{"id":14756,"date":"2023-10-19T09:00:20","date_gmt":"2023-10-19T07:00:20","guid":{"rendered":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/?p=14756"},"modified":"2023-12-01T13:20:17","modified_gmt":"2023-12-01T11:20:17","slug":"joan-cabezaspodemos-ayudar-a-reequilibrar-el-territorio-mas-alla-de-las-areas-metropolitanas-de-barcelona-o-tarragona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/rethinkbcn.cat\/es\/joan-cabezaspodemos-ayudar-a-reequilibrar-el-territorio-mas-alla-de-las-areas-metropolitanas-de-barcelona-o-tarragona\/","title":{"rendered":"JOAN CABEZAS:\u00bbPODEMOS AYUDAR A REEQUILIBRAR EL TERRITORIO M\u00c1S ALL\u00c1 DE LAS \u00c1REAS METROPOLITANAS DE BARCELONA O TARRAGONA\u00bb"},"content":{"rendered":"
\n\t\n\t<\/iframe>\n<\/div>\n

[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ disabled_on=\u00bboff|off|off\u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb custom_margin=\u00bb||||false|false\u00bb da_disable_devices=\u00bboff|off|off\u00bb da_is_popup=\u00bboff\u00bb da_exit_intent=\u00bboff\u00bb da_has_close=\u00bbon\u00bb da_alt_close=\u00bboff\u00bb da_dark_close=\u00bboff\u00bb da_not_modal=\u00bbon\u00bb da_is_singular=\u00bboff\u00bb da_with_loader=\u00bboff\u00bb da_has_shadow=\u00bbon\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.8.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.8.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_text admin_label=\u00bbTitular entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.2em\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb16px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n

JOAN CABEZAS:\u201cPODEM AJUDAR A REEQUILIBRAR EL TERRITORI M\u00c9S ENLL\u00c0 DE LES \u00c0REES METROPOLITANES DE BARCELONA O TARRAGONA\u201d<\/h1>\n
El CEO i cofundador de Nactiva defensa que el m\u00f3n natural t\u00e9 un valor i que cal adaptar-se a una nova cultura, lluny dels grans impactes industrials de les d\u00e8cades anteriors<\/div>\n

[\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Joan-Capezas-CEO-Nactiva.jpg\u00bb title_text=\u00bbJoan Capezas, CEO Nactiva\u00bb admin_label=\u00bbImatge entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\u00bbon|on|off\u00bb admin_label=\u00bbText entrada escriptori\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.5em\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb14px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n

Per Manel Manchon<\/strong><\/p>\n

Joan Cabezas<\/strong> \u00e9s el CEO i cofundador de Nactiva, una empresa social, sense \u00e0nim de lucre, centrada en el Capital Natural. Amb experi\u00e8ncia en la direcci\u00f3 de projectes en diferents pa\u00efsos i continents, Cabezas treballa pel desenvolupament econ\u00f2mic regional conven\u00e7ut que els inversors saben avui que el m\u00f3n natural t\u00e9 un valor i que cal adaptar-se a una nova cultura, lluny dels grans impactes de les d\u00e8cades anteriors. En aquesta entrevista amb RethinkBCN, Cabezas considera que l\u2019ecologisme tamb\u00e9 ha errat en la seva forma d\u2019actuar. \u201cL\u2019ecologisme ha pecat de pessimista: no ha pensat que som org\u00e0nics i que tenim capacitat d\u2019adaptaci\u00f3\u201d, afirma.<\/p>\n

Com es defineix Nactiva? En qu\u00e8 consisteix el seu projecte?<\/strong><\/p>\n

D’entrada Nactiva \u00e9s una empresa que definim com a social. Sense \u00e0nim de lucre, ha estat impulsada per Palladium i Roman amb l\u2019objectiu de protegir i regenerar el capital natural de la Mediterr\u00e0nia. I per fer-ho comptem amb fundadors, els partners, que tenen un contracte a llarg termini amb finan\u00e7ament. Nactiva parla amb les empreses del territori i identifica projectes, veu idees que poden convertir-se en projectes. Els selecciona i els ajuda a buscar finan\u00e7ament. El que es busca \u00e9s que puguin arribar a ser grans projectes, que creixin perqu\u00e8 aconseguir aix\u00ed una major efic\u00e0cia.<\/p>\n

