u00f2mica que ha de ser compatible amb el medi ambient i amb la transici\u00f3 ecol\u00f2gica, compatible tamb\u00e9 amb la generaci\u00f3 de treball digne i sense discriminacions de cap mena. Amb una sostenibilitat ambiental que significa abordar tots els aspectes de la mobilitat sostenible, la gesti\u00f3 dels residus, la preservaci\u00f3 dels entorns naturals com a patrimoni col\u00b7lectiu i plantejar com abordem les necessitats energ\u00e8tiques i, naturalment, al bell mig de la nostra agenda, figura la sostenibilitat social. El centre de les nostres agendes p\u00fabliques s\u00f3n les persones amb totes les seves diversitats de cicle de vida, de g\u00e8nere, capacitats, or\u00edgens, centrant-nos a defensar drets i a combatre desigualtats i discriminaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

-Quin seria un balan\u00e7 positiu, en quatre anys, respecte als objectius assolits?<\/strong>
-Si parlem de la sostenibilitat ambiental, ens agradaria aconseguir municipis neutres en emissions de carboni, aix\u00f2 significa invertir en energies renovables, amb un fons que va ser extraordinari en l\u2019anterior mandat, per\u00f2 que ara ja es converteix en ordinari, per tal que tots els equipaments municipals, poliesportius, escoles, biblioteques, comptin amb energies renovables, fotovoltaiques o de biomassa. Tamb\u00e9 implementar teleassist\u00e8ncies avan\u00e7ades mitjan\u00e7ant sensors digitals de manera que les persones grans i les persones dependents puguin viure el m\u00e0xim de temps possible en el seu domicili amb seguretat vital. I aix\u00ed mateix ampliar un vint per cent la xarxa p\u00fablica de biblioteques al nostre territori amb una dimensi\u00f3 transformadora, ja que avui no podem parlar nom\u00e9s de biblioteques adre\u00e7ades exclusivament a la promoci\u00f3 de la lectura, sin\u00f3 tamb\u00e9 de crear espais d\u2019estudi, d\u2019acc\u00e9s al coneixement digital.<\/p>\n

-A nivell econ\u00f2mic que proposa?<\/strong>
-Estem treballant per identificar els sectors econ\u00f2mics m\u00e9s importants de la prov\u00edncia de Barcelona -log\u00edstica, ind\u00fastria, salut, comer\u00e7, sector agrari…- i identificar tamb\u00e9 els agents socials i econ\u00f2mics, treballar amb els ajuntaments que han de ser impulsors d\u2019ecosistemes locals que actu\u00efn plegats i que sobretot acompanyin aquests sectors econ\u00f2mics perqu\u00e8 siguin mes competitius i, cosa molt important, relacionar-los amb l\u2019oferta formativa. Cal que l\u2019oferta de formaci\u00f3 ocupacional i professional estigui en sintonia amb el sectors econ\u00f2mics del territori, ja que massa vegades la formaci\u00f3 ocupacional \u00e9s una i el requeriments de les empreses s\u00f3n uns altres. Cal que vagin de la m\u00e0, cal treballar conjuntament amb les empreses, amb el teixit industrial i productiu per identificar les demandes i oferir una resposta adequada.<\/p>\n\n\n\n
\n

\u201dCal treballar conjuntament amb les empreses, amb el teixit industrial i productiu per identificar les demandes i oferir una resposta adequada\u201d<\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