En quins \u00e0mbits?<\/strong><\/p>\n

El capital natural ha estat tradicionalment desvinculat del cicle econ\u00f2mic. Q\u00fcestions com ara l\u2019energia, l\u2019aigua o els animals a la natura, han quedat fora del debat. Durant molt de temps hem cregut que tot el que ten\u00edem a l\u2019abast era infinit. I ens hem de posar l\u00edmits per poder mantenir el nivell que hem assolit fins ara. Ens centrem en quatre grans \u00e0mbits. El primer fa refer\u00e8ncia als boscos que conservem a la Mediterr\u00e0nia, encara que s’ha perdut en diversitat. Hem de prevenir incendis, per\u00f2 els tenim, creixen i s\u00f3n especialment densos. Molts estan abandonats, i s\u2019han d\u2019ordenar, regenerar i cuidar, amb tot el que comporta i que podem utilitzar: fusta, resines, fertilitzants org\u00e0nics, turisme rural, salut, aromes… L\u2019altre eix vertical on treballem \u00e9s el terra, que l’estem fent malb\u00e9 a base de monocultius i fertilitzants qu\u00edmics. L\u2019hem abandonat perqu\u00e8, en molts casos, no \u00e9s rendible. I aix\u00f2 ha de canviar si volem menjar millor, si volem aspirar a una bona salut aliment\u00e0ria. Busquem productes que es podrien produir aqu\u00ed i que actualment anem a buscar fora. Una tercera q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la que fa refer\u00e8ncia a l\u2019aigua, a com la utilitzem. Sabem que en tindrem menys per culpa del canvi clim\u00e0tic. Hem de pensar en l\u2019aigua regenerada, i aix\u00f2 implica millorar-ne el consum, gestionar millor rius i conques. I el darrer per\u00f2 no menys important \u00e9s el litoral, molt atractiu per viure-hi. Cal netejar les aig\u00fces dels pl\u00e0stics, s\u2019ha de presentar un litoral m\u00e9s org\u00e0nic, en tots els sentits. I estem pensant en un cinqu\u00e8 \u00e0mbit que far\u00e0 refer\u00e8ncia a les zones urbanes, amb una gran quantitat d’espais que podrien esdevenir pulmons verds, a partir de les estructures constru\u00efdes, com s\u2019ha fet pa\u00efsos com el Canad\u00e0 o Austr\u00e0lia.<\/p>\n

Hem de pensar en zones naturals com les que envolten l\u2019aeroport del Prat?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, es tracta de projectes d\u2019actuaci\u00f3 a la natura. Hem de pensar qu\u00e8 cal fer en llocs amb residus, i pensar en plantes industrials de biomet\u00e0, o biog\u00e0s, o factories ecol\u00f2giques per fertilitzants org\u00e0nics. Tamb\u00e9 amb actuacions per protegir les platges, amb dics de contenci\u00f3 submarins. I hem de pensar a obrir finestres \u2013ja s\u2019est\u00e0 fent\u2014en les preses dels rius per alliberar sediments que puguin arribar a les desembocadures. Del que es tracta, en tot moment, \u00e9s de valorar molt m\u00e9s el capital natural.<\/p>\n\n\n\n
\n

\u201dDel que es tracta, en tot moment, \u00e9s de valorar molt m\u00e9s el capital natural\u201d<\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Com es relaciona l\u2019inter\u00e8s en el capital natural amb l\u2019aposta, des de diferents sectors, pel decreixement econ\u00f2mic?<\/strong><\/p>\n

La humanitat t\u00e9 la facilitat d\u2019evolucionar. Una economia que comptava amb unes coses, pot deixar-les de banda en un determinat moment. La natura t\u00e9 un valor en si mateixa, i ho veiem quan creix un arbre. Ho podem mesurar en diners o amb una moneda ecol\u00f2gica, si volem. Del que es tracta, en tot cas, \u00e9s de fer m\u00e9s gran el past\u00eds, perqu\u00e8 tot t\u00e9 m\u00e9s valor del que s\u2019havia calculat fins ara. El PIB, per exemple, no ha comptat amb la feina que es fa a la llar. I \u00e9s veritat que algunes coses poden decr\u00e9ixer, per\u00f2 altres creixeran. Les concessions per recollir escombraries no existien fa un temps. Ara s\u00ed, i se seleccionen i entren en una din\u00e0mica econ\u00f2mica. De la mateixa manera podem pensar en com regenerar la costa marina, amb concessions a c\u00e0rrec de diferents empreses.<\/p>\n

Hem de pensar, llavors, en concessions de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica cap al sector privat?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 no nom\u00e9s. Es genera valor per a tothom. Quan es regenera una costa marina hi ha nous microorganismes que creixen, i que serveixen per a la reproducci\u00f3 de peixos. Es crea una nova economia, amb un preu, amb un valor. Les concessions poden ser regulades pels governs, per\u00f2 hi ha inversors, empreses concession\u00e0ries, i s\u2019ha de veure com es regula aquest nou sector. La nostra ra\u00f3 d\u2019existir \u00e9s que tot aix\u00f2 comenci a ser una realitat, afavorir el seu desenvolupament. Nosaltres tenim tres fons de projectes, i intentem portar idees amb patrocinadors que s\u2019ho creguin. Som catalitzadors. Hi ha gent que s\u2019interessa, i nosaltres els orientem per donar forma a projectes concrets, i que aquests puguin ser finan\u00e7ats amb fons europeus i capital privat.<\/p>\n

Nactiva pret\u00e9n doncs anticipar-se davant un corrent que es podria qualificar de catastrofista, aquell que defensa que el canvi clim\u00e0tic ser\u00e0 un desastre?<\/strong><\/p>\n

Crec que la cr\u00edtica a l\u2019ecologisme \u00e9s que ha pecat d\u2019un exc\u00e9s de pessimisme. Ho veiem de forma m\u00e9s clara en el m\u00f3n protestant, on sembla que tot s\u2019acaba. L\u2019ecologisme, per tant, ha pecat de pessimista i no ha pensat que som org\u00e0nics i que tenim capacitat d\u2019adaptaci\u00f3. No ens quedarem parats i ja estem trobant solucions. Quan hi ha un 15% de la poblaci\u00f3, per exemple, de joves principalment, que han fet un canvi cultural, vol dir que serem capa\u00e7os d\u2019aconseguir les eines, amb solucions per perpetuar la vida. Ara b\u00e9, les regulacions i els diners encara estan en un model anterior. Amb tot, pensem que les transformacions seran r\u00e0pides i es frenaran els efectes adversos del canvi clim\u00e0tic limitant el seu efecte.<\/p>\n\n\n\n
\n

\u00abQuan hi ha un 15% de la poblaci\u00f3, joves principalment, que han fet un canvi cultural, vol dir que serem capa\u00e7os d\u2019aconseguir les eines, amb solucions per perpetuar la vida\u201d<\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Qui ha de canviar m\u00e9s, el capital privat o l\u2019administraci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Jo diria que el poder pol\u00edtic est\u00e0 bastant conven\u00e7ut. El m\u00f3n green ha triomfat. Els verds van introduir l\u2019agenda verda. El que passa \u00e9s que les administracions s\u00f3n m\u00e9s lentes. No tant al m\u00f3n anglosax\u00f3, que funciona amb regulacions diferents, m\u00e9s trencadores. Per\u00f2 al m\u00f3n continental tot es fa per acumulaci\u00f3, per lleis sobre lleis, que es van acumulant. La del sud d\u2019Europa \u00e9s m\u00e9s complexa. Per\u00f2 busquem all\u00e0 on pugui ser m\u00e9s f\u00e0cil i per aix\u00f2 treballem amb els Ports, que tenen una regulaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0gil. En el cas del capital privat, ja t\u00e9 en compte els criteris ESG (Environmental, Social and Governance). Aix\u00f2 en el cas del nou capital privat. El que ja est\u00e0 invertit, en canvi, \u00e9s molt m\u00e9s conservador. Necessitem fer una transformaci\u00f3 gradual, tant respecte a l\u2019administraci\u00f3 com en el cas dels inversors.<\/p>\n