-Parlem de la realitat metropolitana, comen\u00e7ant pel territori de l\u2019AMB. Quin diagn\u00f2stic se\u2019n pot fer?<\/strong>
-En primer lloc cal dir que \u00e9s una realitat pionera i referent arreu perqu\u00e8 no hi ha una \u00e0rea metropolitana com la de Barcelona, al menys a l\u2019Estat espanyol. \u00c9s molt important posar en valor que Barcelona, com a metr\u00f2poli, t\u00e9 una llei pr\u00f2pia, un marc legislatiu de referencia aprovat el 2010, amb un govern de consens integrat per moltes forces pol\u00edtiques, que m\u00e9s enll\u00e0 de les sigles tenen clar quin \u00e9s el model metropolit\u00e0. Considero important subratllar que l\u2019AMB t\u00e9 compet\u00e8ncies pr\u00f2pies i \u00e9s cert que en aquest moment tenim un problema respecte a com conciliem aquestes compet\u00e8ncies, perqu\u00e8 existeix un problema respecte a recursos i finan\u00e7ament, i tamb\u00e9 a la implantaci\u00f3 de mesures com la taxa metropolitana o l\u2019harmonitzaci\u00f3 de l\u2019ordenan\u00e7a de residus. L\u2019AMB ha de gestionar transport p\u00fablic, residus, parcs, platges i litoral, totes les q\u00fcestions relacionades amb l\u2019energia, l\u2019aigua… En definitiva, t\u00e9 moltes compet\u00e8ncies i molt complexes que necessiten recursos i necessiten complicitats reals i interaccions amb altres administracions amb la Generalitat, amb l\u2019Estat. Una q\u00fcesti\u00f3 tan b\u00e0sica com el finan\u00e7ament del transport p\u00fablic \u00e9s especialment complicada.<\/p>\n

-Es podria anar cap a la Regi\u00f3 Metropolitana com propugnen diversos sectors, experts i pol\u00edtics entre ells el propi alcalde de Barcelona Jaume Collboni?<\/strong>
-Respecte de la regi\u00f3 metropolitana sabem que avui hi ha experi\u00e8ncies concretes m\u00e9s enll\u00e0 de la primera corona com la de l\u2019Arc Metropolit\u00e0 que aplega grans municipis de la segona corona com Matar\u00f3, Sabadell, Martorell, Granollers, entre d\u2019altres, i tamb\u00e9 hi ha la dels municipis articulats al voltant de la B30, municipis grans o no tan grans que han anat configurant l\u00f2giques d\u2019aliances perqu\u00e8 est\u00e0 clar que en aquests moments sols no anem enlloc. Els municipis s\u2019han d\u2019aliar encara que sigui per temes concrets perqu\u00e8 finalment aquestes aliances no s\u00f3n te\u00f2riques o abstractes sin\u00f3 que es fan per gestionar q\u00fcestions concretes de la vida quotidiana dels municipis. Crec que \u00e9s una mat\u00e8ria per a la reflexi\u00f3. Se n\u2019ha parlat molt, s\u2019han posat propostes sobre la taula, per\u00f2 \u00e9s un tema que necessita reflexi\u00f3 i consens territorial, pol\u00edtic i institucional. Al pa\u00eds s\u2019ha de generar un espai de debat en aquest sentit.<\/p>\n

-Suposo que la Diputaci\u00f3 hi t\u00e9 molt a dir, aix\u00ed com la Generalitat, perqu\u00e8 el que coneixem com a Regi\u00f3 Metropolitana aplega el 70% de la poblaci\u00f3 de Catalunya…<\/strong>
-La Diputaci\u00f3 i els municipis, est\u00e0 clar. Amb cinc milions i mig d\u2019habitants a la regi\u00f3 metropolitana hi ha molts municipis que actualment no s\u00f3n pr\u00f2piament metropolitans. Cal veure quines s\u00f3n les demandes dels uns i dels altres. La realitat de grans ciutats com Sabadell, Martorell, Granollers, Mollet o Matar\u00f3 \u00e9s una, per\u00f2 en aquest \u00e0mbit tamb\u00e9 hi ha pobles mitjans i petits.<\/p>\n

-De fet significaria passar del concepte de continu urb\u00e0 a la influencia de la gran zona metropolitana…<\/strong>
-Insisteixo en que cal una reflexi\u00f3 molt profunda i que es necessita consens perqu\u00e8 esta clar que si Barcelona aspira a ser una gran metr\u00f2poli mundial, com Londres o Par\u00eds, hem d\u2019anar cap a la gran Barcelona que \u00e9s el que deia en Jaume Collboni, perqu\u00e8 en el m\u00f3n som massa petits, per\u00f2 aix\u00f2 s\u2019ha de reflexionar… La Gran Barcelona que vol dir? Ha de tenir una estructura institucional pr\u00f2pia? Ha de ser una alian\u00e7a i un espai de coordinaci\u00f3 potent entre les administracions que ja existeixen? Pot ser moltes coses i per aix\u00f2, des de la prud\u00e8ncia, cal un espai tranquil, assossegat de discussi\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