Es treballar\u00e0 m\u00e9s amb inversors que no siguin institucionals?<\/strong><\/p>\n

Treballem amb banca d\u2019inversions, amb fons d\u2019inversi\u00f3, que encara s\u00f3n petits. Els institucionals fan esfor\u00e7os. Per\u00f2 costa una mica.<\/p>\n

Pensarem en el Delta de l\u2019Ebre com a possible objecte d\u2019inversions. Qu\u00e8 es pot fer?<\/strong><\/p>\n

Treballem amb el Centre d\u2019Estudis dels Rius Mediterranis amb la idea de recuperar els aiguamolls naturals, com a defensa davant del mar. La biodiversitat \u00e9s enorme i cal protegir-la. Una iniciativa que hem impulsat \u00e9s la introducci\u00f3 de l\u2019esturi\u00f3 mediterrani, un peix de tres metres que pot ajudar a refer la cadena tr\u00f2fica i fer transformacions per tot el recorregut del riu. I pensem tamb\u00e9 en un cultiu de l\u2019arr\u00f2s amb menys aigua, amb rotaci\u00f3 d\u2019altres cultius que podrien ajudar molt els pagesos durant la part de l\u2019any que estan parats. Tamb\u00e9 pensem en una gran planta de biomet\u00e0 per tota l\u2019\u00e0rea, per abastir de gas a una important poblaci\u00f3.<\/p>\n

La inversi\u00f3 en capital natural pot incidir en la reordenaci\u00f3 del territori?<\/strong><\/p>\n

En l\u2019arc mediterrani hem estat molt distribu\u00efts i disposem de centres que aglutinen poblacions, com s\u00f3n les ciutats mitjanes, com ara Igualada o Manresa. S\u00f3n nodes que poden ser eixos de desenvolupament local. I s\u00ed, crec que podem ajudar a reequilibrar el territori, m\u00e9s enll\u00e0 de les \u00e0rees metropolitanes de Barcelona o Tarragona. Ara tenim un projecte per recuperar les col\u00f2nies del Llobregat, que pot regenerar tota la zona, i que s\u2019havien deixat de banda. Estem pensant en zones d\u2019oficines, en welness, o en turisme rural que pot ser interessant tamb\u00e9 per les ind\u00fastries tradicionals. Tenim projectes que s\u00f3n dif\u00edcils, per\u00f2 els abordem amb molta ambici\u00f3. I el que cal, en tot cas, \u00e9s lideratge, per part de la societat civil, per afrontar aquests grans canvis.<\/p>\n

[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\u00bboff|off|on\u00bb admin_label=\u00bbText entrada tablet i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n

Per Manel Manchon<\/strong><\/p>\n

Joan Cabezas<\/strong> \u00e9s el CEO i cofundador de Nactiva, una empresa social, sense \u00e0nim de lucre, centrada en el Capital Natural. Amb experi\u00e8ncia en la direcci\u00f3 de projectes en diferents pa\u00efsos i continents, Cabezas treballa pel desenvolupament econ\u00f2mic regional conven\u00e7ut que els inversors saben avui que el m\u00f3n natural t\u00e9 un valor i que cal adaptar-se a una nova cultura, lluny dels grans impactes de les d\u00e8cades anteriors. En aquesta entrevista amb RethinkBCN, Cabezas considera que l\u2019ecologisme tamb\u00e9 ha errat en la seva forma d\u2019actuar. \u201cL\u2019ecologisme ha pecat de pessimista: no ha pensat que som org\u00e0nics i que tenim capacitat d\u2019adaptaci\u00f3\u201d, afirma.<\/p>\n

Com es defineix Nactiva? En qu\u00e8 consisteix el seu projecte?<\/strong><\/p>\n

D’entrada Nactiva \u00e9s una empresa que definim com a social. Sense \u00e0nim de lucre, ha estat impulsada per Palladium i Roman amb l\u2019objectiu de protegir i regenerar el capital natural de la Mediterr\u00e0nia. I per fer-ho comptem amb fundadors, els partners, que tenen un contracte a llarg termini amb finan\u00e7ament. Nactiva parla amb les empreses del territori i identifica projectes, veu idees que poden convertir-se en projectes. Els selecciona i els ajuda a buscar finan\u00e7ament. El que es busca \u00e9s que puguin arribar a ser grans projectes, que creixin perqu\u00e8 aconseguir aix\u00ed una major efic\u00e0cia.<\/p>\n

En quins \u00e0mbits?<\/strong><\/p>\n

El capital natural ha estat tradicionalment desvinculat del cicle econ\u00f2mic. Q\u00fcestions com ara l\u2019energia, l\u2019aigua o els animals a la natura, han quedat fora del debat. Durant molt de temps hem cregut que tot el que ten\u00edem a l\u2019abast era infinit. I ens hem de posar l\u00edmits per poder mantenir el nivell que hem assolit fins ara. Ens centrem en quatre grans \u00e0mbits. El primer fa refer\u00e8ncia als boscos que conservem a la Mediterr\u00e0nia, encara que s’ha perdut en diversitat. Hem de prevenir incendis, per\u00f2 els tenim, creixen i s\u00f3n especialment densos. Molts estan abandonats, i s\u2019han d\u2019ordenar, regenerar i cuidar, amb tot el que comporta i que podem utilitzar: fusta, resines, fertilitzants org\u00e0nics, turisme rural, salut, aromes… L\u2019altre eix vertical on treballem \u00e9s el terra, que l’estem fent malb\u00e9 a base de monocultius i fertilitzants qu\u00edmics. L\u2019hem abandonat perqu\u00e8, en molts casos, no \u00e9s rendible. I aix\u00f2 ha de canviar si volem menjar millor, si volem aspirar a una bona salut aliment\u00e0ria. Busquem productes que es podrien produir aqu\u00ed i que actualment anem a buscar fora. Una tercera q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la que fa refer\u00e8ncia a l\u2019aigua, a com la utilitzem. Sabem que en tindrem menys per culpa del canvi clim\u00e0tic. Hem de pensar en l\u2019aigua regenerada, i aix\u00f2 implica millorar-ne el consum, gestionar millor rius i conques. I el darrer per\u00f2 no menys important \u00e9s el litoral, molt atractiu per viure-hi. Cal netejar les aig\u00fces dels pl\u00e0stics, s\u2019ha de presentar un litoral m\u00e9s org\u00e0nic, en tots els sentits. I estem pensant en un cinqu\u00e8 \u00e0mbit que far\u00e0 refer\u00e8ncia a les zones urbanes, amb una gran quantitat d’espais que podrien esdevenir pulmons verds, a partir de les estructures constru\u00efdes, com s\u2019ha fet pa\u00efsos com el Canad\u00e0 o Austr\u00e0lia.<\/p>\n

Hem de pensar en zones naturals com les que envolten l\u2019aeroport del Prat?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, es tracta de projectes d\u2019actuaci\u00f3 a la natura. Hem de pensar qu\u00e8 cal fer en llocs amb residus, i pensar en plantes industrials de biomet\u00e0, o biog\u00e0s, o factories ecol\u00f2giques per fertilitzants org\u00e0nics. Tamb\u00e9 amb actuacions per protegir les platges, amb dics de contenci\u00f3 submarins. I hem de pensar a obrir finestres \u2013ja s\u2019est\u00e0 fent\u2014en les preses dels rius per alliberar sediments que puguin arribar a les desembocadures. Del que es tracta, en tot moment, \u00e9s de valorar molt m\u00e9s el capital natural.<\/p>\n\n\n\n
\n