-Quin paper espec\u00edfic juga la Diputaci\u00f3 en l\u2019entorn metropolit\u00e0 ja existent?<\/strong>
-D\u2019alguna manera tenim un paper d\u2019interacci\u00f3 i complementari perqu\u00e8, si b\u00e9 \u00e9s cert que una s\u00e8rie de q\u00fcestions s\u2019aborden a trav\u00e9s de l\u2019AMB, n\u2019hi ha d\u2019altres que, m\u00e9s que recursos, necessiten paradigmes i contextos. Poso el cas de l\u2019ajuntament de Sant Boi de Llobregat, que t\u00e9 83.000 habitants. Hi ha una s\u00e8rie de coses que majorit\u00e0riament els ajuntaments no podem fer per falta de recursos, de temps i de persones especialitzades: em refereixo a an\u00e0lisi, estudi, diagn\u00f2stic de problemes i a la generaci\u00f3 de nous models, noves metodologies, des d\u2019una mirada pionera, innovadora, i aix\u00f2 costa fer-ho poble a poble, ciutat a ciutat. \u00c9s important l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un \u00e0mbit aglutinador que tingui una visi\u00f3 integral i que pugui fer una feina de consens amb els municipis per marcar pautes i dissenyar pol\u00edtiques innovadores que es puguin concretar i aplicar en cada realitat local. Abans m\u2019he referit a la teleassist\u00e8ncia: s\u2019ha hagut d\u2019estudiar quin \u00e9s el model m\u00e9s important des de la perspectiva de la digitalitzaci\u00f3, de l\u2019actual situaci\u00f3 demogr\u00e0fica i de l\u2019augment de l\u2019esperan\u00e7a de vida. Tot aix\u00f2 alg\u00fa ho ha d\u2019estudiar i puc assegurar que Sant Boi no pot fer-ho. I a m\u00e9s no tindria sentit que es fes solament nom\u00e9s per Sant Boi. Crec que la Diputaci\u00f3, a m\u00e9s d\u2019aportar recursos, a l\u2019\u00e0rea metropolitana t\u00e9 clar el paper de contribuir a crear pol\u00edtiques p\u00fabliques que s\u2019hauran d\u2019adaptar a la realitat local. En el tema energ\u00e8tic aquest rol tamb\u00e9 \u00e9s molt clar amb les \u00e0rees d\u2019autoconsum compartides que s\u00f3n una eina que pot ajudar a combatre la pobresa energ\u00e8tica. Treballem per fer models que es puguin replicar a tots els municipis de la prov\u00edncia, que constitueixen una massa critica molt important. S\u00f3n una tercera part dels nou-cents municipis de Catalunya, amb una gran diversitat: hi ha poblacions grans, petites, rurals, litorals…<\/p>\n

-Tornem al govern de la Generalitat: tant en l\u2019entorn provincial com en el metropolit\u00e0, quin paper hauria de jugar?<\/strong>
-No distingiria entre el paper metropolit\u00e0 i el provincial. Crec que en aquest moment l\u2019actual govern de la Generalitat, dit amb tot el respecte, est\u00e0 jugant molt poc. Si alguna cosa el caracteritza \u00e9s la inacci\u00f3 i la no gesti\u00f3. Estem fent visites per tot el territori i arreu trobem el mateix, independentment de qui governi a cada municipi: es valora molt positivament l\u2019acci\u00f3 de la Diputaci\u00f3 de Barcelona perqu\u00e8 est\u00e0 pendent de les necessitats dels ajuntaments i, en canvi, en molts temes troben a faltar l\u2019acci\u00f3 decidida de les pol\u00edtiques de la Generalitat. La trobem a faltar tant en l\u2019entorn metropolit\u00e0 com en el no metropolit\u00e0 en reptes estrat\u00e8gics i molts importants com la sequera o la seguretat. Dic aix\u00f2 des del respecte i de la pol\u00edtica de m\u00e0 estesa al Parlament del meu partit, el PSC, d\u2019acompanyar i ajudar al govern de la Generalitat a sumar, prioritzant les necessitats del pa\u00eds.<\/p>\n

-Cal augmentar els recursos econ\u00f2mics dels municipis?<\/strong>
-Si, sense cap mena de dubte. Confio en el nou govern progressista de Pedro S\u00e1nchez i crec que el finan\u00e7ament dels ajuntaments s\u2019haur\u00e0 d\u2019abordar en un moment o altre. Evidentment que ara estem parlant del finan\u00e7ament de les comunitats aut\u00f2nomes, per\u00f2 tamb\u00e9 caldr\u00e0 tractar el dels municipis, perqu\u00e8 \u00e9s veritat que hi ha una realitat obvia i \u00e9s que, m\u00e9s enll\u00e0 de les compet\u00e8ncies, els ajuntaments rebem totes les demandes i que no les podem atendre totes. Hi ha pol\u00edtiques d\u2019estat com l\u2019habitatge que un ajuntament no pot assumir, no es pot posar a construir habitatge p\u00fabic o a rehabilitar. Aquesta, en concret, \u00e9s una compet\u00e8ncia exclusiva de la Generalitat, i per aix\u00f2 les relacions entre institucions s\u00f3n absolutament necess\u00e0ries des del comprom\u00eds i la lleialtat. Per\u00f2, a m\u00e9s de millorar les interrelacions reals, necessitem millorar tamb\u00e9 el finan\u00e7ament dels ajuntaments perqu\u00e8 estan apareixent noves demandes i necessitats, m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres compet\u00e8ncies, exclusives o delegades per la Generalitat a trav\u00e9s dels contractes programa com \u00e9s el cas dels serveis socials. Per cert la dotaci\u00f3 dels contractes programes est\u00e0 congelada des de fa anys i aix\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hauria de revisar.<\/p>\n

-La capacitat econ\u00f2mica dels ajuntaments sembla trobar-se sempre en un bucle…<\/strong>
Els ajuntaments hem de garantir el que ja tenen, que no empitjori i millorar-ho a ser possible. Les xarxes de serveis p\u00fablics en aquest moment ja donen resposta als ve\u00efns i ve\u00efnes, per exemple, amb serveis socials o de cohesi\u00f3 social com s\u00f3n les pol\u00edtiques esportives o culturals. Per\u00f2, si fem un rep\u00e0s de l\u2019entorn metropolit\u00e0, es pot veure que els ajuntaments han de fer un gran esfor\u00e7, perqu\u00e8 la majoria dels seus equipaments esportius tenen una mitjana de trenta anys i s\u2019han de mantenir i millorar. Es pot dir el mateix dels auditoris, museus i centres culturals. Reitero que tot aix\u00f2 forma part de l\u2019estat del benestar, de les pol\u00edtiques p\u00fabliques vinculades a la cohesi\u00f3 social. Per\u00f2, a m\u00e9s, els municipis es troben que han de donar resposta a nous requeriments. \u00c9s el cas dels drets digitals: hi ha el risc que hi hagi una bretxa digital que deixi fora moltes persones per raons d\u2019edat, de g\u00e8nere, de recursos… S\u2019ha de veure com es gestiona una transici\u00f3 digital justa perqu\u00e8 hi ha un grapat de gent que necessita acompanyament per poder demanar per tramitar una visita m\u00e8dica, o un ajut com l\u2019ingr\u00e9s m\u00ednim vital i aix\u00f2 finalment recau en els ajuntaments. Podria referir-me tamb\u00e9 a un nou dret de ciutadania com \u00e9s el dret a les cures o la llei de benestar animal. Apareixen nous drets, noves obligacions per als ajuntaments sense que els recursos es posin al dia.<\/p>\n

[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\u00bbShare \u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb26%\u00bb module_alignment=\u00bbleft\u00bb module_alignment_tablet=\u00bbleft\u00bb module_alignment_phone=\u00bbleft\u00bb module_alignment_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb border_width_all=\u00bb0px\u00bb]<\/p>\n\n\n\n
share:<\/td>\n
Twitter<\/a>
<\/span>
\r\n\t\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\t\t\tTweet\r\n\t\t\t\t\t\t<\/a>\r\n\t\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/a>
<\/span>
\"Share\"<\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/a><\/div><\/div>
Follow by Email<\/a><\/div><\/div><\/div >
<\/div >