\u201dDel que es tracta, en tot moment, \u00e9s de valorar molt m\u00e9s el capital natural\u201d<\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Com es relaciona l\u2019inter\u00e8s en el capital natural amb l\u2019aposta, des de diferents sectors, pel decreixement econ\u00f2mic?<\/strong><\/p>\n

La humanitat t\u00e9 la facilitat d\u2019evolucionar. Una economia que comptava amb unes coses, pot deixar-les de banda en un determinat moment. La natura t\u00e9 un valor en si mateixa, i ho veiem quan creix un arbre. Ho podem mesurar en diners o amb una moneda ecol\u00f2gica, si volem. Del que es tracta, en tot cas, \u00e9s de fer m\u00e9s gran el past\u00eds, perqu\u00e8 tot t\u00e9 m\u00e9s valor del que s\u2019havia calculat fins ara. El PIB, per exemple, no ha comptat amb la feina que es fa a la llar. I \u00e9s veritat que algunes coses poden decr\u00e9ixer, per\u00f2 altres creixeran. Les concessions per recollir escombraries no existien fa un temps. Ara s\u00ed, i se seleccionen i entren en una din\u00e0mica econ\u00f2mica. De la mateixa manera podem pensar en com regenerar la costa marina, amb concessions a c\u00e0rrec de diferents empreses.<\/p>\n

Hem de pensar, llavors, en concessions de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica cap al sector privat?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, per\u00f2 no nom\u00e9s. Es genera valor per a tothom. Quan es regenera una costa marina hi ha nous microorganismes que creixen, i que serveixen per a la reproducci\u00f3 de peixos. Es crea una nova economia, amb un preu, amb un valor. Les concessions poden ser regulades pels governs, per\u00f2 hi ha inversors, empreses concession\u00e0ries, i s\u2019ha de veure com es regula aquest nou sector. La nostra ra\u00f3 d\u2019existir \u00e9s que tot aix\u00f2 comenci a ser una realitat, afavorir el seu desenvolupament. Nosaltres tenim tres fons de projectes, i intentem portar idees amb patrocinadors que s\u2019ho creguin. Som catalitzadors. Hi ha gent que s\u2019interessa, i nosaltres els orientem per donar forma a projectes concrets, i que aquests puguin ser finan\u00e7ats amb fons europeus i capital privat.<\/p>\n

Nactiva pret\u00e9n doncs anticipar-se davant un corrent que es podria qualificar de catastrofista, aquell que defensa que el canvi clim\u00e0tic ser\u00e0 un desastre?<\/strong><\/p>\n

Crec que la cr\u00edtica a l\u2019ecologisme \u00e9s que ha pecat d\u2019un exc\u00e9s de pessimisme. Ho veiem de forma m\u00e9s clara en el m\u00f3n protestant, on sembla que tot s\u2019acaba. L\u2019ecologisme, per tant, ha pecat de pessimista i no ha pensat que som org\u00e0nics i que tenim capacitat d\u2019adaptaci\u00f3. No ens quedarem parats i ja estem trobant solucions. Quan hi ha un 15% de la poblaci\u00f3, per exemple, de joves principalment, que han fet un canvi cultural, vol dir que serem capa\u00e7os d\u2019aconseguir les eines, amb solucions per perpetuar la vida. Ara b\u00e9, les regulacions i els diners encara estan en un model anterior. Amb tot, pensem que les transformacions seran r\u00e0pides i es frenaran els efectes adversos del canvi clim\u00e0tic limitant el seu efecte.<\/p>\n

Qui ha de canviar m\u00e9s, el capital privat o l\u2019administraci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Jo diria que el poder pol\u00edtic est\u00e0 bastant conven\u00e7ut. El m\u00f3n green ha triomfat. Els verds van introduir l\u2019agenda verda. El que passa \u00e9s que les administracions s\u00f3n m\u00e9s lentes. No tant al m\u00f3n anglosax\u00f3, que funciona amb regulacions diferents, m\u00e9s trencadores. Per\u00f2 al m\u00f3n continental tot es fa per acumulaci\u00f3, per lleis sobre lleis, que es van acumulant. La del sud d\u2019Europa \u00e9s m\u00e9s complexa. Per\u00f2 busquem all\u00e0 on pugui ser m\u00e9s f\u00e0cil i per aix\u00f2 treballem amb els Ports, que tenen una regulaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0gil. En el cas del capital privat, ja t\u00e9 en compte els criteris ESG (Environmental, Social and Governance). Aix\u00f2 en el cas del nou capital privat. El que ja est\u00e0 invertit, en canvi, \u00e9s molt m\u00e9s conservador. Necessitem fer una transformaci\u00f3 gradual, tant respecte a l\u2019administraci\u00f3 com en el cas dels inversors.<\/p>\n\n\n\n
\n

\u00abQuan hi ha un 15% de la poblaci\u00f3, per exemple, de joves principalment, que han fet un canvi cultural, vol dir que serem capa\u00e7os d\u2019aconseguir les eines, amb solucions per perpetuar la vida\u201d<\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Es treballar\u00e0 m\u00e9s amb inversors que no siguin institucionals?<\/strong><\/p>\n

Treballem amb banca d\u2019inversions, amb fons d\u2019inversi\u00f3, que encara s\u00f3n petits. Els institucionals fan esfor\u00e7os. Per\u00f2 costa una mica.<\/p>\n

Pensarem en el Delta de l\u2019Ebre com a possible objecte d\u2019inversions. Qu\u00e8 es pot fer?<\/strong><\/p>\n

Treballem amb el Centre d\u2019Estudis dels Rius Mediterranis amb la idea de recuperar els aiguamolls naturals, com a defensa davant del mar. La biodiversitat \u00e9s enorme i cal protegir-la. Una iniciativa que hem impulsat \u00e9s la introducci\u00f3 de l\u2019esturi\u00f3 mediterrani, un peix de tres metres que pot ajudar a refer la cadena tr\u00f2fica i fer transformacions per tot el recorregut del riu. I pensem tamb\u00e9 en un cultiu de l\u2019arr\u00f2s amb menys aigua, amb rotaci\u00f3 d\u2019altres cultius que podrien ajudar molt els pagesos durant la part de l\u2019any que estan parats. Tamb\u00e9 pensem en una gran planta de biomet\u00e0 per tota l\u2019\u00e0rea, per abastir de gas a una important poblaci\u00f3.<\/p>\n

La inversi\u00f3 en capital natural pot incidir en la reordenaci\u00f3 del territori?<\/strong><\/p>\n

En l\u2019arc mediterrani hem estat molt distribu\u00efts i disposem de centres que aglutinen poblacions, com s\u00f3n les ciutats mitjanes, com ara Igualada o Manresa. S\u00f3n nodes que poden ser eixos de desenvolupament local. I s\u00ed, crec que podem ajudar a reequilibrar el territori, m\u00e9s enll\u00e0 de les \u00e0rees metropolitanes de Barcelona o Tarragona. Ara tenim un projecte per recuperar les col\u00f2nies del Llobregat, que pot regenerar tota la zona, i que s\u2019havien deixat de banda. Estem pensant en zones d\u2019oficines, en welness, o en turisme rural que pot ser interessant tamb\u00e9 per les ind\u00fastries tradicionals. Tenim projectes que s\u00f3n dif\u00edcils, per\u00f2 els abordem amb molta ambici\u00f3. I el que cal, en tot cas, \u00e9s lideratge, per part de la societat civil, per afrontar aquests grans canvis.<\/p>\n

[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\u00bbShare \u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb26%\u00bb module_alignment=\u00bbleft\u00bb module_alignment_tablet=\u00bbleft\u00bb module_alignment_phone=\u00bbleft\u00bb module_alignment_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb border_width_all=\u00bb0px\u00bb]<\/p>\n\n\n\n
share:<\/td>\n
Twitter<\/a>
<\/span>
\r\n\t\t\t\t\t\t\r\n\t\t\t\t\t\t\tTweet\r\n\t\t\t\t\t\t<\/a>\r\n\t\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/a>
<\/span>
\"Share\"<\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/a><\/div><\/div>
Follow by Email<\/a><\/div><\/div><\/div >
<\/div >